Notícies en xarxa
Bon dia, són les 10, us parla Maria Laram. En mobilitat, matí marcat per la boira a l'AP7, amb trams de visibilitat molt reduïda entre Riu de Llorts de la Selva i Massanet de la Selva, també entre la Roca del Vallès i Montornès del Vallès, i també entre Barberà del Vallès i Sant Cugat del Vallès. També la C28 continua tallada entre Nautaran i l'Alta Neuperes i Avissades. La C32 a Sant Boi de Llobregat hi ha lentituds a causa d'un accident en sentit nord,
i també circulació amb pas alternatiu a la B522 entre Manlleu i Vic per un vehicle avariat. Pel que fa al servei ferroviari, la circulació de trens de l'R1 i l'RG1 entre arenys de mar i blanes s'ha restabler després que hagi quedat solucionada l'avaria per manca de tensió que havia afectat aquestes línies, sobretot a primera hora del matí. La incidència ha passat a causa d'uns treballs que s'estan duent a terme en aquest punt.
I Protecció Civil també ha posat en prealerta el pla Transcat perquè un tren que transportava matèries perilloses té una fuita d'argot líquid refrigerat que és un producte extremadament tòxic. Es troba a l'estació de la Llagosta i s'està revisant per part dels operatius en aquests moments. Hi treballen encara sis dotacions dels bombes.
I en clau política Pedro Sánchez viurà avui un nou revés parlamentari que farà descarrilar una vegada més l'intent de prorrogar les mesures de l'escut social. Junts per Catalunya hi tornarà a votar en contra i acusar el PSOE de no separar del text tot allò que té a veure amb els desnonaments de persones vulnerables.
Aquí els Mossos d'Esquadra investiguen la mort d'un home que ha estat trobat aquesta nit a Balsareny, a la comarca del Bages. Ara per ara es desconeixen els detalls encara dels fets i bé s'ha confirmat que es tracta d'una mort violenta i que la víctima és un home de 51 anys. Els Mossos van confirmar la mort després d'arribar en un domicili del poble on ja hi havia estat el SEM, que no van poder fer res per salvar la vida de la víctima.
I la Policia Nacional, en col·laboració amb la Policia d'Albània, ha detingut cinc membres d'un grup criminal, tras dels quals a Barcelona, presumptament implicats en robatoris amb violència i armes de foc en domicilis habitats. La banda operava diversos països europeus i Espanya tenia la base a Catalunya.
El grup seleccionava víctimes amb al poder adquisitiu i assaltava xalets on amenaçava i agredia les persones que hi vivien per tal de localitzar objectes de gran valor, diners i també caixes fortes. Dols dels arrestants han ingressat ja a la presó.
I en esports, nova derrota del Barça a l'Eurolliga, la quarta en els darrers cinc partits. Va perdre la pista de la Virtus de Bologna per 85 a 80 i cau, per tant, a la zona de play-in. Tampoc va guanyar l'Espargirona, que va caure per 58 a 65 davant del Fenerbatge. La desfeta fa que l'Uni no pugui evitar els quarts de final a la final 6 de l'Eurolliga femenina. Notícies en xarxa
La Gironina.
Vols descobrir les noves veus de la lírica catalana? Vine a la quarta edició del concurs de Joves Cantants, l'espai en què el talent emergent de l'òpera pren el protagonisme. Vine el dissabte 7 de març a l'Auditori Via D de la Casa de Cultura de Girona, amb entrada gratuïta.
I aquest any, amb una novetat, el Premi del Públic. Vine, escolta, emocionat i vota la teva actuació preferida. L'endemà, el diumenge 8 de març, al Centre Cultural La Mercè, lliurement de premis i recital amb els guanyadors i guanyadores. No t'ho perdis. Viu la música, viu el talent, viu el concurs de joves cantants de Girona. I recorda...
Aquest any podràs votar i convertir-te en jurat en el Premi del Públic. Organitzen els Amics de l'Òpera de Girona i l'Associació Catalana de Professors de Cant.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Les deixalleries de Girona t'ajuden a desfer-te dels residus que no es poden llençar als contenidors. Tens deixalleries als polígons de Maixirgo i de Serrià de Ter i també pots anar a les deixalleries mòbils que recorren els barris. Recorda't de portar la targeta identificativa per accedir-hi. I si fas 6 visites a l'any, obtindràs una bonificació de 25 euros en la taxa d'escombraries. Els residus, on toca i quan toca. No fer-ho pot comportar sancions de fins a 600 euros. Girona Ciutat Circular. Ajuntament de Girona.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
Bon dia, entrem en temps de tertúlia Girona FM com passen 6 minuts de les 10 del matí d'aquest 26 de febrer. Ahir van donar-se dos fets que no es podia saber que es produirien conjuntament, que va ser la desclassificació dels papers del 23F i a la tarda la mort del principal protagonista del cop d'estat. Va ser un intent de cop d'estat, però va ser un cop d'estat.
Antonio Tejero, una persona que, diguem-ne, que ja tenia una edat provecta, però que durant molts anys de la seva vida va viure en el castell de Sant Ferran, condemnat per aquest intent del cop d'estat. Del cop d'estat, però sobretot, i m'agradaria després de coses que passen a la nostra ciutat, en parlarem avui amb les persones que m'acompanyen aquí als estudis del carrer Balmes, i també amb la Dolors Vidal, que ens acompanya, diguem-ne, via telemàtica, i aquí li agraïm que hagi fet l'esforç per ser en aquesta tertúlia. Bon dia, Dolors, què tal?
Molt bon dia, molt bé. Moltíssimes gràcies per ser-hi i també els hi donem el senyor Roger Cacero. Molt bon dia. Molt bon dia. Què tal? Com va tot? Doncs molt bé. En una setmana, ho comentava en Fora de Micro, amb molta activitat, en Girona vull d'activitat.
I, vaja, ahir, suposo que en parlarem, en el meu cas, doncs vaig assistir a la presentació d'un dels finalistes, d'un dels dos finalistes del Premi Cacero del 2025, Benet Salelles, amb un llibre i amb un ple, i avui també amb els pactants del que passarà avui, també aquest vespre, no sé si en parlarem. No el tenia previst, però... Amb els Premis de Comunicació Local Carles Rola, per tant...
En els quals la revista del Pontmajor hi té alguna finalista. I té una finalista amb un magnífic article que, passi el que passi, jo el que dic és que ja hem guanyat. Això està molt bé. L'article és de la Carmina Solano. De la Carmina Solano Badia. Exactament.
Salud, en tercer lloc, i no per això menys important, sinó perquè avui el dia s'ho mereix, ha estat punyetera casualitat, el senyor Joaquim Nadal, molt bon dia. Hola, bon dia. Punyetera casualitat, vull dir que avui estigués aquí i que... Per què? I que ahir... No, no, perquè no sabíem que ahir es desclassificarien com... Ah, perquè has vingut aquesta cosa estranya que diu que l'Ajuntament de Girona es va fer una reunió. Sí, sí, he quedat una mica parat perquè tothom hi ha donat una gran volada i dic, mira, veus, acabem de descobrir en els papers una cosa que tots ja sabíem...
que era que el 23 de febrer del 1981 les forces polítiques representades en aquell moment en l'Ajuntament de Girona, jo diria que dels cinc grups que hi havia en aquell moment, es van reunir a l'Ajuntament davant d'un cop d'estat que en aquells moments no sabíem cap on ens portava. El cop d'estat, parlo de memòria, devia ser a les sis quarts de set...
Quan salta la notícia, jo estava al vestíbul de la facultat de lletres en aquell moment en el seminari,
I salta la notícia, estàvem junts amb en Modest Prats i de cop i volta ens vam adonar que, entre altres coses, teníem en Lluís Maria de Puig, professor de la casa, tancat en el Congrés dels Diputats amb tota l'altra colla de diputats i diputades. I, en fi, ens vam fer càrrec de la situació.
I jo me'n vaig anar cap a l'Ajuntament. Vaig pensar que el que havia de fer era anar a l'Ajuntament. Vam ser una mica ingenus, perquè en comptes de buscar llocs dispersos... Si us haguessin buscat, us haguessin trobat junts. Esclar, tots plegats allà. Vam decidir reunir-nos al meu despatx de l'alcaldia
tota la gent que pogués venir dels regidors i regidores de l'Ajuntament vam ser 12 o 13 i a mesura que passaven les hores anaven combinant la inquietud
amb una certa tranquil·litat expectant, no? Vam arribar a muntar un sopar, vam encarregar Botifarra Mongetes al Capritxo, els vam portar, i, en fi, la reunió política consistia en més o menys contactar en diferents llocs on pogués haver informació i tractar de fer-nos una idea de què podia acabar passant. Quan surt la notícia
que a València s'han suspès totes les llibertats, s'han suspès els ajuntaments i a Milans del Bosch ha sortit amb els tancs al carrer, a tots ens va passar pel cap la pel·lícula de l'exili. Escolta, si això prospera haurem d'acabar marxant si és que tenim oportunitat de marxar.
Després passa el que passa i finalment ja avançada la nit es produeix aquell discurs famós del rei que tranquil·litza tothom vestit amb tota la gala de militar vestit de capità general dels exèrcits i dient això s'ha acabat, tothom a casa a dormir i ens en vam anar a dormir tranquils pensant que havíem superat un tràngol estrany. Què va passar? Jo vaig trucar al general governador militar de Girona
Ricardo Oltra, que es va mostrar en vivo, diu, tranquil, no et preocupis, si això va pitjor ja t'avisaré, però no em va dir res, no em va dir, escolta, estic vigilant els quartels, en el fons tenies el dubte de si estava o no més o menys implicat, per tant no podem dir-ho, i després trucada a altra gent, una de les trucades que vaig fer va ser a l'alcalde de Barcelona,
i li vaig preguntar si sabia alguna cosa, un altre va ser, crec recordar que era en Josep Coder, que era governador civil de Barcelona en aquell moment, em sembla, i en fi vam anar fent una composició de lloc, de per on anaven les coses, i no sé, la veritat és que es van produir algunes anècdotes que ja s'han explicat moltes vegades,
una d'elles la d'un dirigent sindicalista de Correus que em va trucar, estàvem allà tots reunits, no? I diu, alcalde, el meu sindicat es posa a la disposició de l'Ajuntament i estem disposats a armar el poble.
I dic, i com ho penses fer? Diu, assaltant les armaries de la ciutat. No sé si amb escopetes de cartotxos, el 23 de febrer del 81 haguessin fet gaire res. Però, en fi, la qüestió és que apareixien tot el tipus de...
d'imatges i d'elements, doncs, què sé jo, del 19 de juliol del 36, no? Sí, sí, sí. Hem de contrarrestar el cop d'estat amb una revolució popular. I després l'altra trucada aquella famosa de l'amic, encara ara Jaime Serrano de Quintana,
Era gent de Força Nueva en aquests moments. Sí, sí. Perquè eren amics, no? Jaime, què? Com estan les coses? Tranquil, alcalde, en Girona no correrà la sangre. Aquesta es va fer famosa. Tu, tu, en tens el record? Home, tothom se'n recorda del dia que va passar això.
Jo, personalment, vivia a Florència en aquell moment. I just aquell dia, al de bon dematí, a les cinc del dematí, la Rosa Maria Salipio i jo vàrem fer autostop per anar a Girona. Quan vàrem arribar a Perpinyà, ens en vàrem enterar que hi havia aquesta situació. I vàrem parar, ens vàrem quedar per Pinyà perquè ens va fer molta por d'entrar.
no sabíem si entrar o no entrar i ens vam quedar fins a altres hores de la nit escoltant, telefonant a casa i vigilant. Llavors vam entrar a la nit i quan vam tornar a Florència, això ho volia comentar,
els diaris, la Nazione, que és el diari de Florencia, les ràdios, fins i tot l'Ajuntament, ens van cridar que poguéssim explicar la nostra experiència, el que havia passat aquí des de nosaltres. I això me va com emocionar, perquè vaig pensar, realment a Itàlia els interessa molt els altres. Nosaltres, jo feia un any i mig més o menys que hi vivia, però era una persona que en aquell moment encara no era molt mercat comú, era una persona extracomunitària, no allà.
I d'alguna manera tothom ha interessat, reunions, ràdios, tal, a partir dels ambients nostres. Clar, jo per exemple el diumenge passat vaig estar al concert a l'Auditori de Girona, vaig anar mirant la gent que hi havia, que estava planíssim, un concert boníssim,
I crec que no hi havia un sol turista en aquest auditori. I porto't una mica el meu tema, que me preocupa, que vaig a lligar-ho amb el tema aquest de com nosaltres, a la nostra societat, a la nostra Girona i a la nostra parc cultural, aquesta dificultat d'integrar a tots aquells que viuen, que són de fora, alguns d'ells,
que els hauria d'interessar aquest tipus de món i que segurament els seus països participen d'aquestes activitats i que aquí difícilment s'incorporen ni al boli ni a les activitats culturals. En parlarem, Dolors, però permetem que li pregunti. Jo sé que per una qüestió estrictament biològica, Roger Casero no se'n pot recordar perquè era molt petit, però segurament té records familiars de casa seva.
Sí, diguem que jo tenia sis anys, per tant no tinc un record del dia i evidentment no tinc més record que el record de la meva mare, que sí que és una dona que té memòria, diguéssim, en aquest sentit. I l'alcalde Nadal va fer moltes trucades però també han de via rebre moltes i segur que una de les que va rebre va ser de la meva mare.
que tot just feia una setmana que s'havia tornat a incorporar a la feina, perquè feia tres setmanes que s'havia mort el meu pare, en Jus Casero, a més, amb una qüestió també molt punyetera, ho hem comentat prou vegades, molt punyetera, molt curiosa de coincidència de dates, perquè Jus Manuel Casero mor el dia de l'aniversari de Quim Nadal. 31 de gener del 1981.
que coincideix amb l'aniversari del company de la meva mare. Per tant, és una data com molt assenyalada, no?, que al final acabem celebrant. Permanentment provoca la contradicció entre la celebració de l'aniversari del company de la teva mare o del meu i...
la mort d'en Just. I per tant, quan aquell dia ens truquem amb la Maria Mercè, jo li dic, escolta, les circumstàncies han fet que coincideixen aquestes dues coses, vivim-ho de la millor manera possible, no? Sí, jo crec que 45 anys després és una feliç coincidència, diguéssim, perquè com que totes dues coses són inevitables, però vaja, en tot cas, sí que l'alcalde Nadal, a part de fer moltes trucades, també en devia rebre moltes i devia reproduir la frase aquesta de...
Tranquil Jordi, tranquil, tranquil, la Maria Mercè, tranquil·la, etcètera, etcètera. Va ser dia de frases, efectivament, el tranquil Jordi, tranquil, que sembla que no li va dir així d'aquesta manera, però va ser el que va dir el president Pujol, que va ser una de les primeres veus que també va sortir públicament, en certa manera, tranquil·litzar. Però hi ha una cosa que també us la volia dir, perquè jo crec que a vegades, amb el pas dels anys, 45 anys després, dona la impressió...
però quan tu dius ens en van adormir tranquils amb el discurs del rei, però els diputats del Congrés i alguns senadors que també hi havia van continuar fins a gairebé les 11 de l'endemà matí allà tancats, jo recordo, i ho recordo perquè en aquell moment...
a Ràdio Girona, a la Cadena Cert, en Lluís Falgàs i en Ramon Rovira feien un programa informatiu i van estar trucant, diguem-ne, a dones, mares, la mare de Lluís Maria de Puig, dones de diputats, perquè hi havia cinc diputats, llavors n'hi havia cinc de diputats gironins, i no sé si algun senador, de fet l'únic que havien alliberat havia sigut, tu la vares conèixer, l'Anna Vallembo, per al
aquell fet que estava embarassada dels bessons, diguem-ne, i que va sortir i que llavors va trucar al rei i tot plegat. Però hi va haver moments d'una certa tensió. Hem parlat de Perpinyà, ho ha fet la Dolors, però Perpinyà, algun gironi va anar-hi i ha passat la nit.
arxius que hi havia en aquells moments d'alguns partits polítics, bàsicament d'esquerra, no ens enganyem, i de sindicats, diguem-ne, varen ser convenientment traslladats per evitar que si passava alguna cosa poguessin tenir tota la informació, i fins i tot mesos després, no sé si recordeu,
que alguna d'aquestes revistes d'àmbit espanyol va publicar una llista amb la gent que havia de ser neutralitzada que és una manera fina de dir que si el cop hagués funcionat i allà hi havia alguns gironins i evidentment els que teniu la representació política del poble tranquils no haguéssiu estat no, no, en fi la gravetat de la situació
en el moment era molt evident i ara ens ho mirem amb una certa perspectiva i han passat molts anys i estem tranquils del tot però quan vam decidir dissoldre'ns després del discurs del rei a la televisió i anant-se cadascú a casa seva
Naturalment la majoria seguíem tractant de connectar-nos amb la ràdio per saber què continuava passant a l'hemicicle i a veure quan els deixarien anar i fins que no apareixen l'endemà les imatges dels diputats sortint.
i per tant acabant-se l'ocupació del Congrés dels Diputats, aquesta mena de capitòlia avant la letra, doncs no vam estar tranquils del tot. En aquells moments jo treballava a Ràdio Girona a la cadena SER, aquella va ser qualificada com la nit dels transistors, la SER es va mobilitzar...
hi ha aquelles famoses imatges que tothom es va posar a disposició per fer informació botanito la imatge aquella que utilitzant diguem-ne el coneixement que teníem generals va ser el que es va entrar allà dintre Pepe Canyaveras que feia programes musicals
La SER tenia la sort que havia retresmès en directe Rafael Luizia, d'un locutor, com passava una miqueta tot allò, i va haver-hi la gran sort que un tècnic de televisió espanyola, quan els van amenaçar i els van dir que els matarien, va deixar connectat, i per tant tenim imatges del cop que jo crec que van ser definitives per...
Posteriorment desmuntar-ho tot, les imatges del tinent coronel Tejero van ser d'una gran brutalitat ara, en cert que se n'ha fet un llibre, se n'ha fet sèries televisives, excessivament aduculcurades, hi havia una gran expectació, a mi em dona la impressió, i us ho pregunto, tant a la Duos com a Quim com a Roger, jo crec que algú havia purgat els papers que s'han desclassificat perquè allà no hi és tot el que hi havia.
És més que probable que hagi passat això. A l'època que dirigia el general Calderón, el CECIT, sembla que hi va haver una depuració important de tot. Per molt menys s'han eliminat papers. Algun partit polític o papers o portat avui arxius. Però jo només destacar també aquest dia, però tants altres, quan hi ha crisis hi ha la ràdio.
és el que es va buscar, evidentment també hi ha les televisions i ara amb un gran desplegament a tot arreu però vaja, vull dir que no és en va que en els quits de supervivència hi surtin els transistors si els culpistes sabien, com devien saber que el que passava allà dintre s'estava retransmetent en directe perquè hi havia una emissora que era la SER que seguia connectada
a dia d'avui haguessin fet el que fos per desconnectar-los potser en aquell moment no era fàcil potser no era fàcil identificar on estava des d'on s'estava produint però
També és veritat que la SER va administrar tot allò que s'agrava, no es donava absolutament en directe, es va estar administrant a Televisió Espanyola, curiosament un gran home que després va ser a la SER, Iñaki Gabilondo, era el cap dels serveis informatius, i el director general de l'època, Castedo, també diguem-ne, però els militars ara sortit tenien ordre d'anar a Televisió Espanyola, que era...
la gran potència i tirar a matar si era necessari és a dir que hi va haver un cop d'estat i va estar la cosa així a Girona hi va haver-hi moviments de tropes a Sant Climent hi va haver-hi mogudes he llegit amb uns reportatges que va fer Josep Maria Bernils que Figueres
a la caserna també, diguem-ne, que es van moure moltes pistoles, l'endemà determinats elements d'aquella girona que treballaven com a funcionaris i que havien estat guàrdies civils van anar, per exemple, a l'Institut Vives Armats, és a dir, hi va haver-hi, la sensació és aquella de que ara ens ho mirem lluny, però en aquell moment hi va haver-hi, perdoneu-me l'expressió, un gran acolloniment general. I tant, i tant, i tant.
Molt bé, doncs no sé, suposo que si comenci a explicar anècdotes podríem fer tota l'hora, però diguem-ne, tot això ha passat, després Tejero va ser condemnat, va estar molts anys al castell de Sant Ferran, ahir es va morir, juntament, que era un dels que es va fer famosos, juntament amb un capità que tenia un nom que va collar el capità Munyeques, que també va estar, hi va arribar-hi, jo diria que hi va arribar-hi, ara...
ho tenia per aquí apuntat el maig del 83 per complir condemna i va estar-hi uns quants anys a Figueres i després el van traslladar a Cartagena on va ser alliberat el 1996 per un indult i a Figueres hi va haver-hi moltes visites alguns soquets de pescadors de roses dinars i sopars que es portava o algú els portava des del motel cap allà és a dir que
Si jo m'estava tancat, però diguem-ne que no estaves recloses. Deixem-ho aquí. Dolors, digues. De tota manera que la teva pregunta era si creiem que s'havia desclassificat tot o si s'havia prugat la cosa, d'alguna manera. I només volia afegir que de la mateixa manera que la gent que va passar la Guerra Civil...
tota la vida va quedar marcada amb una mena de por, o sigui, amb una mena de vigilància interna respecte al que anava passant i que això és així. Els que vam viure el 23F crec que també, que hi érem grans, ens va quedar una mica la sensació de perill
en cert perill permanent en aquest país. No va ser una cosa que va passar i no ens n'hem oblidat. Almenys jo no me n'he oblidat, perquè rebrota contínuament una certa cosa d'aquesta, en diverses formes, en formes diverses, ara sense la figura del tricorni, però aquest país és un país en el qual això està latent i a vegades les generacions joves o les generacions que han crescut des d'una altra perspectiva
no tenen, no dic si està bé o no, però no tenen aquesta mena de respecte, entre cometes, o sigui, de prevenció cap a aquests moviments latents que hi ha en aquest país d'una forma clara. Que també són altres, però menys. És a dir, jo què sé, a Itàlia també hi ha això, però és d'una altra manera. Igual que el nazisme és diferent a Alemanya que a Itàlia, doncs aquí hi ha una cosa permanent a sota que es nota i que a qualsevol moment...
tens la sensació que pot tornar a esclatar. Cal tenir en compte que pocs mesos abans hi havia hagut protagonitzada pel mateix tinent coronel Tejero l'operació Galàxia, que ja era un intent de cop d'estat, i que mesos després, poc abans de la victòria del PSOE l'octubre del 1982 a les eleccions,
i va haver-hi també, es va desbaratar el cop dels coronels, no sé si recordeu, aquells dos germans i un altre, i la veritat és que la situació era complicada en aquells moments. Després va venir, abans Joaquim Nadal diu que com a arcalde de Girona va trucar al seu amic arcalde de Barcelona, l'arcalde de Barcelona va tenir un paper predominant com a ministre de Defensa,
per diguem-ne per canviar una miqueta tot allò i la veritat és que ho va fer molt bé recordem-ho però també és veritat i cal recordar-ho que la situació va ser molt tensa el propi Reí després de desmuntar el cop d'estat va rebre tots els representants de les forces polítiques del Congrés dels Diputats menys el PNB i la Convergència i a partir d'allà es va gestar l'OAPA
la Llopa, que alguns en deien, i a partir d'allà hi va haver-hi, diguem-ne, un punt d'involució, és a dir, que aquella famosa frase del cop de timó d'enterrar d'elles, en certa manera, diguem-ne, també es va produir. Sí, sí. Sí, el que passa que, respecte a això que deia ara la Dolors, efectivament, sempre ens ha quedat alguna cosa...
Però jo crec que tal com està anant l'evolució més recent del nostre país, en l'àmbit del creixement de l'extrema dreta, trobo que el perill latent ja és més polític i sociològic que estrictament militar. És a dir... Ara entren amb l'acte de diputat i no pas amb la pistola a la mà. Vox i Aliança...
poden arrembar amb l'estabilitat democràtica des de dins mateix del monstre. Està molt ben definit, eh? Vull dir, això és el que volies dir, Dolors, que el perill hi és i que no... I hem de ser conscients que aquesta vegada és un perill que de manera democràtica està entrant a les institucions. També hi era quan no hi havia Vox. És a dir, el que estic dient és que hi és i que qualsevol que hagi viscut aquell moment...
ho continuo percebent. Les noves generacions, doncs això no ho perceben, igual que jo què sé, que qui ha treballat d'onze hores al dia no percep que és un gran guany treballar-ne avui, no ho sé com explicar-ho. Passa qui s'ha acostumat a una altra cosa, qui s'ha acostumat a treballar-ne quatre. És a dir, les coses canvien per generacions i aquella generació va quedar marcada, jo crec, també per això. Escolta'm, Dolors, i això de...
De Maria Firenze, ve d'aquests anys a Florència? Esclar, em deien Maria Firenze perquè no sabien dir Dolors i jo no em deixava dir Dolores. Llavors, com que no sabien dir Dolors i trobaven una cosa obscura, doncs jo deia, com que et dic Maria Dolors, deien Maria...
I Maria Firenze, Maria de Florencia, per exemple aquí. És que és maco, ens ensenventarem de coses. És poètic i tot. És poètic. Però que és veritat que és bonic també viure en un país, en una ciutat que jo hi vaig anar per casualitat i que de seguida els interessava tot i que no sé com explicar-ho. Vaig tenir una experiència de gairebé 3 anys brutal en aquest sentit.
Vaig conèixer gent del teatre, de l'art, de la política, dels sindicats, de la universitat. Una quantitat de coses, d'acolliment, que jo penso, nosaltres els que estan aquí de fora, aquí a Girona, no sé, jo encara que m'esforci, mira que me sento al bar, allà on se senten els turistes i tot, costa això aquí, costa. Jo crec que una diferència important és que
Itàlia, un cop superat el tràngol del feixisme i en la reconstrucció de l'Europa posterior a la Segona Guerra Mundial, fa, diríem, la revolució democràtica
Des de molt al principi dels anys 40. I el sorgiment amb força del Partit Comunista i d'altres forces polítiques i de la seva premsa política marca un nivell d'implicació social i de compromís en el terreny de l'opinió i de l'acció política molt diferent del que vam viure aquí fins als anys 80, per dir-ho així.
tu el que diu la Maria Firans de la seva estada tu vas notar això també a Liverpool per exemple on vas estar jo vaig estar a Liverpool el 70-72 i no notava gaire res excepte que va ser a Liverpool on la Cala i jo seguts amb un sofà davant de la televisió vam veure en directe
la intervenció d'en Pau Casals a les Nacions Unides, amb aquest discurs, dient... Jo soc català. I vam escriure al sogre, al professor Sobraqués, dient, mira, acabem de veure això, i ell al cap de 15 dies, amb una carta, ens va contestar, dient, nosaltres d'això aquí no ens anem ni assabentant. Sí, sí, és exactament així.
No, jo volia comentar amb el tema aquest de la mirada a les ciutats, diguéssim, la pròpia i la forània. Precisament, ahir, a la presentació del llibre dels jardins de la Nora, es va explicar una mica aquesta paradoxa de...
Com una persona que l'any 49 arriba aquí, una nena, i que per tant a terra en una ciutat grisa, ahir vam parlar grisa, no, van dir gris i negre, grisa, resclusida, franquista, etcètera,
Però com una persona de fora, una nena, clar, la seva mirada és totalment diferent perquè ve d'una Ústria devastada i veu aquí que hi ha una ciutat construïda, que a més a més hi ha flors vinculades a les processons, al corpus, etcètera, per tant... I menjat alguna.
Sí, i això sortia una mica ahir, o una de les qüestions que va sortir en relació amb el llibre és aquest. I una altra qüestió, és que ho he de dir, és una petita conya, però va sortir també, evidentment, en els jardins del doctor Figueres.
els llibres als Jardins de la Nora. I sí que va sortir, per boca d'Issa Campo, una proposta de potser proposar, no? S'interpel·lava també, no fos cas que hi hagués algun alcalde a la sala, que hi era. Possiblement hi era. Hi era, no, no, dono fe, com per proposar un canvi, no? I vaig pensar, ves que no tinguem un plaça del Carril 2, tot i que aquí no sé si caldria fer consulta o no. No hi hauria veïns.
No, i sí que proposava, perquè comentava que havia caigut un arbre i que en tot cas fos l'arbre caigut del doctor Figueres i la plaça, ahir als jardins de la Nora. Jo crec que, tenint en compte...
que en posterioritat, en els jardins del doctor Figueres, si va instal·lar una escultura vinculada amb l'Holocaust, potser s'ha de trobar una manera de vincular una cosa amb l'altra i rebatejar els jardins. Jo crec que si fos veritat,
que hem d'analitzar-ho, que el doctor Figueres finalment, encara que fos amb l'esperit de revenja que explica la novel·la, que és una novel·la malgrat tot, va cedir la casa i el terreny a l'Ajuntament sense cost, en algun lloc ha de constar,
que aquest espai va ser cedit pel senyor Dal, ja està. Sense que segueixi batejant els jardins. Aquí, si m'ho permets, perquè va ser una trucada particular, però jo... És un tema que m'havia interessat...
Coneixia, i ara me l'he llegit, el llibre que va escriure Joan Ferran, El marit de la Nora, perquè en Quim Corbet va tenir l'amabilitat de passar-me'l, i ho he pogut llegir, és un llibre en castellà, és un llibre molt, molt adulcorat, diguem-ne, no és alta literatura.
M'ha interessat moltíssim el llibre d'en Benet, ofereix una imatge totalment diferent de coses que jo més o menys no coneixia. Volia saber si exactament la Rambla del Generalíssimo XXVI, on va anar a viure, encara era el número 26 de la Rambla de la Llibertat Actual, i efectivament és així, és a dir, és el cantó de la Sabateria del Mar, el cantó de Can Pujades...
el pis del doctor Figueres el principal i el que van anar a viure posteriorment al matrimoni era el número 3 que després va ser adquirit curiosament per en Miquel Casals perquè vaig parlar amb en Miquel i me va explicar tota la relació però sí que és veritat que a mi allà hi havia un pis que era propietat del Bisbat
aquest perquè el doctor Figueres va testamentar a favor de la seva dona i la seva dona va fer-ho a favor del bisbat amb la condició això també està escrit allà que allò diguem-ne quedés a disposició dels moviments socials envoltats del bisbat cosa que no va succeir perquè se l'han vendre molt ràpidament no tinc clar que en època de la Nora el Plano de París fos visible
Està una miqueta més avall, no? Sí, sí. En el llibre s'esmenta. No ho tinc clar. I jo crec que es va destapar en unes obres de restauració de les voltes posteriorment. Podria ser una llicència poètica. Probablement. Per això parlem que aquest llibre és una novel·la. Jo l'he llegida, ho vaig dir-ho ahir aquí perquè ahir teníem l'Anna Pagans que va participar...
amb una intervenció que em va agradar molt a mi personalment i crec que va agradar molt a tothom. M'han dit que va explicar el llibre sencer, no? Bé, pràcticament, però a veure, al final les històries se saben, l'important és com te les expliquen. Però sí, va explicar bastant, va explicar bastant, però vaja. En tot cas és una visió...
més dura de la realitat que jo havia llegit en el llibre del marit i a partir d'aquí està bé, el que passa que ja és ben curiós que això ha passat diferents vegades, en Josep Maria Funallera és membre del jurat
Present ahir també. I ahir també present, i que n'ha parlat, ha dit públicament, i com que ho ha dit públicament, ho repeteixo, que segurament la novel·la que va guanyar aquest any el Cacero és la millor de totes les edicions del Cacero. I, en canvi, aquesta novel·la, Jardins de la Nora, que va quedar segona...
i que jo crec que tindrà una gran difusió, perquè es mourà molt ser, positivament, que s'està venent molt bé a Girona. Ja estan entre les més venudes. I això, curiosament, me fa recordar dues coses, que al llarg dels caseros han passat. Segurament una de les novel·les que ha tingut més edicions va ser l'adrecer de Miquel Martín, que tampoc va conyar, que va quedar finalista. I un dels llibres que més se n'ha parlat...
tampoc va guanyar, que era el Susqueda de Miquel Fanyanàs, que va quedar segon. Fanyanàs va guanyar l'any següent, crec, el Cacero amb una altra novel·la, però aquella de Susqueda va quedar segona. I a vegades aquestes coses són, diguem-ne, que el jurat té una decisió... Fes raó, però, en Funalleres, que Hortuneda és...
molt bona literatura, i que el llibre d'en Benet està molt bé, és fresc, passa molt bé, però és d'una altra divisió. Bé, jo crec que Sol Jurat ja va marcar-ho molt clarament, marcant aquesta distància, queda una segona finalista, però en tot cas...
bé, serveixi per la virtut que es publiquen els finalistes, perquè el recorregut, o sigui, el primer premi, et pot donar ressó, però al final de cada novel·la es defensa per si sola, o s'ha de defensar per si sola. Dolors, que t'havíem tallat, perdona. No, no, és que ja me n'anava a treballar a Itàlia, és igual. No n'has marxat mai d'Itàlia, em fa l'efecte. No, no. Anava a dir que a Florencia, al baptisteri, va haver-hi un concurs
a l'època del primer renaixement, i el perdedor va guanyar en Ghiberti, van fer les portes que va fer ell, i el perdedor, que era en Brunelleschi, va poder fer la cúpula. I que això dels segons sempre és una gran oportunitat, perquè no hi ha la pressió del primer si és una gran oportunitat de moviment pels segons.
En tot cas, i tornant una miqueta, no a Itàlia, sinó el que deia la Dolors, ahir va ser un dia juïosa que mostra la vitalitat d'aquesta ciutat. Hi havia la Setmana de Raola, Ramon Pellicer, que va omplir la Biblioteca Raola. Hi havia el guanyador del Premi Pla, que estava a la llibreria Empúries, en Francesc Torralba, no em sortia el nom, i la Mercè m'han dit que estava a rebentar plena de...
a la presentació dels jardins de la Nora avui es produeix també una triple circumstància en el Palau Solterra hi ha una cosa que impulsa la càtedra Hipòlit Nadal del Lluís Costa sobre revistes en català Hipòlit
Hippòlin Mallor al Nadal, efectivament, de Port de la Selva, que impulsa, diguem-ne, la càtedra, ja, l'entrega dels premis del Memorial Pere Rodeja, que segueix recordant el gran lliberté de la Geli, que aquest any han guanyat una lliureria de Badalona, La Mitja Mosca, i la periodista cultural Gironina,
saltant que en aquest cas Eva Vázquez ara veïna de Sant Eugènia es dona la setmana la Ola bull d'activitat i hi ha perquè si no ens ho acabaràs tornant a treure com ho faries? tu creus que hi ha gent que diguem-ne que exerceix d'expats i que no participa de la vida cultural social jo crec tema a part de les meves dèries de veritat us ho dic
És un tema que no m'ha fet respondre. Dic, moltes ciutats aprofiten dels que són de fora perquè aprofiten, vull dir que aprofiten dels sentits, va bé els de fora perquè alimenten la ciutat, li donen prestigi, es produeix una cosa profundament fecunda. I aquí no tinc l'impressió, no sé, potser l'altra gent sí, no tinc l'impressió que Girona aprofiti del tot això.
Només parlem dels de fora en termes normalment negatius i això hi ha una part fantàstica que no acabo de veure jo com la quantitat d'Erasmus, la quantitat de gent de fora expats també és igual, la quantitat de gent també i immigrants que són interessants. Tot això...
en el gironí costa molt més que altres llocs la veritat sigui dita jo crec que es anirà corregint per exemple jo tinc constància de fenòmens subterranis com aquell qui diu que s'estan produint hi ha un grup de vianesos que ja fa 3 anys que vénen a Girona lloguen apartaments
els lloguen en els tres períodes de vacances, Nadal, Setmana Santa i una setmana a l'estiu, i s'impliquen directament en la vida cultural de la ciutat i algun d'ells és un assíduo
del futbol a Girona és a dir que estan passant coses tot i que encara no les podem calibrar perquè la Dolors es mira la platea de l'auditori i diu els conec a tots i no n'hi ha cap de fora no els conec, doncs miro qui té cara de turista sí, evident, evident però vull dir que tinc la impressió que subterràniament però també passa a Barcelona el dia que s'inaugura el Grec a Barcelona
M'impressiona que el mes de juny que s'inaugura el Festival Grec, ho dic en sèrio, això, eh? M'impressiona això. I això, hi ha altres mostres que m'agradaria que algun dia, com ara tu, Nadal, que ens ha sigut alcalde i pensés una mica en sèrio amb això, no? Pensa, el patronat... Jo crec que en Joaquim Nadal sempre, quan pensa, ho pensa en sèrio, a les coses. Però, per exemple, posa't un exemple. El patronat de turisme girant a Costa Brava, no? L'altre dia va sortint
que aquells a l'Inservatori de la Cultura deien que el Festival Temporada Alta, jo dic ara que en Sonyen és el director del festival, quedava per davant, diguem-ne, en la seva consideració del que era el CCCB, el Grec, el Magba, el Manac, etc. Sí, sí.
Llavors, un inch de promoció turística, de promoció de la ciutat, de marcació, etcètera, això no trobaràs cap tipus de referència. Un càmping guanya un premi a Holanda de no sé què i surt tota la literatura de la cosa aquesta. I a mi això m'impressiona, ho dic de veritat que m'impressiona. Perquè entenc, no només aquí a Girona, el grec s'hi inaugura a Barcelona i tampoc hi ha un turista. Tampoc hi ha un turista. És a dir, què està passant aquí amb aquest tema?
Això no, per exemple, a Itàlia, te dic jo que no passa. Jo vaig poder conèixer en Cantor. Vaig esmorzar amb el director, aquest polac boníssim, moltíssimes vegades perquè vivia bastant a la vora. Jo me vaig sentir, tenia 23 anys, és veritat que estava sola, vull dir que tampoc m'anava a casa, a treballar i a casa, que voltava bastant pel carrer, però vaig conèixer una quantitat de gent i d'oportunitats i de coses que jo aquí no veig que nosaltres oferim els de fora.
Hi ha bars, per exemple, a la plaça Belllloc, tu pots anar per bars, hi ha el bar aquest dels ciclistes, allà només hi ha ciclistes, al costat hi ha aquests altres. És una sensació una mica que no m'ho sé explicar, no critico, dic que no m'ho sé explicar del tot. Jo aquí, res, és una cosa molt petita, molt petita, molt petita, hi ha una entitat social d'aquí de Girona, de la qual jo en formo part també,
que té alguns programes de mentoria i un que està començant a pedalar, és anglès sobre rodes. I és precisament mirar de... agafar aquest actiu de les persones que venen aquí motivades per el tema de la bicicleta perquè puguin fer una mentoria, en aquest cas per joves tutelats, en l'aprenentatge de l'anglès, no? I, per tant, seria com una... és com un intent, més enllà dels beneficis propis, de... bé, de...
d'enterrar socialment i d'implicar cívicament aquesta gent que ve aquí durant un període de temps o que s'estableix o que ve per un període de temps i és una cosa petita, minúscula
però sí, fins i tot per revertir aquesta mateixa imatge, perquè a vegades tenim la sensació, i ha sortit en el debat ciutadà fins i tot la discussió dins del mateix equip de govern, que hem de prescindir dels negocis d'ungles o dels negocis de bici, però una mica per revertir aquest efecte nociu que sembla que té tot aquest moviment social,
al voltant de la bicicleta a la ciutat per precisament poder valorar els positius que també pot tenir o d'altres que també es poden explotar.
entre les botigues tancades de la Rambla o negocis de bicicletes jo hi posaria negocis de bicicletes i tant serà el propi mercat que acabaràs regulant tot això que està dient la Dolors és veritat Girona és una plaça difícil en aquest sentit Barcelona també ho és però la manera com Barcelona i Girona mantenen fora del radi d'atracció
de determinades activitats culturals, val tant pels forasters que s'instal·len a viure a les nostres ciutats com per determinats segments socials que de cap de les maneres no van a aquests actes. És a dir, a la platera de l'auditori del concert d'abans d'ahir, la Dolors no devia veure-hi gaire gent
del que podríem dir-ne la perifèria suburbana de Girona zero és una altra aresta d'aquest problema no resolt i que tu et planteges amb l'estopefecció que no hi trobes resposta
Sí, sí. De fet, la vida cultural és molt rica. Aquest dia l'Anna parlava, per exemple, que hi va haver una conferència amb Marcel Burgori parlant de l'òpera norma que properament es farà i que deia que va quedar també satisfeta de veure que tota la platea del municipal, les llotges del primer pis, estaven plenes per una conferència. Però és veritat, som una miqueta sempre els mateixos i hi ha gent que no hi accedeix perquè no hem estat
Potser capaços tots els que hem estat agents d'organització d'actes de Cavalza. Tot i així, també és veritat que hi ha un determinat tipus de gent que segurament no elaborem aquí, però, per exemple, compla la marfada Sant Eugènia i que hi ha una gran activitat musical. És a dir, el que en diguem els barris, a vegades, des del centre, també tenen una vida pròpia que també és desconeguda per la gent del centre. També passa això.
Sí, i la percepció que en alguns tipus d'actes sempre hi trobes els sospitosos habituals, per exemple, ahir a la Mercè es produeix un fet, i la 22 ja era conscient que havia de buscar un aforament més gran, però es produeix un fet que hi va anar molta gent
que hi anava no només, o sigui, no estrictament potser pel llibre, evidentment no per el premi, en aquest cas per ser finalista del Gassero, sinó per l'autor. Llavors això pot ser, i aquest és un element tractor, perquè a més és...
És un autor que també ve d'un altre món, diguéssim. Vull dir, les seves coordenades fins ara passaven sobretot per un altre món, no? I llavors, bé, aquí sí que funciona com un element tractor perquè veus gent que no te l'esperaries trobar habitualment allà, no? Te ve com un efecte positiu i a vegades...
Aquestes traçabilitats també poden ser interessants. Bé, a la ciutat tenim exemples de gent que s'ha dedicat a les lletres però que professionalment té altres interessos, arquitectes, etcètera, per exemple.
Molt bé, hem fet una vora la passada cultural. I us volia preguntar perquè, si no, per un fet que, diguem-ne, que com que en Roger coneix bé aquest món, coneix bé aquest món per la seva feina, m'ha refereixut, l'agressió que ha portat, diguem-ne, a un...
Un home de 52 anys del Mali, mamadur, a l'hospital Trueta, on continua ingressat, a la UCI estava encara ahir, m'ha estat greu, però sembla que estable, i un jove de 26 anys que va ser un agressor brutal a la presó...
de Girona. Això va passar a quatre passos d'on estem ara mateix, com aquell qui diu, davant de l'edifici Urbi, entre els carrers, vestiments i passeig d'Olot, i t'adones que bé, que aquestes coses passen i que són així. Llavors aquí s'ha d'obert...
Un gran debat, el tema del sense llarisme per una banda, es va intentar aprofitar des d'algun punt de vista fins que es va desmuntar en funció de les condicions de l'agressor perquè ja no acabava de funcionar, però hi ha hagut també una voluntat de manipulació i va haver-hi una concentració molt important de veïns.
Ens passen aquestes coses al cantó de casa? Sí, ens passen i aquí també vull, no em vull reivindicar a mi, sinó al moviment veïnal que també s'ha mobilitzat, especialment l'Associació de Vins i Veïnes de Can Givert, també la de Santa Eugènia i les entitats que d'alguna manera també les abracem, com la coordinadora...
d'associacions veïnals, es va fer una concentració, però sí que hi ha un element que segurament té moltes capes, però que és aquest l'odi al pobre, que això ja té un nom, que és la profòbia, és aquesta fòbia en el pobre que genera rebuig i que si ho sumem amb tot el discurs que dèiem abans, que ha anat mutant una mica perquè
el discurs de l'extrema dreta sobretot també és un discurs molt en contra de la immigració doncs clar això genera un caldo de cultiu que un dels efectes és aquest el rebuig visceral aquest odi que provoquen les persones pobres hem tingut malauradament altres exemples en altres llocs també on hi ha hagut aquestes generacions
I va haver-hi un cas que va ser molt sonat, que diguem-ne que una dona va morir cremada per l'acció de dos nois joves que... I que passa per un fet que forma part de la construcció del discurs de l'extrema dreta de deshumanitzar les persones. I per tant, no són persones, són persones immigrades, són persones delinqüents, són persones que se les despulla de la seva condició humana i de qualsevol dret,
que això ho fa l'extrema dreta ara, però vull dir que hi ha antecedents, hi ha molta literatura, però que ho estem portant als nostres dies i un dels efectes, malauradament, és aquest, amb el fet que un noi jove, dins de la seva escala de valors, considera que aquella persona no és digna, li deu molestar veure-la, li deu fer nosa i l'única reacció que té és aquesta pulsió agressiva
i vaja vull dir que és una opulsió agressiva però que té una càrrega important al darrere i que d'alguna manera de forma bastant irresponsable doncs alguns partits van estant en aquest discurs i el van fent més amable de manera que també s'hi puguin assumir més gent i una mica el que dèiem abans no entren a les institucions per la força sinó en aquest cas per la força dels vots que els donen legitimitat no?
Sí, jo crec que primer de tot és absolutament lamentable l'episodi concret al qual ens estem referint. Lamentable, condemnable, atacable i per tant s'hi ha de plantar cara amb totes aquestes consideracions que feia ara en Roger. Però a mi em sembla que de cap de les maneres no pot passar
que la ciutadania es quedi amb la impressió, que potser és equivocada, però amb la impressió, que el fenomen del sense llarisme, és a dir, de la gent que dorm al carrer, és un fenomen que les administracions aborden amb passivitat manifesta, és a dir, que se'l miren i deixen passar.
És a dir, el que dormia davant de Can Peric a la Rambla fins fa dues setmanes i que produïa un efecte crida i que degradava la imatge de la Rambla, d'acord, finalment l'Ajuntament ha intervingut. Va sortir una carta en un diari dient...
Això ha portat un problema. El sensellar que dormia davant de Can Peric, en el reclau que feia l'aparador, ara se n'ha anat a dormir a la plaça del Raïm. De tal manera que, com que és un espai molt més petit, hi ha també un raconet, la gent que viu en aquella escala no pot ni sortir...
perquè es produeix que troben les necessitats de la persona que dorm allà. Molt bé. Crec que el fenomen s'ha d'abordar en tota la seva complexitat. No està clar que si hi ha alternatives produïdes i propiciades per l'administració, la gent hagi de...
ser consentit que dormin al carrer. Perquè si tenen un llit a l'aunet, posem per cas, han de poder anar a l'aunet. Diu, és que aquest es resisteix a anar-hi.
on acaba i comença la llibertat dels uns i dels altres. I tot això genera un debat que per nosaltres és nou i que no ho és en molts altres països de l'Europa Occidental. Ara, si agaféssim el fenomen sopa com a àmbit d'irradiació
d'aquest sensellarisme que ha anat creixent a Girona en els últims anys, té raó l'alcalde quan diu reclamo de les administracions que comenci a propiciar solucions descentralitzades per acollir les persones sensellar, no només
en la gran capital, o Brucometes, sinó en els caps de comarca o en les altres poblacions. I cal abordar el tema en el seu conjunt. Això és evident. Aquí hi ha un problema, Dolors, passo la paraula, hi ha un problema molt bèstia quan... molt bèstia, deixeu-m'ho dir, he fet ara una simplificació. És a dir, poder obligar, com diu algú, a fer alguna cosa, en aquests moments, si no es pas per ordre judicial, no es pot fer. I aquest és un problema seriós.
Però tampoc no es pot oblidar el que deia ara Joaquim Nadal en el sentit, aquí anem parlant moltes vegades, quan és a la teva escala que hi ha una persona que diguem-ne que no qui dormi, sinó qui dorm i qui fa les seves necessitats i que produeix un efecte, això és complicat. Es va netejar Camp Peric, jo crec que s'havia de netejar perquè allò era absolutament... Doncs res més amunt, hi ha una persona sense llar que dorm en un portal, jo el veig a la matinada, quan vaig a fer una activitat esportiva amb un gimnàs,
que hi ha relativament a prop i cada vegada me l'hi trobo, fins i tot una vegada parlant amb la policia municipal. Però vaja, vull dir que hi continua sent. Puc entendre que les persones que viuen en aquell portal trobin la molèstia cada matí quan baixen o cada vespre quan tornen de trobar aquella persona allà, evidentment.
I llavors hi ha l'efecte que en Juki m'ha dit molt bé, que és allò, és a dir, de sopa només n'hi ha una, que és a Girona, està absolutament desbordada, hi ha l'edifici de Lunet, però és evident que s'ha de buscar una solució extramunicipal, és a dir, descentralitzada, que vol dir que si realment hem d'atendre aquesta gent, que s'ha d'atendre...
Segurament hi hauria d'haver-hi, deixeu-m'ho dir així, unes quantes sopes a les comarques gironines o amb altres punts. I no és un problema de Girona. Girona ha augmentat moltíssim, però si parléssim de Barcelona, i a Barcelona, és a dir, multiplicat per 10 i per 20.
Dolors, això també són problemes que afecten, són problemes humans que a vegades ens donen la impressió que no tenim, i com dic com a ciutadans, no tenim les eines i m'adona la impressió que les administracions tampoc les tenen però segurament les haurien de buscar. Bé, jo no, això no hi entenc gaire, el que sí que penso és que
La informació global sobre el problema, o sobre la diagnosi del tema, tampoc la compartim tota la ciutadania. És a dir, es parlen de cases puntuals com passen desgràcies, però una idea global de la quantitat de gent, d'on provenen, de què està passant, de si volen o no volen ser acollits, etc.
Podria caldria també compartir-ho amb tota la ciutadania i tenir-ho clar, no? Perquè potser també hi ha una part de responsabilitat ciutadana, més enllà de les administracions, l'administració no pot cobrir totes les coses que passen en un lloc, no? La vitalitat, diguem-ne, cívica existeix i ha de poder també donar les seves respostes a tot això, crec jo.
en el seu conjunt, però entendre-ho bé, saps? Perquè si no s'entén bé, de vegades ajudes amb un i s'estan retroalimentant. No sé, a mi em passa quan la gent me demana diners al carrer, hi ha temporades que en dono, hi ha temporades que no en dono, perquè penso, bueno, això no acabo d'entendre si estan protegits per algú, si no, és difícil d'entendre la situació real, no?
I jo tinc una experiència també personal, que anys enrere vaig acollir una persona del carrer en un espai de casa meva i vaig tenir molts problemes i no acabem de saber com s'ha de fer.
Aquest és el tema. Escolta, jo volia parlar de la plaça Catalunya, s'estan arreglant les vigues de sota, a veure si se reformula o de dalt. Podria també netegir alguns sediments, no? Sí, no, de passada. De passada podria treure, que en queden molts. Però això n'haurem de parlar un altre dia perquè... Com es presa en Joan Gaia, estaria bé, fins i tot, que es pentinés la illa del Ter.
Encara que ell en privat deia que s'hauria de desaparèixer, aquest dia ja parlàvem en una entrevista de fer un canal entremig. En tot cas, les dues coses poden ser compatibles. Gràcies, ens ha acabat el temps. Molt agraït Joaquim Nadal, Roger Casero, Dolors Vidal.