Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona Girona FM La tertúlia de Girona FM Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat
Bon dia, entrem en temps de tertúlia a Girona FM, quan passen 6 minuts a les 10 del matí d'aquest 4 de desembre, encara n'hi ha aquesta setmana curta, perquè hi ha festivitat, el divendres com és exactament això, diuen la Santa Constitució, i el...
I el diumenge, que serà dia 8, que en dèiem la puríssima Constitució, el joc que fa molta gent. En tot cas, tenim un cap de setmana llarg perquè aquest any, diguem-ne, el festiu acaba amb divendres, no hi ha aquaductes, hi ha un...
Un petit pont, que tampoc és pont, sinó tres dies de festa que encararem segurament en un temps que tendirà a les baixes temperatures i, segons han anunciat, amb neu a la muntanya. I després de tot això, no només del temps, sinó el que ells vulguin, en parlarem amb les tres persones que m'acompanyen avui aquí i a les que, si m'ho permeteu, passaré a saludar. Tres a cases, molt bon dia.
Molt bon dia, molt bon dia. Atrafegada, atrafegada. Atrafegada, però bé, molt bé, a punt de tornar a estic amb vosaltres. Tu ja deies que venies d'una feina i has interromput per estar en aquesta tertúlia. Sí, sí, m'agrada tant en tant també ser-hi i tant que sí. Molt bé, gràcies per convidar-vos. És que sempre preguntem per la feina, perquè si tu tens feina és que les coses van bé. Bueno, ja en parlarem.
Moltíssimes gràcies per ser aquí, com també els donem al senyor Pere Albertí, que no sé si avui de bon matí ja era trascant per les gavarres o no, com el costum va fer. Sí, sí, allà, com cada dia, allà a les set del matí ja estava allà, avui feia això, tramuntant a una fredota, una fred d'aquelles intenses, i aquells dies que o corres o tot se'n porta el vent.
Ahir a TV3 deien que vindria a Tremontana i un amic de colera en Jordi Casadamont deia doncs si veniu aquí no l'espereu per demà que la tenim que apreta i apreta fort. Molt bon dia, Joan Ventura, periodista. Bé, bé. Jo no estic atrafegat com la Teresa i tampoc he anat a córrer encara. Tu estàs baixant de les altures, diguem-ne. Sí, sí, sí. De les altures de Montjuïc. De Montjuïc.
És una altura pal·lativa, però que funciona. Sí, sí. Molt bé, doncs aquí estem per parlar una mica del que vulgueu, però si m'ho permeteu, aprofitant que hi ha en Joan Ventura aquí, un article que ha publicat avui en el PUR, avui ens explica que hi ha una crisi que és un tema ciutadà. És important això per mi. Hi ha una crisi important perquè Montjuïc es pot quedar sense associació de veïns. Es pot quedar i és un tema molt important perquè, clar, que les ciutadans de veïns, els que teníem una edat, sabem que va ser una...
una cosa de final de franquisme, no?, quan la gent es començava a organitzar, amb els partits, com que no hi havia, els partits no estaven autoritzats, llavors era una plataforma, diguéssim, per reivindicar les coses ciutadanes. A Montjuïc, era un barri nou en aquella època, però va néixer l'associació el 79-80, no tinc clar encara, però bé, el 79-80 és igual, 45 anys d'història, hi ha hagut moltes juntes, han anat renovant, renovant, però ha arribat un moment...
que jo ho atribueixo sobretot a la culpa, la dono al porta-porta, però que l'actual Junta ha presentat la dimissió irrevocable. Hi ha més elements, ells mateixos reconeixen que entre ells vien que les coses vien de fer d'una manera col·legiada i tal, i sembla que hi ha hagut algun desacord, però el problema per mi ha estat...
La campanya que va haver un moment determinat, com es va implantar el porta a porta, que l'Associació de Veïns havia estat parlant amb l'Ajuntament i mantenint una postura lògica de mirada d'equilibrada, de la implantació aquesta, què passava i tal. Però de seguida, com que ha sigut un desastre i continua sent un desastre, tot s'ha de dir, perquè, clar, a Montjuïc hi ha cases, però també hi ha molts blocs de pisos, però molts.
I llavors els carrers de Montjuïc estan ple de covells tirats per aquí, tirats per allà. Això no es va dir que s'arreglaria, no sé com se farà, però de moment no s'ha arreglat. La gent, això també, evidentment, hi ha l'incivisme, que no hi podem fer gaire res, que no és culpa de l'Ajuntament, però que sí que ho facilita i la prova està que Girona...
els contenidors de Girona semblen un desastre total, vull dir que aquí, o s'ho fan mirar aviat, o Girona serà un caos de merda. Ara en parlarem, perquè és un tema que, diguem-ne, que afecta també... Comença a preocupar, això ja, veritat. També afecta altres barris, però tu, en el teu article, i això crec que és bo, també dius que hi va haver un punt de trencament molt important, quan un grup, diguem-ne, més o menys organitzat, però que no, alguns dels quals li pertanyien a l'associació de veïns i havien participat, van fer una campanya absoluta.
absolutament agressiva. Però molt agressiva. Allò reclamant, per exemple, reclamant els estatuts de l'associació i coses... Home, dius, jo no sé ara quants socis hi ha a Montjuïc, però és clar, és una quota familiar de 20 euros l'any. O sigui, a casa som quatre, per tant, amb aquests 20 euros, si tan sols fas una activitat de les que es poden fer...
ioga, pilates, gimnàstica, les coses que s'organitzen típiques, ja l'amortitzes amb una activitat, no? Doncs, bueno, però la gent això a l'hora de criticar, doncs es va fotre el iogular i els va qüestionar base de bé. A més a més tenim un problema en aquests moments, ja fa temps, bueno, amb tot això de les xarxes que s'obre un fort... A part de l'educació, vols dir? Home, és que s'han dit... es van dir unes barbaritats...
gent que jo no sé qui són, eh? Vull dir, clar, el Barri és gran, hi havia un... hi havia 3.000 persones, vull dir que hi ha tot tipus de gent, però es deien unes barbaritats d'alçada d'un campanar. Hi havia gent que feia una posició porta a porta, però molt ben argumentada, amb una sèrie de coses amb les quals jo no tinc cap problema, però m'assemblen molt lògiques tot el que es deia, però altra gent és una visceralitat absoluta i desmadrada i fora de lloc. I això, bueno, no... Ara sembla que s'ha pagat això, es van recollir firmes, es van recollir d'una manera...
al·legal, diguéssim, no es feia. Les firmes s'han de fer d'una manera determinada, els fulls han de tenir una correlació, etcètera, etcètera. Firmava qui volia, firmava menors, bueno, en fi, va ser una cosa... Però, bueno, la voluntat d'aquest grup pioner, amb algunes coses, jo ja els hi reconec, també, no? Vull dir, el que passa és que no es va fer bé i jo no estic d'acord amb l'atac a les ciutadans perquè els ciutadans simplement m'intentaven fer de mitjançar, no? I el que passa és que, com que no hi ha hagut, diguem-ne, relleu i ningú s'ha presentat les dues vegades, han entrat en una certa fase de liquidez.
No, no, ells són junta, ja s'han autoproclamat, això suposo assessorats legalment, com a junta dissolutòria, de dissolució de l'entitat, però com que hi ha aquestes activitats que estan funcionant, han fet com una mena de pròrroga fins al juny del 2025, que ells no fan res més, o sigui, no hi haurà cap activitat, per exemple, a Montjuïcari hi ve un local, que tenim un local cedit, que no tenim ni centre cívic ni res, nosaltres som...
O sigui, sempre allò puja de nivell i hi ha moltes coses a discutir. Doncs el local aquest ja es feia, per exemple, el futbol, el Barça, coses així. Ara ja, esclar, ni això no es fa ja, no es fa res. Es mantenen les activitats com aquestes que deia. Zero, però es manté les activitats perquè la gent ha pagat o el que sigui. I si el d'aquí al juny no apareix junta, doncs se dissol la quantitat.
He assenyalat les dues problemes importants. El primer problema, que és un problema... El detonant, en aquest cas, ha sigut un tipus de recollida a l'associació, però... L'aplicació, crec, que no es va pensar prou bé. Però és un problema generalitzat en totes les sessions de veïns. Jo recordo quan vaig anar a viure a les Pedreres fa aproximadament uns 25, o ja no recordo, més o menys anys, llavors hi havia una junta molt activa,
però sobretot la Junta actual també ho és activa però la participació de la ciutadania a les juntes a les assemblees era massiva aquí a les Pedreres ara per exemple tenim una sessió que realment hi ha una presidenta que se'n preocupa molt pel barri però no hi ha ningú més és a dir, no hi ha ningú més i llavors la gent és molt poc participativa a la vida del barri
que per exemple tant Montjuí com per exemple les Pedreres és un barri d'aquells que amb molta caseta per tant que ens tots desconeixem que hi ha molta vida de carrer jo sempre recordo quan va passar el de la pandèmia el Covid els que ja érem menys grans
dels molt grans, ens preocupàvem, els anàvem a comprar coses per als que no podien sortir. És a dir, hi havia aquesta vida de, entre comillat, de poble. De poble. Però potser aquesta vida d'això, de barri, de poble, cada vegada, socialment, pels canvis que tot es va produint, serà menys i és menys. Hi ha algun barri que potser sí, que encara es manté molt aquest esperit,
Però n'hi ha d'altres que cada vegada menys, perquè la gent que són d'una edat més gran, la vida es va acabant per una sèrie de persones i en venen de més joves. I tota aquesta gent que va ocupant llocs, potser aquest esperit d'associacionisme, de barri, de poble petit, no el tenen. Són gent que potser moltes vegades viuen aquí, però d'aquí un temps viuen allà i no hi ha aquesta manera d'integrar-s'hi. Un petit de pertinença. Exacte.
I tot això jo crec que culturalment, més que culturalment, socialment, com que la societat canvia, muta, les ciutats canvien. I jo crec que aquest esperita, com a més jo era petita, que com aquell que diu, tu les portes eren obertes, i com aquell que diu la gent, ja ho sabeu vosaltres que encara més de barri tenies les cadires al carrer i parlaves i feies això, ara la gent no sap ni qui té la porta de davant. I si ho sap és per casualitat perquè igual també et canvien. Saps què et vull dir? Llavors vol dir que, esclar, tot això ens canvia una mica, no? A punt és un tema molt interessant. És interessant.
com ho tenen les ciutats i com realment tot això que és aquest esperit de fa uns anys ara tot això costa molt importar les associacions de veïns pot ser que també aquí, cada vegada sí que hi ha gent que se'n pot cuidar però el que tu dius, no hi ha col·laboració, no hi ha gent que tingui les ganes també de participar-hi no és participatiu, si fas coses que els vagi bé ja està bé, però participar-hi ser-hi, cuidar-se'n i a canvi de què tot això, cada vegada serà menys perquè la gent no té aquesta cohesió de viure'n allà
A punt, anem a molt interessant, perquè, per exemple, a les Pedreres, cada cop hi ha més gent que són foranis, però són gent benestant, eh? És a dir, sabeu que hi ha molt de ciclistes amb les famílies, etcètera. I venen allà... Estan comprant les cases. I, per cert,
en troncant amb el que deies de la neteja bé, de vegades com que vaig a córrer aquestes hores intempestives que no hi ha ni quisqui de tant en quant surt algun d'aquests nous ciutadans amb les bosses d'escombraries i aïllas, on te la deixen?
contenidors que troben. No, no n'hi ha de contenidors al meu barri. El que sí que hi ha és papereres. Ah, les papereres. Ah, les papereres. Jo també ho he vist. I l'altre dia li deia, però com que la integració d'aquesta gent amb la ciutat és zero o menys que zero, clar, jo li parlava en català, ell me parlava no sé si hi havia de ser anglès, perquè el meu anglès és zero, per tant no sé amb què me deia, i se'm va anar tan panxo, deixar la bossa allà, amb tota la bossa escombraries, i se va quedar tan ample.
La qual vol dir que no es reciclava, la qual vol dir moltíssimes coses. Evidentment, evidentment. I en troncant amb el que deies de la neteja, és veritat que tenim un problema, però també és un problema que hem de reflexionar entre tots. Quines són les causes del problema? El motiu és el tipus de recollida o el civisme o la ciutadania?
Allà al carrer del Carme, per exemple, encara hi ha alguns contenidors. El xanfrar que hi ha amb la pujada a les pedreres. Aquests contenidors els buiden a una hora determinada. Al cap de dues hores, allà hi pots trobar.
matalassos. De tot, sí. Això és el que tu deies, això és l'incivisme. És l'incivisme. Incivisme pur i dur. El carrer aquest de la Creu d'aquí darrere, que també hi ha un contenidor, dos normals, que diguem encara, aquest d'aquí a terra, a vegades trobes, és que jo em fa fàstic, perquè trobes entre menjar, una sabata suelta, un tros de roba, tot està allà a terra, i això és sempre. La solució...
A veure, vosaltres, dieu-me, sisplau, aconsellem-me, perquè jo... La solució, quina solució podem tenir? Una solució domés cognitiva. És a dir, hem de posar dintre el contenidor un municipal o un agent cívic o el que sigui, que com el contenidor surti al cap i li digui no, això no va aquí, cap a casa. Això és impossible, no podem tenir... Si hi ha 400 contenidors, no podem tenir 400 agents cívics. Per tant...
Quina és la solució? Jo crec que només hi ha dues solucions, o una solució que és molt complicada d'aplicar, perquè com tu dius, ni en un incendi pots tenir un bomber a cada cadàver, ni pots tenir un municipal a cada contenidor, que a més seria qüestionable saber si és la feina dels municipals, potser haurien de ser agents cívics, però n'hi ha.
L'única solució que hi ha, diguem-ne, hi ha unes normes, doncs l'única solució és molta educació i algun cop de pal. És a dir, sancions. La política és sancionadora. Sancions, alguna sanció quan les coses se'n van de mar. I com que es fan en premeditació i al·legosia. I nocturnitat, eh, que dèiem. Nocturnitat.
Moltes coses, clar, et trobes encara, jo no corro però camino per allà, i encara et trobes aquests abocaments a vegades. Tens la deixalleria aquí, que a més has d'anar allà i... Les deixalleries funcionen bé. I tant, que funcionen, i llavors per què has de fotre'n aquí, no? Però bueno, això s'ha traslladat amb la rebequeria del ciutadà, per exemple, del cas de Montjuïc, hi ha casos contrastats de gent...
que com que això de porta a porta els representa que tenen el pis i tenen el covell allà a 100 metres o 200, doncs agafen, baixen la bossa i se'n van a Pont Major, se'n van tirant bocadors, contenidors. Sí, però deixaran d'haver-ne. El turisme d'escombreria. I això allà s'està fent i aquest és un sentit que no és algú que no vulgui reciclar, és algú que ja està, bueno, s'ha emprenyat.
El major va rebre turisme d'escombraries quan Sarrià va començar a fer el porta-porta, això ens ho deia aquí el propi arcalde que hi havia en aquell moment a Sarrià, que ho deia, nosaltres hem millorat espectacularment els nivells de reciclatge, però som conscients que molta gent fa turisme d'escombraries.
i a la zona i aquest és un problema seriós perquè ara estem barrejant una miqueta tot però ja va bé que per això és una tertúlia per una banda hi ha un incivisme latent el de l'expat que en diuen ara per dir-ho d'alguna manera aquest que ve que tira la bossa
amb una paperera que ell deu pensar que encara fa un bé perquè els atira dintre d'una paperera, quan hauries així. La gent que sense cap motiu aboca, jo veig que sal, i aquest problema encara és molt més greu, matalassos o coses de construcció, artefactes, mobles, que es podrien portar tranquil·lament. És que en molts casos, si tu truques, tu venen a buscar, fins i tot. Sí, tu venen a buscar.
que és així i llavors un sistema que està canviant i que com tots els canvis són complicats i que segurament el que es va detectant va començar a Montjuïc i tot el Sideral va començar a Montjuïc després s'ha anat a Paivagant però per exemple aquest dia hi va haver una reunió al col·legi verd
que hi va haver moltíssima gent també en relació als canvis que hi ha d'haver-hi i gent que ho deia per les xarxes d'una manera molt educada però també és veritat que esclar que hi havia moltíssima gent hi havia una tècnica que contestava les preguntes que deien però en un moment determinat algú va voler fer preguntes d'entre cometes polítiques
I allà hi havia el regidor, que devia ser veí, que era el regidor del Deguer, que en va contestar algunes, però la gent es va enfadar perquè no hi havia el regidor, que pensaven que els tocava qui havia de ser, que era el responsable de tot això. En Sergi Cot. En Sergi Cot, sí. I el varen demanar, i sembla que hi anirà, però vull dir que el tema és...
que hi ha d'haver-hi molta educació, hi ha d'haver-hi molta pedagogia, però també hi ha d'haver-hi alguna extensió, perquè hi ha gent que el que va passar a Montjuïc, hi havia gent que deia, és que no ho farem, no ens surt dels nostres fer el porta-porta. Doncs escolta, si l'Ajuntament ho ha decidit, s'ha de fer, més a més el porta-porta fent fet, funciona.
segurament a Montjuïc el problema és que les cases van funcionar i en els blocs de pisos no, perquè segurament hi hauria d'haver-hi una recollida combinada, és a dir, les cases, el porta-port i les altres cases, diguem-ne, els contenidors intel·ligents que han diut el porta-port comunitari per canviar el nom. Això què vol dir? Vol dir una recollida diferent, per tant també vol dir més diners. Ja, ja, però un moment. El tema és que, això ja ho havia explicat aquí a algun lloc, però que Montjuïc, com es va iniciar,
Va iniciar molt just, l'Assemblea Informativa es va fer quatre dies abans de començar, la pedagogia i l'Assemblea aquesta, que hi havia podria ser de 50 persones, i que a la mitjana d'edat no era de jove, sinó era de mitjana de la meva edat. Allà va ser un caos. Primer de tot, només hi havia una sola tècnica. No hi havia ningú de l'Ajuntament. Ningú. I això vaig trobar-ho esgarrifós. I, clar, llavors aquella noia que era veteran i que sabia que...
Va intentar posar ordre, però és que la gent, gent, no era gent jove, era gent de mitjana edat per munt, van començar tothom a interpel·lar-la i va dir, bueno, parlem per files i irem arribant a tothom. Poc la van deixar i al final jo vaig a cap d'una hora, vaig dir, bueno, m'aixeco i me'n vaig. Jo no puc aguantar aquesta falta de respecte en aquesta noia que intenta explicar unes coses i que la gent, tothom tenia el seu problema personal, no? És que, i mi, no sé què, no sé quan, bueno...
I això, aquesta falta d'organització prèvia, de pedagogia, d'explicar què vol dir això d'aquest canvi, això s'està pagant molt car, perquè ara s'estava dient que a moltes hores s'està aplicant, però ara ja resulta que els contenidors hi ha problemes de targetes... Això passa, diguem-ne...
Les recollides temporals al barri vell que... Allà hi ha coses... Esclar, de repent veies passar... Ara, deixeu-me fer de ciutadà d'ajudar. De repent veies passar un cotxet petit que es tirava un gran contenidor d'aquells i esclar, els contenidors aquests es deixen els dies que toca i són tres hores i es deixen i es tornen a recollir.
Els primers dies hi havia gent que més o menys es queixava, però com que estaven en període de prova, doncs tothom podia més o menys empocar. Una de les queixes reiterades que hi havia és que, per exemple, les bosses de bassura són més grans que no la circunferència, el forat pel qual es poden tirar, que aquest també és un problema massa seriós i tal. Però, esclar, aquests dos dies de res ja era quan s'aplicava amb targeta i resulta que no funcionaven les targetes. Això ho ha denunciat fins i tot algun regidor com...
Com en Jaume Baray, que ho va fer amb educació, és el primer dia, i explicava i ho ensenyava, que les targetes no obrien. Què ha passat? La gent deixava les bosses a terra o al damunt. Què passa? Si hi ha algun incivisme o algun animal que ho desprossa, passa allò que tu deies, Teresa, que fa...
que també hi ha molta gent que ho fa, perquè hi ha gent que va als contenidors, i obre, i busca, i la mou, i... Jo dic la gent ficada completament a dins, i que va tirant les coses conforme vas remenant, que això dius, bueno... Clar, això és complicat, diguem-ne, però aquest és una mica el tema, jo fa 15 dies o 3 setmanes aquí a la tertúlia...
vaig, en un punt, diguem-ne, de mala fe, vaig preguntar, veieu Girona tan bruta com, per exemple, diuen algunes xarxes, o la veieu com fa tres anys quan governava el govern Madrenes, no?, perquè hi va haver una campanya en un moment determinat que semblava que Girona estava molt bruta,
I segurament algun grup que ara està governant estava al darrere d'aquelles. Què passa? Que ara això ho ha agafat. Per exemple, el PSC ha estat fent una campanya diguent Girona està bruta. Si tu vols fer una fotografia de contenidors bruts i amb bosses, la pots fer qualsevol dia, qualsevol hora i en qualsevol moment. Això no vol dir, jo crec, que la ciutat ho estigui. Però sí que hi ha...
aquesta cosa, hi ha hagut un canvi molt notori en molt poc temps el regidor Cots en una entrevista a l'Iraia de Girona parlava d'un canvi cultural i té raó el que passa és que llavors has de donar temps i mitjans i segurament les explicacions han estat més escasses del que alguna cita perquè a vegades l'Ajuntament es pot explicar molt bé però no tots els ciutadans tenen el mateix temps o tenen la mateixa capacitat d'entendre'l Jo crec que
En general, per això, a part de la bruta, jo dic bruta, una mica deixada o una mica endavellada, la ciutat, me'n refereixo, no és d'Ardu més d'aquest any, sinó jo, des dels últims temps de mandat madrenes,
i que jo ja ho vaig començar a veure, i fins ara, però en general, no només escombraria amb escombraria, amb voreres que per tots cantons estan... Esclar, això és una feinada, és una programació, és una inversió, però s'hauria de començar a ordenar tot això, perquè a les ciutats, esclar, hi ha uns manteniments, i que això costa diners, i que s'han de programar, i quin barri fem primer, i quin és més prioritari. Però, esclar, ha d'haver-hi...
per això són els que, d'alguna manera, governen la ciutat, per veure què fer el mapeig de la ciutat, què passa, i quines són les prioritats, però que es vegin actuacions. Més igual, si jo vic aquí i veig que estan arreglant allà, ja em tocaran a mi, però que vegi actuacions. I jo crec que, en general, ja els últims anys, madrenes, un o dos últims, i des de llavors cap aquí, en general, la ciutat, en general, jo la veig com... Va haver-hi un moment que Girona s'abastufa molt, i ara jo veig que cada vegada la tinc com més... I això no serà...
per la part cultural, perquè culturalment estem plens d'activitats, de festivals, de gent que ens ve a visitar, de coses... Vull dir que... Les sensacions a les xarxes les saben manipular molt bé. Jo aquest aspecte veig que Girona floreix perquè realment tothom... Jo, que a vegades viatjo per feines i coses més a fora, és que Girona... És que quina ciutat Girona i tothom...
Quan parlen de Girona, parlen bé de Girona i moltes coses a visitar i la ciutat que està molt bé, ara no sé, per fires, per Nadal, per tot. És a dir, en aquest aspecte no crec que anem malament, però el ciutadà que viu aquí, en aquest cas jo m'incloieixo, percebo una Girona més trista que abans.
Jo he parlat d'un... Saps què et vull dir? Jo no l'hi veig, jo crec que hi havia problemes abans, hi ha problemes ara, com hi havia hagut... Escolta, nosaltres som d'una generació que ja hem vist com passant els vespres pel pont de Pedres o pel pont de Ferro, senties que d'alguna casa d'Alunyà baixaven les bessures tirades al riu.
l'Unyà. Jo crec que hem avançat molt, que s'ha avançat, jo crec que la ciutat està bé i que té problemes puntuals, els va tenir fa 3 anys, fa 5 anys, fa 10 anys, i els té en aquests moments. I referent al que tu deies, ara sí que me'n vaig directament mirant en en Pere, que ha estat regidor d'aquest Ajuntament, i ha après diguem-ne, ha après en primera persona que predicar i fer a vegades és complicat, que és molt complicat per
per exemple, això que deia... El receptar i prendre. Fer coses, el receptar i prendre, però que és... És molt diferent veure un partit des de la grada que jugar-lo. L'hi dic amb en Pere perquè sé que ell a les xarxes en un moment determinat i d'una manera absolutament educada mostraves alguns problemes que hi havia i demanaves algunes solucions, però tu mateix ja has comentat aquí que quan estàs allà i allò que passava fa 40 anys que diguem-ne que Nadal veia un...
Un clot a la vorera. Un clot a la vorera o a la vorera mal feta i deia que l'endemà estava arreglat, que ara això no pot ser, perquè hi han de passar els tècnics, s'ha de fer concurs. L'eurogràcia és molt diferent, ha canviat. Mira, l'altre dia, deien en Jordi abans d'entrar, que aquests dies estava molt cansat de tots els problemes familiars que havia tingut, i amb l'Enriquet ens en van anar a Nàpols quatre dies. Allò és un caos.
un caos total però és un caos organitzat si m'ho permets la frase que m'has dit vàrem decidir anar-hi per descansar i vàrem triant àples i vàrem dir valga'm Déu però vos asseguro que és un caos organitzat
Totalment. Va fer gràcia, com has dit, i és un caos perfectament organitzat. Perfectament organitzat, és a dir, pensa que allà les normes de circulació que tenim aquí... No em vaig atrevir circular i jo vaig... Tres persones amb una moto, tots tres sense casco, és l'habitual. I tu has de trobar els carrers per allà com...
Però, en referència a tot el que anau dient, hi ha diversos factors que influeixen en tot el que en aquest moment ens trobem. La primera cosa, que Girona ha patit un canvi en els últims 10 anys espectacular a nivell demogràfic. És a dir, tenim molta gent nouvinguda que probablement venien amb unes altres maneres de fer o d'entendre d'allò i potser no ho han sabut explicar o potser no han sabut
Aquesta és la branca que jo deia, educació, educació, pedagogia, pedagogia, explicació, explicació, però llavors et trobes que n'hi ha que no volen. Això tenien que lluitar-hi. I la segona cosa, si no hi arriben aquí, tenien que anar allà on te deies tu, Jordi, a la butxaca.
Moltes d'aquests problemes s'arreglaven al Bolxaca. Jo me'n recordo una vegada que vàrem anar a Colònia, a veure els mercats de Nadal. Colònia. Colònia. Ah, Colón. Colón. I a l'aeroport venien gent d'aquests indigents, com hi ha aquí, que te demanaven l'ampolla de plàstic. L'ampolla de plàstic. I jo pensava, i aquesta gent, què fan? Perquè la retornen... I els hi donen. I els hi donen. Que, per cert, vaig llegir que aquí ho volen implantar molt properament.
Bueno, amb dos anys, teòricament, haurem de tornar a les ampolles de vidre com abans. Però, amic meu, tornarem a quan érem joves. A casa, quan anava a dinar, els dijous eren sagrats, perquè el dijous se feia festa a l'escola i anaves a Cal Zavis a menjar arròs. I me'n recordo, quan anava a Cal Zavis a menjar arròs, l'avi, el primer que em feia, diu, vés a Can Colla, que era la botiga del lloc, amb un sifó.
Tornaves el sifó, te donava l'altre, cap problema. Doncs això avui dia hem viscut durant molt de temps en una societat que tot es llançava, tot s'abocava i coi, doncs, tenim que posar-hi fre. I com se posa fre amb això? Doncs possiblement amb mesures d'aquestes que toquin una mica...
o per a viu, ja que a l'educació no hi podem arribar-hi, a la butxaca potser sí. Doncs tornant a fer que la gent retorni a l'envàs i estic totalment d'acord, eh? El que és un incívic, sanció, canya. Perquè no...
Aquí, de tota manera, hi ha el que deies, que n'hem parlat quan parlàvem de Montjuïc, Joan, el tema, diguem-ne, de la virulència de les xarxes i la manipulació... La sensació, diguem-ne, està estudiat, perquè hi ha gent que hi entén molt i ho estudia, és a dir, la matxaconeria explicant una cosa, encara que no sigui del tot certa, acaba influint i la gent se l'acaba creient...
Però sí que és veritat que al marge de tot això hi ha un tema latent, que és que tots aquests canvis que s'estan fent amb el tema de la recollida dels residus, que són canvis valents i que són canvis que hem d'anar en aquesta direcció perquè hem d'aprendre a reciclar, però després començar a aprendre a deixar de reciclar en el sentit de no consumir tant plàstic, de no consumir tanta...
I per això, jo penso que ho vaig explicar un dia aquí, però ràpidament, allò vostès va impuntar ja amb el govern de l'Entès, o sigui, abans d'enfermir Santa Maria, per tant, estem parlant del 2005, 2006, 20 anys gairebé. Allò, no solament allò, perquè també hi havia altres problemes d'Entès, però va fer que les eleccions del 2007 perdessin l'Entès, perquè ja es vien separat, de tot s'ha de dir, o sigui, havien fet tres partits, i va guanyar en aquell moment convergència, no? Però...
Aquell moment va ser, bueno, els hi van dir de tot, en Postig, o en Lluís Postig, o aquell local, i van dir de tot, de tota la gent, bueno, doncs avui vostè està, ja la selecció ja està per sobre el 91-92%, no?, de recollides, però esclar, jo aquí vaig, bueno, ara mateix completament aquí aniré, i vaig molt sovint,
Encara, per exemple, allà a vora casa hi ha un lloc, una cantonada, que sempre hi ha bosses allà, no? I no els recullen, ni posen l'etiqueta, però allà hi viu algú. Això què s'ha de fer? Això a més es pot resoldre amb agents socials, agents cívics, que vagin allà, que toquin els timbres d'aquell bloc de pisos i diuen, escolta, amb vostè... No, no, jo no. I que s'identifiqui d'on ve això. I que, clar, i que després aquella persona, que en aquests casos sí, que en molts casos va lligat...
I ho sento molt, va lligat a la immigració. Això, eh? Això de deixar-ho de qualsevol manera. Però el que és de tirar-ho, en el cas de Montjuïc, a qualsevol contenidor de Girona, això no és immigració. Això és gent del país i gent que ho fa per dir, m'està tocant el botet, doncs jo us el tocaré més. Ho està fent així, està passant això. El que està dient Joan és que... Però vull dir que a la llarga...
com si no haguessin fet tants errors inicials, que s'han fet molts, per exemple, la bossa que en diuen de ràfia, que són de restes vegetals, ells van fotre una bossa, que com la gent l'omplia, després els camions no els podien carregar, tant que passaven, que la gent també em diràs tu, si tu no la pots portar aquella bossa, per què la fots a les escombaries? Jo també la tenia i jo tinc gel i l'emplenava que jo la pogués portar, no?
No fins a dalt de tot. Però la pregunta és per què és tan gran, doncs... Bueno, ja la van reduir cap d'uns dies, la van posar a la meitat. Ara què passa? Que ara és tan petita que cada setmana no la vas. Si tu estàs en temps de poda, per exemple, ara jo vaig sent saquets cada setmana i mira, vaig acumulant allà i vaig... Però jo ja ho entenc, això. Que passi això, a mi no em representa un problema, però hi ha gent que és un gran problema no poder treure aquella setmana tot el que vol treure, no? I no entenc que, bueno, que allò hi cap el que hi cap, ja està. Mm-hm.
però clar, coses d'aquestes n'hi ha moltíssimes igual que la recollida del vidre i la resta, que són cada 15 dies això és massa temps, hòstia a la llagostera, per exemple, primer aquí passen 3 dies només la setmana allà a la llagostera passen 4 dies
Però, a més a més, recullen el vidre cada setmana i la resta cada setmana. Cada setmana. Hòstia, dius, home, dius, aquí per què cada 15 dies? El poble que jo conec és Sant Ilari, per exemple, la resta... Hi ha moltes coses que... La passen dia i anem un cop a la setmana, però, per exemple, el vidre contínuament i els contenidors ja l'has d'anar tirant tu. A mi ja m'estava bé anar a tirar contenidors. Jo fa molts anys que seleccionava tirant a contenidors i a mi m'estava...
Perdoneu, el rebuig l'entendria cada 15 dies, perquè un dia ho comentaven aquí a la tertúlia, des que si fas un reciclatge tal com cal, el rebuig ho pots minimitzar moltíssim, moltíssim. Però el vidre té una raó. Per què? Perquè, per desgràcia, hi ha moltes coses que sí, els pots comprar a granel, per exemple, a la grana, jo encara vaig a alguns dies... Però hi ha coses que no...
També la comprem a grana. Sí, sí. No, però hi ha ampolles de... No te la posen en vidre, però te la posen en plàstic. No! A veure, tens de portar aquelles... Ah, Jordi! Home, recícla-te! Tens de portar aquelles...
Aquells saquets que... de tela, eh? Que, per cert, això... Recordo que em sembla que era el 2017 o el 2016. Varen presentar, en aquell moment, com estava junts, em vaig presentar una moció perquè a la Mercat del Lleó hi vés un punt de venda, o senzillament, les primeres que fossin gratuïtes, de saquets d'aquests. Perquè...
Un exemple paradigmàtic és el mercat d'allò, hi ha moltes paradetes que pots comprar la cosa, que compres, vaja, que compres la cosa granada, inclús la grana seta, tot això. Allà sí que podem minimitzar el 90% del plàstic que hi ha, si portéssim aquests saquets.
I, bueno, doncs com aquelles coses que van dir que sí, però que no. Bé, coses que passen. Doncs això que et deia, podem minimitzar moltíssim tot el... Sí, sí, sí. Però el vidre, lamentablement... El vidre hi ha aigües, aigües amb gas i coses d'aquestes, cerveses, vi, tot això, els que concebim aquest tipus de substàncies... Per cert. Ens acumula molt. El vi, que per exemple...
jo el volia, com va passar tot això, volia comprar el vi de granel. Hi ha molt poques boteles. Jo vaig comprar una vegada granel i ves tenir un mal de cap. Sí, sí, exacte, exacte. Hi ha molt poques boteles i de poca utilitat. Prou, prou, prou, prou. El que jo volia, perquè en Joan ho ha apuntat en un moment determinat i fent aquestes digregacions que a vegades ell fa, ens ha portat per llagostera. Curiosament, amb en Joan Ventura sempre acabes a llagostera, eh? Aquest és el meu part.
exacte, i com en Pere acabes anant a Sant Feliu de Guíxols però bé, deixem-ho estar el tema de la neteja, el tema diguem-ne dels residus, el tema de l'emprenyament que pugui tenir la gent en un moment determinat, és d'aquelles coses diguem-ne que ara queden dos anys i mig però que castiguen molt, poden castigar molt a un govern que estigui governant, a un narcal que estigui governant les escombraries, el mal gestió és un dels temes que més empreny la gent
Hi ha diversos temes, no? Per exemple, als pobles, sobretot, a la Girona ja no es nota tant perquè la gent neva tant, però als pobles tenen el cementiri brut, per exemple, que és d'aquelles coses que la ciutadania l'ofèn molt, no? Però el veu als carrers bruts, als paperers plenes, com s'està veient aquests dies, i això és persistent, dius, hòstia, aquí tenim un problema, i si aquest problema se va allargar ni se greuja...
no ho sé, sí, potser és una factura que tindran segur, perquè d'aquí dos anys si el port de port ja s'haurà assumit segurament, si es fa una mica més bé el que s'està fent encara, però si no, que és un dels temes més, que la gent més li molesten, per què? dius, bueno, perquè tenim a casa, el problema és treure-nos-ho fora, però esclar, com ho treus a fora i llavors ho veus allà pilonat, o allà Montjuïc que veus els pilons al carrer han donat aquests covells, els blancs i els marrons
allà tirats per allà, la gent ni els se'ls emporta ja els deixen allà tirats però clar, això ja està tot hi ha una etiqueta, doncs amb un d'allò amb un control d'aquests vostè faci a favor d'emportar-se el Covell a casa seva però no els se'ls emporten en aquests 8 anys que vaig estar ja ho sap en Jordi, corria molt i molt sempre vaig a peure per tot, corria molt i molt per la ciutat
Hi ha dos temes que neguitegen la ciutat. La neteja, com bé apuntaves, i l'altre la circulació, la vialitat, i l'estat de les voreres, etc. Hi ha la seguretat, n'hi ha diversos, però... Però aquest es pot resoldre, per mi. Altres és més complicat. Sobretot, per exemple, l'estat de les voreres, etc., perquè cada cop tenim una població que està més envellida. M'entens? I, coi, doncs, entre bancs que trobem...
Bueno, el tema de si vas en crioll de rodes, encara no està pas ni de bon tron. No, no. Hòstia, això a veure tu ja has treballat força amb aquest tema, amb la gent, diguem-ne, dels multicapacitats. Ah, just a la fusta. I és realment preocupant. A les pedreres, penseu una cosa, no hi ha pràcticament ni una vorera adaptada, perquè les voreres són estretes, i a més a més tenim els pals de telèfon, els pals de llum, etcètera. Això de les pals és que, hòstia, encara estem igual. Dius, home, dius...
Encara fa un mes va venir en Lluc allà a fer una passejada amb l'associació de veïns, que li van plantejar aquest problema, i deia que és...
complicadíssim, complicadíssim, lluitant, potser no seria l'expressió correcta, negociar amb aquestes empreses l'ubicació dels pals. No volen, ni aquests no es mouen ni per l'amenaça econòmica. Hi ha un tema molt clar. Però és una d'aquelles coses... Permets un exemple? A casa tenim un xiprés allà al jardí, molt alt, i al cantó del xiprés, a la part de la vorera, hi ha un pal de llum.
Un dia venen els de manteniment elèctric, que tenen una empresa de manteniment elèctric, i el que fan és que m'acapulen els xiprés pràcticament a la meitat. I dic, hòstia, quan vaig allà els hi pregunto, què heu fet? Diu, clar, és que aquest xiprés que tenia estava a punt de tocar la línia elèctrica, i com que aquest pal és molt inestable...
Doncs arregla el pal. I li pregunto, i per què arregles el pal i no accedeixi a la meva propietat sense res i capolant? Això seria denunciable, que tampoc passaria res, però seria denunciable. No, no, els hi vaig escriure una carta i me diuen, em sap molt de greu, ja intentaran reparar, doncs sí que feu superglú i tornar a posar...
No, però aquest és un tema que al ciutadà també li emprenya molt, perquè, per exemple, a vegades tens la sensació que l'Ajuntament en general, parla dels ajuntaments, no parla de la Girona, però també de la Girona, a vegades t'obliga molt a complir les ordenances. Quan no te descuidis de pagar, no te descuidis de pagar alguna cosa de contribució perquè et vindrà absolutament... És a dir, hi ha una sensació que exigeixen al ciutadà un compliment total.
Llavors surts al carrer i et trobes, com per exemple aquí davant, que hi ha una casa, et trobes aquells manyocs de cables, com el que hi va haver davant del modern durant uns anys que allò era increïble, o et trobes fils penjants, i llavors et dius...
Contra els forts no són tan estrictes, per dir-ho d'alguna manera, però llavors parlant amb gent que ha estat en els ajuntaments, insisteixo, no només el de Girona, diuen que no pots contra aquestes grans empreses elèctriques, empreses d'aigües, que fan exactament el que volen. Tu que entens aquest tema, deus saber-ho més que ningú, Teresa.
i has de passar molts de diferents escenaris per poder arribar a qui te toqui i després burocràcies pel mig i després protocols i tot això és feixuc, feixuc, feixuc i fins que no arribes a que algú faci alguna cosa ha passat tant que al final dius això de les voreres que hi ha no aquí a Girona, pertot encara una vorera estreta d'entrada
Ja seria veritat que féssim una mica més ampla. No fóssim... Deixem un sol carril o el que sigui, però fem-ho una mica més ben fet. Però és que el tema dels pals aquests, de llum, de vegades d'altres, no sé, de què més són, de llum i de... Telèfon. Telèfon, també, encara. Telèfon, uns...
Tot això, o sigui, això s'hauria de fer un pla d'activació i, bueno, aquestes companyies sí que costa molt i és molt difícil però se'ls hauria de posar a rega i s'ha acabat, saps? Però això en temo que és més fàcil de dir que de fer, per l'aixec que ho diu. És que l'Ajuntament ha de pagar un munt de calés cada any a aquestes companyies, doncs, bueno, que els diu, no, jo no pago això fins que tu facis-lo val. Bueno, en plana una mica l'urbanisme trabucaire de Nadal en Quintana. Sí.
però era una altra cosa ja ho sé, però era una altra època també perquè ara l'Ajuntament està molt més lligat amb tot el tema que ha d'administratiu secretaristes i interventors i els seus al·lades que volen per allà ara no és tan fácil com deia ell de dir com a l'època de Nadal mira aquí hi ha un soc, vine a l'arreglar demà, paleta de l'Ajuntament
Ara això no es pot fer. Per venir a tapar això has de posar una instància, no sé què, esperar qui t'ho fa, fer un concurs, i llavors també l'han de tapar el sota. Tot això és una burocràcia que per això... Hi ha molta més gent, hi ha molt més servei. La ministra això està carregant de personal, etcètera, etcètera.
i no avancem gent n'hi ha diguem el capítol 1 augmenta de manera extraordinària el rebut d'escombraries també s'ha pujat s'ha pujat considerablement és Déu-n'hi-do el que paguem
Sí, perquè hi ha hagut el canvi de separar alguns impostos, però al final si els acabes sumant tots és bastant. I després jo també a vegades, bé, això potser és difícil de fer, no sé, però jo, per exemple, a vegades penso, home, és diferent una vivenda que tu tindràs un tipus de residus, doncs tens una mica de tot, no? Vull dir que tens vidre, tens menjar, tens paper, tens una mica de tot, no? Però, per exemple, una oficina que, vull dir, quasi ni fem servir paper i que no hi menges i que hi fa res, clar, tu tens...
un rebut d'escombraries i ara, per exemple, parlo del meu despatx per exemple, que dic home, esclar, és que a mi me surt no sé, però com per dir-te, 700 euros d'escombraria i potser cada 3 setmanes tinc una bosseta de paper
De quatre coses, de quatre cartes que encara arriben, perquè tot ho fas sense gaire paper. Menjar no hi mengem. Vull dir, si tenim a veure ja tenim vasos de rentar. Vull dir que és que no gastem. Llavors dius, tinc que pagar tot això per aquesta bosseta i encara que la porto al lloc del paper de cada tres setmanes? És clar, això no és normal tampoc. Pagar...
Aquest és un tema que també a la zona del barri Belli Mercadal també s'hi han trobat alguns, per exemple, que hi ha moltes oficines i llavors hi ha oficines que, per exemple, treballen al matí o que a primera hora de la tarda ja han deixat de ser-hi i llavors, esclar, de 8 a 11, que és l'hora que s'han de deixar, diguem-ne, les escombraries en els contenidors...
No hi són, ni feta alguna consulta, des d'un tècnic de l'Ajuntament la solució va ser llogueu algú perquè els vagi a tirar. Tampoc és la manera de fer-ho. Per tant, s'haurien de buscar fórmules... És veritat que tothom té el seu problema i l'Ajuntament ha de fer una normativa general.
que a vegades diferenciar una mica realment el que és un habitatge o és, clar, imagina't tu, que tens allà un que fa, jo què sé, coses que són famílies numerosos i que potser per carrer et toca pagar aquest cànon i el cantó, la porta del cantó i tens aquest de l'oficina de tres setmanes, una busseta de paper que paga el mateix perquè et pagues per sector per allà on estàs ubicat. Llavors dius, bueno, això potser també s'hauria de mirar.
Sí, hi ha problemes d'aquests que són recurrents. Jo, mira, us he explicat una altra anècdota. Com estava director al Montilivi, vaig rebre una factura de la brossa, de les escombraries, increïblement gran. En aquella època hi havia el tripartit, hi havia aquell noi d'iniciativa... Sí, l'Enric Pardo. Ah, sí, l'Enric Pardo. Va significar una mica. Van anar a parlar amb ell i van dir, home, Enric, com és que...
Era una bestiesa. Desmesurat. Desmesurat. I va dir, clar, perquè com que genereu molt de residus, hem hagut de posar quatre contenidors. I, bueno, vaig pensar, però tant de residus generem? I un dia me vaig quedar allà fins a altes hores de la nit a veure qui omplia aquests contenidors. Omplia tot el barri. Oh, no, no!
Tota la gent d'allà que vivia allà a Montilivi a la part prop de la residència universitària baixaven allà i deixaven el contenidors i ja els deixem i no d'aquests i d'altres llocs per exemple davant de casa aquí a les pedreres com hi havia els contenidors s'omplien però baixava tota la gent que venia a Torre Gironella també deixaven la brossa allà i llavors pagava
les escombraries de l'institut i suposo la de tot el barri però no hi va haver manera va continuar aquesta guata el tema de les escombraries fa molts anys que és un problema des que la societat de consum per entendre's
Com per exemple el que ha passat a Solius, que tothom anava a bocar a Solius, perquè a Solius hi evoca tot l'entorn d'allà de la Vall d'Aro, Sant Feliu, Patxadaro, Calonga, Llobostera, un munt de gent hi evocava, i ja sabien que allò estava, ja feia anys que sabien que allò s'extingia, que ja n'hi havia més espai, que s'havia de tancar, però anaven esperant, esperant, i ja ha arribat un moment que s'ha tancat, s'ha hagut de tancar,
preguntar l'alternativa. L'alternativa és portar les deixalles a 200 quilòmetres més enllà. I això, per això s'encareix tant, també, saps? Perquè, clar, el problema és de previsió. En aquest cas, per mi, el principal culpable és el departament aquest de la Generalitat, com se diu, el que fa això dels residus...
El de residus, com se diu, el departament de... De la Generalitat. Hi ha l'ACA i després hi ha el no sé què. Ah, bueno, sí, sí. No m'ho facis. Bueno, vull dir, aquest departament per mi aquí ja sabien, per tant, s'havia d'haver buscat... Bueno, és que és la previsió, també, és clar. Clar, s'ha de treballar anys vist, hòstia. I buscar un terreny per fer un abocador... Sí, perquè... Això és molt complex.
Perquè és complicat, pregunta els primers anys, diguem-ne, els primers anys de govern, de govern del president Pujol o els sidrals que va tenir, per exemple, el tema de Besalú i tot això. És a dir, clar, és que tothom vol que les coses facin bé, però no el cantó de casa.
i és un tema que ara el tenim amb una postura molt clara de l'actual govern de la Generalitat però per exemple el tenim amb els parceòlics el tenim amb les dessalinitzadores que bé la consellera de Paniquedi que ho faran i que tirarà endavant
És clar, i aquí, per exemple, jo sempre dic el cas en Narcís Genís, que coneixem bé, en Niso, que havia estat al diari, un dels primers ecologistes que hi va haver a aquest país, mostrava la seva sorpresa per el fet que gent amb la que ell havia estat colze a colze lluitant contra l'energia nuclear, ara no volguessin, diguem-ne, molins de vent i tornessin a l'energia nuclear perquè deien que era més neta, no? I ell això no ho entenia, no ho captava. Jo tampoc ho entenc. Clar, però...
però la manera que hi hagi molins és posar-los, i llavors aquest és el tema, no? Després podríem discutir si cada poble hauria de tenir els treus, si hauríem de discutir si potser Barcelona també en el Tibidabo se n'hi podríem posar, etcètera, etcètera, etcètera. Però la sensació aquella de molins, sí, absolutament necessaris, però no casa, és una discussió complicada. Sí, sí, sí. Hi ha el tema amb encomunar serveis i tot això, que s'hauria de fer, a més del que s'ha fet, però clar, després hi ha d'haver una redistribució, és a dir,
Tu et quedes a un molí i jo me quedo a l'abocador i l'altre es queda a la planta nuclear. No ho sé, això s'hauria de fer sobre un mapa i distribuir. Alguns també comencen a dir que el gran problema no és posar molins, sinó que el gran problema és llavors traslladar l'energia, perquè aquests molins creuen una energia que es trasllada cap a on. I aquest és el tema. I de quina manera? Soterran o no soterran?
És un problema seriós, però és un problema que els governs han d'afrontar, perquè si no... És a dir, hi ha gent que diu que l'alternativa és el decreixement, i segurament tenen raó, però quin decreixement? Ningú estaria disposat a tornar 100 anys enrere.
Exacte, és així. Però estem en un punt de col·lapse. No vencem i les coses van enquistant. Hem parlat molt de residus, però per exemple hi ha un altre tema que de fet el volia treure perquè ahir la Cristina Andreu...
el va treure, que és el tema de l'habitatge, aquest pla que hi ha perquè en 4 anys 798 pisos amb llogues assequibles estiguin, diguem-ne, en el mercat però també va alertar que es necessitaria diguem-ne, un es necessitaria, diguem-ne, un compromís de tota l'àrea urbana perquè no és un problema que es pugui resoldre. Es van donar algunes dades, no? El preu del lloguer mitjà a Girona és de 795 euros...
795. El preu de venda, 2.813, que ha augmentat bastant. Hi ha 947 pisos buits que tinguin controlats l'Ajuntament a la ciutat i 805 pisos turístics. El problema a Girona de l'habitatge és que això no pot negar ningú. És a per tot, però a Girona també. I el tema és a dir, el govern d'Illà ha dit que farà 50.000 pisos, però 50.000 pisos...
O habitatges, deixeu-m'ho dir així, en quatre anys, diguem-ne, resolen una petita part del problema. I aquí hi ha un altre tema, que tot ha pujat, és a dir, la gent jove que va redre la nostra, les noves generacions, ho tenen... A veure, nosaltres no havíem pas tingut fàcil per comprar un habitatge, perquè també vàrem haver d'estalviar...
I van haver de fer coses, i no sé si ara tothom, com que han canviat molt les coses, no sé si tothom està disposat a fer-ho, però realment els preus dels habitatges, penses que la gent jove amb els sous que cobren, és que no sé com s'ho farà, per tant, aquí s'hi ha de posar algun tipus de solució.
Controls en els preus, és a dir, jo no crec que la solució sigui deixar de pagar lloguers, com diu el sindicat de llogueteres, ho dic francament, jo crec que això no. Hi ha d'altres raons perquè aquest sindicat ara protesta molt, però durant els vuit anys, per exemple, que van governar Barcelona no se'ls ha sentit. Ah, aquest és un altre tema. O aquí mateix. I llavors la barreja, no? La barreja és que es necessiten pisos socials per gent...
diguem-ne que està malament i que se'ls ha d'ajudar que això tothom ho entén però l'altre el que estem parlant és gent que està treballant
que no podrà comprar-se mai un pis i que no es pot pagar el lloguer i que es veu abocada a marxar. És una solució molt complicada. És molt complicada, sí. A l'eceda normativa de construcció de més pisos, de posar controls que aquests pisos tinguin uns preus que es puguin assumir... Clar, si parlaves dels ajuntaments, això depèn dels ajuntaments, del terreny que tinguin i de la capacitat que tinguin, però si s'invertís més els ajuntaments públics a fer pisos que després ells mateixos poguessin llogar,
Llavors això potser, m'entens, d'alguna manera, no la protecció oficial d'allò d'abans, que al final tot allò va acabar com va acabar i molta gent es posa a comprar pisos i aquelles històries, però pisos que d'alguna manera tu, gent jove, pugui llogar-los. No acabar-los de comprar, sinó que sempre siguessin de...
diguéssim, de l'administració, perquè hi hagi una rotació, o sigui, perquè si tu el compres, al cap d'un temps es pucules, el vens i tornem a estar allà mateix. Aquest és el tema. Quan es va fer aquests pisos, que abans anem de protecció oficial, no sé com es diu, però hi ha... No, no, però jo no parlo d'això. Quan, per exemple, en el tripartit de Montilles vam fer un tipus d'aquests, al cap d'uns anys, aquells pisos que tu vas comprar en unes determinades condicions, van entrar al mercat lliure. Clar.
Això no té cap sentit. Si tu compres en unes condicions i vius, mentre hi vius, no hauria de passar res, però si un dia tu vols vendre, ho has de fer en aquelles condicions per permetre que hi hagi aquesta dotació, perquè si entra en el mercat, llavors el que estàs fent...
manera, perquè podries garantir que sempre hi hagués aquesta rotació de gent jove, no tan jove però vull dir que gent que tens un sou i que tens que tenir, bueno, uns lloguers justos, però vull dir que sense que hi hagi la part aquesta especulativa de cada vegada més preu i més preu, però que no puguis adquirir-los per després especular i vendre i guanyar-hi diners, perquè si no això en dos dies la roda s'ha acabat i tens que tornar a posar, el problema el tindríem sempre però esclar, això és complicat, eh, i amb aquests 50.000 que vau posar jo crec que amb això no n'hi ha prou, vull dir que no
Per cert, a nivell municipal, t'ho pregunto a en Pere, perquè hi tens una baixa molt sensible i notòria, la Cristina Andreu, que tothom entén que ha de fer-ho per qüestions de salut i que s'ha de cuidar, però per l'equip de govern i sobretot per guanyar més...
És una patacada. Jo vaig parlar amb ell el dimarts de la setmana passada i van estar parlant una estona i entenc perfectament la seva postura. Hi ha un moment a la vida que la salut va per davant de quan se vol, quan se vol, quan se vol. Perquè ens agrada o no es viu una vegada
i tens una família i tens de cuidar al contrari, que jo crec que ha donat massa a l'Ajuntament en moments que ha hagut de dedicar més amb ella i ara ho ha de fer ha fet el cor valent i ha fet potser més del que hauria tingut que fer i llavors en aquest moment ha superat per fortuna, està superant una crisi de salut molt important
Però això és una patacada, perquè de la Cristina se li pot dir el que vulgui, hi ha veus a favor i detractors, però és el que ningú li podrà tirar encara mai, la seva capacitat de treball. És una persona, bueno, jo m'ha sorprès, m'ha sorprès, una capacitat de treball increïble, increïble.
I una bona persona que sempre, en moments de dificultat d'altres persones, com nosaltres mateixos o com jo mateix, en aquest cas sempre has tingut aquell recolzament i aquell suport. Per tant, des d'aquí, desitjar-li que visqui. Que visqui, que... Que es cuidi. Que es cuidi molt i que visqui. Perquè, escolta, la ciutat... La ciutat, jo sempre he pensat que és com una formigonera. Costa donar el primer tomb, però després...
va girant, més bé o més malament va girant no para l'Isaac Pérez hi haurà d'haver-hi segurament la formulació i l'estructuració que bé, que tothom que hi entén una mica diu que ha de passar pel regidor Sergi Font i que segurament també amb algun retoc dintre del pacte i que segurament algú de guanyem també agafarà algun protagonisme més
Gemma Geis, veia. De guanyem? De Junts, perdó. Sí, de guanyem no, de guanyem, diguem-ne ells. Aquest és el tema, en tot cas aviat ho sabrem perquè aviat es produiran tots aquests canvis, en tot cas una vegada més desitjar-li que es cuidi molt i que tiri endavant i
i temps hi haurà, diguem-ne, per tornar a fer, però que tenia, diguem-ne, tot el tema de la mobilitat i tot el tema de l'habitatge encabelat i, per tant, és un confort. Escolteu...
Hem anat tirant aquesta tertulia afluït d'una manera molt notòria i ja li vam... Si no has parat de parlar de Montjuïc i de Llagostera... Montjuïc i Llagostera, ells estan ben informats. En tot cas, hem arribat a les 11. Moltíssimes gràcies, Pere Albertí, moltíssimes gràcies, tres a casa, moltes gràcies, Joan Ventura. Nosaltres, si tot va bé, tornarem demà, perquè ara són les 11.
Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dimecres 4 de desembre i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanyi.
Girona presenta el Pla Local de l'Habitatge amb el gran objectiu d'ampliar el parc amb 789 habitatges fins al 2027 i amb 1.580 en un període de 10 anys. La meitat d'aquests habitatges corresponen a noves promocions que s'aixecaran a Solars de Domènyi i Can Givert. A més, el 2025, el consistori també licitarà dos solars perquè es construeixin els primers blocs cooperatius.
Una radiografia de la situació habitacional de Girona que demostra que el parc d'habitatge és totalment insuficient i que a la vegada és un full de ruta que té com a objectiu elevar la xifra als 4.786 habitatges assequibles de cares al 2044.
Girona explica que hi ha problemes en la recollida de residus al barri vell. Segons va explicar el govern municipal en una publicació a les xarxes socials, Girona Més Neta, l'empresa que gestiona el servei de recollida de residus, està patint dificultats per permetre que les àrees temporals del barri vell i mercadals s'obrin amb la targeta tal com estava previst.
El gran circ de Nadal de Girona arriba a l'onzena edició reunint atraccions del Voltatge en el seu segon espectacle Adrenalina que es farà sota carpa. Vols al trapès i volant, fonàmbuls a gran alçada, salts a la Roda de la Mort o un dels pallassos catalans més internacionals són alguns dels 23 espectacles que es podran veure a la carpa situada a la zona de la Copa entre el 25 i el 29 de desembre.
Ferran Adrià, Joan Roca i Oriol Castro participaran en el Fòrum Gastronòmic de Girona del 2025. Els tres xefs reflexionaran sobre el procés creatiu i la innovació en el món de la gastronomia. A més, també parlaran sobre el significat de regentar un local considerat com el millor restaurant del món. Aquestes xerrades faran el 18 de març a la tarda en un dels actes clau de la programació d'enguany que anirà del 17 al 19 de març.
Croquets Girona tanca després de gairebé 20 anys. En un comunicat, la direcció de l'establiment ha anunciat el tancament definitiu a causa de la no renovació del contracte d'arrendament. També expliquen que tot i que últimament el contracte s'havia renovat any rere any a causa de les dificultats derivades de la pandèmia i que hi havia la promesa que Croquets podria seguir fins al desembre del 25, coincidint amb la jubilació de l'Àngel Martí, l'actual gerent, la propietat, ha pres aquesta decisió.
I en esports, el Girona s'enfronta avui en la Copa, el Logroñés en el que Mitxell ha qualificat de final i ho farà sense Sigankov ni a Esprilla. L'Ucraïna es en té per tres setmanes i serà baixa juntament amb el colombià, que això sí dissabte hauria d'estar a punt. El tècnic ha citat a cinc joves del planter i per contra s'han quedat a casa David López, Miguel Gutiérrez, Kretxi, Oriol Romeu, Brian Hill i Bojamijovski. El partit a partir de les 9 del nit. I per altra banda, l'Uni Girona visita avui la complicada pista del Guernic amb l'objectiu de mantenir la imatabilitat en lliga. El partit a partir de les 7 del vespre.
I acabem amb el temps, dia que s'han llevat ennubulat i crisot, però que deixarà pas el sol ja a partir de migmatí, això sí, el vent que avui també pot tenir protagonisme en una jornada amb 15 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis.
A Girona canviem el model de recollida per a reciclar més. Tot i ser una de les ciutats catalanes amb les millors dades de recollida selectiva, no n'hi ha prou. Per això estem aplicant les noves modalitats com el porta-porta, les àrees temporals i els contenidors intel·ligents. Suma't al canvi. Ajuntament de Girona. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit.
Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM, la gironina.
Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina.