Notícies en xarxa
Bona nit.
i més de 2.900 expositors amb la intel·ligència artificial com a gran protagonista. Fins al 5 de març, per tant, els passadissos dels recintes veurà com la intel·ligència artificial pren forma física amb robots humanoides, drons, dispositius intel·ligents que operen tant a fàbriques, hospitals i llars, i també l'auge de tecnologies com la quàntica i d'indústries com l'espacial i la de ciberseguretat.
I al mateix temps, diversos membres de diverses entitats es concentren a l'exterior del mobile contra les vulneracions de drets humans i dels genocidis vinculats al model tecnològic global. Els convocants posen el focus especialment a l'extracció de minerals en conflicte a la República Democràtica del Congo i Sudán i també a altres territoris afectats per l'extracció minera.
I en clau internacional el conflicte a l'Iran ja està tenint conseqüències internacionals més enllà de la zona de l'Orient Mitjà. Segons Tika Fon, presidenta del Centre de l'As d'Estudis per la Pau, el fet que s'hagi assassinat un líder religiós cap del sí des de tot el món obre la porta a represàlies terroristes a tots aquells països on hi hagi comunitats d'aquesta religió. N'ha parlat avui a la xarxa.
Han matat o han assassinat el que seria el líder religiós o el cap religiós de tots els siites del món. I això és molt perillós perquè jo crec que pot avivar molt més accions de caràcter terrorista, violentes, etc. Pot ser això que obri la caixa de Pandora que estava molt retinguda en tot l'Orient Mitjà.
Tot plegat quan el president americà hagi advertit que moriran més soldats a l'Iran i ha instat la Guàrdia Revolucionària a rendir-se.
Hi ha mobilitat a la pesada gelida, un incendi de vehicle, provoca el tall d'un carril i retencions en aquest punt. A la C31 al Prat de Llobregat, un accident talla també un carril i genera fins a 4 quilòmetres de retencions. A la C32 a Argentona hi ha un carril també tallat, en aquest cas per obres, i també la mateixa via a Vilassar de Dalt, un accident talla també un carril. A la 27 a Valls, una avaria talla un carril i provoca lentitud també aquí, i a banda també hi ha afectacions importants. A la B10 i la B20, direccionos de Trinitat i nos de Llobregat.
I avui entra en funcionament per primer cop la nova estació d'autobusos de Lleida inaugurada el dissabte pel president Salvador Illa. L'equipament situat al costat de l'estació de tren i amb una inversió de 40 milions d'euros ocupat 12.500 metres quadrats disposa de 28 andanes i preveu donar servei a 1,4 milions de passatges. Notícies en xarxa
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Gestionar els teus residus de manera fàcil i ràpida a la web app Girona Recicle. Consulta quantes vegades has dipositat cada tipus de residu, comunica una incidència o concerta la recollida de voluminosos. És molt fàcil. Entra a girona.cat barra recicle, accedeix a l'enllaç i introdueix el codi de la teva targeta. En un moment tota la informació al teu abast. Girona Ciutat Circular, Ajuntament de Girona.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Girona FM, una FM, una FM.
92.7 FM, la ràdio de Girona.
Molt bon dia, entrem en temps de tertúlia Girona FM com passen 4 minuts a les 10 del matí d'aquest 2 de març. Un 2 de març que per alguns encara té records dolents. Fa 52 anys hi va haver-hi les dues últimes persones que van ser...
executades per Garrot Vil a l'estat espanyol, que va ser Salvador Puigantic i aquella persona que durant tant de temps li van dir Heinz Txez, que deien que era apàtrida però que finalment es va saber que era una persona que havia nascut a la República Democràtica d'Alemanya i que es deia George Mitchell Wetzel i que va ser executat per la mort
d'un guàrdia civil. No van ser els últims morts del franquisme, el 27 de febrer del 1970, el 27 de setembre del 1975 hi va haver-hi els cinc últims afusellaments de membres del FRAP i d'ETA, però sí que van ser les dues últimes persones que van ser executades al Gorlapil. I de Salvador Puig Antic se n'ha parlat molt, se n'han fet cançons, se n'han fet pel·lícules...
i sempre es va tenir un record perquè per tota una generació ens va marcar com la imatge d'un home jove era executat per un tema que no va quedar mai del tot clar des d'un punt de vista judicial. Eren altres temps. Avui no parlarem d'això, menys que ells vulguin, sinó
ho farem d'altres coses molt més, diguem-ne, lligades a la ciutat i lligades al país, com per exemple, si m'ho permeten, que avui, altra vegada, els trens han tornat a fallar. El salt de velocitat no han sortit, ni el de les 8, ni el de les 9 del matí,
Des de Girona hi ha uns retards de més d'una hora i escaig i es queixa gent des de Figueres, des del Penedès. No s'acaba de saber ben bé per què, perquè aquella informació tan directa que havíem tingut durant tant de temps sembla que ha desaparegut.
en els últims dies, diguem-ne, de les emissores nacionals o dels mitjans, diguem-ne, nacionals. Deu ser que ara hi ha més feina per parlar del World Congress o de la guerra d'Iran que també, si voleu, en podrem parlar. Permetem-me per això que us presenti a les quatre persones que avui ens acompanyen aquí als estudis del carrer Balmes. Senyor Francesc Colló, la president del GEC, molt bon dia. Molt bon dia. Què tal? Molt bé, perfecte.
Comença una nova setmana. Sí, una setmana que ha començat amb aquest cap de setmana complicat perquè la geopolítica, per dir-ho d'alguna manera, balla amb els atacs que hi ha hagut i les respostes d'aquests atacs i la sensació que com a mínim una cosa és segura, que el petroli pujarà i els que hem de posar gasolina pujaran.
Haurem de posar més calés a l'hora de posar els mateixos litres. Déu en segur. Permeteu-me també que presenti l'Eugènia Cross. Molt bon dia, Eugènia, com estàs? Molt bon dia, molt bé. Ensenyant, fotògrafa i suposo que també preocupada per aquesta realitat que tenim. Sí, intentant...
Mantenir-te, però cada vegada hi ha notícies més alarmants. Sí, les notícies més alarmants és que allò que semblava que no passaria, avui he llegit un article en Vallclara que deia, enyorarem la guerra freda, que semblava que allò tot estava en gran tensió, però que en certa manera, diguem-ne, van estar molts anys que no passaven coses i ara en passen moltes més. És un plaer també tenir nosaltres a la Carme Castell. Molt bon dia.
Hola, bon dia. Presidenta encara de l'Associació de Veïns de Sant Narcís, fins al mes de juny. Exacte. Set anys de presidenta? Sí, set anys. Déu-n'hi-do, no? Sí, set anys. Parlarem, si et sembla. I tant. Perquè em deies, una de les poques coses que m'emporto és que en aquests anys, en els que vares estar presidenta, aquests set, com els que havies estat lligada com a vocal de la Junta, m'ha permès conèixer diferents persones que segurament si no n'hagués conegut.
Evidentment, moltes, moltes. Mira el senyor Cayuela, l'altre senyor que tenim convidat, que ara ho diràs. Que és el que anava a dir, sí. Ho deia perquè precisament havies comentat això, que està en aquell lloc que havia permès conèixer el senyor Joan Alcalá. Aquí saludem perquè és la primera tertúlia que diguem-ne que com a tertulià ve aquí a Girona FM. Com està Joan? Molt bé, molt content de poder estar amb vosaltres i de retrobar-me vells coneguts.
Ara anava a dir que jo pensava, a veure, com ho presentarem en Joan, perquè en Joan ha estat empresari, en Joan ha estat regidor, en Joan ha estat lligat al món de la política, però també al món de l'economia real, i l'hi he mig insinuat i m'ha dit, no, ara sóc jubilat.
actualment la meva situació és de jubilatge fa poc, no, no fa molt, no? un any, ara ha fet un any ho necessitaves, no? perquè la teva última feina va ser controlar el tema de les escombraries a Girona, deixa'm-ho dir així en genèric, no? sí, però també haig de dir que com la meva època de regidor també va ser molt activa, molts problemes contínuos però que vaig anar resolent malauradament no he pogut acabar la feina que vaig començar dic malauradament perquè, bueno
l'edat de la jubilació va arribar i la vaig agafar, me vaig dedicar també a temes familiars, i aleshores què vaig prioritzar, i aleshores després ja va haver-hi una altra persona que va ocupar el meu còrrec, que suposo que ho intentarà fer millor que jo. Escolteu, ara feia dies que no parlàvem d'escombraries, vàrem estar mesos que era el tema pràcticament diari. Escolta, ara que tinc aquí, permeta'm-ho, t'ho preguntaré, és a dir, hi va haver-hi un nou canvi de model, hi va haver-hi, diguem-ne,
I aquest canvi de model no va acabar d'anar bé, la sensació és que no va acabar d'anar bé perquè tothom se'n va queixar i de fet el propi Ajuntament està canviant de tal manera que en el primer trimestre d'aquest any la majoria de barris, no vull dir a tots, tornarà a haver-hi cinc contenidors, seran contenidors en targeta, però que s'hi podrà, diguem-ne,
deixar els residus durant les 24 hores al dia. Sembla que de mica en mica es va normalitzar en una situació que en un moment determinat també hi va haver molta política pel mig però que va ser complicada. Has dit una paraula que jo crec que és clau.
Hi va haver molta política pel mig. Jo vaig ser les primeres reunions amb els veïns als diferents barris i allà ja vaig denotar certs interessos per part d'alguns dels veïns que participaven que curiosament anava de reunió en reunió amb les mateixes preguntes
i amb el, permeteu-me que digui, amb la intenció de boicotejar el sistema. De fet, era un sistema molt innovador i diria que fins i tot ambiciós, en el qual s'ha demostrat que la ciutadania gironina no estava preparada per un canvi tan important, que jo crec que estava molt ben pensat, però es va precipitar en voler arribar a aquests nivells en els quals la ciutadania no estava preparada, insisteixo en això.
Per una banda, les formacions polítiques intenten boicotejar, i això ho vaig veure i ho puc afirmar, ho van intentar boicotejar i el resultat ha estat el que està. Això per una banda, per l'altra, hi ha tot el sistema administratiu que és molt complex i que després no hi ha una reacció de forma immediata en què pugui corregir la situació. I això hem arribat o n'hem arribat. Es podria haver solucionat abans també.
La prova al cotó. Carme Castell, tu com a presidenta, l'última vegada que vas venir aquí, vas dir a les cases? Funciona? Sí, i te vaig dir que estava amb stand-by a veure com aniria tota la darrera moguda de 24-7 de l'oberta dels contenidors. Jo t'haig de dir que en el barri
Ha anat molt bé. Molt bé. O sigui, sí que és veritat que hi ha impropis, però com és igual, te pots trobar a algun lavabo, te vas trobar a un armari, però això ja hi era abans. I el tema de les escombraries amb les targetes, jo crec que ara s'ha d'anar reequilibrant. Què vull dir amb això? Per exemple, potser amb una zona de contenidors que hi ha només un de plàstic, potser ara ho han d'anar mirant, que allà en calen dos.
però puc dir que en general anem bé, anem funcionant bé. I del barri de Sant Eugènia? Sí, sí, jo pronuncieixo el que diu la Carme, vull dir que és veritat que no se'n parla tant perquè potser també s'ha normalitzat més. Sí que és veritat que trobes en cada espai, que dius Déu-n'hi-do com està això, però això del 24 hores, 7 dies, crec que ha millorat molt. Jo crec que el tema de les tareetes també permet molt
però també l'ús que es fa de tot això i permet prendre decisions. Quan no hi ha informació i sempre et deixes portar només per allò que sembla, m'han dit, hi ha molta gent, no, no, números, dades, dades movem molt. Hi ha molta gent que demana quanta? Això em passa molt al club, eh? Quanta demana?
Bueno, l'altre dia un m'ho va dir que li havia dit un altre. Bueno, escolta, quantifiquem-ho tot això. Per tant, ara sí que tenim dades per poder prendre decisions. Però és veritat que el tema dels horaris era una cosa important, perquè no tothom pot complir aquests horaris, perquè potser no viu molt a casa seva, perquè té uns horaris de feina complicats. Encara trobem cosetes, però crec que s'ha millorat moltíssim. Eugènia.
Bé, jo soc bastant d'acord amb el que es diu aquí i només voldria afegir que avui fa una setmana passejava per una zona de Girona que visca a prop i hi havia una neteja impressionant que també hem d'aprendre potser a dir quan van bé les coses dir-los perquè només ens queixem, ens queixem i quan van bé i dius ara sembla que està anant bé doncs també s'ha de dir
perquè si vivim amb la queixa no arreglem gaire res ja que feia d'aquest son parlàvem i aprofitant que abusaré en Joan aquí que hi entén d'aquestes coses el que potser és a dir, és evident que ja hi havia decisions això venia de l'anterior la decisió del canvi de model venia anterior consistori però potser es va voler aplicar molt ràpidament i aquest ha estat un dels punts però també és veritat això que deies és a dir, la
Jo a vegades ho recordo, és a dir, Guanyem, que està en aquests moments de l'alcaldia, quan es discutia el model, defensava el porta-porta total a tots els barris de Girona. Ara, tal com amb el que ha passat, doncs dona la impressió que segurament hagués estat molt més complicat.
Però han fet això que deia en Joan, s'ha fet un canvi, potser es podia haver fet més ràpid, potser segurament s'havia de veure perquè es va haver-hi algun tipus d'imatges i aquí va jugar una mica tot. I van jugar també, diguem-ne, la gent de l'empresa, per dir-ho d'alguna manera, els treballadors, perquè en algun moment determinat, és a dir, ja va haver-hi, digués que no es va recollir en segons quines zones, això suposo que s'hava tot quantificat, no?
A veure, jo haig de dir que des de l'empresa i des de la gran majoria, immensa majoria dels treballadors, es van anar a buscar perquè el sistema funcionés. Al principi es van trobar moltes disfuncions perquè era una novetat. Que res, qüestions de setmanes ja es començaven a detectar. Ara recordo el primer dia que van sortir...
a recollir el porta a porta, no portaven un covell gran a un poder d'abocar i que després el camió o el que és. Això es va veure el primer dia, per tant el següent ja sortien amb això. Amb el tema de les saques de ràfia dels jardins va passar el mateix.
Amb la saca aquella era impossible, perquè els treballadors feien molt d'esforç. Era molt gran, no? Sí, era molt gran i la persona tenia que abocar-lo directament a la caixa d'allò. També es va veure que no podia ser. Mentre es demana que primer s'ha de modificar el contracte perquè es pugui fer un altre sistema. A veure, davant d'una evidència d'aquest tipus,
s'hauria d'haver corregut més, hem trigat pràcticament un any fins que hem tingut ja els que tenen jardí i ho han demanat aquell covell per les restes vegetals vull dir, es podia haver treballat tot una mica més ràpid
I encara hi ha un tema que jo, des de la meva ingenuïtat que proclamo sovint, encara m'extranya. Per exemple, aquest cap de setmana, divendres, encara hi va haver una certa picabaralla perquè el grup municipal del PSC demanava que no...
que retirés la targeta, és a dir, que fossin tots oberts i des de l'equip de govern li recordaven que precisament era la conselleria en la qual, diguem-ne, hi ha la gironia Sílvia Paneque que la que instaven els ajuntaments a tirar més endavant és a dir, la sensació aquella que en funció de si governes o no governes es pot mantenir una teoria o una altra i això a mi com a ciutadà
se m'escapa, és a dir, perquè o una cosa és bona o és dolenta. No pot ser bona o dolenta en funció de si governes o no governes. Jo, si em permets, jo insisteixo en aquesta qüestió i la primera intervenció ha anat amb aquesta línia. La qüestió política. A veure, aquí hi ha un problema de ciutat i totes les formacions polítiques, totes, haurien de treballar per millorar la ciutat.
No, uns perquè posen l'altra banqueta perquè a l'altra no li funcioni bé. Escolta'm, si després tu trobaràs tu, si això és cicle, avui governen uns, demana governar a nosaltres. El tema de Guanyent, jo estava a l'Ajuntament, deia que volien posar un sistema d'aquell que generer més pagués més. Això té una trampa.
no ho llences allà on toca i no te comptabilitzarà per tant això és un error doncs ho has de reconèixer has de dir jo que pensava que podria ser bo ara que estic governant veig que això no funciona escolta en formacions polítiques què busquem? treballem per la millora de la ciutat no per els interessos partidistes perquè torno a insistir avui governen uns demà governen uns altres i si la ciutat me la trobo com me la trobo és perquè jo no he participat en la solució
Jo l'únic que afegiria és que potser pensar una mica en l'adaptabilitat, que potser a vegades hi ha algú que no arriba al tema d'alçades, o de la dimensió, perquè l'altre dia estava, i si hi ha una bossa molt gran, les boques són potser un pèl petites, això potser pensat. El tema de les boques està pensat precisament perquè la gent no evoqui una caixa sencera, una caixa d'una tele d'aquestes que es compra la gent ara, tan grossa, doncs que...
La dupleguin i la deixin, perquè si no col·lapsa el d'allò. Certament hi ha coses que s'han d'anar millorant, evidentment, però si la gent tingués una actitud positiva per la millora, no allò que deia de l'altra banqueta perquè no li funcioni, perquè així després jo vindré...
Aquest és el greu error que s'està passant, i amb un ajuntament com el de Girona crec que no ho podem permetre. Bé, jo deia que des de la meva ingenuïtat no ho entenia, sí que ho entenc, és a dir, entenc la lluita partidista, però jo crec que amb temes importants s'hauria de deixar al marge.
Però això és complicat, no, Carme? Tu que has tocat poder, deixem-ho dir així, aquests 6 anys. Sí, sí, sí, a més, diferent poder. Diferent poder. És que és allò com aquell diu, quan estan a l'oposició, donde digo, digo Diego. Després es troben... I això en el ciutadà de peu ens fa molt de mal. Perquè, esclar, llavors, ara...
que ja en parlarem més endavant vindran unes eleccions i et quedes i dius què haig de fer ara? què haig de fer? perquè esclar, aquí tenim tres que estan governant bueno, és que no vull entrar en el tema de política ja entrarem en un altre perquè
perquè potser m'encendré i no cal ja sé que tot t'agradaria però vull dir que sí que és molt important l'oposició però una oposició coherent jo me'n recordo que quan veig que ja ho he dit alguna vegada quan l'alcalde de Girona es va venir a presentar a l'associació de veïns de Sant Arcís jo li vaig dir mira, jo només et vull demanar una cosa jo no coneixia de res jo només et vull demanar una cosa
no comencis a obrir projectes nous, que això és el que els agrada, a tots aquests i als altres, anar fent coses, sí, perquè jo he fet, sí, tu ho has fet, però ho has acabat, ho has fet, però has fet un seguiment, i això és el que ens trobem, i jo li vaig dir en el Lluc, començo a obrir calaixos.
començo a obrir calaixos perquè, i un dia, no fa gaire que me'l vaig trobar i me diu, encara no he arribat a tots els calaixos. Però això passa, o sigui, a tots els agrada fer projectes nous i obrir... Mira, ahir, precisament, la Mercè García, que és de l'Ateneu Sant Narciseng, doncs em va dir, no sé el per què, però jo vaig fer les seves ordres.
Carme, me pots enviar, és que s'han de tenir un banc pintat de colors? I dic, sí. Diu, me pots enviar una foto? I li vaig fer la foto. Quan va veure aquell banc, va fer una exclamació, va dir, què és això? I dic, aquest és el problema. Un dia a algú se li va ocórrer de pintar dos bancs de color...
I ningú ha fet un seguiment d'aquells bancs. I ara estan desastrosos. Vam també pintar un pas de vianants de coloraines. Sí, en aquell moment va ser un projecte, va sortir a la premsa. I després, qui fa el seguiment de tot això? I quan dic això, que és un banc que no té importància, doncs pot haver-hi moltes altres coses.
Perquè, esclar, per exemple, tenim el projecte del Menjat, del Menjat Sant Arcís. Funciona molt i molt bé perquè hi ha unes quantes persones que tiren endavant. Quan aquestes persones van començar el projecte de l'incòmode, que també va anar molt bé, però ara jo no en sento de parlar gaire de l'incòmode. Què vol dir? Que són projectes que es van obrint, es fan en el moment, tenen un boom, però després què passa amb tot això?
És que iniciar... El més fàcil és iniciar una cosa. Això ho traspasso a instal·lacions esportives. Fer un pavelló o una pista, el que vulguis, és només fàcil. Busques, no sé, pensió o tant deutes. Molt bé, ja està fet. Però després tu manté tot allò. I aquí és on té bé el problema.
el manteniment, les millores, el personal, etc. Per tant, qualsevol cosa, per tant, ho posava perquè és un tema que jo conec. Iniciar una cosa és molt fàcil i pots buscar el recurs. Ara pintem això, ho pintem. Però, bueno, i qui es preocuparà de repintar-ho i de fer-ho créixer i dir a la gent que no s'ha d'assentar perquè puguin s'ha d'assentar? No ho sé. I això és comú a la societat en tots els aspectes, aquest i qualsevol altre. I ja està. Jo no vull entrar en el tema polític, però sí que volia donar pinzellades i...
sí que la política ho ha d'impregnar tot perquè per això estan els polítics i hem votat diferents opcions és veritat que després quan s'han de coaligar han de matitzar-ho però han d'explicar a la ciutadania què matitzen quin és el nou projecte que es farà però dit això el problema de tot això és la politiqueria
La politització negativa, i això és el que es fa aquí i arreu. No deixem de parlar política, perquè tot és política. El que jo entenc que volia dir és que a vegades el que cansa és el partidisme, per dir-ho d'alguna manera. Exacte, exacte. Perquè política ho és tot. Aquesta és la paraula.
i ara que deies tot això ara que tinc el president del GEC aquí ja teniu les pistes del latisme no només a punt sinó ja en perfecte funcionament només falta estrenar-los quants anys t'ha costat això de les pistes del latisme? quants anys t'ha costat? jo he tingut conseller secretari general de l'esport tots aquí han passat per aquí de tots els colors polítics ho hem desencallat ara
Un any. I he de dir que hi ha hagut una conjunció d'astres de tres colors polítics. Ajuntament, Diputació i Generalitat. I de vegades passen aquestes coses. La politicaria és deixar de banda...
perdó, la política partidista, és a dir, i anem a treballar, i això ha passat. Però jo portava anys de diferents colors polítics, una desesperació total. Després veies que això que es demanava que era una cosa important per la ciutat, i que era bàsica, i que no es podia fer aquest esport que era centenari, i veies com es feien coses que tenen molt de renom després, i aquí no vull entrar en més coses...
Tot allò que dona nom, i dona llotja, i dona tribunes, i dona platees, i ens sembla perfecte, i ha de ser així, però això que és per fer esport base, i després tenim olímpics, com tenim nosaltres moltes vegades, s'anava deixant. Jo hi tinc una consellera que va venir a visitar les pistes,
I la consellera diu, Caio, no em preocupis això. Això ho arreglarem. Dic, però consellera, em sembla que hi ha eleccions d'introdon més, no? Sí. Dic, vostè seria capaç de fer un document de compromís? Jo no, no. Dic, consellera, de què estem parlant, consellera?
I això crema molt els que estem al front d'entitats, que no ens dediquem a això professionalment, i ens crema molt i abans dius, saps què, me'n vaig a casa. I quan la possibilitat civil acabi de desinflar-se i queda tot en mans de l'administració, haurem donat la volta, en aquesta societat serà tot molt burocràtic, no era ànima, perquè les entitats, les seves directives han de ser encara gratuïtes, no han de cobrar res, perquè l'ànima de les entitats, totes esportives, ciutadanes, han de ser...
sense un lucre econòmic el lucre és veure com aquell projecte tira endavant però això moltes vegades fa que ens desinflem molt i a vegades estem massa temps amb els nostres càrrecs perquè costa molt trobar gent que vulgui reemplaçar-nos perquè saben el que es trobaran i s'acaba tot en mans de l'administració com a vegades volen perquè han vist que són molt voraces intenten menjar-se o duplicar allò que ja existeix i això no s'entén nosaltres entretats ciutadanes esportives culturals
Són més baratos, més àgils i ho sentim més. Per què? Perquè ens toca a nosaltres. I tot això, que sí, després en el discurs i en les converses amb la gent que ens governa, ja te diuen que sí.
però a la meva vegada hi ha una altra cosa per tant per això deia el problema és que arriba la política ha d'arribar a tot arreu però aquest partidisme no hauria d'arribar m'he fet una barreja però com que en Jordi sap ben bé sacsejar a més a més perdona Jordi m'ha vingut molt bé per una cosa resulta que a Sant Narcís un grup de joves se'ls va ocórrer va tenir la idea de fer un club de futbol a l'Atlètic Sant Narcís
fan amb una il·lusió increïble, ja sabeu que sempre critiquem els joves, i jo dels joves del meu bar estic molt orgullosa, doncs fan un club de futbol. O, molt bé, resulta que ja tenen el club, ja tenen la gent, etcètera, etcètera, i arriba el moment que han d'anar a entrenar a algun lloc. No hi ha camp. No hi ha camp. Llavors, algú des de l'Ajuntament, algú els hi diu, home, és que això no es fa així. Primer heu de preguntar si hi ha camp i després organitzar el club de futbol.
Bueno, doncs aquest grup de joves s'ho està pencat molt, eh? Per ser clar, l'Ajuntament els va oferir anar un dia per entrenar un dia a les 12 a Vila Roja, un divendres, a les 12 del migdia.
Però qui pot anar a entrenar? Ara crec que ho han solucionat i van a Pontmajor. Però ells estan lluitant i me consta que volen lluitar i arribaran on s'hagi d'arribar si el camp del Girona
ja sabem que estem picant molt alt però hi ha uns camps per poder entrenar i és municipal per què no hi pot arribar segons qui? el senyor Cayula ja me mira i riu però el que jo vull dir que això que ho estic diguent ara no ho diu la Carme Castell per això no ho diu com a presidenta perquè aquest jovent em va demanar ajuda
Sí, sí. Em va demanar ajuda. No, i el que dius és això, és a dir, com que és un tema que més o menys conec bé, és veritat que el Girona, diguem-ne, des de fa molts anys té les instal·lacions de torres de Palau, però que ja no li donen, de tal manera que el segon equip està entrenant i jugant a Vidreres, ara, després d'haver-ho fet a Riu d'Arenes...
que els juvenils estan a Vilabalareig, amb un acord que va arribar a Vilabalareig, i durant un temps, jo diria que encara en algun altre lloc, els femenins no ho sé. Hi ha una manca d'instal·lacions a la ciutat de Girona. De fet, algú diu que Sant Narcís no ha tingut mai camp de futbol, i els he dit que sí que n'hi havia tingut. Sant Narcís, no sé si te n'ha recordes...
No, el camp dels Selecions era Sant Ugec. Ah, sí, perdó. És veritat, havíem de travessar el riu, eh? Ai, que havíem de travessar el pont del Dimoni. Però hi havia hagut un camp durant un temps en els antics terrenys de la Camsa, la zona aquella que ara hi ha el Passo Terrat que ve des de la dintre cor. Allà hi havia hagut un camp de futbol que jo hi havia jugat, eh? Allà... No, no, més... Més cap aquí, eh?
Més cap aquí, exactament on hi ha el túnel, el túnel que ve des de l'hipercord fins a Sant Narcís, allà en aquell lloc hi havia hagut durant, estic parlant de 50 molt llargs, vull dir... Era terrenys de la Camsa, però vull dir que això, tornant a això que us dic del Girona, si veus un grup jove que s'ho estan fent tot ell, que s'ho estan manegant tot ell, apostem una mica, apostem una mica també...
I això que ara, dels últims anys, i per tant és també transversal de diferents governs, és veritat que s'han arreglat els camps de futbol municipals que hi havia, es va arreglar el pont, que després es va quedar malmès pel tema de la Riuades, però també es va arreglar Sant Pons, la zona també del camp de Germán Sàbat va ser dels primers, el que en dèiem, Germán Sàbat, que ara és on hi juga el Gironès, diguem-ne.
El Girona és sàbat, hi ha altres punts, el camp de Santa Eugènia, que també estan a tapeïts. Estan a tapeïts. Torno a pensar una mica, hi hauria un moment que a Girona l'Ajuntament tenia poques instal·lacions esportives, perquè ja tenien el GEC, ara aprofito per mirar. Sí, però el GEC també està a tapeït.
Sí, sí, el GEC també està tapeït i també té camp de futbol, diguem-ne. Sí, sí, que ens hem hagut de pagar a nosaltres. Sí, sí. Heu pujat al Puig d'en Roca? Fa temps que no. Jo no. Però allà cal, allà cal. L'espai és. No, no, allà hi havia un camp de futbol que durant molts anys havia treballat, entre altres, el doble set. Al l'institut hi hem anat a jugar allà. Almen és un bosc, ja estima que a la ràdio no es pot veure les imatges...
però vaig pujar la setmana passada, és un bosc. Ja. El camp de futbol és un bosc. Bueno, i el de la Salle, aquell que hi ha allà dalt, també. A Fornells. A Fornells. Però allò és privat, eh? Sí, sí, però allà s'escapen els nanos per poder... Ho dic perquè el meu net també hi va, eh? S'escapen per poder... Perquè la Salle ha perdut equips en els últims anys, però allà hi ha un camp de futbol. El cantó d'un altre, que és el de Badruna. Sí, sí, sí. I el del GEC, però...
que si hi ha això i sabem que falten equipaments, escolta, es malgasten diners per moltes coses. Doncs potser es pot arribar a un concert, amb la salla o amb la madruna, i de dir, escolta, a veure, se'ns falten equipaments a Girona, podem? Sí, sí. En fi.
Ara en Joan, això que senten per sota, era en Joan que ens està assenyalant les fotos precisament del camp de futbol del Puig del Roca, el camp, diguem-ne, que havia estat... Dèiem quan anem petits de l'hospici, i després durant molts anys de la penya doble set.
ens ho vam córrer tot havíem de fer les obres de la pista de l'atisme no podíem fer futbol per envoltar tot el que hi havia a la ciutat i rodalies per poder encabir la gent de futbol nostre perquè durant tres mesos tenia tot allò parat per tant vam mirar a la salla aquí allà dalt a fora de Girona per tant ponem de primera mà els espais que hi ha independentment del seu estat però n'hi ha alguns que amb una inversió mínima es podria estar de qui és el cap del Puig del Roca Joaní?
Allò és la Generalitat, segur. Ara és la Generalitat. Hi havia estat de Diputació. Dic que sí, Diputació, perquè ja hi havia el que abans dèiem el geriàtric i el... Allò era l'Hospici. Allò era l'Hospici, però després allò ho va gestionar la Diputació, crec. Sí, serveis socials. I ara no sé si la Generalitat. Jo crec que la Generalitat en aquests moments. Jo durant una època vaig estar president de la Penyadó Placet,
I vaig intentar, a través de l'Ajuntament, Diputació i Generalitat, a veure si d'alguna manera es podien fer unes instal·lacions com calgui en aquest camp. En aquell moment va ser l'Ajuntament que es va posar a la Generalitat. En Generalitat com a Diputació estàvem disposats a fer les sessions necessàries de cara a l'Ajuntament per poder fer instal·lacions esportives. És un lloc privilegiat, però no va...
A més, el camp arreglant-ho, és a dir, posant-hi herba artificial, es podia ser, diguem-ne, un camp, perquè ja hi havia unes... es tenia que arreglar segurament alguna cosa als vestidors, però els vestidors ja hi eren, i per tant, el camp ja hi era, era senzillament invertir, i en una ciutat en què falten instal·lacions és allò de pensar... Potser està molt bon estat, és el de la salle.
on ha jugat el meu net potser esperem que es doni aquest acord a 3 que ha dit ell aviat i es pugui fer està molt bé ara amb una inversió mínima perquè el que és el terreny està molt bé el tema de la garderia i tal allò era propietat de la Salle i allò ho havia gestionat durant una potenta associació de pares que comportava ara pertany a una fundació no és directament una fundació de la Salle
que no és d'abast municipal, no tenen res a veure a nivell de fundació, perquè vam estar mirant. Cada vegada té una altra fundació per explotar temes esportius. No, és que en els últims anys hi ha hagut canvis, per exemple, la penya Bonsaires, que havia estat, diguem-ne, a Torres de Palau, es havia traslladat al pont, i del pont es va traslladar a Salt, i ara, per exemple, a la seu de la penya Bonsaires, si no vaig xerrat, encara és el camp que havia estat del Salt, un equip...
històric que va desaparèixer també en el seu moment, no? És a dir, que s'andrà fent coses. I és el que deia ara l'Eugènia, no? Tu deies... Bé, jo em referia a aquest que ens ha ensenyat en Joan, que potser aviat arribi a un acord, com que ha dit ell, a tres bandes, que es pugui arribar a solucionar, a resoldre. Però ara per ara és difícil, cal una inversió...
Molt important, i jo crec que és més viable, arribar a un acord amb aquest de la Seie, fer algun tipus de conveni entre els partits, diferents partits, i que vulguin tirar-lo endavant, no? No seria fascinació. Però seria complicat, suposo, perquè d'entrada ja no deu ser ni en el terme municipal de Girona, no? Crec que és terme municipal de Fornells. És que no depèn tampoc d'aquí, eh? S'ha de buscar el contacte exterior. Mm-hm.
No, no, ja em passen de coses i la ciutat és allò, per exemple, mira, ja hem sabut que hi ha un club a Sant Narcís que vol tirar endavant i que necessita espais i que ens acabarà sortint. I més de nanos molt trempats. Això està bé. Això també és una feina que des de l'associació s'hi ha fet bé, no?
Sí, clar, clar, clar. A veure, el que deia el senyor Cayuela, deia que, esclar, que les entitats treballem aquí com els escombriaires, 24 a 7. Treballem més que els escombriaires. Ara has deixat anar una certa càvega, eh?
No, no, però jo dic pel 24-7, com els contenidors. No, treballem 24-7 i jo sempre els hi dic, tant els d'ara com els que hi havia abans, treballem 24-7 per vosaltres. I moltes vegades no som reconeguts com haurien d'estar reconeguts.
De tota manera, ara, permeta-m'ho, tu eres dins que tu eres presidenta fins al juny, no? Sí, fins al juny, sí. I què passarà amb l'associació de veïns? De fet, algú ja s'ha mogut, parlo de xarxes, hi ha hagut algú que ha mostrat el seu interès per fer una candidatura i presentar-se. Sí, val, doncs que... Martí Carreras, no? Sí, hi ha una junta que, bueno, es presenten.
A partir d'aquí nosaltres el mes de juny ara farem una assemblea ordinària que li explicarem al soci tal com està tot perquè és el que en realitat ho ha de saber primer i després el mes de juny, al meitat de juny quan acabem la festa major farem una assemblea extraordinària i en aquesta assemblea serà on es presentarà la nova junta
I es votarà, a veure si es vol o no es vol. Hi haurà més d'una candidatura? Esclar, l'ideal en la vida és que sempre n'hi hagi més d'una, que puguis escollir. Però també és veritat que fins ara jo ho vaig anunciar molt prematurament perquè si la gent es volia anar, li entrava el cuquet de ser president,
De fet, ho vas fer a la Festa Major. A la Festa Major, exacte. Que la gent va quedar sorpresa, no? Perquè tothom donava per fer que tu continuaries. Sí, que moriria allà, ja, eh? No, no, no. Llavors, jo vaig fer molt de temps per veure si la gent... I no hi ha algun maneres. I jo dono gràcies que s'hagi presentat aquesta candidatura, perquè si no anàvem directament a la... A la gestora. A una gestora...
I això sí que a mi internament em sabia molt de greu i m'havien parlat amb tu, em havia tret hores de son perquè sap molt de greu. Ara, veurem, llavors, a veure... Això és com un partit polític, tot i no voler parlar de política. Cada un que entra ho fa a la seva manera.
jo he estat presidenta i he fet les coses a la meva manera, més bé o més malament, però la meva Junta ha estat sempre d'acord a fer-ho de la manera que jo els he exposat, o també he agafat coses que ells han dit i ho han fet a la seva manera, i ara la Kentri possiblement serà totalment diferent del que hi ha hagut fins ara. Per exemple, possiblement el salt que hi va haver d'en Xevi Reiner a mi...
No es va notar tant, perquè en Xevi també era una mica del meu tarannà, i en Martí és un altre tarannà. O potser és el que faltava en aquests set anys que jo he estat presidenta. No ho sé, es veurà. Això només ho pot dir el temps. Això només ho pot dir el temps.
Eugènia, que avui costa aquí amb aquesta gent que fa, però jo li dono molta... No, no, jo esculto, prenc molt. Jo li dono molta importància a la gent que, diguem-ne, que treballa... A més, directament, el senyor Cayuela, no sé qui és ara, perquè jo havia estat presenta dels amics a museu d'art, i de retruc teníem... Sí, vull dir que no els havíem trobat en directe. Que per si s'ha fet amics honoraris, eh?
Sí, sí, doncs molt merescut. Sí, sí, molt il·lusió ens fa. Bé, però t'ho deia precisament, t'ho deia per això que... Jo no soc de parlar molt, al contrari. No, però sempre dic coses assenyades, però per exemple ho deia, mira, i acaba de sortir, ho deia, que jo admiro molt la gent que treballa i que treballa, diguem-ne, en certa manera per la comunitat, sense esperar gaire res a canvi, sí, alguns maldecaps,
que tu ja ho vas fer donar un temps, perquè tu vas ser president del Museu d'Art. Jo he estat molts anys també a Intermont Girona, vaig estar molts anys, també he estat col·lectiu per la Igualtat de Girona, deu anys, o sigui que ja el que ha dit ell és així, les associacions funcionen perquè la gent que hi és hi creu en el projecte i les tira endavant.
És l'única manera que tenen de funcionar, i com ha dit molt bé el senyor Caíuela, moltes vegades molt millor que per altres interessos o per el que sigui. I llavors, doncs, res a dir amb això, és d'aquesta manera que funcionen les coses associativament.
I, com molt bé diu ell, espero que les associacions es mantinguin, perquè precisament estem en un temps que per les associacions és un temps difícil, precisament, perquè la paraula ja ho diu, és una cosa d'una comunitat, una cosa de tots, i aquí no valen els partidismes, ni els egos, o sigui, s'ha de treballar per una cosa comuna,
és que les associacions és això me mirava en Joan Alcalá perquè tu també havies tu sabies el que era treballar des de l'associacionisme molt abans d'entrar diguem-ne precisament a l'Ajuntament que vas entrar com a regidor que també Déu-n'hi-do els temes que vas arribar a tocar perquè et va tocar seguretat, vialitat i mobilitat que també era complicat no? teníeu trens abans quan estava en mobilitat tu no tenia trens o no?
Funcionaven i no anaven malament. És que això dels tres topos no s'entén, eh? Jo, sobre el tema de les associacions i la Carme, que la conec, i que haig de dir que van començar no gaire bé, perquè van apretar molt, però és el que toca. Però la Carme deixarà el gestor molt alt.
I a més has estat una persona que ha dialogat molt i has tingut diferents colors polítics i al qual has tractat i sempre bé. I està bé apretar tothom, perquè les associacions han d'apretar tothom, sigui del color que sigui. No te pots posicionar políticament, jo crec que és un error.
Jo vaig estar a la cambra de comerç, com bé has dit tu, vaig estar al comitè executiu i en el moment que em presento a les eleccions municipals i que surto, automàticament em retiro.
Podia haver fet aportacions, segurament que sí, però possiblement la gent m'hagués identificat per la situació en el partit que estava. Tot i que sempre he dit jo que era un aficionat a la política, perquè és el que diguem des de l'associació, es vulgui o no es vulgui, es fa una política. Però no ha de ser partidista, i això és molt important, no ser partidista. En el moment que entres a fer política de partit, això està condenat.
perquè la gent, al final, no és tonta, la gent observa, moltes vegades calla, no diu res, però es retira. La Carme Castell, l'haig de dir, l'haig de tirar a flotar, perquè jo l'he viscut i l'he dit, al principi va ser molt dur, la relació nostra va ser molt dura.
Home, jo ja sé que ja em diuen intensa, però... Ja em diuen intensa, però... Va ser molt dura, però ella sempre ha apostat per el diàleg, ha entès les coses, es parlava, jo recordo a Sant Narcís una reunió molt dura, en tema de les zones verdes, jo vaig dir, esclar...
el fet de ser un regidor tens molta informació i veus el que et pot venir perquè ho has treballat és de l'associació moltes vegades només veus el teu entorn i depèn de qui només encara el veu més petit però has de tenir una visió més gran de ciutat jo quan els parlava de la zona verda del pla integral de Sant Narcís que vaig dir escolteu, això és presentar en un pla integral de Sant Narcís que han de pensar a 15 anys vista
Jo ja no hi seré segurament, evidentment. Ni tu ni jo, mira, ja no hi seré en cap dels dos. Però si la gent hagués apostat per aquell pla que de seguida algú va dir, no, no, això ha de ser de forma immediata, doncs segurament que haguéssim avançat molt més del que s'ha avançat, segur.
però de vegades les posicions passen això. El tema de les zones verdes va passar el mateix, o sigui, quan es munta una reunió per parlar de les zones verdes que vaig dir, escolteu que vindrà l'AVE, tindreu problemes, tindreu molta atenció aquí a l'hora d'aparcament. No, ja venia la gent amb la papereta abans de la reunió per votar que no. Vull dir, coses d'aquest tipus...
Jo en aquest moment encara no era president, eh? No, ja ho sé, ja ho sé. Ah, val, val. Però saps que et parlo. Sí, i tant. I els problemes hi van ser, eh? I molt greus. I són, encara? I són, i cada vegada més. Cada vegada més, perquè, esclar, ja va... Ho bé que li diria a Sant Narcís, per exemple, no sé, 500 places de pàrquing, d'aquell pàrquing que està sota l'estació... Bueno, ara, segons diu aquest consistori, s'ho està mirant.
Hi ha mil places, però no hi ha les entrades fetes. No, no. I bueno, el vam anar a veure... Tu vas venir a veure? És terra, eh? És terra. Vull dir que l'empresa que ho agafin allà... Ja té una inversió important.
Parlem de molts milions, no parlem pas d'un milió d'euros, parlem de molts més. És una pena, perquè les coses que mal comencen, mal acaben. I aquí, a nosaltres sempre dic el mateix, i se'ns va adonar que l'AVE seria la panacea pel barri.
no ha sigut la PNCA, bueno, ara ja no sé si és la PNCA o no, però bueno, ha sigut per tota la ciutat. No, és que s'integrarà, no, no s'integrarà Sant Narcís, precisament s'ha desintegrat, o sigui que, bueno, això també és temps passat, temps fugit. Llavors el que hem d'anar és mirar ara,
a veure com es pot gestionar, que ara hi ha altres problemes, perquè avui parlaves d'això del tren, però és que ahir Portbou, també al vespre, a les 8 de vespre es van quedar sense tren. Esclar, jo no sé què està passant això dels trens, jo crec que és un sabotatge això. Si em deixeu dir una cosa, aquest tema és que jo divendres ho vaig viure, divendres també vaig tornar de Barcelona,
El meu fill va quedar penjat a l'estació sense tren i després de dues hores i mitja va haver de tornar cap a casa perquè no hi havia cap previsió que pogués tornar i va tornar dissabte al matí. Jo va sortir d'allà a les 9, que hi havia gent ja rebotada d'una hora que havia quedat parat perquè hi havia hagut un problema a la Sagrera. Dit això, allà...
Jo penso com penso i ningú ha d'estar d'acord amb mi. És a dir, que no hi ha hagut inversió, ho sabem, que és culpa de tots els clors polítics, perquè fins i tot quan hi havia altres clors polítics i aquí eren decisius, no es va apretar el govern de Madrid per fer-ho.
Per tant, s'havia d'apartar. Si estava decidit per què no s'invertia, i no s'invertia perquè no tenien pressupostos, per tant, aquí tampoc s'ha de fer la feina. Ara l'he caigut, aquí l'he caigut. Exacte. Tots els col·lospolitis s'han deixat d'invertir, però des d'aquí, des de Catalunya, quan ha calgut, no han apartat el que havien d'apartar perquè era un tema col·lateral. Ara surt molt bé, clar que no s'ha invertit. Però hauria d'haver sigut des d'aquí, de tots els col·lospolitis que han governat en aquest país, diguem-ne, o Rodalies no invertiu, o no us votem, no sé què com passa ara. Això no ha passat. Primer, tothom té la seva part. Segon
Quina casualitat. Ara, tot a patat, tot ara. Tot ara, de cop i volta. Jo no ho veuré, jo no soc un firanoi, però, per exemple, la sala de control aquella de l'estació de França, que ens hem fet, va caure només una vegada, va caure tres cops seguits durant dos dies. Que és estrany, eh? El dia de la vaga, que després es convoca, no es presenten els maquinistes, això amb una empresa privada, durant dos dies. Tot això, a mi, què voleu que us digui?
A mi no acaba quadrat. Ja t'ho diré jo, hi ha hagut una vaga encoberta i poc encoberta, de fet molt declarada, diguem-ne, del sindicat majoritari que li ha interessat per múltiples dones. El sistema està fet malbé, s'ha d'invertir. Sí, això és cert. Però de cop i vol tot, tot, tot, tot, tot, en pocs mesos...
Això és el que pensa Francesc, el ciutadà de peu. Jo, per exemple, penso, no pot ser que ara, un avui, un altre avui, demà... És que cada moment falla trens, llavors és molt fàcil tallar el cap en el missatger que hi ha ara, perquè és clar, ara la consellera es troba que jo, no sé, crec que no deu ni poder dormir pensant a veure què passarà amb el trens.
Però és que el que no és just és que se li culpi amb ella i que la vulguin fer dimitir amb ella, quan això ens ve de, com dius tu, molt bé, d'anys enrere, que ningú ha fet res. Jo estic absolutament d'acord, absolutament d'acord, i l'hi he dit a la consellera, amb la que també tinc una bona amistat, però també l'hi he dit una altra cosa, si ella hagués estat a l'oposició és que hagués fet exactament el mateix. Seguríssim, seguríssim. I això és el que m'ha costat. Seguríssim, Jordi. Això és el que deia abans, Jordi. Sí, seguríssim.
Ara en aquest país jo vaig veure el debat del Parlament de Catalunya, jo voleu que ho digui, era un problema de país. Senyor, mira, de moment arregleu això i després ja en parlarem qui paga la festa, però començar aquell atac, jo deia, això, aquests polítics a mi no em representen. Aquells atacs tan furibuns contra la consellera, i no he defensat la consellera, en aquell moment s'havia d'anar...
una cosa de país, un problema greu, que tenia paralitzat tot el país. Com ho solucionen? Va, som-hi. I quan estigui solucionat, o sabíem com, vinga, i ara qui té la culpa? Tu, doncs te'n vas a casa. No, directament hi ha molt de... Perquè, a més, tu critiques i dius, i què faries tu? Què fas tu? La canviem. I qui posem? Aquest partidisme fa que també la gent ens cansem i arriba l'hora també de votar i hi ha gent que no vota. Això és el que jo deia. O votarem, o que es votarà. Perquè ara mateix, si dius a qui has de votar,
molts dels nostres polítics tenen una visió molt curta que aquest encabronament que estan fent a la societat fa que poden votar altres coses i després ho patirem tot aquest partidisme l'han de deixar han de defensar les sures polítiques perquè per això els hem excullit i per això són un partit polític però aquest partidisme està fent molt mal i això ja crec que ha enganxat a la societat i s'està encabronant molt la gent i després es vota el que es vota no es vota coherent moltes vegades
És el que comentàvem al principi. Tu, Jordi, que tens notícies, hi ha enquestes de Girona, de vot a Girona, de les municipals properes. Sí, tothom diu que en té, ningú els ensenya, però a ser-hi són, com les bruixes allà, com les meigues. Són molt preocupants, perquè hi ha unes dotats electorals que venen de per allà del Ripollès,
que són molt preocupants. Diguem-ho clar i català, per exemple, una pujada molt important d'una força que fins ara no tenia cap, no té representació, ni havia tingut que era Aliança Catalana, però perquè és un vot, jo alguna vegada sé que se m'afadrà, però és igual, alguna vegada dic allò un vot una mica de budells, allò de dir...
Hòstia, quan Carles funciona, la merda, que sigui el que Déu vulgui, no? Perquè sí que és veritat que se'ns va vendre com a ciutadans, hem de demanar que els trens funcionin i que funcionin més o menys a l'hora, i que tothom pot entendre un accident...
i que tothom pot entendre una avaria, però que quan passen tantes coses... O sigui, ara qui està rebent és bàsicament aquella ciutadania que ens van dir serà magnífic, podràs viure a Girona i treballar a Barcelona, doncs ara és molt complicat això, per poder arribar a l'hora. I a més ha coincidit que l'alta velocitat que havia funcionat fins fa un any i mig perfectament, ara tampoc funciona, i la dòlia és dels problemes que té, i per tant és tot plegat i com un totum revolu-tum. Avui...
L'arcal d'aquests dies n'ha parlat i també es queixa que no hi ha informació sobre l'estat del viaducte. Avui fa una entrevista a Vilagüep en la que, per cert, torna a dir, torna a parlar del tema de l'habitatge, torna a parlar del tema del sense sostre que vàrem...
que van viure a Santa Eugènia, i també com li pregunten si es presentarà a les eleccions, diu que això ho ha de decidir guanyar amb Girona, que és el seu moviment, per dir-ho d'alguna manera, però que també ell té dret a pensar si parlar uns familiars li surt a compte. I això ja és la segona o la tercera vegada. També diu que ell té força per continuar, però ho deixa així amb stand-by. I aquest és un altre tema. Ara mateix, les eleccions, que són d'aquí 15 mesos, encara no 15 mesos...
Formalment només hi ha un sol partit que ha dit qui presentaria, que és aquell Esquerra Republicana, que no sabem si serà Esquerra Republicana o Moïment Gironí, vull dir amb en Marc Puig tió al davant, que diguem-ne que està escollit, però a tots els altres...
El PSC espera a veure què es farà amb Silvia Paneque. Guanyem, s'ha de saber si es presenta o no a l'alcalde, que jo insisteixo, se me faria gros pensar que no es presenta. Convergència sembla que ho té encavilat, però formalment encara no està. Perdó, junts, junts, junts, que tothom em perdoni, eh? I sobretot tu, Joan.
però vull dir, sí, sí, junts m'ha sortit el PP, sembla que també que verei té ganes però encara no és formal del partit verd no en tinc gaire coneixement i tampoc en vull tenir gaire, diguem-ne però està tot així com molt... o les beceroles aquesta situació, que és real fa que també una administració que di...
molt aturada durant tot un any. Perquè ja la política electoral ja ha imbuït. Per tant, vol dir que ja el dia a dia ja es mira però mirant dintre d'un any. I això també fa que no sé quin ha de ser el sistema. Però clar, tenim quatre anys. El primer any, si són nous, és per començar a situar-te i tal. I l'últim, perquè has de començar a situar-te perquè si no, no surts a la foto. Per tant, tens dos anys.
Ara aquest dia un ciutadà de Girona amb un serpès, aquest dia un ciutadà de Girona amb un serpès en deia, en el fons passa una miqueta tot això perquè fins i tot guanyem, que no havia mostrat excessiu a interès en tot això, ara parla d'arreglar jardins, d'arreglar voreres, d'arreglar llambordes, per exemple, les voreres de la plaça Poeta Marquina, que encara hi ha a les New Jersey, per dir-ho d'alguna manera, jardins, ha canviat, durant un temps es van fer moltes provatures...
i la naturalització... Te'n recordes les herbes aquestes d'aquí? I les d'aquí davant, però fixa't que ara ja porta una temporada. A mi em te palen, eh? Ara ja porta una temporada. En Francesc ens assenyala encara al carrer que hi ha moltes herbes, però és veritat, no? S'ha parlat que, tot i que no serà fins d'aquí molts mesos, s'arreglaran les llembordes de la plaça Pompeu Fabra i del...
davant de la Generalitat, per dir-ho d'alguna manera, que realment estan en un estat eficient. Però se n'ha parlat. Se n'ha parlat. Es diu que es farà. No vol dir que es farà. Joan, començarà la segona fase del que ve a la creu. El que funciona també s'ha de dir. El tema de les falses, els carrers, també és un tema...
d'urgència, si observeu bueno, mira, només mireu aquesta finestra per aquí, si observeu com estan els carrers, m'agradaria saber quins pressuposts i quina execució s'ha fet davant d'un pla d'asfals que a més a més és obligatori però això a més a més no només és obligatori sinó que el sentit comú diu que s'ha d'anar planificant perquè diguem-ne, no és una obra és una obra que s'ha d'anar fent no cal començar projectes nous, això és el que us deia al començament
Bueno, però el tema d'asfalt, ja dic que... No, això no, per això... El tema obligatori que s'ha de destinar i executar una partida pressupostària. Jo fa temps que no veig els camions. Es falten diferents carrers per fer manteniment, no per fer res especial, manteniment. Possiblement la gran obra que va requerir d'asfalt, però que era alguna cosa més, va ser la que hi va haver-hi i que va tenir tallat el carrer Migdia entre el carrer La Creu i a Miligreí durant un temps... I el Redecat.
Sí. El Bredecat. El Bredecat. Ah, el Bredecat també, sí. El Bredecat, que jo encara no me n'he acostumat a dir el Bredecat, que jo li dic al carril aquell del Bupà, Pitalà, que jo em pensava que seria un autèntic desastre, ho reconec i ho vaig dir-ho, i no, funciona relativament. Però és una inversió que fa la Generalitat i no els pressupostos de l'Ajuntament. Sí, sí. I l'altre era degut a un tema de connexions d'aigua i... Sí, sí, sí.
Vol dir que, esclar, són obres necessàries, allò que deia, que deuen estar en els calaixos, però que toquen potser ara aquest any, aquests 15 mesos, 14 mesos i mig ja, que toquen. El sorprendria una mica perquè estan pintant els carrers, que també ja està bé que els pintin, però si han d'asfaltar-los no els repintis.
Cabreau la Creu, te n'has passat tu coneixes alguna cosa el Cabreau la Creu i si vols la toquem sí, però ho hem de fer un minut i mig potser voldria dir una cosa ara jo soc de Sant Feliu de Guíxols i potser hi ha una desproporció perquè si vas a Sant Feliu de Guíxols l'asfalt et surt per les orelles
i han asfaltat la plaça municipal, han asfaltat el carril bici, o sigui que no sé com funciona això de l'asfalt, poder, hi ha un desequilibri. Aquí es destinaven entre 600, 800.000 euros a pla d'asfalt anual, l'últim pressupost vaig veure 60.000. Per tant vol dir que no s'hi va dedicar res.
I el carrer de la Creu, tens un minut, eh? Tinc un minut. El carrer de la Creu primer va ser molt consensuat amb l'Associació de Veïns i la Comunitat Educativa. Es va presentar un plano i al final es va decidir fer-lo. Certament, jo vaig als inicis i malauradament, perquè m'hagués agradat poder continuar-lo, després es va desenvolupar.
El paper ho aguanta tot, i en aquest cas el projecte era un projecte molt maco, molt ambiciós, però que després una vegada el veus, dius, aquí hi ha molts d'ells que s'haurien de solucionar. I tornem al que hem comentat abans. Tot el tema burocràtic, quan veus allà un canto que és quadrat i que el cotxe ha de girar i que pots rebentar la roda, doncs...
el que s'ha de fer és solucionar-lo. Si vols, en parlem un altre dia en calma. Un altre dia en parlarem, eh? Com deia Antipicoll, la propera setmana parlarem del govern. Avui hem d'acabar-ho. Jo us volia agrair aquesta tertúlia molt ciutadana que hem tingut, amb la Carme Castell, amb Francesca Iuela, l'Eugènia Cross i en Joan Alcalà, que s'estrenen. Moltíssimes gràcies. Demà tornem. Ara són les 11.