Com estàs?
Molt bé, Jordi Grau.
Me n'alegro molt que estiguis aquí, ja ho he dit.
Què tal l'estiu?
Gràcies per convidar-me una altra vegada, un altre curs.
Què tal l'estiu?
Bé, bé, bé.
Ara en parlarem.
Si m'ha permès, saludaré en Miquel Riguera,
també periodista,
també un home del punt avui durant molts anys,
escriptor ara.
Què tal, Miquel?
Molt bé, molt bé.
Ha fet un gest, volguem dir escriptor,
home, algú que ja té llibres publicats
i que n'està escrivint de nous,
s'ha de considerar escriptor, no?
Sí, no ho sé.
A mi no...
Jo em considero un periodista,
un periodista que escriu.
No un escritor, ja ho vaig dir en el seu moment.
Tot i que és evident que si escrius una novel·la
ets un escritor, no?
I si n'estàs preparant una altra, doncs també.
I si a més, doncs, resulta que aviat
per Sant Jordi segurament sortirà un recull d'articles
que faig sobre temes de,
que em dic a vocació de Tarroella,
la revista Emporium,
el digital Emporium,
doncs podria ser un final, no?
Però jo no me'n considero.
Doncs deixem un periodista de moment.
El que passa és que això de periodista i escriptor
vesteix molt, eh?
Vesteix molt, sí, sí.
Alguns l'utilitzen
i ho poden utilitzar,
perquè si han fet periodistes
i han fet i escriuen llibres,
doncs mira, periodistes i escriptors.
També ha escrit molt el senyor Àngel Guirado,
però no sé,
ell l'hauríem de dir,
diguem-ne...
Bé, té moltes vessants, no?
Però bàsicament en aquests moments
president del Col·legi de Psicologia de Girona.
Què tal?
També pregunto com ha anat l'estiu.
L'estiu ha anat bé.
No em puc queixar.
Doncs està bé.
Bé, bé, bé.
És una definició clara.
Escolta,
perdona que t'utilitzi,
diguem-ne,
com a psicòleg que tu dius.
Tu dius
els canvis
afecten a les persones.
El canvi de temps
afecta a les persones.
Afecta a les persones, això.
La sensació aquesta
que se'ns està,
encara que tu vagis avui
de blanc immaculat,
se'ns acaba l'estiu,
com aquell qui diu,
el meteorològic.
Em penso que s'acaba el dia 21,
però en realitat
amb la tornada a les escoles,
amb l'acabament,
la majoria,
la gent de les vacances,
ara els que fan vacances
i en saben,
els faran al mes de setembre,
diuen.
Es nota?
Hi ha un canvi,
hi ha un canvi d'humor,
hi ha un canvi,
diguem-ne,
de costa,
diguem-ne,
tornar-hi?
Sí, sí.
Sí,
està comprovat
que aquest període,
aquest temps,
és un temps de crisi emocional,
bàsicament per la ruptura
amb totes les diràniques
a l'estiu,
que normalment són ritmes
de vida absolutament diferents,
horaris diferents,
alimentació també a vegades canviant,
companys i
i activitats també molt diferents,
a vegades fora de rutines,
són unes altes rutines,
no?,
per tornar a treballar a la realitat
dels 11 mesos que queden,
doncs,
sotmesos a horaris,
sotmesos a responsabilitats,
obligacions,
que no podem defugir,
i això,
aquest canvi fet d'una manera sobtada,
com passa d'estar fent vacances,
a posar-se ja a treballar darrere d'una taula,
a veure,
de respondre a correus electrònics,
i responsabilitats que tens assignades,
tot de cop,
això el cervell encara no ho capta,
i per tant,
això es produeix d'una manera
un poc normal,
però que ho hem de considerar
com un fet ja habitual,
i que ens hi hem d'anar acostumant,
això és així,
i en pocs dies,
el segon o el tercer dia,
ja sentim allò típic de
ja no me'n recordo les vacances,
allò cada any sempre sentim
la mateixa cantarella,
però bé,
dient tot això,
aquesta situació que patim
de deixar unes coses per fer-nos nosaltres,
més ordenades,
més sistematitzades,
més d'obligació,
i amb l'alegria de les famílies
de veure com els seus fills
ja comencen la vida quotidiana,
la rutina habitual, etcètera,
i queden una mica alliberats
d'aquella carga
que han tingut durant els mesos d'estiu,
doncs tot això fa el seu ritme,
i torna a treballar de la normalitat,
superar aquesta dificultat,
és una superació relativament fàcil,
perquè ens hi ajuda tothom,
ens hi ajuden els companys de feina,
que ho parlem,
i entre tots socialitzem aquest malestar,
i al final ho superem al cap de pocs dies,
sempre si algú té problemes
ja sap on anar a buscar ajuda,
en principi.
doncs està bé aquesta definició,
no?
Per algú que, diguem-ne,
que ja no està en primera línia,
diguem-ne,
en primera línia,
me'l prefereixo
que té una feliç jubilació,
com és el teu cas,
diguem-ne,
Miquel,
és una feina,
una manera diferent de treballar,
no?
Sí,
també entres de nou en certes rutines,
eh?
Vull dir,
com per exemple,
venia aquí a la Tertúlia,
hi ha molts més actes,
moltes més coses a la ciutat,
tens més possibilitat de...
de sembla que també hi ha un canvi,
però és evident que és igual que sigui dilluns,
com dimarts,
com dimecres,
com dijous,
vull dir que no d'això és,
i això també costa a vegades acostumar-s'hi,
eh?
Jo conec altres...
Són altres rutines.
companys de jubilació,
que això,
el fet de no tenir un horari,
o de no tenir uns compromisos,
i després també va bé,
doncs,
avui anem a mercat,
avui fem això,
avui fem l'altre,
tenir una certa rutina també va bé,
no?
I les rutines dels que estan en actiu,
Gemma?
Les rutines dels que hem treballat a l'agost,
no varien massa dels que...
Bé,
és el que has dit abans,
no?
Que les vacances,
els periodistes moltes vegades preferim fer-les
a setembre,
a octubre,
quan...
Bé,
aquestes...
Estem com moltes vegades
avasats a...
a fer unes dinàmiques diferents,
no?
De les rutines de...
No sé si d'una gent normal,
no?
Però d'altres feines,
amb altres horaris,
no?
Però...
Però bé...
I jo en tinc una consulta pel psicòleg,
que no sé si...
S'ha parlat molt aquests dies de l'eclipsi,
no sé si l'eclipsi afecta els estats d'ànim
o no?
Aquest terme més de...
No ho sé,
però ser un llunàtic
té connotacions negatives,
no?
Per tant,
jo penso que sí.
Dicen els canvis de temps,
els canvis...
Els canvis de temps segur,
que ens afecten,
amb la pressió sanguínea,
amb l'estat d'ànim,
tot això afecta,
no?
A la lluna,
doncs la lluna
té una incidència molt important
en la vida de les persones,
eh?
He fet aquest exemple
de ser un llunàtic,
però el cicle de la lluna
està representat en la vida,
no?
Per tant,
en la...
en la no sabria pas
és tampoc entrar en més detall
com els nostres pares,
això que dius de la lluna,
mirar on la lluna...
Bueno,
la lluna era molt important
pels pagesos.
Pels pagesos era bàsic.
Per sembrar,
per sembrar,
per segar,
per...
Bueno,
i el mar també,
sabem,
doncs,
que té menys...
Sí,
hi ha pujades i baixades...
I els hospitals,
els dies que hi ha lluna plena,
tenen més parts,
no?
El llop,
i el llop,
i el llop.
Bueno,
aquest...
El llop,
que és el simbolisme.
Ja és que hi ha molt de simbolisme
a l'entorn de la lluna.
Sí,
però no,
hi ha aquest simbolisme,
però no sé si científicament,
hi ha el...
Aquest any hi haurà...
Aquest any,
el mes d'agost de l'any que ve,
hi haurà un eclipsi solar
molt important,
que aquí veurem una mica d'esquillentes,
s'haurà d'anar una mica més avall,
s'ha d'anar a partir de Tarragona
i fins gairebé a Lacan,
allà es veurà molt bé,
i també a la península,
tota la península,
i serà un eclipsi total
que hauríem d'esperar després
sent no sé quants anys,
vull dir que si no aprofitem aquesta ocasió...
Sí, ho tindrem fotut.
Ho tindrem fotut.
Això que dius a la ciència,
no ho sé,
la veritat és que la ciència
es basa normalment en constatacions,
i dir,
en observacions que ens criden l'atenció
i que volem buscar una raó,
una causa.
Que la lluna afecta,
això és evident,
ho veiem en el cicle de la lluna
i ho veiem també
en el comportament de determinades persones,
ho veiem a la natura,
com la lluna,
si és nova o la lluna plena,
canvia,
i això,
els pagèsos ho saben perfectament,
les dones també tenen
la regulació en funció del cicle lunar,
etcètera,
que té una relació bastant directa,
si els estudis que hi ha
els desconec,
segur que n'hi ha,
i molts,
que relacionen la lluna
amb el benestar de les persones.
Ara entrarem en temes
com l'inici de curs
i coses d'aquestes,
si us sembla,
però us volia fer una pregunta
perquè a vegades,
diguem-ne,
pels que hem tingut la sort
de fer vacances
i en certa manera
hem desconnectat
mínimament informativament,
m'ha donat l'impressió
que ha estat un estiu
que ha passat,
diguem-ne,
hi haurans grans incendis
però han estat
a altres punts
de la península,
no hem parlat de sequera
perquè hi havia aigua,
la sensació
ha estat una miqueta aquesta,
si no fa per la normalitat,
és a dir,
rodalies que no ha funcionat
i les autopistes
que anaven plenes
i que són cada vegada
més perilloses,
diríem que ha estat un estiu
tranquil informativament.
Sí, jo destacaria
les dues onades de calor
molt fortes
que va haver-hi al juny
i a l'agost,
que jo crec que començarà
a ser una mica
el pa de cada dia
i no haurien de ser-ho,
jo he buscat unes dades,
és el segon estiu més càlid,
més dos graus respecte
al segon estiu més càlid
des que hi ha registres,
que això és,
respecte,
l'altre més càlid
va ser el 2022
i l'altre el 2003,
i més dos graus
respecte a la mitjana,
en 1991-2020.
És a dir,
hi va haver-hi 16 dies
a Catalunya,
estic parlant,
superant els 40 graus
de temperatura, això.
Ara ens sembla habitual
arribar als 40 graus
o als 35,
però això no ho era gens, eh?
És a dir,
la normalitat
al mes d'agost
o al mes de juny
era 33,
o algun dia excepcional
34, 35,
però superar els 36,
37, 38, 39
com van tenir algun dia
al mes de juny,
això era absolutament excepcional, eh?
I per tant és
canvi climàtic, no?
Va haver-hi 36 nits tòrides,
és a dir,
per sobre dels 25 graus, no?
I el record
és la temperatura
a l'aigua del mar
que després,
com que va fer
aquell juliol
a 6 mes d'això,
es va baixar,
però va arribar
a 26,8
a l'estartit
al mes de juliol,
que això és
moltíssim.
I a Girona
també va haver-hi...
també s'ha de destacar,
a Girona, no?
Puntes de calor.
Sí,
8 dies
van màximes
per sobre els 35, no?
I a l'aeroport de Girona
es van mesurar
només 3,1 mil·límetres
de precipitació
al mes de juny, no?
I això no és normal.
I va haver-hi
19 nits tropicals,
és a dir,
per sobre dels 20 graus.
No sé si se les recordeu,
aquelles nits
de mal dormir,
que era la 1 a la nit,
obries l'aire
i no es movia res.
Això t'ho has dit,
jo recordo bàsicament
les de juny,
les d'agost,
me'ls vaig estalviar,
diguem-ne,
però les de juny...
El juny va ser molt excepcional.
I tot i així,
podem estar contents,
perquè ara ho també
heu mirat aquest matí,
els pentans estan
gairebé al 80%.
Les conques internes
són al 80%,
Susqueda està
al voltant del 80%.
70 alts, no?
Sí, no ho recordo d'ara exactament.
Susqueda està al 79,9%,
pràcticament al 80%.
Vull dir que no ens trobem
que un dia d'aquests
hi hagi molta pluja
i hagi de desempassar.
Susqueda ja ho sabem
que en aquest país nostre
no sap ploure
i la prova l'hem tingut aquesta nit,
que Déu-n'hi-do
els petacs que ha fet.
Aquesta nit ha plogut
amb molta intensitat
durant una estona.
No sé si ha estat
arreu de les comarques girones,
però la ciutat de Girona
com a mínim ha plogut.
Sí, sí, hi ha hagut uns moments
que plovia mal.
El matínat a Banyoles
també ha plogut.
Això és bo,
vol dir que d'aquí
vint i pico dies
hi haurà bolets.
Bueno, fa una tardor,
no?
Bueno, un final de...
Sembla que el temps
climatològicament
també acompanya, no?
L'inici de curs,
el canvi, no?
De les rutines
que deia l'Àngel Guirado,
no?
Aquesta nova incorporació
a la vida, no?
Que sembla que deixem
l'estiu, les calors...
Ara hem de veure
si no passa allò
que ha passat els últims anys
que gairebé no hi ha
ni primavera ni tardor
i que ara ens trobarem
que ara pot continuar
aquesta calor més o menys
vint i vuit, vint i nou
de màximes,
que Déu-n'hi-do,
i ens podem trobar,
doncs,
que això seguim així
fins a fires
i després, plum,
ja entrem a l'hivern, no?
I que pràcticament
no hi ha estacions
de transició
com vivia abans
tan clares, no?
Entre temps, no?
Entre temps, no?
I això podria ser,
això ha passat els últims anys
i podria ser que passés.
Tant de bo
tinguem un any normal,
per dir-ho d'una manera,
d'una vegada, no?
Què vol dir normal?
Normal voldria ser
que a la Tarduara
ja comences a fer
una mica de refrescada,
hi hagués pluges
a l'octubre
i al novembre
i després,
a partir del novembre,
comences a fer més fred
i després, digués,
una primavera com cal.
No sé,
que als anys 80-90,
com era la meteorologia
en aquest país,
que això era,
no en som conscients,
però això ha canviat
i estem al 2025
i això ha canviat.
I esteu d'acord
amb això que deia
de tota una manera
que havia estat un estiu,
diguem-ne que altres vegades
havien tingut grans incendis,
aquesta vegada...
Sí, amb això sí,
amb això estaríem d'acord.
Varen passar fluxos,
vull dir,
me prefereixo,
tot i que hi va haver-hi,
tot i que va començar
i la sensació és
que podia passar
perquè algun gran incendi
hi va haver-hi al país,
però després la veritat
és que potser
perquè en els altres llocs
han estat molt pitjor,
però aquí la veritat
és que ha passat
una miqueta tot.
Jo crec que hi va fer molt
el juliol que vam tenir,
que el juliol fos de plusiós,
això va ajudar moltíssim
als bombers.
Àngel,
no, no,
en general,
va estar un estiu tranquil?
L'estiu?
Des de quin punt de vista?
Ah, des del punt de vista.
El meteorològic?
No, no,
en general,
que no...
Bueno,
han continuat passant coses
a nivell de política,
és a dir,
a nivell de política espanyola
han passat...
A nivell de política espanyola
han parat.
Sí, però...
el president Puigdemont
continua, diguem-ne,
a l'exili,
juntament amb el conseller Puig,
hi ha una gran divisió,
diguem-ne,
en el món independentista,
ara que s'acosta
l'11 de setembre,
després en parlarem,
si voler,
divisió.
Com a mínim,
no unió.
Continua una guerra,
una guerra,
una guerra a casa,
a Ucraïna...
Heu cregut que ja va
a Gaza i Ucraïna
i per tant,
i en Trump
ha fet de president
amb la qual cosa
ja està gairebé tot dit,
no?
Aquell oàs i l'estiu
en què trenques amb tot
i vius un altre model de vida
en què et relaxes...
Bueno,
si que ho tinc l'estiu jo,
clar,
puc parlar-ho per mi,
no?
i com que m'estic
a Sant Feliu de Guixols,
mira,
l'estiu de Sant Feliu de Guixols
és l'estiu
que comparteixes
amb alta mainada
perquè és un turisme
molt familiar,
poc turisme estranger,
poc,
i si ben bé
és francès,
s'ha perdut molt
l'amor aquell
de la Costa Brava
de la dècada
dels 70
i dels 80,
aquell de l'amor...
No serà que tenim
més edat nosaltres
i el treball ha faltat.
No,
per 900,
no ho veus
a la premsa
que tal personatge
doncs ha passat la nit
a la discoteca
i tal
i bueno,
es mou el voltant
de tot allò,
no?
Aquelles nits
a discoteques
dels anys 70
i 80
amb grans figures
internacionals,
ara les figures
ja no venen,
si venen a Carloge
o Portaferrada
venen
per actuar
i marxen
i ja no es queden,
no?
Tot el famosé
o tot el...
Sí,
tot això,
no?
Està més a Mallorca
o Ibiza,
Formentera,
el Pol...
Està més allà,
sí,
i allò que tu un dia
comentaves
amb una de les teves cròniques
sobre l'independent
que tenia aquí,
a Girona
tenia una seu
però venia motivat
bàsicament
pel turisme
francès
que venia aquí
i que també
se'n feien
ressò
de les festes
que es feien
a la Costa Brava,
no?
És a dir,
tenia un glamour
de la Costa Brava
que jo crec
que ha baixat
una mica
d'intensitat.
que per cert
s'ha fet un llibre
dels anys
de l'independent
aquí
que hi ha participat
entre altres
en Xavier Castelló
en el nostre company
periodista
que coneix molt bé
la nit
i les fotos
són magnífiques
i te n'adones
d'una època
que no tornarà
perquè ara
allò que dèiem
les grans estrelles
ni els aveus
ni els costes
i en canvi
abans veies
Salat
o Johnny Holiday
o
Julio Iglesias
o Benitats de Plata
veies allò
amb gent
que estava
normal
parlant amb la gent
a dintre discoteques
coses que ara
serien absolutament
molt importants
i la premsa
també està més a sobre
tots els diaris
tenien
enviats especials
enviats especials
o periodistes
que cobrien
l'actualitat
de la Costa Brava
i ara
jo crec que no ho té ningú
i tampoc hi havia
tants filtres
com i ara
ha parlat de Pablito
Pablito va ser
un dels grans personatges
de la Costa Brava
molt centrat
a Platja d'Aro
ell mateix era un personatge
perquè és veritat
que treballava
en aquell moment
pel diari
i també
per l'independent
però que bàsicament
era un personatge
en si mateix
i en queden
d'aquest tipus
de fotògrafs
home
tenim molt bons fotògrafs
però
aquell reporterisme
que es feia
jo crec que ara
s'ha perdut
i no és nostàlgi
és senzillament
constatació
ara diguéssim
tot això
s'ha traslladat
potser a les xarxes
el fet de l'Instagram
que
l'usuari
en si mateix
és protagonista
d'ell mateix
del seu projecte
i ells decideixen
com fan les notícies
i això que deies
també
l'accessibilitat
dels personatges famosos
no?
aquestes imatges
que ha recollit
i també
les històries
que hi ha dintre
aquestes fotografies
que en Xavi Castellón
ha descobert
diguéssim
algunes joies
per estirar fils
m'explicava
un dia
algunes d'aquestes
m'hivern d'arxius
perquè clar
havia de contextualitzar
totes les imatges
d'un fons
d'un fons
que és una joia
no?
en fons són una joia
però hi ha un problema
que si
que si
triguem
excessius anys
diguem-ne
a posar
i revisar
peus de foto
deixeu-m'ho dir així
la gent no acabarà
coneguent
gent de molt
primera magnitud
que va estar aquí
senzillament
perquè els hi passaran
desapercebuts
la importància
dels peus de foto
de la premsa
oi tant
de les fotografies
i de tenir un arxiu
i del valor
dels arxius
i amb aquest fons
de l'independent
és molt important
som certament
uns privilegiats
perquè tant
diguem-ne
l'arxiu de Girona
que ha fet una feina
genial
com l'inspai
de la Diputació
tenen
han recollit
i no es perdrà
perquè
hi va haver
hi havia la possibilitat
que fotografies
es perdessin
ara mateix
que hi ha grups
que es dediquen
a fer-ho
tenim sort
de fotògrafs
que hi va haver
com Martí Massafón
o Salvador Crescenti
que ens permeten
saber com era
aquella Girona
als anys 40 i 50
que si no
diguem-ne
ens passarien
desapercebuts
i són fotografies
per exemple
Pellito
va entregar
tot el seu arxiu
però jo us puc assegurar
que més de la meitat
del seu arxiu
senzillament
va desaparèixer
perquè no se'n va
preocupar ningú
en el moment que tocava
és a dir
que sort que tot això
va arribar
perquè en aquell moment
jo me'n recordo
al principi del punt
no es guardaven
el fotògraf no se'n cuidava
de guardar-se allà
amb una carpeta
els negatius
i de portar
ells se positivaven
en un període
de fotos
que són les que sortien
i aquestes a vegades
anaven a l'arxiu
i es guardaven allà
amb una carpeta
on ni això
no es guardaven
i l'altre
és el procés
d'arxivar-les
correctament
perquè per exemple
fa 20 anys
jo em puc recordar
d'haver cobert
una història determinada
no buscar l'arxiu
i no trobar-la
i dic
si jo hi era
i els van fer
i els van publicar
la importància aquesta
d'una feina
que no es dona valor
però els que hem fet recerca
i els que
per exemple
les fotografies
d'en Salvador Crescenti
m'han ajudat molt
a l'hora
de contextualitzar
una girona
de la guerra civil
per exemple
i dels anys 30
vull dir que
és un patrimoni
i també
no només
per fets històrics
sinó per retratar
una determinada
quotidianitat
i amb això
de la costa brava
del fons
de l'independent
és el que deiu
aquesta platja d'Aro
aquesta costa brava
emergent
que ara
en blanc i negre
però
i que et dona una idea
de lo que va ser
i això
les fotografies
t'hi ajuden molt
i també com
jo hi veig
un valor
també de transmissió
generacional
d'explicar
com
encara tot
diguéssim
tots els influencers
per dir-ho d'alguna manera
tots van a
a formenter
en barcos
a navegar
i a fer-se fotos allà
i tot el pols
diguéssim
periodístic
de la crònica
més social
està allà
però
la costa brava
diguéssim
va tenir un moment
molt àlgid
i jo crec que
i això
no hi ha el llibre
de l'Inspire
i d'en Xavi Castelló
però
hi hauria d'haver-hi
potser algun altre
projecte
per reivindicar
aquesta història
de no fa tant
fa 50 anys
no sé
Àngel
tu mateix
t'ho pregunto
tot i que ets
diguem-ne
no ets tant
de l'ofici
un dels problemes
que podem tenir
és que per exemple
ara en aquests moments
tenim aquestes fotografies
que s'han conservat
perquè bàsicament
hi va haver gent
que ho va fer
i en el seu moment
les va donar
en l'arxiu de Girona
o en l'Inspire
que allà s'han
encarregat de protegir-los
i nosaltres dèiem
aquí el problema
és saber els peus de foto
perquè comença
a desaparèixer gent
a vegades veus fotos
dels anys 30
i la gent fa comentari
i diu
aquest era tal
no era tal
amb el tema
les noves tecnologies
ara que es pot guardar tot
potser ens trobarem
que es guardaran
menys coses
per exemple
jo alguna vegada
he pensat
d'aquí 30 anys
o 40 anys
no es podran fer llibres
de cartes
que es vien a intercanviar
grans personalitats
perquè no sé
si els correus
els correus electrònics
es guarden
és un canvi
d'acultura
molt important
no?
no perillot
això
jo ara mateix
estic pensant
m'ha vingut
a la memòria
els arxius
d'un personatge
molt conegut
a la Costa Brava
de Santa Cristina d'Arra
concretament
que es diu Xevi Sala
Marc Xevi
aquest senyor
té un arxiu
de més de 40.000 documents
i els té en capses
i penses
què s'ha de fer amb això?
és a dir
digitalitzar 40.000 documents
no sé quant de temps
faran falta
no sé quins són
els importants
i els que no
no sé com estan
en condicions
si ho estan
o no ho estan
però allà hi ha la vida
d'un personatge
i també la vida
de la Costa Brava
perquè aquest senyor
aquest mag
doncs
va popularitzar també
la Costa Brava
a través de les seves
intervencions
en festes
totes les sales
de festa
necessitament
i va anar
i
recollint
perquè també
ha fet tot un museu
que no sé si
hi heu estat
o no
hi heu estat
té un museu
i ha publicat
uns llibres
de màgia
i ara està acabant
un altre llibre
que també sortirà
ben aviat
però aquest home
té ara 82 anys
i tot el més calent
ja està a l'Higuera
no hi ha ningú
que se n'enpreocupi
d'un llegat
tan important
i jo crec
que és
jo crec
que és el museu
de la màgia
més important
aquí al món
possiblement
perquè fins i tot
en David Copperfil
li està demanant
si li vol vendre coses
l'altre diu que no
o no
perquè se l'estima molt
aquest museu
ell voldria
que això es quedés aquí
i que no n'és
a l'estranger
aquí com en altres casos
és com
el museu del cinema
per exemple
aquests tipus de fons
suposo que hi ha d'haver
algú
amb alguna administració
que s'hi interessi
o des del mateix
l'Ajuntament de Santa Cristina
és l'única manera
jo crec que ha de ser
superior
però són coses
són coses molt complicades
i
superior a l'Ajuntament
ho dic bàsicament
perquè això
ella ha tingut
la voluntat aquesta
de tirar-ho endavant
també és veritat
que això
llavors
haurà de passar
per mans
diguem-ne d'experts
és a dir
que desgrani
que triï
el gra de la palla
perquè
una cosa és guardar-ho tot
i no tot
és necessari
guardar-ho
però en canvi
és veritat
i això que has dit
és a dir
ara la gent
diguem-ne
de menys de 60 anys
potser
coneixerà
en Xèvi el Mag
com aquella persona
que un cop a l'any
fa uns concursos
de màgia
o que té oberta
el deixó
però no recordarà
coses que va fer
que en el seu moment
van ser espetalans
com aquell
per exemple
va ser
el primer conductor
que amb els ulls tapats
va conduir
de Montserrat
al centre de Barcelona
o del centre de Barcelona
sí
els peus
de Montserrat
també
monistrol
em penso que va ser
és a dir
que va fer coses
absolutament
increïbles
vull dir
que a part
de fer
trucs de màgia
era una persona
que
també tenia
una part
de mentalista
o d'això
de conduir
amb els ulls tapats
ara ens ha donat
la impressió
però era complex
fins i tot
en aquests moments
que hi havia
menys cotxes
però
tornem al que deies
tu
a part d'aquests grans
gent que guardi
moltes coses
jo crec que
hi haurà molt
d'arxiu familiar
que es perdrà
perquè molta gent
el té en el mòbil
i no el té ben guardat
o el té en el núvol
de Google
i després
no sé
el teu amic
i això
jo intento
tenir-ho una mica
ordenat
i ho tinc
posat en un document
on està tot
però
tot això
no tens la certesa
que els que venen
després a tu
tot això
ho guardin
com que no està imprès
no té la
ho tenim tot molt guardat
però ho tenim també
molt fàcilment
que es perdi tot
i ara
per exemple
ara he recuperat
l'agenda física
per apuntar coses
que jo considero importants
perquè
fent neteja
vaig trobar un dia
una agenda
de fa
poder 10 anys
i tenia notat
coses
que poden semblar
accessòries
com els llibres
que havia llegit
aquell estiu
i em va fer gràcia
recordar
aquesta història
és a dir
doncs ara
recuperaré
fins i tot
allò
he quedat
amb tal persona
per fet
vull dir
a vegades
aquestes coses
que és la història
que queda
és com la
la història
de Mac Xevi
és patrimoni
si tu vols
de la història
o d'aquesta cosa
que queda
els records
no es transmeten
sinó
és a partir
de la memòria
ara que parlaves
d'això
i havia en Miquel
també volia dir
el teu amic
Antoni Martí
de l'Avisbal
no és ben bé
l'Avisbal
però l'Avisbal
ho és de Fonteta
ha fet una tasca
de recuperació
de pel·lícules
familiars
que són
les úniques
que ens expliquen
com era
aquella costa brava
o com eren
aquells trens
o com eren
després
ho van fer vosaltres
tot el que van filmar
els trens 80 i 90
dels remats
que feien
els remats
que feien
la transhumància
o les històries
del tren
que ja s'havia posat
molt
moltes
durant els anys 80
moltes
van treballar molt
per hotels
pel patrovent de turisme
van filmar molt
la Costa Brava
en aquell moment
per tant
tot això
Antoni ho té ben guardat
i estava acabant
de parlar
a veure si això
perquè tot això
va d'anar amb algú
lloc altre
en algun moment
però en el cas
són cintes de vídeo
s'ha de digitalitzar tot
l'arxiu de Girona
va fer una sèrie
va fer una crida
fa un any
un any i mig
demanant a la gent
de Girona
que tingués
això no
tu vas fer informació
d'això
arxius familiars
i per exemple
què grava
la gent
per exemple
quan nevava
fets excepcionals
i veus per exemple
nevades a Girona
als anys 80
als anys 70
i és això
aquest document
diguéssim familiar
però que té un valor
sí però és que abans
diria algú
que tenia una càmera
super buit
cada 200 famílies
o 600 famílies
o 1.000 famílies
ara
a cada família
tothom té mòbil
tothom té mòbil
i tothom està guardant vídeos
i aquests vídeos
fas una foto
s'avaporaran
a les 24 hores
d'unes històries
d'Instagram
desapareixen
i al final això
tenim moltes possibilitats
de tenir molta memòria
però tenim també
moltes possibilitats
de perdre-la
i us explicava
aquesta anècdota
dels llibres
que vaig llegir
aquell estiu
que em va fer gràcia
però també a l'hora
de fer recerca
i història
el llibre que he publicat
el de les matriòxques
per exemple
si una de les protagonistes
no hagués anotat
i no hagués guardat
en un paper
res
així és com
com si fos una llista
de la compra
quan va passar a França
va apuntar
anotat
dia
any
dia
mes
i any
els llocs
on passava
del seu exili republicà
i s'acaba el 45
a Tolosa
a Tolosa
de Llenguadoc
clar
jo fins aquí
no hauria sabut res
d'aquesta història
d'aquesta dona
vull dir
la importància
d'aquesta
de tenir guardat
no
això
dietaris
cartes
correspondències
i ara
i m'has fet recordar això
no
de les cartes
una noia de Banyoles
que conec
que és cartera
precisament
li vaig escriure un reportatge
perquè és una història
bastant curiosa
des dels 11 anys
s'escriu cartes
és això del post-crossing
és a dir
en l'època digital
o l'època dels menys
hi ha gent que escriu cartes a mà
i
però és tot un art
eh
allò
pensa
el paper de cartes
diguéssim
podem dir-ne així
és bonic
no
i fa dibuixos
i fa
i posa cenefes
i posa com
ho decora
i té com
no sé
té unes
té poder
12 o 15 capses
plenes de cartes
això sí que es guardaran
que s'escriu amb gent
des dels 11 anys
que va començar a escriure cartes
i em deia això
i té una amiga
que viu a Londres
una amiga de l'Institut de Banyols
de tota la vida
que sí que
es podrien escriure
a dir
com et va no
o què has fet avui
per whatsapp
però és molt fàcil no
trucar al teu amic
que viu lluny
i ara la
mantenir el contacte
és molt fàcil
però tenen
es tenen dit
que s'escriuen cartes
i li envio un missatge
per exemple
a Mònica
t'he enviat una carta
diguem si l'has rebut
i vaig trobar
com una història
com molt bonica
a l'època aquesta
de que
i el mail
a tu l'escrius
em sembla molt sovint
en presses
perquè moltes vegades
el tenim associat
a això
amb coses de feina
amb el cap de premsa
que t'envia
ara hi ha molta gent
que els fa escriure
en el xat GPT
i els diuen
respon-me
això
segons això
i el xat GPT
no és molt malament
perquè entra la intimitat
sí, sí
entra la intimitat
de l'intel·ligència artificial
i per això
considero que escriure cartes
és això
no com un acte
de rebel·lia
i no sé si el psicòleg
estarà d'acord
que és també una manera
de pausar-nos
de la vida tan accelerada
i aquesta no m'ho explicava això
perquè un mail
el fent de qualsevol manera
i a vegades
ni repassem
i tirem
en canvi una carta
necessitaves pensar
el que volies escriure
ella que diu això
jo m'hi poso
un diumenge a la tarda
agafo una carta
penso
l'escriure a la Gemma
doncs
què li diré
què li posaré
pensa fins i tot
el matassegells
el dibuix que hi posa
bé
és estat un art
amb Miquel i jo
que som els que ja tenim
una certa edat
dels tres periodistes
que estic aquí
encara et recordaré
aquella època
una època
que a vegades
amb l'Àragó
fèiem
bé
la broma
perquè l'Àragó
en feia poques de bromes
però era l'època aquella
que quan escrivíem
a màquina
a màquina d'escriure
estàvem obligats
a pensar
el que volíem escriure
abans de fer-ho
ara et poses davant
d'un ordinador
i et deixes anar
és a dir
la sensació aquella
que abans sabies
que havies de fer
una columna
o un text
que havia de durar
que havies de dir tot
i per tant
havies d'estructurar-lo
mentalment
abans de posar-t'hi
i ara tot això
s'ha perdut
o fins i tot
a l'hora
d'escriure una carta
que queda molt lleig
si has de
posar-hi típics
saps
també això
i a vegades
em meravella
quan llegeixes cartes
antigues
o trops això
correspondents
en arxius
la pulcritud
de la lletra
de la gent
que escrivia
les cartes
la línia recta
que feia servir
i jo no sé
si és per defecte
professional
que sempre fas
comprens notes
encara jo sóc
de les que van
les rodes de premsa
amb llibret i boli
i no amb ordinador
bueno no
això que fas
que no
que és això
tens la percepció
que no estructures
i que vas una mica
escrit
que em dóna la impressió
que ha passat
sempre
i tornarà a passar
jo crec que ara
ens passarà més
que és que es perdran
joies
és a dir
que hi ha hagut gent
que ha fet coses
molt valuoses
en aquest sentit
i que si no ha tingut
la sort
de poder-los col·locar
en una institució
o així
corre el risc
de perdre
ahir va haver-hi
un cas
tristíssim
que l'heu publicat
al Punt Avui
que la va treure
la Maria Palau
en col·laboració
amb l'Albert Velasco
que és
que per res
poques setmanes
pocs mesos
després
de la mort
del periodista
Joan de Sagarra
doncs la seva urna funerària
ha prescut
els encants
dius
ostres
ostres
si ha passat
amb l'urna funerària
què pot haver passat
amb altres coses
que havia guardat
suposo que
que és aquella
ens encants
hi ha moltes vides
i moltes
ens molesta la memòria
Àngel
que hi hagi gent
que es a la traï
és a dir
hi ha gent que pot haver
conservat coses
tota la vida
i que
i que pels fills
o pels nets
o pels hereus
sigui senzillament
un
un ordenou
i una feina
de deslliurar
de tot allò
com
i estem parlant
d'una vida
és clar
una cosa és parlar
diguem-ne dels vestits
o de les camises
o de l'arroba
que pugui tenir
l'altre
és que hi ha gent
que havia conservat
tota una vida
doncs determinades coses
que havien format
part de la seva vida
una cosa té la memòria
és que té la capacitat
d'esborrar-se
no podem recordar
tot el que hem viscut
i tot el que hem fet
ni tot el que volem recordar
necessàriament
necessitem esborrar
és com un disdur
que de tant en tant
s'ha de fer neteja
i s'ha d'anar eliminant
allò que té menys importància
per nosaltres
però sí que és cert
que
amb el tema que heu comentat
que és allò de la memòria
hem guanyat en quantitat
i hem perdut en qualitat
és a dir
volem conservar-ho tot
com si tot fos
igual d'important
i no ho és
llavors
el servei sí que funciona
selectivament
el servei sí que acaba
recordant allò
que realment ha estat important
per nosaltres
del que no ho ha estat
ho fa desaparèixer
o ho posa en un espai
molt ocult
que ni ens no en recordem
però nosaltres els humans
en una època d'abundància
de vaques grasses
doncs ho volem tenir tot
mantenir aquests dispositius mòbils
que pots fer mil fotografies
i no sé quants vídeos
i els poses al núvol
pensant que el núvol
és una cosa màgica
i el núvol no deixa de ser
uns potents ordinadors
que un dia poden fer un pet
i tot això que hi ha allà posat
doncs desapareix
doncs ve el Super 8
i tot això
aquelles cintes
que s'havien de comprar
i que per tant
havíem de vagilar
què fèiem
perquè clar
no podíem fer-les molt bé
per tant
mirar molt bé
què filmàvem
o les fotografies de 36
o de 24
havies de calcular molt bé
ara no
tot això ha anat a l'abundància
clar, tot això
fa perdre qualitat
en la memòria
per tant
la nostra memòria
física
en la mental
té una funció molt concreta
que és la supervivència
gràcies a la memòria
recordem el que ens convé fer
i el que no ens convé
el que ens posa en perill
i el que no
i per tant
actualitzem la informació
per prevenir-nos
per d'alguna manera
salvar-nos
per sobreviure
i per fer les coses millor
de com les hem fet fins ara
la resta
el que fem nosaltres
amb la part material
tant de documents
com d'imatges
fotos
etc.
tot això
en l'època de l'abundància
hem perdut
en la qualitat
i al final
haurem perdut
aquesta memòria
perquè no sabrem
seleccionar
el que és important
del que no ho és
perquè ho hem posat
tot en el mateix sac
això el cervell no ho fa
el cervell sí que selecciona
en funció de l'interès
que nosaltres tenim
i de la importància
que nosaltres li donem
inicialment
per la nostra supervivència
i per la nostra adaptació
en l'entorn on estem
aquesta és la funció
de la memòria
i aprendre
no deixa de ser això
aprendre vol dir
utilitzar la informació
per nosaltres
sobreviure
i per sobreviure bé
i adaptar-nos
i ser cada vegada millors
però és aquesta la funció
cosa que no té tota la resta
o que ha perdut
una part d'objectiu
hem parlat una miqueta
de tot
per començar
jo anava a dir
però també m'agradaria
parlar una miqueta
de la ciutat
de Girona
d'aquest inici de curs
com
ha estat
un estiu
també teòricament
tranquil
a nivell
de ciutat
han baixat
els grans temes
que parlàvem
al final
s'ha parlat
poc de l'hospital
sí que s'ha parlat
de residus
i d'aquests canvis
importants
que diguem-ne
que el govern
va anunciar
en realitat
el que van venir a dir
és que en pocs mesos
tornarem a tenir
contenidors
de tota
oberts
oberts no
contenidors
de totes
les diferents
que es podrà tirar
cada dia
i que
això sí
funcionaran
amb targeta
és un estiu
que
no sé
heu vist gent
a la ciutat
jo crec
que
que ha funcionat
i que ha estat bé
però
és veritat
que ha estat
en aquest sentit
fins i tot
informativament parlant
ha estat un estiu
la sensació
que ha baixat
una mica
el sofler
que escolteu
no us preocupeu
a partir
l'11 de setembre
tot això
tornarà a pujar
i tornarà a sortir
coses
sí
el tema dels residus
és evident
que hi ha hagut
una millora
és evident
que en molts barris
aquelles grans deixalles
que hi havia
ja no hi són
suposo que tot això
ha ajudat
aquesta
una mica
obrir
no ser tan restrictiu
i obrir
i obrir una mica
la mira
per poder
perquè la gent
tingui més opcions
a l'hora de llançar
i per tant
ara el següent pas
és el civisme
de la gent
és a dir
que no pot ser
que
l'altre dia
a Montjuïc
allà s'obre
un contenidor
d'aquests
que has d'anar
i et pots anar
a tirar resta
o orgànic
si no et pots esperar
els dies que toca
doncs a dalt de tot
estava ple de bosses
de bessura
vull dir que dius
nois
teniu una targeta
obriu el contenidor
veus alguns murals
anant cap a
Can Durà
doncs alguna bossa
de bessura
per allà
vull dir que
dius
ostres no
l'alcalde va denunciar
fa uns dies
una gent que
des d'una furgoneta
baixaven unes fustes
hi ha deixelleries
estan
estan obertes
unes quantes fustes
va dir que havia iniciat
el procés de denúncia
cosa que em sembla
absolutament lògica
perquè
allò eren ganes
diguem-ne
de no
perquè vas a la deixelleria
esclar que hi has d'anar
en unes hores
i unes condicions
però
una cosa que he constatat
aquest estiu
perquè hem fet neteja a casa
i hem hagut d'anar a la deixelleria
és que
les deixelleries de Girona
i la de Sarrià
són com la nit i el dia
és a dir
la deixelleria de Girona
està absolutament desbordada
s'ha fet petita
en faria falta una altra
però ja
està col·lapada
és a dir
pràcticament no hi ha control
si et demanen la targeta
ja és molt
no te diuen ni què portes
ni res
pots anar allà
molts contenidors d'aquells
estan
fins i tot te trobes
dient
avui no podeu tirar paper
perquè això està ple
no podeu tirar això
i en canvi
te'n vas a Sarrià
i te fan
que sembla que és
del Consell Comarcal
i te fan un control
existiu
de tot el que portes
la deixelleria
està endreçada
hi ha lloc
per llançar les coses
vull dir
no ho sé
és una cosa
que em va sorprendre molt
i que penso que
suposa que l'Ajuntament de Girona
és conscient
que la deixelleria
allà al Matxirgo
s'ha fet petita
i antiga
i no està ben gestionada
ara mateix
vull dir
i fa una certa besarda
s'han recuperat
les deixelleries mòbils
que durant un temps
no havien funcionat
una certa besarda
d'anar-hi
el tema dels residus
de les escombraries
és molt complex
de gestionar
i us veu
sobretot a Girona
en una ciutat
que potser
sempre pagues 300 euros
i pico cada any
sí
sí
paguem més ara
i l'altre
és el que deies
tu Miquel
l'actitud de la gent
és a dir
tens moltes facilitats
per deixar
els residus
que tu generes
de manera
controlada
i ordenada
i això
trops moltes vegades
jo he vist
cabanyoles
i no tenim
recollida selectiva
però també tens
una deixelleria
que per exemple
ara teniu porta-portes
selectiva
ai
perdó
porta-portes
porta-porta
i clar
vas deixar
jo per exemple
vaig deixar
les escombraries
i trops allà
mobles
a vegades
i dius
però bueno
si és això
si tenim una deixelleria
bueno això
se'n diu
incivisme
o molt de mosso
això s'ha de veure
molt al principi
amb el turisme
aquest
d'escombraries
que se'n deim
gent que se'n anava
al pont
o gent que se'n anava
encara hi ha gent
encara hi ha gent
ara està més limitat
perquè ja no hi ha llocs
ara ho pateix sal
perquè com que sal
té els contenidors
oberts i sense targeta
doncs la gent
de Can Givert
o de Sant Eugènia
o d'altres punts
que aprofita
i ho posa
que és un problema
jo he concedit
tres coses
amb el tema
dels residus
ja que sembla
que és un dels temes
de patata calenta
que té la Junta de Girona
tres coses
la primera
és que
aquesta
aquest disbrat
diguem
entre cometes
del que suposa
passar d'un model
a un altre
d'una manera
tan directa
i sense
una feina prèvia
ben explicat
bé
a peu de contenidor
si es vol
o a través
de molta informació
a les bústies
dels domicili
etcètera
ha generat
un petit
desori
que molta gent
ho ha fet
de la manera
que
ho ha respost
de la manera
que ha considerat
que li anava més bé
els seus interessos
tenim una diversitat
a la ciutat
que no hi era
fa 25 anys
aquesta diversitat cultural
de gent que prové
d'altres països
i d'altres cultures
i que tenen
una altra cultura
respectiva
però això no hauria
de ser excusa
però és cert
això que és una constatació
que molta gent diu
i això què s'ha de fer
amb això
t'ho pregunten
no?
doncs això posar-ho aquí dintre
però i com ho posis
està tancat
dius que hi ha d'haver
una targeta
ah jo la targeta
tampoc en tinc
qui m'ho ha dit
però van fer assemblees
a barri
però hi ha
jo crec
hi ha la segona
aquí encara
deixem una crítica
i et torno a la paraula
immediatament
crec que hi ha un tema
que és
que
estem en un moment
en què
tothom es pensa
que penjant una cosa
al web
o penjant
o fent una assemblea
a la que hi van
el 0,5%
dels veïns
dona per fet
que la comunicació
ha estat bona
i la comunicació
no ha estat bona
si no és efectiva
però perdona
que t'he tallat
eh Àngel
no
i ja dic
que també hi ha
molts residents
que són llogueters
i aquesta gent
no els hi arriba
a la targeta
el propietari
potser sí
però no llogueter
i que van canviant
molt sovint
jo ho dic
per aquí
per aquesta zona
de per aquí
que hi ha molt de llogueter
però al cap d'un mes
o dos
ja en veus uns altres
llavors aquesta rotació
de gent
fa pràcticament inviable
que puguin tenir
una actitud
de digua
continuïtat
allò que se li demana
a la ciutat
com a ciutadà
una altra cosa
són les actituds personals
que aquí és on entra
l'incivisme
és una altra cosa constatada
que dius bé
el ciutadà
revela
contra
doncs
un criteri
de dir que
només
doncs
el paper
o el plàstic
doncs
un dia a la setmana
per exemple
i diu
com pots que jo
me guardi
un plàstic
que ha tingut
peix
o altres productes
que deixen anar
un olor
més a l'estiu
doncs
què faig
doncs
jo no me'ls quedo a casa
jo no el faig de deixelleria
jo el que faig
és si està tancat
vam ho deixo allà
i ja es fotaran
aquests altres
això també és
aquest tipus d'incivisme
jo crec que aquestes
qüestions
tant de diversitat
que tenim
això el que fa és
incrementar un plus més
aquestincivisme que hi ha
però molt altres
per desconeixement
i un procés
de recollida
selectiva
potser no ajustada
a la realitat
o a la necessitat
si ho comparem
amb altres municipis
que recullen cada dia
i són contenidors
separats
oberts
sempre
no em puc passar sal
no veig
a terra
que hi hagi
bosses
escombraries
perquè cada dia
passen
cada dia passen
i si són tan
intel·ligents
aquests contenidors
i cívics
n'hi ha per tot
fins i tot
en llocs així
si són tan
intel·ligents
aquests contenidors
només cal
que el
contenidor
tingui
algun tipus
de senyal
per dir
que ja està
ple
i per tant
aquell dia
es va
i es recull
per tant
jo crec
que el
model
ara tornem
a l'anterior
mig
mig
s'ha fet un procés
d'actualització
d'anar a la realitat
i jo penso que això és més coherent
amb el que una ciutat necessito
com Girona
però és el que deies tu
de fet
el govern
que ja porta més de dos anys
va recollir
de l'anterior
govern
un model
però va ser ell
qui el va aplicar
i el va voler aplicar
d'una manera
que alguna cosa
no ha anat bé
ho mostra
el fet que han fet
s'ha dissimulat molt bé
però en realitat
han tirat enrere
en el canvi
és a dir
tornar a haver-hi
contenidors
a per tot
excepte en determinades zones
com el barri vell
el que passa
que encara es manté
tot el tema
de la targeta
seran contenidors
tancats
aquí
el tema aquest
tu abans parlaves
que diferents cultures
això serveix
diguem-ne
per la gent
diguem-ne
de més baix nivell
adquisitiu
que és el que alguns pensem
però també els de més alt nivell
adquisitiu
per exemple
pisos turístics
que hi ha gent
que diu
escolta jo
per 4 o 5 dies
que estic aquí
que a mi
què cony
m'han d'explicar
ho tiro
i l'aparició
de bosses de bassura
amb papereres
i així
ho veieix
és a dir
per tant
que és un problema greu
que serà el problema
del mandat
i que es tornarà a reactivar
ara a la tardor
però que es tornarà a reactivar
quan arribin
les eleccions municipals
perquè és evident
que serà
el gran tema
amb el que uns i altres
intentaran
ara entrem
ara entrem en els nostres últims anys
no?
sí
sí
i hi som
ja hem passat de llarg
però no és un problema
d'en Sergi Cot
que no és un problema
d'un regidor
ni d'un partit
no el govern
pot ser que molta gent
ho vegi així
és un problema
del govern
no el seu conjunt
perquè una vegada
em vaig trobar aquí
a la Gemma
i vaig dir
mira
aquestes
hi havia un metalàs
aquí
amb uns contenidors
aquí a la vora
i va fer com
sí
ja ho veig
i no sé clar
com si allò
fos tot un altre
que no és ella
no?
i dic
bueno
jo vaig pensar
tu ets govern
encara que estiguis
amb altres partits
no?
ets govern
i ets solidari
amb els problemes
de la ciutat
no?
no pots mirar cap
per una altra banda
i per toca
amb una altra
de fet
el govern
ha pres
aquestes mesures
aquests canvis
diguem-ne
de manera
conjunta
per dir-ho
d'alguna manera
i el que jo
em temo
és que sí
que servirà
diguem-ne
de munició
quan arribin
les eleccions
és una d'aquelles coses
que tinc clar
quan s'acosten
les eleccions
aquest tema
serà
el tema estrella
a la ciutat de Girona
i després
sempre n'hi ha d'altres
que sorgeixen
com és el tema
de la seguretat
el tema
de etcètera
etcètera
altres temes
diguem-ne
que són reiteratius
els radars nous
els radars nous
que si no vigiles
sí
és
no no
jo ja he estat
jo ja he estat d'acord
però
jo m'agradaria
que hi hagués
la senyal
de que vas a 30
o que superes a 30
i després hi hagués el radar
sí
no al revés
vens
ja passa això
sí passa això
on?
per avenció
primer per avenció
primer per avenció
primer per avenció
els maristes
per dret
avís
primer de tot avís
exacte
ho estic d'acord
tu veus que vas
vostè va a 35
però el radar
ja t'ha passat
jo crec que no
això no s'ha fet
per
en vànim recaptatori
però és clar
és el que pot passar
a la mesura
que fins i tot
una persona
que d'aquestes coses
hi entén una mica
com és el senyor
Manel Nadal
i Ferreres
que és el
secretari de mobilitat
va expressar
la seva sorpresa
pels 30
per exemple
el de padret
diguent que a vegades
diguem-ne
baixar el nivell tant
perquè és molt complicat
anar a 30
és molt complicat
i per exemple
venia a dir
que estava
limitada la velocitat
o vaig entendre jo
que volia dir això
que estava bé
però que potser
hi havia alguns 30
que no s'acabaven
d'ajustar
exactament
en el cas
de l'avinguda
Terradella
Josep Terradella
és davant dels maristes
per entendre'ns
allà hi ha una cosa
que a mi em sorprèn
que és que
és veritat
que hi ha una escola
però a la nit
no hi és
i anar
a 30
a la nit
com no hi ha ningú
es fa difícil
perquè el propi cotxe
et porta
i a més a més
hi ha una altra cosa
que és la que a mi
m'atrontolla una mica
hi ha semàfors
i passos
i passos
d'avianants
per tant
amb els semàfors
ja fas una certa regulació
i en els moments
que hi ha entrades
o sortides
de l'escola
no pots anar
més de 30
perquè està embossat
de trànsit
per tant
però sí que és veritat
aquests 4 que has dit
són els nous
són els noves
i ara ja tenim
la zona de baixes emissions
i
i és cert que això ha contribuït
que tu vas per l'aquest
de Barcelona
i la gent va
vas per per dret
i la gent va
però això no és necessàriament dolent
el que passa és que
has d'ajustar-ho bé
és a dir
jo que dintre de ciutat
hi hagi les limitacions
de 50
ho trobo bé
les de 30
que n'hi ha dues
és complicat
és que jo crec que s'ha de tenir
Sant Feliu
n'hi ha de 20
de 20
20
al carrer Juli Garreta
20
a la zona aquella propera
diguem-ne
davant de la platja
hi ha zones
que són de 20
és impossible
és impossible anar 20
sí
pujant a Montju
hi ha en 30
i no el compleix
home
el nostre estimat
baixant
baixant
el nostre estimat
exgovernador civil
de Girona
Pere Navarro
director general de trànsit
amb dues tongades
amb Zapatero
i amb Pedro Sánchez
té al cap
que s'enderrugui
els accidents
i aquest dia
em va dir
una de molt bona
va dir que
que si es prohibís
anar als cotxes
amb una sola persona
segurament hi hauria
menys cotxes
i no va dir
la que jo
he sentit
alguna vegada
perquè també la
diu la intimitat
que és aquella
que si no conduís
si no hi hagués
cap cotxe
segurament no hi hauria
accidents
però clar
això em dona
la impressió
que
sí
és una mitjera
com han començat
a posar
amb algunes carreteres
importants
una mitjera
amb jerseys
amb aquestes
espais
que es diuen
una mitjera
doncs això impedeix
que hi hagi
xocs frontals
per exemple
sí
bueno
n'hi ha algunes
que el que han fet
ha sigut posar
una doble
és a dir
en comptes d'una contínua
han posat les dues ratlles
amb allò
és a dir
a veure
està bé
intentar evitar
el nombre d'accidents
però jo també
alguna vegada
he pensat
arreglar les carreteres
també ajudaria
perquè
escolta
l'autopista
diguem l'autopista
encara
però jo no sé
com n'hauríem de dir
no és que sigui un escàndol
és que és un drama
i que ens mostra
que com a país
no ho hem fet bé
però no estem parlant només
l'autopista està
fet un desastre
a part que hi ha
3.000 camions
etc
o conduiria per l'autopista
l'autopista és
però
perill
és un perill
no sé si es conduïu de nit
molt sovint
no només per l'autopista
per carreteres
comarcals
per dir d'una manera
anar fins a Banyoles
anar fins a
l'escala
anar fins a Plage d'Aro
a part que hi ha alguns clots
i tot això
és a dir
la senyalització
les ratlles blanques
no es veuen
no es veuen
i ja no diguem
un dia que plogui
un dia que plogui
ja és absolutament
terrorífic
el manteniment
poden posar feina
en els gestors
sí
està bé
i els senglars
que poden sortir
exacte
senglars n'hi ha molts
senglars
t'avisen amb un senyal
que hi ha un cèrbol
tot el cop a l'autopista
tu trobes un senyal
de cèrbol perill
i penses
cèrbols
després ja entens
que és animals
salvatges
etcètera
etcètera
em sembla que
en Pere Aravarra
estava plantejant
canviar la senyal
a cotes d'un cervo
posar-hi un senglars
ja tocaria
perquè em sembla que
han fet senyals noves
sí sí
també han fet senyals noves
escolteu
ens queden només dos minuts
i per tant
és una pregunta
no hem parlat
de l'11 de setembre
diada nacional
demà passat
diada
com ho veieu
la diada
és a dir
amb poc trem
tot i que hi ha gent
que mantindrà
el pavelló alt
és una mica
el que deies
com l'estiu
com molt de transició
sembla que no acabi
de començar tot
fins que
comença
el nou curs polític
amb la diada
tens aquesta sensació
d'una diada
una fita més
en el calendari
però sense cap transcendència
més enllà
d'això
de la manifestació
de les programes polítiques
però
no és aquella
efervescència
de les diades
procés
no
ja estem
no post procés
sinó hi diria
post post post
és evident
és com una desmobilització
mig minut
està més dividit que mai
i això no hi ajuda
la gent està
absolutament dividit
no hi ha
ningú que lideri
ningú que
que
que
que anem per aquí
i anem per allà
i els que ho diuen
doncs hi ha moltes gent
que no se'ls acreu
la gent està
molt crítica
tant amb els que van marxar
a l'exili
i fins i tot
amb els que porten l'assemblea
etcètera
etcètera
vull dir que
la diada
sembla una constatació
més
un any més d'això
està molt fluixa
penso jo
i la prova està
que els que venen samarretes
de la diada
donen apenes d'en venut
han venut molt poques
tenen un estoc important
si això és un indicador
doncs pot apuntar
que poden noves coses
és una pena
sí
jo penso que sí
i jo tinc l'esperança
que hi tornarem
algun dia
si hi tornarà
si hi tornarà
perquè
l'alcaliu
no hi ha desaparegut
i tu només has de mirar
dades
els 22.000 milions
aquests que se'n van
i cada són 30.000
sí sí
que és una de les coses
que tu sempre expliques
que és el déficit fiscal
que no ens permet
i encara volem ser
un país de 10 milions
de persones
aquest és un altre tema
que en podrem parlar
ben aviat
i us volia agrair
aquesta segona tertulia de la setmana
la primera que he tingut
el plaer de moderar
moltíssimes gràcies
Àngel Guirado
moltíssimes gràcies
Gemma Busquets
moltíssimes gràcies
Miquel Guiera
i us vull donar una notícia
perquè veieu
que nosaltres estem
en un procés
Giro Knife