Per tornar a creure en tu. El detonant per creure en tu. Uns ulls ja et canvien el dia. Una mirada, un somriure. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 10 per la Maria Laram. 5 joves han mort i 5 persones més han resultat ferides lleus en un incendi en un bloc del carrer Montseny, a Montlleu, a Osona. El foc es va originar en un traster del terrat utilitzat com a local, no com a habitatge, i les víctimes no en van poder sortir. Els bombers de la Generalitat en van extingir en menys de mitja hora i el sistema d'emergències mèdiques va atendre 5 ferides lleus. Escoltem Enric Gil, l'arquitecte municipal de Montlleu, que ha explicat que no hi ha cap perill en la infraestructura.
El problema és amb els trasters que estan a l'última planta de l'edifici, és una planta en la qual hi deuen haver 25 trasters, ara tampoc ho sé, d'uns 8 o 10 metres quadrats, més o menys, i amb un d'aquests trasters, que ja es veu, amb alguns ja es vivien mantes, amb alguns hi vivien coses d'aquestes, jo no sé si vivien o no, però aquí...
Algú hi està de tant en tant, suposo que sí. Afectació estructural, que és el que he anat a barrió, no n'hi ha absolutament cap. Vull dir, és un problema de vigues fumades, els encadellats de la taulada, suposo que algun caurà, però no hi ha cap perill.
Els Mossos d'Esquadra investiguin ara les causes d'aquest incendi. L'Ajuntament de Mandieu ha decretat tres dies de dol i aquesta tarda ha convocat també un minut de silenci. I mobilitat a la sèrie s'hi ha afectacions importants per un accident d'un camió a l'altura de Tagamanent i Aigua Freda, amb un carrer tallat en tots dos sentits de la marxa i retencions també cap a Vic.
i cap a Barcelona. Es preveu que continuen aquestes afectacions fins a poder retirar el vehicle de la calçada. A banda, també, retencions habituals a la B10 i la B20, direcció Nus de Trinitat i Nus de Llobregat, i també a la C58, direcció Moncada i Reixac. A banda, a la B431, a Vinyó, es dona pas alternatiu en tots dos sentits, també per les avisades, i al Pirineu continua tallat el port de la Bona Aigua per risc d'allaus, i també són obligatòries les cadenes a la C28,
i a la C142B d'accés al pla de Beret. I en clau política, el Consell de Ministres aprovarà avui la pujada del salari mínim interprofessional signat entre el govern espanyol i els sindicats. S'incrementarà 37 euros al mes amb caràcter retroactiu des de l'1 de gener, arribant fins al 1.221 euros bruts en 14 pagues. A més, no haurà de tributar a l'IRPF, tal com s'ha consensuat en el Ministeri d'Hisenda.
També es demanarà avui al Consell i a la Fiscalia que investigui X, Meta i TikTok per possibles delictes relacionats amb la creació i difusió de pornografia infantil mitjançant la intel·ligència artificial. Recordem que Sánchez anuncia també fa dues setmanes que el govern espanyol vol prohibir l'accés a les xarxes socials a menors de 16 anys.
I pel que fa el temps avui, jornada de cel variable amb alguns núvols alts i mitjans que s'alternaran amb algunes estones de sol més compactes, sobretot al Pirineu, on hi haurà inclús alguna precipitació feble.
A Girona millorem el sistema de recollida de residus. Durant aquest primer trimestre del 2026 arriba el nou model de contenidors intel·ligents. Un contenidor per a cada fracció per llançar els residus qualsevol dia i a qualsevol hora amb la targeta identificativa. Tots els contenidors a tota hora. Fem-ho més fàcil. Fem-ho més bé. Girona Ciutat Circular. Ajuntament de Girona.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina.
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina. Girona FM
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM
Bon dia, benvinguts un dia més aquí a la tertúlia de Girona FM. Avui som dimarts i fem aquesta tertúlia avui sense en Jordi Grau. Li agafem el relleu, però com sempre, doncs, diem, tocant temes de ciutat i temes que ens afecten aquí a Girona i ho farem com ho farem cada dia, molt ben acompanyats en una taula. Cada moment li falta la tercera pota, que està a punt d'arribar, però quan arribi ja també la presentarem. Les dues potes que tenim ja aquí són Martí Terès. Martí, benvingut. Molt bé, moltes gràcies, molt bon dia. I l'Anna Sala. Anna, benvinguda.
Hola, moltes gràcies. Anna Sala, que és responsable de la Biblioteca de Serriana Ter i en Martí, que és professional de la comunicació, exregidor i ex-moltes coses també. Exacte, ex. I actualment a la comunicació. Escolta, éreu al camp ahir o no? Avui a Girona es parla de futbol.
Sí, sí, sí, som socis des que el Girona va pujar a segona, per tant, ahir just li deia, doncs amb la persona que hi vaig habitualment, amb el meu cunyat, i li deia, dic, hòstia, veient com juga el Girona avui contra el Barça, un gran partit i tal, recordem-nos d'aquells moments que jugàvem contra el Llagostera, contra el Lugo, contra, jo què sé, equips, no?, que patíem i fins i tot patíem per baixar a segona B, no?, vull dir que,
Portem ja 16 anys, em penso que és entre segona i primera, i realment fa goig veure que estem competint, i en el cas d'ahir, a més a més, guanyant. Per tant, felicitat màxima. I tu, Anna? Jo no era al camp perquè no soc soci del Girona ni res, però sí que vaig anar a veure... El meu fill tenia festa a l'escola i que eren aquells dies de lliure elecció que tenen els instituts, i mira, li feia gràcia anar a veure la prèvia del Girona-Barça i vam pujar fins a Montilivi veure la prèvia,
i l'únic que van veure va ser l'autocar tintat del Barça amb els 9 gos, però no van veure jugador ni van veure res, vull dir que... Van veure l'ambient, exacte. No, però sí, és veritat que va ser un partit intens, un partit que és el Girona, va jugar molt bé, el Barça no, polèmiques arbitrals, vull dir que és un partit d'aquests que portarà cua...
I potser el que deies tu Martí, que es recupera només de la sensació aquella de l'any passat de la Champions, d'aquest pessigar-te, que deies tu, que fa 15 anys era Monterem i mira ara. Vull dir que això, aquest any, poder s'havia perdut una miqueta i l'any passat també. Ens anem acostumant, ens torna més exigents, però s'ha de saber d'on venim i jo només m'he remuntat als últims 15-16 anys que des que estem a segona A i a primera divisió...
però podríem tirar més enrere, no?, quan el meu pare anava als anys 80 a Montilivi, que allò devia ser, bueno, un desastre, no?, vull dir, estàvem amb terceres i regionals i tal, però sense tirar tant enrere, només en els últims 15-16 anys, ja podem veure, no?, l'evolució que ha fet aquest club i que ha guanyat amb massa social, ha guanyat, doncs, amb qualitat de joc...
i amb espectacle, i al final el futbol és això, és passió, és diversió, és cridar, és enfadar-se el camp, és discutir jugades polèmiques, és reviure el partit quan arribes a casa i mirar les declaracions, i hi ha dies d'enfadar-se, hi ha dies d'alegria com la d'ahir,
I és això, per mi és emoció, és a dir, jo vaig al camp a cridar, a fer el boig, a intentar deixar-se anar i per tant tampoc m'ho prenc molt seriosament perquè aquesta gent que s'agafa al futbol tan seriosament per mi no és, ja tinc prou espais per ser seriós, el futbol justament és el contrari, per mi és passió i ahir va ser una nit fantàstica. Cada vegada hi ha menys cor dividit?
Bé... Això li es veia en el camp o no? Tu què hi eres? El gol del Barça es va celebrar bastant, hi havia bastants infiltrats per allà al mig, però jo crec que no, que hi ha passió gironina i malgrat que...
a casa som de Barcelona i per tant a casa sempre s'ha viscut el Barça, et diré més a casa patim una petita crisi perquè tinc una filla que és del Barça i l'altra és del Girona i per tant hi ha rivalitat i com diria aquell això divideix famílies però està bé que sigui així i aquesta és la gràcia del futbol
Joan Kerr, bon dia. Bon dia. Ja tenim la tercera pota de la tertúlia, que ja ha arribat, ha dit, tardaré 10 minuts. Doncs no, ha tardat menys, ha arribat abans. Tu el vas veure al partit d'ahir o no parlàvem de futbol? A trossets, sí, perquè... Bé, però no vaig anar a l'estadi, no soc soci. Soc allò, com dius, patitzant, no? I a trossets, perquè la televisió s'ha de negociar, no?
I llavors, res, mira, anava escoltant per la ràdio, i quan marcaven gol, enxufava la televisió. Els deia, deixeu-me un moment, que ara miro. I al final ja es van avorrir de mi, em van deixar veure la remuntada. Sí, sí, el vaig veure, molt bé. Mira, escolta'm tu, que sempre és una cosa bona per a la ciutat, amb aquell dol, no?, de qui li deia...
perdoneu-me, em pensava que havia pagat, li deien a l'estanquer d'allà de la plaça de l'Assumpció, dic què, dic avui Alejandro Sanz, i diu, corazón partido, cap, eh, cap, aquells ja es poden embarrancar amb l'autocar quan arribin a Girona, en Nacho, vull dir que, bueno, també genera sentiments d'aquí, i et sap greu perquè dius, me cago en els altres, ara resulta que passen a davant de...
del Madrid, al Madrid els hi passa el davant, però tu escolta'm que facin la seva feina amb la resta de partits que el Girona necessitava ara que té 28. Ara estem dotzens a la classificació, per tant allò que en diuen la zona tranquil·la, el que passa és que aquest any no és gaire tranquil·la perquè estem a 5 punts del descens i a 6 d'Europa, és a dir, que està tot com molt comprimit, a la que et despistes ja està esplatint pel descens, si guanyéssim a la ves dilluns vinent...
contra l'Alavés, Vitoria, ens posaria... Començaríem a parlar d'Europa, no? Vull dir que és una mica boig perquè realment està tot allà superapretat. Perquè estan a 28 i l'Alavés està per sota 24 o 25. Clar, o sigui, si l'Alavés guanya a casa, cosa que seria normal per entendre'ns, empatarien a punts. Sembla que vaig mirar-ho. I clar, si salta...
Com que alguns d'ells s'han d'enfrontar entre ells, ja passaria aquest grup que endavant té dels 31. El que passa que sembla que els dos aquests ja es van despenjant. Queda una tercera plaça, que és la que ens farà patir, suposo, fins al final, perquè et dubto que el Girona estaria molt bé, que encara n'és una tirada de victòries bona, però ara s'incorpora l'Onaji, que és un crac, i per mi la toca molt i molt bé.
que es va lesionar amb la selecció marroquina, i, bueno, no sé, hi haurà disputes, no? Per mi l'única plaça que queda encara una mica fluixa és el davanter centre, que hem millorat respecte a Miowski de l'any passat, però per mi encara no és el davanter que necessitem, però vaja.
En tot cas, el partit d'ahir sí que serveix per pujar una mica l'autoestima, que aquest any està costant. És una miqueta, un any, una miqueta de puges i baixes, una muntanya russa. Vam puntuat contra el Madrid, contra el Barça i contra l'Espanyol. Vull dir que som la bèstia negra de l'Espanyol, que a mi això també m'agrada.
en descàrrec dels colers avui que estan més emprenyats que són èpoques també que semblava que ara al Barça li venia com una època plàcida i resulta que és quan està fotent la pota que dius, a veure un moment, s'han desconnectat necessiten tanta pressió el mateix que li faltava a l'Unaji en el Girona li està faltant, òbviament en Pedri en el Barça que al final són els cadallós
I l'UNAGI, mira, no, van aconseguir guanyar... Jo anava amb Senegal a la Copa d'Àfrica i va ser, i va ser, i va ser, i va ser... Tot i que també tenia el cor partit, perquè, bueno, també, clar, hi ha nans d'aquí, hi ha el... De fet, a les Olimpíades, que van jugar per la medalla de bronze...
no sé si fan sub-23, a les Olimpíades de París, la medalla de bronze la vaig enganxar i la vaig veure al partit físicament en Antes, que van jugar a Egipte-Marroc o Marroc-Egipte, que havien quedat eliminats d'haver jugat contra França i contra Espanya, que al final Espanya va fer la medalla d'or...
contra França al Parc dels Prínceps a París. I la selecció marroquina és bona, bona, de debò. Però, bueno, mira, em va agradar que en Brahim fes la tonteria aquella, no?, a la final. Bueno, estem molt futboleros, no ho sé. Estem molt futboleros. Avui el tema, evidentment, aquí a Girona és la victòria d'ahir, perquè és un d'aquells dies, evidentment, que queda...
que queden marcats en la història del club, per la victòria i per la manera com es va produir, també, sobretot. Però bé, i veus que diuen, ah, que si el segon gol, que si el va trepitjar i tal, tota la premsa catalana, però Barça intentant desmereixer la victòria del Girona, no? I les declaracions d'encoversir
que les vaig poder sentir, aquestes sí que les vaig sentir i veure, són, va dir, cap baix, reflexió, no sé què, com si que és un nano que no té ni 20 anys, no? Va dir el que havia de dir. El Barça també, el Girona mereixia guanyar, això no treu, que era una falta com una catedral també, o sigui que no...
i que no es va pitar, evidentment. Però bé, això és el futbol, com deies tu, Martí, és passió, és tot, i per tant, és el divertit dels 15 grados del futbol. És això. Va, toquem altres temes. Ahir vam tenir aquí també una tertúlia molt animada, de molts temes també de Girona, que va arrencar per tot...
El tema de plaça Catalunya, també de la reforma que s'ha de fer ara de plaça Catalunya, perquè aquí vam tenir opinions que si s'ha de tancar el trànsit no s'ha de tancar el trànsit, que si s'ha d'aprofitar que se'n refan les vigues aquestes per drenar més l'unyà, per dregar més l'unyà, per fer...
sobre el meló, perquè de fet el mateix alcalde ha dit que presentaran una proposta de reorganització de plaça Catalunya en un futur curt, aviat, a curt termini, per com s'ha de redissenyar la plaça, llavors sí que m'agradaria posar aquest tema aquí sobre la taula també de realment la plaça Catalunya, tu em vas convertir que estaves a l'Ajuntament també, està tan malament, no està tan malament, s'haurà d'acabar canviant tot o no, una miqueta, com veieu vosaltres,
Comptant que és una ròtula important, també, aquella. A veure, en el seu moment, els informes, no concretament sobre la plaça Catalunya, però sí en general sobre els obstacles hidràulics, per dir-ho així, diuen que en els rius, quan menys entra bancs, millor. I és veritat que la plaça Catalunya té dos pilars, que són els antics fonaments d'aquell projecte d'antic mercat, que sobre allà s'hi van construir els pilars centrals de la plaça Catalunya...
que són un impediment per una riuada, és a dir, allà fàcilment s'hi poden quedar arbres, amb una riuada gran el riu creix, arrenca els arbres de ribera i fàcilment poden quedar allà entrebancats i fer un efecte presa i allò provocar una inundació o desestabilitzar la pròpia estructura. Per tant, ja fa molts anys, jo crec que era els 90, que es va dir des de l'ACA que per anar bé s'hauria de treure la plaça Catalunya.
I, de fet, la plaça Catalunya, que ara tots la veiem com una cosa que forma part de la ciutat, tampoc fa tants anys que existeix, és dels anys 60, si no recorro malament. Per tant, a mi, personalment, el que em faria gràcia, i parlo totalment des del meu punt de vista gironí, seria que es tregués i que recuperés la linealitat de les cases del riu i aquesta visió que per mi tenia abans la ciutat i que la feia més maca. Hi havia dos rambles a banda i banda,
i, per tant, treure-les seria bo. És veritat que això no s'està plantejant a dia d'avui, el que hi ha ara és un problema, que això sí que es va detectar, crec que en l'època en què jo era regidor, des d'urbanisme, però que era un problema de les vigues, les travesseres, per dir-ho així, el que forma part de la plataforma perquè, bé, per efecte de la humitat, l'aigua, no sé què, doncs...
Potser perquè els materials no són de prou bona qualitat s'ha anat degradant aquest formigó i s'hauria de reforçar. Llavors ara el que es planteja és reforçar aquestes vigues i sobre això s'ha reobert el debat de què s'hauria de fer a sobre de la plaça Catalunya, si s'ha de treure la circulació, si s'han de treure les places d'aparcaments, si s'ha de canviar l'enjardinament que malgrat els esforços es veu d'una altra època
I jo crec que és un debat interessant. Per mi, quan menys mobilitat al centre, millor. Ja seguir una mica amb la idea aquella de petonalitzar o fer plataforma única o intentar donar prioritat al vianant, com s'ha fet a Santa Clara, com s'ha fet...
a la Rambla, al barri Vell, fins a cert punt a Ciutadans i Ballesteries i tal. Per tant, anar estenent això, jo crec que hi guanyem tots. I per tant, no ho sé, ara cal trobar la fórmula perquè tot això sigui possible i a la vegada no el facis un gran problema pels veïns que vagin de pedreres, pels que han de travessar, pels que no sé què, el carrer i descàrrega, no sé, sortien mil problemes quan volies avançar en aquest tema.
Jo ara estava pensant com a ciutadana de no Girona, diguem-ne, però que ve molt cotxe perquè és Girona i sempre penso que Plaça Catalunya és caòtic de passar-hi un cotxe vianants que travessen, cotxes que s'aparquen. Vull dir que buscar una solució que deixés aquesta zona peatonal i sense cotxes, jo penso que seria una bona opció perquè al final només és...
càrrega i descàrrega cotxes que entren i surten quan intentes travessar mil peatons et travessen allà al mig i que a vegades és més perillós que res més i fer-ho molt més peatonal i que continuis una mica amb tota la tònica de la zona del barri vell jo penso que seria una opció encertada però treure el trànsit a Girona també és un problema perquè llavors s'haurien de posar buscar una solució per la gent que ve de fora o autobusos o alguna manera perquè sí que llavors cada vegada vas treguent
A més a més que connecta molts de llocs, plaça Catalunya, no? És a dir, pots sortir pel carrer del Carme o entrar pel carrer del Carme, em sembla. Sí, entres pel carrer del Carme o baixes des de Pedreres, clar, tot aquest trànsit després aquí et genera un interrogant de com resoldre... Sí, i això també és un... Com resoldre això? No, sí, el que deia Martí, no? Al final...
és una afegida a una realitat urbana històrica la plaça Catalunya des del meu punt de vista és molt lletja la plataforma de la plaça Catalunya però si féssim l'exercici de mirar-la sense aquesta plataforma tot aquell jardinet que queda de Jacint Verdaguer
L'altre costat, que si no recordo... I Margall era, em penso. És que estava intentant recordar el nom. Pot ser que fos Ramblapí Margall. No, em penso que és Verdaguer. No, no, la de Verdaguer és la del costat. Ah, l'altre. La que va desaparèixer del costat. La que s'enfilava, sí. La que hi havia... El que hi ha... Com es diu? Aquesta botiga que li han fet repintar tota la vida, la del 1880. Hi ha Casa Cacau i així. A davant de Casa Cacau tot allò era Ramblapí.
Pi Margall, si no recordo malament, en el seu moment, eh?, abans que es fes la plaça Catalunya. Llavors, no sé si era un 30 de juny del 2016 o 17, que va fotre com una mena de pedregada, pluja, es va inundar. Sí, 17 i 18, sí, sí. O el 17. 17, devia ser 17, sí. Un 30 de juny.
va quedar tot allò inundat per tant el tema és com trobem la solució primer, és un tema cultural anar buidant de circulació en vehicle particular els centres petonalitzables com s'ha anat fent des dels anys 90 i que
a vegades ha costat, no? Perquè culturalment, n'hem parlat aquí alguna vegada, l'any 95 crec que era, quan es piatonolitza el carrer Santa Clara. Bueno, escolta'm, hi havia gent que s'estripava les vestidures, que tots els nostres negocis s'aniran per terra, i en canvi, al cap d'un o dos anys, els propietaris dels immobles van veure com es revoluïtzaven tot el seu patrimoni. No? Sí, sí.
el carrer Hortes també petonalitzat, tota aquesta mitja lluna que seria el barri del Mercadal, resseguint la muralla ampliada de la ciutat, encara hauria de ser més...
Aquí es va fer una prova, però fa podria un any, una cosa així, de tallar una part de la plaça Catalunya, deixar-la per vianants exclusivament, la setmana de la mobilitat, si no vaig a Ratera, em penso, i va quedar molt desengelat, no? Per tant, és una cosa que... Sí, no, i a part, a base de New Jersey no resols la ciutat, o fas o...
Bé, pot ser provatures, però vull dir, clar, tenim la provatura del Juli Garreta que fa sis anys que teniu gèrceis i és una arterieta de circulació peatonal molt elevada i ja no tant de vehicles, Juli Garreta. Ara precisament es farà la de Poeta Marquina.
que encara es continuarà dient poeta marquina, la vorera aquella també, s'ampliarà la vorera, i aquí també es vol fer, aquí a Carrer Maragall també hi ha la intenció, que l'altre dia ho deia el regidor, del projecte d'ampliar la vorera i treure-hi un jersey, i el...
Ja sis anys després de veure aquestes New Jersey, home, ja seria com, ja era hora, no? Perquè, bueno, ara ja portem tres anys de nova legislatura. Hola...
En fi, no ho sé, però és lleig, és lleig, és provisional, és bruteja, és degrada tot el sota de l'estació de...
del viaducte del Parc Central, amb Neu Gersis allà des de fa no sé quants anys, o escadif, o escatal, no sé. Transmet sensació de provisionalitat i és veritat que el primer any, dos anys... No, no, va ser per el Covid. No, no, durant el Covid té sentit i després tu ja, en principi, hauries d'haver tingut temps de plantejar-te què vols fer. I buscar els finançaments...
Aquell que era provisional ja deixi de ser-ho i per tant fer un projecte i ampliar-ho. És veritat que en general les coses a l'administració van lentes i podríem trobar mil exemples d'altres projectes que tot en general li costa perquè s'ha de fer tot bé, s'ha de mirar bé. És veritat, jo ara recordo per exemple quan es va aixamplar les voreres de l'Avinguda Sant Narcís o la part entre Sant Eugeni i Passeig d'Olot
que hi havia veïns, jo durant un temps vaig ser regidor del barrer Sant Narcís, però si és una obra petita no costa res aixamplar una vorera, no és tan fàcil, també s'ha de dir que quan tu mires, per què? Perquè normalment arran de la vorera hi passa a una xarxa de...
de clavegaram o de pluvials que recull l'aigua de pluja, hi ha emburnals, s'han de moure instal·lacions, ja sovint també hi passen altres tipus de canalitzacions, per tant no és només fer més ampla la vorera i ja està, sinó tot allò que representa. I per tant no és fàcil i les coses s'han de fer bé i a vegades hi ha afectacions a entrades i sortides d'aparcaments que s'ha de mirar com es fan...
però vaja, semblaria que amb el temps que ha passat ja hauria d'haver donat temps a avançar una mica més però vaja, és veritat que no Alguns veïns de Poeta Marquina algun il·lustre col·laborador de la tertúlia gairebé hi ha ni
ni són conscients que tenen les New Jersey i ara quan s'ha anunciat han dit, hòstia, és veritat, tenim aquesta merda davant de casa nostra des de fa massa anys i quan parlo d'algun il·lustre no només parlo d'ell i no ha dit mai merda a ell perquè és una persona de seny i la gent lletrada sempre té més paraules però vull dir que n'hi ha d'altres de veïns
algun que havia treballat a l'administració durant molts anys, d'altres que tenen restaurants, que no eren ni conscients que aquell lateral no anava, no? Com el lateral que hi ha a l'espai de la caixa, que també és una cosa que és com un vial que sí però que no. Llavors, aquella plaça...
I et diré una altra cosa, perdona, l'efecte New Jersey provoca en el vianant un efecte estrany perquè té tendència a seguir passant per la vorera. Això passa al carrer Artillers, entre el Boroguera i l'Ultònia. Jo en casa sempre els dic, no, no, no passem per la vorera, passem pel mig. Home, ja que hem guanyat un carrer pels vianants, doncs passem pel mig, no? I em deia...
I fem l'exercici de passar pel mig del carrer, però amb les voreres de New Jersey passa alguna cosa semblant, la gent segueix passant per la vorera, i la part de baix, en algun moment potser algú quan es creua hi passa, però no hi té, per tant és un espai una mica perdut, i està bé recuperar-ho quan més millor, per mi el criteri sempre és quan més millor, però ho havia anat allà.
I és una cantonada, allà es produeix com una mena d'encreuament, eixample simpaticot, l'Ultònia ha mantingut i ha anat reformant i aquell edifici té una certa gràcia patrimonial per la ciutat,
El Bruguera també amb el centenari, o abans amb la gran reforma que es va fer i ampliació, doncs és un edifici singular, que a més a més era un edifici isolat a la ciutat, que estava a les afores de la ciutat, que darrere tenia el taller El Globo, que es va perdre, que era un edifici també fet d'obra vista molt bonic i pel que sigui ens el vam deixar perdre.
Però aquell espai, inclús a l'altre costat també hi ha una botiga d'il·luminació, que l'han restaurat, la façana està arreglada, van perdre el quiosc, aquell quiosc que hi havia allà, que també podia semblar simpàtic, la part dels edificis del que havia estat el musical Eximenis són moderns i no tenen tanta gràcia, i l'OMS és lleig, perquè són vidrieres, l'edifici vull dir...
Però en tot cas, aquell quadrat... Està cal clariment, sí. No, home, no, pobre, el cel sí. Però vull dir que aquell espai d'artillers, per exemple, bueno, i ja està, o sigui, aquesta és la proposta. Ja no farem res, ho deixem així. No, és provisional. No, fins quan les provisionalitats, llavors...
la valentia de dir, parlem, tirem endavant i fem aquest projecte, amb consens màxim, el que es pugui, amb finançament, el que sigui i tal, però fem-ho. Això de dir, t'ensenyo la poteta i ara t'estàs set anys així aguantant merdes urbanes, amb balles grogues rovellades a vegades, perquè no acabem de fer la segona part.
Quant de temps haurem de tenir la Rambla a Sant Narcís? Bé, doncs la Ramon Berenguer cap d'estopes, amb les Neu i Gerce, i s'han posat dos bancs aquests tan xulos que tenen l'emblema de l'Ajuntament, i ara no s'hi pot passar.
escolta, prengui una decisió, o fa Rambla més àmplia al lateral de l'escola, o al lateral dels comerços, o fa el vial pel mig, no en posi New Jersey's, o si no, a l'americana, Stop and Walk, tu, l'associació de famílies de l'escola, la sortida, que ha sortit dos pares voluntaris, o que hi hagi agents cívics a tota la ciutat, i no només en aquells llocs que ja sabem alguns que sempre n'hi ha, ni a d'altres no,
I perquè la presència és desequilibrada. En segons quins barris, la presència de policia a les sortides i entrades d'escoles. Allà on es visualitzen, no per voluntat de la policia, això segur. No estic d'acord amb el que estan dient els companys de la tertúlia, perquè jo ara pensava en aquest de l'autònia, que és de vegades on te passes més perquè vaig aparcar per sota les vies o així.
I et dona la sensació d'obres permanents, saps? Allò si vens de fora a vegades que no saps massa com està el tema, és a dir, ostres, encara hi ha obres aquí, vull dir que no saps massa, i sí que dona aquesta sensació de lletjor, no? I de dir, ostres, o tallem o arreglem, no? Però deixar-ho així sí que dona, no? Veus aquelles peanes posades i te dona aquesta sensació, vull dir que jo estic d'acord amb els companys, no? De dir, fer proves, però...
Tot això, bé, que parlàvem de plaça Catalunya, però clar, és que costa, tu, Martí, ho deies, molt, tirar endavant grans projectes i també els petits. Ja no parlem, per exemple, de la d'Avesa, per exemple, no?, és una cosa que també és allò eterna, no?, de què s'ha de fer, què no s'ha de fer, tants caps, tants barrets, i al final requereixen unes inversions, una tramitació...
L'altre dia van començar a posar bancs a la Devesa i casualment em vaig trobar un dels tècnics municipals i li vaig preguntar, dic, aquests bancs que ara s'estan posant són aquells que van començar a moure l'any, si no recordo, 2019 o 2020. Imagina't. Per posar uns bancs. Per posar uns bancs. Jo t'explico la part que jo conec, ràpidament, però vam demanar...
Vam dir, hauríem de fer algunes millores a l'Aravesa, perquè tots els partits sempre ho hem dit, i per tant era una cosa que semblava relativament fàcil de fer, no una gran transformació del parc, però sí algunes millores. Quines? Les que demanaven els veïns. La il·luminació s'ha fet una part...
millora de la neteja i mobiliari i tal, perquè, bueno, sigui un espai, sense transformar l'espai, però que al mínim que l'espai sigui més agradable i més còmode i que hi vagi més la gent. I l'il·luminació, bé, la primera sorpresa va ser que quan vam tenir el projecte sobre la taula valia, no sé quants milions d'euros, cinc milions d'euros, i jo estic tan complicat. Només volíem canviar quatre fanals. No, no, no, s'ha de fer bé i, per tant, un projecte que, malgrat la insistència i tal...
també va tardar 4 o 5 anys a començar-se a executar i no està acabat perquè tenia diferents fases per al tema aquest econòmic es va segmentar en fases per poder-lo fer però tot i així ara ha millorat molt i és veritat que la sensació de seguretat al vespre
de nois i noies que van a córrer i tal, ha canviat molt. El tema de la neteja, es van fer més contractes de neteja, és veritat que s'inverteix molt en neteja, no s'acaba de veure els resultats, però neteja i manteniment de l'arbrat també s'inverteix molt, malgrat que els resultats no són els que desitjaríem, han caigut alguns arbres, temes, problemes que pateix l'arbrat de la devesa.
El tema dels bancs semblava relativament fàcil, perquè tot això, l'arbrat ja es veu que és un tema complicat, la il·luminació era molt cara, la neteja també era posar-hi calés, no sé què, comprar uns bancs serà una cosa fàcil, no? Doncs bé, temes de burocràcia, no? Diuen, escolta, si vols comprar bancs s'hauria de fer un contracte agrupat de bancs perquè això ho porta a una altra àrea, que és mobilitat, que és qui porta mobiliari urbà i tal, per tant heu de fer un contracte conjuntament amb ells, no?
Bé, ells van començar a fer el contracte, nosaltres hi posàvem els calés des de sostenibilitat, perquè el tema de parcs i jardins es porta des de sostenibilitat, però el mobiliari urbà i tot això es porta des de mobilitat. I es comença a moure aquest contracte agrupat i al final queda encallat perquè queda sobredimensionat, hi ha uns problemes, no sé què, al cap d'un temps parlant amb mobilitat diu no, no, nosaltres hem desistit de fer aquest contracte agrupat
i ens farem un contracte, un contracte d'aquests intermitjos, obert però simplificat, per solucionar-nos les nostres mancances. I nosaltres ara quedem penjats. Sí, doncs us haureu de fer un contracte pròpia. Clar, ja havíem passat en tot això potser dos anys i mig o tres. Finalment es fa un contracte des de l'àrea i s'ha de licitar tots els problemes que hi ha hagut pel mig i per això et dic, sis anys després...
es comencen a posar aquests bancs 6 anys per posar uns bancs al darrere hi ha mil coses que des de fora no es coneixen i que quan ets a dintre realment desesperen una mica perquè no hauria de ser tan difícil comprar els bancs i posar-los l'administració s'ha complicat a Girona i a pertot
Estava parlant i m'estaven vingut coses al cap que és així, és a dir, es volen fer coses i la tramitació administrativa, la burocràcia i tot el papereig que hi ha darrere ho impossibilita tot. Jo un dia, no sé si en aquesta tortulia que ho deia o en algun altre lloc, que el tema de les subvencions, és a dir, tindrem subvencions, però temps per comprar els llibres no ho sé, perquè...
ni per col·locar-los, ni per entrar-los no sé si el tindrem, perquè porta tanta feina tot això, que llavors t'impossibilita fer la teva feina real estic d'acord totalment és un tema general jo crec que en algun moment no sé, si tècnics, polítics o tots junts a la mà ens haurem de plantar i trobar una solució en aquest tema burocràtic perquè se'ns menjarà com el tema de fer coses, de poder gestionar el dia a dia és a dir
ja s'està anotant a les ciutats i als països ja s'està anotant el que comentava Martí que és molt descriptiu i per tant s'entén perfectament però dius realment no tenim un ajuntament tenim una caleixera cadascú és el seu caleixet
i això és meu i no és teu, bueno, ja et faig el favor, bueno, t'estan els lideratges dels que han estat escollits per ser els líders o les lidereses, no sé si ho dic bé, de la ciutat. Escolti, això és un tema de ciutat, sí? Doncs no en vingui vostè amb mobilitats i parcs i jardins.
No diré expropiació, que no està de moda. Perdona, érem la mateixa àrea. És a dir... A més, eren calaixets dintre del calaix. Quan nosaltres arribem al govern, veient, preveient aquest tipus de coses, vam dir, no, no, què farem? Farem una gran àrea de territori ajuntant a dintre sostenibilitat, mobilitat i urbanisme.
I per tant, a dintre d'aquesta macroàrea hi havia un tinent d'alcalde, Lluís Martí, que era el superregidor, per dir-ho així, de tota l'àrea, i llavors hi havíem el regidor, jo era el de sostenibilitat, i la Marta Sureda, la de mobilitat. Però, malgrat que nosaltres ens posàvem ràpidament d'acord...
Desfer una mica aquestes estructures tècniques és molt difícil. La tecnocràcia no pot passar. Aquí entrava l'alcaldessa, que era ella quan deia que això ho hem de moure, ho hem de desencallar, però evidentment hi ha mil temes i els bancs no eren el tema principal de la ciutat.
sí que ho era l'enllumenat i per això jo crec que va anar més ràpid fins i tot que els bancs de fet es va inaugurar abans l'enllumenat que era molt més difícil, car i costós però perquè va haver-hi una priorització política però clar, després hi ha altres temes que és això són aquests mil coses que té una ciutat i que és on es veu podria posar més exemples ara em ve al cap una part d'allà la muralla de Sant Daniel
passada la muralla a mà esquerra hi ha uns jardins de John Lennon que per culpa d'unes pluges i que es va treure un arreu d'un arbre no sé què es va desfer i va haver unes lluïssacions es va desmuntar una paret de pedra seca
doncs jo crec que encara hi són no hi són aquest cap de setmana ja comencen a tenir un color taronjat pel rovell del 19 fins ara és a dir al final serà patrimoni la valla groga
Jo crec que hauríem de fer, ara com a geògraf, una cartografia de les valles grogues abandonades i perdudes que ja ni l'inventari de brigades té controlada perquè ja es deuen haver anat jubilant tots els que les van anar posant al seu moment. Però Joan, creu-me que...
Més que no vaig insistir en aquest tema. No, no, ja, però vull dir que fixa't al final, dius, per què? No, perquè hi havia gent que no ho volia fer, perquè creien que allò ho havia provocat una àrea, una supària, i en canvi ho havia d'arreglar una altra, que havia de fer un projecte d'obra, no sé què, i tenim molta feina, i per tant, com que heu espatllat vosaltres, no sé què, al final se'm va ocórrer intentar, a través d'uns camps de treball de la Generalitat que es feia,
a Girona i que un dels seus línies de treball era la Pedra Seca de dir, no podríeu fer de camp de treball arreglar això i el tècnic de Pedra Seca em va dir, és que això amb nanos potser ens queda una mica massa gran i tal, però vull dir, estava desesperat per intentar arreglar allò i al final hi ha maneres que no trobes la manera perquè hi ha un... és meu i no és teu i dius, no, perdoni, és la ciutat hi ha un bé superior que és la ciutat i per tant
Llavors, clar, caiem amb la tecnocràcia, o amb els calaixets hi ha no polítics sinó tecnocràtics, perquè, clar, dintre del mateix govern i a vegades dintre dels mateixos grups hi ha interessos diferents, a veure qui l'allueix més. Llavors, la cartografia de Valles Grogues, us enregalo un altre que també és molt interessant, que són els jardins del parc d'en Fita de la Montjuïc,
darrere d'aquella escultura plana amb els quatre retrats, una sí, que és com una escultura plana, que tens aquella gran vista, que és un privilegi d'aquests balcons de la ciutat, a darrere baixes una miqueta i hi ha com una brana de fusta que es debria també d'espanyar, que res, és una tonteria, eh?
i hi ha una valla abandonada de fa, no ho sé, també... Com a mínim, com a mínim, que jo sàpiga tres anys, no? I el camí que deies de John Lennon, clar, és que, a més a més, la insistència que deia en Martí, és que, clar, és un camí natural per anar a l'escola Ximenis, perdó, a l'escola Montjuïc, de molts nanos, i també a la Ramon Nonat. És un camí... Hi ha molts veïns que Barribell pugen per allà... Ah, no, no.
No afecta la mobilitat, això, és un tema bàsicament de... No, no, no, però que passa pel costat, això és veritat. Si es veu, es veu, vaja. L'associació de veïns estava desesperada i jo, pobres, ja no sabia què dir-los. I també, clar, de qui és? De Montjuïc, que ja té altres temes, allò és de... Sant Daniel. De Sant Daniel, la pujada de Torrassa està pel mig, però no consideren pas que allò sigui del seu àmbit...
quan queda en terra de ningú són els no-llocs, no? I aquests no-llocs d'aquí és el Parc Central associativament veïnal Sant Mercès, no? Sí, però, bueno tenim la pista aquella que es va construir que li vam treure les valles i veus nens jugant en una pista i perdent les pilotes
al costat d'aquella estació transformadora, no sé si us la situeu, seria darrere de l'escola de música i darrere del dial, a la part de... Hi ha una pista, es va ballar, finalment, devia costar molt, insistir, que ha dit, fes l'entrega i tal, es fa tot, i fa un any i escaig,
van treure les balles. Hi havia nens jugant. No hi havia ni cistelles ni porteries. Els nens improvisaven cistelles i porteries. Bueno, si hi ha algun veí de la plaça d'Europa, l'antiga plaça d'Europa, que es queixa pel soroll, escolti'm, està a 200 metres, eh? Linealment, d'aquells pisos... Es va posar allà aquella pista, precisament, perquè no afectava... No, i aquella pista va ser defensada per al veïnatge i assumida i acceptada aquesta defensa pels diferents governs. Llavors,
ara tenim la pista i durant dos anys hi posaran cistelles inclús vaig parlar amb l'associació amb els de vòlei i vaig dir, escolta, per què no promogueu que aquí no hi hagi ni futbol ni bàsquet, o bàsquet també per què no poseu una pista provisional de vòlei i crec que vam parlar-ho amb l'àrea d'esports poseu-hi vòlei i mira, serà la pista de vòlei l'única pista pública de vòlei que hi hagi a la ciutat, no?
A Pedret hi juguen també, a Pedret també, hi ha una pista que la fan servir també per això. Hem començat parlant de grans projectes, de Plaça Catalunya, fins i tot de Devesa, podríem entrar amb el Castilla Montjuïc també, ahir també se'n va parlar, però acabem parlant de les coses petites.
A vegades potser és... La gent surt de casa seva i no vol veure sis anys més la soca d'arbre talada que segurament s'havia mort i els arbres urbans tampoc ens hi lligarem amb cadenes per salvar-los. Els arbres urbans tenen una vida de mort. Això a les pedreres hi ha hagut tot un conflicte. Bé, és que...
Em venia al cap el tema del parc de Fora Muralles, vostè? Sí, sí, que hi havia un grup de veïns que no volia que estelleixin uns arbres que estaven malalts, que ara que van caiguin alguns d'ells. Em venia al cap justament pel tema dels interlocutors, perquè tu parlaves de Plaça Europa i algunes reclamacions veïnals que després es van girar i després no volien la pista i no ho entenia i tal, però també passa en el jardí Fora Muralles...
en el parc de fora muralles d'Ala Pedreres, en què nosaltres, parlant amb l'associació de veïns, vam acabar dissenyant conjuntament un projecte amb finançament europeu i així, que pretenia, per una banda, evitar que l'escorrentia de l'aigua de pluja s'emporti el solo sempre a escales avall, i que això era una mica un desastre. Per tant, millorar tot el tema de drenatge, que l'aigua pogués infiltrar i tal, i després un problema real, que és que cada vegada que hi havia un temporal...
queien pins, i per tant això era un risc per la seguretat, cosa que evidentment jo sempre dic que la seguretat va per davant, els arbres van a darrere, etcètera, etcètera. Està parlant de pins. Van fer talar no sé quants pins de l'escola de Montjuïc perquè queien els pins del pati de l'escola de Montjuïc, i em sap molt de greu pels pins, ja en plantarem uns altres o tornaran a créixer, però el risc que hi ha perquè en un pati d'una escola és altíssim, i per tant es van talar aquests, en van talar algun de l'escola de l'Andrau, etcètera. I aquí...
És veritat que no hi ha la densitat d'ús que té un pati d'una escola, però aquells pins cada dos per tres queien i l'associació de veïns ens ho deia, escolta'm, és que cada vegada això s'ha d'arreglar, no sé què i tal. Es va fer un projecte, més bé o més malament, però jo crec que va ser un projecte que era prou xulo, no?, en què es refèia el parc i es treien aquests arbres i tal, bé.
I ara quan es comença a moure, perquè hi havia el finançament, el projecte s'havia aprovat, tota aquesta lentitud que comentàvem, però finalment la cosa no avança i s'havia de començar a fer, surten uns altres veïns diguent que no, que els arbres no es tallen i que és una pèrdua de... Això va portar conflictes dins la mateixa associació de veïns perquè l'associació defensava...
Treure'ls, perquè evidentment, aquests quatre veïns... I ara s'ha vist... I al final ha acabat finalment... Ara fa bo que em van caure tres o quatre. Sí, sí. Al final ha guanyat el sentit comú. Ja es veu que el pi és un arbre una mica punyetero, fa una serral superficial, no sé què, i si no està en el lloc natural que hauria de créixer i tal, doncs en parcs i així té una tendència...
que quan ja fa la capçada gran, fa palanca i cau. I, per tant, no és un arbre que sigui recomanable per posar, depèn de quins dolors. I que allà hi ha un baluart, a més a més, eh? Que d'allà, a més a més, hi ha un tema que és que hi ha un baluart de la muralla. Però és complicat, la gestió pública té aquesta... Baluart, amagat. Té una...
La gestió pública té aquesta complicació que has d'intentar conjugar interessos a vegades contradictoris. Aquí hi havia uns altres que ens demanaven un espai per gossos i nosaltres teníem una política d'intentar adaptar espais perquè fossin més aptes per als animals i que no fos qualsevol lloc com ara, no? Perquè aquí hi havia un problema entre la gent que va allà a passejar el gos i deixar anar el gos lliure amb les famílies que van en mainada, la gent que vol estar tranquil·la i vam dir, bueno, doncs fem un espai per gossos que així es puguin...
combinar els usos, no?, i que tothom tingui el seu espai. Va ser impossible trobar un lloc, perquè uns aquí, els altres allà, els altres més enllà, aquí sí, aquí no, aquí no sé què, i al final vam dir, bueno, doncs deixem-ho estar, en farem un espai per gossos en un altre lloc, no?, i llavors va sortir la idea de fer-lo part central, allà també va ser molt complicat, és a dir, és...
combinar tots aquests... I al final s'han de prendre decisions, això també és veritat. I la provisionalitat ha de tenir un temps, però no tot, i després has de prendre una decisió i prendre-la. L'exemple paradigmàtic, i surto de Girona, és Consell d'Escena Barcelona. Els debats i els rius de tinta que va aixecar la petonalització del Consell d'Escena, i jo en canvi ho faria del club de fans del Consell d'Escena, i sempre li dic a en Ricard Font, que era el camp de...
de l'empresa d'obres i dic que és espectacular tenir un carrer per vianants al centre de l'Eixample ja sé que té contingències que et diuen que això suposa més trànsit però tu quan ets allà al mig penses aquestes són les ciutats que a mi m'agradaria tenir i no provisionals sinó ben fet i si hi ha coses a arreglar s'arreglen d'acord amb el que deies per tant s'han de prendre decisions o sigui buscar el màxim consens
Però al final, si ets a govern és perquè la ciutadania t'ha escollit i per tant, escolta'm, has de governar, has d'executar i assumir la responsabilitat que no sempre...
faràs ploure gust de tothom però fer el que això no passa és quan caus, com en alguns casos està passant a la ciutat amb provisionalitats sense més, i després en d'altres casos en què ni tan sols es busca consens i es governa amb mà de ferro dius, escolti m'està dient vostè que és de la política del consens de l'assemblearisme
i que per això costa tant prendre decisions consensuales i tal, i en canvi, d'altres coses, em talla Ramon Berenguer. I els veïns ni els consulta. O tallarà, Mare de Déu de la Salut, el lateral de Sant Eugènia.
segurament que pot ser bo perquè tot el que diguem com menys vehicles i al voltant de les escoles i tal, tal, tal, però escolti, vostè el que ha de fer és parlar, parlar, fer que hi hagi una presa de consciència veïnal, de dir això serà bo per tots, participem i som i tal, si és d'aquesta cultura, si vostè vol governar en mà de ferro,
només per unes coses, però per d'altres no, ja decidiran, no sé quan toca això l'any que ve, doncs l'any que ve ja decidiran. En Joan ja dirigeix la tertúria cap a l'any que ve, ja que ho posa aquí amb safata, som-hi. Falta, sí, un any i escaig per les municipals. D'aument, els focus...
No sap què passarà, ni si Lluc Salai serà de nou l'alcaldable de Guanyem, Gbg, i sembla que sí que ho serà d'ajuts, però tampoc està confirmada. Què passarà amb el PSC? Semblava que Silvia Panec havia de tornar. Ara no està tan clar, després de tot el que està passant també a la Generalitat, o no està tan clar, o simplement l'interrogan és molt gros. Ara mateix ja no afecta només a Girona, sinó també a Barcelona. I, bueno, de moment, l'única certesa, com aquell qui diu, és que Esquerra es baralla.
L'única certesa és que... Home, jo anava a dir que Esquerra té candidat perquè han fet unes primàries i per tant té candidat i que tiri milles, no? Vull dir que en principi ell ha guanyat unes primàries.
que la gent que ha perdut, evidentment, vol qüestionar això, intentar tornar enrere i tal, cosa que no haguéssim fet si ells haguessin guanyat aquestes primàries per un sou vot, no? Però, en canvi, li exigeixen a ell que s'ho replanteixi i tal. Qui ho fa que Esquerra sempre li ve d'un vot? Ja li va passar el 2011, també. Sí, en aquest cas va ser... En aquest cas va ser més dramàtic, perquè eren unes eleccions, en aquest cas era... Sí, sí, a mi, jo sempre ho utilitzo, perquè quan la gent hi ha eleccions i diu...
Bueno, és igual, anar a votar, vull anar a la platja, no sé què, no vindrà d'un vot, o fins i tot anar a les taules de recompte, allò que a vegades no quadra i tal, una vegada un va dir, bueno, és que no vindrà d'un vot. Perdona, vols que t'ho expliqui? No, per tant, cada vot importa i cada vot és important.
i això jo crec que la gent li ha de quedar clar però més enllà d'això torno a dir, Esquerra va fer unes primàries Esquerra té cap de llista ara evidentment el cap de llista no podrà fer una campanya que li queda un any i alguna cosa com tots els altres no la pot fer amb una executiva que li va a la contra i per tant qui ha dit aquí hem d'anar tots a la una ell presenta una moció de censura
i aquesta moció de censura, penso que la voten avui, per tant, ha de tirar endavant. Els altres han fet una jugada de dir, no, dimitim, i així no hi ha moció de censura. Això no va així, escolta'm, en Rajoy, quan en Pedro Sánchez li planteja la moció de censura, se l'ha de menjar amb patates, no pots dimitir, o sigui, la llei no permet que una dimissió anul·li una moció de censura, perquè si no seria molt fàcil, no? Imagineu-vos en Rajoy, no, convoco leccions, no?
I llavors ja no hi ha moció de censura, no, això no va així. Per tant, aquesta gent que estudien una mica i a partir d'aquí, doncs, que tirin milles. I jo, escolta'm, i tota la sort per ell, evidentment, jo prefereixo que guanyin altres opcions, però la democràcia està per sobre i, per tant, aquestes jugades a mi no m'agraden. No, i deixarà de ser irregular que el potencial més que segur candidat d'Esquerra
deixi de fer de candidat sota unes altres funcions que és les que ara mateix té assignades en l'àmbit polític o sigui que estem fent de precandidat o candidat de Girona quan som el que som el Consell Comarcal i el que hem estat en el poble del costat amb tot el respecte a les dues institucions ja està, és el candidat i els recursos barra temps que quedin clars
Això a casa seva, que fotin el que vulguin. Per tant, vols dir que cap candidat farà una jugada semblant, per exemple, siguent conseller i candidat a l'alcaldia de Girona? Això no passarà, no? Que algú que sigui conseller del govern de la Generalitat pugui fer de candidat a les municipals?
Ets alcalde i ja no ho ets d'un municipi... Això ho critica la pròpia estructura d'Esquerra, que diu... Amb quins recursos? Amb quins recursos està fent de precandidat? Amb els recursos que Esquerra li va assignar. Sí, és clar.
Jo no el defensaré pas perquè no estic a Esquerra, afortunadament, però crec que és una cosa que habitualment passa en els partits, en què gent que té un càrrec i una projecció pública li serveix, evidentment, per poder optar democràticament, ja ho decidirà la gent, a altres càrrecs. Això ho fan tots, sí, sí.
És així, és veritat, però que mentrestant tot aquest conflicte que hi ha dins d'Esquerra també és veritat que falten cada mes d'un any per les eleccions, per tant, si l'han de tenir, suposo Marc Puigtiol, que li interessa que sigui ara, que passi ràpid, diguéssim, perquè d'aquí un any evidentment la memòria és més dèbil i que pugui començar a explicar projecte, perquè evidentment el focus està posat amb la pica baralla i no evidentment amb el projecte de ciutat, també l'espera de veure amb què fan els altres, perquè
Tu ara parlaves... I els que no hi són i seran. I els que no hi són i seran, també. Sí, sí. S'has parlat d'aliança, tu parlaves de la Silvia Pana i que també en el cas del PSC, vull dir que sí que hi ha moltes incògnites. Candidats ara mateix triat, per dir-ho així, hi ha Marc Puigdió, Esquerra, Junts, jo crec que...
No hi haurà gaire debat per dir zero i fins allà on jo sé, doncs, la candidata serà la Gemma Geis, que haurà de passar el tràmit, és veritat, doncs, de fer aquestes primàries, no?, en cas que hi hagi més d'un candidat i tal, però jo crec que quan s'hagi fet el que s'ha de fer, doncs, serà ella la candidata.
i als altres partits sí que és veritat que hi ha una mica més d'incògnita tant pel que fa al PSC com pel que fa Guanyem i les altres formacions que no conec tant però que entenc que algunes per motius mèdits en el cas del PP els ciutadans no en tinc ni idea i Aliança en Jaume Barai avui ve l'entrevista per exemple d'aquí de l'entrevista dels municipals i en Jaume Bet l'altre era el ple, va fer una intervenció avui ve l'entrevista, per tant, mica en mica es va recuperant de salut i per tant
Millor. No sé si seguiran apostant per la mateixa candidata. Per la Geni Pasqual, no ho sé. Clar, perquè ja seria la quarta vegada. I Aliança, que suposo que està buscant candidat i espero que no en trobi. No cal, no cal.
Tu com ho veus, Anna, des de fora, tu que deies abans, no gironina, com ho veus des de fora? Que la campanya electoral ja ha començat, quasi, això, falta un any i mig, ell que dius, ostres... Va començar el 29 de maig del 2023, la campanya electoral. Imagina't. El dia després, el dia després de les eleccions. Després de les eleccions, eh? Sí, sí, no, bueno, serà esperar llarga, eh? Perquè... Ah, tu és de Banyoles, a Banyoles també, què passa amb Miquel Nové? Sí, sí, també hi ha... Exacte, sí, sí, també hi ha...
jo he sentit rumors però rumors rumors diguem-ne que no continua però sempre surten aquests rumors també a les alçades que estem també seria estrany però també Banyoles també és un d'aquells casos ara començarem a veure tot de fet ja anem veient com ens van proclamant candidats i ja comença tota aquesta maquinària tota aquesta maquinària electoral que serà interessant jo en el cas d'Aliança que deia que esperem que no trobin candidat és igual
que poden presentar un citrell, una taula, una cadira, que tindran vots. Sí, perquè tots plegats ho hem fet molt malament. Ja està. Vull dir que això ens hem de fer responsables tots. Vull dir, poden presentar un pal d'escombra.
Però variarà, evidentment. Si presentes un pal d'escombra, trauràs X, i si presentes un cap de llista amb cara i ulls, que a més a més pot eixamplar una mica el seu perímetre i tal, poden fer X. Però tu veus de cultura política, Martí, llavors a tu t'interessa el que et transmetin els grups polítics...
I tu també, com a membre que has estat en moltes d'allòs... Però les marques tenen un pes i després el candidat sí és la marca i per tant també ajuda molt a cristal·litzar el potencial que pugui tenir aquella marca. Sabem que tindrà un resultat millor que el que va tenir a les últimes, evidentment,
però el dubte està fins on poden arribar i per tant aquí el candidat hi pot fer-hi Caliança tindrà evidentment té un vot donat ara mateix perquè és el seu moment per entendre'ns o no perquè estan a certa manera de moda doncs és evident però també és veritat que segons vagin les maquinades dels partits desgranen aquests caps de llista aquestes llistes electorals si vas veient que molts de llocs
el representant d'Aliança és perfils molt outsiders, perfils molt provenents fins i tot d'altres partits anteriors, plataformes per Catalunya, etcètera. I això en els municipis es notarà més. Això en els municipis també es nota.
De veritat, perquè venim dels que estem aquí asseguts, em sembla que tenim un cert interès per la cosa pública i tal. Escolta, no. La gent, que vingui-la, no penso dir el seu nom, i que posi ordre, perquè tot és un desastre i tal. I els hi és absolutament igual. Jo entenc, eh? També per de formació professional que digui... No, serà així. No farà el mateix percentatge de vots a tot arreu on presenti candidatures. Per què? Per què?
Perquè, evidentment, la marca serà la mateixa a tot arreu, però en canvi en alguns llocs, sobretot allà on sigui més petit, evidentment la gent coneix més els candidats, però també no les ciutats. Jo aquesta idea que les ciutats només pesen la marca no és veritat, és a dir, en el PSC no li anirà igual si presenta la Sílvia Panique o presenta en Pere, per Ramon o presenta...
en Marc o qui sigui, és igual, és a dir, hi haurà una variació, perquè hi ha candidats que saben cristal·litzar més el potencial que pot tenir la seva marca que d'altres, i en el cas d'Aliança passarà el mateix, no farà el mateix resultat percentual a tot arreu on es presenti, i a les ciutats el projecte polític també pesa, perquè, i no són, evidentment, no són de la meva corda, i no són, no, no es pot haver-hi sospites que ell simpatitzi, però
que el projecte de Guanyem contradiu aquesta idea que només a les grans ciutats pesa la marca del partit, Guanyem ho va desmuntar en el seu moment, ara veurem com els hi anirà, però que la CUP a tot el país va fer baixada, va fer mals resultats i en canvi Girona va mantenir els resultats de les anteriors i això li va permetre optar a l'alcaldia, cosa que si s'hagués presentat amb la marca CUP no hagués aconseguit.
Vull dir que la marca en les ciutats no ho és tot, ni molt menys. I en el cas d'Aliança els ajudarà, però depèn del que diguin i de qui presentin i tal, farà que vagi per la franja baixa o per la franja alta. No ho sé, jo crec que és el que passarà. Sí, sí que tenim... Sí, jo també penso que en els pobles, si coneixes la persona que es presenta d'aquell partit, pots tenir una visió o una altra, no? En canvi, a nivell general, a nivell global, més a Catalunya, potser sí que serà més guanyador, no?
En tot cas, això com que aquí com a ràdio local que som, doncs és un tema que a mica a mica mesura que ens hi anem acostant cada vegada.