La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la Ràdio de la Ciutat.
Molt bon dia, entrem en temps de tertúlia Girona FM, com passen 5 minuts a les 10 del matí d'aquest 26 de novembre. Tal dia com avui, ara l'Arnau molt recordava, van començar fa 5 anys les emissions a aquesta casa, aquesta emisora municipal, que des de llavors, i amb el sotrac de la pandèmia que va arribar pocs mesos després...
ha continuat i continua andant-se. Nosaltres aquí fem una tertulia per parlar de la ciutat, per parlar del país, per parlar del que ells vulguin, amb les tres persones que m'acompanyen avui aquí als estudis del carrer Balmes. Senyor Carles, bona aventura, molt bon dia. Hola, molt bon dia. Avui en Carles s'estrenen en aquestes tertulies. Ell, filòleg, ha estat molts anys treballant en mitjans de comunicació...
Ara ho dèiem i ara està en un procés de prejubilació. Ha estat exlegidor i és un home que segueix molt tot el tema de la política municipal i nacional. Gràcies per ser aquí. Gràcies a vosaltres per convidar-me. És casa teva, ja ho saps. És casa de tots els ciutadans de Girona. També ens agrada saludar la Sandra Florença, periodista. Molt bon dia. Ella sí que ja ens ha acompanyat altres vegades. Com estàs, Sandra? Molt bon dia. Bé, bé, bé.
Molt bé, doncs, i la tercera potra d'aquesta tertúlia és el periodista Enric Serra, també ben conegut d'aquesta casa. Bon dia, Enric. Molt bon dia a tothom. Cinc anys a l'emissora ja, passa ràpid tot això i consolida una emissora, una emissora municipal...
En aquest sentit, ens ha portat aquí a una tertúlia en la qual gairebé 90 persones de diferents sectors de la ciutat parlen i passen la vista el que ells vulguin. Per tant, deixeu-vos fer una pregunta d'aquelles fàcils. Com la veieu, la ciutat, ara, en aquests moments?
després, diguem-ne, que han passat fires i que estem a menys d'un mes, diguem-ne, per Nadal. Com està Girona, Carles? Va, tu que t'estrenes... Jo és que sempre dic que Girona és una ciutat que està bé, però...
quan vas pel carrer sempre hi ha gent que es queixa d'alguna cosa, no? I a vegades quan viatges i vas a algunes altres ciutats, jo per exemple he estat a Nàpols fa poc, i dic, hòstia, la gent que es queixa de Girona, Déu-n'hi-do, perquè allà la neteja, les escombraries, el trànsit... Però a Nàpols ho té bé, perquè penso que cada col·lou hi ha anat a viure i ja els hi ha reclarat alguna cosa.
Alguna cosa, espero que sí. No, tornant al tema, jo crec que Girona és una ciutat molt agradable per viure, d'una mida que està molt bé, que s'hi fa moltes coses en l'aspecte cultural... Bé, tu sents la gent que parla de Girona des de fora i tothom la deixa molt i molt bé. I els que hi vivim sempre trobem motius de queixa. Jo crec que ni una cosa ni l'altra, que és una ciutat que té coses a millorar, però que jo entenc que és un lloc molt bonic i molt agradable per viure. Sandra...
Doncs bé, gaudeix de bona salut, jo estava pensant una miqueta com ell, no? El que passa és que, bueno, és això, cada cop potser també som més exigents, no? I tenim aquesta sensació que és neta o ja tira cap a ser neta però que a vegades hi ha algunes cosetes que falten.
Llavors també algun arranjament d'alguns carrers, que també ens costa bastant d'acabar-los de fer, però bé, com dèiem això, tot el tema burocràtic va una mica lent, i suposo que treballar des d'un ajuntament, encara que vulguis fer moltes coses i que es canvien ràpid, no és fàcil. Avui, tens de ser por final, allò, perquè...
sentis càtedra no, no, jo comparteixo l'opinió d'en Carles jo trobo que Girona està molt bé el que passa és que tot és perfectible no hi ha cap ciutat que ho tingui tot perfecte que tot sigui perfecte i que tot vagi sobre rodes sempre hi ha coses a millorar la gestió del dia a dia
és del que se n'ocupa i si tot anés tan bé doncs no sé segurament seríem el paradís o algun lloc d'aquests mítics perquè a la vida real diguéssim no hi ha res que estigui ben acabat ni definitiu per tant carrers per arreglar n'hi haurà sempre feina social
Amb els més desfavorits hi haurà a totes les ciutats, millorar la cultura sempre és possible a totes les ciutats i sempre hi ha alguna cosa a fer, però jo crec que no ens podem queixar.
Doncs mira, aquesta és l'entrada que hem fet. Jo ho deia perquè darrerament, ja per anar en temes més o menys concrets, que si us va bé jo us vaig posant, en el passat mandat, Marta Madrenes, hi va haver un moment determinat que a través de les xarxes es va fer molta pressió en el tema que Girona era bruta.
i se'n va parlar molt. Ha canviat, hi ha un nou contracte de neteja, però que ara el que estic veient en aquestes últimes setmanes és que hi torna a haver-hi, diguem-ne, una certa campanya per les xarxes, el que curiosament era la campanya d'un altre lloc, per dir-ho d'alguna manera.
si en l'anterior mandat molta gent, diguem-ne, del món de Guanyem era qui ho feia, ara és precisament el món del PSC el que destaca totes aquestes coses amb aquest canvi, a més a més, que hi ha hagut, perquè, esclar, estem en un canvi important a la ciutat, que és els canvis de la recollida de residus. Es va començar molt porta a porta, la zona de...
a la zona de Fontejau i a la zona de Montjuïc i una part de Montilivi, ara es passa, hi va haver també aquest tipus de recollida nova que hi ha en el barri vell i ara s'anuncia el porta-porta, els contradintors intel·ligents, que és la manera que diuen, que ara alguns ja en diuen porta-porta comunitària, tot allò de...
Esclar, això el que està passant és que sí, imatges que en un moment determinat en algun lloc on hi ha contenidors, hi ha brutícia i són perquè s'ha publicat i per tant també potser hauríem de parlar de la gent que en brut, no?
Què està passant? Que ara hi ha moltes bosses que es deixen en el lloc on no toca i que llavors en comptes de recollir-los hi posa una etiqueta que diu no està bé. Clar, aquella bossa és qui? Aquella bossa algú la pot esparlacar i llavors això dona aquesta sensació. És un tema complicat aquests residus de recollida d'escombraries per dir-ho com ho hem dit tota la vida.
Hi ha tres temes que a totes les ciutats sempre són motiu de queixa per part dels veïns la neteja, la circulació i la seguretat
I jo ja planyo al regidor que li toca portar aquests tres àmbits. Perquè la gent sempre trobarà motius de crítica. Sí que és veritat que en el tema de la recollida de residus no hi ha solucions perfectes, no? I s'intenta fer allò que cada barri, cada zona, doncs sembla que convé més...
Clar, els continuos intel·ligents van bé si són intel·ligents, si comencen a fallar, i jo he vist molta gent que està intentant allà si la targeta, que si no sé què, i no funciona, no dic a Girona en general. Però bé, jo em penso que el que s'està intentant és bo, és a dir, que la gent tingui més cura per la neteja, que la gent no mora tant, que seleccioni més la brossa...
Jo em penso que hem col·locat tot això, i jo crec que començaria ja per les escoles, perquè és un tema que ja hem de tenir clars de petits, doncs és molt positiu. I a vegades hi ha gent que es queixa de la recollida porta a porta, que dona una sensació que no sé què, coses penjades i bosses penjades i contenidors. Però jo em penso que... Els contenidors penjats són a sort-la, encara els estan amagacient. Aquí és el que m'ha vingut al cap, no?
Ostres, però bueno, jo em penso que... Però la majoria de pobles, perdona, hi ha els pobles, diguem-ne, molt més petits que Girona, que el porta a porta funciona i funciona bé, i el que s'ha tractat... El problema no són els pobles petits, els pobles petits funcionen. Funcionen molt bé. És quan s'intenta fer en grans ciutats.
que després és més complicat perquè hi ha la sensació que és més complicat i per exemple segurament en el cas de Girona va passar Montjuïc que quan van començar el porta a porta tot el que eren cases no va ser excessivament problemàtic tot el que eren blocs de pisos ho va ser jo em penso que la gent s'hi ha d'acostumar i que s'acabi adoptant la mesura que sigui més positiva per la zona en qüestió penso que s'està fent bé en general
Jo que visc com un poble petit, doncs justament això, clar, la recollida porta a porta funciona en el sentit que, clar, ets una mica poble abocador, no? Llavors el que passava és que amb un contenidor que hi havia, si ja difícil, a Girona que quedin repartides per allà les bosses, doncs, clar, trobaves que hi ha punts que gent que no està empadronada al municipi, doncs venia i aprofitava. Estàs parlant del turisme d'escombraries, que es va batejar així, eh? Totalment, totalment.
I clar, i amb això s'ha acabat, és a dir, amb això ja no és tan fàcil, no és que s'hagi acabat del tot, perquè al final, si no, també trobes coses pel mig del bosc, si tens part de natura, malauradament encara. Però jo penso que sí que és una bona idea, i llavors penso que també dins l'àmbit de l'educació, com ens comentava el Carles,
També és un tema que va molt i molt bé perquè tu dius, bueno, surts de la zona de confort i he d'aprendre, a part de reciclar, he d'aprendre a treure la bossa el dia que toca i tal, i permet que els animals no hi vagin a obrir-ho, no hi ha tantes hores i no està sotmès d'estar al carrer allà.
Aquest és un dels temes que, per exemple, com es fa un canvi, sempre hi ha queixes, això és evident. I va haver-hi gent que en els pobles també es queixaven el porta a porta perquè és evident que un dia has de treure el plàstic, l'orgànica tres dies a la setmana, el paper un dia a la setmana, tothom té les seves organitzacions, no?
I aquí a Girona, per exemple, ha passat al Barri Vell, amb aquestes noves àrees temporals que es diu, que només posen els contenidors, diguem-ne, de 3 hores al dia que toca, i és així, esclar, això ha provocat... A Girona també hi ha moltes oficines, per exemple, no? I no totes tenen l'horari aquell de 8 a 11 al vespre, sinó que passa, vull dir que hi ha coses que s'han de modular, no?
Com ha dit en Carles, és un tema molt complicat. Des de la meva percepció, com més bé ho volem fer amb la recollida d'escombraries, més car és el servei.
I això també és dir... No vull dir que haguem de fer marxa enrere, ni molt menys, però vull dir que sí que hi hem de reflexionar. Perquè pensa que, clar, no és el mateix un contenidor amb una tapa que s'obre i es tanca que un contenidor intel·ligent, diguéssim, que ja necessita d'una tecnologia, etcètera, etcètera. Això per un costat. Després, el tema de l'educació cívica.
És a dir, els contenidors, en memòria, diguéssim, amb intel·ligència o sense intel·ligència, sempre hi han sigut. És a dir, la possibilitat de posar cada cosa en el seu lloc sempre l'hem tinguda. No obstant això, no ha passat. És a dir, no ha passat, en general sí, però hi ha excepcions, que és el que fa que es vegin els contenidors bruts, o al voltant dels contenidors bruts, no?
El fet que els contenidors siguin intel·ligents, que vol dir que, per tant, que es poden obrir a unes hores determinades per posar-hi unes bosses que porten codi, etcètera, és a dir, totes les variants tecnològiques, no vol dir que això resolgui el problema perquè la gent que d'alguna manera
encara no té l'hàbit o és incívica directament continuarà fent exactament el mateix que és deixar les escombraries al costat abandonades allà que ja les recolliran
Jo crec que tot això és complicat. I encara es complica més quan pensem en tot el procés i pensem en la part final. És a dir, què passa amb aquestes escombraries? On van a parar? Com es tracten?
fins a quin punt es reciclen, és a dir, fins a quin punt les forces li demanen al ciutadà, després es compensa fent la feina ben feta. És a dir, tota aquesta informació no la tenim gaire a l'abast, és a dir, evidentment sí que la podem aconseguir, diguéssim, però no és una cosa que s'expliqui, sempre s'explica molt més...
què fa l'Ajuntament per millorar què fa el ciutadà per no ser tan descurat tot queda en l'àmbit entre l'administració i el ciutadà però després amb el que passa amb les escombraries també se'n parla poc i jo crec
que ens convé fer una reflexió més a nivell global, de principi a fi, començant per evitar la generació de productes que després comportin residus, parlant d'envasos, de plàstics, etcètera, des que tot sigui més fàcil de reciclar,
i evidentment passant per l'educació i evidentment passant després també per la responsabilitat de l'administració per posar ordre a tot això però dic que hi ha diferents parts que tenen una responsabilitat i crec que això s'hauria d'analitzar globalment
Jo crec que els últims anys s'ha fet molta pedagogia, perquè si us fixeu, la idea que tenia 15 o 20 anys enrere, és que una persona baixava el contenidor, tirava la bossa al primer contenidor que trobava, i després no oblidava, no sabien ni què passava en aquella bossa, ni on la portaven, si la cremaven, si l'enterraven...
I ara, en canvi, em penso que s'està fent un esforç molt important des de les institucions o des de l'administració per fer aquesta pedagogia de dir, mira, la teva brossa, quan la tires passa això, si no la selecciones bé, passa això d'altre. I jo em penso que això, de mica en mica...
pot anar arreglant entre la població i que el comportament ciutadà sigui més cívic i més correcte. Però hem avançat molt els últims anys. No, no, jo particularment penso que sí que s'ha avançat molt i que ara, diguem-ne, en el cas concret de Girona, avui mateix en una entrevista al dia de Girona, el regidor Sergi Cot explicava que és un canvi cultural important i que com a tal porta desajustos.
M'ha fet una certa gràcia perquè ha dit, de fet, que això venia a l'anterior mandat, tot el procés, i venia a dir que els problemes eren perquè no es havia planificat ben a l'anterior mandat. Alguns creuen que, diguem-ne, que hi va haver casos com el de Montjuïc, en el qual la no presència, precisament, dels representants municipals en un primer terme i deixar-ho tot en mans de tècnics va provocar certs desajustaments, també, no?
Políticament sempre és un tema, com he dit abans, el de la neteja totalment... que es fa servir per desgastar el contrari, com aquell que diu. I això s'ha fet sempre i continuarà fent-se, suposo. Però, bueno, en tots els mandats han hagut coses que s'han fet bé, coses que s'han fet malament. Jo entenc que ara sempre diuen que l'anterior feia pitjor i l'altre... I tu has dit abans que...
No tant per la recollida, sinó pel tema sobretot de la neteja. El contracte que hi havia era totalment... es quedava totalment curt. I amb el nou contracte de neteja s'ha avançat molt també, no? Però bé, la solució perfecta no hi és, sempre hi haurà queixes. Però vosaltres us dona la impressió que Girona està més bruta que fa dos anys o que fa quatre?
A mi particularment el que em dóna la impressió és que hi ha campanyes que estan ben pensades i estructurades i que s'utilitzen les xarxes molt bé per focalitzar en determinats moments els problemes.
Jo tinc la sensació que no està bruta, i ho dic en sèrio. És a dir, sí que és veritat que potser fa un parell d'anys vam detectar com un pic quan va haver-hi aquest canvi, o diguem-ne aquesta mala, no del tot bona gestió, en el tema de residus, i es veien realment els carrers molt bruts. Ara també hem de veure el Nadal, que en Nadal també són aquests efectes que tenim molts i molts envasos, com dèiem abans,
caixes de cartró, coses que tenen també un volum molt gran i que la gent fa que se'ls tregui de sobre, com dèiem, d'una manera ben ràpida i ben fàcil i el primer que troben en aquella zona. Llavors són pics d'això que haurem de veure. Ara, efectes, per exemple, de males olors o d'animals que hi puguin anar o així, jo la veritat és que no, últimament no. I llavors també volia apuntar una coseta que dèiem que referent als que...
no eren massa conscients o que a vegades fins i tot fregaven les bretolades, també en molts punts, si us hi heu fixat, hi posen càmeres, cosa que també permet que si poden identificar aquella persona, és un veí de Girona o no ho és, però el poden identificar d'alguna manera també que rebi una picada de crustó, no sé fins a quin punt, però també és una forma d'anar educant una miqueta tot el panorama.
Aquest és tot un altre tema, el de les càmeres, que hi ha gent que el tema de la seguretat... De fet, vaig llegir no fa gaire que moltes de les càmeres de Girona havien deixat de funcionar per manca d'inversió o de pagament. O de manteniment. O de manteniment, bàsicament de manteniment.
El que no sé si això, diguem-ne, és una qüestió de descuerença o és una qüestió planificada, és a dir que, diguem-ne, que l'actual equip de govern no creu en aquest tema. En tot cas, jo crec que la Policia Municipal sí que hi creu. Sí. Hem de parlar de càmeres? Parlem de càmeres, si voleu. Clar. No, és que aquí, ara, perdona, he de fer-ho perquè, com que estem a la ràdio, és a dir, la manera com l'Arric m'ha mirat i ha fet un gest, diguem-ne, volguem dir, ara toca això...
No, és que les càmeres és un, no sé com dir-ho, per mi és una qüestió, diguéssim, no sabria com definir-ho, però és allò que dius nom a gran en absolut però saps que són útils. Per tant, bé, estàs en...
en aquella situació, és a dir, si tens la seguretat que s'usen d'una manera, diguéssim, ètica,
Bé, pots estar content, diguéssim, no? Però sí que és cert que... És a dir, abans quan parlàvem de la impressió de netedat o de seguretat, una de les coses que hi contribueixen des del meu punt de vista són les pintades, diguéssim, d'acord?
És a dir, tu vas per un carrer, diguéssim, que aparentment no té papers a terra, ni té escombraries abandonades, ni té absolutament res d'això, i veus que està allò, les façanes o portes o parets, diguéssim, pintades o maltractades, dona una mica la sensació de descorança, no?,
A vegades també passa això, per exemple a mi, jo cada vegada que ho veig em fa mal, haig de ser sincer amb el que sento, per tant les càmeres ens ajuden a evitar això.
no només, diguéssim, posar les càmeres només per identificar qui fa bretolades o qui fa coses, diguéssim, fora de lloc, si després no hi ha una política correcta darrere, tampoc serveix de gaire res, no? Per tant, no ho sé, em quedo amb aquest dubte de... És un debat complicat perquè això del gran germà, diguéssim,
Bé, no sé, clar, sí que són útils. El problema és que vulneren a vegades certa, no dic ben ben intimitat, però coses que no tindrien per què ser gravades, no sé, carrer... Per tant, on poses la ratlla vermella, on poses el límit, amb això és complicat. És complicat, no? A Girona hi va haver-hi la zona de Palau, per exemple, van ser els veïns els que reclamaran que se'n posessin, no?, per el tema de...
per controlar els cotxes que entraven a determinades hores i que provocaven. És a dir, és allò de la ratlla, del que t'afecta. Jo crec que els temes de la intimitat haurien de ser molt curosos, però també és cert que ara entres a qualsevol establiment i saps que hi ets, i pel carrer, diguem-ne, que també...
Hi ha gent que diu, no, no, si tu et comportes bé, quin problema has de tenir, no? Però bé, és el gran debat. Sí, el dret a la teva pròpia intimitat, que dir per què han de filmar, que jo estic parlant amb aquest. Clar, és això, no? I pel que fa a les pintades, tothom té un passat.
A veure, ara sabrem coses aquí, ara descobrirem coses. No sé jo qui critiqui les pintades, perquè venim d'on venim, alguns, però sí que és veritat que a l'hora de fer pintades vigila les fas, no? Perquè en un comerç, en una paret històrica, hòstia, no sé, jo crec que hi ha altres maneres de repintar. Els parets de la Universitat de Girona, per exemple, que diguem que estan en un edifici històric, estan farcides de pintades, de pintades habitables, i altres no tan històriques, per
Això pot ser una campanya amb cartells, amb murals, amb moltes coses, i a la pintada ja has d'arribar a un moment ja més extrem, però vigila, és un mur així, que tenc un solar, doncs potser sí, però no tot és pintable.
Jo crec que una cosa són els grafitis, que n'hi ha, o hi ha grafitis artístics que són magnífics. Jo em preferia més a les pintades reivindicatives. Sí, les pintades reivindicatives. Per exemple, hi va haver tot el tema aquell el dia 1 de maig, les pintades establiments relacionats amb el món de la bicicleta, que jo particularment ho vaig trobar lamentable, i com que ho penso t'ho dic, hi ha gent que...
que el defensa i jo no el defenso de cap de les maneres i penso que són sobretot pel tema on es van fer les pintades per mi no eren els correctes hi ha un tema és a dir l'art l'art gràfic de carrer per dir-ho així d'una manera que sintetitzi una mica allò és una cosa que existeix diguéssim i que hi ha gent que realment hi té
que ho fa molt bé, que en sap, i que suposo que tothom, a més a més, té dret, diguéssim, a començar o a aprendre'n o no sé què, però això d'alguna manera...
potser es pot arribar a consensuar. Jo no parlo d'aquestes pintades, evidentment. Jo parlo de... jo què sé... de grafitistes. Grafitistes són aquells que posen la seva firma absolutament a per tot, amb gros, amb petit, amb gruixut, amb negre, amb blau... Per no fer publicitat de ningú i tirant molts anys enrere el famós Perch, per exemple, que va deixar la seva... Per exemple, ja.
és a dir aquesta gent diguéssim en el far west en dirien de gatell fàcil i que en aquest cas són d'esprai fàcil diguéssim això a mi crec que no és...
crec que no està bé i que per tant això quan ho veus dius per què no es va pintar allò que no sona jo anava a dir el mateix a mi em sembla una bretolada en comptes de pintar la paret
Correcte, i és que a més a més qualsevol pret que no és teva, a més a més és que per mi la imatge que em dóna de degradat a la meva ciutat no m'agrada gens, per tant jo, perdoneu que aquí soc una mica més radical, potser tampoc m'he dedicat mai, pinto molt malament i dibuixo molt malament, potser és això, però sí que és veritat que jo no tinc cap problema en que tothom deixi anar el seu art...
en una paret blanca amb un lloc que es pugui fer, però estic molt d'acord en que amb edificis emblemàtics, amb pedra antiga, ostres, amb dol del cor, em fa molt de mal, igual que allò de les bosses d'escombraries que dèiem a terra, no? O sigui, trenca com, no sé, no m'agrada. Dóna una imatge de deixadesa.
No ho sé, ara, per exemple, els trens, els trens pintats. Jo els trobo horribles, no ho sé, potser a altra gent li agrada i considera que és ara... Bueno, perquè no, perquè, és a dir, jo no n'he vist cap de tren, diguéssim, que estigui pintat i diguis, oh...
Que maco, diguéssim, no? No, és a dir, tots són de nivell baix, per dir, artísticament parlant, eh? I no sé, jo crec que això no... En canvi, a vegades es fan morals, per reivindicar la llibertat amb Pablo Hasél, Assal, Girona... Els morals estan... I que estan molt i molt bé, molt i molt bé.
Home, jo recordo ja fa molts anys, per exemple, quan en Esloc Acosta va fer aquell mural a Sàlia Girona, en va fer alguns que, diguem-ne, que en parets, diguem-ne, representava com durant els i vida, per dir-ho d'alguna manera, que estaven realment molt bé. El Festival Monart, per exemple, que es fa, fan unes pintures artístiques que són magnífiques i que, afortunadament, la gent...
la gran majoria respecta vull dir a Girona mateix en el Garaig parlant encara hi ha aquella cucullona gegant sota el carrer Bonestruc de Porta que també s'hi van fer durant un temps que passa que no estem parlant d'això estem parlant d'altres coses estem parlant
De pintades, per exemple, fa dos o tres dies encara hi eren, no sé, però per exemple en l'antiga normal, que ara és la facultat de Medicina, davant de Sant Josep encara hi són aquelles pintades, cridant una manifestació amb tot l'aspecte.
Jo me les mirava. Quan tornem de Montilivi, que passa per allà, doncs encara hi són. Encara hi són, encara hi són. Ens referíem una miqueta a tot això. I això, per exemple, és el que dius, tothom té un passat, eh, Carles? Però vull dir, hi ha gent que ho segueix reivindicant. Abans potser no hi havia tants mitjans com ara per desplaçar les teves idees, diguem-ne. I acabaves fent pintades. El moviment independentista sempre em va fer de pintades.
però ara jo crec que entre les xarxes socials hi ha moltes maneres de reivindicar el que tu creus o el que defenses evitant determinades pintades que tampoc cal el 100% potser a vegades si hi ha una vaga de no sé què o hi ha un cas que realment clama el cel va, tot pintada però per sistema per allò de les bicicletes per exemple jo no li trobo la justificació això
Jo és curiós perquè, per exemple, ara que dèiem això de moltes vegades, ha mutat cap a B, cap a positiu, perquè, per exemple, companyes o companys que tinc d'aquí a Girona que tenen el seu propi negoci, hem baixat la persiana i ens hem trobat les pintades aquestes tan lletges. Diu, doncs va, anem a positivitzar. Llavors agafen un pintor d'aquests que en sap i que ho fa bé i diu, no, és que jo hi vull pintar, si hi hem de pintar,
Pintem però pintem bé i que sigui maco, amb colors, que no tingui aquest punt d'agradat. I llavors ho porten cap a finalitats positives. Dic, ostres, això és estupendo. És com trencar una mica. No m'agrada que pintis tu a casa meva, ja pinto jo una mica el que vull. Per tant, seria això.
Un dels temes que va provocar pintades, que ara en parlàvem precisament, ara faig un gir d'aquells, era el tema de l'habitatge. Precisament tot el tema de les pintades van venir molt pel tema de l'habitatge i el tema de l'habitatge ha tornat a estar al damunt de la taula. Jo crec que ho estarà permanentment perquè és evident que tenim un problema en el país i a la ciutat, però bàsicament el país, diguem-ne que...
d'habitatges, els preus dels lloguers han pujat molt, els preus dels habitatges són molt alts, no tothom pot comprar allà on voldria i no tothom pot comprar i hi ha hagut aquestes manifestacions que van ser multitudinàries a Barcelona i Déu-n'hi-do, Girona, la gent que hi va haver-hi amb el sindicat de llogueteres al darrere i un determinat perfil. La sensació és de dir, bé, ara el tema de l'habitatge és un tema al qual se n'enparlarà molt.
Jo també em faig preguntes, he pensat, curiosament a Barcelona durant vuit anys que havien estat governant els que ara fan les manifestacions no s'havia notat precisament una millora, no? Tampoc. És un tema molt complicat. I quan tu preguntaves al principi com veieu Girona, potser ens hem descuidat tots plegats d'assenyalar que aquest és un dels problemes que té Girona. És a dir, sobretot habitatge per gent jove,
perquè determinats preus, la gent jove i no tan jove no es pot pagar. Per tant, sí que és veritat que no hi ha solucions miraculoses i que es fa molta demagògia política amb aquest tema i que moltes de les mesures que s'han intentat aplicar encara han empitjorat més la situació.
Per tant, no sé, maretes màgiques, no entenem, però jo em penso que l'única manera d'intentar trobar solucions a això és implicar tots els sectors, tant els immobiliaris com els... Bé, el sindicat de llogaters ja no ho sé, si vol col·laborar també, però són complicats. Però vull dir que implicar tots els sectors i intentar trobar mesures... Però esclar, el problema principal no és la senyora Gran o el senyor Gran que té un pis de tota la vida...
que li fa por llogar-lo, que al final ha d'acabar mal llogant perquè encara té més por que li ocupin. El problema és que aquest país no s'ha fet, i no parlo de Catalunya sinó del govern espanyol, no s'ha fet habitatge públic, no s'ha fet habitatge social durant molts i molts anys,
A diferència de molts països europeus que ens passen la mà per la cara en aquest aspecte i que veus que la majoria de la gent té habitatge de lloguer i no en propietat. Però aquí hem estat incapaços, tant Catalunya com Espanya, però sobretot el govern espanyol, de fer això. I és clar, més a més, a Catalunya ens hem trobat que els últims anys...
Han entrat centenars de milers de persones a venir a viure aquí, a intentar buscar-se la vida, que tenen tot el dret de fer-ho, però, esclar, encara ha greugiat més la situació perquè no hi ha aquest habitatge públic que es troba molt a faltar.
És el gran tema d'aquests... no d'aquests dies, jo crec que torna a ser un gran tema, i de fet el president de la Generalitat, diguem-ne, des de Maiada Montcal, que va respondre que ho encaraven i ho tiraven. Una de les propostes que han fet és aquests 50.000 pisos, insuficients per cert, fins al 2030. També Montilla va parlar de 50.000 pisos...
I no sé si se'n van fer alguns, però en tu cas tots crec que no. Sí, se'n van fer bastants, se'n van fer bastants i se'n van planificar bastants que es van fer després, però es van fer, diguem-ne, molts se'n van fer de compra, protegits, per tant amb un preu...
inferior al mercat immobiliari normal i corrent i protegits durant no sé si 10 o 20 anys però aquest potser és un dels grans problemes perquè al final després al cap d'aquests 10 o 15 anys van passar al mercat habitual i no es van vendre amb les condicions que s'havien comprat si no es van vendre a preu de mercat lliure segurament els pisos
Perquè jo crec que també hem de ser curosos, no?, perquè com parlem de pisos, a vegades parlem de pisos socials, però estem parlant, diguem-ne, de pisos que pugui comprar gent que tingui els sous que té, és a dir, no estem parlant del tema de la immigració, de la gent que no hi arriba, estem parlant que la gent jove, i no tan jove com algú ha dit avantes, no arriba, segons quins preus, ni de lloguer ni de compra.
és a dir, no parlem d'orígens sinó que parlem de de disponibilitat econòmica vinguis d'on vinguis i facis el que facis els preus actuals és a dir, un cop
Pràcticament ha desaparegut gran part de la classe mitjana, diguéssim. Amb els preus actuals molt poca gent pot accedir a un habitatge de propietat.
I tampoc de lloguer, diguéssim, perquè darrere de l'encariment de la propietat hi va l'encariment del lloguer, que en alguns casos està afectat per la política turística i en altres no, diguéssim, però els lloguers estan tots molt amunt, diguéssim, no?
Llavors, tot aquest habitatge públic que s'ha anat construint ha anat desapareixent. L'habitatge públic és una necessitat de la societat, que en uns casos pot ser més gran, en uns altres pot ser més petita, però és una funció que l'administració hauria de...
d'haver previst i hauria d'haver fet funcionar. Si la fa amb caràcter d'adquisició en propietat, això desapareix del mercat. Això desapareix del mercat perquè tu, un cop una persona, encara que aquesta persona no revengui el seu pis, encara que el conservi sempre més, aquell habitatge no està disponible, ha desaparegut del mercat. Per tant, això no serveix. L'única cosa que serveix és el mercat de lloguer.
Perdó, l'habitatge de lloguer, i l'habitatge de lloguer és el que hauria de ser l'habitatge públic. L'altre, si s'ha d'intervenir en el mercat privat, ja s'hi intervindrà, o ja es mirarà de quina manera s'hi intervindrà, però la primera mesura de tot és l'habitatge públic de lloguer, i jo crec que els governs s'haurien de concentrar en això.
I això porta una precarietat que joves i no tan joves, i que porten anys, pobres i gairebé treballant potser 3 i 4 anys, que es veuen obligats a compartir pis. I encara estava parlant amb un parell de persones o 3 que tenen el problema de no, és que m'ho han pujat una mica i jo sol ja no puc.
assumir-ho. Llavors, esclar, aquí també va tot en retrocés de poder evolucionar d'una forma normal. Si tu vius en un lloc però no hi arribes, esclar, tampoc arribaràs a comprar. És que vull dir, això relenteix moltíssim totes les possibilitats que es puguin tenir.
En Carles ja deia que no, la solució no és fàcil, però és evident que ens hi hem de posar i és evident que aquí s'hi ha de posar. A vegades sempre girem la vista cap als ajuntaments, però aquest no és un tema, diguem-ne, que hauria de ser la Generalitat o sobretot el Govern de l'Estat, mentre estiguem allà, que hauria d'haver-hi polítiques molt clares en aquest sentit. Hauria de decidir què fa, si va pels habitatges socials de compra o els de lloguer, o les dues coses...
i destinar-hi molts de diners perquè és que realment en aquests moments és un tema complicat. També és veritat que llavors s'hi barregen allò que deia abans, actituds molt polítiques. Ada Colau de la PAC va fer l'inici de la seva carrera i ara dóna la impressió que s'està preparant alguna cosa més o menys similar. Però el problema és que com llavors han estat governant tampoc s'han vist solucions molt clares en aquest sentit.
és un tema polític com parlava abans del de la neteja és un tema que s'utilitza políticament, més que un tema polític és un tema que s'utilitza políticament i clar, tu ets de dretes i estàs defensant aquí els randistes i no sé què i tu ets...
A veure, que la gent jove, que la gent que no té un accés fàcil a l'habitatge, tingui possibilitats de viure bé i viure a un lloc tranquil, i tranquil vull dir que sense preocupar-se, perquè ara no hi arribo, aquest mes no sé com m'ho faré, aquesta inquietud, i ningú pot viure amb aquesta sensació. Per tant, jo em penso que... Però el problema sí que és veritat que s'utilitza políticament, i tots els nevats que hi ha hagut al Congrés, als diputats i altres llocs,
ho han vist, no?, la modificació de la geida, bueno, allò del turisme, ai, el turisme de... els pisos turístics i el lloguer de temporada. Sí, que és una de les maneres, diguem-ne, que... Allà alguns intentaven solucionar coses, però en bona part també les acabaven empitjorant, per tant, m'enteneu? És a dir, és complicat organitzar tot això. El que sí que és veritat és que, esclar, o fem alguna cosa o no ens en sortirem, perquè ara et parlava, els joves s'han d'emancipar, sí, bueno, però... Com?
Com? Aquest és un altre tema, els sous que s'estan pagant en aquests moments no et permeten arribar... Suposant que sigui una parella, suposant una parella, el sou d'un o més del sou d'una o una anirà destinat al tema del lloguer o a l'hipoteca o el que tinguin, no? I després han de sobreviure amb el sou de l'altre. Esclar, les feines moltes vegades són precàries. Un dels dos perd la feina, com s'ho fa? Clar, pots trobar que al cap de quatre dies hi hagi joves que tornin a casa dels pares o...
per poder sobreviure de fet passa molt habitual i això no és de dretes ni d'esquerres és un problema social però a més a més hi ha una és a dir si la persona que té pocs recursos no té la possibilitat d'estalviar
mai tindrà accés a la prosperitat a millorar i per tant aquesta és una cosa que els que tenim una certa edat hem vist fent els nostres pares i els nostres avis
i dius que ara les generacions que venen darrere nostre no tenen possibilitats d'haver-ho, diguéssim, per tant, com deia en Carles, sí, evidentment és una cosa molt polititzada, però és que jo crec que no és polititzada perquè la política ens ha portat fins aquí i la política ens n'hauria de treure, diguéssim, no?
Per tant, jo crec que... Recordeu, els que tenen edat per recordar-ho, que en l'època d'en Franco hi havia el Ministeri de la Vivienda. El Ministeri de la Vivienda se n'ocupava de fer el que eren les cases barates que van donar la possibilitat que molta gent arribés a tenir un habitatge.
Aquesta és una terminologia que feia temps que no es sentia, però que era ben habitual. I posaven aquelles plaques. És que no només hi havia el que en deien les cases barates, sinó que hi havia els pisos de protecció oficial, que eren els de les plaques, diguem-ne, que n'hi havia molts. I les cases també hi eren. Cases barates era com se'n deia del barri de Sant Narcís, per exemple, o com es deia el salt del barri que es va crear també, molt semblant, per cert, a Sant Narcís, no?
A molts pobles i ciutats de Catalunya i, evidentment, d'Espanya n'hi ha, diguéssim. Això era fruit de la política d'un moment, amb els seus pros i els seus contres, diguem-ne, però, bueno, és a dir...
En aquell moment l'habitatge era un problema, es va resoldre com es va resoldre, en aquest moment l'habitatge és un problema i també se li han de donar solucions. Hi ha barris nous de Girona que es van crear d'aquesta manera en base, per exemple, a Can Giver del Pla, que eren les hortes, les sorreres de Sant Eugènia, allà es va crear, diguem-ne, allà va néixer un barri...
que la majoria el va construir, per exemple, el patronat de la Santa Creu, que era un patronat relacionat amb el Bisbat, però també, diguem-ne, amb el d'això, per cert, un barri que va créixer i que ara està amb unes necessitats de rehabilitació també bastant importants.
Llavors hi ha l'altre tema, perquè estàvem parlant de l'habitatge de tot això i després hi ha tot el tema de les ocupacions que jo crec que hi ha gent que ho barreja i que ja tenen alguns punts en comú però que no és necessàriament el mateix. No sé com ho veieu.
Si la gent que té necessitat d'un habitatge se li pot proporcionar, diguéssim, d'una manera legal, per dir-ho així, i encara aquesta ocupació que quedarà probablement serà la...
entre cometes, l'ocupació delingüent, per dir-ho d'alguna manera. Ara, si no hi ha aquesta possibilitat, en aquests moments hi ha molta ocupació que no es pot qualificar de delingüent, sinó de primera necessitat i, per tant, no pot ser equiparable. Sí, però al final també és una ocupació que anava a dir que és una mena de malviure, perquè si tu et veus obligat
A sortir d'un pis, encara que estiguis amb prella, perquè allò no funciona i al final aquelles petites coses que passen se'ls desmunta tot, perquè un sou d'una persona aniria per l'habitatge, l'altre si perd la feina o alguna cosa, o tenen fills, que també jo volia anar una mica...
que al final també és una precarietat social, perquè a nivell d'això també fa que les parelles joves no tinguin fills perquè tenen por de si no els poden mantenir, no tenen habitatge, i després a mi la sensació que tinc és que a part del moviment ocupa la part que t'he dit dolenta, perquè al final li ocupen una vivenda amb una persona que és propietària.
Però és que a sobre no hi van per poder-hi viure bé i ser una solució per a ells. Al final van allà, no tenen llum, no tenen aigua, a viure d'una manera que si tenen fills, gossos, tot allà barrejat... Al final és un concepte que tampoc aporta res. És una cosa momentània per tenir sostre, que no hauria d'anar per aquí. Però això jo crec que ens fa molt mal a nivell social. Ens desmunta la societat que s'ha anat construint aquests darrers 50 anys, 50 per posar-hi un número...
Però penso que això ens està desdibuixant moltíssim i embrutint la societat.
Hem parlat d'habitatge, no hem parlat de mobilitat, si volem podem parlar, que és un de grans temes, perquè en l'anterior mandat jo diria que tots els partits que hi estaven representats estaven d'acord amb que s'han de treure cotxes del centre de Girona, i en l'actual mandat la majoria, dic la majoria perquè no sé què pensa un dels partits, però tots els altres...
I estan més o menys d'acord. El problema és acabar de fer-ho i com fer-ho i de quina manera fer-ho. Es va fer la prova de la plaça Catalunya, però és una prova insuficient i segurament insuficient. Per fer tot allò que es diu i a més lligat amb la zona de baixes emissions, segurament hi hauria d'haver-hi...
aparcaments dispersoris, segurament hauria d'haver-hi més freqüències de transport públic, i tot això ho ha d'encarar un govern municipal que es troba que perdrà un dels seus valors més importants, com és el de Cristina Andreu, que per l'Ons de Salut ha anunciat que dimitia, la qual cosa ho ligarà segurament a canvis en l'organigrama de l'actual equip de govern.
Miro-te en Carles, perquè en Carles aquestes coses n'està molt el cas i la pèrdua de Cristina Andreu, diguem-ne, aquests dos anys i mig que queden de mandat per guanyar-me és important. Es trobarà a faltar perquè és una persona molt preparada en aquests temes també. No ho sé, el tema de la mobilitat... Si tu ets gironia, no agafes el cotxe per anar enlloc, això està clar, perquè...
és terrible i la gent que ve de fora, és veritat, hauria de tenir uns aparcaments dissuasius que no hagués d'entrar fins al centre de la ciutat. Dissuasius o dissuasoris, ara aprofito que tenim el filòleg aquí perquè és un dubte que he tingut i ho he sentit de les dues maneres i no sé si són col·lectes les dues. Es fa servir dissuasius i dissuasoris però bé, en principi... Els dos serien bons? Dissuasoris estaria bé, penso.
Però el tema que ens ho compés és a dir, s'està treballant perquè la gent, per sort Girona és una ciutat que es pot fer a peu en una part molt important. Després hi ha el transport públic, és a dir, el que hem de mirar és que evidentment que el cotxe cada cop estigui més absent del centre de la ciutat. Això ho hem d'intentar.
i després hem d'intentar que la gent s'acostumi a caminar, que és molt important per la salut també, però sempre trobarem problemes en determinats carrers, en determinades zones, per exemple aquesta on estem ara, és una de les més complicades perquè no hi ha manera d'aparcar al lloc, la gent que a vegades necessita anar en cotxe o que la portin en cotxe en algun lloc és complicat,
Jo entenc que si el tema que hem parlat anteriorment, els temes que hem parlat anteriorment eren complicats i necessiten temps, aquest pla necessita temps. I encara tenim la sort que Girona és una ciutat d'una mida que, com te deia abans, es pot fer a peu, es pot fer amb bicicleta o es pot fer amb moto també.
Però el tema de la bicicleta, curiosament, jo abans els hi tenia molta mania i ara veus, que és un tema que... També perquè ha augmentat la conscienciació dels ciclistes, és a dir, excepte uns casos concrets del barri vell, que tots una mica coneixem, doncs és allò que jo havia arribat a dir, si mai m'atropellen a Girona serà un ciclista, perquè allò que sortíem per la cantonada, pel no sé què...
Però ara jo em penso que hem guanyat amb... Sí, et sent en Xavier Coromines, amb el que ja hem vist discutit fa molts anys. Ja ens discutia massa fa molt de temps.
Però no, jo crec que la consciència dels ciclistes també ha millorat, vaja, no sé, veig últimament... És com tot, el tant percent de ciclistes que no respecta les normes que hi és, deu ser exactament igual que el tant percent de gent que van patir tenet i no els respecta, o un tant percent de conductors que tampoc no ho fan, o un tant percent de vianants que també creuen per allà on volen, és a dir, tothom és... Les normes hi són, si tothom les complir seria segurament un món...
Millor, però com que hem de partir a la base que no tothom ho fa, llavors passen les coses que passen. El problema és que si vas amb bicicleta, si no utilitzes la xarxa, perquè ja tens el que te la robin. Ah, val, sí, sí, sí.
Jo convidaria també les mares i pares que van a buscar els nens en vora punta als col·legis de Girona, que estan al centre, que també provin d'anar-hi peu, que això seria un avantatge molt bona. Vos dir que no ho fa tothom, això? Sí, tothom. Si vas a les hores punta davant dels col·legis...
Això també ho voldria pel conservatori, és curiós perquè a unes determinades hores, diguem-ne Pompeu Fabra queda ocupada. Vaig veure l'altre dia i dic, ostres, no sé, aquesta consciència entre tots, el que dèiem abans, també si entre tots hi poséssim una mica més de la nostra part, i penso que als nens també els hi va bé caminar, poden explicar coses, no cal que ho facin al cotxe.
Si es pogués també educar-nos entre tots a fer aquest esforç i no ambro pares i mares dels col·legis per això, no? Perquè hi ha punts, no?, moments que ens trobem a fer. Sí, sí, tots podríem saber de quins col·legis estem parlant, eh? Vull dir, hi són, diguem-ne, a l'Eixample, però també hi són a Sant Narcís o també hi són, diguem-ne...
a determinats jocs aquests però tot això és complicat perquè és allò de és un moment, són 5 minuts al final són molts cotxes i en un moment mal concret si parlem de les escoles sí
Aquest és un problema molt específic, el de la sortida de les escoles, però en general jo crec que quan es pren la decisió de restringir una determinada zona al trànsit, que evidentment és una decisió positiva,
Jo crec que abans s'han de contemplar alternatives, diguem-ne, i les alternatives poden ser els aparcaments d'usosores, poden ser combinats amb una major freqüència de transport públic, és a dir, depèn de les zones, depèn del lloc, però...
jo ho veig imprescindible, diguéssim, és a dir, jo crec que està molt bé tancar un lloc, queda molt bé, queda molt bé adornar-lo, enjardinar-lo i fer-lo amable per als vianants i per als ciutadans que hi viuen, però, diguéssim, el cotxe també és una realitat, diguéssim, i si se li limita la circulació en uns determinats llocs, doncs se li ha de donar alternativa per circular per uns altres i se li ha de donar alternativa per aparcar-lo, diguéssim,
independentment de què és veritat tot allò que puguis fer a peu val més fer-ho a peu que no pas fer-ho en cotxe
per una qüestió de salut, per una qüestió d'estalvi de combustible i, per tant, de millora del sistema ecològic, però el cotxe es continua utilitzant, diguéssim, i per a aquelles persones que l'utilitzen crec que han de tenir alternatives. Jo entenc que la majoria de cotxes que hi ha per la ciutat de Girona ve de fora.
la majoria la gent d'aquí o de la Rodalia jo que vinc de fora i que necessito el cotxe per als contínuos desplaçaments és veritat que Girona és la ciutat que es pot caminar però per exemple en les meves circumstàncies si he d'anar de Palau al Trueta per dir-ho d'alguna manera em costa però ja hi ha transport pública però jo per exemple que entro fora de Girona doncs tinc molt clar que per aparcar hauré de pagar
i és una possibilitat aquí tenim un aparcament municipal a Miligraït però el que passa és que llavors és una alternativa cara les zones verdes i blaves i tot això que tenim però insisteixo sobretot quan hi ha esdeveniments tipus fires o tipus congressos ha d'haver aparcaments dissuasoris dissuasius millor dissuasius al final ens ho has acabat dient millor dissuasius que dissuasoris
que tothom utilitza els seus obres sí, és cert amb el Girona Futbol Club veiem que sembla que ha funcionat bastant bé que al principi hi havia aquells col·lapses i ara el fet de fer aquest aparcament que hi ha a les afores a la part d'aquí al principi de la carretera Barcelona sembla que flueix una mica més no es nota tant
No sé si va rebre ahir algun missatge, diguem que les entrades del Girona a Liverpool es venien amb un 77% de descompte a la gent de l'ODG, es va acabar sapient que era una alerta, un simulacre de ciberseguretat, que a mi se m'ha fet una mica estrany, tot plegat que una cosa tan sèria com l'Agència de Ciberseguretat Catalana utilitzi aquests...
aquestes trampes, aquestes proves, perquè molta gent es va il·lusionar i va pensar, guita, donarà les entrades, ja que no són pel camp, un 77% de descompte. Doncs no, era fals, era absolutament fals. És curiós perquè justament va haver-hi molta polèmica amb el preu de les entrades justament d'aquest partit.
i ara surt això sí, sí, semblava que sembla que colloni que jo crec que ja anava per aquí per dir-ho en tot cas és perquè detectem les fake news així exacte, va ser diguem-ne una prova per fer-ho el que passa que un dels que la va rebre per exemple va ser l'Adam Bertran que és professor a l'universitat de Girona i que porta temes d'esports que no en tenia ni idea i gràcia, gràcia jo crec que no li va fer del tot
I no era Sants Innocents. Escolteu, ha anat molt bé tot això, però arriben les 11. Gràcies, Carles Bonaventura, gràcies, Sandra Florença, gràcies, Enric Serra. Nosaltres, si tot va bé, tornem demà. Ara són les 11. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio.
És dimarts 26 de novembre i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafany.
Girona comença a estendre els contenidors intel·ligents a 20 barris de la ciutat. Aquest és el model de recollida de residus que més es farà servir perquè en aquests barris hi viu fins al 80% de la població. La implementació serà progressiva i començarà el 16 de desembre a l'Eixample, Figueró, la Bonestruc i una part del Mercadal. Allà on es vagin estenent, els gironins tindran dos tipus de contenidors per llançar les escombraries. Un de marró per l'orgànica i un altre de gris que serà multifracció per paper i cartró amb vasos, vidre i rebuig segons el dia que toqui.
Els contenidors estaran tancats i només es podran obrir amb una targeta electrònica entre les 7 del matí i les 10 de la nit.
Giron obre un nou canal per fer arribar queixes i incidències a la policia municipal a través dels centres cívics. A partir d'ara, la xarxa de centres que hi ha a la ciutat disposarà d'uns talonaris perquè la gent els ompli explicant què és allò que els preocupa. Les peticions es faran arribar a la policia municipal i en un termini d'una setmana els agents contactaran amb els veïns per telèfon per buscar-hi solució.
Els serveis d'atenció especialitzada de la demarcació de Girona tenen 558 víctimes de violència masclista en el primer semestre de 2024. Així ho va anunciar el delegat del govern a Girona, Xavier Guinart, en l'acte institucional d'aquest dilluns per commemorar el Dia per l'eliminació de la violència contra les dones. L'acte es va aprofitar per incidir en la importància d'eliminar les agressions que tenen lloc a l'espai públic i el paper que tenen les administracions locals com a porta d'entrada de les víctimes.
Un estudi de l'IDIG vincula una molècula amb l'activitat del greix i obre noves vies per lluitar contra l'obesitat. En concret, el descobriment mostra com la inflamació local provocada per l'obesitat redueix el treball d'aquesta molècula d'ARN i que afecta el bon funcionament de les cèl·lules majoritàries en el teixit gras, conegudes com a dipòsits.
Una tesi de la Universitat de Girona aconsegueix convertir el CO2 en altres compostos. Els resultats de la investigació suposen un avenç important per contribuir a la reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle i de la dependència dels recursos fòssils.
Girona acollirà la 18a Marató per la Marató de TV3 el diumenge, dia 15 de desembre. L'Ajuntament, a través del Servei d'Esports, també amb el Club de Latisme Girona i els bombers de la Generalitat, organitzarà la 18a Marató per la Marató de TV3. La prova té com a objectiu mobilitzar atletes populars i ocasionals, caminants i ciutadania en general per tal de fer un donatiu pel programa enguany dedicat a les malalties respiratòries.
I en esports embolic amb les entrades del Liverpool i la Universitat de Girona. Segons va explicar la cadena CERA, els professors van rebre una promoció d'entrades pel partit impulsada, teòricament, per la Regidoria de Cultura i d'Esports de l'Ajuntament. Tant el Girona com el Consistori van desmentir aquesta oferta i la universitat va confirmar que es tracta d'un simulacre per part de l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya.
I acabem amb el temps, dia avui que s'ha aixecat en núvolat però que pot deixar pas al sol, sobretot a les hores centrals, malgrat que els núvols no marxaran del tot en una jornada amb 17 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïd esvai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza al 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. Gironès 92.7 FM. Informació de proximitat, notícies, entrevistes, tertúlies, reportatges... Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. Girona FM.cat. La ràdio de Girona, vagis on vagis. Guanyes 100 euros en compres a la Black Friday Week de l'Espai Girona.