logo

La tertúlia de Girona FM

Anàlisi i reflexió de l’actualitat de Girona, moderada per Jordi Grau. Anàlisi i reflexió de l’actualitat de Girona, moderada per Jordi Grau.

Transcribed podcasts: 193
Time transcribed: 7d 21h 44m 54s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM.
Bon dia, benvinguts un dia més aquí a la Tartúria de Girona FM. Us parla Oriol Mas, avui disculpem en Jordi Grau, que està ara mateix presentant la Setmana del Rola, que fan amb la Diputació de Girona i el Col·legi de Periodistes de Girona, una setmana on sempre hi ha diversos actes que posen en valor el periodisme.
a la informació de proximitat també i que, doncs, també en segon aquí l'informatiu i en els butlletins que farem avui aquí a General FM parlarem de què ens proposen avui tant Col·legi de Periodistes com Diputació. Per tant, en Jordi l'esperem demà una altra vegada i avui li agafem el relleu i ho faig molt ben acompanyat. Tenim, en primer lloc, via videoconferència, en Xavier Villarreal. Xavier...
Benvingut. Bon dia, Oriol. I aquí a la taula, físicament, els estudis del Carreval més tenim en Xavier Díaz. Xavier, gràcies per venir. Hola, molt... Bon dia, també. I la Coralí Cunyat, que també ens acompanya avui en aquí a la taula. Bon dia. Tres preguntes ràpides i després ja entrem en matèria. Coralí, la setmana passada va haver-hi la fira, el Connect, que era una fira d'aviació que es feia per primera vegada aquí Juna, com va anar?
Molt bé, la veritat és que una experiència molt, molt, molt bona. De fet, és un congrés-fira itinerant que es celebra cada any diverses ciutats del món, o sigui, un cop a l'any s'escoll una destinació i, per tant, van voltant arreu del món i aquest any els hem rebut a la ciutat de Girona, evidentment amb el suport de les diverses institucions per poder captar aquest esdeveniment, que és un esdeveniment molt important,
en què es troben, d'alguna manera, les companyies aèries i amb tots aquells planificadors de les destinacions i que volen, evidentment, omplir les seves destinacions de vols i de turistes, turistes vacacionals o turisme de negoci. Per tant, ha estat un congrés que ens han vingut aproximadament entre 800 i 1.000 visitants al llarg d'aquests tres dies.
i era, com et dic, gent d'arreu del món que treballen en la planificació, diguéssim, de les línies aèries que operen després en diversos aeroports del món. Per tant, un esdeveniment molt important, perquè el fet de rebre per Girona, el fet de tenir tots aquests congressistes, veure no només la nostra ciutat, sinó també la demarcació, perquè evidentment...
El Congrés es va acompanyar de diversos esdeveniments o de diverses activitats per mostrar tot allò que tenim en el nostre territori.
Ha sigut una gran oportunitat per vendre i per donar a conèixer les comarques gironines en aquells operadors que decideixen després en quinze aeroports operen. Per tant, era una gran oportunitat per l'aeroport de Girona. A veure si això acaba repercutint en més rutes des de l'aeroport de Girona. Jo volia fer un toc d'humor sobre això ràpid, que precisament aquest matí quan passàvem la bicicleta per la rotonda del Palau Firal a l'avinguda Josep Tarradellas,
un cotxe ha volat per sobre de la rotonda i s'ha menjat el semàfor de l'altra banda crec que lliga Palau Firal i aerolínies que hi ha hagut un cotxe encara recordem l'època aquella que la gent s'anava un o dos dies jo havia arribat a volar a Londres anada i tornada dos persones quatre cèntims sí, sí, sí, jo per un euro a París també anava i tornada sí, sí
No, nosaltres, en tot cas, tornant a l'esdeveniment de la setmana passada, evidentment l'esdeveniment com a tal és un esdeveniment molt potent i que a més a més a nivell econòmic pot tenir un impacte molt rellevant en el territori i el país.
però més enllà d'això, després també com a directora de la Fira, per nosaltres ha estat l'oportunitat de novament mostrar que al Palau Firal hi poden succeir o podem acollir esdeveniments de gran format, esdeveniments que necessiten una producció especial, no només fires com a tal, sinó també congressos que van acompanyat d'algun espai d'exposició d'empresa, però que
Ara ja no són només congressos o només fires, sinó que ara és un mix en què hi ha diversos muntatges i la Fira, el Palau Firal, té una capacitat d'acollir esdeveniments en produccions molt especials. D'aquí un parell de mesos també rebem un parell d'empreses que organitzen el seu esdeveniment d'incentiu, o sigui, l'esdeveniment de trobada de treballadors,
dins el Palau Firal amb uns muntatges espectaculars i per tant hem de posar en valor aquest equipament perquè ens permet acollir aquest tipus d'esdeveniments que a més a més generen evidentment un impacte econòmic a la ciutat.
ens veurem també tot el que es va fent a la fira de Girona. Xavier Villarreal, més enllà d'objectes voladors no identificats que passen... No ho he vist, eh, jo, Xavier. Quin hostiot que es deu haver fotut, perquè hi havia les brigades mortes. Però s'ha fet mal o no? No ho sé, ha volat per sobre la rotonda, algun cotxe, suposo, de matinada, s'ha menjat el semàfor de l'altra cantonada i...
i hi havia el rastre però no hi havia el cotxe els carrers estan molt humits aquests dies deu ser això tu ahir eres al ple no sé com va passar això del cotxe però tu ahir al vespre eres al ple algun esbarat que sortia del ple no sé si vau sortir molt esbarats d'allà
Tu estaves pel tema del punk, eh? Sí, bueno, estava una miqueta com el friki habitual del galliner del ple Girona i per diferents temes que n'hi havia forces perquè van anar veïns de Torre Gironella.
Després de tot el que va passar, tota la redada que hi va haver i el descobriment per part de molts veïns d'una sèrie de plantacions de marihuana i activitats delictives al barri que al final van remoure el dia a dia d'allà. També hi havia veïns de Montilivi per el que seria el solar on s'hi volen ubicar diferents equipaments. També hi havia...
Bé, també hi era jo present, lògicament, pel tema del parc i per l'interès general de la ciutat, i bé, al final hi havia tot un revolutum ahir, hi havia també gent de l'hotel d'entitats, entitats que també, doncs, en principi han d'anar fora aquest any vinent, i bé, jo a tema de parc i a tema també de...
d'exclusiva, que donaré ara mateix poder aquí a les zones de Girona FM dir-vos que hem entrat una petició de participació al ple de cara al mes vinent, al ple de març, per entrar a una moció en defensa del Parc Jordi Vilaminjara i això ho dic d'exclusivada i des de la mateixa plataforma, que conformen moltes més entitats, lògicament, doncs tirarem endavant aquesta moció i el tema del parc el tenim ara mateix
immers en tot el que és el projecte de construcció del campus hospitalari i des de les entitats veïnals el que estem fent és intentar defensar el que seria la importància d'aquest parc com a espai de compensació i també d'equilibri urbanístic en una zona que preveu un creixement no només urbanístic sinó demogràfic
impressionant, i el que volem és que després que tot el que sigui el campus hospitalari passi, que ho volem tots, vull dir, això està claríssim, que ho volem perquè és necessari per la ciutat i per la província, tot el que volem és que el barri, com a mínim, s'hi visqui tan bé com s'hi viu ara, i que tots aquests beneficis per una part no siguin detriments en un altre, per tant.
la convivència veïnal i, sobretot, per densificar encara més els barris més densos ara mateix de la ciutat. Però bé, ja anirem entrant. Ahir, de fet, es van presentar, si no m'equivoco, nou propostes arquitectòniques per al futur Trueta. Per tant, no sé si, més enllà de l'emoció que presenteu en el Play, dels suports que pugueu recollir per aquesta emoció, si és possible també...
Alternar els dos ritmes, el de la construcció del Trueta amb la preservació d'aquest espai. No sé això, què us diuen des de l'Ajuntament? Clar, això és el que demanem i precisament les alegacions anaven en aquesta línia, unes alegacions que encara s'han de respondre, que estaven pendents de l'informe de l'ACA per veure si validava la proposta feta des de l'Ajuntament.
I ara sí, se n'han d'escollir cinc d'aquestes nou propostes i després ja passen al procés d'adjudicació del que seria la redacció del projecte i la direcció de l'obra, que serà segurament per al segon semestre d'aquest any i que ja té la dotació econòmica, de fet ja ha aprovat els supostos de la Generalitat.
i, bé, aprovada, per supostos, tramitada a través de decret, perquè els pressupostos no s'han aprovat, però ja hi ha la dotació econòmica, i nosaltres el que defensem és això, que el fet de voler preservar aquest espai, com és el Jordi Vilamitjana, que està immers en una operació, bàsicament, de compensació i desbloqueació, doncs nosaltres creiem que l'Hospital Truet es pot construir perfectament, sense haver d'afectar...
aquesta zona ara mateix afectada dins d'aquesta operació i per tant el fet d'aturar aquesta compensació i canvi de parcel·les no atura el projecte de l'hospital i precisament també va en la línia del que dèiem el Col·legi Professional de Metges que creia més convenient tenir enfront el que seria el Santa Caterina i el Nou Trueta per un tema d'optimitzar també aspectes logístics i millorar el diès.
No sé com ho veieu vosaltres. Xavier Díaz. Bé, jo el que veig és que a la ciutat se li van multiplicant els problemes. Avui llegia a l'avantguàrdia que Girona, una de les ciutats on més s'havia incrementat el nombre de delictes, un 8,5%. De la mateixa manera que és perceptible l'increment i l'expansió del vandalisme. Això, diguem, hi ha un tal vulgar ozucs d'aquests que potser haurien de tenir una conversa amb ell. Però, d'altra banda, també al voltant de l'estació, és a dir, una sensació de degradació important.
I aleshores, doncs, evidentment també hi ha un malestar molt gran per aquesta voluntat del canvi en el tema dels residus, en el qual, doncs, el més pur estil xinès, doncs, diguem, allò ens fitxaran per veure a quines hores triem les escombraries i que probablement, bé, jo crec que és una incitació a faltar la llei perquè els dies que la gent tingui el residu orgànic i no vol tenir olors a casa, les deixarà damunt del tipot, diguem, damunt del...
A mi, la veritat, em costa entendre com l'Ajuntament s'ha ficat en aquest merder, tenint en compte que les experiències prèvies d'Ajuntaments com els de Barcelona o d'algunes altres ciutats, això ha acabat com el reservat de l'Aurora. És a dir, al final, tot, jo entenc que es pot justificar de moltes maneres, hi ha arguments favorables, no ho dubto pas, eh?
Però al final, quan d'una banda se't expandeixen els problemes, fins i tot els que s'han comentat, de l'expulsió d'algunes entitats d'edificis municipals, que la vida dels gironins cada vegada es fa més difícil, perquè d'altres coses, quan servidor de vostès va arribar a aquesta ciutat l'any 94, eren 70.000 habitants, ja probablement ens acostem als 110.000 oficials,
amb pràcticament els mateixos recursos d'aleshores i diguem van creixent els problemes i a sobre diguem allò l'Ajuntament sembla que vulgui complicar-te la vida jo crec que són errors una mica de principiants no ho sé qui assessora l'Ajuntament però jo crec que estan cometent una sèrie d'errors i que més val que rectifiquin que és de savis
Sí, estic d'acord amb algunes de les coses que apuntaven. Sobretot jo penso que si ara preguntéssim a la gent realment el problema de la seguretat, el tema de la neteja i el tema, evidentment, de l'habitatge, que avui també surt, l'increment dels costos...
o dels preus en la venda d'habitatge són els tres temes que almenys aquí a la ciutat de Girona claríssimament estan en els debats de les taules a l'hora de dinar. I és veritat que a nivell de gestió de residus hi ha directives que obliguen els ajuntaments a complir uns objectius i per tant s'havien de...
d'afrontar uns canvis i altra cosa és si els canvis s'han plantejat de manera correcta, si hi ha cintura per canviar, es parla que el contracte és un contracte bloquejat, jo ho desconec, però està clar que al final quan els canvis afecten a la ciutadania i a les persones això ja...
per si soli és difícil ferragós perquè som gent d'hàbits però el que està clar és que prova i error és a dir pot ser que hi hagi coses que funcionen però també pot ser que hi hagi coses que no funcionen i per tant el govern ha de tenir marge per poder modificar i això és el que jo desconec si és real es parla que el contracte està blindat ho hem llegit moltes vegades i com que no hi ha marge de maniobra jo no sé si això és així però està clar que hi ha algunes coses que no estan funcionant
Jo visc a Montjuïc i vam ser dels primers de fer el porta a porta i en el meu cas personal funciona, però és que tres carrers més amunt que està ple de blocs de pisos, el plantejament del barri en aquell cas no funcionava.
I això va provocar tal sideral al barri que hi va haver una dimissió en bloc de la Junta de l'Associació de Veïns. És a dir, que al final aquestes polítiques que ens afecten a tots, perquè al final l'Ajuntament el que fa és decidir coses que ens afecten a la ciutadania, tenen efectes com aquest, no només les trampes que fa la gent, que tothom està fent trampes, en el sentit de deixar les escombraries on pot i a l'hora que pot, perquè si no li va bé, no li quadra, doncs no ho fa...
però després malestar, almenys en el meu barri, malestar entre veïns, conflictes entre veïns i una dimissió en bloc de la Junta de l'Associació. Déu-n'hi-do, eh? Jo que tinc un gran respecte per la política, sempre l'he tingut,
però entenc que la política ha de consistir, per això hi ha una certa professionalització, a simplificar la vida de la gent, a fer més fàcil la vida de la gent, no pas a complicar-la, i en certa mesura, quan parlem de burocratització, és a dir, aquesta idea de
en el qual les administracions compliquen la vida, el pagès, el docent, el treballador, l'empresari, doncs també, finalment, el VI. En el fons, tota aquesta història en la qual determinades hores has de posar les escombraries de determinades coses i si no t'emulten i no sé què, no sé quantos, per unes directives, això és un exemple de burocratització.
Burocratització que ha entrat fins i tot a la nostra pròpia intimitat, amb la nostra pròpia brossa. No sé, jo, de veritat, diguem-ne, sí, directives. Directives, doncs, jo entenc que les administracions, algunes les compleixen, altres no les compleixen, i algunes són completament absurdes. De vegades, jo penso que un ajuntament que ha fet, de vegades, des d'un moviment polític, que d'una manera encertada, doncs s'ha revoltat
i ha proclamat la desobediència contra les injustícies socials home, diguem, la desobediència contra el kafkianisme em sembla una bona idea Xavier Villarreal
Home, hi ha bastants amarrons, la veritat, a la ciutat. El tema de la gestió de residus, doncs, per suposat, el contracte que hi ha té una implantació que crec que a nivell de ciutat ens hem autoexigit moltíssim en el que seria aquesta implantació, sobretot a nivell de calendari, perquè les coses s'han de poder fer. A vegades és diferent informar que comunicar bé, i crec que ara mateix al 10 de març s'aplicaran els continguts intel·ligents de Sant Polo,
a Pontmajor, crec, i a Fontajau, una part de Fontajau. I a Pedret, sí, sí. I passat setmana Santa s'ha retreçat, serà a Sant Eugènia, a Can Lliveri i a Sant Arcís. Poca broma en tot el que vindrà. Però jo crec que és això. Ens hem autoexigit moltíssim i crec que ara cosetes que haurien de ser a base de satge, error, i sobretot intentar implantar-ho
aterrat al territori i a la seva singularitat, doncs això fa que no puguem. Però, a més a més, hi ha molts més reptes. Vull dir, l'habitatge també n'és un. Aquest creixement demogràfic que deia en Xavier no ha estat en base a natalitat, a un boom de natalitat. Ha estat en base a l'arribada de...
de ciutadania que necessitava, per exemple, un habitatge immediat, que això fa que tu no puguis fer polítiques progressives per anar dotant d'habitatge a un canvi demogràfic que tindrem a la ciutat. No, ha estat de cop i ens hem adonat que realment hi havia mancances en matèria d'habitatge. Vindrà la zona de baixes emissions.
poca broma, la zona de baixes emissions s'hauria d'aplicar com a culminació a tot un procés previ de construir alternatives a la restricció de l'ús del vehicle privat però clar, si tu restringeixes el vehicle privat i no has treballat les alternatives converteixes el debat en un cotxe sí o cotxe no quan la cosa és molt més que tot això
I al final, doncs, bé, la ciutat està viva i la ciutat, això, està plena de patates calentes que s'han d'anar gestionant i, a veure, a vegades tendim a pensar que la gent que està al nostre ajuntament són persones, són superherois i superheroïnes capaces de fer tot, però no. Són gent que intenten gestionar millor que poden una ciutat i que hi ha coses que a vegades, doncs, venen grosses. I és el que hi ha, i s'ha d'admetre. I crec que ara mateix
La ciutat té reptes tan i tan i tan grans que crec que s'hauria de parar fent un exercici d'humilitat i dir això o ho traiem tots endavant a través de fórmules participatives i comptar amb la ciutadania i sobretot comunicar millor i fer partícip a la gent de tots aquests canvis o anirem a base de decret i en contra de la mateixa gent que hi pot generar la crispació que ara mateix en Xavier
Doncs mostrava. Per tant, crec que la ciutat pel davant té un repte molt i molt gran i no és només de les coses que s'han de fer, sinó de com fer-la. Xavier, no m'hi malinterpretis, però ara parlem, per exemple, de la segona ciutat de Catalunya, Badalona, on...
Hi ha un senyor que es diu Xavier García Alboiol, que està a les nostres antípodes polítiques, que és obvi, però que és evident que en les coses que ha dit, que ni zona de baixes emissions, ni contenidors intel·ligents, ni coses per l'estil. I és un senyor que probablement a les properes eleccions es regarà.
En contra fins i tot de la decència política, en contra de la moral, en contra de les bones intencions. Però jo entenc que precisament per preservar una iniciativa política que jo sempre he respectat, com és Guanyem Girona, més enllà de processos participatius, de vegades cal consultar amb el propi sentit comú.
Jo, i tant, i tant. I per això et dic que ens hem autoexigit molt en alguns aspectes i el que jo trobo és el que no pots pretendre és que per un... O sigui, García Albiol el que fa és mirar a nivell demoscòpic quin és el més beneficiós per a ell a nivell de l'actorat i diu, fotre'm en aquests marrons, és millor no fotre'n-hi perquè si no encara perdré ous estelles. Això per mi és irresponsable. O sigui, estem en un context...
nacional i europeu en el qual s'han de tirar endavant aquestes mesures per uns aspectes des de climàtics fins a intentar implantar mesures i també hàbits de consum responsable que crec que ningú se n'escapa i que hem d'afrontar com necessitat tenim dues opcions
Tirar-ho a base de la demoscòpia o tirar-ho a base de responsabilitat. El viol és un populista irresponsable. Serà populista irresponsable, eh? Exacte. No, no, i de veritat, no ho dic per dir-ho, però sí que tinc amics badalonins independentistes que l'acaben votant. I probablement sí, és cert que, diguem, és una persona des del punt de vista de perspectiva moral poc recomanable,
però que ha sabut entendre les necessitats de bona part de la ciutadania, fins i tot els que estan als seus antipodes polítics. A base de bones idees i bones intencions, tenim unes eleccions a Alemanya d'aquí uns 10 dies, pràcticament, que poden resultar una catàstrofe i un dels responsables, per posar un exemple, i ara ens anem a Alemanya,
la idea de tancar les nuclears en les quals jo hi estic d'acord ha comportat qüestions diguem pràctiques insospitades com és que diguem sense les nuclears i depenent del gas rus ara de cop i volta els alemanys s'han trobat de passar de pagar 50 euros al mes d'electricitat a pagar-ne 250 300 al final les idees i les bones intencions tenen conseqüències i de vegades cal negociar amb la realitat més que no pas diguem amb l'oposició o amb determinades idees
Però llavors què faig, Xavier? I atenco a això, perdona Coralí, què fas? Vull dir, prefereixes que s'ho mengi el següent, el que vingui després, no ho sé, l'entrada a sud de Girona. Ho deixes pel següent, carrer de la Creu, el tema és una baixa d'emissions, la implantació del nou sistema de recollir regius, què fas?
Prefereixes que s'ho mengi el següent, per això jo dic que és un populista irresponsable, perquè dins de majors o menors capacitats que pugui tenir el govern municipal de la ciutat de Girona, com a mínim és tirar-ho endavant i intentar-ho aplicar. Ara, amb tots els errors que hi puguin ver-hi, que jo també acabo de dir, que no pel fet d'estar allà vol dir que siguis una persona capaç de tornar un superheròi ni una superheròina. Pots cometre errors, però s'ha de ser humil.
No, i jo volia fer algun comentari en aquest sentit. És a dir, jo penso que s'han d'afrontar els reptes polítics i, de fet, els polítics que es presenten van en un projecte de ciutat pensat. Ens agradarà més o menys, però ells tenen el seu projecte. Però, evidentment, al final, les idees polítiques s'han de plasmar en projectes al dia a dia i aquí és on intervenen també els tècnics i amb tot el carinyo i respecte
del món, els tècnics que hi ha a tots els ajuntaments a vegades no som capaços de traslladar bé aquestes idees en accions del dia a dia o en realitats del dia a dia i en el cas dels residus estic segura que hi ha alguns aspectes que no estan funcionant que no van ser idea del polític que hi havia en aquell moment ni seria del regidor de Torno que hi hagi, vull dir, hi ha aspectes molt tècnics
que són petits errors que després afecten a la ciutadania, això és lícit, pot passar, el que poder no ha de passar és que després no puguis modificar-ho. Jo crec que aquí l'error polític en tot cas és aquest, el haver blindat un contracte i ara no hi hagi marge de maniobra, però evidentment els regidors d'un ajuntament
no arriben a la lletra petita de cada una de les decisions. És impossible. Al final, una ciutat com la nostra, encara que no ho sembli, cada dia passen milers i milers de coses, es decideixen molts temes diferents. En la majoria dels casos, ara no ho sé perquè no ho segueixo, però moltes coses s'aproven
per unanimitat, és a dir, tots els grups hi donen el seu vot a favor i això la gent no n'és conscient i després altres hi ha debat polític però hi ha moltes coses del dia a dia que ens afecten i que poder si anem a analitzar el detall de l'error doncs és senzillament que tècnicament no s'ha pogut preveure totes les possibles situacions que es donarien és igual, el que sigui, a vegades han de fer les coses ràpidament
la pròpia administració ara té una burocràcia interna que ho fa tot molt més feixuc, tot el tema dels contractes entraria en algun detall que també pateixen els propis funcionaris. Però és trobar l'equilibri entre les dues coses. Jo penso que l'error polític és no poder fer canvis. Després, a partir d'aquí, crec que el repte de tirar endavant i afrontar
doncs aquests reptes polítics jo penso que està bé encara que en alguns casos decideixin de moment no afrontar-los tots, però jo penso que sí que és responsabilitat dels grups municipals anar afrontant els reptes que la societat ens demana, un d'ells evidentment tot el tema de residus. Ara, el detall, aquí després ens hi hem perdut.
és veritat que amb el tema dels residus ara és el moment en què estem en ple procés de canvi per tant és el moment on també hem de canviar els hàbits tots ens hi trobem i per tant ens agrada més ens agrada menys també és veritat que hi ha molta gent que cor o contracor ho fa i ho fa bé i que després hi ha un percentatge petit també
que qui no ho fa però és molt visible evidentment és molt més visible 3 bosses fora del contenidor que 50 dintre i per tant aquí hi ha una miqueta també el fet que després a nivell d'imatge s'acaba generant una situació de degradació d'espai públic quan acaben pagant també justos propagadors més enllà de l'opció política que ara s'ha optat per aquest sistema funcionarà o no funcionarà cada 4 anys hi ha unes eleccions
I llavors també durant aquest temps el govern que ja ho ha de gestionar, com bé dèieu, tots plegats i aviam com queda, també hi ha altres models. O l'altre és no fer res, com dèiem, però en tot cas, vista aquesta situació, ara també és complicat fer marxa enrere, jo també ho entenc això.
Jo estic segur que això penalitzarà, i molt, a les properes eleccions. O sigui, estic convençudíssim. Aquí també coincideixo amb el que diu en Xavier. Ja ho sé, això penalitzarà moltíssim a tothom qui ha decidit, bé, ha decidit...
O està continuant amb una cosa que ja venia, que era la implantació d'aquest model de recollir residus. I l'opció fàcil és, a vegades, la zona de confort que té molta ciutadania, que el que volen és que no els hi treguin aquest espai de confort, alguns hàbits que tenen, el fet de poder-se'l moure d'una manera o d'una altra. Si algú toca aquests aspectes d'aquesta zona de confort de ciutadania, el que té...
Doncs és una resposta contrària i després tots es nota. I això jo estic segur que el 2027 el tema dels residus i algunes de les coses que estan passant, doncs penalitzaran. I jo quan dic que s'ha de fer de la mà de la gent, per exemple, torno a l'exemple del parc.
Està claríssim que el campus hospitalari de la ciutat de Girona és necessari. Però, per exemple, si tu tires endavant algunes cosetes sense tenir en compte l'opinió dels que hi viuen, doncs ho farà més complicat. És que això és evident, no? Dos i dos són quatre.
I per tant, és important anar de bracet, amb les seves virtuts o inconvenients, de la gent en la qual estàs canviant la vida, perquè no només els residus, sinó altres coses ens estan canviant, també a nivell de mobilitat i a nivell d'hàbits, no només de consum, també alimentari i també de gestió dels residus.
Jo ara voldria entrar en la dimensió filosòfica d'aquesta conversa perquè jo crec que Xavier has expressat i des del més absolut respecte hi afecta perquè és cert tot el que expliques és cert i m'agrada que fins i tot sigueu conscients de les conseqüències de tot plegat però hi ha una cosa en el teu discurs que no és només en el teu discurs sinó
és una mica en el discurs que han fet les esquerres en els últims anys i que, diguem, en certa mesura l'està portant pel camí de la perdició, que és aquesta idea d'educar la ciutadania, que canviï els hàbits, allò que se'n diu tècnicament enginyeria social. I, a veure, jo entenc que s'ha d'educar, i a més jo provinc del món dels educadors, però clar...
educar en un moment de desorientació moral, en el qual, per alguna manera, som societats que ens han descristianitzat i ens resulta cada vegada més difícil distingir entre el bé i el mal, doncs és molt fàcil després caure en l'adoctrinament. És a dir, la idea aquesta de que hem de ser ecologistes perquè és bé moralment, o que hem de creure en determinades coses, una mica com passa la deriva que està tenint TV3 o el diari Ara, és a dir, que tracten d'explicar-nos què és allò que està bé i allò que està malament, quan en realitat...
bona part de les coses que fem que no fan mal a ningú, i per tant és fàcil de veure malament, és a dir, jo crec que llençar les escombraries tots els dies no és una cosa que faci bé o que faci malament, al final és una cosa que acaba generant un divorci creixent que s'està produint entre la ciutadania i les esquerres i que en certa mesura estan propiciant aquest trasbast
del qual fins i tot jo crec que estic més preocupat que tu, diguem, vers les opcions més, allò que, diguem, per ser fàcil utilitzarem el comodí del populisme, però que en realitat és, diguem, allò, se'n van a l'oferta contrària per una decepció determinada, perquè en el fons a la gent no ens agrada que ens diguin com ens comportar, a quines hores hem de llarçar les escombraries, diguem, si no podem portar el nostre cotxe pel centre de la ciutat,
de la zona de confort que et comentava no es tracta de la zona de confort sinó que a veure, jo entenc que fins a quin punt l'autoritat molt municipal que sigui s'ha de ficar en la teva vida personal ordenament europeu també
Ara mateix jo diria el naufragi europeu, perquè la situació geopolítica que estem vivint ara és evident que la Unió Europea ha fracassat en bona part de les seves polítiques perquè les seves polítiques han tingut unes conseqüències que són negatives per almenys la meitat de la població que guanya menys diners.
Sí, sí. I en tot cas respecte als residus, al final l'objectiu és que la ciutadania es comprometi a separar, és aquest l'objectiu. Després el model de gestió, els horaris, tipus de contenidors, això és després ja una qüestió tècnica política de cada un dels municipis, per tant...
Sí que és veritat que la gent està certament molesta perquè hi ha uns horaris determinats, amb uns dies determinats de recollida i per tant sí que té la gent aquesta sensació que li estan marcant el ritme de la vida.
aquesta idea que t'estan espiant, és a dir, a quines hores treus les escombraries, és a dir, és aquesta idea... Si ets a casa o no, si m'entraran a robar perquè saben que no hi soc, eh? Vull dir, també et diu això la gent, eh? És a dir, ens queixem perquè Google ens espia, Pegasus ens espia i ara resulta que també el nostre ajuntament ens espia.
De moment, a les escomeries encara no hi ha un codi que et digui, que identifiqui la bossa amb el propietari. No estem en aquest punt, però hi ha models que s'apliquen també en altres llocs on això sí que passa que després també serveix per multa.
I la Xina, que fa un carnet per punt de ciutadà, no sé si volem arribar al nivell del control, diguem, polític de la Xina, però tota aquesta gent que s'ha reunit amb Vox i a Madrid, diguem, i que, diguem, allò el món s'acaba i les esquerres són el pitjor del món, s'aprofiten precisament d'aquesta idea per poder titllar, diguem, aquests actes que fan els determinats ajuntaments com un totalitarisme, eh?
És a dir, no són ximples, saben explotar les febleses de l'esquerra, les saben explotar molt bé, i nosaltres no hi podem caure de quatre potes, i de veritat, més enllà de la dimensió pràctica i municipal, jo us demano una reflexió profunda i filosòfica.
No, no, estem en una cruïlla, estem en una cruïlla i realment jo també ho veig, el tema que les esquerres, amb l'oportunitat que s'han tingut d'accedir a espais de poder i transformar la vida a millor, doncs en molts aspectes no han estat capaços de fer-ho i això ja ho sé, que obre la possibilitat que la gent digui ei, jo vull llibertat individual, vull dir que tot parteix per la llibertat individual.
Jo vull poder moure'm en cotxe quan me doni la gana. Com deia l'Aznar, a mi nadie me tiene que decir si me ve una copa de vino, dos o tres. En això sí que no estic d'acord amb l'Aznar.
Si ve més no conduques. Jo entenc que un cotxe és una cosa important i per tant cal un codi de circulació que estigui basat en la raonabilitat i la raonabilitat és, per exemple, que hi hagi un límite de velocitat, que hagis d'anar per la dreta, que hagis de respectar els senyals per no posar en perill la resta de ciutadania. Però aquesta idea que per circular pel centre de la ciutat hauràs de tenir 70.000 euros per comprar-te un Tesla...
em sembla, diguem, allò precisament antisocial, em sembla, diguem, més aviat elitista i em sembla, bueno, diguem, discriminatori i antipost. Però si pagues l'impost de vehicles a Girona pots tenir un Renault 5, vull dir que, al final, les mateixes administracions també s'intenten salvar una miqueta d'aquell debat a la contra que pot haver-hi si tu restringeixes el pas de vehicles, clar.
L'altre dia, per exemple, a Girona s'ha d'aplicar el carril, el BRCAT, que connecti salt amb Girona, allà al costat de la plaça del Núria, com esteu veient que hi ha en les obres, i que al final el que farà és suprimir també un carril a tot el que seria Passeig Olot i les principals artèries d'entrada a la ciutat per la zona de salt.
Parlàvem amb un veí i em deia tu saps la de cues que hi haurà ara? I dic sí, però és que això també facilitarà que hi hagi un carril bus i com no hi haurà densitat de vehicles privats en el carril bus poden augmentar freqüències perquè ara el problema que hi ha és que hi ha tants cotxes que no pots ampliar freqüències. I llavors passarà un bus cada 3 minuts i mig per anar. I diu sí, i si jo vull anar a l'Espai Gironès com collons hi va? I dic sí home, agafa un bus que passarà cada 3 minuts i mig. I diu no, jo vull poder anar amb el meu cotxe
I clar, vull dir, al final partim també d'aquest tema. Al zona baix i remissions hi haurà un dia que diran, tu no pots entrar amb el cotxe, però no hauran treballat les alternatives. Per això jo també vull dir que les esquerres estan agafant també totes aquestes normatives europees
I no les estan aplicant bé, perquè no està vent-hi el treball, l'oportunitat de fer aquesta pedagogia, que tampoc és imposar, sinó fer aquesta pedagogia i conscienciar la gent que el pas cap on hem d'anar, la transició cap on ha d'anar la societat, és cap a aquests temes. Llavors, què passa? Això obre la porta al que tu dius. El discurs més senzill de dir...
Tu, vine amb mi, que jo ni t'aplicaré la relació d'emissions ni et fotré aquests contenidors intel·ligents i jo et permetré que el teu dia a dia no veni. I això senzillament obre la porta a que la gent doni confiança a unes opcions polítiques que els posa la vida més fàcil, entre cometes. Per què? Perquè les esquerres tampoc han aprofitat.
l'oportunitat per mostrar que aquestes opcions més difícils són les que realment milloraran el nostre futur a mitjà i llarg termini la gent no mira a mitjà i llarg termini la gent mira 3-4 anys vista la gent mira el dia a dia perquè és que hi ha gent que no arriba a final de mes la gent té problemes i entre els adolescents hi ha greus problemes d'enfermetats mentals hi ha tants problemes
Només sé que la generació de la meva filla, que té fins i tot més educació i ha estudiat molt més que jo a la seva edat, ho té molt més fotut que no pas jo. I al respectar el que deies, això del tema d'olor, doncs te vaig posar un cas pràctic perquè el conec, diguem...
una mestra que viu a Girona i que treballa a Anglès, que ara mateix triga 35 minuts per arribar a casa seva. Això vol dir que trigarà al voltant d'un quart d'hora més d'anada i un quart d'hora més de tornada cada dia. Això vol dir que sumat són dues hores i mitja menys de temps lliure que gaudirà a casa seva.
I això, diguem, que li diguis que això serà bo per al planeta d'aquí 10 o 15 anys. A veure, jo ara mateix estic treballant en un estudi sobre l'estat de la professió docent i, diguem, estic...
constatant una cosa que no havia passat mai, que normalment el professorat, que es sol identificar amb les esquerres i les tendències progressistes, ja com a mínim entre el 20 i el 33%, sobretot entre els més joves, estan acostant-se allò que en diuen, per comunitat, diríem ultradreta. És un fenomen que s'està veient a tot Europa.
Clar, jo crec que amb aquesta actitud és una autoimulació de les esquerres. La veritat, diguem, una bona política d'esquerres consistís a facilitar la vida de la gent. Digues de confort o digues... No pas complicar-li la vida. La realitat és que en els últims 10 anys, diguem, ser jove implica no tenir accés a l'habitatge...
Potser ja ni tan sols accedir a tenir un cotxe de segona mà, perquè no només per les pròpies restriccions, sinó perquè evidentment tot s'ha pujat una barbaritat, els seus salaris cauen i per tant allò que havia de fer l'esquerra, que és bàsicament per millorar la vida de les classes treballadores,
Doncs al final el que es troben és, diguem, només pots utilitzar, llançar les escombraries a tal hora o no hi pots entrar amb el teu cotxe contaminat a la ciutat. En fi, no ho sé. Sí, sí, estic d'acord amb tu, Xavier, amb el que hem dit. Aquesta persona que fa el trajecte a Olot Anglès, si tu poses una alternativa a través de transport públic que li garanteixi gaudir de les mateixes hores a casa seva, doncs, bueno, no passarà res. Què passa?
Que no l'has treballat, aquesta alternativa. Llavors fas que estigui dues hores i mitja menys a casa a la setmana, i quan te diu que està dues hores i mitja menys a casa, entenc el que dius. El discurs és, hòstia, és que hem d'anar cap aquí. És el que hi ha i hem d'anar cap aquí. I aquest ha estat el...
el problema principalment, que no s'han treballat aquestes alternatives, que no s'ha mostrat el per què realment millorarà la vida de la gent en un futur, i el que estàs fent és afectant el dia a dia, en l'actualitat, com bé diu la Coralí, tenim una pila de problemes espectacular a nivell domèstic, a nivell social i a tots els nivells que ara mateix aspectes com aquest ens semblen...
Petites coses... Te citaré un dels meus economistes preferits, John Maynard Keynes, que deia a llarg termini tots estarem morts.
Jo agafant una miqueta i també entrant en la tertúlia, perquè evidentment és molt interessat del que s'està parlant, és el que deia en Xavier, o sigui, sempre es deia, o que comentàvem abans, s'ha d'anar cap aquí, tots estàvem d'acord en què es deia s'ha d'anar cap aquí, reducció de resiu, reciclatge, mobilitat, aquests temes que s'han agafat una miqueta com a bandera, per part sobretot dels partits més d'esquerres, és evident, tothom estava d'acord que això era el camí.
Ara no, ara hi ha una alternativa que diu, per què hem d'anar cap aquí? Potser no. I per tant una cosa que abans es donava per feta, ara ja tens un altre pol que t'està dient, t'ho està posant comim, t'ho està posant en dubte, i bueno, t'ho està posant en dubte o no, t'ho està negant ja directament, diu, no s'ha d'anar cap aquí. I aquí és on també hi ha aquest trasversament d'aquest pèndol que també s'està ubicant cap a l'altre lloc.
Heu tocat el tema de les escoles, també, i m'agradaria també un tema que se n'ha parlat força i ara que tenim en Xavier Díaz aquí i que estàs al Consell Escolar i que també tens informació de primera mà. Els mòbils. Es prohibiran? No es prohibiran? És un tema que també... És un altre d'aquests temes signes dels temps que tots havíem comparat. Hem d'anar cap aquí i ara estem dient... Podem o hem d'anar? A veure, jo crec que enllaça molt bé amb el que m'he explicat abans. Semblava, diguem...
els mòbils, que és disposar d'un aparell d'alta sofisticació en el qual pots fer de tot, fins i tot trucar, diguem, a la feina butxaca. Ahir vaig enviar un SMS. Sí, hòstia, sí. En sèrio? De veritat, perquè no teniu WhatsApp, la persona que li havia d'enviar i li vaig fer un SMS.
Si teníem la confiança que això en el futur faria que els alumnes fossin més intel·ligents, que podrien disposar de moltíssima més informació, de ser més feliços i menjar més anissos, doncs la realitat ha estat exactament la contrària.
I per tant, això que és un fenomen global, i a Catalunya només el que passa és que s'està fent una mica el mateix que a Europa, és a dir, inicialment fa uns 15 anys hi havia un tecnooptimisme, aquesta idea que allò en el futur seria millor,
Però resulta que el futur va arribar i més aviat vam començar a veure uns danys col·laterals que ningú no havia sospitat, una mica com a les zones de basses emissions. I aleshores vam començar a veure que, a partir de diversos estudis de laboratori, però també de la pròpia constatació empírica dels docents, que els alumnes, primer, havien perdut habilitats bàsiques com és el de l'atenció, el de la concentració, el de la memòria, etcètera, que...
A més, hi ha estudis internacionals que impliquen... Es pot fer molta demagogia amb això, però si tu fas estudis, per exemple, de test d'intel·ligència, allò que en diuen l'efecte Flint, aquesta idea que al llarg del segle XX se'n tenia que cada generació incrementava al voltant de 7 punts en el coeficient d'intel·ligència, que la meitat és de 100, ha
A partir, sobretot, del segle XX i molt especialment en els últims anys, comencen a registrar-se dades preocupants que probablement a través de múltiples factors, però un d'ells és les tecnologies i, sobretot, aquests problemes mentals que hi van associats, com són les addiccions, doncs estan rebaixant cada dècada.
7, és a dir, tot allò que s'havia guanyat en una generació es perd en una dècada. 7 punts del coeficient d'intel·ligència, a banda de qüestions bàsiques com la memòria, la concentració, l'estructuració de continguts...
A veure, jo que vaig fer fins i tot de formador en noves tecnologies fa uns 20 anys per al Departament d'Educació, no és el mateix, diguem, la primera generació de la incorporació de qüestions informàtiques com és, per exemple, les pantalles...
les pantalles, les pissarres electròniques, els primers ordinadors, en el qual funcionava bé sempre amb la condició que fos el docent qui tenia el control de la tecnologia, però a partir del moment, i això va ser una cosa que ja es va experimentar el 2011 amb el tema de l'U per U, aquell famós ordinador per a tothom, que bàsicament el que va servir va ser introduir a molts adolescents en el món de la pornografia i el joc,
No, no, i no és poca broma. Vaig dirigir un estudi el de 2012 que explicava això. El fet de tenir un dispositiu quan no tens l'edat suficient és com posar un Ferrari en mans d'un adolescent de 15 anys o de 14 anys. Hi ha coses que són una... Les tecnologies de vegades no són ni bones ni dolentes, sinó l'ús depèn de com els facis i de la responsabilitat que tinguis.
Bé, doncs, a partir d'aquí, sobretot en els països nòrdics que van ser els primers a implementar-ho, han estat els primers a, diguem, a prohibir-ho, i a mi em sembla, diguem, pel que tinc entès, i coneixent com conec bona part de la professió, em sembla una bona idea, perquè en dalt de coses, no només els adolescents, fins i tot nosaltres, que tenim un telèfon, diguem, aquí a la butxaca, quants de nosaltres es connectem en reunions de feina, o quants de nosaltres es connectem
Fins i tot som incapaços de veure una pel·lícula a la televisió, i ara estic tornant al cinema perquè estic gaudint una altra vegada del cinema, però a la televisió al final si tens una altra pantalla acabes desconnectant. Per tant, és un bon exemple de com una excel·lent tecnologia o una excel·lent idea, de vegades per tal d'aprofitar-la has de fer unes quantes passes enrere, cosa que és una lliçó que cal aplicar en tots els camps de la vida i de la política. Per mi és...
Com tot és assaig-error, i ara mateix estem mesurant els errors de l'assaig que hem fet amb la tecnologia. O sigui, tenim un jovent hiperconnectat, i l'altre dia no sé qui escoltava, escoltava algú que deia que així com a la guerra a Vietnam els pares i mares van haver de cuidar...
la mort de molts fills així com amb els anys 80 van haver de gestionar la drogadicció de tota una generació de joves doncs jo veig que jo tinc una filla de 21 i una altra de 13 anys i jo veig que la nostra generació ens tocarà gestionar l'addicció del nostre jovent a les noves tecnologies i això al final és
És supertraumàtic. Tenim una generació que, en digradi o no, ha crescut amb l'accés a aquestes tecnologies i, no diré que està perduda, però serà supercomplicat ara mateix gestionar aquest primer assaig que ara veiem que és un error. I el per què ho veig? Doncs, a part d'aquesta hiperconnectivitat, jo veig que hi ha certs canals que a molts joves se'ls agafen com a fons de comunicació i informació, no?
Jo a casa, la meva filla petita, tenia el típic debat de les esquerres, que no pot ser, un futur amb dificultat d'accés a l'habitatge, amb treball precari, amb tal, el que s'ha de fer és sindicar-se, és unir-se, és lluitar.
és al final intentar que a nivell de societat canviar la vida i el món i tot plegat i llavors doncs la meva filla, poder no, però molts dels seus amics consumeixen informació a través d'alladors i aquests perfils que el que diuen és que
Això ha de sindicar-se i això d'anar tots junts que no, que és una merda, que el que has de fer és individualment tu forrar-te, ser una persona milionària i llavors el problema ja el tens solucionat. I tots els que no siguin capaços de fer-ho, doncs com dius, són un frac inclús, eh? I punto. Llavors què fa?
Doncs molt d'aquest jovent perd aquesta noció de classe i aquesta noció d'haver de lluitar per un futur millor i l'únic que busca és saber si qui en pugui i jo individualment vull salvar el meu futur. I llavors és quan obres la porta a certa gent que el que diu és...
jo salvaré el teu futur de nivell particular. I què fa? Doncs hi cauen. I tots són traders, influencers i el que volen fer per salvar la seva papeleta i oblidar-se d'aquest sentit de classe i de col·lectivitat. Sí, totalment d'acord. En tot cas, afegir que no només haurem de gestionar l'addicció o la dependència a la tecnologia o a les xarxes socials, sinó que hi ha moltes altres malalties vinculades...
el consum actual de tot aquest contingut. Ahir veia, a través precisament de les pròpies xarxes, no sé si havia sortit un programa a TV3, però parlaven del problema que tenen molts adolescents, el gravar imatges amb filtres,
i, per tant, quan després ells es veuen en un mirall no es reconeixen, o que quan tenen cites i trobades amb altres persones els fa vergonya que vegin que no són aquella persona que surt a la seva pròpia xarxa. Però també passa amb mares, Coralí. Jo vaig a la mare d'una amiga de la meva.
filla i no la vaig reconèixer perquè l'havia vist a xarxa i quan la vaig veure el nivell d'operacions estètiques que hi ha ara és brutal el consum d'aquest tipus d'estètica d'operacions i de canvis en el físic és brutal entre els adolescents que vol dir que hi ha pares que ho paguen vull dir que hem de fer aquesta la reflexió
i després també molt ràpid, perquè veig que volen intervenir, efectivament, com deies, a través de les xarxes es fa molta política, i aquí qui més ho ha sabut utilitzar, crec, és l'extrema dreta, que dèiem abans. Si em permeteu la provocació, diguem, bona part dels dispositius mòbils, diguem, sembla que mai havien tingut tanta pornografia i mai s'havia cardat tan poc, a la vegada.
Sí, però fora d'això, en el grup de... A veure, en el Consell Escolar de Catalunya tenim un grup de treball específic sobre el benestar, que a més el porta la coordinació del David Bueno, i que més o menys... Mira, precisament la setmana que ve tenim una nova sessió, però l'última sessió va venir una psiquiatra clínica que ens va exposar... Això que ha transcendit a les televisions i als mitjans de comunicació, que parlava d'un augment generalitzat
i no només a Catalunya, sinó evidentment per un fenomen europeu, i la societat catalana és una societat molt europea, d'un 40% de les autolesions, dels intents de suïcidi, de trastorns diversos, i això és una cosa que...
en el qual els propis professionals que s'hi han dedicat anys i panys a treballar aquestes coses estan completament, no només desbordats, sinó també desconcertats i confossos perquè encara no s'hi havenen que bona part de les noves generacions estiguin amb...
uns percentatges de problemes mentals similars als de la postguerra de la Segona Guerra Mundial, en el qual, diguem, autolescions i suïcidis es van produir moltíssim. Jo que soc historiador necessito aquí posar-hi la falca. Una de les hipòtesis que, per exemple, posaven, sobretot que
es veu clarament a les escoles en el qual hi ha hagut un increment exponencial d'episodis de violència. En conec alguns casos d'algunes escoles de Girona on s'han produït allò que se'n diuen en tres mesos 11 agressions serioses que han donat parters i almenys mitja dotzena de docents que estan de baixa per aquest tipus de situacions.
però diguem, parlen que si els pares són massa tardants, és a dir, això de ser despaternitzat a partir dels 40 anys si pot disparar els problemes mentals, perquè el tema de les pantalles em sembla fins i tot una mica simplista. No sé, aquí tenim un problema molt gros,
I estem una mica, com diuen en castellà, com pollos en cabeza. No sé, és una d'aquestes coses que ens ho hem de prendre seriosament i, per tant, una mesura preventiva com evitar que surtin els mòbils en actes educatius em sembla perfecte. Ara bé, també és cert que, com s'ha dit aquí...
tenim un problema també molt greu de desorientació familiar i de participació de tot aquest espai per part de famílies molt irresponsables i també podríem parlar de mestres irresponsables això no hi ha problema per reconèixer-ho però és evident que tenim una crisi de salut mental important i per tant aquí s'imposa el principi de precaució igual que en la política municipal
En tot cas, i ara... Jo, com a... O sigui, en dos temes, un...
crec que estem obviant un tema que va multiplicar el que serien els efectes que va ser la Covid. La Covid... Va accelerar, però és un procés que hi ha. Ho va accelerar perquè l'única manera de socialitzar i d'accedir al món d'aquesta generació jove era a través de la pantalla, perquè senzillament no podia sortir. I això ha derivat també...
Sí, lamentablement o per diferents aspectes conec molt bé el que serien totes les àrees de l'Hospital Santa Catarina, l'àrea del CESMIC i tot plegat, que fan una tasca increïble i que tenim una sort de viure aquí perquè ho tenim super a prop, que altres zones de Catalunya i Espanya no tenen aquesta sort...
i el grau de desbordament de tots aquests espais és espectacular per tot el tsunami d'aspectes de malalties mentals que ens ha de derivar no només d'aquella Covid sinó del fet d'haver continuat amb aquesta manera de fer que és aquesta hiperconnectivitat dels nostres joves a les xarxes i com a pressa i d'ampa que estic de l'ampa de Santa Eugènia doncs també coincideixo en un tema que les famílies
no coneixen el grau i la gravetat de tot plegat, perquè potser són les mateixes famílies les que no estan informades i culturitzades sobre els efectes que pot tenir tot això de les noves tecnologies. Catalunya va tancar 89 dies a les escoles, que és la meitat del que es va tancar a la major part de països europeus, però en canvi les estadístiques són bastant similars a tot el continent.
És això, que probablement és la hipòtesi de la catalització i no pas de la relació causa-efecte. En tot cas, també per acabar amb un missatge positiu i ara fent una autocita, vam fer un gironafons fa 15 dies que vam dedicar això a l'ús de les pantalles amb els nanos joves i tenim diversos experts que van parlar sobre això i és...
La tecnologia no és dolenta per si, ens ha facilitat molt la vida en moltes coses, no? I els mòbils ens l'han facilitat en moltes coses, ara és un tema poder educació mediàtica, educació tecnològica i de saber també utilitzar-lo a la seva justa correspondència. Hi havia una persona que feia una referència i diu, sabeu...
Quin percentatge de joves llegeix? Ara llegeixen més que mai, els joves. Hi ha estudis que diuen que els joves llegeixen més, que està demostrat, més que anys enrere. Per tant, per acabar també amb una dada una miqueta més positiva, en Xavier no diu res, ara amb aquest estudi no l'acabes de... A veure, m'ho crec, i tant que sí.
El món és cada vegada més desigual econòmicament, però també culturalment. És a dir, sí que és veritat que hi ha més gent que parla molt més idiomes i que domina molt bé aquestes ciències de llenguatge i la literatura i per contra altres que molt menys. Hi ha molta més desigualtat fins i tot en una classe que fa 30 anys. Doncs en tot cas, de tots aquests temes segur que en parlarem més sovint. Nosaltres estem arribant al final. Moltes gràcies, Xeve Villarreal, Xeve Iez, Coralí, Cunyat, per una tertulia que crec que ha sigut molt i molt fructífera. Moltes gràcies. A vosaltres. A vosaltres. Vinga.
Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dimarts 11 de febrer i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Eulàlia Prades.
Veïns del barri de Torre Gironella reclamen al ple de Girona que s'acabi amb els talls de llum continuos que pateixen. Una vintena de veïns del barri han reclamat que s'acabi amb aquells talls de llum que en algun cas s'han arribat a allargar fins a 14 hores. L'alcalde Lluc Salelles ha mostrat el seu suport absolut als veïns i s'ha compromès a fer un seguiment pautat de les obres per reforçar el subministrament a Torre Gironella.
Girona aprova una moció per demanar que es mantingui l'hotel d'entitats. El text que han presentat els tres grups que conformen el govern arriba després que es fes públic que la Generalitat els rebocaria el dret d'ús dels espais, així com l'exoneració de pagar les corresponents taxes, que més d'una vintena d'entitats utilitzen per convertir l'espai en una mena de coworking on reservin i paguin per les sales que utilitzin. La moció ha comptat amb el suport de tots els grups, excepte Vox.
L'Ajuntament de Girona avança la implantació dels contenidors intel·ligents a Pedret, Pont Major, Sant Pons i una part de Fontejau. El nou sistema de recollida de residus començarà a funcionar el 10 de març en quatre barris de la ciutat, en lloc de l'abril, com estava previst inicialment.
El cap de l'esquerra del Ter es mantindrà finalment a Germán Sàbat i s'ampliarà. L'Ajuntament de Girona ha arribat a un acord amb CaixaBank per la renúncia del dret de la superfície que afecta aquest espai, el qual funciona actualment com un punt social per a la gent gran.
I en esports, de copilot de Dakar a ciclista professional. Oriol Vidal, nascut a Llenvilles, després d'acomiadar un 2024 marcat per la impossibilitat de continuar competint al Dakar i Rally Raid per una lesió a l'esquena que l'ha obligat a baixar del cotxe, aquest 2025 ha pujat a la bicicleta per pedalar amb l'equip Defapel Cycling, de categoria UCI Continental, la primera professional.
I el temps. Avui ens hem aixecat amb 9 graus en un dia que predominaran els núvols, però on pot sortir el sol cap a la tarda, arribant a màximes de 15 graus. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informant del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Girona FM
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
Vibre amb la tretzena edició del Festival Internacional del Cirque a la Fan d'Or de Girona. 24 atraccions mai vistes a Europa. Més de 60 artistes de 14 països. Del 20 al 24 de febrer viu l'edició més espectacular del festival. Entrades a partir d'11 euros a festivaldelcirc.com.
Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona.
Girona a Fons, el programa on cada setmana analitzem amb profunditat els temes d'actualitat de Girona. Amb anàlisi, entrevistes, debat i la veu dels experts. Cada divendres de 10 a 11, Girona a Fons.