Fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina.
El primer cafè. Comença el dia connectant Girona FM per conèixer què passa a Girona i saber, de primera mà, l'actualitat local i de servei. Un programa per començar el dia sabent tot el que necessites. De dilluns a divendres a partir de les 9 del matí amb Pau Villafany, Said Svai i Arnau Vila. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Said Esbai. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. El 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
La tertúlia de Girona FM Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i de part de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat.
Bon matí d'aquest 11 d'octubre i entrem en temps de tertulia aquí a Girona FM, a tertulia per parlar de la ciutat del país, de les coses que ens afecten, del que en realitat ells vulguin, amb les tres persones que m'acompanyen aquí avui als Estudis del carrer Balmes a l'Eixample de Girona. I si m'ho permeten, el que faré serà saludar-los per entrar ja directament en matèria. Senyor Jordi Navarro, de la intersindical. Vull dir, faig la broma, bon dia primer.
Dic que faig la broma perquè com que està en tants llocs li vaig preguntar a l'anterior vegada i em va dir ara estic amb la intersindical, però no deixa d'estar a molts altres llocs. A moltes trinxeres, però ara aquesta és la trinxera principal. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos, com també els hi donem al senyor Roger Casero, també fa moltes coses que ja no... és a dir, podria portar el barret, diguem-ne, de les associacions de veïns a través de la... no me'n sé mai... El coordinador de associacions veïnals de Girona.
i l'ordinadora d'Associacions Veïnals de Girona, però també un professional en actiu, gràcies per ser aquí. Molt bé, a vosaltres. I a la Neus Vila, també li donem les gràcies per ser-hi, comunicadora, professora a l'ODG i tantes altres coses. Què tal? Hola, bon dia Jordi.
Podem començar amb el que vulgueu, perquè hem tingut una pretertòlia molt animada que en poc temps hem passat de tocar campanes a parlar, diguem-ne, de temes de saquera i temes ambientals. Però, si m'ho permeteu, la Neus tenia un tema d'educació, perquè avui instituts i centres educatius de Girona i de les comarques, alguns, la majoria, s'han unit, diguem-ne, a una vaga que hi ha,
per una qüestió. El tema que estan molt preocupats perquè canvien, i això ja se sap, les proves d'accés a la universitat i se sap quan es faran, però no se sap com i de quina manera es faran i això mostra preocupació.
És que jo penso que la paraula selectivitat, l'espau, és sinònim de preocupació lavada i els que som pares i ho hem viscut fa poc, l'atenció que tenen, que ja des del primer debat paraula selectivitat surt cada dia, penso que és un desgast emocional molt gran que li afegeixen i per tant és aquest el motiu pel que s'ha dit de la vaga,
que els que estan ja començant, que fa tres setmanes ja, que com qui viu estan fent classes, aviat ja un mes, no saben res de com seran les noves proves. Tot és una mica hipòtesi. Tenen les dades però no el com i per tant no poden preparar-se perquè ni el mateix professorat ho sap. I suposo que és una mica una crida a dir esteu jugant.
amb la nostra salut emocional. Jo és el missatge que vull interpel·lar de per què tants joves, i fins i tot, m'atreviria a dir, professorat, ha afavorit que es faci aquesta vaga, que s'ha feta a diferents punts d'arreu de Catalunya i d'Espanya, però que avui a Girona o comarques gironines pren força.
Fa poc, també, en aquesta paret de tertúlia que em parlaven, perquè tenim dos exemples aquí amb els altres dos protagonistes de la tertúlia, el Roger acaba dient, entes que a ell l'any passat això se li va acabar, diguem-ne, el curs passat.
i en en Jordi Caliver, diguem-ne, per diferents raons. És veritat el que deia la Neus, ho veus viure així, és a dir, el tema de les pau, que jo n'he dit la selectivitat, que és la manera que hem dit tota la vida, tensiona, el que passa és que bé abans hi havia la vàlides,
és una manera d'una prova i la Neus parlava de salut emocional i estàs d'acord amb tot això en el sentit que tensiona la main adequada a fer-ho que després en realitat se'n surten la majoria, però ells molt bé també.
aprovats que és elevat, sí que és veritat que hi ha un filtre previ, evidentment, que és quan s'acaba l'ESO pots obtenir diferents vies i evidentment no tothom passa pel batxiller, tot i que pels cicles TV hi ha molt d'accés a la universitat i, de fet, els cicles TV estan més demandats, però sí que és cert que s'estableix una mica aquesta situació que és com un trànsit dolorós. És un trànsit dolorós que
que marca o que sembla que pugui marcar de forma molt definitiva el teu futur, tot i que després també tot es relativitza. Però sí que és cert que aquí hi ha el factor propi de la queixa i de la protesta, que és que ja portem uns anys en què s'està canviant el batxiller cap a una metodologia més que potenciïn les competències, etc.
Però sí que és cert que aquesta implantació s'està prohrugant i està sent més llarga. De fet, ja s'havia d'aplicar amb l'alumnat que l'any passat va fer la selectivitat, però això no es va aturar i es va posposar a tirar la pilota endavant. I sí que és veritat que, vaja, jo crec que la selectivitat
Per com hem muntat el sistema no la canviarem aquí, però sí que és veritat que hi ha altres països que l'accés a la universitat no es fa a través de la selectivitat i que la selectivitat de fet és el primer curs universitari, la selectivitat en el sentit on es fa una criva i que per tant tenen una via d'accés a la universitat més accessible,
fàcil entre cometes, però amb un primer curs que és exigent i que ja fa la criba també. Però sí que es percep com una mica aquell escull que s'ha de superar i que sí que fa que durant tot el batxiller, especialment el segon, i com més t'hi acostes, en general també la mainada noti aquella inquietud, aquests nervis,
Tot i que, és cert, també, i les dades ho demostren, la majoria de l'alumnat aprova perquè tenia una molt bona preparació. Però sí que és cert que ens podem plantejar el batxiller com a estudis per generar contingut o estudis per preparar un examen. Si ens interessem una mica més, també això es podria qüestionar.
Jordi, tu t'hi trobaràs, però alguna cosa coneixes en tot això? Sí, alguna cosa conec del tema. El que sí que diria és que jo personalment jo celebro que els estudiants facin vaga. Perquè a veure, sembla com si alguns i algunes descobrissin la sopa d'all. Ara, actualment, fa molts anys que els estudiants s'organitzen en vagues per reclamar millores en el sistema públic d'educació, sigui a la universitat, sigui a la secundària, sigui a la primària.
És a dir, amb això intento dir que també les persones, la ciutadania, ens hem de guanyar els drets a base de lluitar. Aquí ningú regala res. I l'educació, des del meu punt de vista, hauria de ser de qualitat, hauria de ser pública i amb una perspectiva diferent d'ara. És evident que el sistema educatiu s'encamina més cap a un sistema més privat.
on les desigualtats socials tenen un pes cada vegada més gran i no és el mateix una persona de família humil d'una persona que està en un entorn més privilegiat i això acaba afectant a l'educació dels futurs dels nostres fills i filles en aquest sentit benvinguda a la vaga i si és per millorar coses ostres endavant
Jo els aplaudeixo i els recolzo, i tinc fills que estan en aquesta línia, no? Jo era com sentia en al·lògia allò que en altres països, diguem-ne, la selectivitat és com una mena de cur d'accés, me n'he anat, diguem-ne, un triat, una edat, i me n'he anat allò que en deien que es va dir COU en un moment determinat, però abans del COU,
i després de 6è de Batxiller i de la Raval hi havia una cosa que es deia el preu, el pre universitari, que en realitat era una miqueta tot això. Però quan parlaves neus del tema de la salut emocional, suposo que ho deies perquè bàsicament no és tant aprovar o no aprovar, que la majoria aproven i jo crec que van bastant preparats, sinó que aquella no te'ls hi pot condicionar.
cap on volen derivar. És a dir, ens estem trobant que hi ha gent que té el cap que vol fer medicina per anar per la banda alta i que a vegades dues dècimes o tres dècimes li poden impedir o que li poden retardar, perquè ara ja s'han trobat altres vies. I això sí que potser a la gent, no sé si als nanos i nanes més conscienciats se'ls pot provocar un cert estrès.
A veure, jo no entraré en temes personals, però ho he viscut amb diferents persones i jo penso que les tres hi és, sobretot, perquè al final la selectivitat prima un número, no prima qualitat, el que jo penso, i jo ho pensava fa, no sé, 30 anys que la vaig fer o ja no sé quants.
És a dir, a segon de Batxillerat, primer segon, pel que he constatat, més del 80% dels joves no tenen clar què volen fer. O contents ni 15 dies abans de matricular-se. Però hi ha un petit gruix que ho tenen molt clar, que ho porten molt a la sang el que volen fer.
I quan aquest petit gruix de joves tenen alguna diferència perquè hi ha necessitats educatives especials, la seva activitat no ajuda. Tenen mitja hora més d'examen, mitja hora més de temps. Jo puc fer una crida de dir que hi ha persones que realment tenen clar el que voldrien fer,
però el sistema no ajuda. I després parlem que l'educació ha de ser inclusiva, que ha de ser amb aquesta filosofia. I jo he conegut diferents casos, un m'afecta personalment, en què realment ha estat dur per això, perquè es prima la nota i no es prima que realment hi ha ganes.
perquè molts alumnes a primer de grau de pràcticament tots els estudis ho acaben deixant i ho veig jo des de la universitat perquè van entrar per nota, perquè per nota entraven, però ganes no. Llavors jo penso que hauríem de recuperar també realment la gent que té ganes de seguir estudiant malgrat que té dificultats perquè hi arribi una mica més tard, però no perquè no tingui ganes. Clar, és que en aquests sistemes que, diguéssim, l'accés als estudis que tu vols
és més fàcil, i no depèn d'una nota, d'un examen, el primer curs del grau és el que fa la prova de foc, i que aquí els que tenen interès sí que hi van. Sí que és cert, a veure, el sistema educatiu, i ara es parla molt d'inclusió,
i inevitablement s'ha de parlar d'inclusió perquè hi ha molta segregació. I aquesta és una realitat no sempre prou reconeguda, tot i que en manifestament hi ha dalles que ho demostren també a la nostra ciutat, especialment en alguns barris de la nostra ciutat. Però el que també hem de tenir en compte aquí, per no carregar tots els neulers al sistema educatiu, és que precisament les grans desigualtats passen, i això va ser objecte també de...
de debat i de comentari a l'acte d'inici de curs, del curs escolar que girona, doncs les grans desigualtats sobretot es manifesten en el que passa quan s'acaba l'horari escolar, quan s'acabi, per entendre'ns, a partir de les 5 de la tarda. I és en aquí també on s'ha de poder actuar des d'una vessant socioeducativa perquè
Evidentment, l'escola fa, en certa manera, no de forma completa, però sí que, en certa manera, iguala, però quan surt d'aquest marc, les desigualtats, a vegades, són molt evidents. Per tant, aquí, una mica seguint el que comentava en Jordi, aquí el que cal és fer l'esforç en clau equitat en precisament tot allò que passa després de l'escola.
Sí, això és veritat que és molt habitual, que sempre acaba sortint en els debats. El sistema educatiu arriba fins on arriba. No es poden fer miracles. Les desigualtats existeixen i són...
la desestructuració de molts segments de la nostra societat és present i és bastant rellevant, i és clar, això acaba arribant d'una manera o d'una altra a les diverses etapes, a les diferents etapes de la vida acadèmica d'una persona. I a la universitat està claríssim que això ja arriba. No ho sé, relativament al tema només de la salut emocional, segurament la universitat, és a dir, el procés d'accés a l'SPAW i després, quan comença el curs, és evident que això genera un gran estrès i un gran impacte emocional.
Però això també està present en el món laboral, totalment present. Jo ara que estic amb temes sindicals, hi ha un nombre molt elevat, cada vegada més elevat, de baixes per ansietat, per estrès, problemes de salut associats a això, a la manca de salut emocional. I això també, com a societat, potser ens ho hem de començar a plantejar. I no és una cosa endèmica al nostre país, ni molt més. No, no. Va més enllà. Exacte.
Perdona, hi ha dades que en el món actualment, de cada quatre persones, una ja està patint. Problemes de salut emocional, és potser la malaltia, per dir-ho així, del segle XXI, no? És un cruix molt important. Per això jo deia, perdona'm Roger, que és potser el primer gran moment de canvi
si que ho és a quart d'Eso, quant per quart d'Eso, els pares ajudem i van un costat a una altra, però al final, si volen continuar estudiant a pos obligatori i per tant decideixen què estudiaran, no aquelles assignatures que fins ara eren obligades, és que prens un primer canvi
de maduresa, tot i que la maduresa del cervell fins als 25 anys diuen que no està del tot feta, i per tant és trist que una nota et condicioni el teu futur quan realment tens ganes. Llavors a mi m'agraden països al nord que esperen el primer any de grau perquè potser t'espensaves que jo sí i després veus que no i no passa res. Equivocar-se és de valents, al contrari ho vois provar o no.
Però aquí és quan han tancat portes a persones que sé que els hi hagués anat bé. No, en temes de salut emocional o de tolerància a la frustració... L'altre dia, tota una colla que havíem compartit de diferents cursos a l'escola Montjuïc, vam fer una trobada a la mateixa escola. Vam tornar a visitar l'escola, vam anar a sopar després, etc.
Bueno, sí que hi havia certa transversalitat en el sentit que, fins i tot a primària, però llavors TV secundària, jo quan miro el llibre dels... tenim un llibret del Girona 3, que es deia, que llavors va sortir la Raola, doncs de l'alumnat que hi havia, era bastant habitual que la gent repetís. Especialment al COU, per exemple, o al Batxiller. Era habitual, evidentment, quan la repetia, jo vaig ser un repetidor, no ho entomaves amb alegria, tampoc n'estaves content.
Però tampoc una frustració que t'enfonsava. No. I sí que ara es té una mica la percepció que el sistema també s'ha organitzat de manera que ningú repeteixi. El sistema no li interessen els repetidors. De fet, no n'hi ha, els repetidors. Per això. Llavors, el fet de repetir o el fet de no superar, bueno, vull dir que, no sé, sembla que...
No sé si és només en aquest àmbit, ara aquí podem posar un jardí, però com la sensació de fer uns alumnes com molt de vidre, molt fràgil. I sí que hi ha elements objectivables de fragilitat i sí que és veritat que la salut mental té un pes de reconeixement i és important que siguis més ara que no pas abans. Però bé, jo potser ja...
La sensació que abans es repetia i tampoc s'acabava el món i la impressió que ara precisament el que es vol és que ningú ho repeteixi.
Perdoneu, quan ell s'ha autocalificat de boomer, he pensat què hauria de dir de la meva generació. Tot i que jo estrictament no ho soc. És curzent dels 40 i els 70. I els boomers són això. Encara hi entrem. Però fa certa gràcia, és normal això, cada generació...
té els seus tòpics, les seves històries, i els que ara tenen 17 anys aquí uns anys seran els boomers del futur i faran exactament el mateix. No, quan jo era jove les coses eren millors, caramba, és inevitable. Però sí que és veritat que poder, de cares de la frustració, almenys a mi em dona la sensació que aquest relat que s'està creant avui dia, que la gent ha de ser triomfadora, ha de ser un youtuber,
Has de tenir un xalet de luxe, has de viatjar totes les parts del món, esclar, qui aconseguirà això? Sembla ser que per no frustrar-te has de tenir una professió de màxim nivell, poder acquisitiu altíssim, i si et conformes de ser lampista, o ser cuiner, o ser parroquer o el que sigui, doncs sembla ser que això... Ostres, quin rotllo, no? Quina frustració!
Ara sortim aquí fora i per exemple veurem una persona amb un carro que està netejant al carrer. Aquesta persona és menys per ser això? Doncs sembla ser que sí. Llavors la frustració està asseguradíssima.
És una cosa de reflexió a nivell de societat, penso. Ara ho he buscat perquè era ahir, que era el dia... Ahir era el dia mundial, estava segur. El dia mental. Com el que fem els periodistes quan surten dades així, doncs que busquem estadístiques, tot i que el tema de les estadístiques, Mark Twain ja va dir exactament el que em pensava d'elles, no?
Però és veritat que hi ha un munt de gent. Alguna gent pensa que, de fet, hi ha estat sempre aquesta gent i que ara la tenim detectada i abans no se'n parlava, abans senzillament els reconaven. Tu creus que...? Mira, no és que jo ho cregui, tot i que també m'agrada llegir del tema, perquè el tema social-emocional penso que és superimportant. I faig un apunt, també soc boomer,
Això que deies, jo no em canso de repetir a les classes que faig que no hi ha persones més importants que altres, hi ha encàrrecs més importants que altres, hi ha responsabilitats i això la gent s'ho ha de posar al cap, perquè per a una persona o és l'escombriaire o és el cambrer o som nosaltres. El que passa que la societat a vegades ens ha fet entendre que no, jo dic que hi ha encàrrecs però no hi ha persones més importants.
Semana passada vam tenir l'oportunitat, jo vaig poder anar, va venir el filòsof en Jordi Pigem a l'universitat de Girona a fer una xerrada, una xerrada superinteressant per dir, escolteu, hi ha hagut un canvi, hi ha un canvi de paradigma, hi ha un canvi de valors, què ens està passant a la societat amb aquesta auge de l'intel·ligència artificial? Què ell va dir? No m'agrada d'intel·ligència artificial. Dic, ja, perquè per a mi no és intel·ligència. Intel·ligència és comprendre, deia ell, i una màquina pot comprendre el que faig repetir o volcar.
I va haver un moment que va dir, el mal que han fet les xarxes socials en els joves, en que no saben gestionar ni així de frustració, i que viuen en aquest món ideal dels youtubers i tal, és catastròfic. Si la frustració és tenir menys likes dels que esperaves...
és una cosa per discutir. És molt trist. I parlava de les dades. I no vull frivolitzar, perquè hi ha gent que, per causes com aquestes, ha patit problemes seriosos. Per tant, de frivolitzar no, però també és veritat. Això em porta, perdoneu una mica, crec que ha sigut en Roger, o no en Roger, o en Jordi, que ha parlat una miqueta aquesta societat de vidre que tenim. És a dir, està bé millorar la...
el paper de les persones, la salut emocional de les persones, però també és veritat que estaria bé explicar que la vida va com va i que no tot ha de ser bonic i que hi ha coses que no es poden triar. Hi ha coses que no es poden triar. Hi has d'acceptar i preparar sobretot els més joves per tal de freundar-les també. O sigui, hi ha la tolerància, la frustració,
que no vol dir que hagin de criar nens frustrats o criatures frustrades, però sí que no els hi hem d'estalviar el passar per segons quins dolts, per segons quines situacions que formen part de la vida. I això es queda acessits perquè tard o d'hora t'hi trobes i com ho gestionis, com ho aprenguis o gestionaries, com ho reproduiràs després. Amb la salut mental sí que és cert que se li ha donat i és important molta visibilitat,
perquè el que també és veritat és que la salut mental ja no és allò que poden patir algunes persones que els ubiquem en el psiquiàtric de sal, per exemple, i que escandalitzaven a la població quan sortien al carrer
gosaven anar a la Rambla o anar a qualsevol altre lloc. No, la salut mental és qualcom que forma part de la nostra salut i que tots al llarg de la vida segurament podrem passar o podrem tenir algun problema de salut mental. No és una cosa que ens sigui aliena. I jo crec que aquesta és una qüestió que l'hem de tenir clara perquè forma part de la nostra salut com un element més per entendre'ns de la salut física. I això, per exemple,
Per exemple, en el món empresarial s'ha avançat molt amb la prevenció de riscos i amb la seguretat en el treball, etc. Perdó, dius que des del món empresarial? No, no, és a dir que dins de l'empresa s'ha avançat a la prevenció de riscos, però encara queda molt... Ho sento, però no puc acudir. És igual. Precisament les empreses no... Espera un moment, jo dic, dins de l'empresa la prevenció de riscos laborals s'ha avançat.
Però jo no sé de qui em volia anar. Però no s'ha avançat prou a incloure la salut mental com un risc laboral. I que de la mateixa manera que una persona pot tenir un accident laboral perquè li ha passat alguna cosa.
també s'hauria de poder abordar en clau prevenció tot el tema relacionat amb la salut mental dins de la salut laboral. Vull dir que és que el COM, que va conquerint aspectes de la societat, però amb alguns encara té molt de recorregut per fer. Dos temes, si me'n perdoneu, perquè van sortir al curs passat en aquesta tàctovia i que...
per tancar el tema, si voleu i si no, no, però que aneu relacionats amb coses que heu dit els tres, no? Per exemple, l'Emeli Barbero va explicar el cas d'una persona d'un determinat barri de Girona, que no diré però que tots endevinareu, que per exemple que tenia una família que tenia dos noies, crec que eren dos noies que estaven en aquell moment estudiant, hi ha temes universitaris,
i que amb els temes dels talls de llum que no podien fer-ho. I que aquí va haver-hi una gestió, diguem-ne, municipal que els va permetre aconseguir un pis en un altre lloc, perquè aquella gent estava estudiant una carrera amb espelmes. Allò que deien, eh? De les 6 hores. I un altre que em penso que agradarà, la Neus, el que en aquell moment, i ara ja no és, era el degà de la Facultat de Medicina del DG, va dir que ell, per formar uns metges, s'estimava més
gent amb vuit i mig motivada, que no deus que no havien viscut mai la vida i no sabien el que era el que era això. Però és que al final... Ho diré, jo vaig quedar parat i després a l'entrany vaig veure-ho, és a dir, de què és la gent que treu un 10 continu, però que després no té cap mena d'empatia amb el mal.
que tant se li que el que vol és anar a fer cirurgia estètica per guanyar diners i que se li fa fotre al pacient. Jo va dir-ho amb una contundència notòria que em va fer pensar molt i va dir bàsicament això, m'estimo més 18 i mig i no sé si ja va dir 18 i mig és a dir motivats, que no grans cracs, que no serviran mai per fer de metges tractant els altres i ajudar-los.
Segons com tracti el pacient, el pacient millorarà o no. De fet, devia haver-hi la pel·lícula El pacient, de doctor, que parla precisament d'això. Jo crec que més que veure la pel·lícula, ell ho havia viscut. A la seva pel·lícula. Però hi estic completament d'acord, perquè al final són persones. Si no...
Hi ha una cosa que volia parlar relacionada amb això, que un dels factors que genera més ansietat, per exemple, en el món laboral, és la competitivitat extrema. I està relacionat amb això que has dit tu Jordi, d'aquest jove, aquest prototipus de persona que treu un 10, però que el que aspira no és a la vocació, sinó una altra cosa. Això també vivim en un sistema econòmic.
i ara ho sento però ja vaig una mica cap al meu terreny de crítica del sistema econòmic vigent, un sistema econòmic que durant dècades ha primat la competitivitat molt per sobre i la competitivitat s'ha convertit en una mena d'ideologia
que ho ha impregnat absolutament tot. Prima la competitivitat és alt, la competitivitat vol dir competició. Individualisme. Porta l'individualisme, porta l'aïllament, porta fins i tot una certa brutalitat. Clar, això si algú es pensava que no acabaria tenint conseqüències. Jo precisament estem fent un treball de recopilació de dades de baixa esperenciatat. I encara no tenim dades definitives.
Però a mi em preocupa molt, perquè és que en el meu dia a dia tenent a gent m'ho estic trobant. Dic, bueno, però és que això arribarà un moment que serà tan gruixut que les cambres de comerç tothom ho acabarà detectant, perquè és que no parlem d'un cas. Parlem de molts casos. I esclar, una baixa té unes conseqüències econòmiques. Llavors, no sé, potser hem de reflexionar si això de la competitivitat ha de seguir sent el motor de la nostra societat. En el començament de curs em va sorprendre molt una dada que va sortir dels mestres de que
no sé exactament i puc no ser precis i ha demanat disculpes però que en la primera setmana un tant per cent enorme, de milers de persones, un tant per cent que se costava gairebé el 20 i ha demanat la baixa. No, mira, un apunt. Ahir al vespre vas tenir l'ocasió d'anar a la gala de la FOEC, de la patronal diguéssim, o dones de les patronals. Allà bàsicament dos missatges es van donar, jo crec, un es va fer un reconeixement a les dones empresàries, per tant,
que han estat molt invisibles al món de l'empresa, però un missatge que també es va donar per part d'un ponent precisament era una reflexió sobre al final els empresaris, o des del món de l'empresa, els valors que es posen en joc i fins a quin punt el valor extrem aquest de la competitivitat, del guany, del diner per al diner ha de prevaltre.
Va ser un Parlament que es va fer acompanyar de diferents pel·lícules per posar en valor diferents aptituds de les aportacions de les dones al món de les empreses i sí que hi havia escenes que ho podien mostrar, però sí que una de les qüestions era aquesta.
El fet de dir, escolta'm, al final no tot s'hi val, no sempre la fi justifica els mitjans, i en tot cas, com amb tothom, al món de l'empresa, però també al món de la funció pública, al món de la cultura o de l'educació social o de la sanitat, hi ha unes escales de valors. I el que és important és poder veure si el que posem nosaltres al cap del món és el que realment val la pena.
seguir lluitant o seguir treballant, no? Però sí que feia un apunt, jo confio que tothom en prengués nota, que evidentment per al guany econòmic no tot s'hi val, sinó que hi ha altres valors que també s'han de posar i aquí és on, i entra també tot aquest retorn i tota la contribució i tot el que han de fer també les empreses en prop de la societat i en prop de la comunitat.
Hem obert magons, eh? Competitivitat, individuagisme, soc l'única dona d'aquesta tertúlia. Fa masses anys que hi ha masses homes que manen a les empreses. Ens agradi o no ens agradi, i a mi no m'agrada, això ha provocat que homes i dones tinguin el cap, perquè ens han educat així, la competitivitat, que vol dir ser el primer, no ser el millor o no ser el més bo, ser el primer.
Comença haver-hi canvis. Comença haver-hi canvis i coneixem, crec que, totes empreses que ja estan treballant en un altre diàleg perquè aquest benestar i aquesta productivitat s'adafi de les mans perquè no hi hagi baixes per ansietat i si veuen que n'hi ha analitzar realment què ha passat.
Clar, jo ara aquí m'atreveixo a dir, que a vegades ho he dit, Jordi estimat, que encara hi ha masses corbates que van en el món, però ja no és tant que sigui el home o que sigui la dona, sinó que hi hagi aquesta mirada diferent. Però això, jo diria, passa a les empreses?
Passa en el món social, passa en el món universitari, i precisament la paradoxa del món social és que és un món bastant feminitzat, però la que vas pujant a nivell de responsabilitats, en aquí sí que reprodueix una mica el model que podíem entendre que passa a les empreses, però que també passa això, a les organitzacions, a la universitat.
No és paritària, eh? Però bueno, és igual. Jo també, una mica, connectant amb el que deies tu, que et trobo molt interessant... Mira, fa molts... Per al·lusions, eh? Sí, sí. Per al·lusions. Jo vaig portar molts anys l'opinió en les planes del dia en què treballava, que era el punyí. Hi havia un cop a l'any que Manel Masquita, estimant Manel Masquita, sempre acabava dient el mateix, no?
Falten dones. Jo, que l'intentava fer entendre, de vegades era complicat portar-ne. I això ens passa també a aquestes tertúlies d'aquí. Però llavors també n'hi havia una altra, que era de dir, bueno, doncs escolta, prediquem-ho amb l'exemple. I esclar, llavors, el receptar i el prendre a vegades són coses complicades i difícils. Ho dic perquè és veritat. Jo crec que haurien...
no haurien de ser paritàries, haurien de ser com fossin i que fossin paritàries per al propi fet, però això encara és complicat i per això hi ha gent que ha decidit aplicar aquest tipus de mesures una mica a la brava perquè és l'única manera que ha aconseguit fer paritat.
Jo, si em permeteu, només voldria dir una cosa, que no sigui una dada, una dada freda, no? Perquè les dades són... el paper ho aguanta tot, no? Tu pots dir el que vulguis, i a més estic absolutament convençut que si no et deixessis m'ho faries igual. Segurament, sí. Però t'agraeixo, eh?
No, simplement comentar que el cas de moltes dones treballadores, jo he conegut casos realment molt dramàtics, esclar, una persona que, una dona treballadora, que la seva feina hagi triomfat o que sigui una bona professional i tal, però si aquesta dona resulta que té dues mainades, el risc que aquesta dona ha de pagar un lloguer com pot, el risc que aquesta dona està separada i té unes dificultats,
això arriba a un punt que és duríssim, terriblement dur, i sembla ser que això sigui invisible, és evident que s'ha avançat, no estem igual ara que fa uns anys, però potser a quin preu estem avançant, perquè jo estic coneguent casos que són realment dramàtics de dones que no poden més, no aguanten més, però és clar, han d'aguantar els tipus, perquè d'elles depèn, els ingressos a l'unitat familiar i els seus fills, i això és una precarietat que s'ha com cronificat, i jo estic convençut que acabarà, si em permeteu l'expressió d'una manera o l'altra, patant per tot d'hora.
Sí, i aquí, mira, dèiem que ahir era el Dia Mundial de la Salut Mental, doncs el dilluns era el Dia del Treball de Cent. I el motiu d'aquest dia, Càritas ja des de fa uns anys organitza una jornada sobre el Treball de Cent, que aquest any ho va focalitzar precisament amb el paper de la dona en l'àmbit laboral.
Van haver-hi dues experiències de dues dones residents habanyoles, però d'origen africà. Molt potents i una d'elles, clar, perquè aquí s'assumen lluites. Hi ha la lluita feminista, d'apoderament de la dona.
També amb la lluita d'origen, de caràcter ètnic, de color de pell, etc. Però també la lluita ja no només a la societat en què estan, sinó també dins la seva comunitat. I sí que reivindicaven...
dins la seva comunitat, o el paper de la dona, dins la seva comunitat religiosa o cultural. Va haver-hi un discurs molt potent.
tot es fonamentava, la clau de l'apoderament de la dona es fonamentava en l'educació, en l'accés a l'educació, en l'aprendre la llengua, la llengua d'aquí, en aprendre, perquè és el camí, o sigui, sí que l'educació és el camí també per a l'autoconsciència i per a l'esperit crític, no? I aquí elles ho plantejaven com un element disruptiu que els permetia, deien,
canviar les prioritats, perquè deien, això jo ho dic el que comentaven, eh? Nosaltres els ingressos els focalitzem amb la nostra mainada en aquí, en pagar el material escolar, etcètera, quan possiblement els homes,
a la seva comunitat, els ingressos els plantegen per tornar al seu país per tenir més criatures. Amb una orientació molt diferent. És com per dir que hi ha molt camí per córrer, va haver-hi una intervenció, que es diu Ana Garriga, de la Universitat de Girona, molt interessant, molt interessant que donava dades de...
però seria una dona molt potent. Va fer una intervenció inicial aportant dades, però també molt de contingut, fent palès a aquesta gran desigualtat que hi ha encara avui en clau de gènere, en l'àmbit laboral, en totes les escales.
I ho fa una mica com ho deies, i en Roger va mirar pel gandí perquè en el meu poble, que també és el de la Neus, tot i que ell no hi viu ara que jo sí, que jo he fet meu, hi va haver gent que va fer una feinada enorme, enorme, enorme amb el col·lectiu, bàsicament el subsejariat, l'altre era més complicat d'entrar.
I estava basat en això, en l'ensenyament de la llengua, en l'ensenyament mental, i en donar els instruments perquè es poguessin guanyar per a elles mateixes a la vida. I això va ser una feinada molt potent amb la qual s'hi va implicar l'escola d'adults de salt, qui havia els seus pares, la Carmeta Vinyols, el Pau Lanau, tota aquesta gent.
Això es va trencar. L'arribada dels imants es va trencar. Exacte, i en aquí també una mica... I això em sembla que no se'n vol parlar, però es va trencar i aquesta gent... Ha sigut molt ambiguïta. No vull dir que va ser expulsada, però sí, ho diré, va ser-ho. El paper de les Esquerres ha estat molt ambiguï i per qüestions de correcció política, en general, s'ha preferit, hem preferit fer una passa enrere i limitar-nos a fer d'espectadors. I no tocar massa res. Però esclar, això té conseqüències. No actuar en aquest àmbit té conseqüències. I tant. Parlàvem del necessari ús de la llengua. I és que això ha de ser...
una cosa absolutament inquestionable, és una eina d'oportunitats i de cohesió social. No només, eh, és un factor, només, però és evident que tot això s'ha d'abordar amb una mirada d'inclusivitat, però també, en algun moment, ens hem d'enfrontar a certs tòpics, i no passa res, se n'ha de poder parlar. Sí, sí, perquè aquesta gent amb la llengua podia trobar feina i amb la feina podia decidir, i el problema venia per aquí. Clar, és una lluita a moltes bandes, moltes bandes.
Has dit que hi ha temes que s'han de tocar. Jo sé que vull posar a tocar el tema mediambiental. Has estat mirant la televisió en el moment que ha sortit el tema de l'huracà, però no crec que vulguis parlar de l'huracà, sinó de la conscienciació que tots plegats hem de tenir per evitar que hi hagi coses com aquestes. Sí, bueno, només ara, no? És un tema recurrent, una altra vegada, de conversa en ascensors i en carrers, que no plou, no plou poc, les restriccions...
Bueno, ens porta a parlar de saquera, de meteorologia... Però durant quatre mesos, tot l'estiu, no n'hem sentit parlar gaire. Hem preferit no parlar-ne. Hem preferit no parlar-ne, fer veure que no passa res.
Jo penso que realment, com a societat, tenim molts problemes i un dels que tenim és precisament que hi ha una manca de consciència ambiental i aquesta manca de consciència ambiental i social és el que fa que seguim amb aquesta maquinària embogida que no s'atura i que té unes repercussions al sistema climàtic del planeta perquè la suma de contaminació atmosfèrica, d'emissions de CO2, de producció de residus, de destrucció d'ecosistemes, això
és una pilota immensa que s'ha fet a nivell global i també local, i si no fem alguna cosa per aturar-lo, les conseqüències... A veure, des del món ecologista sempre intentem ser curosos amb el discurs catastrofista, perquè hem comprovat que si som molt catastrofistes i apocalíptics, això acaba sent pitjor, perquè la gent fa com una cuirassa i prefereix sentir-ne parlar, però potser és important, i precisament reivindico molt el paper dels mitjans de comunicació,
que parlem d'aquests temes d'educació ambiental i amb una mirada pedagògica, constructiva també, però sí o sí hem de fer canvis en els nostres hàbits diaris, un tipus o altres de canvis. Recordo que l'anterior, Tartúria va estar parlant de la plaça Catalunya que es va tallar al trànsit,
I recordo que una mica els tertulians... la raó d'això quina és? I es parlava més, no? Perquè si no hi ha pintura a terra no hi ha uns bancs perquè siguin macos. Esclar, la raó d'això no és cap altra que posar barreres al trànsit, que s'agafi menys el cotxe i, per tant, contaminen menys. És una petita mesura cosmètica, no? Però són petites mesures que s'han de fer sí o sí.
que ha estat una petita mesura cosmètica que ha estat més ben rebuda, per exemple, que no la que hi va haver l'any passat amb un tall aquí al Cafè Lorençana, que va acabar, diguem-ne, no satisfent ni tan sols a la pròpia gent impulsora. El tema de la plaça de Catalunya s'ha tallat mitja plaça de Catalunya i no passa res, al contrari, aquest dia hem tingut, aquesta setmana hem parlat un parell de vegades, hem tingut tertúlies en el sentit de dir, possiblement és una mesura encara insuficient per acabar fent el que tothom que toqui. I el tall de la plaça de Catalunya?
i el tall de la plaça Catalunya tampoc era la primera vegada, perquè diferents esdeveniments també ja es fa i... Però sí que és la primera vegada que... Sí, que es fa per aquest concepte. Sí, sí, no, no, vull dir, però si és com potser en altres indrets, doncs sí que era una primera vegada i aquí ja hi ha hagut com un aprenentatge per altres motius, evidentment, però sí, aquest és important. També estem a les portes de que s'acabi implementant la zona de basses emissions. Tenim ara...
doncs una ordenança que s'acabarà provant, però sí que és curiós perquè també...
amb les basses emissions, aquí el que es vol és que no entren un determinat tipus de vehicles. I sí que és cert que molta gent diu que aquí no és tant que no hi hagi tant de trànsit, però d'acord, no és tant que hi hagi tant de trànsit, sinó que el trànsit que hi hagi sigui menys contaminant, però també en paral·lel s'han de fomentar mesures perquè no hi hagi tant de trànsit. Perquè quan hi ha hagut, i ja n'hem tingut, potser aquí quan es va fer tota
tota la reforma del Santa Clara i del Carrer Nou, això ja va ser com implementar una zona de basses emissions, l'únic que no se'n deia així, o el barri vell, que també hi ha una limitació. Per tant, doncs, aquí cal seguir avançant... Cal portar aquesta limitació, diguem-ne, ampliar-la. Sí, però sempre també donant alternatives de mobilitat.
Perquè el que sí que no podem fer la gent és deixar d'anar. O deixar d'anar i venir. Ni els que som i vivim a Girona, ni els que han de venir de fora. Més freqüència de busos, que abans d'ahir vàrem estar parlant del tema dels busos i després em vaig trobar amb un fet. La Mariona Ferrer, periodista a l'Ara, va explicar uns casos del Pont Major precisament, que hi ha algun, s'ha de precisar, algun conductor d'autobús que, per exemple,
no vol recollir com hi ha gent amb cotxets o gent amb cadira de rodes per pujar alza i passen de llarg. I això, precisament aquell mateix dia, un veí de Sant Eugènia, Xavier Sarla, t'ho va denunciar per les xarxes que no li va donar la gana de baixar-la manualment perquè deia que estava espallada i que només passava amb una companyia determinada. I ell mateix deia que el següent autobús que va passar la conducta va ser exemplar. Per tant, insisteixo, no parlo dels conductors d'autobús, parlo del cas col·lectiu.
Sabríem fer un programa parlant de alguns conductors i conductores. Jo agrairia molt un programa parlant estrictament de qüestions ambientals, perquè trobo molt interessant que ara en aquesta taula hi ha gent del món universitari, gent del món veïnal i gent del món mediàtic, que són mons molt estratègics.
Per fer educació ambiental, tu ara parlaves que hi hauria d'haver alternatives. Si es fan talls de trànsit hi ha d'haver una alternativa. Evidentment que hi ha d'haver alternatives. Però també és veritat, i si em permeteu, i ara farem una mica de gironí rondinaire i provocatiu, els gironins i gironines tenim una mica la tendència o mal costum d'agafar el cotxe per tot. I tant.
Els desplaçaments a dos quilòmetres no es poden fer en cotxe. S'ha d'anar també a peu. Hi ha un estudi d'un metge, que ara no recordo el nom, que deia que matava més el sedentarisme que la contaminació. El sedentarisme té uns perjudicis per la salut humana. Llavors la combinació de tot plegat, si resulta que no fem exercici, si resulta que tenim una ciutat contaminada, el resultat no és bo. Per això, simplement canviant una mica la consciència i convidant la gent a caminar,
A caminar una mica més, evidentment, no direm a la gent no, aneu fins a Sant Garaoli i peu, no ens passem, no? Però ha de ser una suma de tot, una suma de tot. No, perquè la gent també és un concepte ja de tot, hi ha gent que dos quilòmetres li podrien, poden suposar un problema i per tant s'ha de buscar solucions. A veure, evidentment, si hi ha problemes de mobilitat, Jordi, és evident, però hi ha persones que no tenen problemes de mobilitat i agafen el cotxe.
El barri vell no és necessari al cotxe. Podríem discutir-ho si des del pont Major des d'allà on t'havíem de dir que hi havia hagut la discoteca Xaplings que parlàvem abans, haguessis d'anar a Palau. Això seria ja posar-hi molta voluntat. Que passa que hi ha autobusos que funcionen i l'únic que es demana és que funcioni una mica més bé o que hi hagi una mica més de freqüència. Sí, i que s'ha d'acompanyar. A veure, s'ha d'acompanyar, també s'està fent amb tot el desplegament de la girocleta, també.
i en aquí fins i tot, perquè sí que és veritat que a vegades també un el que fa és una combinació de sistemes de mobilitat i fas un tros amb bicicleta i fas un tros amb autobús o fas un tros a peu o deixes el cotxe en un lloc i llavors agafes la girocleta o agafes un autobús...
Jo crec que hi ha el projecte de portar-lo a salt. Acaben de posar, si heu vist, una estació que crec que no s'ha inaugurat, però que està a la rotonda entre el límit de Sant Joan i salt. I això és una gran notícia. Home, i tant! Que per cert la van començar a fer fa tres o quatre mesos i encara no estan funcionament. Aquest és un altre tema que té els seus problemes. Sí, sí, està a la rotonda. És que ara no m'atreveixo a dir el nom de la plaça perquè m'equivocaria, però diguem-ne,
La rotonda que trobes just en la zona, diguem-ne, de quan s'acaba Sant Eugeni i comença... Allà on té el Parc Noriteres. Allà on té el Parc Noriteres. Allà on té el Parc Noriteres. Allà on té el Parc Noriteres. Allà on té el Parc Noriteres. Allà on té el Parc Noriteres. Allà on té el Parc Noriteres. Allà on té el Parc Noriteres. Allà on té el Parc Noriteres. Allà on té el Parc Noriteres. Allà on té el Parc Noriteres. Allà on té el Parc Noriteres. Allà on té el Parc Noriteres. Allà on té el Parc Noriteres. Allà on té el Parc Noriteres. Allà on té el Parc Noriteres. Allà on té el Parc Noriteres. Allà on té el Parc
Hi ha llocs que la van obrir, van obrir un servei de bicicleta pública i va fracassar. En canvi aquí Girona s'ha consolidat. Jo crec que la ciutat té unes dimensions que convida. S'han de millorar, sí que s'han de millorar algunes connexions, algunes vies, però s'han d'incrementar també, s'ha d'anar fent noves estacions. El po major resta pendent que de forma
Espero que més propera es pugui inaugurar la segona estació i en demanem una tercera. Sobretot aquesta tercera en clau que doni accessibilitat o amb major accessibilitat als equipaments municipals, a centres cívics, biblioteca. Però sí, i que faci el salt o pel pont de l'aigua o per l'autovia també s'arrilla de terra. Una mica amb aquesta visió com amb salt, amb aquesta visió.
A vegades, no es tracta de pensar que s'ha de buscar girocletes que combinen els barris amb el barri vell. També, per exemple, la girocleta pot funcionar entre el pont i Salià. Sí, i fins i tot el bus. Mira, al pont major tenim el pont de l'Aurora.
que és un pont que, per la trama de busos urbans que hi ha, jo crec que només hi passa puntualment. Ara, un autobús dos cops al dia, per donar accés al xifre. Però jo ho pensava, en un futur s'hauria de projectar, no sé, el PMOJ, que s'està plantejant, s'hauria de poder projectar alguna línia que també unís tot aquest sector de Padre Pont Major,
en tota la part més de Fontajau, perquè sempre vas al centre i des del centre fas, però més aquesta perifèria, jo crec que també es pot unir amb bus, amb bicicleta, es pot circular bé, diguéssim, és a carrer del bici, però sí que és un pont que a nivell de transport urbà pot donar molt de joc per unir barris.
parlàvem de temes ambientals, toquem una mica l'aigua. Ahir es va inaugurar la casa de l'aigua. Inaugurar la casa de l'aigua amb una turbina que s'haurà de canviar, que encara no funciona, perquè a vegades no passa aigua per la monar, per la sequia monar, al Reical Canal, com hem vingut tota la vida, que passava per sota.
és a dir, la central de Molí, que és un exemple perfecte del desgraciat que poden ser els concursos municipals, perquè portava molts i molts anys, perquè hi va haver-hi dues o tres empreses que van cabrar pel mig, perquè hi va haver-hi també tot el tema del Covid per mig, era un tema d'aquells que finalment han retirat les tanques que hi havia, finalment llueix i allà s'hi veuran oficines municipals, i també les oficines del cicle de l'aigua del Terc, que és la nova empresa municipal.
i de l'Observatori de l'Aigua, que és un ens que ha de poder supervisar i ha de poder vigilar també tota la gestió de l'aigua, perquè sí que la gestió de l'aigua aquí a la ciutat durant molts anys ha estat una mica turbulenta.
I, per tant, doncs... Havies preparat el real publicatiu. Diguem que era fàcil, era fàcil. Però sí, és cert, a part de la recuperació de patrimoni, un edifici, etcètera, i que se li doni ús, i més enllà de la municipalització del servei, jo crec que és important també que tingui molt recorregut aquest observatori de l'aigua que també s'està implementant, i se li estan fent les bases, els reglaments, etcètera.
i s'ha de fer una segona fase, que més es vol utilitzar, diguem-ne, per portar gent allà, per això se'n diu la casa a l'Aigua, que és en el lloc on, diguem-ne, que ja en el 1883 es va aconseguir fer llum per tota la ciutat, la primera ciutat que va tenir llum generada, automàticament obre de... de l'enginyer Narcís Giffre, crec, per la memòria. En tot cas, bé, el que dèiem, no?, un pas més amb tot això.
Escolteu, estem arribant i ens queden encara no set minuts per acabar. Ha sigut un altre dia que hem tirat endavant, hem pogut parlar del teu ambient, el segurament no... M'ho apunto, això, de fer-ne més un dia... No, perquè hi ha coses, per exemple, te la dic, no? Hi ha coses que...
que a vegades la gent, si els expliques, les entén més bé. Per exemple, el tema de la naturalització que s'ha practicat i que alguns entenien, perquè les herbes es deixen créixer i ningú les cuida, i llavors, ben explicat, pots entendre determinades coses. Però si hi ha altres temes, no? Per exemple, que per normatives pots tenir uns problemes terribles per pintar una persiana amb un determinat barri d'un determinat color i et trobes, diguem-ne, caples penjants just al cantó, manyocs de caples que dius
Una cosa no té sentit i es pot ser dur davant d'un ciutadà, però s'hauria de ser dur bàsicament amb aquestes empreses elèctriques i telefòniques que fan el que volen.
Jo no sé en quin moment l'administració en general va tenir la tovallola en què es pugui calvejar qualsevol façana, de qualsevol manera, de qualsevol ciutat. És com una batalla perduda com a l'acceptar
que una habitació d'un pis és un habitatge per una família. Són coses d'aquestes que dius, no ho entenc, en quin moment hem desertat d'una certa consciència, en aquest cas, si vols, estètica. L'altre és més preocupant, perquè és ètica i moral, diguéssim, i de dignitat humana. Sí, jo em pregunto, quan veig tanta façana, tants cables, tants manyocs, en quin moment
Hem deixat que això es fes d'aquesta manera tan lleixa fins i tot, o estèticament tan reprobable. I jo diria que més enllà de l'estètica, que a vegades també és important, vull tornar a reivindicar el paper dels mitjans de comunicació amb l'educació ambiental i com a boomer, doncs m'agradaria reivindicar un espai que hi havia en un mitjà de comunicació de Catalunya, que és el més important, que és TV3, que es deia el medi ambient.
que durant molts anys era un programa diari, era una càpsula informativa i formativa que durava 5 minuts i que arribava de forma transversal al conjunt de la societat. Hi ha una persona a Catalunya que és la Teresa Franquesa, que és la persona més important en educació ambiental, i ella afirma des de fa temps que ha deixat d'existir a Catalunya l'educació ambiental, més enllà d'alguns petits àmbits en el món educatiu.
i en aquest sentit jo crec que l'hem de reivindicar, l'educació ambiental, amb mirada social també. I a nivell de Girona, que vam arribar a ser pioners i referents, hem de fer passes endavant, ens hem quedat com estancats. Hauríem de recuperar el Capitán Siam, que va ser dels primers que va fer aquella pedagogia a tots. Hem fet molta broma a tots, però al final ens va acabar imbuint. Va fer molta feina, no sé ara on està, però va fer molta feina.
Bé, hem fet una mica una tertúlia de toca campanes, que diria alguna, i és una manera molt, molt burda d'introduir un tema que ens queda en dos minuts només, però que li volia parlar amb en Roger, un tema que va néixer aquí perquè Josep Maria Castanyer el va anunciar, no?, el tema que les campanes han deixat de sonar el pont major i els veïns, o l'associació de veïns, contents, contents, al tot no estem.
No, van deixar de sonar amb la freqüència que normalment sonaven, per la queixa d'un veí. Evidentment s'ha de poder resoldre el tema dels decibels, però les campanes han de tocar quan correspon, perquè són un element patrimonial del barri, de la ciutat i de la nostra societat. I això, jo confio que estaran vies de resolució i que, per tant, més aviat que tard, puguem sentir el toc de campanes quan correspon. Aleshores,
que correspon al pont major i arreu, diguéssim. La queixa una mica unidireccional en el sentit que, diguem-ne, que algú va decidir fer-ho i no se us va ni informar ni tan sols a l'associació ni a la gent ni senzillament van deixar de tocar. Sí, aquí ens hauria agradat una mica, bueno, per part de l'Ajuntament, una certa informació que això estava passant. Sí que és veritat que a la Festa Major, amb una visita guiada que fèiem pel barri, vam detectar un...
Com un sensor o un micro, però no vam fer gaire cas i resulta que hi ha ara d'això i en tot cas va estar bé que sortís aquí amb una tertúlia perquè el president de l'associació de dins va dir-ho va fer l'esou i crec que TV3 també s'ha volgut fer raó i el que esperem és que estan vies de la resolució, està parlada bé amb l'Ajuntament i que sentim el toc de campanes com els dels senyals horaris.
M'ha tornat a passar per tercera tertúlia, ens queda un minut. T'agrada que ens hi triem l'Àngel Davani i en Jordi Tonietti com a paragonets? Fantàstic. Fa anys que no hi vaig. Escolteu, pregó. Però no es tracta d'això, es tracta del fet de les dues persones. Sí, suposo que potser...
Home, Àngel Davant, 50 anys cantant, eh? És aquest esborrer com jo, perquè sou del mateix mes, eh? I l'Àngel Davant havia cantat amb en Xesco Bosch, que a més també comemora el 40. Potser diferent, no? Diferent i divertida. I un punt disruptiu. Feran un gran pregó. Jo en tinc moltes ganes. Jo mantenia que no hi havia ballat, les meves filles sí, però amb l'Àngel Davant jo sí que m'havia fet ballar. Jo també, sóc de l'època d'en Davant, no?
Doncs escolta que jo no he tingut temps de parlar, però ja veig que en principi m'agrada molt i jo penso que és una tria absoluta. I un gran reconeixement i molt merescut. Angel Davant aquest any porta 50 anys i ho celebra amb un doble disc que de fet ha tret el primer o ja l'ha penjat a les xarxes i ara va pel segon.
Jo crec que és un d'aquells personatges entrenyables de la ciutat al qual li han d'afegir Jordi. Veí de Santa Eugènia. Veí de Santa Eugènia, sí senyor, veí de Santa Eugènia. Doncs esperem tenir un gran pregó, que jo crec que s'arregirà. Esperem saber qui farà la glosa de fires, aquella que es va inaugurar l'any passat i que la va inaugurar Narcís Comadira, perquè per mi va ser també molt interessant. I ara anem encarant cap a les fires. En parlarem, però serà la setmana que ve, perquè ara s'acaba la tertúlia, perquè són les 11. Gràcies. Gràcies.
Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És divendres 11 d'octubre i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafany.
La casa de l'aigua llesta per ser la seu de catça a partir del mes de desembre. Un edifici que comptarà amb tres plantes per acollir 31 treballadors de l'empresa d'aigües municipal i que també serà la seu de l'observatori de l'aigua que tindrà una sala polivanera a la primera planta. Ara començarà el procés de trasllat que s'espera que acabi a finals del mes de novembre. A part, hi ha l'espai de l'antiga central del Molí que s'haurà de museitzar en un futur per posar en valor el patrimoni hidràulic de la ciutat.
L'Ajuntament de Girona es marca aquest mandat per començar les primeres intervencions de la nova biblioteca de la Casa de Cultura. Després d'afegir el projecte a la necessitat d'instal·lar-es a condicionats, ara aquest avança cap a la seva licitació amb l'objectiu que aquest estigui adjudicada entre el 2025 i el 2026, com va reconèixer el regidor de cultura Quim Allats a l'entrevista municipal de Girona FM.
L'empresa Lighthouse Properties compra el centre comercial Espai Gironès de Sal per 168,2 milions d'euros. El nou grup inversor té domicilia amb alta pro-cutitza a la junta principal de la borsa de valors de Johannesburg. Actualment el grup té en propietat 11 centres comercials a Europa que sumen una superfície total de 425.000 metres quadrats.
El Museu de Lí i Mitchell, guanyadors de la mosca de Sant Narcís que dona el Col·legi de Periodistes a Girona. Es tracta d'un reconeixement que dona la Junta gironina del col·legi en la defensa dels drets col·lectius o que difona la realitat gironina. Per altra banda, els premis també guardonaran la trajectòria de la fundadora de l'associació Valentes i Acompañades, Carme Vinyoles.
L'auditori de Girona munta un fonàmbul en la primera peça de l'artista convidada, Mariona Molla. El cap l'estarà a 4 metres d'alçada i per ell hi passarà Molla i també el fonambulista francès Aurélien Prost. Mariona Molla considera un privilegi que l'auditori s'obri per una disciplina tan complexa com és el fonambulisme. L'espectacle titulat Jones es podrà veure aquest dissabte a les 7 de la tarda.
Girona substituirà les grades de la Mercè per una retràctil i guanyarà 120 metres quadrats. La Junta del Govern Local va aprovar el projecte per l'entarimat de l'Auditori de la Mercè per una grada retràctil de 170 butaques. Això permetrà crear un espai central de 120 metres quadrats que a dia d'avui estan ocupats per les grades antarimades que es van instal·lar de forma provisional a l'Auditori.
I en esports, l'únic Girona-Tropella al Lleraban Foxes en el debut a l'Eurocup guanyant per 57-112. Va ser un partit sense història per les gironines que van guanyar sense oposició i que van utilitzar l'enfrontament per fer créixer un equip ple de cares noves encara en construcció.
I pel que fa al temps, dir avui que s'ha aixecat molt de la pluja nocturna però que s'esperen sol estones i núvols que seran més presents en una jornada amb 22 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. gironafm.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis.
Si vols saber tot el que passa a Girona i en l'entorn més proper, som la teva ràdio. Girona FM, l'única emissora local de Girona. Informació, opinió, entreteniment, el futbol i el bàsquet en directe. Cultura i molt més, ho trobaràs tot a Girona FM. Al 92.7 de la FM hi ha gironafm.cat. Som la teva veu, som la Gironina.
Som gent de Girona, som gent de bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el bàsquet Girona. Tot el que passa, afronta-ho. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a Gent de Bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, Gent de Bàsquet.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba a l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts els butlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
La tertúlia de Girona FM Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat. Cada dia, veus de tots els àmbits analitzen l'actualitat de Girona i de Catalunya.