Bon dia, benvinguts un dia més a la tertúlia de Girona FM, a la tertúlia de la ciutat de Girona, també una miqueta més enllà, a vegades. També, evidentment, avui agafem el relleu d'en Jordi Grau, qui us parla l'Oriol Mas. Un dia a la setmana, ja ho sabeu, que deixem descansar amb en Jordi i li fem el relleu, en tocat, però amb una taula també, com sempre, molt ben acompanyats. En primer lloc, ja passem a presentar-la. Tinc a la meva dreta aquí en Jordi Navarro, de la intersindical, sindicalista, geògraf i moltes altres coses. Què tal, Jordi?
Molt bon dia, com estem? Al seu costat ens acompanya el periodista Germà Capdevila, de la revista Les Guards, de l'associació també de revistes en llengua catalana i també moltes altres coses més, Germà. Bon dia, què tal? Gràcies per venir. I tanca la taula la Sílvia Castelló, que és responsable del grau de costura, de la Gasol, que també ens vas acompanyant també regularment. Gràcies per venir. Taula molt diversa, en tot cas. Ara...
I entrarem ja en temes de debat, però només un tema. Ara, Silvia, deia que demà feu portes obertes de costura. Sí, demà fem una mena de portes obertes, però és diferent perquè el que hem proposat és fer un taller, convidem la gent demà dissabte a les 11 del matí, de 11 a 1, i per tots aquells que saben cosir o pels que no en saben gens, que us pugueu animar a venir a fer un estoig.
un estoig petitet, de color lila, amb una cremallera, i super, sortireu d'allà, que haureu tastat a veure què és això tan fantàstic de crear coses amb les mans, coses que no existien abans i passen a ser reals, i a més a més són útils, i després també un esmorzar, i per suposat farem una visita als nostres espais, als nous espais a la fàbrica.
a la Gasol, que estem a Salt i estarem encantats d'acollir-vos tots. Petits, grans... Ara et ve que tinguis de curs amb l'Espai Nou, amb tot... Sí, intens. Mira, és una de les meves paraules fantàstiques d'aquest any. Intens, amb tot allò que comporta la intensitat.
Sempre que vén, Sílvia, aprofitem per fer un parell de preguntes sobre el grau i sobre tot el que fas, perquè sorprèn encara molta gent que pugui haver-hi un grau, una formació professional, una formació arreglada, vinculada a l'UDG, també en aquest cas, dedicat al món de la costura, i sempre comprem si hi ha algú que diu, o sigui, no ho sabia i que curiós.
La veritat és que el sector del textil és un dels més importants que ha estat en el territori català des de sempre. De fet, tots anem vestits, no tots portem ulleres, no tots allò, però tots portem roba. Per tant, és important que tinguem en compte que és una de les realitats de sempre.
llavors ha de tenir-la en compte. El que passa és que fa uns anys vam pensar que ja s'havia acabat i tot plegat, però he de dir-vos que no, que hi ha notícies, perquè tot això està tornant cap aquí, està tornant de forma diferent, potser amb un pensament diferent, amb aquests joves que tenen aquesta mirada, potser més ètica o senzillament també més tecnològica, més sostenible o d'altres formes més diverses. He de dir-vos que, clar, nosaltres amb 19 anys que farem aviat,
han passat més de 10.000 alumnes per l'escola ensenyant a cosir. O sigui, nosaltres tenim el grau universitari, per suposat que fem conjuntament amb l'ERAM i l'UDG, és un dels projectes grans nostres, perquè era una reivindicació des de fa 15 anys que perseguíem i el vam aconseguir el primer a Catalunya, arreglat oficial 4 anys en moda, les costureres finalment...
Han arribat a la dignitat universitària, per entendre'ns, aquest seria el titular, però fem moltes altres coses, ensenyar cosí a nens i nenes, ahir en tenia a partir de sis anys que comencen a crear coses, va bé, tant com a extraescolar, com per moure's pel món i per entendre com va la vida, tant si t'hi vols dedicar com si no.
Cursos de tot tipus, fem projectes europeus, tenim escola online, i per suposat, doncs això, el grau universitari, ensenyar-vos-hi, ensenyar-vos-hi què seria el tema. Abans d'entrar en l'actualitat pura i dura, vosaltres, Jordi i germà, us sorprèn això? A mi m'encanta aquesta idea, el que explicava a l'inici, que demà fan això de portes obertes i la gent anirà i farà un estoig,
I pensava, jo tinc 55 anys, això ho hem vist a casa amb les àvies, abans ho veies a casa, que cosien i feien. Els nostres fills ja no ho han vist, això. I és una manera de recuperar. Mai millor dit un fill conductor, amb la nostra història, amb la nostra manera de ser, on el tèxtil sempre ha tingut un pes important...
Però que curiós que una cosa que abans vèiem a casa i mai fèiem cas, perquè era part del paisatge i ni cridava l'atenció, ara hem d'anar a una jornada de portes obertes per veure com es fa. Jo me'n recordo a l'escola encara havíem fet a dins de plàstica una part que era cosir. Durant un trimestre apreníem...
O prenien, no va ser el meu cas, no tinc la facilitat, a cosir, a fer... Ojalá, ojalá has tornat a fer. Jo ho trobo d'una cosa sorprenentment positiva, no? És una sorpresa agradable i positiva. Jo vaig tenir la sort de ser saltant una època de la meva vida i vivia a prop de la Coma Cross i relativament a prop de la Gasol. Clar, eren dos espais molt importants per Sal i pel conjunt de Girona. Quan hi vivies estava oberta la fàbrica encara? Jo vaig viure els últims temps que encara sonava la sirena
I anaven els treballadors i treballadores a treballar i veia la gent com entrava i sortia. I esclar, això connecta també amb el que dius tu, germà, això de cosir, quina cosa més fascinant, no? Cosir. Jo que vinc de la tradició ecologista, la idea de recuperar coses, recuperar, reparar, reutilitzar, com pot ser que hagin perdut aquesta cultura de cosir, no? Doncs jo encantat, si puc, de venir a la Generalitat de Portes Obertes o de fer un curset i aprendre'n o millorar una mica el poc que sé.
He de dir-vos que tothom pot aprendre cosí, nosaltres tenim nois i noies, persones de totes les edats, jo us dic que a partir de 6 anys ahir estàvem fent un tema d'un voluntariat perquè a banda d'això vaig crear una fundació precisament amb el propòsit d'ajudar i acompanyar les persones en el seu desenvolupament a través del tèxtil i de la costura.
i fem voluntariats, etc. I hi havia una senyora que no tenia precisament 18 anys i va dir jo vull fer el grau universitari. Per què no? Ara que l'any que ve em jubilo, que tota la vida m'ha fet il·lusió, vam passar una època en què la cosia era com...
Sí, sí. És que menys tingut i tal, no? I és com no donar-li aquesta... Jo sempre dic que hem de fer les paus amb el nostre passat, no? Tenir present els reptes del futur i tota la tecnologia i tot el que podem aportar. Però, ostres, i tot el passat que hem tingut que és tan fantàstic, no cal que, diguem...
Fem les paus i tinguem en compte la tradició però també el futur. És una manera de fusionar tradició i modernitat. Tenim un passat tèxtil català gloriós en el seu moment que es va enamorint i també tenia greuges i tal però ostres que això ara reneixi. A més, lliga amb la política aquesta de relocalitzar la producció. És absurd enviar...
etapes productives de les coses que consumim, a països tercers, on no hi ha legislació ambiental ni laboral, doncs, ostres, tornar a portar aquí amb una mirada nova, felicitats, no sé, genial. Nosaltres estem allò, som bastant lluitadors, portem molts anys lluitant per reivindicar el paper del textil en aquest món, també com a motor econòmic, per suposat, però també com a lloc de...
Sanació, sense entendre malament la paraula, lloc de sanació, lloc de trobada espiritual total amb un mateix. I la veritat és que jo he vist, i a mi mateixa per suposat, però casos de persones que tenir la teva hora, les teves dues hores, de moment de silenci. Terapèutic, no? Absolutament terapèutic i transformador.
També, vist una mica des d'una perspectiva més macroeconòmica, sempre ens queixem aquí que tenim un monocultiu econòmic, que és el turisme, i que, diguem-ne, hem de diversificar i hem de recuperar indústria. Doncs aquest és un bon camí. Estic molt vinculada amb el món de l'empresa, de la indústria textil, i la veritat és que ja estan havent molts canvis. Nosaltres, de fet, ara esperem aquest setembre vinent poder anunciar que ja podem començar els cicles formatius, el mitjà i el superior,
i el de confecció i patronatge però he de dir-vos que ens està costant i porto 13-14 anys intentant-ho per això us dic que la vida és intensa
El món va pel pedregà i la gent es tapa els ulls. Els corrents tòxics s'imposen? N'hi ha prou amb connectar-se a les xarxes socials o encendre la televisió i la ràdio? Davant d'aquestes màximes excloents, cal reivindicar l'educació política del nostre poble. L'agenda llatinoamericana mundial et convida a reflexionar i compartir tot això i molt més en una nova tardor solidària. Apropa't i fes la teva.
La principal de Girona FM, el programa dedicat al món de la sardana i la copla. Cada setmana, Montserrat Joventeny ens porta a l'actualitat, la història i la gent de la dansa catalana a les comarques gironines i al conjunt del país.
El món va pel pedregà i la gent es tapa els ulls. Els corrents tòxics s'imposen? N'hi ha prou amb connectar-se a les xarxes socials o encendre la televisió i la ràdio? Davant d'aquestes màximes excloents, cal reivindicar l'educació política del nostre poble. L'agenda llatinoamericana mundial et convida a reflexionar i compartir tot això i molt més en una nova tardor solidària. Apropa't!
El món va pel pedregà i la gent està pels ulls. Els corrents tòxics s'imposen? N'hi ha prou amb connectar-se a les xarxes socials o encendre la televisió i la ràdio? Davant d'aquestes màximes excloents, cal reivindicar l'educació política del nostre poble. L'agenda llatinoamericana mundial et convida a reflexionar i compartir tot això i molt més en una nova tardor solidària. Apropa't i fes la teva.
Entra el Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera. Per què ens hem de posar la mateixa samarreta que tenen a Nova York, a Londres, a Tòquio o a Seoul? Per què no pot... Bueno, ho veiem, una samarreta nostra amb una inscripció nostra, i aquest és un camí que, evidentment,
s'ha de recórrer amb el que estàs fent tu, perquè si no hi ha gent preparada per fer-ho, no el podrem transitar. Perquè la gent quan surti feina. Sí, sí, sí, clar, clar. És veritat que, per suposat, avui dia hi ha un requisit indiscutible que és l'actitud. Vull dir que si tu tens un gran patronista, un gran dissenyador i té una mala actitud, ja us dic jo que a dia d'avui, no sé, en els vostres sectors,
Però el que es busquen són patronistes amb actitud, ja us dic jo. Això és el que està molt buscat, precisament perquè com que hem tingut aquest menys teniment del sector més manual del patronatge i la confecció, el que ha passat és que sí que s'ha valoritzat molt i està superbé el tema del disseny,
però clar, un disseny, jo si voleu mireu, aquí us faig un disseny i us l'ensenyo i dic, mireu, fantàstic això que he dissenyat però sé que incapaç de fer-lo està molt bé tenir idees, hi ha una part que està brutal i és molt necessària però també és necessari qui sàpiga executar això jo puc dibuixar un elefant volar però ara fes que l'elefant voli llavors aquí aquest és el gran repte que tenim i és més, també l'altra cosa és que la roba ens descriu tal com som nosaltres, jo ara
us he vist, és una eina de comunicació espectacular vosaltres m'esteu veient però no fem cas d'aquestes coses és com, bueno, tothom es vesteix jo no faig cas d'això, em vesteixo més igual i no és igual, està explicant un relat però a més a més la roba i acabo, té el poder és interessant i molt interessant
Però la roba té el poder de fer-nos sentir diferents. Sí o no? Això passa a tots. El dia que estàs bé, et poses... O que pertanja a un grup, o que pertanja a un... Sí, sí. A una tribu, sí. Sí, sí, sí. Per tant, és un gran camp a explorar. Us convido que pugueu venir demà, no algun altre dia. Ah, vinga. I la veritat és que, bueno, jo tinc feina per anys, eh? Perquè això, a part que no és fàcil, doncs és... Però és fascinant. Estic superfeliç. Estic que... Em sento afortunada, eh? I que...
Doncs, va, fet aquesta introducció, crec que continuaríem, eh? Sí, és un exemple clar de la societat. Va, va, generant dubtes, pronto Castellón, tu que estàs de l'OBG, ahir vau rebre o... Ahir no ho fa. Un exemple clar de la societat. Va, va, generant dubtes, pronto Castellón, tu que estàs de l'OBG, ahir vau rebre o... Ahir no ho fa. La ràdio de Girona.
El món va pel pedregà i la gent està pels ulls. Els corrents tòxics s'imposen? N'hi ha prou amb connectar-se a les xarxes socials o encendre la televisió i la ràdio? Davant d'aquestes màximes excloents... Un pla clar de la societat. Va, va, generant dubtes. Pronto, Castellón. Tu que estàs de l'OBG, ahí vau rebre o... Ahí no... Un pla clar de la societat. Va, va, generant dubtes. Pronto, Castellón. Tu que estàs de l'OBG, ahí vau rebre o... Ahí no...
Un pla clar de la societat. Va generant dubtes. Pronto Castellón, tu que estàs de l'OBG, ahi vau rebre o... Ahi no ho fa. Un pla clar de la societat. Va generant dubtes. Pronto Castellón, tu que estàs de l'OBG, ahi vau rebre o... Ahi no ho fa. Un pla clar de la societat. Va generant dubtes. Pronto Castellón, tu que estàs de l'OBG, ahi vau rebre o... Ahi no ho fa.
Un plec clar de la societat. Va generant dubtes. Pronto Castellón, tu que estàs de l'OBG, ahi vau rebre o... Ahi no bo. Un plec clar de la societat. Va generant dubtes. Pronto Castellón, tu que estàs de l'OBG, ahi vau rebre o... Ahi no bo. Un plec clar de la societat. Va generant dubtes. Pronto Castellón, tu que estàs de l'OBG, ahi vau rebre o... Ahi no bo.
Simple, clar de la societat. Va generant dubtes. Pronto Castellón, tu que estàs de l'OBG, ahi vau rebre o... Ahi no ho fa. Simple, clar de la societat. Va generant dubtes. Pronto Castellón, tu que estàs de l'OBG, ahi vau rebre o... Ahi no ho fa. Simple, clar de la societat. Va generant dubtes. Pronto Castellón, tu que estàs de l'OBG, ahi vau rebre o... Ahi no ho fa.
Un plec clar de la societat. Va generant dubtes. Pronto Castellón, tu que estàs a l'OBG, ahi vau rebre o... Ahi no ho fa. Un plec clar de la societat. Va generant dubtes. Pronto Castellón, tu que estàs a l'OBG, ahi vau rebre o... Ahi no ho fa. Un plec clar de la societat. Va generant dubtes. Pronto Castellón, tu que estàs a l'OBG, ahi vau rebre o... Ahi no ho fa.
Un ple clar de la societat. Va generant dubtes. Pronto Castellón, tu que estàs a l'OBG, ahi vau rebre o... Ahi no ho fa. Un ple clar de la societat. Va generant dubtes. Pronto Castellón, tu que estàs a l'OBG, ahi vau rebre o... Ahi no ho fa. Un ple clar de la societat. Va generant dubtes. Pronto Castellón, tu que estàs a l'OBG, ahi vau rebre o... Ahi no ho fa.
Un plec clar de la societat. Va generant dubtes. Pronto Castellón, tu que estàs d'OBG, ahi vau rebre o... Ahi no ho fa. Un plec clar de la societat. Va generant dubtes. Pronto Castellón, tu que estàs d'OBG, ahi vau rebre o... Ahi no ho fa. Un plec clar de la societat. Va generant dubtes. Pronto Castellón, tu que estàs d'OBG, ahi vau rebre o... Ahi no ho fa.
Un plec clar de la societat. Va generant dubtes. Pronto Castellón, tu t'estàs de l'OBG, ahi vau rebre o... Ahi no bo. Un plec clar de la societat. Va generant dubtes. Pronto Castellón, tu t'estàs de l'OBG, ahi vau rebre o... Ahi no bo. Un plec clar de la societat. Va generant dubtes. Pronto Castellón, tu t'estàs de l'OBG, ahi vau rebre o... Ahi no bo.
i clar, dir-vos que està clar que va ploure una estona però després a la tarda tot funcionava amb normalitat no ho sé, tot funcionava amb normalitat no ho sé, jo penso que hi ha com coses sense sentit, no? a vegades, m'encanta, sóc una gran fan de la coherència
i clar, estàvem amb tromba i ho havia anul·lat tot i tal, però la meva filla se n'anava amb tren, la mitjana, se n'anava amb tren a Barcelona amb l'AVE, que allà tenia classe, i com que aquesta escola obrien a les 10, no havien dit si hi havia classe o no, per tant ella a les 9 i miga, clar, a veure, sigui coherent, o sigui, a veure, i el meu fill petit, doncs també per suposat amb 14 anys va anar a l'escola,
Però jo vaig anul·lar-ho tot, ho vaig tancar tot. Sí que és veritat que és el tema dels desplaçaments, però bé que ens vam desplaçar, es va desplaçar ella fins a Barcelona amb l'Ave, que jo li anava dient segur. No, mama, que ella sí que va fer classe. La sensació que sabem d'excés de gel, de no voler ser responsable davant del que pugui passar, que no em diguin que... Exacte.
cobrir-se les espatlles. Us en recordeu després l'atemptat de les Torres Bessones a Nova York? Els aeroports te'n revisaven fins i tot darrere de les pestanyes si portaves alguna cosa amagada. I veníem d'un moment, abans passaves amb un ganivet de camp i ningú deia res. És un pèndol, no? I ara jo crec que després de València... Sí, el pèndol està de l'altra banda i hem de donar una mica de temps...
S'hauria de trobar aquest equilibri realista. I també és el que diu en Jordi, és que el tema d'estar passant i d'estar anant a canvis. Sí que és veritat que de petits, jo me'n recordo que plovia molt. Sí, clar. A veure, és que sabeu què passa. El tema del clima també, a veure, el clima mediterrani sempre ha estat inestable. A Catalunya fa 50, 70 i 80 anys hi havia nevades, hi havia inundacions...
hi havia episodis extrems de cop i volta però què passa? que la transformació del clima l'acumulació de gasos d'efecte hivernà que l'atmosfera ho està capgirant tot i nosaltres que estem en una zona mediterrània fa que tot sigui encara més inestable sobtat, que no t'ho esperes ara quants anys fa que no cau una nevada a Girona? fa 15 anys
Si ara, per exemple, d'aquí un parell de mesos que hi haguessin unes quantes volves de neu, estaríem fent tertúries de ràdio, estaríem criticant el govern. Jo en aquest sentit penso que sí que cal apelar una mica. És evident que estem en una societat democràtica i les institucions han de fer la seva feina. Però la pròpia ciutadania...
Hem de tenir el nostre propi criteri d'autoprotecció i d'autoavaluació de la situació, no? I jo tinc la sensació que hem delegat exageradament en els polítics, que no tenen poders màgics, ho dic per si algú... Hi ha gent que es pensa que des de la política tot és possible. Algú ha de tenir l'oculfa, no? Sí que és veritat, com deia el poeta, tot està per fer i tot és possible, però a veure, no fotem...
Hi ha coses que és impossible. Si tu t'ha caigut neu, agafes una pala davant de casa i treus la neu, perquè no pot anar a l'Ajuntament a treure la neu a tot arreu. És com que ens traiem les responsabilitats, sempre. I la ciutadania també tenia una certa responsabilitat de prudència. A vegades, si veus que plou molt, no ho sé, no vais a la carretera. No cal que hi hagi un d'aquest llei que digui que no pot sortir. Clar, és complex. Dit això, segueixo tapalant que el tema climàtic anirà més.
Anirà més, i no només aquí, a tot arreu, però a la zona mediterrània, a tots els països de la mediterrània, especialment.
I hi ha un altre element que potser és més frívol, però ahir a la tarda i aquest matí, sobretot a Barcelona, el debat és si la intensitat del soroll que ens arriba al mòbil és massa, si hem de fer un segon nivell d'alerta, que el soroll sigui una mica més suau, jo penso que fem un gramassa amb tot plegat. És una alerta, una alerta té un soroll i ja està, l'apagues i ja està. Però realment hi havia debat de gent que es queixava...
que era el Liceu i l'havia interromput l'alerta o que el nen s'havia espantat molt per el soroll que els havia despertat i és veritat que el govern acaba d'anunciar que estan analitzant fent un nivell d'alerta mig amb un soroll una mica més suau que no sé què serà un gatet fer marramiau no sé com ho faran jo de dir-vos no vull encetar cap tema que no hagi autoritzat l'Oriol però he de dir-vos que penso que estem com en una societat molt sensible sí
molt, tot ens sembla malament tot és una queixa tot té la culpa l'altre no, escolta, tu posa't a treballar ah, no, perquè... escolteu, no, no jo els dic tot sovint jo tinc alumnes preciosos, fantàstics en tinc algun que... no, no, tots macos
Però sovint els dic, la vida és així. És que ja està, és que la vida és així. No els podem vendre una història que no existeix de veritat. I que no, és que en un país perfecte, en un lloc perfecte, on tot és fàcil, no és veritat. Escolta, la vida és dura. Benvingut al món, ja està. És que no podem evitar. I al final on hi ha imprevisibilitats, o sigui, desgràcies climàtiques n'hi ha hagut. Exacte.
N'hi haurà sempre, perquè al final, depèn que aquella tromba d'aigua la faci 10 quilòmetres amunt o 10 quilòmetres avall, l'impacte pot ser completament diferent en un país com el nostre, que de rieres, properes a mar, el cas de Gavarres és veient, o l'Alt Empordà, també quantes vegades no fa pas gaire, que vam veure el cas de Cadaqués, aquella riera, com va baixar, que es van portar els cotxes, va ser aquella pluja, cau...
10 quilòmetres cap a l'esquerra i no passa res, per entendre'ns. 10 quilòmetres cap a la dreta i cau a mitja mar. Aquí també, el cas de les inundacions, sempre parlem d'aquí, de l'Unya, de la Terra, la Glòria, etcètera. Al final, tot és molt fràgil i agafant el fil, no tot és previsible, no tot es pot saber amb anterioritat i, per tant, és això de sentit comú també i...
I després, això sí, si passa, bona gestió. Un cop passa. El que sí que és cert és que està molt bé tenir un sistema d'alertes ben muntat, però també que hem de començar a preparar les infraestructures del país per un clima que ha canviat i això ja no té marxa enrere, no? Clar, hem construït molt sobre zones inundables. De fet, Girona, pràcticament tot Girona. A veure, això no vol dir que hàgim de rocar edificis, no? I aquí a la ràdio estem amb unes
probablement perquè tot arrabia a rieres però hi ha un cas per exemple molt escandalós i que ho hem potenciat i ho ha fet tothom que són els famosos passejos marítims al mar dels municipis de costa és molt maco, turisme i tal però això té un cost i ambientalment cada vegada això modifica la línia de costa
i el sistema de funcionament del litoral, que és molt complex, no pot funcionar en normalitat. Doncs esclar, això amb aquestes onades que acaben sentant més agressives, doncs potser com a país haurem de fer això, haurem d'endarrerir la línia de costa, i això no s'ha d'un dia per l'altre, això és molt complex.
Tens tota una línia d'edificis allà, no? És molt complicat, tens edificis que hi viuen, hi ha unes servituts, i a part que econòmicament el municipi viu d'això, la transició serà llarga i complicada, però de mica en mica s'haurà d'anar fent, és evident. Tenim un país petit, fràgil, Catalunya és... per mi és un paradís, un paradís, m'agrada molt Catalunya, però és un país que no és fàcil, en aquest sentit, no? Orogràficament és complicat, i el País Valencià encara pitjor.
i en el cas de Girona, zones inundables sempre en parlem, el Truet està en zona inundable o l'Icre està en zona inundable vam veure què va passar amb la Glòria quan es va desbordar una part del Ter cap a Sant Pons, Pont Major
I totes les normatives d'edificacions encara autoritzen a edificar en zones inundables? Hi ha l'ACA, l'ACA fa uns informes molt estrictes i posa molts i molts acondicionants, és pràcticament impossible construir en zones inundables, està molt ben estudiat. Ara també es poden colar coses, eh?
Però s'acaba construint, o sigui, si el Trueta s'acaba construint... Perquè ja ve d'abans. El Trueta no, en principi, és que està en unes zones inundables, però són unes inundabilitats molt febles. Clar, hi ha uns estudis de retorn dels rius, de les rieres, que cada X anys pot haver-hi una rierada, un retorn. I aquests estudis estan molt acurats, però esclar, episodis com el Glòria, ho han capgirat tot, perdó, el Glòria i el de València, de la Dana.
Els estudis que eren vàlids fins fa uns anys, ara han canviat. Clar, i una cosa sona d'anar cada 80 anys, i una cosa diferent és si passa cada 4 o 5 anys. Clar. Això t'obligui a... Clar. Jo, per exemple, vaig veure la Riera Llèmena, i a l'Unyà també avui ha pujat una mica, ha pujat... Però poca cosa, si jo t'ho he vist... Res, no? L'Unyà ara fa molts anys que no desborda. De fet, ni pel Llori no va arribar a desbordar. Va anar a dalt.
va anar d'un dit, va anar pels pèls, que és gros allò, però no va arribar a desbordar. Va anar d'un dit sobretot per l'efecte del ter, de barrera, el ter anava tan ple que l'Unyà no podia, si ja havia deixat de ploure, feia un dia que havia deixat de ploure i va ser quan l'Unyà va estar a punt, que és quan van desembassar des de Susqueda, quan van desembassar més que desembassar és quan va passar per sobre, diguéssim...
No us en recordeu quan va passar el tema del tall elèctric mundial, no? Jo em replantejo també que no sabem viure sense estar connectats. Totalment, sí. I, oh, clar, era allò com també anul·lem classes altre cop i tal, perquè no sé què està passant i està molt bé, però penseu una mica, doncs, enrere fa... Quants anys fa que portem els telèfons a sobre, no? Fa tants anys, no?
que anaves al carrer i havies quedat amb tal persona tal lloc i si no hi era t'esperaves o el que fos però fins i tot el tema de casa tot és elèctric tenim una dependència molt gran i a vegades tinc un germà més petit que jo que és fantàstic perquè se'n surt de tot perquè és mecànic en teoria és jardiner però també és mecànic i és fantàstic tu el truques i tot
Ah, ui, no, perquè, ui, no, que va, jo tinc una llar de foc, tu no pateixis, o sigui, viu, viu sovit, té tres fills i d'això, però m'encanta la seva forma de veure de no estar penjant d'algú altre, o sigui, ell podria viure sol.
Això, per exemple, des de la pagada del que va generar, que van ser unes poques hores, 7 o 8 hores, però si anem una mica més enrere, tu parlaves de nevada, Jordi, el cas de la famosa nevada que va venir llocs, van estar una setmana, 10 dies, sense poder obrir fines persianes, perquè ja són elèctriques, sense poder cuinar absolutament res, sense...
Aigua calenta, res, res. Però això la gent jove d'avui ja no ha viscut aquesta realitat sense això. Tu dius, no, abans vivíem o quedaves i anàvem sense mòbil. Sí. Avui un nano de 20 anys no ha viscut sense mòbil. No. Per tant, potser tampoc li podem demanar o sí, no ho sé. El nano que ara té 20 anys potser d'aquí uns anys viurà alguna cosa forta que nosaltres tampoc hem viscut. Vas saber, no? Cada generació és fill, filla de la
Jo crec que has dit, germà, tot el tema pendular, no? Tot va cap aquí i va cap allà. Jo crec que estan començant a arribar... Els nostres joves estan començant a quedar molt cansats de tot això. I precisament, jo ho veig allà, de fet estic tot el dia envoltada d'ells, i els veig molts que...
Els encanta venir allà a la fàbrica perquè tenim la sèquia monar allà, se sent l'aigua, el silenci, deixen el mòbil, ui, que bé, quin lloc de pau. Jo crec que ara hi ha molts joves que ja estan tornant cap a l'altra banda i volen aquesta pau, aquesta espiritualitat, aquest silenci, aquesta part. Jo te puc explicar un altre senyal en la mateixa direcció, en l'àmbit que em moc jo, que és el de les revistes,
Fins fa uns anys semblava que la revista en paper estava morta i que era inexorable el trànsit al digital, i des de fa uns 5 anys aproximadament el pèndol ha començat a moure's un altre cop i des del moment que vivim 24 hores al dia, 7 dies a la setmana, amb una pantalla davant dels ulls, amb el telèfon, l'ordinador, la feina, la tele...
La revista temàtica, sobretot, la revista del tema que a tu t'interessa, imagina, de tèxtil o de medi ambient, aquella estona de lectura que és un gaudi, allà és quan la gent vol desconnectar i el paper ha retornat a tenir un valor que havia perdut i la gent vol seure al sofà amb una tassa de cafè, sense el mòbil, sense l'apantatge, llegir del tema que a mi m'agrada en paper.
Ho diuen, que les noves generacions tornen aquí ja. Doncs això és molt positiu i és una esperança. Jo en aquest sentit sempre, com a persona amant de la natura i una mica també activista de l'educació ambiental, penso que nosaltres tenim un recurs genial, que és el territori, i estem envoltats d'espais naturals i això és ideal.
per poder desconnectar d'aquesta voràgina bestial que ens està destruint una mica com a societat. Simplement fer una passejada al bosc, escoltar uns quants ocells, sentir unes quantes olors, fer una mica d'exercici mentre camines i estar desconnectat. Ara això se'n diu online o offline. Està fora de línia. No estàs connectat a cap dispositiu. El planeta, la desconnexió digital, passejar per la natura i nosaltres tenim aquí paradisos, les Gavarres, la vall del Llémena,
Roca Corba, Sant Grau, Guilleries, tenim els paradisos que vulguem a l'abast. Tant de bo, les noves generacions. El Covid molta gent va recuperar aquest entorn més proper, perquè és l'únic que podies fer al final, era sortir de casa i anar a voltar. Sí, sí. Aprofito algunes de les coses que heu dit. Parlaves ara d'horàgina, d'aquestes noves maneres de fer. Parlava abans també de l'excés de zel, de la necessitat de...
de preveure-ho tot. Volia introduir el debat de la seguretat, perquè és un tema que ens hi estem trobant ara cada vegada més, i en Fira s'ha vist molt, arran de perfils també de xarxes socials que han publicat, o que publiquen, sobretot a Instagram, estem parlant, Instagram, TikTok...
I en el cas de Girona concret, que s'han publicat vídeos que tampoc se sap ben bé d'on són, si són actuals o no són actuals, però una miqueta la sensació que ahir teníem l'intendent en cap de la policia, en Joan Jou, aquí, que em sembla que Girona sigui el Bronx. Si segueixes aquests perfils i no segueixes mitjans més fiables, per entendre'ns-en, o més tradicionals, diguem-ho així, ja que fèiem ara aquest debat de tornar...
de tornar enrere, no?, una ràdio, un diari, una televisió, amb una marca darrere, amb un compromís, amb un codi biontològic darrere, i per fires, no sé si vosaltres heu detectat, també, ja tens nens petits, també, que per tant van a barracas, si heu tingut por o no...
Si creieu que hi ha més o menys seguretat i, com veieu, també una miqueta, si heu tingut la sensació que s'ha creat una certa psicosi prèvia durant fires, que després, escolta, han passat les fires, s'han fet els balanços policials i, com deia ahir en Joan Joaquí, no estàs tan mal. No sé com ho heu vist, això. Com ho heu viscut?
Jo el que veig amb aquest tema és... Saps la diferència entre la temperatura i la sensació tèrmica? La seguretat. La temperatura ens diu que no hi ha un problema de seguretat. Les estadístiques fredes ens diuen que no hi ha un problema greu de seguretat. Però la sensació tèrmica és que sí. Tenim fred i segurament és alimentat per un...
per el que tu dies, per fills determinats de les xarxes socials, amb una agenda política determinada al darrere per instal·lar la por al diferent, la por al que ve de fora, la por a perdre el poc que hem guanyat treballant dur...
que són receptes populistes provades i molt conegudes, no és una cosa nova, no? Segurament els mitjans per fer-ho córrer són diferents i molt més efectius, per això és més vell que l'anapeu.
Això és el que a mi em sembla. Jo aquest tema, jo vinc del món de l'esquerra, de l'esquerra més radical, i el tema aquest de la seguretat sempre ha sigut un tabú i sempre ha sigut molt complex. És un tema que està molt a flor de pell i que les formacions polítiques de tots els àmbits, doncs, hi graten.
I alguns hi volen treure, quan surt la parada en català, tajada. I això és perillós. Jo crec que s'ha de trobar una fórmula, un relat, que no puguem acceptar el relat de l'extrema dreta, d'anar militaritzats pel carrer, però també podem acceptar el relat, si em permeteu l'expressió hippie, que no passa res. És a dir, existeix.
Jo he estat sis anys vivint en un barri i la meva percepció ha canviat. Jo tinc veïns d'orígens diversos, hondorenys, algerians, que estan fins als santíssims nassos de viure situacions complicades. Això existeix, també. Llavors, si no es dona resposta a això, l'únic que es fa és alimentar l'extrema dreta.
Per això penso que és un debat que crec que els mitjans de comunicació no és el millor lloc en tenir-lo, perquè està molt la flor de pell i es pot fer molta demagògia i el que cal, per mi, des del meu punt de vista, la millor seguretat és invertir en educació i invertir en serveis públics. Si no s'inverteixen els barris més deteriorats amb educació, amb habitatge, amb serveis públics, amb cohesió,
Per mi el debat de la seguretat és secundari, perquè és evident que sí, existeixen a Girona persones que, bueno, hi ha tràfic de drogues, hi ha situacions complicades, això existeix, però la recepta policial per mi no és la fórmula. Per mi cal fer un gran pacte social entre tots plegats, les persones que vivim aquí, siguem d'on siguem, del color que siguem, i tirant davant la ciutat col·lectivament. Si no, crec que les forces extrema dreta i els a l'altre extrem viuen de la demagogia.
Superinteressant. Penso igual que tu, Jordi, que al final si no tenim aquests valors, jo sempre tiro enrere amb tot el tema de l'educació, d'aquests valors que hem de tenir. O sigui, no sé qui són els que no tenen o els que...
Si podríem veure les dades, de quins perfils són, si són estrangers, si no, etc. Però el primer és educar, perquè de vegades ens dona la sensació que són els de fora, però els d'aquí no sé com estan educats. I no em refereixo només al tema de la violència al carrer, sinó a tot. A tot.
A la neteja, o sigui, és una cosa tan bàsica que penso que cuidar el nostre entorn, cuidar el nostre país hauria de ser fonamental per nosaltres i per als nostres joves. Bé, és que és igual, jo ja pago impostos, és que és igual. O sigui, altre cop tornem a fer pilotes fora, tindrà culpa un altre, tindrà culpa l'Ajuntament, no?
Però, clar, no pot ser. O sigui, nosaltres tenim una responsabilitat. No tot és igual. I això és una gran cosa que està passant a la nostra societat. Tot és igual, no és que ens és igual, és que jo faig el que vull. No, tu no pots fer el que vols. O sigui, hi ha unes normes i tal. El que passa és que també és veritat...
que ens costa molt ser autoritaris i dir, mira, això és aquí en aquestes ciutats aquestes són les normes o jo què sé, aquí jo sempre dic que a Can Costura es fa el que dic jo, ja està escolteu les coses recollint d'aquesta manera i ens costa molt perquè ens sembla que som com prepotents males persones no ho deixem a tothom lliure, mira, no hi ha un punt que no podem deixar a tothom lliure per tant jo penso que
hi ha com una part de valors aquí darrere que és molt important que els nostres joves que van creixent ho tinguin en compte tant si tenen nacionalitat d'aquí o no és que és indiferent, és absolutament indiferent ho dic perquè la immigració hi és i seran una gran majoria recordeu el tema de la natalitat sigui el que ens està passant de fet jo estic a sal i per suposat no podem pensar jo s'entogènia
Doncs mira, el meu marit és de Santa Eugènia també i vivia. I llavors això és una gran realitat que tenim. Ara, dit això, tota aquesta part de valors, d'ètica, d'estimar i de responsabilitzar-nos dels nostres actes i de la nostra ciutat, o sigui, no és allò...
He dit això, home, jo tinc tres fills, dues noies i un noi, i home, l'acabar a Barcelona va quatre dies la setmana a Barcelona i mama, vine'm a buscar perquè sí, hi ha aquesta sensació important d'inseguretat i de les coses que ella en concret, les meves filles en concret, no els ha passat res, Déu no en guard perquè, vaja, jo...
Déu no en guard que passis mai res. Però la sensació és... La sensació, sí. Elles dues ho manifesten. I, per suposat, també estan educades en que mai deixar soles, anar-te'n a barraques, sola o allò que... Unes es queden aquí, o sigui, elles van en pac, van en...
S'ha de tenir en compte, el que passa és que a mi em sap greu també, o sigui, penso que és molt important la part de seguretat, perquè te la jugues a que pugui passar alguna cosa greu o no. Per tant, també aquesta part d'autoritat de les persones que realment ja han delinquit. Hi ha també un tema...
Clar, és que parlar d'això en mitjà de comunicació, a vegades penso que és molt delicat, no? Jo crec que ho estem fent bé, però jo crec que estem parlant també molt... Jo crec que s'ha de parlar sempre amb respecte, però el debat a les dades, aquest debat, quan es parla de seguretat, d'immigració, sempre, segons quin bàndol, utilitza les dades. I diu, les dades demostren que això és així, o les dades demostren que això no és així. Jo que vinc una mica també del món polític, les dades a vegades s'adapten al relat com vol dir. A més, quan dius les dades diuen que no és això, bueno, doncs.
quines dades vols dir? Igual que les lleis són interpretables. A veure, ensenyem aquestes dades, quines són? Mira, aquestes. I si entres en el detall, potser això no encaixa ben bé amb el que diu aquesta persona. Vull dir que el debat de les dades... Les dades tampoc ho són. Les dades són matemàtiques. A veure, la llei de la gravetat és una dada, no es pot rebatre, és així, no és una opinió, la llei de la gravetat. Però les dades, a vegades, segons quines es donen o segons quines no es donen, afavoreix un bàndol o una altra.
No ho sé, jo he viscut sis anys en un barri, he viscut situacions que no són fàcils, amb les associacions de veïns es fa el que es pot, però la realitat és complexa i el que no es pot fer és fer veure que no existeix. S'ha d'abordar i s'ha d'abordar d'això, des del respecte, des de l'ètica, des d'intentar col·lectivament construir alguna cosa plegat. El pitjor que li pot passar a una societat i a una persona és que es formin guetos.
per la persona que viu al gueto és el pitjor que li pot passar el que hauríem de fer és construir un veïnatge on hi hagi elements comuns i ja està, cadascú és com és culturalment, com sigui però tenim una sèrie d'elements comuns que ens cohesionen i ens uneixen, jo penso que aquest és el camí a seguir, més enllà del debat de la porra què volem, més porres o menys porres? perquè si al final la cosa va de policia què hi haurà a Catalunya? 50.000 policies? 100.000?
Si hi ha d'anar a base de porres no ens en sortirem. Vosaltres creieu que la solució és més lleis? O gent més, persones més... O sigui, ara fixeu-vos, tenim normatives per tot. Tot ha de tenir la seva... No, és que està prohibit fer això, està prohibit fer allò. Clar, és que no sé, jo sempre intento portar les coses a casa. Si tu poses milions de normes, és que clar, al final... Sí que és veritat que... Si està molt bé posar-les molt clares...
Sí, si poques normes i que es compleixin... La manera de posar-hi... Hi ha moltes normes que no es compleixen. Mireu, per exemple, sempre poso el mateix exemple, el cinturó de seguretat. El cotxe, ara tothom se'l posa. Perquè el cotxe es no en deixen tirar, sí.
Quan això es va implantar, molta gent no se'l posava, o va anar a pensar que abans adultes, i al final ho vam fer tots i totes sense debatre o no. Hi ha un excés de lleis? Probablement, però jo torno a tenir una mica el tema ambiental, si no hi haguessin hagut lleis contundents amb tema ambiental, vull dir, no quedaria res avui dia. No ho sé, és complicat això.
Però, o sigui, les lleis estan molt bé, però clar, quan aquestes mateixes lleis, ja feta la llei, feta la trampa, i jo vaig estar vivint durant molts anys a Palau al Dunyà, cada dia hi havia un festival.
Un festival. Què vol dir, un festival de música? No, no. De tràfic de coses. Ah, vale. Sí, sí. Baralles amb ganivets i la història. Jo he viscut això de Sant Eugène. Clar. Però penseu que el dia que un xafava el cotxe, l'endemà anàvem un altre i tot. Clar, llavors aquí és on em refereixo. Potser hauríem de ser més contundents quan realment... El problema és que fent un símil que...
que és exagerat, però això és com una malaltia. La societat té aquesta malaltia que té uns símptomes. La solució policial és l'antifebril, es baixa la febre, però la malaltia està allà i no la solucionem. I curar la malaltia, com deia en Jordi, és una solució d'anys, perquè invertir diners en els barris i en l'educació, això el polític no veurà el resultat per a la propera elecció. En canvi, amb la porra sí. Si hi ha 10 patrulles més fent voltes i tu a la nit veus el llumet blau...
Dius, mira, me siento más seguro. Això mateix, ahir ho explicava l'intendent, en Joan Joan, aquí. Deia, clar, aquest any, per exemple, hem deixat de fer per fires, per exemple, controlar els de l'alcoholèmia, etcètera, etcètera, per dedicar els agents a patrullar perquè així la gent se sent més segura. La gent els veu. Però això no és una solució, això és un antifebril.
És una tirita per solucionar un tema puntual en un moment puntual. També hi ha un tema que és el rerefons. Per mi és el rerefons total, les desigualtats. Si tens una societat amb moltes desigualtats, les desigualtats porten això. Porta que es forma una mena d'economia submergida al caos i a la descohesió.
Jo, personalment, també has de dir una cosa que pot ser polèmica. Jo no crec en el multiculturalisme. Crec que, evidentment, hi ha moltes cultures en el món, però el multiculturalisme és una forma de convivència molt dels Estats Units, que són comunitats aïllades, que cada comunitat viu la seva pròpia realitat, independentment de la comunitat del cantó. Jo penso que nosaltres, com a tradició catalana i europea,
Hem d'apostar, però sí, jo crec que la paraula integració s'ha de recuperar. Des de segons quins àmbits està mal vista, perquè diu, no, és que estàs obligant una persona que renuncia a les seves arrels. Bé, no, simplement, jo penso que sí que es pot demanar que les persones noves que arriben a Catalunya...
Els hi neixin unes noves arrels, que no perdin les seves, no? Però que s'empeltin en aquesta mena d'arbre que tenim aquí. Jo soc d'origen andalús i l'altre soc d'origen argentí i l'altre soc d'origen senegalès. És igual, això. Això sí que el debat sí que es mirava moltes vegades
t'acaba portant això tu aprenguis la cultura del que et ve que està molt bé però després també hi ha d'haver la inversa això és molt tabú també l'esquerra espanyola ens ho ha criminalitzat molt no ho sé, escolteu jo crec que no està pecat que la gent
aprengui català i respecti els costums i les tradicions que hi ha aquí. No, però clar, hi ha aquesta part que jo soc creient, practicant, catòlica, practicant, i clar, és com que ja no pots celebrar el Nadal, no? Bueno, és que... Passa en determinats àmbits que es canvia... Bueno, i molt propers, molt propers. A una de les escoles que jo he portat als meus fills...
Escolteu, no, no, fem la festa d'hivern, molt bé, perfecte, molt bé, us teniu tanta boticària aquest tema, fantàstic, molt bé, molt bé, però no, és que no celebrarem tampoc la castanyada, o no celebrarem el tió. El Halloween sí, no? El Halloween sí, clar, però Sant Joan no, és el solstici.
Clar, exacte, és el que m'estic referint, que dono tota la raó, Jordi, perquè estem com fent-nos mal a nosaltres mateixos, matant nosaltres les nostres pròpies tradicions, perquè és el que us deia, allò del passat, no, no, res, res, això d'aquí, res, no, les costureres que cusen, no, no, no, tot... No, no, perdoneu, una cosa, si jo me'n vaig als Estats Units, tu el dia de Acción de Gracias, te'n vas allà i...
Però això ho deia en Jordi, durant molts anys hem defugit certs debats perquè no ens ho volíem ficar perquè està mal vist i hem abandonat conceptes com identitat que té unes connotacions negatives i ho hem abandonat però que hem de ser valents i abordar-ho sí
Hi ha un tema, ara has tocat el tema religiós, jo és un tema, jo soc més conegut i públic, jo soc de tradició atea, laica, però jo soc capaç de respectar i de conviure, només faltaria, no?
Però costa molt, eh? I de reconèixer que la nostra identitat veu d'arrels judeocristianes, això és innegable. Jo també, jo vinc de família anarquista, exiliada i tot això, el tema religió era anatema, mai millor dit. Però d'aquí a negar que venim d'una tradició judeocristiana és...
I de respectar que cadascú, i a mi em fa molta gràcia que tots respectem a tothom i si tu ets tal, és igual, ho respectem tots, sí o no? I de vegades segur, segur, ens diuen animalades o penses coses, ai Déu meu, però no es pot opinar perquè no fos cas que opinéssim sobre aquest tema i que sembléssim d'allò.
Però el tema de la religió, tothom està permès amb els catòlics ficar-s'hi, jo ho visc amb pròpia pell, això és com molt divertit fer comentaris sarcastics i tal, però mai faries comentaris sobre altres temes que podrien ser també singulars. Jo penso que el tema de respectar
és que ens omplim la boca de respecte i ens omplim la boca cada vegada més de feminisme de tal, d'aquestes paraules i realment estem bastant lluny d'aconseguir el respecte real respecte, d'aconseguir que les persones se sentin que formen part d'això sense estar... Segurament, això des de la filosofia hi ha filòsofs David Bange deia que un comunista podia perfectament parlar amb un liberal
I no passa res. Gent que no estiguem d'acord amb la nostra filosofia de vida no vol dir que no ens puguem entendre o que no puguem ser amics. Jo he estat a la CUP, jo soc independentista, soc d'Esquerres, però tinc amics meus que no són això. I són amics meus i els apressiu i podem parlar i podem sortir. I no passa res. Jo tinc la sensació que això...
De fet, la societat avui, abans parlàvem de les xarxes socials, donen l'efecte bombolla. Vivim amb les nostres bombolles. Els algoritmes, no? Els algoritmes ho detecten. Els algoritmes ho detecten i sembla que tothom és jove, guapo i ric i dius no, esto no va d'esto.
però sí que és veritat que és un tema que cada vegada se'n parla més jo d'això ara parlàvem arran del que ha passat per fires i de la prèvia d'aquesta certa psicògica que hi havia també ve de coses concretes el parc central, el tema del tren sí que és veritat que allà el parc central
hi ha un problema humanitari per una banda amb la gent que està allà acampada que no sap que ha vingut a petar aquí ningú sap per què i ningú sap què ha de fer i per l'altra banda, doncs bé, que també no és només de Girona a tot arreu en l'estació de tren on hi ha l'estació de tren normalment és un petit focus de seguretat però la realitat és que aquí no passava i ara passa
i això és un problema que s'ha d'abordar en tot cas és un tema que sí que cada vegada més en les tertúlies mateix fa uns mesos parlàvem cada dia d'escombraries i hem deixat de parlar d'escombraries i ara cada vegada més estem parlant de temes d'aquests per tant, ara que estem, falten 3 minuts per acabar la tertúlia però que estem a any i mig de les municipals tot això s'anirà accentuant creieu que aquest serà el tema dels teus quina banda d'insordi perdoneu, sí, sí
Diguéssim, la gent que hem estat en política municipal sabem que hi ha un binomi que sempre és present, d'una manera d'una altra. I dit en termes més prosaics, les porres i les escombres. Neteja i seguretat. Són temes que les esquerres no ens acabem de trobar gaire còmodes, però que no es poden defugir. Tu no pots defugir que el municipi on vius, on la gent paga impostos i on la gent es desenvolupa, doncs...
La cosa ha d'estar neta, tu no pots afugir això, i si no pots afugir vols dir qui has de ser-hi. I el tema de la seguretat, si l'esquerra no ho agafa, s'ho queda la dreta i l'extrema dreta, amb tot el que això implica. Jo crec que les esquerres ho hem d'assumir, ho hem d'entomar, i si les classes populars d'aquest país, d'aquesta ciutat, tenen dret a viure, doncs no tenen per què una noia de 18 anys, no té per què haver de tenir por de sortir.
jo en el barri on he viscut no una persona de 18 anys no, no, persones de 60 anys dones que tenen por d'arribar a casa i de passar per aquell carrer perquè es fosqui segons qui diu bestieses doncs això les esquerres ho han d'abordar, clar que sí amb una recepta diferent a la tradicional de la dreta i l'extrema dreta més enllà de la porra també hi ha coses que es puguin fer
Jo ho vaig així. Però per no acabar amb el sabor de boca recordem que és divendres que comença el cap de setmana i que és la fira de la Ratafia a Santa Coloma. És veritat. Exacte, hem parlat de coses nostres que s'han recuperat. El memoritzat presentat. És un dels moments esperats de l'any per mi. Sí, sí, que parlin. Que és un dels llocs de Santa Coloma que queden ja més pastisseries tradicionals que la pastisseria és una cosa que s'ha anat perdent. Que durin.
Canto i ara on hi ha 3 o 4 que encara es mantenen i que viuen i que treballen. Doncs bé, en tot cas tu, qui pugui, la ratafia aquest... Jo ja hi seré dissabte i diumenge. Aquest cap de setmana i ja que estem agendant un xuxu que ho acompanyi també.
que també s'ha recuperat últimament que va estar a punt de perdre's Sílvia Castelló, Germà Capdevila Jordi Navarro, moltes gràcies per aquesta tertúlia crec que ha sigut un debat molt interessant que hem anat a molts de temes però amb profunditat i amb visió de Girona que és el que ens interessa, moltes gràcies