Una mica d'hora, perquè comencem a les 9. Renau, gràcies per la teva assistència. I ara ens diu en Gispert que aquest mini pastís de xocolata el compartirem tots plegats. Ja li deia que era per ell i diu que no, que ens el mengem als de la ràdio. Ens tocarà com un bombà per cada un, però bé, ho aprofitarem. Gràcies, Josep. I per molts anys puguis anar sumant.
No, no, moltes gràcies a vosaltres. Moltes gràcies a vosaltres. M'ha fet molta il·lusió. No t'ho esperaves. No, no, tot el programa m'ha fet molta il·lusió. Moltes i moltes gràcies. I més endavant ja... Ja hi tornarem. Els ha parlat com de costum Montserrat Joventen. Que tinguin un bon cap de setmana i ens retrobarem el proper diumenge a les 9 en punt. Bon dia.
Els Quatre Rius, a Girona FM, amb Saïd Svai.
Divendres 5 de desembre de 2025. I últim dia de la setmana encarem un pont que hauria de servir com a mínim per deixar enrere la bogeria del dia a dia. I ahir m'ho deien, i m'ho tornen a dir, també que no trobem ni tan sols un moment per respirar. Em sembla que el pont hauria de servir precisament per això. Sigui per abans de Nadal agafar forces, sigui per desconnectar, per anar a la natura, per navegar... Intentarem també aprofitar els pocs moments de calma que tenim i ens mereixem.
que el dia a dia és salvatge, que tot costa molt i a vegades costa trobar fins i tot el nostre lloc en aquest món.
I m'encantaria poder saber quin és l'èxit, o quina és la fórmula, o quin és el secret, per no viure tant en aquesta bogeria, per saber quin és el seu lloc en aquest món. Sempre saludava. Arnau Vila, bon dia i bona hora. Molt bon dia a tots i a tots, de divendres, eh? Ja acabem aquesta setmana i, a més a més, home, tenim un pont llarg que és més gran que el de l'Unyà o que... Vaja, el de les Peixeteries Velles o el de les Princeses o qualsevol pont del... Sí, sí. O del Diable, el Dimoni. Imagina't, sí, per Dimoni. El Diable amb el Dimoni.
Si en coneixem uns quants, de Dimones i de Diables, i de tant en tant passen per aquí, si de cas tu i jo ja connectarem. Però escolta, t'anava a dir senyor Arnau Vila, no sé si el fet que hi hagi un dia més, això el condiciona vostè en aquella rutina tan meravellosa que té d'anar a passejar pel estany de Banyoles. Home, a veure, intentarem fer-ho algun dia més, sí que dissabte estarem més a la muntanya...
Ah, sí? Ah, molt bé. Intentarem tocar neu. A veure si anem a altres. Cap a capdavant, un poder? Cap a capdavant, sí. Ah, molt bé. Hòstia. Hi ha un pesebre de fusta? El pesebre de fusta. Estarem per la zona. I a més a més hi ha una fira de Nadal força bonica que us la recomano perquè estarà més que bé. Ah, molt bé. I voltant pel Piraneu.
Déu-n'hi-do. Sí. Déu-n'hi-do. I a veure si trobem neu, eh? Perquè... A veure, a veure, a veure. Diuen que sí, eh? Sí, però el temperat és baix, eh? Ja aniré amb l'anorac, aniré amb guants i bufanda i... El que sí que tot Girona li vol demanar ara, senyor Vila, és només una coseta. Ja podem anar a veure els pesebres.
Ah, no, bueno, una altra cosa. Era, sisplau, demanar-li que dilluns al matí no vingui a la ràdio, que també és festa i es mereix descansar. Esperem que no, però vaja, no prometo massa res. No t'ha passat mai a tu això d'un festiu, un dissabte o un divendres? No, no m'ha passat mai, no. T'agafar, arribar allà i fer...
No, perquè normalment, com que de vegades als festius haig de venir a buscar material, o papers o coses, doncs... Ah, clar, o sigui, Arnau Vila el que viu són normalment dies complicats o molt complicats. No hi ha terme mig.
Tampoc hi ha termamitja en el programa d'avui, és que començarem ara parlant amb el bo del Jep Soler, temps de cinema cartellera, seguirem amb sac de jocs, parlarem també amb Mercè Ramírez de Cartagena, amb el tret de sortida del comerç local d'aquí de Girona, Eix Centre, i acabarem amb el temps de música de Jordi Pella, que ens vindrà a presentar el seu nou disc. En qualsevol cas, Arnau Vila, si et sembla, ja comencem a fer el compte enrere i ens hi posem.
Fins demà!
Doncs sí, és divendres, és moment d'obrir la cartellera, és moment de saber què tenim d'estrenes aquest cap de setmana i per poder-ho fer com no podia ser d'altra manera, com sempre, però com mai. Jep Soler, bon dia i bona hora. Què tal? Has fet l'arbre de Nadal, ja? Bon dia a tothom, eh? Bon dia a tothom. No, no, jo tinc un salvapantalles a l'ordinador i ja està. No d'acordes a casa teva amb aquestes coses? No. I de jerseis d'aquells de coloridos, tampoc? El vaig jersejar. En tenia només un i va acabar les escombraries. Ja t'explicaré la història un dia.
Bueno, som-hi. Tenim 14 estrenes aquest cap de setmana. Només? Sí, hem baixat. Anem a la baixa, eh? 17 o 18, ara 14. Carai. Suposo que estan preparant per Nadal, però encara no ha arribat allò cap pel·li d'aquestes de Nadal que diguis. No? D'aquelles típiques d'una tarda tonta. Som en casa i aquestes coses, encara no han arribat. És que també et diré, els clàssics és molt complicat de rebatre'ls, eh?
Ja s'ha acostumat a Harry Potter, solo en casa, vull dir... Però hi ha coses que d'aquí a 30 anys seran clàssics, eh? Dels que s'estrenen ara, sí, home. És que estem a la cultura del remake, també. Però ja ho érem abans, eh? Billy Wilder feia remakes també, eh? I Hissot també, eh? Vull dir que la gent no es pensa que els remakes vénen ara, també. Bueno, sí, clar, però ja és al final... Sabe que deia que Billy Wilder només hi viu un guió, no? No hi coneix noia, ja està. Sí, també. Ja tens una pel·li feta. Vinga, va, obrim la d'aquesta setmana.
Parlarem de coses que s'han fet, eh? Perquè precisament tot això que dius tu, perquè ets un tio que... A vegades hi toques, eh? A vegades, ja ho has dit bé. No, la societat nostra, ara si ens posem una mica seriosos, una de les grans frases és que diuen que no parlem suficientment de la mort. Val. Això és el que diu la majoria de gent, no? I de si es parla de l'amor... Per l'amor... Per l'amor... Podem parlar massa de la mort dels altres, eh? Sí, clar. La sé...
És un tema que diu, no parlem de la mort, no tenim cultura de la mort, que no sé què, però en cinema sí que tenim cultura de la mort. Hi ha moltíssimes pel·lícules que parlen sobre la mort, ja siguin animació, i segurament marquen una mica...
L'educació de les persones, també. Els pel·lignos que tu has vist, diguéssim, els nostres avis vam veure Bambi, els va afectar els nostres pares, i els que vau veure el rei León, tu encara no havies nascut, però els que havien vist el rei León de petit, doncs, bueno, també et marca, perquè la mort està present a tot arreu.
I també està present en les comèdies amoroses. Tot aquest rollo te l'estic fotent, perquè avui hi ha una pel·lícula que s'estrena que parla sobre la mort i sobre l'amor. Vaja. És a dir, els que vam néixer a la dècada de 70 tenim de referents Ghost, no? Per exemple, una història romàntica. Era molt maca aquesta. Amb el mort al mig. Michica, que era per plorar, amb el macròlicol, quan era petit...
que no has vist mitjica? No, aquesta no. En principi és dels 90, també, per tant. I a finals dels 90, hi hem vist Conocés a Joe Black? No, i tant! De les mineres pel·lícules preferides. Que és la mort, no? I el mateix any es va fer Más Allà de los Sueños, que era una pel·lícula amb Robbie Williams, que es moria i s'anava al paradís, i quan trobava a faltar la seva dona, i els té una cosa d'aquestes, de mort. Amor i mort, que, com diria Freud, són les dues úniques pulsions que tenim els humans. Com a dir?
Doncs ara s'estrena una pel·lícula d'aquestes comèdia dramàtica distreta amb Elizabeth Olsen i Miles Teller que es diu Eternity. Val. La premissa és d'aquestes amoroses, eh? És a dir, es mor un... No hem pensat mai com quan es morim quina edat tindrem?
En el més allà, vull dir. Ah, clar. Nosaltres ara ens morirem a 90, però quan anem al més allà irem amb la figura de 90 o com irem? Aquí veiem que es mor un senyor gran...
i quan se'n va allà, doncs, en deu tenir 35-40 físicament, no?, el maestro, l'actor, diguéssim. A cap d'un temps es mor la seva dona, i ara arriba la seva dona, també jove, l'Isabet Olsen, era joveneta, han passat 60 anys junts, i quan arriba l'Olsen al paradís, té una setmana per escollir on vol anar a viure.
tu tens allà tota la gent allà a muntanya, i ella decideix, ha decidit si anar a viure amb el seu home que hi ha viscut durant els 50 anys i és la mort de la seva vida, o anar a viure amb un que apareix per allà, que havia estat la seva exparella però havia mort d'accident abans de conèixer el seu home.
és a dir, el teu primer amor o l'amor de tota la teva vida on vols passar l'eternitat això sembla la illa de les temptacions aquesta que fan a Telecinco tot això portat a una pel·lícula amb tocs romàntics ella té una setmana per triar si vol passar l'eternitat amb l'amor de la seva vida o amb el seu primer amor
Ai, que salvatge. D'això va la pel·li. Carai, ostres, però és bona pel·li aquesta, eh? Per parlar de l'amor i d'aquestes coses. Això sí, aquesta, el trufó, no? No, això, el ciné. Ah, te n'ha de dir. El ciné, a nosaltres. Això ho has de fer amb crispetes i Coca-Cola. Exacte, fem crispetes i Coca-Cola i si hi ha xutxes millor encara. I ja saps que el trufó no... No, ni l'una ni l'altra ni la del mig. No es pot menjar res. Correcte.
El trofó que tenim s'estrena aquesta setmana la que hauria de ser la pel·lícula de l'hivern pel que és el cinema independent es diu Valor sentimental, una pel·lícula noruega dirigida per Joaquim Trier que ja va fer fa un parell d'anys La peor persona del mundo la pel·lícula va tenir molt d'èxit i que estava interpretada per una actriu que es diu Renata Reinser que és noruega una noia de 30 i escaig d'anys que aquí repeteix protagonisme
fot un paperàs espectacular i ens explica la història de la història d'un això et recordarà una mica Nouvelle Vague Tarragosa
Perquè és un director de cinema, interpretat per Estela Nescargaard, que l'hem vist a tot arreu, eh? Vull dir, l'hem vist Tempèretes del Caribe, l'hem vist amb les Von Trier, l'hem vist l'Indovaldo Hunting, és un dels actors veterans més coneguts del panorama cinematogràfic. És un actor suec que interpreta un director de cinema que torna a casa seu al cap de...
25 anys d'haver marxat i haver abandonat les seves filles i vol que la nova pel·lícula que vol fer l'interpreti la seva filla amb la qual han tingut una relació molt distant durant els últims 20 anys i com que la seva filla li diu que no porta una actriu americana per això et dic que et recordarà la pel·lícula Nobel Bac perquè ara ve l'actriu americana amb ganes de treballar amb un actor amb un director de molt prestigi que és el director europeu
I aquí es generen uns conflictes familiars al voltant d'això, de hem de perdonar aquest pan absent, o l'hem de perdonar, ens hem de perdonar nosaltres mateixos, i tots els conflictes que tornen, conflictes familiars del passat. El perdó allibera, aquestes qüestions.
O no allibera, i també anem a buscar una mica el metacinema, com es fa una pel·lícula, com allò que ens agrada tant, que ens filmin, que vagi fent, i tots els pecats que van sortint per allà, si es perdonaran o no es perdonaran. En teoria, aquesta hauria de ser una de les grans pel·lícules de l'any, i pinta que en nominacions o l'Oscar ens rebran bastantes, i segurament jo crec que és de les pel·lis que la gent gaudirà més de...
de cinema verité, d'aquest cinema. Valor sentimental, Trufó. El Trufó, eh? Trufó, sí. I el Trufó, per acabar, i ja no tenim filmoteca, ja ho saps, ja va acabar la filmoteca, però sí que ens toca recomanar la pel·lícula de diumenge o migdia, la pel·lícula del petit Trufó d'animació, que normalment sempre diguem que són pel·lícules per...
que a partir de 3 anys ja hi poden anar, en aquest cas segurament hauríem de, per nens de més de 6-7 anys, perquè la història és una mica més elaborada. La pel·lícula es diu Olive i el terratrèmol invisible, i ens explica la història d'una família que l'acaben de desnonar i han d'anar a viure, on poden, en una altra comunitat, i la nena, en una altra zona de bloc de pis, amb altres veïns que els ajuden,
I tot això que és molt traumàtic per una família, l'Olivia, que és la nena de la família, intenta que perquè el seu germà no pateixi i ella tampoc, doncs inventa una història màgica perquè tothom sigui feliç.
això ho va fer-ho la vida es vella ho feia el protagonista de la vida es vella o ho feia la nena de la Brenda del Fauno que també s'inventava una història paral·lela per no patir i això és el que veurem una pel·lícula feta amb stop motion i que jo crec que agradarà moltíssim a la gent que la vagi a veure Olivia i el terratre és molt invisible Déu-n'hi-do i encara té més profunditat del que sembla vols dir que és per nens de 6 anys jo crec que 7 o 8 ja podrien començar no?
Entendre-ho una miqueta. Home, i més a més divertit, perquè tota la part màgica i la part de joc és divertida, però també hem d'entendre que a la vida hi ha problemes socials, no? Sí, clar, però això és com el viaje de Chihiro, per exemple, vull dir que la porta d'entrada és precisament perquè diguis, ah, no, mira, són dibuixos, però no. No, no. Vull dir que té una profunditat esplendida. Home, tot el que no és Disney té profunditat. Sí, també tens raó. El que és Disney és una mica més... És la purpurina feta marca...
Bé, si no, no podríem fer un, com es diu això, un parc temàtic. Tot i que en Ghibli em sembla que l'ha fet parc temàtic, també. Ghibli pot ser, però el té Japó, no? Sí, em sembla que seria. O si no el té... I permetem corregir-te, que Disney no és que tingui un parc temàtic. En té dos, o tres. Bé, en té molts. En els quants, em sembla. Sí, perquè ara me'n vaig entrar que n'hi havia un a la Xina.
De Disney, també. Sí, hi ha un Disney a Xina, també. Val, suposo, no ho sé. Deu ser Mickey Mouse, també. Bueno, Mickey Mouse ara no hi ha drets. Podem fer servir tant com vulguis. Ara ja el podem fer servir? Sí, pots fer-se l'imatge de Mickey Mouse pel que vulguis. Per tot, si no en programes, igual. Escolta, i aquestes pel·lícules del col·lectiu de crítics ja comencen o encara no? Això li hauràs de preguntar a en Carles la setmana que ve. Això en Carles. Ja saps que hi ha coses que jo no controlo. Val, sí, no. I en Carles ara fa dies que no el veus i deixa-li una mica que s'espera. Però mira, també...
Ara que ho dius, vull dir... Fins i tot, jo no sé si ja té l'ordre fet, perquè això és una cosa seva, una mica, ordenar-los a veure com ho vol fer-ho. No sé si va per l'ordre cronològic o no, però això encara va ser, home... I si no sortirà l'ordre que li doni la gara a ell? No, home, no. Té criteri. Ell té criteri, sí, home, vull dir... Però una altra cosa és que el justifiqui el tema. En Carles ja... Recordeu que és un cap de setmana llarg, per tant, tres dies de cinema, eh? Sí, exacte. Dilluns és festiu...
Que hi ha dies i no excuses. Deixa'm així. No puc dir res més. Jens Soler, moltíssimes gràcies i feliç pont. Igualment, igualment. Passa-t'ho bé. Adéu.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
que la nit s'ha fet més llarga. Ara que les fulles ballen, danses al racó. Ara que els carrers estan de festa. Avui que l'afredo tant records,
Ara que s'obren les paraules, ara com hem bufet tan fort. Avui que no em fa falta veure't ni tan sols parlar, per saber que estàs al meu costat.
És nadal el meu cor, quan somrius content de veure't, quan la nit es fa més freda, quan t'abraces el meu cos. I les llums de colors m'il·luminen nit i dia, les encens amb el somriure, quan em parles amb el
És el buit que deixes quan t'aixeques. És el buit que es fa a casa quan no hi ha ningú. És un petista, és tota crema.
Com queda el jersey i un cabell llarg? Vas dir que mai més tornaries, el temps per la gent ha anat passant.
Qui havia de dir que avui estaries esperant que no ens trobéssim junts al teu costat. Eix-ne.
Un somri content de veure, quan la nit es fa més neta, quan l'abraço al teu cos i les grups de colors, m'il·luminen nit i dia, les encén el teu somriure, quan et parlo a mà.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM, la gironina. Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona.
Girona FM. Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Una setmana més és moment d'obrir el sac de jocs i em sembla que més il·luminats que mai. Pau Regincós, bon dia i bona hora. Bon dia. S'ha fet la llum, eh? S'ha fet la llum a les ciutats. Hi ha en Ceses de Nadal, tots els llums, estan aquí tots fent festes. I et porta un joc molt vistós, es diu Luz, la llum.
Lux, també molt famós per Rosalia. Estava amb la Rosalia. El Luz, doncs, de TCG Factory, un joc de cartes, d'aquests ben bonics, les cartes són així allargades, com pots veure, són 5 colors diferents i hi ha números de l'1 al 12. És una proposta típic joc de bazas, en català, joc de bazas, és aquell típic joc que has de guanyar les mans, no? Has de decidir, en funció de les cartes que tens a la mà, quantes mans t'enduràs. I hi ha un tromfo, el tromfo és el groc, que és la llum aquesta, no?
i la resta de colors són colors normals però que van de l'1 al 12. Llavors és un joc molt senzill, tenim un feix de cartes, les barregem totes i com pots veure, a un costat hi ha números de l'1 al 12 i a l'altre costat només veus de quin color són, de quin color és el pal. El que és el tronfo és el groc i la resta tens vermell, lila, verd...
I tens lila, blau i també. Llavors et repartiràs en funció dels jugadors unes cartes, també pots reduir fins al 12 fins al 8, remenes i en dones 10 a cada participant. Tu els agafes, un cop els atens, les 10, les ordenes per color i les ordenes de petita-grossa.
tu les estàs veient i les vas ordenant de petit a gros i en funció del color un cop les tens ordenades aquelles cartes no són teves és la gràcia una mica del joc ho tens preparat tens posat que les grosses estan cap a la dreta i llavors agafes una carta que et dona l'inici que és per indicar on està el número de major valor un cop les tens les dones cap per avall al jugador de l'esquerra i aquell jugador les agafarà i no se les mirarà el número les posarà només
Mirant el color que té al revés. Llavors no veurà mai els números, però sí que veurà quins colors té i li estarà indicant a quin costat hi ha el número més alt. Si jo tinc tres cartes blaves i tinc la carta aquesta del més aquest que t'indica on estan les superiors, jo sé que aquesta és més alta que aquesta i que aquesta.
Però no sé si és un 1, o si és un 12, o si és un 8, o un 6, no ho sé. Però sí que veig la resta de jugadors. Llavors, la primera fase ha sigut repartir, preparem la partida, repartim les cartes, les ordenem, les ensenyem, i llavors agafem aquestes fitxetes, que són aquestes parletes, que serà el número de cartes que creiem que guanyarem, les bases aquestes, no?
Mirant, jo si tinc 3 blaves, puc deduir que potser tinc 3 números blaus que podran guanyar la resta, si veig que no hi ha el 12 potser pensaré que el tinc jo, però n'hem descartat 10, llavors mai podràs estar del cert d'haver a quines s'han descartat, pots dir, mira, falten 2 blaves...
mal serà que les tingui jo. Tot això que ara estic dient és el que has de pensar mentre jugues. I llavors, començant pel primer jugador, girarà, agafarà una carta i dirà, doncs va, començo amb el blau, giro una carta blava i me surt que jo tinc un dos, no ho sabia, i ara resulta que si jugarà del mig ja sé que la més petita que tingui és un 1. Per tant, ja m'estic donant informació a mi mateix. És la gràcia del joc. Que vas descobrint el que tens a la mà a mesura d'anar fent rondes. Llavors, el següent jugador ha de girar una carta que sigui del mateix color, si la té...
O, si vol, si no té el color blau, una qualsevol per perdre, que també va molt bé per deixar anar cartes que després tu has dit zero, no vols guanyar cap mà, doncs tires cartes que potser són altes i que et farien guanyar alguna aposta, i en aquell cas te la treus de sobre i fora. El tronfo guanya tot. Si tu no tens blau i tires una groga, doncs encara que sigui un 1, l'acabaràs guanyant si ningú supera aquell 1 groc.
I és això, no? Si encertes les apostes que has fet a través d'aquestes perles que tenies a davant, sumaràs tant punts com rondes hi hagi. Aquest joc té quatre rondes. A la primera ronda, si encertes tot el que has dit, si havies dit tres mans i has guanyat tres rondes, doncs deu punts en aquella mà.
A la segona en faràs 20, 30 i 40. Cada cop serà més puntuació per intentar ajustar. A la primera has tingut mala sort, tranquil, com que ara queden rondes per fer, i a la última, si ho fas bé, t'enduràs més punts i podràs recuperar-te. Joc de bases, ja n'existeixen molts, però aquest és molt il·luminat, té totes aquestes llums i tots aquests colorets que brillen per si sols,
i que per aquests dies de Nadal que venen, i amb la temàtica aquesta dels llums de Nadal, és una idea perfecta. És el que t'anava a dir, és un joc d'aquests de taula, taula, taula, de sobretaula, eh? Després de dinar o després de sopar, agafem i, escolta, luz. I jugues, dedueixes, sí que és a partir de 10 anys, no? Aquí als petits els costa més de deduir el que tenen o el que veuen o el que poden apostar de cartes de mans que guanyaran, però els que els agradi aquest tipus de jocs, que ja n'hi existia més d'un...
L'UZ és una proposta molt interessant que val la pena que conegueu. Home, i tant, amb aquest jugaré amb tu, Pau. Només faltaria. Sac de jocs, moltíssimes gràcies. A la pròxima.
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb saït esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Bé, doncs el comerç local de Girona que engega la campanya de Nadal amb optimisme, també xecs regal, també solidaritat, tot això ha impulsat per Girona Centre Eix Comercial i precisament per poder comentar la jugada i veure com serà aquest tret de sortida de la temporada nadalenca, volíem parlar amb la presidenta de l'entitat, en aquest cas, Mercè Ramírez de Cartagena, aquí ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora.
Hola, bon dia, què tal? Primer de tot, donem el tret de sortida precisament a aquesta campanya de Nadal i suposo que amb moltes ganes de seguir reivindicant el comerç local.
Exacte, sí. És una de les campanyes més importants que tenim sempre al comerç i ha suposat sempre aprofitem qualsevol campanya per poder reivindicar el tema del consum de proximitat i tot el que suposa el nostre comerç que tenim a la ciutat. Mercè, probablement és la campanya més important de tot l'any pel comerç? Sí.
Jo crec que sí, en diferència, perquè és una campanya que, a més a més, segurament comença en el comerç més suau, perquè no és tan potent el del backfinding, que no tots els comerços s'hi adereixen, però és com una pre-campanya. Llavors ve tota la campanya de Nadal, que arriba fins a Reis, que podríem dir que tenim com dos parts, el que és Nadal i el que és Reis, perquè sempre són com una doble campanya que s'ajunta, no?,
I llavors també hi ha el rebate final, que són les rebaixes d'hivern. Vull dir que acaba de fer una mica tot el tema d'aquest temps que és molt important per les ventes i per les botigues de la ciutat, suposat. Les perspectives són bones?
Sí, bé, és que si en aquesta campanya no estem animats, malament, eh? O sigui que sí, que tothom sempre està en molta il·lusió, també estem fent una campanya molt maca des de Giro de Centre, i llavors tothom també posa el seu gra de sorra adornant els seus comerços, i nosaltres també repartim un element que és l'arbre de Nadal,
I llavors tot això, i tots els llums que ens han posat a la ciutat, això fa el conjunt que doni una campanya més nostàlgica i més de sentiment, de comunitat i una mica gironí. I per això una mica l'eslogan que aquest any hem posat, viu el comerç, viu Girona, perquè al final és una mica...
la paraula en viu dona una mica la idea de lo important que és viure el comerç de la ciutat Escolta'm una cosa, quins són els eixos d'aquest any? Em sembla que la solidaritat per una banda i també xec regal per l'altra Sí
Sí, fem un tema, o sigui, hi ha tres parts de xecs regals, o sigui, tothom que vingui a comprar en els comerços aquests dies i fins al 31 de desembre se'ls donarà unes botlletes que em plenaran per entrar en sortejos, no? El 31 se farà
tot els sortejos i es podran descanviar amb els xecs regals que els toquin i es podran gastar durant tot el mes de gener llavors hi ha el tema dels xecs regals de la compra a més a més també hi haurà un altre sorteig que són els populars ja que en diguem tortells de reis perquè estan farcits
N'hi ha alguns que estan farcits amb euros també, que també vol dir que els canviem amb xec regals i d'altres que la gent es menja el tortell, que està boníssim perquè també és d'un associant nostre que té pastisseria, per tant, i llavors també fan que els toca el tortell però sense el premi dintre, però el tortell és molt bo també.
I llavors hi ha un altre tercer, que és el tema tot més de xarxes. I llavors des de l'Instagram també sortegem uns xecs, que ho fem conjuntament amb Girona Secreta, que també fem una campanya de vals d'escompte. O sigui, són tres parts de vals d'escompte i tots aquests vals tornen a revertir sempre en el cobert de proximitat, que és sempre la idea.
Escolta'm una cosa, et volia preguntar per la gimcana de Peter Pan
Sí, aquesta xicada de Peter Pan és una cosa nova que el que hi haurà seran 17 comerços de l'associació de comerciants tindran un Peter Pan petit amagat en els aparadors això es pot consultar a la nostra pàgina web com també sortirà a l'Instagram o quan les botigues que ho tenen també tenen totes les instruccions de com entrar en el sorteig i després és buscar totes les botigues que ho tenen penjar-ho
a l'internet hi entraran en un sorteig després de l'elefant d'or que es fa al febrer del circ.
i tindran soltejos d'entrades per anar al 5 de la campanya que es fa al febrer de l'Elefant d'Or. T'anava a dir, des de Girona, centre eix comercial, també reivindiqueu moltíssim una cosa i és no només apostar pel comerç local, t'ho dic perquè a vegades la gent diu, vaja, que les ciutats estan més o menys vives, no? I també el fet que precisament el que deies ara de la decoració i tot plegat...
que això ajuda que les ciutats, com una ciutat com Girona també, que a part és petita i recollida, estigui viva. Clar, exactament. O sigui, és una mica tot, i a més a més nosaltres no només ens focalitzem senzillament en el comerç, sinó que també Girona Centre té serveis, té hostaleria, llavors és una mica que ens retroalimentem entre tots, ens ajudem entre tots,
fem comunitat entre tots i llavors tu pots venir a comprar pots anar a prendre alguna cosa pots fer diferent una experiència que diuen i llavors és una cosa agradable anar a comprar, no només és el fet d'anar a comprar i ja està, sinó és tot el que comporta passejar per la ciutat i passejar pels carrers, mirar els llums és un moment d'una mica màgic penso, de tot això no?
Mercè, si li haguessis de demanar alguna cosa als Reis, què seria? Una cosa de les que els demanaria per tota aquesta campanya és que també fem un tema solidari.
que és una ampolleta solidària que hem fet juntament amb la Creu Roja llavors és l'EMS junts hem reivitat el desig més bonic que un real per cada infant o sigui la idea és que cap nen es quedi sense jovina llavors sí que aprofitaria aquest moment per demanar a tothom qui vulgui col·laborar són 5 euros que poden comprar una ampolleta dels desitjos que és moníssima que hi poden posar un desitjo a dintre per una persona estimada o per penjar-la a l'arbre
I, a més a més, col·laboraran en aquest tema solidari que nosaltres aquest any, en aquesta campanya que hem instrumentat des de Girona Centre, juntament amb la Creu Boge Joventut. Llavors, penso que seria una iniciativa molt maca que tothom qui vulgui fer aquest petit donatiu estaria molt bé perquè ajudaríem...
els nens, que al final els reis, penso que cap nen es pot quedar sense regal. Els grans que també ens agraden. Doncs escolta, Mercè, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat aquesta estoneta per aquest tret de sortida de la campanya de Nadal del comerç de proximitat d'aquí de Girona Eixa Centre. Escolta, moltíssimes gràcies. Bon Nadal i bones festes, que això voldrà dir que hi ha molta feina.
Gràcies a vosaltres per comptar amb nosaltres i també desitjo que tots tingueu unes bones festes. Moltes gràcies.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80...
Escolta Girona FM els matins de diumenges de 10 a 12 i els dissabtes també de 10 a 12, però de la nit. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Programa divulgatiu de la cultura musical pop-rock. Recorda, diumenges de 10 a 12 del matí, dissabtes de 10 a 12 de la nit, aquí a Girona FM, 92.7 FM. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodril.
no passaste de caigar, hasta luego cocodrilo.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
La principal de Girona FM, el programa dedicat al món de la sardana i la copla. Cada setmana, Montserrat Joventeny ens porta a l'actualitat, la història i l'agenda de la dansa catalana a les comarques gironines i al conjunt del país.
Els diumenges, de 9 a 10 del matí. I quan vulgueu, en format podcast a gironafm.cat. El més clàssic i el més actual del Soul, cada dos divendres a les 10 de la nit, al 92.7 de la FM. I en podcast a gironafm.cat. La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas.
Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats. Fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la gironina.
Som la teva veu. Som la gironina.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina.
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb saït esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Les fotos d'infància no ens recorden. Van canviant de forma mentre estàs plegant la roba.
Un nombre escapat de la maleta, no podrà seguir-te fins que no la vulguis veure. Seqüència completada, preció estabilitzada, a la gravetat zero no hi ha pes que pugui enterrar-te.
I parlem del Laberint Invisible, el nou doble àlbum de Jordi Pèleg. En aquest cas, un disc que es mou entre el folk fosc, el rock alternatiu i també una manera de mirar la realitat obliqua, a vegades també inquieta, com si tot el món estigués una mica desencaixat.
Esperem que ens deixi desencaixats també, Jordi Pèleg, bon dia, bona hora. Hola, què tal, bon dia. Escolta'm una cosa, jo t'he de dir que ara mateix s'ha de ser molt valent, potser per fer un disc doble. Gràcies. T'ho dic perquè ara tothom es tira això de l'EP, discos curts, 3, 4, 5 cançons, i tu fas una olina aquí. I en vinil.
Bé, jo crec que els artistes independents tot parteix del que tu creus que has de fer, no? I llavors, bé, és ser valent, tampoc em sento un heroi, però he fet el que creia que havia de fer. És un doble vinil, està pensat per fer en vinil, òbviament està a plataformes i es pot escoltar de manera digital.
però és una obra pensada per vinyol Escolta, el laberint invisible què ens hi volies explicar amb aquest títol? Uf, mare meva moltes coses, no? Hi ha una xarxa de coses invisibles que al final és el que ens mou com a humans si t'hi fixes tant les teves emocions com els desitjos, com les pors com les teves creences, la teva identitat tot això no ho pots veure, no ho pots pesar no ho pots comptar però és finalment el que et fa moure en canvi sempre tenim molt pes del que veiem del que toquem
perquè ens crida molt l'atenció, ens estimula, però hi ha tot aquest entramat invisible que en el fons pràcticament és la cosa més important de la nostra vida. I intentes que tot això quedi cristal·litzat en forma de música? Sí, és la idea. Això és el concepte. Llavors les cançons són cançons i han d'entrar a través de les emocions i han d'entrar a la primera, no és que hagis d'estudiar res.
Però el concepte, el que al final et dona un llaç o un fons, un taló de fons, és aquest. Hem entrat en l'últim coet, que és de les primeres, si no m'equivoco, és la tercera pot ser? Segona. Segona. Què ens expliques, per exemple, en aquesta? Mira, aquesta és perfecta per explicar això, perquè té una primera capa, o primera última, que és emocional, que és quan tenim canvis a la vida...
quan de cop se't cau una il·lusió se't cau una cosa que havies construït és un final però és un principi mentre estiguis viu deixes coses enrere i te'n vas i llavors també té la part més simbòlica que és una cançó que parla una mica com una destrucció, una mort i de què passa després d'això què passa després que tot es destrueixi i jugar amb aquesta idea que al final un final és un començament és una forma de començar
Com planteges a l'hora de composar tantes capes diferents? Mira, em surt. Sí, de veritat. Em surt. Crec que, no ho sé, penso que molta gent creativa ho fa així. Potser la música no passa tant, o sí, no ho sé.
és una idea, primer és una idea li vas donant forma i li vas posant capes i a mi m'agraden molt les cançons que quan les escolto em fan pensar diverses coses o depèn del moment et parlen d'una manera o et parlen d'una altra i intento reflexar això no, t'ho dic perquè quin punt de premeditació té tot això i quin punt és alt
I nocturnitat també. I nocturnitat i a la vosia, sí. Molta nocturnitat, clar, soc músic. O sigui, primer hi ha la idea, el concepte, que és com fer una pel·lícula o una novel·la. Jo crec que no canvia tant. És aquesta idea, no? Doncs hi ha això, hi ha aquest món, passarà això...
Llavors sí que deixo espai perquè surti la màgia, perquè la música ha de ser fluïda. Que no sigui tot tancat. Però si et surt una cançó que és una mica més així, o una que potser el tema no és tan exacte, que estigui ben lligat, que no doni la nota i ja està. I amb el Flavio Ferri, a la producció, no sé si... Importantíssim. T'anava a dir, moltes abraçades o ball de bastons? Moltes abraçades, moltes abraçades amb el Flavio. Ell és molt bo amb coses que jo no domino.
coses més tècniques i coses artístiques, i ella és productor i és director artístic, una mica, tota la idea des del principi ella ha sigut, l'hem estat comentant i ella porta moltíssim, moltíssim. Escolta, a més a més, vull dir, tenim veus i textures de més gent, del Sergi Estella, de la Laura del Pino, per exemple, Agustí Segura, Alba Santolària també, com ha estat una miqueta aquesta feina coral? Ha sigut genial, meravellós, cadascun m'ha posat una part molt important en alguns casos, l'Alba i la Laura canten amb moltes cançons,
El Sergi només amb una, i cadascun m'ha donat una capa més, ara que parlem de capes, una textura més, com tu deies. I és molt xula la idea de compartir, compartir tota aquesta idea...
i deixar que l'altre porti des del seu punt de vista crec que fa créixer la cosa és que més que sobre música sembla que estiguem parlant de literatura veus? al final la teva música també aboca una miqueta però està veu malament això i tant, jo a vegades tinc dubtes clar, les cançons són cançons vull que això quedi clar, que ho escolti que es poden escoltar i no cal tot aquest rotllo que estic explicant no cal que ningú l'entengui
per entendre que vull matar de què va la cançó, jo crec que s'entén, per exemple. Has experimentat gaire amb aquest disc? Déu-n'hi-do, sí. He experimentat amb escriptura, de deixar-me anar, de... A vegades una cançó, potser és un error meu, eh? Sembla un món molt tancat, no? Té uns codis, ja tenen un estribillo...
I he decidit deixar-me anar, i el que a mi m'agradava, el que jo sentia que havia de fer, fer-ho. Llavors he llegit molt, he llegit molts autors que pensava que em podien ajudar, i he mirat pel·lícules, he mirat sèries, i llavors musicalment sí que hem treballat molt lliurement, molt lliurement. No ens hem encursetat nosaltres mateixos. Parlem d'encursetar, per exemple, això després portat al directe?
és un nou repte perquè per exemple el disc té molts teclats moltes textures de cintes i pianos i hem de veure tot això
Perquè nosaltres normalment tocavem format de 4, no a banda de rock normal. I hem de veure tot això, però ja hi estem treballant i... i, bueno, voldríem fer sorpreses. I també que es vegi aquesta part literària que tu dius, buscar la forma que això en un directe, en determinats espais, es pugui demostrar també. Home, jo crec que en un espai íntim, per exemple, una lectura fins i tot. Exacte. No sé si dramatitzada o un rap soda o alguna cosa així. Sí, sí. Bueno, jo he fet un podcast també que va lligat al disc. Ah, molt bé.
i que explica més la part més narrativa, més surrealista, i penso que en els directes, depèn de quins espais, aquest podcast pot treure una mica la puteta. Sí? Explica'm molt poquet això del podcast, perquè tampoc vull fer publicitat d'un programa que no sigui el meu. Bé, no et preocupis, no sóc una gran competència.
No, però escolta, molt interessant això, o sigui, arran del disc ha sortit un podcast. Sí, tot aquest univers que jo he anat estudiant i pensant i reflexionant i això, era molt ampli, jo havia escrit un munt de pàgines. Ah, que bo. Llavors em va donar per fer un llenguatge musical, que és el disc, i un llenguatge més narratiu. I té a veure amb les històries del disc, una mica sí, una mica no, però que és tot aquest univers. Expedient X, conspiracions, surrealisme...
I ja està. Tenim bolos a l'horitzó, o què? Sí. 13 de desembre a la Conxita de Sants, a Barcelona. Un lloc molt xulo. Com i tant. On allà és un lloc... És tendre de discos i llibreria. Discos i llibreria. Doncs allà és quan intentaré fer aquesta cosa una mica estranya, especial. 26 de desembre a la Taverna del Sobirà. Si no el coneixeu, us ho recomano. O sigui, dia a Sant Esteve. Menjar canelons. I llavors faran canelons amb mi. No és problema.
I llavors un concert íntim, també, i així. I 30 de gener Sant Feliu de Guíxols. Sant Feliu de Guíxols? Sí, Casa Irla, Bar Casa Irla. Ah, molt bé. Un lloc molt xulo per fer concerts. Girona, ciutat, tens ganes també de venir, o què? Sí, tinc ganes, espero... Ara teniu 24 de juny, he vingut a tocar. Home, i tant. I són bons amics, i espero... Bueno, espero tirar-los els trastos i que responguin. Ja ho trobarem, no? Ja ho trobarem, sí, ja ho trobem. Pas a pas, jo soc molt de pas a pas.
Sí? Bueno, al final també és un ritme pausat, no? Fins i tot. Pas a pas, cada dia una cosa ben feta i així. Jo no estic dintre l'histèria de la indústria que has d'estar... Bueno, jo ho vaig fent i vaig trobant complicitats, per sort. I així anem tirant. T'anava a dir, després d'un disc doble, no sé si encara t'ha quedat... Digue-li com vulguis, eh? Vull dir, empenta intensitat interna com per poder... O com per dir, mira, ja estic treballant en el pròxim disc...
O és allò de dir, no, escolta, deixem-ho reposar una miqueta? Sí, sí, ara mateix, sí, ara ha sigut el moment de buidatge creatiu, i ara és el moment de centrar-se en la promoció, en parlar amb tu, en fer concerts, i en moure xarxes i en moure coses perquè tota aquesta feina surti el més de llum que es pugui. No, el següent disc, de moment, no el veig a l'horitzó, de moment, de moment. Tinc idees, eh? Sempre tinc idees al calàs, però ara no em sento així, no?
Doncs saps que m'has fet picar la curiositat amb el tema del directe? És la idea. De què faràs? No, no, t'ho dic de veritat, perquè al final, bueno, sí, o sigui, ens agrada a tots la música en directe i en viu, només faltaria, però n'hi ha una lectura dermatitzada, alguna coseta per allà, vull dir... Sí, sí, me n'alegro que et sembli bona idea. Sí, em sembla meravellosa. Sí, sí, perquè...
Clar, a mi m'encanta la música, però sí que és veritat que un concert o qualsevol cosa, jo quan veig alguna cosa diferent m'hi quedo, que no vol dir que t'encanti, però dius, hòstia, això és raro, és diferent, és nou, i és també pensar en això i pensar en el públic que passi una bona estona entretinguda. Escolta Jordi, què et sembla si marxem cap a Mart?
Anem cap a mar. Mira, com el títol de la teva cançó, eh? Fantàstic. Quin era? Te'n recordes almenys del número? No sé si era el 12 o el 13. 11. 11, mira. Home, si no ho sé jo... I mira que jo ho tenia apuntat aquí davant. Escolta, Jordi Pèlac, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i que vagis superbé aquest folk, fosc, rock alternatiu i alguna manera també de mirar-la. Moltes gràcies a vosaltres.
Dimarts, 2 de desembre de 2025. Com cada matí, repasso les portades dels diaris i avui hem portat una grata sorpresa. Una bandera pirata a la portada del punt avui. Una bandera amb un barret de palla, ni més ni menys que la bandera de One Piece per il·lustrar la rebel·lió de la generació Z davant un dia a dia que se'ns menja.
Davant un sistema que afoga, davant una realitat complicada i davant un futur negre. Una bandera de llibertat, una bandera per lluitar contra el poder i una bandera per ser lliures. Amb aquest anhel de canviar el present, no sé si acabarem sent el rei dels pirates, però que alguna cosa bull i seguirà bullint és evident no només aquí, sinó arreu del món.
i aquesta sí que no me l'esperava, de bon matí, m'he aixecat, ja et dic, he obert la portada del punt i em trobo amb la bandera de One Piece. I com no podia ser d'altra manera, ens acompanya avui el rei dels pirates Arnau i la bon dia i bona hora, sempre saludava. Home, en aquest cas el rei dels pirates és tu potser, però jo seria potser un... Ja ho trobaríem. Un simple... Com us diu el que està en la... Gourmet. Això, un gourmet, jo soy un gourmet. Déu-n'hi-do. No, però ha estat... No, no, ha estat bé. Un clavat.
Jo haig de dir que jo generalment no sóc seguidor de One Piece, però sí que és veritat que ho he trobat molt encertat a la portada del punt. Jo et diré una cosa, és a dir, ara és per entrar una miqueta, l'anime en general sí que té una part d'entreteniment, però té una altra part que té una profunditat immensa, és a dir, a One Piece es parla de racisme,
Es parla de poder, es parla de corrupció, es parla d'enganys, es parla de com el poder a vegades abusa, es parla de lluita de classes. És a dir, és sensacional, però igual que n'hi ha d'altres, d'animes que parlen d'això, també, però One Piece s'ha convertit també en, sembla, una referència per a tota una generació que ara mateix veu que el dia a dia és complicat, veu que el present...
afoga i veu que el futur pinta negre. Si més no és poc esperançador. Sí, i s'aixeca una bandera de llibertat que és ni més ni menys que la dels barret de palla. Però, no, és que m'ha semblat sensacional. Sensacional. I, a part, he obert la porta...
Heu obert la doble pàgina del punt? I surt la paraula One Piece. No, no, i parlen de One Piece, i parlen de... No, no, m'ha semblat apoteòsic. O sigui que per mi això, vull dir, avui és un dia d'aquests que queda marcat al calendari, sense cap mena de dubte. Sí, sí, sí. I també queda marcat al calendari que nosaltres tenim una exposició, de fet, aquí a casa nostra. D'on es denunci? Referents femenins de la creativitat publicitària a Espanya...
D'això en parlarem ara d'aquí uns instants, amb tota la gent que toca, també avui agenda, presentació doble als arbres, no s'ho mereixen de por l'estrada, també pel carril del mig d'Albert Pijuan, en aquest cas aquesta combo d'Ela Geminada i la segona perifèria, amb un servidor també controlant allà el trànsit, i per acabar...
Avui un d'aquells retorns esperats, eh? Esperadíssims. Torna el nostre malomen... El malomen número 1 ets tu. I el número 2... No, no, no ho sé, eh? Amb aquesta música no, eh? Sí, home, sí. Potser no, però després tenim el number one de la música, el nostre, el que tenim aquí, vull dir, el que sempre voldrem escoltar, que és el bo de l'Adrià Giner. Jo vull saber a quin punt del món ha estat, també, eh? Perquè igual em diu que ens ve d'Egipte, eh? No, ve de Brasil, el teu. Ah, de Brasil, bé, no.
Ara li preguntarem, a veure què passa, però escolta, si et sembla, anem per parts, pas a pas, i comencem parlant de l'expo de política.
I avui als Quatre Rius posem el focus en la creativitat, en la publicitat i sobretot també en les dones que han obert camí en un sector més ben dit que durant dècades ha estat profundament masculinitzat. La Facultat de Turisme de la Universitat de Girona acull a partir del 28 de novembre l'exposició Dones d'Anunci, referents femenins de la creativitat publicitària a Espanya, una mostra itinerant que reivindica el talent i també el lideratge femení en el món de la publicitat.
Per poder comentar la jugada, ens acompanya avui la Marina Ramos, de la Universitat de Sevilla. Bon dia i bona hora. Bon dia, buenos dias, què tal? També ens acompanya la Blanca Migueles, de la Universitat del País Basc. Bon dia i bona hora.
Bon dia, Egonon. També ens acompanya, ja per últim, Ramon Martín, professor del Grau de Publicitat i Relacions Públiques de la Universitat de Girona i també coordinador d'aquesta exposició, almenys aquí a Girona. Bon dia i bona hora. Què tal? Bon dia i molt bona hora a tothom. Això és la màgia de la ràdio, eh? Vull dir que estem connectats a diferents punts de la península i així podem comentar la jugada d'una cosa que passa aquí a Girona. Llavors, anem per parts. Comencem amb tu, Ramon, una mica com a coordinador d'aquesta expo. D'on venim? Cap on anem?
Doncs, si em permets, i com has parlat abans de tota aquesta protesta convocada per la generació Z, anem a inspirar i a motivar en aquests joves la generació Z, sobretot del nostre grau de publicitat i relacions públiques.
Com bé has dit, això és una exposició que va néixer a Sevilla el 2023, de la mà de la Marina i la Blanca, que per això també estan avui aquí, que han estat les pensadores i les que van donar aquest primer impuls en aquesta exposició que s'hi tineran. Va néixer a Sevilla, ha passat per Bilbao, ha passat per Alacant i...
Divendres passat la vam inaugurar aquí a la nostra facultat de turisme a Girona i estem molt orgullosos. Com bé has dit, ve de diverses capitals però cap a on va vol motivar i vol inspirar sobretot als i als estudiants del grau de publicitat i relacions públiques. Si anem a les aules, el 70-80% són dones
Però només l'1% d'aquestes dones arriben a ser directores generals creatives a les agències de publicitat. I és aquí on neix aquest embrió que ens va donar força per portar aquesta exposició itinerana a Girona.
I com bé dius, la Marina i la Blanca que estan aquí van estar les pensadores i les que van tenir aquesta superbona idea. Doncs anem per parts, ens anem ara cap a Sevilla. Marina, com va ser construir aquesta exposició?
Pues mira, todo empezó, la verdad, como un libro. Al principio Blanca y yo nos conocimos en Sevilla porque ella hizo una estancia allí en la Universidad de Sevilla y empezó con la idea de un libro, pero luego tuvimos distintas dificultades económicas, de encontrar una editorial...
pues pensamos, ¿por qué no lo convertimos en una exposición visual, viva, itinerante? Y así surge. Tuvimos un pequeño apoyo de la Unidad para la Igualdad de la Universidad de Sevilla y empezamos con ese proyecto, pero la idea era huir de la nostalgia. Lo que queríamos era no mirar atrás con pena, sino llenar un vacío histórico. Queríamos reivindicar...
a estas mujeres lo que habían hecho. Era muy difícil documentar esta exposición porque muchas de ellas no habían guardado nada de su trayectoria profesional y en algunas ocasiones ellas no querían participar porque habían tenido mala experiencia en la profesión, con lo cual era muy dificultoso. Y la idea era esta, que fuera itinerante, que fuera por distintas facultades de llegar directamente al público objetivo, a esta generación, directo a lo visual,
Y luego también que en cada universidad se la pudiera llevar a su terreno y que pudieran introducir algunas creativas. Marina, siempre existen dos versiones de una misma historia, así que es el turno de Blanca.
Bueno, pues un poco en la línea de lo que comentaba Marina, ¿en qué nos fijamos para hacer esa selección de esas creativas que queríamos que formaran parte de nuestra exposición? Pues sencillo, ¿no?
que habían compartido en el sector, en su liderazgo y en los cargos que habían conseguido alcanzar. También en ver un poco esa heterogeneidad de trayectorias, porque las historias al ser cantas creativas eran muy distintas. Y también nos fijamos lógicamente en los premios y en los reconocimientos que habían obtenido en la profesión.
Como bien decía Marina, es una exposición incompleta, abierta a crecer. En este año 2025 tenemos algo que celebrar y es que se ha incorporado a Chari García y también a Eva Santos gracias a Ramón y a la Universidad de Girona. Así que un poco con ganas de que siga creciendo porque un poco la situación en la que nos encontrábamos, la propia Marina y yo en las aulas, frente a tantas alumnas, como decía Ramón,
era que nosotras mismas nos veíamos dando nombres de referentes masculinos una y otra vez.