La tertúlia de Girona FM Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i de part de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat.
Bon dia, entrem en temps de tertúlia de Girona FM, quan passen 5 minuts de les 10 del matí d'aquest 31 de març, l'últim dia del mes de març. Enfoquem ja l'abril, hem tingut un cap de setmana molt ventós, un cap de setmana amb incidències importants pel que fa a efecte al vent. Avui tenim una temperatura molt agradable que diuen que es mantindrà fins demà, però també alerten que a mitja setmana les temperatures poden tornar a anar de baixa tal dia com avui, que l'Arnau ens en recordava.
que feia tres anys, que fa tres anys que va morir el Francesc Pardo, bisbe de Girona. I, per tant, que... Seu, que va estar desbacant gairebé un any i una miqueta més. En tot cas, no sé si parlarem del bisbe, però parlarem del que ells vulguin amb les tres persones que m'acompanyen avui aquí als estudis del carrer Balmes i els que passo seguidament a saludar. Senyor Carles, bona aventura, bon dia. Bon dia. Com va això?
Bé, l'altre cop per aquí. L'altre cop per aquí. A nosaltres ens agrada que vingui. Com també ens agrada saludar el senyor Joan Querquer. Què tal, Joan? Com estàs? Hola, bon dia. Estava ara despistat. Doncs, bon dia. Bones setmanes de cuaresme. I també pels veïns que celebren l'Islam, doncs, Ed Mubarak.
Molt bé, doncs tu sí que almenys ho has fet bé perquè, diguem-ne, has tocat els dos pals, diguem-ne, has saludat els de la cuaresma, que en teoria som més, dic en teoria, perquè jo crec que la pràctica no gaire, i la gent que va acabar, no, ja, el ramadà, ahir va acabar el ramadà. Dic això per a... Gemma, us que ets molt bon dia, què tal? Bon dia.
Com estàs? Molt bé. Ho deia perquè no sé si ets de celebrar l'Aquaresma o no. He de celebrar moltes coses, però aquestes no. Més que celebrar, alguns deien patir, perquè l'Aquaresma per 40 dies, d'aquí venia l'Aquaresma, que bàsicament eren dies de juli i abstinència,
I la veritat és que si mirem la masa de gironins ens sortirà que la majoria ells són catòlics, però a la pràctica, que ja fa molts anys que totes les customs són relaxades, tot i que fins i tot en cases que no són ni d'aquelles de anar a missa, ni de guardar preceptes ni coses d'aquelles, misteriosament els divendres arribaven els arrossos de bacallà o bacallà,
Desapareixia la carn, no sé si us passava a casa vostra, però a casa meva ho passava, i us mena segura que no eren pas de... És justament això que dius, allò que... No, això ja no es fa, ja no se celebra, no sé què, però quan anava a casa dels sogres, o casa dels pares, curiosament, el divendres de cuaresme, m'he fet bacallar.
I no sabies ben per què, però pensaves, ostres, doncs deu ser això. A casa conservem tradicions de postres, i ma mare sempre fa brunyols per cuaresma. Brunyols. Brunyols. Brunyols. Brunyols. Una tradició familiar. Lo de l'arròs de bacallà...
No tant, però... També amb cigrons, amb el dur, amb ceba... La qüestió era no posar-hi carn, diguem-ne. La qüestió era no posar-hi carn. Però això, diguem-ne, que ja fa molts anys que va anar de baixa i jo crec que ara no ho és, en canvi, per exemple, els ramadans sí que el celebren i es felicita des d'instàncies oficials, que és aquelles coses que a vegades provoca allò de dir o tots o cap, no? I es fan sopars comunitaris... Ai, perdó que tinc el...
A la Porta del Món, que és un restaurant, una cooperativa a Banyoles, vam fer un sopar comunitari per la fi del ramadà, crec que aquest de setmana, i altres llocs, crec que també a Sal o algunes altres... S'enfaden, s'enfaden.
obert a tots els veïns, no només els que professin la religió. Crec que és més com una festa entesa, com a celebració primaveral. M'agradaria pensar així.
De fet, si ho mires des d'aquest punt de vista, l'Aquaresma també s'acaba, diguem, amb la Pasqua. La Pasqua, diguem-ne, també té el seu dia de joia, no?, que és el diumenge d'abans i després, diguem-ne, el dilluns, el dimarts, que ara ja no... ara això del dimarts s'ha de celebrar abans com a mínim.
Ho vaig recordar ahir amb un article en Jordi Bos Molinet, abans el dimarts de Semana Santa, el dimarts Sant que es deia, a Mallorquines es feia el joc d'ous, que era una mena de joc de cartes que era com un set i mig, però que es jugava amb ous i et recorda...
un de l'any 79, que diguem-ne que el Joc d'Ous va acabar exactament així, és perquè es veu que per una carta amunt, una carta avall, doncs els ous van començar a volar i els 6.000 ous van anar vestifant totes les parets de l'Hostal de Mallorquines, que van quedar durant cinc dies, que van haver de tancar per poder fer tota la... tota la neteja. Després hi havia, diguem-ne, les celebracions litúrgiques i festives al mateix temps, eh, perquè, diguem-ne, hi ha molta gent que agafa des de la verge dels dolors de...
Javanyoles, basalu, mer, llocs així ho agafen des d'un sentit de religiós, però també hi ha molta gent que ho agafa des d'un punt de vista estrictament cultural. O de tradició. Jo crec que és més les processons, menys javanyoles, entesa com a tradició, com a manteniment d'una...
No tant al culte, sinó això, no?, la tradició dels manalles... Ja t'he dit que, en quant a gastronòmicament, també són dates d'això, no?, que ho celebrem molt, o ja sigui en Pasqua, amb les mones i amb els brunyols, però sí, són... I els tortells, no ens en descuidem. Aquí eren les comarques gironines, una part de les comarques gironines eren més de tortells que de mones, diguem-ne. I la figura...
Jo crec que té el moment de l'any més rellevant la figura del padrí. De fet, la tradició que és molt nostra del padrí, crec que l'únic moment de l'any en el que, diguéssim, passa per damunt dels propis pares és en aquest moment de la Semana Santa.
Però fins i tot això ha canviat, perquè abans el padrí em parlo de diem-ne d'aquesta zona, de la ciutat de Girona i d'aquesta zona, perquè hi ha altres parts de les comarques que sí que hi ha, les que toquen més a Barcelona, que havien fet més, però aquí la mona no es feia, es feia el tortell i ara en canvi el tortell sembla... no és que hagi anat de baixa, perquè se'n fa molt, però ara hi ha tortell i mona, l'aprofiten tot.
Però és veritat, ara t'ho volia dir, això de la mona ha vingut més de Barcelona. Aquí a Girona érem de tortells sempre. A partir de motius comercials o pel que els pastissers el van introduir, doncs es va posar de moda que el padrí regalés la mona. Però era molt de tortells a casa nostra.
Potser perquè també té més, per això que deies, que els pastissers també tenen més joc, i és... Més creació, és creativitat. Aquesta és la paraula, dona més espai a la creativitat. I se'n poden fer de molts temes, de futbol, de bàsquet, de pel·lícules, de moltes coses. Sí, cada any més o més allò. El llum tortell és un tortell.
Hi ha la part pronúncia d'aquesta anquinesa, el fet més destacat, les figuretes que van... Mona o tortell, Gemma? Mona. Jo sóc de Mona. M'agrada més el xocolat. Tot i que no sóc de dolços, no sóc molt de pastisseria, però això que deies de...
és a dir, de la visió comercial o dels pastissers, abans hi havia festes que no hi havia com una celebració gastronòmica, per exemple ara vindrà Sant Jordi, hi ha moltes pastisseries i fleques que ja s'han com inventat o tret a la màniga un pastís o un bras de Sant Jordi o una...
O un pastís amb la senyera. O un no-pastís amb la senyera. Són tradicions que... Però canyons de tota la vida se perden. Per exemple, la tortada de banyoles. No, la tortada. Mítica tortada de banyoles. Home, allà, la tortada de banyoles, fa poc o fa, crec, un mes i mig, hi ha unes jornades que va haver d'organitzar la biblioteca sobre gastronomia local.
centrat en la pastisseria. Hi havia l'últim pastisser de Can Boedella, que va portar, diguéssim, el receptari que tenia. I deia això, que era un pa de pessic de tota la vida. Passa que la clau era amb les ametlles i amb el motlle. Diu en qual secret està molt motlle de la torta de banyoles, i sí. Tot i que hi ha moltes fleques de banyoles i pastisseries que l'han imitada,
no té el mateix gust que la de Can Boadilla, i ara que recordem fleques i el gust aquest de la infància, si tu vols, hi havia molta pastisseria o molta confiteria, que també és un concepte que s'ha perdut. Recordo la pasta follada de Can Ciurana, per exemple, o Sant Marx, però era una època que les fleques només venien pa.
No venien... Les dulces. Les dulces. Era una cosa de diumenge. De confiteria. De confiteria. De confiteria, de diumenge. Una setmana no tocava. No tocava, sí, sí. Potser el secret, el secret... No sé si eren Jovanya o un d'aquests cuiners, que del contingut al continent, a lo millor,
El gust el donava el continent. Aquelles olles que durant vint anys han fet brous, d'alguna manera deuen transmetre el gust o deuen transmetre la cocció. I a vegades n'estan els ingredients, perquè tu podries fer els mateixos ingredients, però amb recipients diferents, o amb un punt d'escaufó, aquell forn, aquell...
fa que la química sigui un altre. Aquí hi ha un altre tema, que és el de la memòria. Sempre tot allò que havíem menjat era millor. En Proust ho va fer amb la... que és una cosa horrible això de la Magdalena xocada amb te, però bueno, per mi, perquè no m'agrada, però era la seva manera. Però tots tenim la nostra Magdalena de Proust d'una manera, la sensació aquella de que de petit, aquelles coses tan bones que mai més tornarà a ser com eren, però esclar, que no tornarem a ser mai més com eren, som nosaltres, diguem-ne.
Això passa fins i tot amb dibuixos animats que vèiem quan érem petits, no? Que ara en veus algun capítol i dius, això t'hauria agradat. O pel·lícules, no? Sí, sí. I ara que has dit això de la Magdalena de Prus, m'has fet recordar ara també que aquestes últimes pluges, banyoles, ha tornat a brullar l'aigua de la font de la Puda. És cert, t'ho vaig veure, sí, sí. La font pudosa, que estava seca durant molts anys.
I continuo fent aquella pudor d'ous podrit, de sofre, i mítica són les cancelades de la puda. Les cancelades de la puda eren uns pastissets dolços que es venien...
quan el balneari estava en actiu, no els estiuajans, la gent que anava allà a prendre les aigües, i eren un pa de pessic d'ols i alguna fleca de banyoles que l'ha recuperat, però evidentment s'ha de... És a dir, tenia aquell gust, aquella dolça per mitigar la pudor de sofre de l'aigua de la pudor i és...
I m'has fet recordar això, que Josep Maria Fonellera, s'escriptor, recordava que era la seva mare de Banyolina, recordava que era la seva magdalena de Proust a les cancel·lades de la Font Pudosa.
És que ara hem parlat de Campoadell, hem parlat de la Tortada, que després va intentar recuperar Calarpa, que també ara ja, diguem-ne, que ja no hi és, però a Girona és evident que hi havia hagut una sèrie de pastisseries mítiques que han anat desapareguent, perquè, diguem-ne, Can Puig, Can Faura, Can Negre, hi havia, diguem-ne, i continua havent-hi pastisseries magnífiques, però no tantes com les que hi havia
o a sal que hi havia a Camp Marjanat. A aquest dia li vaig preguntar a l'Assumcia Puig que el seu avi va ser el que es va inventar, es va inventar el xuxo a la pastisseria Puig.
I això que l'autèntic Xuxu es fa a Camp Margenat i es veu que sí que hi va haver-hi... Camp Margenat, diguem-ne, l'avi devia ser, el vasavi Margenat era treballador de Camp Puig i es va anar anotant i per tant fa els Xuxus com es feien a Camp Puig en aquell moment i per tant es pot dir que conserven la tradició, no? És aquell tema de...
i hi ha gent que, per exemple, els pastells, els tortells, els va buscar en un lloc determinat, perquè sempre s'ha estat així, a la Líbia Càmbargenàtica, a l'Armengol, i també al Costa Vella i al Font. Al Costa Vella anava a dir Font, sí que Font ja també ha estat tancada, i Costa Vella, traspassada... El fill encara fa coses... Encara fa alguna cosa. Però no per botiga.
Jo havia... Ah, treballa, sí, en Narcís Fontes ja no té la botiga oberta, però treballa per fer càterings o alguna cosa així. En Narcís Font i Bosch, sí, sí, doncs jo havia... havia estat vinculat a la família i a les Semana Santes eren els quatre fills, en Santi, en Narcís, en Miquelet, que li diuen, i la Lídia, tots allà fotent caixes i no dormint.
72 hores seguides, anar fent, anar fent, anar fent, i sí, sí, l'avi Font, el pare, i la Dolors Bosch, que era de Canet d'Adri, de l'Stang, també... Hem començat així com una mica emotius, amb les nostres propies magdalenes. Ens queden deu dies, deu dies de...
S'ajuda que tot torna, perquè avui tenim la gent aquí, que ella és banyolina, tot i que fa molta vida a Girona, però ella és banyolina, i anava a dir que tot torna, fins i tot l'estany, diguem-ne, l'estany Bessa, per dir-ho d'alguna manera. L'estany Bessa, Espolla... Espolla... El clot d'Espolla... Espolla... No, que no es vagin les patacades que els han baixat els de TV3, el clot d'Espolla, perquè no va ser el municipi d'Espolla, que queda molt i molt lluny, va ser el clot d'Espolla, que és esponall...
Maliant, font coberta i esponallant, el cul d'espolla i l'estany d'espolla, el cul d'espolla, però... I el salt de Martís. El salt de Martís, clar, totes aquestes... Totes aquestes aigües subterrànies que nutreixen l'estany de banyoles, doncs quan l'estany besa
s'omplen els altres... el sobrexido, que se'n diu, que és l'estany d'espolla. L'altre dia em comentaven els del hipnos, clar, passa un fenomen molt curiós quan ve l'estany, i per tant s'omple el clot d'espolla, que és que apareixen els triops, que a part de ser un establiment, un gimnàs de banyoles,
Per això molta gent el coneix són aquests... animals minúsculs. No sé si animals és la paraula correcta. Però bueno, venen això, són prehistòrics, són curiosos perquè aguanten molta sequera i desclauen l'ou just quan 15 dies o 3 setmanes després d'haver-se omplert el clot d'espolla. Em deien els dalimnos
que aquests quatre de setmana l'Espolla s'ha omplert de visitants, sobretot de moltes famílies. I em deien això, que diu, sempre que a la premsa, les càmeres enfoquen i hi ha fotografies a les xarxes, que s'ha omplert el cloc d'Espolla, venen moltes famílies, amb els celebret i les galledes, diu, i els triops no són un entreteniment infantil, em deien.
O sigui que el que deien és que deixéssim els triops en pau, no? Deixem els triops en pau, no? I, bueno, és un fenomen curiós, no? Això que dius que tot torna, aquest món d'abans, bueno, potser perquè després de tanta sequera no estàvem abasats a les aigües, no? És com l'altre dia també, no? Que va vessar l'estany i gent de fora m'enviava missatges, saben que visc molt a prop, estàs bé, estàs bé? I dic, sí, sí.
T'ha entrat l'aigua a casa? Home, va entrar l'aigua a casa dels meus pares, la invita amb tot ostres, llavors no... No us dona la sensació que, de tota manera, que no sé si és a causa de les xarxes o el canvi de les rutines, hem entrat en una espècie de... Feia molt de temps de tot això.
fa cinc anys havia passat el glòria, els embassaments estaven al cent per cent, estaven molt blens, després van baixar molt ràpidament i per causes, diguem-ne, com per exemple la generació elèctrica es va gastar i va coincidir amb quatre anys i mig de sequera dràstica que ens va portar a les portes, diguem-ne, de patir molt. Ara, mira, alguna cosa li havia de sortir bé a la consellera Paneke,
és que ha plogut i, esclar, tornem a dir, tenim aigua, però escolteu, que Sau està al 60% i Susqueda està al 48%. No, però comparat amb el que hi havia... Sí, però és el moment de pensar, amb aquelles que no, la sensació que hi ha... Fa molt de temps que no passava, fa cinc anys això ja va passar i va haver-hi la glòria, i va haver-hi les inundacions que el ter, diguem-ne, va fer mal, per dir-ho d'alguna manera.
Banyoles té una idiosincràsia perquè és com un jutge, parteix les aigües, és com un moisès que diu cap aquí o cap allà, quan plou i se'n va cap al sobrexidor
L'aigua que hauria desembocat el ter i, per tant, el ter se'n va cap al sobrexidor i d'allà se'n va al fluvià. Curiosament, la falla de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de
Al principi sempre hem dit que l'aigua va cap a baix. Com és que banyoles no? Doncs no per la pressió de l'excés d'aigua que fa que se n'escapi una part i que tombi cap al fluvià. Que de fet l'aigua de l'estany de banyoles hauria d'anar en origen al fluvià, però passa per sota el fluvià.
L'aigua de l'estany de Banyoles prové de Montagu, però passa per sota el fluvià, s'escaqueja d'anar al fluvià, passa per sota i per la falla, per totes aquestes falles, acaba desembocant a l'estany, sortint per sota l'estany i desembocant el terra i terra.
Però teòricament el seu origen, si no s'hagués esculat perquè la terra és esponjosa per entendre'ns a la garrotxa, hauria anat al fluvià. El fluvià seria molt més replert si l'aigua fos més argilosa. Però com que no ho és, se'n va cap avall. I el terren aprofita.
És un any hidrològic que s'havia fet de monitor a l'escola de natura de Banyoles. Està parlant molt de Banyoles avui, eh? És un baròmetre. De fet no s'havia de dir pla de l'estany, s'havia de dir l'estany. Llavors hi havia un poble que es deia l'estany i algú va dir no, no es pot dir l'estany. O baixa la rotxa. O baixa la rotxa. El banyolí també.
No, n'hi va haver-hi un que va entrar, diguem-ne realment, a la decisió final dels tres últims, que era la Garrotxa Martiriana. No és broma, eh? La Garrotxa Martiriana. I aquest, mira, estava bé al final, plà, les tanyes al mes. Però bueno, Baixa Garrotxa també crec que era... Baixa Garrotxa estava molt arrelat en un sector de banyoles. Banyoles constant, em sembla que era el terme que utilitzaven els seus escrits. Sí, perquè banyolí, banyolès...
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no,
Des de segons quin lloc, pots veure perfectament mare del món. Per tant, és una zona alta i plana, més o menys. Per això hi havia el camp d'aviació de la República. Allà a Pla de Martís hi havia hagut un camp d'aviació. De fet, avui en parles, no? Ahir en el diari en parlaves, ahir. Sí, perquè hi era en Miquel Rostollet i en Joaquim Harké, que són dos...
Estudiosos no són historiadors de llicenciatura, per entendre'ns, però són aquests estudiosos locals que dominen i que saben tota... i que són els guardians de la memòria. Han fet un documental, un audiovisual d'un llibre que ja van publicar fa vint anys.
que va dir al Consell Comarcal del Pla de l'Estany sobre el camp d'aviació que hi havia hagut al Pla de Martís, que va l'any 38 i després fins al 60, a la postguerra, i molts nois de Banyoles van fer la mili, just abans d'entrar parlant de la...
De l'Emili, en el camp devia ser el Pla de Martís i després ja, bueno, l'anectotari, que a Banyoles al Plaça Major hi havia Can Ninetes, que era l'hotel mundial, que era on s'allotjaven, diguéssim, els pilots, republicans, els russos que hi havia.
això durant la guerra. I en canvi la tropa s'estava allà als hangars al Pla de Martís. I encara ells van aconseguir, ara no recordo el nom de la filla de Can Inetes, que els hi parlaven, els dos historiadors, una mica del que ella recordava d'aquests pilots, d'uns nois rossos molt atlètics, aquests rossos, i que portaven una traductora que es deia Sura.
una traductora, coses de la memòria, i aquests ara dos historiadors han elaborat un audiovisual perquè es projecti a les escoles del Pla de l'Estany, perquè molts alumnes descobreixen que el Pla de Martís, a part del Clot d'Espolla i de tot aquest...
Aquesta, podem dir, turisme de saquera, no? Ens anem a veure al Campanar de Sau quan està sec i quan s'omple, ens anem a veure als triops al Clot d'Espolla, doncs també sàpiguen que hi havia hagut un aeròdrom, a l'aeròdrom 315,
el pla de Martís. M'agradava l'expressió camp d'aviació, que també s'havia anat a l'aeroport de Girona. I fins i tot com van entrar a l'aeroport. Salrà també n'hi havia hagut un. Com en deien el de Salrà? Era el 311. Però fins i tot l'aeroport de Girona, l'aeroport de Girona constabarava durant molt de temps que la part popular era el camp d'aviació, i es anaven a veure tants avions, que era una d'aquelles coses que es feia, que ara ho expliques a la gent jove.
Tots hi havíem anat. Tots els que tenim una determinada edat, diguem-ne. Home, té la seva, diu, camp d'aviació. Menjàvem un munt de coses i venia amb els avions baix. La gent gran, sobretot la gent gran, té aquesta memòria, no de l'aeroport, sinó com el camp d'aviació, no? Com una cosa més de transport militar i no tant d'això del turisme que és molt modern. De manera molt fina, diguem-ne, la gent m'ha dit, vella, eh?
perquè havia utilitzat el concepte, que de fet el camp d'aviació a l'aeroport de Girona, que sembla que s'activa una miqueta aquest estiu, hi haurà 49 connexions amb 49 ciutats, que és aquelles que us en recordeu, aquella pujada que va fer, aquells pàrquings que es van construir, la sensació que després, amb la decisió de portar a Barcelona, KN va portar-hi les companyies com Ryanair, que va quedar
com desprotegit, que és una d'aquestes històries que sempre s'ha dit. És una miqueta allò que el tema dels aeroports de Catalunya han d'anar centrats amb el port, però també els Reus i Girona, que de fet estan al que serien els aeroports de les ciutats europees, estan a unes distàncies similars a la que està, diguem-ne, l'aeroport de Bilobí de Barcelona, però no acaba d'haver-hi manera.
Seria una manera de descol·lapsar el Prat, que els altres aeroports, encara que estiguin a una certa distància a Barcelona, tinguessin més vols i tinguessin més activitat. Però això sembla que no... Bueno, faltava acabar de redonir serveis. Suposo que finalment...
la baixadora, l'estació de l'alta velocitat, d'alguna manera reforçarà l'atractiu per part de les companyies més enllà dels impostos. Si tens una baixadora allà que et porta amb una llançadera a 30 minuts a Barcelona,
perquè al final desenganyem-nos. El percentatge més elevat d'interès als aeroports, inclús els de Reus i els de Girona, és aquesta Barcelona que dic jo a vegades, no? Nosaltres som la Uña, però al final Barcelona és la que... és Barcelona. Però bueno, si podem especular alguna cosa, doncs també...
El problema és que totes aquestes infraestructures que, diguem-ne, que serien bàsiques per tenir un país desenvolupat i tal, s'eternitzen en el temps. Fa molts anys que estem parlant de... Vint. Del baixador, vint... I de l'estació de la Sagrera. Tota una sèrie de coses que... De fet, es va plantejar com el vilafant de Figueres, que per mi és un error, ho dic amb carinyo, pels emprodenesos, al emprodenesos.
Es havia plantejat que l'estació gironina fos a l'aeroport i no a Girona. Es havia plantejat que fos a Sal. De fet, si es mira el POUM, el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sal, està en el 2004 dibuixat que a la banda de Bascanó, per entendre'ns, de l'autopista... Els guardes es servava per si de cas passava... Es servava per a la Ípica i tu coneixes bé això.
Jordi, per tant, inclús de diferents colors i partits a nivell local i de salt, no era una cosa partidista, es defensava ideològica i tècnicament que es fes a salt. Beguanyant Quim Nadal.
i al final no hi era pas. Ja no hi era, però diguem-ne que va guanyar una mica la cosa aquella, que per altra part ara, vist des de la visió dels gironins, poder agafar...
L'alta velocitat, diguem-ne, anticaminant és un luxe, el que passa que poder-hi falta, és viure classes de pàrquing que hi ha a sota que no s'obren per la gent que vindria de poblacions veïnes per poder aparcar. En Carles ho recordaràs, segur el 2005-06 que la cosa semblava que ja s'engegava, jo recordo haver parlat amb...
El 6 ja no, perquè en Francesc Ferrer quan mor el 5 o el 6. Ara ha fet 19 anys, va ser el 2006. Va ser els primers mesos del 2006, jo diria que el mes de març del 2006. Parlant amb ell deia, això seran anys.
en aquest moment en francès que estava a esquerra, en l'Holoris que estava a iniciativa també, uf, això, però ens hi haurem de posar tant sí com no. I si la Salamanya també deia, bueno, això serà dolorós. I tots es plantejaven, aquella legislatura 2007-2011,
Com un espai de molta justificació a la ciutadania perquè seria la gran cicatriu, no? Sant Narcís va patir. Va patir perquè Sant Narcís, que a través de la plaça d'Europa havia aconseguit una connexió amb la ciutat, va tornar a veure... A passar per la rodona. Sí, sí.
Vam tornar a passar per la plaça de la Marrodona. Una certa desaparició d'uns andants, deurant uns anys, d'un parc central que ja no és el que havia estat, per dir-ho d'alguna manera. Trobarem a faltar la buireta, això sí. La buireta, això és la nostra buireta. Encara ha quedat prou bé, diria jo. Sí, però encara queda... Sí, encara recordo quan l'aprofitava per passar per aquella carretera que hi havia, que et conegues, la carretera Barcelona. Sí, sí, sí. I ara anem a fer més volta. Hi havia un corredor.
però va ser dolorós i va durar més del previst, com sempre passa amb l'obra pública, però ara Sant Narcís al revés, el barri de Sant Narcís i els barris propers a 300-400 metres de l'estació, si agafes un compàs i poses...
Les vivendes al comerç tot plegat s'ha sostingut, s'ha mantingut i s'ha repoblat, per exemple, que fa teletreball dos dies i tres dies presencials a l'àrea urbana de Barcelona. I van i venen. Per tant, aquesta gent ja no viuria aquí.
Conec com a mínim tres casos de fills de gironins, ja madurs, que són professionals de mitjà al nivell, que vivien a Barcelona i que al conformar una família han decidit venir.
a prop dels avis, per tant, dels pares, i combinar-s'ho com poden amb el dret d'alta velocitat. Per tant, Sant Narcís al final ja ha sortit guanyant, malgrat l'esforç, no?, malgrat l'esforç dels anys d'allòs, però bueno... De les obres, sí. De les obres, però com que els que havien nascut un temps enrere abans que el Parc Central, bueno, quan el Parc Central era un baral abandonat, doncs ja...
Ja teníem la consciència. Hi havia les vies, diguem-ne, del que a Girona en dèiem el tren gros, que era el tren de França, per dir-ho d'alguna manera, i les vies, diguem-ne, del tren d'Olot i del tren de Sant Feliu. I, per tant, hi havia un gran espai entre el que és la carretera de Barcelona i tot l'altre.
Es havia de passar, teòricament, després la gent feia el que podia o el que volia, però es havia de passar o pel pas de Vianants de Santa Coloma, ai, el pas de Vianants, que hi havia les vies del tren, el pas a nivell, o...
o per la banda del camí. Entre la Simonica i la Clínica Girona actual. Exacte, sí, sí. Hi havia un passador per allà. Era una mica més cap aquí, però... No era per allà on hi havia Fustes Martí, que ara hi ha un Leroy Merlín o un... Sí, per aquella zona, sí, sí. Sí, em sembla que era per aquella zona, allà. I és un Bauhaus per això. És un Bauhaus, doncs, ostres... Però fixa't que aquesta cicatriula ciutat encara la té, perquè encara no hem resolt la sortida o l'entrada de Girona
Encara ens està costant lligar les parts de la ciutat d'aquesta travessera ferroviària oviària de l'antiga Nacional 2. Encara tenim per resoldre des del canvi de nom al Cort Inglés fins a la Clínica Girona, que l'altre dia no sé quin diari sortia, que és com un bolet al final de...
Bàsicament s'ha de recordar que tot allò... que totes aquelles nous abandonades tot allò ho havia comprat a Casbayo i en certa manera va ser la caiguda de l'empresa la que ho va provocar i la sensació és que costa, com costa la mateixa com costa la mateixa Fàbrica Simón que ha de ser a l'Institut de l'Armesenda des de fa molts i molts anys La meva germana, professora de l'Armesenda, diu jo ja no ho veuré
El propi que s'hi ha acostat, l'altre dia parlava amb el que havia estat el primer director en comissió de serveis, que li van dir que toca dirigir aquesta escola nova. I es va fer l'escola ja de manera molt...
es va fer bé però hi havia coses precàries com el pati que era ple de pedres i de runa o ara mateix els dipòsits que s'han tornat a envellir s'han d'arreglar i és costós de fer-ho hi ha una caseta de ferrocarril allà al costat del que s'hi ha acostat on es va fer el pavelló, bueno, la pista coberta que va molt bé per entrenar però hi ha allà un antic edifici ferroviari que s'hi ha de fer bé, que s'hi ha de l'Ajuntament abandonat
fixeu-vos que en aquest tros de ciutat encara no sabem cap on anem i és justament a ben amunt. I parlant de la ciutat, allò amb gir de guió, ara que parlàvem, diguem-ne, de la zona ferroviària, rodalies i alta velocitat, què està passant? Ens hem aixecat molt, bueno,
a la consellera Paneke li han arribat a demanar la dimissió quan hi ha comissionats i com hi ha molta gent. És a dir, la sensació és que en un moment determinat això ha catxat i ha coincidit una miqueta amb l'anunci d'un traspàs integral, que després no era integral i després no era ni traspàs, però en tot cas, la vaga de maquinistes i la sensació que hi ha sabotatges encoberts, perquè no pot ser que estiguin passant tantes coses de plegat
ara mateix, i està patint la mateixa consellera Paneke, que està al capdavant del departament. Com ho veieu totes aquestes històries? No és un tema nou, perquè s'arrossega des de fa molts anys, però que els últims mesos s'ha accentuat molt.
Què hi ha al darrere? Primer hi ha una manca d'inversió que s'ha allargat en els anys i en els anys i en els anys i que ara arriba un moment que es nota més i que cada dia hi ha varies. Sí que és veritat que a vegades ja també això dels robatoris de cobre i tot això, incidències, n'hi ha. Però arribar fins a aquest punt en què cada dia hi ha dos, tres, quatre línies tallades, que la gent se n'ha d'anar amb autobús, al destí,
I em penso que hem arribat al límit gairebé, no? És a dir, la manca d'inversió l'acaba pagant la ciutadania, no? I aquest és el problema de fons. Com s'ha de fer? No tenim baretes màgiques, però crec que el problema no... El problema el té la ciutadania, però ve de dalt. És a dir, ve de la manca d'inversió de tots aquests anys.
i de mantenir unes infraestructures. Parlàvem abans de l'AVE, no? Fa 20 anys que tenim AVE, crec. No tants. Jo diria que devia ser el 2011 o 2012. Ara ja ens hem acostumat tant. És el que deia, a més sembla que ho hem tingut tota la vida. És això, no t'has acostumat tant a arribar mitja hora a Barcelona, que tens aquesta sensació de...
Jo havia utilitzat molt abans el mitjà distància per anar a Barcelona i tens ara la sensació que el servei que presta l'AVE és el de mitjà distància de fa abans de l'inici de l'AVE. En sentit, no en positiu, en sentit negatiu, hi ha una certa deixadesa i que es nota molt aquesta desinversió de... Per dir-ho clarament, el tren d'alta velocitat
No hauria d'estar pensat per anar de Girona a Barcelona, ni de Barcelona a Girona. Però, en vista del que hi ha com a alternativa, la gent acaba agafant el tren d'alta velocitat perquè l'altre no funciona. L'altre no funciona i encara el tren d'alta velocitat últimament també té diversos problemes. Falta de comunicació, falta de tensió al client. Començaments del 2013. Vull dir, entre que dèiem 2014 va ser el mes de gener el 2013.
Per tant fa set i cinc, dotze anys. Doncs com a usuària tens aquesta sensació, o fins i tot quan et mous per Barcelona, la mobilitat per connexió de metros, tens aquesta sensació de deixadesa,
que es nota molt aquesta desinversió, i l'altre dia, aquest de setmana, que per un cop de vent, no sé quants usuaris van quedar tirats a figueres, són sensacions com a usuari, com a ciutadania,
Realment els cops també van ser molt importants aquest cap de setmana, amb això s'ha de reconèixer, però venia al damunt, diguem-ne, d'un mes, diguem-ne, de que la mitja distància i la dòlia ha estat un autèntic desastre.
i que l'alta velocitat que funcionava sempre prou bé ha tingut problemes molt seriosos com només cal seguir les xarxes per veure i llavors aquí és on jo penso que al marge de la manca d'inversió que és la clau de tot plegat i de fet ho ha reconegut el mateix govern de la Generalitat que diu que s'hi posen
A més, hi ha la cosa aquella que l'han dit d'una manera o altra, i tant el president Lilla com el ministre Puente ell ho dedica que si es posessin a arreglar-ho tot haurien de parar el servei, perquè això és veritat, s'haurà d'anar fent per parts i això vol dir que torna a començar un període que si es fa la inversió tornarem a tenir un altre període d'obres com el que ja tenim de la Sagrera, perquè la Sagrera
Les primeres vegades que es parlava de l'estació de la Sagrera eren a començaments del 2000, que s'havia d'acabar i estem al 2025, i la Sagrera comença a obrir algunes cosetes, però no està dient. Provisionalment, el tren d'alta velocitat havia d'arribar a Sants. L'objectiu és que sigui la Sagrera. Això havia de ser per un temps i ha sigut ja.
Clar, quan entres a Barcelona, vas molt ràpid fins arribar a la Sagrera i de la Sagrera fins arribar al Tunel de Sants. És molt llarg. És aquesta sensació. El Jordi també feia referència que potser tot això ha coincidit amb les vagues que hi ha hagut pel teòric traspàs. Sí, sí, he fet una indirecta molt directa.
Jo estic absolutament convençut que hi ha hagut sabotatge per part de... Crec que va haver-hi un acord primer amb els sindicats majoritaris, però ara l'han mantingut a la vaga els sindicats minoritaris. Els sindicats minoritaris, sí, sí. I hi ha problemes, detalls, diguem-ne, de caples i tal.
A veure, sospitosament han passat ara, i per tant, pots pensar que realment hi ha hagut una voluntat. Jo crec que en aquest cas, i hem sortit perjudicats tots els ciutadans, tots els cotidits en el trenc, perquè ha estat un autèntic tesori, però ara en aquests moments, fins i tot, el govern de la Generalitat n'és res, han canviat, ara ho estàvem mirant, han canviat el...
El director de Rodali de Renfe a Catalunya, Antoni Carmona, que havia sigut un magnífic director de comunicació i que ara torna a passar relacions institucionals, però tampoc era culpa seva, perquè ho havia anomenat feia uns mesos, com no és culpa de l'actual Govern de la Generalitat, és culpa d'uns seguits de circumstàncies que fan que des que fa 25 o 30 anys no es fa l'inversal·lació necessària.
i això és un tema que va lligat a altres històries. Com a mínim, aquí s'ha sortit a donar la cara i els que coneixeu a Girona la Sílvia sabeu que...
Per tu Suda no la guanyaran. Vull dir que en tot cas veurem tot el recorregut que hi ha. El govern porta el temps que porta. No, això és veritat. Han centrat les crítiques. Sempre s'entra amb el que està davant en aquest cas. I és ben lis.
perquè estàs a davant per donar la cara. No, no, és evident que han sortit i com a mínim la cara s'ha donat, això és veritat. Vull dir que no, no, però clar, tothom diu, bueno, sí, sí, però no n'hi ha prou amb... Bueno, doncs escolta'm, aquí hi ha diferents coses. Seguir treballant, no. O sigui, fer la feina que en alguns anys no s'havia fet i que posi els diners que els hagi de posar, però fer la feina, tenir clara quina és la feina que s'ha de fer.
i tenir resolta la situació de certeses i seguretats laborals dels professionals, tenint en compte que Catalunya no és un destí pel sector ferroviari i per a altres sectors d'interès per als que normalment són creats a aquesta feina. És que posin l'escola de maquinistes aquí i que els creiem aquí. Ja, però també podíem haver fet fa 15 anys. No, no, i fa 30. Bueno, vull dir, ara
Aquests haurien de fer, bueno, escolti, jo què sé, hi ha hagut moltes ocasions a Catalunya per fer coses. Hi ha una cosa que jo crec que està bé i que els sindicats han de fer el seu paper, només faltaria, però aquests sindicats, diguem-ne, que no són sindicats de classe, per entendre'ns,
Bueno, i els de classe tampoc ho estan fent, eh. Però aquests sindicats que no són de classe que es preocupen només de lo seu. El que no poden fer és condicionar unes decisions polítiques de la gent que ha estat escollida pels ciutadans de Catalunya. Per tant, a mi no me val que els sindicats de maquinistes diguin és que nosaltres no volem escoltar. Vostès són uns treballadors d'una empresa pública i han de fer el que els toca.
Tens dret a fer vaca, això sí, però al final resulta perjudicada a la ciutadania. Jo em penso que el problema al final és de calés, més que de gestió, que en part també, però és de calés. Qui ha de posar els calés no els hi posa.
No, al final... Hi ha una cosa... Jo crec que la responsabilitat és absolutament transversal de tots els governs que hi ha hagut a Madrid i fins i tot, jo diria, Catalunya en un moment determinat. El que diria és Catalunya, diguem, va millor, no? Sí, però el tema és claríssim, és a dir, quan aquí els pressupostos diuen que arribaran tants milions i l'execució és del 50%, quan a Madrid és del 125%,
ja aquella cosa a mi m'emprenya a comparar-me amb Madrid, però és que és necessari. Si això passés a Rodalies de Madrid ho hauria encarmat tot, no? Si això ja no passa a Rodalies de Madrid, aquest és el problema, que ja no passa. Estaria bé que no passés aquí, tampoc. I clar, l'altre és això, no només és un problema de diners, sinó també d'un mal tracte històric.
Les obres que, com a nòrdics de Catalunya, no ens han fet tant les obres que s'han fet des del setembre, l'octubre fins ara, el març, per la zona de Roda de Barà i tot això.
Això, el govern ja ho sabia, que seria un gripau, però s'havien de fer. Per tant, s'han fet. En altres èpoques no s'han fet, perquè no volien, segons qui, assumir les conseqüències de tenir la gent emprenyada anant amb autobusos cinc mesos.
Per tant, aquest és un altre tema que deies que abans feien obres amb una facilitat, feien, estic parlant de fa un segle i ara, la sensació és que tot triga molt, no sé si és a causa de la burocràcia normativa. Les obres sempre molesten.
I sempre s'allarga. I per resulta que hi ha una empresa que fa fallida, que no sé què, o fa suspensió de pagament, i va, has de dir que s'allarga tot, no? Però jo em penso que si a la gent, clar, a cap govern li agrada assumir-ho, no? Però si tu dius a la gent, s'hauran de fer aquestes obres en aquest lloc per fer tal cosa, ho expliques bé i digues, aquestes obres duraran 6 mesos.
i mentrestant aquests mesos es farà d'aquesta altra manera i no sé què, jo crec que la gent ho pot entendre. El que no entén és que cada dia, hòstia, el tren no ve, ara no m'expliquen per què no ve, estic aquí que he d'arribar a les deu a la feina, i això continuament, això genera un malestar que és inassumible per a la gent.
No, no, i la veritat abans en Joan deia a la Sílvia que el president i ella han donat la cara i amb això és veritat que l'han donada i el donar-la també ha rebut una miqueta, tot sigui dit, però com per exemple la Sílvia fa el dia mundial de l'aigua, el dia 22, va venir amb un debat a parlar d'aigua amb un dels portaveus nacionals d'aigua es vide aquí a Girona, és a dir, aquesta voluntat no se l'ha de treure.
Deixeu-me parlar d'una altra cosa. Bé, no sé si voleu parlar de coses i tal, de coses, de temes puntuals que dius... Jo hauria volgut parlar d'això, que no fos cas, que després amb indicació que no els he deixat parlar, però aniré a treure un, permeteu-me. Ha tornat a haver-hi, aquesta nit, incidents molt greus a font de la pólvora.
Molt greus vol dir que a partir d'un quart d'una a la matinada, grups de 50 o 60 persones han rodejat les patrulles de Mossos d'Arlo i de Brimo que hi havia, els han apadregat i han cremat altra vegada contenidors.
la sensació aquella que no... és a dir, el tema és que no els agrada que patronessin, és curiós. Si no anaven a fer cap operació al concurs... No, no, no, no, senzillament estaven fent, tal com va quedar la conselleria de Barcelona i l'arcal de Salera, es va quedar que hi hauria una vigilància permanent, no volen que hi hagi aquesta vigilància. La pregunta hauria de ser per què, també, no? Perquè, per exemple,
La majoria de barris demanen que hi hagi més policia i que hi hagi més vigilància i allà no hi és. Insisteixo, quan parlo de tot això estem parlant d'una minoria de gent qui viu. Aquesta nit han sigut 50 o 60 persones i la pregunta és si tot això està relacionat.
amb les plantacions que hi pot haver-hi, que hi ha hagut i que han provocat aquells temps de llum o en temes de delinqüència, però a mi em dóna la impressió que és la segona vegada que passa, la setmana anterior van destrossar el centre civil Cunyà, cosa intolerable, van dir que hi hauria detencions, jo no els conec, no dic que no hi hagi hagut i que jo no els conec,
Però jo crec que no es pot transmetre la idea que hi ha una part de la ciutat, i parlo de Girona, com a Barcelona podríem parlar, la mina, com a Sal va passar fa 15 dies, però llavors es va magnificar, es va parlar molt dels incidents de Sal, doncs d'aquests no s'ha parlat tant, no? I la veritat, el que crec que no es pot transmetre a la ciutadania és que hi ha una part de la ciutat que no és controlada per les forces d'ordre públic, perquè llavors sí que tindríem un problema molt seriós. Ui!
Ens parlàvem de... jo crec que és una qüestió de drets, no? Podríem elevar, jo crec que...
la mobilitat ha d'estar incorporada com a un dret, no? El dret a la ciutadania a tenir una mobilitat a la base, no me n'estic ennana, i el dret a viure dignament sigui on sigui la ciutat no ha d'estar coartat per part. Jo crec que sí que aquí hi ha una coerció, com deies tu Jordi, a font de la pólvora d'una part que coarta la...
llibertat de viure tranquil·lament, amb seguretat, per una mena de, no sé, de negar-te. Això és un territori que està fora de la llei i ens el controlem nosaltres. No, jo crec que la ciutadania ha de tenir el dret,
a les certeses que viu en un espai públic dominat per al públic, no militaritzadament. Dominat vol dir amb la seguretat que hi ha papereres, hi ha contenidors, hi ha rieres netes i hi ha serveis públics com Escola, Bressol o no, o Centre Cívic, o espais de trobada comunitària. Llavors, alguns volen
que no sigui així. Per tant, l'administració, allò que és públic, ha de ser contundent, molt més del que s'és. Aquí hi ha un tema... De fet, ha sortit aquí un tema, per exemple, un dels acords que es va arribar amb la Junta de Seguretat, qui va haver-hi,
el que hi va participar l'equip de govern de Girona i la consella de Perlón és que es farien més neteges i el tema és aquest, es farien més neteges perquè allà hi ha molta feina al carrer i es va netejar i costa molts diners però es va tornar a fer i la sensació és aquesta
que alguna cosa passa allà, que hi ha una minoria que controla el que està passant i que perjudica a la majoria de gent que viu a la fonda de la Polvor i que jo diria que el que volen és viure en pau i viure tranquil·lament. És un tema molt de fons. És el que dèiem abans. No es pot criminalitzar ni tot un barri ni tot un col·lectiu perquè passin fets com aquests, que segurament són producte d'un grup, d'una banda, vés a saber.
Clar, a partir d'aquí, al fons de la pólvora, hi ha una situació que tots coneixem, però penso que s'han fet coses molt positives al fons de la pólvora també, per això que deies tu, perquè tinguin clar que formen part d'una ciutat, que hi ha serveis, que hi ha infraestructures, que ells també se'n poden beneficiar, etc. Però sí que sempre pot haver-hi un grup de gent que vol viure al marge i a la seva manera, o de les plantacions i aquestes coses que dèiem.
I acaba rebent és al barri, perquè la sensació, com va passar això que deies de Sal, la sensació, ui, a Sal s'està, ui, no pot sortir al carrer. Jo que soc de Sal, originàriament, a mi la gent me diu, a Sal hi vas? Collons, esclar que hi vaig, hi vaig cada dia.
I va haver-hi alguns mitjans, per exemple, però jo crec que s'ha de dir, perquè algú diu, home, no, allò de dir, no ens hem de fer mal, i va haver-hi alguns mitjans que van fer coses increïbles, per exemple, una cadena de televisió espanyola que era 4, va fer, hemos entrado en la zona prohibida de sal, i estava parlant del grup de Sant Jaume, que està davant de l'Ajuntament, que jo hi passo tranquil·lament, i cada dia... Jo per sal vaig per tot arreu. És mentida. L'única diferència és que allà...
Els incidents que aquí a Girona s'acentren en un barri d'estar a les afores de la ciutat, allà s'acentren al mig. Però la sal va ser dos nits i es va resoldre, la veritat és que hi ha... I va sortir tot arreu pel tema que tots podem imaginar, no? Sí, sí. Apareix Vox... Apareix Vox. La qüestió és aquesta. Per què apareix ara en aquest moment determinat de posar el focus en un barri de Girona estigmatitzat?
Finalment es va dir que es va reunir la Junta de Seguretat local. La Junta de Seguretat local s'hi cal reunir cada setmana.
No quan toca, no al cap d'un any d'haver entrat a mandat. S'ha de reunir cada mes com a mínim en aquesta ciutat per, pim, pim, pim, coordinar, resoldre, coordinar, resoldre. I no demanar permís per... No. Qui dirigeix és l'Ajuntament. L'Ajuntament dirigeix i les altres forces cooperen. Els Mossos cooperen perquè el territori, qui el governa,
és la municipalitat, per tant, que dirigeixin, que liderin, que demanin suport a qui calgui, però s'ha d'intervenir. Des dels anys 80, evidentment, des que es van fer tots els programes Unyà Est, que aquí hi havia hagut en Pep Just, la Madeu Mora, estic parlant de tècnics més enllà dels polítics,
que allò valor se les supone, no? Es va treballar amb l'escola taller, recordo aquell mossèn amic que anava a buscar els nanos a les 7 del matí per portar-los a l'escola taller perquè acabessin tinguent un ofici, es va construir el centre cívic, s'han fet cursos, alfabetització... Doncs més, potser no n'hi ha prou, més, fins a ofegar l'alternativa, l'alternativa al no públic
ha de ser ufegada per al públic, però ufegada, jo ho dic bel·ligerantment. El regidor del PSC, que tu coneixes ben, Josep Palucia, que va ser cap de la policia local de Girona, el que venia a dir és que hi havia actituds d'hora de públic que no es podien consentir. I aquest és el tema. És a dir, quan hi va haver els incidents a sala i les detencions,
quan va haver-hi el centre civil Cunyà es van anunciar detencions que jo, insisteixo, no sé si s'han produït, però que jo no conec. És a dir, és evident que si hi ha algú que vol trencar aquesta convivència, doncs s'ha d'actuar perquè si fos qualsevol altre barri de la ciutat es faria, diguem-ne.
No, però és veritat. Al fons de la pólvora molta gent sap que s'ha precisament d'haver destrossat això. És a dir, la gent diu com pot ser que hagin destrossat... A vegades, segons el que es diu, sembla que tot el barri està... No, no, i no és. I això és molt important de dir. Clar, la gent ha respost, diguem, aquest tio qui collons qui és, qui està sonat o què. Doncs si n'hi ha uns quants que fan això, el que s'ha de fer és actuar contra ells. S'ha d'actuar contra aquests. Escolteu, ha estat molt intensa, però al final se'ns ha acabat el temps.
Gràcies, Carles. Gràcies, Joan. Gràcies, Gemma. I gràcies a tots vostès. Tornem demà a les 10. Ara són les 11.
És dilluns 31 de març i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafany.
nous alderuts i enfrontaments amb la policia al barri de Font de la Pòlvora de Girona. El barri ha viscut una nova nit d'incidents amb enfrontaments violents entre un grup de joves i els Mossos d'Esquadra. Durant la matinada diversos esbalotadors han llançat pedres contra els vehicles policials, han cremat un contenidor i han creat barricades per dificultar la tasca policial. Els incidents s'han produït segons ha avançat el caso tot i el reforç especial de seguretat pactat la setmana passada entre l'alcalde de Girona i la consellera d'interior. De moment no hi ha cap detingut.
Els agents rurals denuncien l'auge de corriols que sobren sense permís als boscos gironins i demanen regular-ho. Afirmen que amb una normativa específica seria més fàcil actuar i fer pedagogia. El cap de l'àrea regional dels agents rurals de Girona i Nasi de Dalmases afirma que s'està malmetent la natura i erosionant el terreny. A més, han detectat que aquests corriols cada cop són més freqüentats i ho atribueixen al reclam que té Girona com a destí de cicloturisme.
Girona cobrarà aquest any la taxa de clavegrà en pendent de l'últim trimestre del 2022. Amb el procés de municipalització de l'empresa d'aigües, aquest import va quedar pendent de cobrar perquè els tècnics no permetien fer-ho en la nova companyia d'aigües Katza. Ara el consistori ha recopilat les de les correspondents i preveu començar a girar els rebuts en els comptes bancaris que hi havia apuntats l'any 2022 a partir del mes de juny. La regidora Silvia Liú recorda que l'import mitjà d'aquesta taxa serà d'uns 5 euros.
La XIX edició de l'Expo Jove durarà un dia més i preveu que 8.000 visitants rebin propostes d'estudis i de formació. L'edició d'enguany tindrà lloc aquesta setmana entre el dimecres dia 2 i el dissabte dia 5 d'abril a la Palau de Fires de Girona. L'esdeveniment compta a dia d'avui amb 87 centres educatius i inscrits i es preveu arribar als 8.000 visitants.
I en esports, el Girona es veu sobrepassat per un Barça molt superior que ho va traduir en el marcador a la segona meitat. A la primera, el conjunt gironí es va dedicar a defensar ben a prop de la seva àrea i tot i així, Gazzaniga va ser el millor amb aturades que evitaven que els blaugranes es posessin per davant. A les acaballes, un gol en pròpia porteria de Creig i amb un punt de mala sort va donar el primer avantatge al Barça. A l'inici de la segona meitat, Danjuma va posar l'empat al marcador però després l'Evendoski amb dos gols i un de Ferran Torres van acabar la golejada a favor del Barça.
Ara l'equip s'assentra en el partit d'aquest proper dissabte contra l'Alavés a Montilví per tornar al camí de la victòria després de 7 jornades sense guanyar. I en tenis, Marin Chilits es proclama campió de l'ATP Challenger Eurofilms Girona. El croat es va coronar campió en la tercera edició del torneig després d'imposar-se el danès Elment Moller per 6 a 3 i 6 a 4 en una final del nivell disputada a les pistes del club tenis Girona.
I per últim, Blay Roca i Marina Guerrero, guanyadors de la cursa dels 10 km de Girona organitzada per Esports Parra i la Salli. Més de 1.200 participants van prendre part en les diferents proves del programa, que incluïa curses infantils, la prova dels 5 km i la clàssica dels 10 km.
I acabem amb el temps d'avui que s'espera totalment assolallat i sense perturbacions amb les temperatures més altes dels darrers dies, on es poden arribar als 24 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.CAT, la ràdio de Girona, vagis on vagis.
recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem per que estiguis informat del que passa a Girona, els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.