Notícies en xarxa. Bon dia, són les 10 per la Maria Lara. Els treballadors del sector ferroviari han començat la primera jornada de vaga que s'estendrà fins dimecres per tal de reclamar més personal, inversions i millores urgents en seguretat arran dels accidents mortals d'Adamuz i Gelida i també del Causa Rodalies.
L'aturada afecta tot el sector i, de fet, està provocant des de primera hora afectacions a totes les línies perquè no s'estan complint amb els serveis mínims i està ventint moltes cancel·lacions. Tot i això, els sindicats mantenen oberta la negociació amb el Ministeri de Transport fins a l'últim moment. Escolte'm ara a Francisco Cárdenas, que és el portaveu del sindicat d'UGT de Renfe a Catalunya.
Para que la gente y los trabajadores vayamos en el tren sin miedo, sin temor, sin ese nudo en el estómago que puede pasar algo, pues que se hagan una serie de intervenciones, tanto a nivel catalán como a nivel estatal en otros trayectos, y nosotros tenemos una garantía de que se van a cumplir, porque aquí se ha presupuestado mucho dinero y se ha ejecutado muy poco.
I en aquest sentit el tram de l'AP7 en sentit sud tallat des de fa dues setmanes. Ha reobert aquesta matinada en cop acabades les obres d'emergència i estabilització del talús esfondrat en l'accident de gelida. A partir d'aquesta mitjanit també la C32 en sentit sud tornarà a ser de pagament trànsit. Ha destacat una reducció de la sinistralitat viària aquestes setmanes i ha anunciat també més controls de velocitat en l'AP7 amb nous radars mòbils.
I pel que fa a la circulació per carretera, un accident a la C16 a Bacarisses en sentit Manresa provoca circulació intensa amb un carril tallat. També retencions a la B1 i la B20, direcció nous de Trinitat i nous de Llobregat, també a la B23 entre Sant Feliu de Llobregat i el Papiol, a la PESA també hi ha Ques, al tram de Castellbisbal cap a Sant Cugat en sentit sud, i també a la C32 que va carregada al Baix Llobregat, mentre que la C58, la C33, la B30 i la C31 acumulen també retencions d'entrada i sortida a Barcelona.
I la CGT amplia la convocatòria de la vaga educativa d'aquest dimecres al personal laboral i de lleure dels centres públics educatius, com ara també a suport educatiu, integradores, fisioterapeutes, acollides traescolars o fins i tot menjador.
I pendents avui de l'intent de desnonament d'un bloc de pisors de Manresa ocupat per la plataforma d'afectats per la hipoteca del Bages des de fa 5 anys. L'edifici, propietat d'un fons voltor amb seu als Estats Units, va ser construït fa més d'una dècada, però va quedar en acabat i buit durant temps abans de ser ocupat. Des de primera hora hi ha un ampli cordó policial i veïns que protesten contra el desnonament.
I pel que fa el temps, jornada avui amb núvols abundants arreu, a partir del migdia s'obriran algunes clarianes, però de cara al vespre el cel es tornarà a tapar i de fet un front arribarà pel terzo oest, volíem dir, amb algunes precipitacions. Notícies en xarxa
Arriba el GiroStudy, un projecte innovador de la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya que impulsa una nova manera de fer salut pública de proximitat. Hi participaran unes 4.000 persones de 18 municipis gironins d'entre 16 i 79 anys. I les dades que obtindrem ens permetran ajustar les polítiques socials, ambientals i de salut a la realitat de cadascun dels nostres municipis. Si et truquem, digues que sí. La teva participació és clau.
A Girona millorem el sistema de recollida de residus. Durant aquest primer trimestre del 2026 arriba el nou model de contenidors intel·ligents. Un contenidor per a cada fracció per llançar els residus qualsevol dia i a qualsevol hora amb la targeta identificativa. Tots els contenidors a tota hora. Fem-ho més fàcil. Fem-ho més bé. Girona Ciutat Circular. Ajuntament de Girona.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
92.7 FM, la ràdio de Girona.
Girona FM.
Bon dia, entrem en temps de Tertú i Girona FM, com comencem aquesta setmana. Passen 5 minuts de les 10 del matí d'aquest 9 de gener, dia de vaga de maquinistes en el món de rodalies, mitja distància i alta velocitat, dia de ressaca pel que fa a eleccions a altres punts de l'Estat en els quals es van convocar per frenar Vox i l'únic que ha crescut és Vox, parlem evidentment
de l'Aragó, una ciutat, diguem-ne, que viu i que avui també celebra el seu fòrum gastronòmic en el Palau de Fires i de tot això de la ciutat i el que ells vulguin en parlarem amb les tres persones que m'acompanyen avui aquí als estudis del carrer Balma. Si m'ho permeteu, molt bon dia, senyora Núria Pí, què tal?
Molt bon dia, molt bé, gràcies. I si m'ho permeteu, perquè avui la Núria Pia és la primera vegada que ens acompanya com a tertuliana en aquesta casa, la que ja hi havia vingut alguna vegada en èpoques anteriors. La Núria és treballadora social, ha estat molt de temps i no sé si encara està comandant l'àrea jurídica de la Fundació Suport. Ara estem més a comunicació i a formació. I en aquests moments comunicació de la Fundació Suport, que molta gent encara li hem de dir que és la Fundació Suport, eh? Sí, sí.
Nosaltres el que fem és acompanyar, sobretot en el suport a la presa de decisions, a persones amb discapacitat, qualsevol tipus de discapacitat, amb molts anys d'història i també sent la fundació més gran de nivell de Catalunya. Abans havia tingut altres noms, per sort han canviat els noms, la comunicació i la manera de fer. Moltes gràcies, Núria, per ser aquí, com també els hi donem...
en el senyor Àngel Guirado, president del Col·legi de la Psicologia de Girona. Me mira sorprès de dir bon dia, Àngel, com estàs? Bon dia, bon dia. Sorpresa del dilluns, és això, perquè no hi ha res que ens sorprengui en aquests moments.
És una bona manera de començar una tertulia aquesta, però si m'ho permets abans saludaré el doctor Josep Maria Cervent, metge, investigador i ciutadà. Correcte, és aquesta. És com li agrada dir les tres facetes. Veig que ja ve preparat amb molts detalles. Com sempre. Els números. I la societat.
Permeteu-me que comenci per això, perquè portem 15 dies, per no dir 3 setmanes, parlant de rodalies, de trens, i ara que deien que el servei, diguem-ne, se restauliria amb normalitat, la normalitat vol dir aquella que no funcionava, però amb normalitat el mes d'abril,
De sobte, com semblava que les coses començaven com a mínim a reclar una mica, tres dies de vaga de maquinistes amb uns serveis mínims que, malgrat el que diuen els sindicats en aquests moments, no s'estan complint, caos total a les estacions, i la gent molt enfadada, perquè és clar, la gent que treballa a Barcelona a l'area metropolitana, o que de Barcelona a l'area metropolitana ve a treballar a Girona, o que venen a estudiar, o que venen a Figueres, doncs es troben amb uns problemes molt seriosos, no?,
plou sobremullat teniu una mica la sensació de tota manera que la gent diguem-ne no vull dir que s'hi estigui acostumant perquè una cosa així no t'hi acostumes però que ja no li ha vingut de nou ja no s'ha estranyat ja no ho cremarà tot per dir-ho d'alguna manera
Segur que no ho cremarà, sí. Bé, i faig un petit comentari. Jo, aviam, treballant en el món de la sanitat, quan hi havia una vaga convocada, sé que em caurà de tot a sobre, però m'importa, vull dir, els serveis mínims eren sagrats.
Vull dir, jo no podia deixar d'atendre algú que vingués a urgències encara que estés de vaga si estava en serveis mínims. És així. És seguretat del pacient. Veritat que és així? Doncs la vaga aquesta, que sembla que està convocada per seguretat...
dels usuaris i dels treballadors, resulta que no es compleixen els serveis mínims, no engego el tren, no canvio el tren de via, però què és això? O sigui, és el despiporre. Jo crec que ja ha arribat el tema a uns nivells que tothom fa el que vol i no li passa absolutament res.
és de saber do però és així, és una societat totalment anestesiada com has dit Jordi, vull dir ja ningú va allà a l'estació i diu va, no, doncs me'n vaig, m'agafo el cotxe i s'ha de no sé és una mica depriment
i és molt trist que va anestesiats per una situació que ens afecta tantíssim perquè hi ha gent que li depèn la feina que no pot arribar a la feina o no pot arribar a la universitat jo crec que aquí també hi ha hagut una manca important de comunicació comunicació clara
perquè tu et deies, no, si sortiran trens i anaves allà, jo em vaig trobar amb l'afectació la setmana passada d'haver d'anar a una reunió a Barcelona i dir, ho sento, però jo no arribaré a Barcelona, perquè aquí ningú sap què passarà. Et diuen, bueno, sembla que estava previst, però llavors resulta que no, que hi ha hagut no sé quina incidència...
I aquesta manca d'informació jo crec que és una de les coses que s'ha de retreure. Ja sabem quina és la situació, sabem que Rodalies mai ha funcionat bé. Jo us diré que l'any passat no sé quantes vegades em van tornar els diners dels bitllets que tenia, però fins i tot de llarga distància, vull dir, no només dels de Rodalies. I et trobes amb la sensació, jo vull que sempre passo per l'estació, els panells...
Bé, alternatives, no et deien trens que sortien i pensaves, però la gent realment no ens preocupa com per agafar, parar, paralitzar-ho tot i dir no, s'ha acabat, s'ha acabat, no podem seguir amb aquesta situació. Hi ha gent que ha perdut la feina per culpa de perdre el tren una vegada i una altra. És preocupant.
I tant, Àngel Bé, comenceu comenceu forts de bon matí i aquesta tertúlia em sembla que promet promet bastant perquè esteu tocant aquells temes que ja són reiterants en les darreres setmanes
I el que ens fa pensar, jo cada dia estic més convençut que estem en un país petit, un país de poc nivell, un país no tercer mundista però si costa bastant, un país on falla tot, falla els drets dels que fan vaga però els drets dels usuaris també, perquè de fet com parlem que no es compleixin els serveis mínims, és que mai s'han complert els serveis mínims, mai!
jo no he sentit mai que s'hagin complert i a sobre encara quan s'acaba i arriba l'acord doncs tot el que podrien ser sancions vinculades als incompliments tot queda en paper mullat per tant... Obriran un expedient el departament obrirà un expedient
Si tot funciona així, com voleu que es compleixin els serveis mínims? Que no hi ha conseqüències al incomplir-los. Els trens no van. És a dir, un país normal és aquell que té un bon sistema de comunicacions amb trens, que els trens són no d'última generació però que estiguin...
El dia que vagin al seu horari i que la gent pugui exercir el seu dret de treball, no? Però no han funcionat mai, tampoc. Per tant, el tema de comunicacions ferroviàries ha estat un desastre. El tema de les pluges, cauen quatre gotes o quatre volves de neu i tot el país es paralitza. Però on t'has vist, això? O el tema de les autopistes, tal com estan ara, és que fa mitja por anar a l'autopista. Quan no hi ha una avaria d'un camió o hi ha un accident, doncs et quedes també desconnectat, no?
Per tant, digueu-me quina és la cosa que funciona. Hi ha algunes de les coses que podrien funcionar bé, però no se'n vol parlar, no se'n parla, és el sistema educatiu, el sistema sanitari, etcètera, que aquests són millorables, evidentment, però que hi ha molt de tema per poder-ne en parlar i tenir una visió positiva de la nostra societat, d'això perquè els mitjans de comunicació no els interessa, perquè no és un tema...
que pugui generar tertúlies, d'això no se'n parla. I mentrestant tenim tot un col·lectiu de professionals que sumant els de la salut i els d'educació és la majoria dels treballadors de Catalunya, doncs aquests, qualsevol tipus de problemàtica que puguin arribar a tenir, queden minimitzades per les circumstàncies que hem acabat de dir.
i quan no és una cosa serà una altra, i s'hem d'anar esperant, s'hem d'anar esperant, anar esperant, quin país és aquest? A mi em fa pena a vegades de pensar que si després no es posen d'acord partits per intentar fer un front comú, això al final pot ser molt bonic de cares a la galeria i de cares a fites posteriors, però no l'hi ha dia, no l'hi ha dia, la gent n'importa poc si és que es republicà ni just no s'entenen.
Al dia a dia li importa que els ferroqueros funcionin, però que funcionin alhora i que funcionin bé i que hi hagi les línies necessàries i que volen anar a treballar amb les condicions mínimament de ben comunicats i de per què arribar a la feina en condicions. I tot això és l'única cosa que vol. La gent vol tenir un sistema de salut que l'atengui i l'atengui bé, com ha estat...
Sempre, no? I no se'n parla, no se'n parla perquè com que mig funciona, doncs no cal donar suport explícit als professionals, ajudar-los a que tinguin una autoestima més elevada de la que poden arribar a tenir, i no pas perquè ells no ho facin bé, sinó perquè sembla que no es valen aquesta feina, no?
Bé, tot plegat, a mi em fa mitja pena de pensar que estem en el país que estem i que si algú en algun moment vol anar cap a la independència, evidentment que sí, però haurà de fer molt de trajecte, molt de pedalar i molt de posar el país al nivell que li pertoca.
Ens havies dit que començàvem forts, però has començat tu, tot i que hi ha una cosa en què no hi estic absolutament d'acord amb tu, si m'ho permets, que jo crec que del món de la sanitat i del món de l'educació, Déu-n'hi-do el que se n'en parla, el que passa és que no se n'en parla ara, perquè ara tenim el problema dels trens, però el problema hi és. I...
I perdoneu, us dono veu ara perquè realment ha obert una miqueta la manera d'entrar en aquesta tertulia per parlar, és a dir, els serveis mínims, avui els sindicats continuaven diguent que havien funcionat, no han funcionat, però això també ja forma part de...
d'aquest joc en què ens estem acostumant, a mi em preocupa quan ha parlat de país petit o fins i tot tercer mundista, hi ha un tema molt clar, és a dir, fa dos mesos abans de l'accident de Gelida, que segurament si no hagués estat l'accident de dos dies abans no hauria tingut les mateixes conseqüències,
648 punts que s'estan revisant que diuen que són perillosos 31 d'ells molt perillosos és a dir, ens estan dient que fa dos mesos les vies no eren segures això és el que jo en trec la conclusió i això és el que em preocupa i llavors n'hi ha una altra que ja sé que després si voleu parlarem del finançament i de les no execucions dels pressupostos que hi és
Però això només està passant en aquest moment a Catalunya. El Rodalies, avui aquest matí per la xarxa, ho veia, estan circulant, no sé, deien 77 trens a Madrid, 27 astúries, era el que deia la xarxa, 7 a tot Catalunya. Això no són els serveis mínims que es veien programant.
no, són dues coses diferents una és incompliment dels serveis mínims que jo crec que això és intolerable perquè ja dic que a nivell de sanitat això no es preveu mai i fins i tot d'educació l'altra cosa és tot l'AVE s'està revisant totes les línies sobretot les que passen per Calatayut i tal, és a dir que el resto del país també Déu-n'hi-do com està quan ho revises és a dir grates i dius ui
Els problemes bàsicament estan en aquesta línia i l'alta velocitat els problemes que té. Ahir, per exemple, el tren que havia de sortir a les 8.52, l'alta velocitat des de Girona no va sortir fins molt més enllà d'un quart de 10. Bé, per què? Perquè els problemes estan en aquest cas entre Caleta i Ut i Madrid, però és igual, però afecten de la mateixa manera. Sí, sí.
Vull dir que tot, si ho revisem, deu estar déu-n'hi-do, eh? De fet, posats a fer, ja per posar en el sac, tenim una alta velocitat aquí, que la línia de Girona-Barcelona no passa als 200, m'agrada el que van dir, perquè mai ha sigut d'alta velocitat, i en altres llocs s'està reduint.
Jo el que volia comentar és una mica pel que ha dit l'Àngel, a nivell, per exemple, de salut, sí que hi ha coses que jo crec que s'ha d'estar orgullós. Jo què sé, per exemple, la supervivència en el càncer, que ha augmentat moltíssim, l'augment dels donants, l'augment de trasplants, el trasplant de cara del Vall d'Hebron, d'una persona que estava a Canàries, dir que tot...
tot el país, Espanya, diem-ho, Espanya, bé a la sanitat catalana, vull dir que la sanitat catalana jo crec que està bé, però no, cuidado, perquè està en un equilibri fràgil, perquè les llistes d'espera s'allarguen, perquè jo demano hora al metge de capçalera i te la donen
set, vuit dies si t'afavoreixen la telefònica ja no hi ha la presencialitat ja no et miren vull dir, en fi que això, si ens descuidem ràpidament pot que les costures es poden escaixar i jo crec que tampoc va tot de diners sempre estem parlant de diners però hi ha una cosa que se'n diu desidia o descurança, de dir
Bueno, mira, jo monto, no, un Next Generation, no, via verda, monto la via verda i dius, hòstia, i ara què? Em sembla que això està passant amb una via verda d'aquí, que vas per allà i dius, i pots fer mal, per què? Perquè no està cuidada, diu, és que no tenim pressupost, hòstia.
Jo, si vull fer quatre llits d'UCI més, els he de muntar, he de tenir personal, he de tenir material i pensar que l'haig de seguir mantenint durant els pròxims anys.
Però què és aquesta planificació? És a dir, no solament és un problema de diners, jo crec que és d'escurança. Jo estic al govern, en quatre anys al mes ja estaré fora, doncs endavant. Tiramilles, d'acord? Hem inaugurat, però el manteniment és deficitari, però a tope, i aquí ho veus. Deixem l'autopista del PH?
passa amb mans públiques, totalment deixat tant que se't cauen els ponts. L'Àngel ho deia, l'autopista en aquests moments és insegura, perdó, vagons, una, perquè hi ha una quantitat de cotxes i camions molt més elevada de la que hi havia abans, i segona, perquè el manteniment de les carreteres, el manteniment ha caigut i en aquests moments és perillosa. És perillosa.
Per què la gent catalana, dic catalana, que vivia catalana, demanava la supressió dels peatges? Demanava la supressió dels peatges perquè en altres punts de l'Estat hi havia autovies que no t'obligaven a agafar l'autopista i per tant podies fer-ho sense pagar. Però tothom hauria entès que s'hagués posat una vinyeta. És a dir, ara amb els diners, amb els impostos dels catalans, el que s'està fent...
és pagar, diguem-ne, tots aquests camions que venen de reu i els turistes, per dir-ho d'alguna manera. Tothom entendria que si fos una cosa a nivell de tot l'estat es posés una vinyeta que permetés. Què ha passat? A veure, ens havíem queixat molt de l'empresa concessionària, però, gràcies, les autopistes estaven bé. Ara podem dir que no ho estan, tot i que s'hagi obert avui l'APZ entre Gelida i Martorell, que estava tallada. Sí, sí.
I tot això què, Núria? Que fàcil que has preguntat-ho. Sí, jo estava pensant ara en el que comentàvem dels Next Generation, que és veritat que van donar peu a crear coses, però a vegades fem les coses sense pensar-les. És a dir, i a mi m'ha vingut al cap...
una situació que m'han explicat en el meu àmbit d'una prova pilot de treure uns nanos que estaven en llargues estades nanos amb discapacitats intel·lectuals i portar-los a la comunitat a viure a la comunitat a veure com funcionava a través d'un fons d'un Next Generation una prova pilot
Què va passar? Que durant un any van estar treballant amb ells el fet de sortir d'una unitat institucionalitzada i viure a la comunitat va funcionar molt bé, però quan es van acabar els diners van dir els hem de tornar a portar la unitat. Clar, això...
És impensable, o sigui, no podem jugar, jo ho dic en aquest cas perquè érem persones, però no podem fer això de construir una via verda, un pis per anar-nos amb discapacitat, etcètera, i llavors quan s'acaben els diners no hem previst com mantindrem aquella via verda o com mantindrem aquest pis amb el que tenim.
Perquè al Next Generation tots sabíem que eren uns diners que et donaven però que estaven limitats, no eren infinits. I aquí, a la nostra societat, jo tinc la sensació que això ho fem molt. Creem coses com volets i després no les mantenim o no seguim amb elles. I amb el que comentava ara l'Àngel d'àmbits com el sanitari o l'educatiu, aquest dimecres està prevista una vaga de professorat.
reclamen millor tenen el salari congelat de fa temps tenen ràtios molt per sobre de les que poden assumir reclamen una sèrie de millores que a vegades tenim la sensació que l'àmbit educatiu funciona l'àmbit educatiu li falta molta cosa té moltes mancances l'àmbit educatiu sobretot si parlem per exemple de la integració de nanos amb discapacitat a l'escola ordinària és inviable
tal com la tenim muntada, i cada setembre llegeixes la notícia que retallen en vetlladores, no? Doncs si retalles en figures que són claus per la integració, com aconseguirem aquesta integració? I mira, dimecres, que també estan discutint ara els serveis mínims, perquè les ràtios que ha posat el govern són altes, tinguent en compte que és una vaga, que diuen no, hem de reclamar, i ens posen unes ràtios molt altes que implicarà molt professor que no podrà fer la vaga.
Però estic segur que aquí es compliran, que és igual que el món sanitari. Els serveis mínims... Ho faran. Sí, perquè implica tenir oberta l'aula, el pati i tal, o tenir oberta urgències i tal, i això es compleix. És que jo el que no entenc és aquest incompliment...
d'aquests serveis que diuen, doncs no vaig i dius, però de què vas? És que sou tan educats en aquesta tertúlia que, com que no ho dieu, ja ho diré jo, a veure, aquests tres dies hi ha una vaga de maquinistes, però és que la primera setmana que va passar de la Gelidea hi va haver una vaga encoberta de maquinistes d'un determinat perfil i d'una determinada manera de fer que van col·lapsar-ho tot, per tant...
és aquest el tema. Entrar-me amb el tema, per ser, allò, aprofitant allò, com ho deien els castellars, diuen que el pisuarga passa per Valladolid, he parlat que hi ha una vaga a l'escola i volia felicitar, fixa-t'hi, de la vaga me'n vaig a una felicitació en l'Àngel Guirado perquè acaba d'obtenir un premi precisament per un estudi sobre com és el patiment en el món de la docència, deixeu-me'n. Sí, sí.
Sí, i no és pas la qüestió econòmica del que més es queixen. No, no, no, no. Com a funcionaris estan equiparats amb qualsevol altre funcionari. Per tant, aquí, si toquen... El tema de la funció pública és molt complex, perquè a la que toquen un sector de funcionariat en reben l'altre. Els altres es queixen que jo també estic en una situació semblant i, per tant, és molt complex. Segura cosa que saps, tu havies estat director del Servei Territorial, no sé si es diuen així, és perquè... Sí, ara sí, guanyos no veig, se'n deien de la nació...
de les delegacions territorials també es deia ensenyament, educació... Sí, s'ha anat canviant. Al final, en el fons és tot el mateix. Jo crec que la paraula que podria fer servir per donar nom a tot això que passa és que estem governats per una mica d'inútils.
Jo dic així perquè tot el que heu anat explicant, o sigui, fa aquí un carril d'ici i no es té la cura de pensar com es mantindrà, la decisió m'han après una colla d'inútils, que hi ha uns recursos per atendre nens que estan en situació de vulnerabilitat.
però que depenen d'un fons, però que quan s'acaba aquell fons no se sap de què fer-ne d'aquells nens, aquesta decisió la prenen inútils, perquè en la planificació tu has de preveure el dia després. És a dir, no és posar en funcionament uns parcs i uns jardins, sinó el dia després, quan ja estan en marxa, qui ho manté allò, qui ho cura, qui...
Qui ho ordena? Qui ho neteja? És clar, tirar endavant projectes, idees, etcètera, que això tothom en sap, però que després no s'ha previst el dia després, és a dir, un cop s'acaba aquella concessió o s'acaba el període aquell que tot és bonic, llavors el manteniment de tot allò, qui ho fa? No ho fa ningú. Doncs no s'ha previst.
Com que no s'ha previst? Ha d'haver-hi una previsió. Qualsevol tipus de projecte hauria de contemplar en els anexos que un cop ha passat un cert període allò s'ha de netejar, s'ha d'ordenar, s'ha de requalificar, s'ha de repensar... S'han de fer tota una sèrie de coses que si no contemplen els propis projectes, les concessions... És perquè algú que no fa bé la seva feina... Per tant, em sembla que en un país que no funciona és perquè estem governats per...
Permeteu-me que digui la paraula, inútils. Però, Àngel, que aquests els han votat. Vull dir, cada quatre anys fem aquest mateix exercici. I nosaltres seguim fent el mateix, votant-los i posant-los allà. Som més ells. I ells el que fan és fer-se la foto amb aquell projecte i ningú li diu, ei, senyor...
I després hi diuen, bueno, ja no hi serem. És així, és política i de curta volada. Saps això de dir, pum, pan per avui i hambre per amanyana. Contínuament és així. És així.
I el que has dit, m'ha agradat molt el que has dit que els ensenyants no solament demanen més diners, no, no, no, sinó qüestió de condicions de feina. Estan considerats funcionaris, el mateix que jo, jo vaig estar considerat funcionari sent el responsable de tota una UCI, de dos UCIs aquí de Girona, no? I era funcionari, vull dir, el que li aplicaven al de la finestreta m'ho aplicaven també a mi.
i em diràs que de funcionari tenia jo, sí, estava per la funció pública, però es percep de manera diferent, tant en l'ensenyament com en sanitat. Jo veig que hi ha una altra sensibilitat, ja dic, no s'arregla tot en diners, s'hauria de fer més...
millor planificació, pensar més en el futur, i quan no estiguin aquests polítics, què, saps? I anem amb això només. Sí, i els hi exigim, però no els reconeixem. Total. Són professionals, tant els sanitaris, el de l'educació, el món dels cuidadors, que amb la Covid van sortir molt...
Els hi exigim molt, però a l'hora de la veritat no reconeixem la feina que han de fer i l'han de fer en les condicions que els hi toquen. Llavors, l'única opció que els hi queda és anar a la vaga a veure si realment se n'adonen de la feina imprescindible que fan, perquè estan educant els futurs polítics, psicòlegs, treballadors socials, metges, és que els estan educant, els estan donant una base i no els estem donant les eines perquè puguin fer bé la seva feina.
però compte que sí, sí, totalment d'acord amb el que esteu dient totalment d'acord però i la societat quin paper hi juguen tot això perquè acabeu de dir que al final anem a votar sempre aquells dels quals no estem contents som una mica més ells en aquest sentit però clar, si mires les alternatives que hi ha diferents de les que en aquests moments ens governen
veurem que potser anem a pitjor encara, no? Per tant, acabem votant el millor dels pitjors. És a dir, dintre de la mitjania anem a votar aquell que potser s'ajusta més al que és el nostre pensament i la nostra creença. Però que al final, en el dia a dia i a l'hora de prendre decisions,
S'organitza tot plegat al voltant del que en dirien cercles d'amistats. I per tant, aquell conseller té directors generals, els seus amics, gent en qui confia...
Amb independència moltes vegades que tinguin un nivell, que tinguin una formació, que siguin capaços de gestionar la cosa pública, que tinguin poder de decisió i que tinguin uns companys, uns tècnics al darrere que també siguin coneixedors d'aquella tasca, d'aquella feina, no?
Però, clar, quan s'organitza, en alguns casos, i això no ho dic pas en sentit genèric, ho dic en sentit específic, en casos, no?, però que a vegades poden ser molt evidents, on passa per davant l'amistat, el coneixement d'aquest, jo conec aquest, a veure, aquest és bona persona, si ens ajudarà, és del teu carnet, eh?,
Té el carnet? Doncs si té el carnet, automàticament busquen aquell de la meva, a veure si m'ho poden col·locar, etc. I això funciona amb un tant percent elevat d'aquesta manera, no? I fins i tot avui en dia. I també funciona així als administracions locals, ajuntaments que tenen els seus assessors, diputacions que tenen els seus assessors, etc. I tot funciona una mica d'aquesta manera. Com podem anar bé?
La veritat, sóc una cosa rara, perquè jo he fet política també, sóc una mica raro en aquest sentit, i dintre del sistema educatiu era també dels atípics, perquè jo havia de dir el que havia de dir, com ho dic ara aquí, ho deien allà. A mi m'han sentit criticar el conseller, la consellera, el director general, el secretari, i ho he dit i ho he fet.
perquè a més a més tinc dades que confirmen el que dic, vull dir que no ho dic per dir-ho, no és una qüestió de sentiments. Per tant, estem governats en general, en general per mitjaniers, i amb això no podem anar gairebé enlloc. Clar, digueu-vos, home, la comunicació en aquest país ha fallat sempre.
I continua fallant ara, sabem que la comunicació és el mitjà que ens permet tenir una societat connectada, informada, però ben informada. Falla la comunicació a l'Ajuntament de Girona, per exemple, que és una ciutat que s'està ventant d'estar fent molt bé les coses, però els desgavits que s'han produït a la ciutat de Girona...
a més a més del què és el com el què ho sabem tots perquè ho veiem però el com, això és el que més em preocupa perquè no s'informen els ciutadans de quina manera s'informen? amb un tiktok de l'alcalde sortint a la xarxa? és aquest el sistema d'informar?
Però anem cap aquí, Àngel, perquè... Sí, però quanta gent té TikTok? Quanta gent es mira les xarxes socials? I, en canvi, hi ha una cosa que ha funcionat tota la vida, que no podràs dir que no t'han informat, que són les bústies. Les típiques bústiades, que te trobaves a vegades un pil de papers, que no sabies què fer-me, anaven tots a la paperera, no? Però era una manera que podies garantir que tothom a casa seva rebia la informació.
però aquesta és una de les bases que tu deies de la comunicació. Aquí tothom tira cap al seu cantó, no? Hem donat per fet que la comunicació és o ja ho he penjat en una web, o ja ho pots trobar en aquest lloc, o ja ho hem fet un TikTok, o hem fet un Instagram, perquè ara... Ui, Instagram encara són molt llargs i tal. Jo crec que aquesta és la base. Hem pensat que hi ha unes bomulleres i no tothom hi entra.
és evident que no és així, llavors la comunicació, la mala comunicació, acaba greugent tot aquest tipus d'històries, perquè és clar, l'Àngel ha fet una carregada forta, aquí més o menys ens governa, però ell havia estat en aquest món, la Núria també, durant molt poc de temps...
també molt poc temps, vull dir, un mandat, diguem-ne, també hi vares estar, no? Però la sensació de la gent que hi treballa, perquè hi ha de tot, hi ha dues coses, una, la gent s'allunya de la política partidista perquè sap que el que farà és rebre moltes patacades, rebre moltes pressions, ser molt criticat i no en treurà gaire res, i l'altra, la sensació aquella que és complicat fins i tot des de dintre de canviar les coses perquè hi ha una
en diré burocràcia, una burocràcia, una manera de fer uns controls excessius, molt pensats per ciutats com Madrid i Barcelona, però que s'apliquen també a Girona o es poden aplicar a Massanet de Cabrenys, deixeu-m'ho dir així, que fan que la gent digui, guaita, doncs ja us ho farem, i aquest és el problema, que llavors si no tenim gent bona al capdavant, si no hi ha líders és complicat.
I sobretot jo crec que una cosa que s'hauria d'exigir és l'expertesa. És a dir, això a Canadà ho van fer molt bé. No pots posar a conseller de Sanitat una persona que no en té ni idea de sanitat. Està bé que al conseller de Sanitat sigui algú de l'àmbit de la sanitat. Perquè...
Tot i que és veritat que la burocràcia t'ensorra i t'impedeix fer moltes coses i que tens la sensació que amb quatre anys podràs avançar molt i han passat els quatre anys i t'adones que no has avançat res perquè tot el tràmit encara està en temes burocràtics i no has avançat, però també és important saber del que estàs parlant o defensar coses amb coneixement.
Jo, en el meu cas, si m'haguessin demanat de ser regidors d'urbanisme, hagués dit que no, perquè no en tinc ni idea d'urbanisme i jo no puc fer una bona feina. En canvi, de serveis socials jo vinc de l'àmbit social. Igual també penso que els polítics haurien de ser prou honestos com per fer un pas al costat quan veuen que ells ja no poden aportar res més. O sigui, veure persones que viuen de la política tota la seva vida...
A mi això és una cosa que em posa malalta, perquè penso que és impossible, i sobretot quan has estat en l'àmbit polític, crema molt l'àmbit polític, les pressions que reps, el fet de no poder avançar, etcètera. No pot ser que t'estiguis 20 anys allà, perquè estàs cremat segur, i si estàs cremat...
És impossible que puguis fer alguna cosa bo pels ciutadans. No ho pots fer. Has de deixar pas a noves generacions, amb idees fresques, amb ganes d'avançar. S'ha de donar aquesta oportunitat. I això, en tots els partits passa, tens persones aferrades a la cadira que no es mouen d'allà durant anys i panys. I jo trobo que això és una cosa que s'hauria d'erradicar. Això i posar-hi persones expertes al davant.
És que ho has dit amb una claretat tal, que no pots pas fer altra cosa que estigui d'acord. Però és així, vull dir, cada quatre anys els que surten escollits, per exemple, estan votats, fan... Però cada quatre anys en el món municipal. En el món municipal, exactament. Les eleccions cada quatre anys, les altres, més a ser...
Per exemple, ara estem amb l'assumpte aquest de les previsions que tindran forces d'extrema dreta aquí a Catalunya, que només tenen el títol d'independentistes però no han fet de moment cap moviment en aquest sentit i que només tenen una cosa, una frase, que és contra els musulmans. És així, és així, eh?
De fet, l'altre dia van tenir una reunió amb els empresaris, no?, i el Poloni ha entret un número que jo el veig clavat, no?, en què, com intenta convencer tots els empresaris, li van fent preguntes i ella, no?, la que la representa, no?, diu, doncs, va tirant pilotes fora. El que se suposa que és la Silvia Obrega. Sí, correcte. Ja ho diré jo, això.
Bueno, que té un periodista que li va donar l'entrada també, presentant-la i tal, eh? En fi, i l'empresari Quatre Cases, no?, que has fet. L'empresari Quatre Cases i el periodista Josep Martí Blanc. Exactament. Només contestava en lo referent als emigrants, no? Bé, els emigrants musulmans, perquè els altres no, eh? Emigrants musulmans pobres. Correctament. Sí, sí, és així. És així, no? I és possible que
que tingui una gran acceptació. Les enquestes diuen que sí. Les enquestes li pugen dels dos actuals que té el Parlament de Catalunya, algunes fins i tot a 20 dies. Però fixa't com som els votants. Resulta que només coneixem en Vella.
No hi ha cap quadre que sapiguem que es presenti per Girona, per tal, però som així, més ells, i pum, hi haurà un vot extraordinari, i no sabem...
si a darrere hi ha persones capaços i tal. Només coneixem amb ella. Això m'ha preguntat... Som la pera. Deixa'm preguntar a l'Àngel, ho dic perquè sempre que ve també aprofito. Jo n'he dit això, i ara te volia que em fessis una anàlisi psicològica, és una manera molt bèstia de dir. Jo en dic el vot del botell, de la gent emprenyada de dir, a la merda, n'estic fart de tots, doncs tiro cap aquí. La sensació que no servirà res, però com a mínim els hi tocarem els nassos.
Pot haver-hi alguna cosa de tot això? Jo no crec que hi hagi pensament. Un dia Ciutadans com va anar, no? Ciutadans també va sorgir així una mica, amb un altre objectiu, però també va sorgir una mica per les circumstàncies polítiques i socials del moment, no? El mateix que li està passant a la Silvia Urriols. Són personatges que tenen una forma de funcionar determinada, però...
Jo no hi voldria entrar aquí. Jo el que m'hauria d'aclarir, i ja faig esforços per fer-ho, és què hi diuen els altres partits en tot això, perquè més enllà de...
poder criticar o poder dir, posem aquí un cordó que encara no he entès mai per què li diuen sanitari. No ho he entès. En tot cas serà un cordó polític, però no un cordó sanitari. Per mi un dels grans errors, deixar de parlar-ne quan es realitza el que hauria de fer, és de parlar-ne, i tot els temes de l'immigració. Parlar-ne però amb un seny, toquem de peus a terra... Aquesta senyora...
I solucionar els problemes que hi ha, perdona. Aquesta senyora està parlant de temes que són reals, temes que estan presents i que es comenten a nivell social. Els partits polítics, en lloc de dir que l'Oriol... Tu què en penses d'allò? Per quina raó apareix l'Oriol? Per quina raó apareix Vox? Per quina raó va aparèixer en el seu moment Ciutadans?
És que potser hem donat el producte necessari perquè sortin aquests partits. Llavors, en lloc de plantejar-se l'error d'aquests partits, planteja't a tu l'error que has tingut, o els que hem tingut tots, perquè hagin aparegut aquests partits. Què hem fet malament?
perquè apareguin aquests partits i que estiguin agafant el vot del descontent, el del català emprenyat, el de l'espanyol emprenyat, etc. És a dir, en lloc d'estar pensant els orígens, els motius, les causes perquè apareixen aquesta gent o aquests partits, estem anant contra aquests partits i no anem al fons de la qüestió. Doncs bé, si són temes que preocupen, més enllà de si Vox és la Unitat d'Espanya, etc., o els riols són els musulmans, la realitat és que hi ha gent que pensa així,
i que hi són, doncs quin és el discurs que tu has de fer, en lloc d'anar contra qui fes una acció concreta que permeti neutralitzar aquest tipus de discursos, no? I t'has de posar tu una mica, no flagellar-se, però sí qüestionar-se si has fet bé la teva feina. Autocrítica, sí.
i parlar-ne, és veritat és un tema com molt tabú, el de la immigració ella n'ha parlat descomplexadament la societat està enfadada i escolta una dona que té un discurs que després és veritat que li parles d'altres coses perquè no tot el problema en el món és la immigració, tenim moltíssims problemes amb l'habitatge, amb la feina amb moltes altres, amb la inflació és que tens molts de problemes i ella només te'n parla d'un en concret però és que el tema és que només en parla ella els altres partits
Passen com de puntetes, diuen... Núria, per una cosa també, perquè en un moment determinat parlar d'immigració era ser catalogat immediatament de racista. I no hauria de ser així, perquè la immigració té uns problemes, la Catalunya dels 8 milions que tenim en aquests moments és una Catalunya que ha vingut...
d'exegir aquest dia, ha augmentat un 25%, un 20% la població, un 20% la població en els últims 25 anys, quan a Europa la mitjana és del 6% i en l'estat espanyol del 15%. I el problema és que no és que hi hagi 8 milions i això sigui un problema, és que ja parlen dels 10 problemes que tenim uns serveis de 6 milions i mig.
Bé, i a veure, la prova està... Has tingut aquí l'estació de tren, quant de temps? Dos anys? A un grup de nois que venien de l'Àfrica... Mali, no eren? La majoria de Mali. Vale, doncs de Mali, que els tenies aquí, que eren nanos sense cap mena... A més, jo és que els veia diàriament, tenien net el seu espai i sense donar-los cap oportunitat. És a dir...
L'únic que volien en els papers per poder continuar afrontant allà, perquè la majoria d'ells no es volien quedar aquí. Per això que ens omplim la boca, que som un país acollidor, però acollidor per què? Per tenir la gent al carrer. Doncs més val acollir els que podem assumir donant-los dignitat, com a persones, que no dir porta oberta, que vingui tothom i els atinguis malvivint en el carrer durant dos anys. Però...
Justament amb això jo crec que la mesura que ha prestat el govern espanyol de legalitzar tots aquests que estan sense papers i tal és adequada. I fixeu-vos, us ho diré, ho dic jo molt convençut, eh?
El Pedro Sánchez ha fet una carta al New York Times, que és una carta que està tan ben escrita, tan ben... Hi ha dos motius allà que diu, que tu diràs, bueno, que ara és que se sap muntar molt bé el discurs, bueno, això és polític, però tens, es contraposa perfectament contra el Trump.
i contra tot el moviment internacional de dretes. Diu per dos motius. Un, perquè dignifiquem les persones, no pot ser que estiguin de qualsevol manera, i dos, perquè ens beneficiem econòmicament la Seguritat Social, els serveis socials i tal, perquè aquesta gent passaran a pagar la Seguritat Social. I han fet comptes, vull dir... I no és...
a pagar, no? Jo diré una mica allò, el tres greixut, si m'ho permet, perquè vostè doctor parla molt bé aquesta gent ja els tenim aquí per tant no són gent que vindrà tant per tant, si els tenim aquí, que és per mi una de les claus de la fallada de la política migratòria és a dir, algú que arriba aquí ha de tenir la possibilitat de treballar, si tu tens 3 anys una persona que no pot treballar, que ha de fer buscar-se la vida i com se la busca, doncs
alguns, molts pocs però la majoria en el mercat negre treballant amb noms d'altres amb llocs que els necessiten com per exemple escorxadors etc. en aquest món i per tant és una mesura el que passa que és la mesura que llavors políticament diu no, això és perquè així vol intentar aconseguir el seu vot tot aquest tipus d'històries no, perquè no poden votar
A mi em sembla, diguem-ne que... A més, jo aquí he recollit articles i tal, i estadístiques, i diuen aquesta gent que ara es vol legalitzar, o se'ls vol donar papers, no tenen dret a vot en absolut fins d'aquí 3 o 4 anys.
És així. I en el cas que poguéssim votar, a qui votarien?
Qui diríeu? No ho sé. No ho sé, però, per exemple... Jo tiraria cap a dreta perquè a vegades em sorprèn quan els escolto i penso que potser no ho posis. És un tema només d'intuïció. Per exemple, mires quins són els votants de Vox i quedes sorprès perquè hi ha molta immigració llatinoamericana. Doncs tot just. Els subsaharians i Marroc i tal votarien opcions d'esquerra.
Bé, li aniria bé al Pedro Sánchez, però és que tots els hispanoamericans, sobretot Venezuela i tal, que per això l'Ayuso està a favor d'aquests, tots aquests votarien opcions de dreta o extrema dreta.
Això és un article recent que ha sortit en Alara, en què ho explica molt bé. O sigui, d'aquí tres anys podran votar. I, en cas que poguessin votar, a qui ho farien? Doncs farien això. No el que li s'ha donat els papers. O sigui, saps? Els venezolans que li dones el paper no votarà el que li ha fet el paper, sinó just a les opcions de dreta. Vull dir que és molt curiós, això, però és així.
De fet, aquest és un tema, abans parlàvem, no ho hem dit a la tertúlia, però abans parlàvem que això que en diguem extrema dreta, que pot tenir un tope sobre el 35% i què hi és, dius, és moltíssima gent, no? A mi em segueix sorprenent que amb alguna de les coses que diu Vox, que hi hagi, per exemple, dones que els votin, no immigrants, però passa. I joves. I joves. Sí, sí, joves estan identificant amb el model que promou Vox, Vox, etc.
Tota manera, hi ha una altra cosa, si m'ho permeteu, per posar una mica d'atenció a la cosa. Parlem molt de l'ultradreta i hi ha gent, per exemple, hi ha gent que diu el vot de l'ultradreta és un vot legítim i, per tant, com que hi és, el vot Alza és un vot legítim i hem de comptar-ho. Per què es vota tant a l'ultradreta si s'ha governat des de les esquerres tant aquest país? Perquè, esclar, ciutats com Barcelona...
El propi Parlament de Catalunya han tingut majories que podíem dir que eren bàsicament d'esquerres. Parlo de la ciutat de Barcelona o de ciutats grans de l'àrea metropolitana, han tingut sempre governs d'esquerra. Ahir, per exemple, em va sorprendre, no vull parlar de cinema, però vaig escoltar una estona el dels Premis Gaudí. L'any passat tot eren reivindicacions, i el 47 i el 25,
aquest any ningú va parlar de Rodalies és a dir, també hi ha hagut allò que alguns han definit com una esquerra caviar que no ha volgut parlar dels problemes reals de la gent potser per això també la gent s'ha decantat les esquerres no han fet bé la seva feina hi ha un descontent generalitzat els joves estan descontents perquè no tenen feines perquè no poden marxar de casa els pares perquè la situació està com està no han sabut connectar tampoc i en canvi el que dèiem ara és veritat que sents els joves els discursos
i sembla que tornem no sé quants anys enrere en el qual les llibertats de les dones estem normalitzant conductes que ens ha costat molt aconseguir que no siguin normals i sembla que tornem a normalitzar-les aquesta connexió les esquerres no les han fet
A veure, sí, tenim tota la raó. Però hi ha una qüestió que, des d'un punt de vista sociològic, també s'ha d'analitzar i s'ha de valorar, que és la incertesa, que, com diem, l'economia, les empreses no volen incertesa, i la societat, en el seu conjunt, tampoc. És a dir, la incertesa no la vol ningú.
davant d'un món tan complex i d'una societat tan complexa que passen tantes coses, els únics partits que estan dient coses concretes i que permeten tenir una teòrica o pretesa certesa són aquests partits dels quals estem parlant ara. L'esquerra ha tingut un problema, continua tenint-lo, que és un problema de comunicació, no defensa les idees.
són molt de reflexió i d'intercanvi d'opinions però des d'una vessant ideològica però no van al fons de les coses ni lluiten per aquesta opinió no lluiten, cosa que és molt més simple
molt més simplificada, però amb missatges contundents i clars, fa l'extrema dreta. La dret i l'extrema dreta donen missatges falsos, si voleu, però clars. Clars, potser ja diria que entenedors per un 95% de la població. I no diuen gaires coses més. Però això dona certesa.
Podem pensar perfectament què passarà amb un govern, un canvi de govern aquí a Espanya, on governi el Partit Popular amb el suport de Vox. Ho podem saber perfectament, ens ho podem imaginar perfectament, perquè ho estan dient i diuen, i els missatges repetits, repetits, repetits, siguin falsos, s'acaben convertint en una realitat i una veritat.
Mentre tant, què fa l'esquerra? És que a mi em dol, perquè jo em sento socialdemòcrata i per tant penso que els missatges, a més a més de contenir ideologia, han de contenir acció, idees d'acció, i les accions no les acabo de veure.
No veig accions quan es diuen mentides només per intentar esgarrapar uns quants vots. Això no és vàlid, això no és possible. L'actitud dels partits d'esquerra és sempre de contemporitzar, mentre que els partits de dreta i d'extrema dreta s'han d'anar als tribunals. Quan una cosa no els agrada, van als tribunals. I si fons abogados cristianos, abogados cristianos. I si no, els que siguin. I si no, manos limpies. Van als tribunals. Aquí et diuen el nom del porc,
diu un nom del Pol que és el president del govern el president del govern s'en riu s'en riu, o sigui es queda allà tan content fa la brometa típica i continua no hi ha una importància això al revés hauria de ser motiu de sanció i per tant la ideologia per ella mateixa no ens serveix gaire de res hi ha d'haver-hi acció ha d'haver-hi aquest pas de transformació entre idea i conducte, idea i acció i l'acció no acaba d'aparèixer
I això és el que condemnarà l'esquerra aquí a Espanya. Condemnarà aquest lloc de menys tenir el contrari, pensant que per la ideologia tu passes al davant. I amb la ideologia no vas enlloc si no fas res més, si no portes accions concretes, accions que siguin increïbles. I com que tal com va el país, ara està tan malament que, no només Catalunya, parlo d'Espanya ara, continua sent un país petit dintre de tot,
Doncs les accions que s'estan portant a terme no són creïbles. Jo penso que aquí el camí queda clar dintre de dos anys, que hi haurà eleccions a l'estat espanyol, o abans, o abans. Això és el que passarà i ja està. Ens hem de començar a acostumar a que les coses canviaran bastant.
Sí, sí, això serà així, no? I no perquè hagin fet podres coses molt bé, els a dret i extrema dret, perquè els altres ho han fet molt malament. No, perquè abans es deia, no, allò que parlaves tu del cordó sanitari, que jo també estic absolutament en contra, però en aquests moments, diguem-ne, hi ha diferents comunitats de l'estat espanyol en la qual Vox ha entrat en el govern o té la presidència del Parlament i condiciona.
ningú diu que això no pot passar diguem-ne en l'Estat possiblement l'únic lloc que no passarà és a Catalunya perquè a Catalunya no sé què passarà però hi haurà jo crec que altres possibilitats és a dir, aquí ni Vox ni el PP tenen la força suficient per dir entre els dos sumarem de moment veurem a veure però la pujada d'aliances sí que tocarà almenys tocarà les pebrots una miqueta, saps? vull dir, impedirà que hi hagi aliances més olgades
No sé, però... La pròquia ciutat, eh? Perquè la ciutat de Girona, que tothom dona per fet que Aliança es presentarà, no se sap qui, però que algú presentarà, pot acabar, diguem-ne, aquests 27, que són el nombre de regides que hi ha, les sumes i les listes poden canviar molt en funció de les entrades que hi hagi. Esclar que també estem en un moment d'incertesa, no sabem encara si l'arcal de Lluc Salelles es presentarà, que jo crec que ho farà. I tant! I tant! I tant!
I tant! Jugaria a la loteria quan tocaria. Ha fet un gest molt explícit. No ho sé, avui... Avui ha sortit un article, una entrevista a l'Ara, i el titular diu que li agradaria tenir una representació d'Esquerres independentista a Madrid.
Ho diu l'alcalde de Girona actual. No ho sé, em fa una mica... em posa una mica mosca. A mi em va... No m'enteneu o no? Sí, sí, perfectament. Aviam Lluc, no m'ho tingués en compte, però... No, però, per exemple, és evident que va haver-hi, per mi, la portaveu nacional de la CUP. Va dir, ens estem pensant si el presentarem. Jo pensava que això ho decidirien els gironins, no la portaveu nacional. I, en tot cas, la CUP és una part de guanyem, no només...
Però també hi ha el dubte de si vindrà o no vindrà Sílvia Paneque, hi ha el dubte de qui serà, qui encapçalarà Aliança, Esquerra no, Esquerra serà en Marc Puigstió. O un ex de Junts, de Convergència d'abans. Tu creus? Ara, Aliança? Sí. Sí, sí.
jo particularment com que sempre m'ha dit que no és intuïtiu el que dic com que sempre m'ha dit intuïtivament és un grup que estava molt vinculat a Convergència esteu parlant d'en Carles Ribas no, no, no Carles Ribas sempre ha dit que no es presentarà per Alians no, no, no no és en Carles Ribas, no
No, és que no vull dir nom, perquè si dic el nom, algú me'n dirà que has passat, no? Però algú havia sigut càrrec de confiança també d'en Puigdemont.
parles d'en Quim Oliva. No dic res, jo. No, no, ja t'ho dic jo. Quim Oliva ha dit que explícitament que és d'Aliança Catalana, el que no sé és si hem negat si les circumstàncies personals d'en Quim Oliva li permeten encapçalar una llista com aquesta. Déu-n'hi-do quina volta que he donat.
Tampoc sabem qui es presentarà per Junts. No, formalment no. Tampoc sabem... Tampoc sabem qui es presentarà per Esquerra, perquè, al tanto, està molt calent el tema del Puigdío, eh? Bueno, per Esquerra no se sap. Però allà s'estaven tirant...
Va guanyar les primàries i diu que es presentarà amb les sigles de moviment ironí, però hi ha hagut algun... Ahir s'estaven tirant... Sí, sí. I va haver-hi un fet desafortunat, des del meu punt de vista, i que em perdoni Marc Puigdia, però va qüestionar...
que l'escudellada que s'ha fet amb motiu del fòrum es fes a prop de la... perquè jo crec que es va fer davant del mercat d'allò i ells deien davant d'on té la seu guanyem i diguent que hi havia... que l'encapçalava era una persona que havia anat a la llista de guanyem, que és veritat...
i que era un cuiner que té un restaurant que no és a Girona, que és veritat, que és Can Xapes, però esclar, qüestionar que el Lluc Quintana sigui una persona a l'alà de la ciutat i que tingui... Aquí jo crec que va relliscar, la qual va ser aprofitat per regidors com l'Adam Bertran, que va dir... D'ells mateixos, eh? Sí, sí, clar.
Hi ha coses que no es poden costar. Amb la política sembla que tot s'hi val i tot no s'hi ha. Jo crec que ha estat desconeixement de la realitat, perquè Lluc Quintana, Lluc Castell, de l'Albert Quintana i de la Núria Teresa amb el descansi, que a més a més Canxapa és un projecte social lligat a la ciutat de Girona,
I a més a més ell està molt lligat a Sant Eugènia. És a dir, en tot cas... És ell que està lligat a Sant Julià, que no està lligat aquí... Ai, perdó, a Cornellà, no? No, a Sant Julià. Sí, sí, hi ha regidor de Sant Julià encara. És ell el que no està aquí. En tot cas, no sé si divertida. A mi em sap greu perquè el doctor ens portava sempre... Passa res, però... Jo ho vaig guardar. Els hi guardarem per un altre dia.
però el tema és aquest, hem parlat de trens, hem parlat també una miqueta de sanitat i d'ensenyament, la Núria ens ha recordat que dimecres hi ha una vaga convocada en el món de l'ensenyament, i Girona, la sensació és que allò de dir, anar fent, però vull dir els temes que havien de ser estrelles, escombraries i campus, les escombraries es va reciclant, tornem a tenir contenidors en el primer trimestre,
Pràcticament a per tot. El tema del campus, a mi em fa patir molt, doctor. Ja, ja, ja. A mi em fa patir molt, eh? A mi també. Jo vaig mirant cap al clínic i veig que allò del clínic no para, no para, no para i tot això. Això ens passa molt també, ho he dit moltes vegades a Girona, eh? Sempre mirem cap a Barcelona i sempre ens creiem que ens estan...