Molt bon dia, entrem en temps de tertúlia, Girona FM, com passen 5 minuts a les 10 del matí d'aquest 30 d'octubre i han passat Sant Narcís, un dels dies grans continuïts de les nostres fires. Encara n'hi ha l'altre dia gran, que és l'1 de novembre, la festivitat de tots sants, i per passar la vista a les fires, a la ciutat i el que ells vulguin, tenim amb nosaltres avui aquí els estudis del carrer Valmes, tres persones que m'agradaria passar a saludar. Senyor Àngel Guirado, molt bon dia.
El president del Consell de la Psicologia, ho dic bé, el Col·legi de Psicologia. No sé si és millor o pitjor, això de Consell. Si ve d'aconsellar, em penso que aconsellem poc, però bé. El Col·legi de Psicologia.
Bé, bé, bé, i una vegada més amb vosaltres, amb aquesta voluntat de fer presència del món de la psicologia a la ciutat, perquè ens vegin com professionals propers, que no som aquells que només exclusivament fem teràpia a la gent que presumptament està malament,
sinó que també fem promoció de la salut i aquest és un dels objectius més importants que ens hem plantejat en aquests moments. Bé, aquí està la nostra feina i estem intentant portar-la a terme amb dignitat i, per tant, amb tot l'esforç
del que som capaços i alhora també us vull felicitar per l'entrega dels mosques d'aquest any això va ser a nivell particular però com a col·legi de periodistes em va semblar un acte
molt entranyable, molt ben portat, i per tant jo us felicito per la manera com ho va conduir, i us ho diu una persona que va ser al seu moment mosca borda, i sempre em fixo en les mosques grosses, que són les que d'alguna manera contrapesen tot plegat aquesta festivitat. I tu i això que la mosca borda devia ser com estaves als serveis d'ensenyament, als serveis territorials d'ensenyament. Sí, sí, teníem de periodista de referència que burjava molt, la Núria Storc,
la teníem en casa, que vas dir bé cada dia allà, preguntant això, això, perquè els sindicats en aquell moment tenien molta força, eren molt presents, no? I sempre donaven tema, donaven tema a la premsa, no? I primer venien amb mi, després anava amb ells i així anàvem, no? I així anàvem. I va fer una feina important en aquell moment la Núria, per tant, sí, li tinc un apreci especial i un record, no? Però sí, va ser mosca borda perquè va ser un moment molt complicat, sí.
Ai, aquella època que els periodistes podíem anar pels llocs, ha canviat molt també la professió. Sempre tenim les portes obertes, el col·legi de psicologia, a tots, el periodista, el periodisme... Ho sabem, ho sabem, ho sabem. Pau Jordà, gerent de l'Espai Gironès, molt bon dia. Molt bon dia i bones fires. Fa cara de content, esclar, és que estàvem parlant de l'Esparton i Girona, no? Vull dir...
Aquest any jo no sé com acabarà la temporada, si quedarem primeres, segones, terceres o quartes, però no que ens divertirem, que ens estem divertint i molt, però molt. La veritat és que és un plaer veure jugar l'equip.
com s'hi fan, i sobretot un equip que és un equip coral, que és un equip que hi ha 8 o 9 jugadores que no saps mai quina serà la que avui sobressortirà més. Per tant, és un plaer, és un plaer. Ahir, si no ho he xerrat, quart partit seguit de Eurolliga, quart partit guanyat, no voldria aixecar expectatives, que després ens el guanyaria el míster, però en tot cas, un partit molt intens i que va ser molt divertit de veure.
Diuen, potser, que aquest any deuen estar molt ben cuidades aquestes jugadores. Eva Palau, molt bon dia. Hola, bon dia i bones fires. Directora mèdica de la Clínica Girona i també, en aquests moments, metge de l'Esparroni Girona, no?
I tant, i he de dir-vos que és una cosa que m'ha vingut, bueno, que a vegades la vida porta situacions, no? Tu sempre has sigut de bàsquet, per això. Sí, no, en casa el pare, el que el sigui, havia jugat a bàsquet, si fos aquí us ho explicaria tota la història, havia sigut entrenant de bàsquet, el meu fill ha jugat a bàsquet fins a jugar a categories de casballos.
Per tant, a casa, per neules, però jo hem mamat bàsquet de tota la vida, no? I m'encanta. I m'ha sortit aquesta... Jo l'estic dient com una oportunitat perquè estic viscant el bàsquet des d'un punt de vista que no havia vist, que és des d'estar formant part...
amb la meva petita graneta de sort de l'estaf i és una experiència magnífica perquè ahir ho reflexionava ahir evidentment no vaig anar a Polònia perquè senyor no estaria aquí i convius amb gent jove, sana que està professionals que tenen clar que s'han de cuidar aquesta imatge que alguns vol transmetre d'una joventut
d'estralera, doncs no, hi ha gent que lluita per ells i ho quedaria una mica en pau no s'hauria de destacar aquí perquè són gent amb una enteresa importantíssima
i que són capaces de cada vegades deixar el seu ego, perquè tots tenim un ego en aquesta vida, i aparcar el seu ego per fer equip i treballar amb equip i estar allà dintre veus què vol dir treballar amb equip, que avui cedeixo jo perquè destaquis tu i demà destacaré jo i cedeixes tu.
Per mi, els estic dient tota l'estona amb els directius que m'estan fent un regal de l'últim tram de la meva vida professional, a sobre veient coses que m'encanten, no? I si puc fer una falca, animo la gent dimecres que ve a anar a veure el partit d'Eurolliga contra el Praga, que recordo que el Praga és el campió d'Europa en aquests moments, i per tant...
I hem de ser tots animal. El Praga, que a més a més acaba de fitxar la Caitlin Clark, que és la jugadora jove de referència a la WNBA, és a dir, és una jugadora que per mi marcarà els propers 10 anys del bàsquet nord-americà segur, està lesionada.
però ja està en dinàmica de l'equip i l'acaben de fitxar. Per tant, et donen una idea, posen valor contra qui estem jugant. Potser la gent no som prou conscients d'on estem jugant. Per tant, vagin a fontejar-ho, sisplau.
Sí, perquè és una cita i és una d'aquelles històries, aquí tenim el bàsquet Girona, tenim l'Uni, l'Uni venen de llocs molt diferents i ara sembla que estan convergint, per dir-ho d'alguna manera així, però l'Uni Girona és un equip que neix de ser gairebé un equip organitzat pels pares, que s'ajunta en Sant Eugeni i Ebre Badrona,
i jo crec que algun dia es valorarà, de fet tenen la mosca de Sant Narcís, l'Uni Girona també, la grossa, però algun dia es valorarà la feina feta perquè amb molt pocs mitjans, amb molt pocs recursos i amb molt poca ajuda han fet coses absolutament impensables, no hi esteu d'acord. I tant, i tant, jo suposo que en Pau podria explicar mil anècdotes, eh Pau, perquè jo també ho vaig viure com a regidor d'esports en el seu moment,
i quan els coneixes i tot és que no pots deixar d'apostar per ells perquè és això, és la base de Gironina i que empenyent, empenyent i empenyent i en moments de moltes dificultats han sigut capaços de dir continuem apostant i tirem en rabat i per tant s'ha d'apollar a tot l'esport de base de Girona però l'Uni jo crec que això és el símbol de...
on pot arribar quan la gent s'uneix i aposta per una aposta segura per allò que li agrada. I més important, haver portat el club fins on l'han portat, fins l'any passat, sense estirar més el braç que la màniga, quadrant els números fins al cèntim, pràcticament, amb una directiva que treballava, que no només eren directius de llotja per entendre'n, sinó que allà tothom hi posava el que podia i més...
Per tant, té realment molt de mèrit haver guanyat dues lligues espanyoles i una Copa de la Reina Aixís amb un club que venia de la fusió, que un grup de pares del Badrón i del Santa Eugènia se'n van adonar que si es fusionaven només podien anar a jugar a campionats d'Espanya de base. Aquest era l'objectiu del club. El problema va ser que al cap de dos anys i mig, o tres, el primer equip va pujar a primera.
I això no hi comptava amb la Marta Xaragall i això no hi comptava ningú. Per tant, té molt de mèrit. El de l'Uni Girona té molt de mèrit.
Àngel, que t'hem deixat aquí entre mig de dos del món del bàsquet, però el món de l'esport suposo que, des del punt de vista de la psicologia, perquè hi ha dues maneres d'afrontar-ho. Fins i tot, diguem-ne, quan estem parlant d'esports individuals, necessàriament el del d'ara hi ha un equip, però en els esports d'equip és bàsica aquesta cohesió, aquestes ganes d'empenyar tots a una, perquè...
Perquè el cap a vegades juga amb les passades. Ara hem parlat del bàsquet que va molt bé, si parléssim del Girona de Futbol, que no hi va tan de bé per dir que va molt malament, però que dona la impressió que és un problema més de cap que de cames, o possiblement de les dues coses, de cap i de cames. Jo he criticat alguna vegada expressions que...
justifiquen o l'argument està que els resultats venen com a conseqüència que hi ha un bon ambient i jo sempre plantejo que possiblement sigui a l'inversa és a dir, com que hi ha uns bons resultats, l'ambient és bo llavors la primera qüestió que tothom busca és que hi hagi resultats i quan aquests venen, l'ambient que hi ha al vestuari, al vestidor és un bon ambient
Però per al món de l'esport podríem aplicar els mateixos principis que per qualsevol activitat de la vida humana. És a dir, l'èxit no ve per atzar. L'èxit normalment ve per la suma de tot un conjunt de factors, començant per tenir unes determinades capacitats, en aquest cas talents,
que a l'edat de les persones que competeixen al nivell hi ha un talent de tipus motriu, un talent de tipus social d'entesa per treballar en equip, i dos factors que normalment no es tenen gaire en consideració, que és que els equips que finalment acaben reunint un conjunt de condicions per arribar a l'elit,
no només hi ha aquest talent, no només hi ha aquesta manera de treballar en grup, en equip, d'una manera que es comunica tot molt bé, molt directament, i hi ha un grau de benestar, d'efectivitat interna, sinó que hi ha dos components més que són molt claus, que és la perseverança davant de les dificultats, perquè és competició, i per tant hi ha un altre al davant,
i que per tant l'altre al davant fa que a vegades no puguis fer allò que tu ets capaç de fer, per tant no és només culpa teva sinó és l'altre que t'ho impedeix i et supera, per tant la perseverança, la lluita, la resiliència, això és important, la capacitat d'esforç...
i tant aquesta capacitat de disciplina, esforç i perseverança que són necessàries per qualsevol àmbit de la vida, la podem veure també reflectida en el món de l'esport. Els que triomfen, igual que amb músic, igual que qualsevol altre personatge important socialment, al darrere hi ha moltes hores, moltes hores, moltes, moltíssimes, que la gent no veu, només veu...
el triomf, veu al darrere el prestigi, veu el guany econòmic i veuen tot això, però al darrere la gent no veu que aquella persona s'ha passat molts dies i moltes hores estudiant, treballant, repetint, perfeccionant, mecanitzant procediments, fent estratègies, entrenant-les i vingui, som-hi, som-hi, som-hi, som-hi. Això són moltes hores i has de prendre decisions a la vida, de deixar de fer altres coses per fer això. Per tant,
El resultat que s'obté no és fàcil. Per tant, hem de donar molt de valor al que fan aquests equips, al nivell que han arribat, perquè al darrer hi ha tota aquesta feina i moltes persones compromeses. Aquesta no és una tertúlia esportiva, però m'ha donat l'impressió que veiem de parlar-ne, perquè el que està fent l'Esparron i Girona és molt remarcable.
de tota manera, vull dir, ja tenen un entrenador que toca una mica de peus a terra i que va dient que bé, que les coses són com són, no? Vull dir, en Pau i l'Eua li diuen... Bueno, és que en Roberto se l'ha de conèixer una mica, perquè si no diries aquest noi canviem-lo demà passat, és una mica, és molt seu...
Per mi és el millor entrenador d'Espanya en aquests moments, per sobre fins i tot del seleccionador nacional de femení, Miguel Méndez, i un dels 3 o 4 millors entrenadors d'Europa, i el tenim a Girona. I això és una altra de les coses que crec que hem de posar en valor, la capacitat que té...
Ara entraré en un tema tècnic de bàsquet, però ahir, que el partit no anava bé, perdíem de 14 a la mitja part, o vam arribar a perdre de 14 i a la mitja part perdíem de 7, però de cop a la segona part fa un canvi, posa la Miere en una defensa 1-3-1 a davant pressionant la base. Per fer això s'ha de ser un bon entrenador, perquè molts entrenadors continuarien, només dirien...
S'ha de lluitar i lluitem més, però una no. Hem de lluitar, però a més... I després ho veus i de cop dius aquesta jugadora porta 12 minuts sense jugar, però ara la poso. Ara entra i veus que entra i rendeix i ha fet 6 punts seguits. Què ha passat? Bé, és aquesta incidència de l'entrenador.
que després a les rodes de premsa jo crec que algú li hauria de dir que tranquil·litat. Forma part de l'espectacle, ha tingut alguna topada amb la premsa bastant important. Jo us vaig dir una cosa que li he dit a ell, vull dir que me n'amago jo, era quan estava d'espectadora, quan venia ell amb altres equips a fer d'entrenador, no era allò que ve, que ve...
Ara que el conec i que comparteixo estones amb ells, m'està ajudant, si us ho dic en sèrio, i l'he dit a ell, m'està ajudant amb la meva feina principal, que és la direcció de la Clínica Girona,
perquè l'has d'escoltar té aquesta fama de veritat de la mateixa manera que quan s'enfada s'enfada però jo crec que tots quan ens enfadem ens enfadem jo li he vist gestos i converses que evidentment no explicaré aquí amb alguna jugadora que dius xapó xapó i l'he dit m'ha agradat conèixer el Marta Versió perquè com a espectador de bàsquet me trontrollaves de vegades
Bueno, hi ha aquells jugadors, aquells entrenadors que diguem-ne que els vols tenir amb tu, però perquè com estan a l'altre cantó, vull dir, passa amb jugadors de futbol tipus Estuani, si Estuani fos un jugador contrari, doncs li maliríem els ossos, i en canvi, com que és dels nostres, li fem, i en el cas de Roberto Inigue, doncs pot passar una miqueta el mateix.
En tot cas, es va guanyar un resultat espectacular, 65-90, vinguent d'allà on venien, i ara, com heu dit, dijous? Ara dissabte juguen a Saragossa, que serà un dia. Sí, aquest dissabte. A les 7 de la tarda per Tele de Porte, no? Sí. Sembla que és, sí, sí. I dimecres, que ve aquí a Girona, Fontejau. També a les 7. També a les 7 contra Prega.
I aquesta casa que també hi està molt damunt de tot el que és el tema bàsquet i tot plegat. Escolteu, sí que sembla una tertúria esportiva, tot i que per les intervencions que ha fet l'Àngel no ho semblava tant, perquè ha parlat de coses que podrien valdre pel bàsquet i pel futbol, però que segurament valen
per la vida per dir-ho d'alguna manera que és la manera aquella que els que escriuen allò ho deien que la inspiració t'agafi treballant al darrere d'una carrera de 100 metres o d'un partit de bàsquet o d'una temporada així hi ha molta feina molta feina de base i moltes hores a la pista i al gimnàs i altres llocs
Escolteu, estem a fires. Com us van les fires? Expliqueu-m'ho. Ahir vam salvar els mobles amb l'opologia B. A casa per fires el dia de Sant Narcís la tradició és que sortim al dematí
El dematí, entrat el dematí, no ens estressem tampoc, però anem a fer un vol per les fires i les parades de la plaça Independència i darrere els jutjats dinem al cònic de Sant Fèlix, sempre, i a la tarda anem a veure la fira comercial i cap a les sis quarts de set, cap a casa, per tant, i ahir vam salvar els mobles, bueno, va plovinejar el dematí, però a la tarda es va aguantar i vam poder-ho fer seguir gairebé tot, per tant...
Molt bé, bones fires, molt bones fires de moment. I era un dia important, és el dia, diguem-ne, que els gironins sortim. El dia de tots els anys és allò de tothom a Girona. La veritat és que està tan ple a Girona que molts gironins aprofiten aquell dia per no sortir o per no tornar, o també, perquè és un dia que hi ha moltíssima gent, però hi era tema de...
Una mica de tradició, no?, l'ofici del bisbe, les havaneres de terra endins a la catedral, aquest any també les havaneres, les anxubetes, el parc del migdia, que els altres anys es havia fet el dia de tots sants, perquè aquest any es va fer ahir. En fi, la inauguració de la fira de mostres, que aquest any ha coincidit, diguem-ne, que com que les fires van començar aviat i acaben el dia dos, doncs ahir es va inaugurar...
tot plegat. Ets de fires, Àngel? No molt. No molt. Per mi em cansa tanta gent i caminar a poc a poc, com que em camines a poc a poc, et canses moltíssim. Tu, d'ai, que tens la sort que encara pots caminar ràpid, eh? No, és que m'obliguen a caminar a poc a poc. La gent, si vas amb els nets, doncs, te'n queden allà encuriosits i al final, doncs, també camines o et pares, que també és pitjor.
I dura, dura això, la visita a les fires dura moltíssim. Sí que he constatat aquest any una petita diferència. Hi ha menys firaires, no? No ho heu vist, que hi ha menys firaires? Hi ha menys parades de fires, menys firaires. Inclús a la fira comercial hi ha menys també expositors.
No, no, no, n'hi ha 280, n'hi ha unes miqueta amb 20. I l'espai expositiu és més, en teoria, és més gran. Per el que he llegit, perquè jo reconec que no hi he estat, encara. Pel número d'expositors sembla que sí que és més semblant, no? Però en el passeig general de la Dresa,
que hi havia molts més tractors i maquitaris agrícola. És que això, esclar, era una fira comercial i agrícola. Agrícola és la madera i la veritat és que el pes d'agrícola cada vegada és menor i en canvi ha pujat temes relacionats amb les noves tecnologies i tot plegat.
Sí, però això s'ha d'aplicar en el material agrícola, diguem, la nova tecnologia, la intel·ligència artificial i tot el que vulguem dir-li, doncs s'ha d'aplicar. Ah, per cert, això de l'intel·ligència artificial també us convido a venir a la jornada que farem a l'IA 6 de novembre, al Caixa Fòrum del carrer de Ciutadans, que parlarem dels reptes i dilemes que ens presenta la intel·ligència artificial en camp de la psicologia. Per què? Per què?
Bé, és el nostre tema i perquè el presentem i el treballem i l'organitzem nosaltres, per tant, ja esteu convidats. Penso que d'allà em sortiran coses interessants. Intervé Manel Armagnolés i Àngeli Roca, que és l'últim molt mediàtic també. Molt conegut, sí, sí. Doncs bé, veurem un cara a cara entre tots els dos experts i a veure a què arribem, no?, tot plegat. Bé, no, tornant això una mica a les fires...
He vist això, i al Palau de Fires, l'edifici, a dalt també estava una mica buit. He tingut la sensació, després em dieu que amb els números... Ara estem fent gironisme, eh? Hi havia zones buides que normalment no n'hi havia, no?
la inauguració en presses i corredisses es venia de la missa de festa major a Sant Fèlix i quan vas en presses ja saps, nenen ràpid tallen la cinta i se'n van i a més a aquella hora de la una que eren un quart de dues i que entre una cosa i l'altra acaben a tres quarts de dues allò fer el que toca i ven l'acte
presentat pel vostre company d'aquí de Girona, FM. Molt bé, també. Bé, i els conflictes típics de les barraques, que cada any són els mateixos, baralles... No sé com ha anat aquest any, però sembla que ha hagut de sortir l'alcalde a desmentir que hi havia molt de programa. Jo suposo que són els mateixos de sempre, i a totes les festes majors...
Bueno, baralles, drogaconsum, robatoris, els telèfons, dic que hi ha poca cosa que agafin, perquè si passen amb el telèfon aquí, sempre aquí darrere el cul, que et penja mig, que te l'estirin, no costa gaire.
No, ja que has fet això, l'arcalde Lluc Salelles ahir va fer un fil de Twitter, no sé si en altres xarxes, però en tot cas es va utilitzar les xarxes per parlar de qui hi havia, que uns grups organitzats a les xarxes estaven fent una campanya presentant paraules seves, o sigui que els puc posar entre cometes, un escenari de caos...
que en realitat jo crec que si vas al carrer no hi és. És a dir, hi ha hagut algun robatori de mòbil? Sí, hi ha hagut algun robatori de mòbil. Hi ha hagut baralles, n'hi va haver-hi una el primer dia que la policia al cap de 3 minuts havia tombat. Hi ha hagut una denúncia, almenys fins ahir, per tocaments d'una persona que va ser detinguda i que té un ordre d'allunyament.
A veure, jo la sensació que tinc és que són unes fires normals, que hi ha la sensació, i això també ell ho va remarcar, i és curiós perquè abans ja estava una miqueta a la contra, si m'ho permeteu així, ara l'ha marcat que hi havia més presència policial, de Mossos i Policia, jo la sensació és aquella, és a dir, no sé, ara us ho preguntaré, li volia preguntar a l'Eva tot això d'on...
Sí, però perdona'm, eh, Jordi? Jo que he viscut les fires des de dins, no? Possiblement passa el mateix que no és una excusa, però estem en un lloc amb moltíssima gent, gent molt variada, i per sort n'hi ha, no? Per tant, com més gent hi ha i més variabilitat hi ha, més hi ha risc que passin coses que si no som tres persones, ho lògic no és passant.
A Uriza no existeix i menys en festes. Possiblement jo crec que sí que és veritat que en els darrers mesos la ciutadania gironina per diferents llocs ens està arribant la sensació d'una certa invisibilitat perquè tots anem pels carrers i una certa sensació de més inseguretat als carrers de Girona que possiblement ve de que anem cada cop som més i suposo que l'estat
Diguem, tenir la pell més fina en aquest tema, qualsevol cosa que està passant ara a barraques, perdó, a barraques, a fires en general... Fires en general, però a barraques en particular, que és el lloc potser més conflictiu per l'horari, eh? Exacte, la gent està donant molt més ressonància que potser fa 4 anys no li donava. Jo hi he estat a barraques, un dia, eh? Tampoc estem per anar gaire dies a barraques, ja...
i l'ambient que hi havia a mi també m'agrada anar-hi però també un dia ja no però era l'ambient que hi havia fa 4 anys amb diferents persones lògicament perquè la gent va variant però sí que potser és que ara has tocat un tema interessant que jo crec que si voleu el podem tocar sense deixar fires que després hi podem tornar perquè tinc un parell de qüestions més
que és aquesta sensació d'inseguretat. És a dir, jo, per exemple, en aquests micròfons, i ho he escrit alguna vegada, m'resisteixo quan algú diu que Girona és una ciutat molt insegura. Jo crec que Girona no és una ciutat molt insegura, però té uns punts molt concrets de molta inseguretat. I això és el que fa que hi hagi aquesta percepció d'inseguretat al voltant de l'estació del tren,
i no parlo del campament, parlo del que ha passat tradicionalment, no sé si ho compartiu, i és veritat, i llavors la gent que té fills joves, o sobretot filles, o gent que en un moment determinat, abans, quan havien d'agafar el tren a les 11 del vespre o a les 10 del vespre, doncs ara els van acompanyar, hi ha una mica aquesta sensació.
Sí, jo crec que dos coses. Jo almenys de les barraques, jo vist des de fora no he tingut una percepció que passés gaire res diferent d'altres anys. En aquest sentit, són fires, passen coses. Allà hi ha 8 o 10.000 persones a les nits fortes i per tant és susceptible que passin coses. Però no he tingut aquesta sensació. Dit això, sí que és cert que la sensació d'inseguretat de la ciutat
Jo crec que ve una mica tot lligat.
Per dir-ho suaument, la ciutat té marge de millora amb el tema de la neteja i molt. Hi ha zones de la ciutat en què l'enllumenat, i per exemple parlo d'aquest mateix, aquí al costat del carrer Milgrit, entre el carrer Migia i la plaça dels Països Catalans, per exemple, inclús hi ha llocs amb bombetes foses i que els mateixos arbres no deixen passar la llum dels altres i llocs que realment estan malament de...
Aquesta sensació de falta d'una mica de neteja, de falta de llum a determinats punts, també a l'estació, et crea aquesta sensació d'inseguretat, lo qual no vol dir que realment sigui una ciutat insegura, que jo crec que no ho és. Estic d'acord amb tu, Jordi, que no ho és, però sí que tot junt fa que tinguis aquesta sensació.
Bé, això de la inseguretat és una sensació, la por també ho és, no? Vull dir, vas a gent que no té por segons en què i altres sí que en tenen, no? Però jo no diria que fos més insegur que caminar per, que em perdonin els de Barcelona, per el portal de l'Àngel, no? En tota la jantada que hi ha ara vindran uns dies de mal de consum i de molta gent que es passeja i que allà, doncs, també es cometen molts robatoris, molts, molt, moltíssims. Però crec que no és més insegur que això, no?
Però com que és una sensació, i contra les sensacions és molt difícil de combatre perquè no tens cap element, bueno, objectiu sí, però és un estat que tu tens anímic i per tant és molt complicat de modificar-ho.
Per tant, la conclusió és que Girona, com dius tu, sí que hi ha uns altres elements que poden ajudar a potenciar aquesta sensació, i la llum n'és una. La llum és l'enemic del lladre, per dir-ho d'alguna manera. Per tant, on hi ha llum és més complicat. I sí que és cert que la ciutat necessitaria una valoració de com està l'enllumenat, eh?
tinguent en compte molts dels punts i criteris que ha dit, que, bueno, l'esbrat, etcètera, etcètera, tot això, i juntament amb una imatge que ens colpeja molts dies, que és aquest desordre que hi ha en tema de recollida de residus, doncs bé, bé, de mica en mica, en l'imaginari, on es va fent una idea que això és mica complicat, no?, i que no estem com abans, que hem anat perdent, no?,
Clar, de perdre a tenir sensació d'inseguretat hi ha un pas important, no?, però com que sempre el que fem és ressaltar els aspectes negatius i no valorem o no posem sobre la taula els que són positius, es quedem amb l'anècdota que es fa, l'anècdota es fa, com en diem ara, es fa causa, com no em surt la paraula, no?, deixa de ser anècdota per convertir-se en un fet habitual, no?,
Una mica va per aquí i com que per fires hi ha molta més gent, ja perdrem el dia 1 la gent que hi haurà, jo marxo de Girona perquè no vull patir aquesta conseqüència de tanta gentada, no pots fer res pràcticament que anar seguint el riu de les persones...
doncs sortiré, marxaré cap a descansar fora d'aquí, no? Però, bueno... Això també és molt gironi, eh? Aquestes persones que tenen el seu domicili a tocar la d'Avesa, a tocar els arbres, els plàtans de la d'Avesa, el carrer Lareda i tot, jo no sé com han d'aguantar tants dies, tantes hores, tant de soroll, això és estressant, això va contra la seva mental, eh? Vull dir que si no marxes, malament, eh?
Sí, però estem parlant, al final... Bé, no sé... Escolta, jo me'n recordo quan són 365 dies a l'any, que en tinguem 6 de sorolls... Moltes hores, a més a més, eh? Més de les 10 o 11 al matí que ja comencen a tocar, i les parades... Escolta, jo pareixo tenir soroll d'alegria, no? Que sorolls d'altres tipus...
No, no, que... En realitat, soroll, soroll, en tens quatre dies o cinc, perquè són el dissabte, diumenge, dissabte, diumenge, i el dia de Sant Narcís, eventualment, o el dia de Tots Sants, difícilment et cap, però tampoc... Concerts, la resta, bueno... Les barraques, el concert, també, acaben tard... Allò se sent una miqueta, se sent una miqueta per la zona de Montjuïc, però us ho dic, jo me'n vaig.
Els concerts van fer una cosa bona, amb un cert sentit comú, no sé quin equip de govern ho va fer, però quan van canviar l'escenari de dalt a baix, l'escenari estava a dalt, i per tant tot el so anava amb les cases de bons truc de porta i de tota la zona de l'Avesa, el van posar a baix,
I ara es dirigeix cap a Montjuïc. Una mica cap a Montjuïc, però queda més lluny, diguem-ne. Llavors és segur que el benefici ha estat per molta més gent beneficiada dels que n'han sortit prejudicats. Qualsevol festa, i jo estic una miqueta amb l'Eva, que té... És a dir, és allò de dir... Jo me'n recordo que aquí, en aquests micròfons, l'Assumpció Puig, que viu a l'Argenteria, diu...
Hi ha tres o quatre moments a l'any que realment ara ho compensa el fet que pots viure al centre de la ciutat, al barri vell, en una zona, tota la resta de l'any fa el mateix que tu, vull dir, aprofita per marxar de vacances o anar a veure familiars fora o coses d'aquestes, no?
No, però ara que parlava de tot el tema aquest de dir, home, ciutat desendreçada, diguem-ho així, és una sensació, diguem-ne, que ha pres, no?, que en diríem, jo abans en deia quallats fins que em van dir que la neu no qualla, que ha pres, eh?, i que hi ha aquesta sensació i que és una sensació que jo crec que ja ens, anava a dir, perseguirà, que la tindrem fins que d'aquí 18 mesos tinguem eleccions municipals. Em dóna la impressió que estem en aquest punt.
perdona que ratifiqui una mica Jordi, jo penso que si fos una sensació l'Àngel que és psicòleg me corregirà no és sensació jo ahir vaig fer de Gironina com en Pau i anem baixar, passejar i van venir uns amics de fora de Girona i va haver-hi això a la una al migdia, va haver-hi certs moments i per certs jorts que anem a passar que era centre Girona, vull dir perquè si vas a la fira estàs al centre Girona
que, perdoneu-me, però amb aquella una mica la cara d'orgonya de com estava aquelles zones. Tema neteja, tema... Això que s'ha arribat en una cor, sembla, una més neta, perquè treballin els festius. De papereres que no els buiden, literalment, que surt la brossa un pam,
I aquesta, malauradament, és una foto habitual en aquest moment. A mi em sap molt de greu. A mi com a gironí, i a més jo sempre dic, vinga, que vinc aquí, dic que soc d'aquest barri. Aquí de Miligreït em sap molt de greu. Jo cada dia vaig a treballar a la clínica Girona, davant que hi ha dos establiments de restauració. O sigui, avui mateix, aquest dematí a les 8 al dematí, era terrible la foto que hi havia allà, però cada dia...
No s'havia recollit encara. No s'havia recollit. Jo ja estic acostumada, ja és el meu. L'àmbit, doncs, que parco cotxe, vaig a treballar i ja és allò, mira, i tornen a ser-hi. Però jo penso, algú que entra en cotxe, ja no parlem de les naus que ja s'estan enderrocant, però algú que entra en cotxe i el primer que veu són piles i piles d'escombraries de restes de restauració,
Jo... És molt complicat, eh? Jo ho he viscut i és molt complicat gestionar les coses bé. Home, vosaltres dos heu estat a l'Ajuntament amb èpoques diferents. Aquí estan jugant molts factors. L'empresa és la més neta, per tant, per un lloc. Segur... Potser estic convençut que hi ha molt ments ciutadans que aprofiten i deixen aquell sofà al mig del carrer quan hi ha un servei de recollida de mobles que funciona molt bé. Sí, sí.
però traient aquestes coses que dius estan aprofitant que falta trobar-li la qüestió del cos i fer les coses una miqueta més ben fetes jo tinc la sensació no ens vam posar d'acord un dia que vam tractar aquest tema amb en Miquel Riera que més tard anava a la tertúdia
Perquè és evident que la ciutat de Girona s'ha fet més complexa, hi ha molta gent que ha vingut de fora, que potser hi són temporalment, poden estar de lloguer, que a més a més potser els seus hàbits i la seva cultura no és tan ordenada i tan rígida com la que volem, que possiblement no tenen les targetes per obrir els contenidors...
Tot això barrejat amb un cívic típic, que deixa tots els trastos, faig servir aquesta expressió, tots els trastos que no vol a casa seva i els deixa allà al mig, matalassos, llits, sofàs, tot queda allà. Aquestes qüestions que dius, això passa en ciutats complexes, on t'està fent un canvi en el model de recollida,
un model que potser pedagògicament no s'ha explicat prou bé, sí que s'ha explicat però no ha arribat a tothom, normalment arriba per piolades o arriba a través de missatges, a través de la premsa. Cada vegada menys, perquè la comunicació s'utilitza molt, és a dir, dona la impressió, hi ha gent, perdona que t'ho digui i te torna la paraula,
dóna la impressió de dir no, és quan hem penjat el web no, això no és bona comunicació i en aquest cas no es va jo crec que no es va fer bé i m'ha posut també la part que toca dels mitjans de comunicació però no tothom llegeix diaris no tothom mira les xarxes i no tothom es penja la web i per tant
Hi havia d'haver-hi un esforç comunicatiu molt important. Jo revillico el paper altre cop en aquests casos. Quan vols arribar a tothom, a la bústia, que tothom tingui aquesta informació. Les amenaces tampoc acaben funcionant. Ja sabem que quan amenaces molt a algú o li poses una multa, hi ha una reacció contrària en contra de les mesures que s'han impulsat.
Per tant, és clar, aquí tenim un canvi de model, un canvi de model i una percepció de com ha de ser la biodiversitat en la ciutat i dels respectants que apareguin matolls per tot arreu. Bé, que a ulls d'una bona part dels ciutadans ho consideren una deixadesa i no pas una biodiversitat ben entesa.
Per tant, són models i són conceptes de ciutat que potser no compartim una bona part dels ciutadans. Això s'ha d'explicar molt bé i penso que no es fa. Jo, per exemple, i concretament no sé si ell també, Pau, viu per aquí fa 15 dies que no tenim contenidors de vidre, per exemple. I clar, paper sí, orgànica sí, rebuig sí, però vidre no.
L'agafo a l'alcalde i li dic, escolta, tu i això què? Diu, ara ho farem, ara ho canviarem. I mentrestant què? Doncs mentrestant has d'anar a buscar allà on hi hagi un contenidor de vidre, que no sé on són, però diu que n'hi ha algun a la ciutat. Anar allà i buidar-ho allà. Dic, quanta gent farà això?
No ho farà ningú. Què fas? Guides el vidre allà on hi ha el paper? Sí, que és el que farà molta gent. Jo de moment vaig guardant el vidre allà fins al dia que no pugui més i demà, en prevenció del dia 1, m'emportaré a Sant Feliu, que és on vaig allà, la meva sortida, la meva escapada és allà i ho llançaré al contenidor de Sant Feliu i ja està. Hem de ser nosaltres que hem de treginar, hem de ser nosaltres que hem de fer de deixalleria
Domèstica durant un cert dia, jo penso que no, a més quan han pujat els preus, quan han pujat les taxes de recollida, que els baixaran, ja ho veurem. Bé, no ho sé, aquí falta posar una mica, penso, falta posar una mica d'orra i sobretot ser més pedagògic, més explicatiu i més clar.
De fet, el model inicial ja s'ha canviat. A començaments de l'any que ve torna a haver-hi contenidors de tot tipus, tancats, però és un model que en realitat, tal com va anar, no va funcionar. Puc fer una pregunta? Ara que l'any que ve torna a canviar el model...
Qui paga la festa? O qui l'ha pagat la festa? Doncs en Pau, en Manjo, en Jordi... Sí, sí, perquè es va retirar contenidors i ara necessitarem contenidors, per tant, no sé... És evident que el sol fet del tràfic, permeteu-me, del trànsit de contenidors, ja porta, però es necessitaran contenidors nous i tot això... El barri que ja heu vist, vam començar amb galledes individuals porta a porta amb edificis de 50 veïns. Bé...
I jo, confiats a coses que tinc perquè anem a compartir èpoques junts, vaig parlar amb el senyor Cal i vaig dir no anirem bé, no anirem bé perquè 50 veïns vol dir 100 galledes que traiem cada dos dies a un mig d'una vorera, no anirem bé. O sigui, bueno...
Al final... No va anar bé, eh? No va anar bé, esclar. Però, clar, penseu que es vien repartit dos galletes per cada domicili, doncs totes aquelles galletes, clar, al final, després ens canvien el sistema i ara tenim els contenidors grans, no? Clar, pregunta dels veïns ja què en fem de les galletes. Mm...
se'ns va córrer deixar-les en un racó de les voreres, van estar dies i dies i de cop i volta van desaparèixer, però clar, és una despesa, jo no sé quan va quedar allà d'aquells, però... Valen cèntims. Valen diners. Valen cèntims. I no sé què se n'han fet, si les han reciclat. Llavors, possiblement, i no dic que tingui la raó ni molt menys, però potser si es véssin assentat amb els veïns, amb qui tocava tant seure, eh? I a veure, aquí quants veïns? 50 veïns? Ostres, 100 galleres. I cabran a la vorera? No. No.
busquem i ja comencem a repartir jo crec que el porta-porta allà on hi ha cases individuals funciona molt bé i la gent, jo crec que una gran majoria de la gent està disposada a fer-ho completament d'acord amb un jove que és el barri del que parlaves el que va passar és que en els blocs no va funcionar perquè ningú havia previst ningú havia previst i si ho havien previst no ho va resoldre on es deixarien tots aquests covells la imatge que no sé si vosaltres passeu per salar
A Salau van fer-ho, però la imatge aquella dels covells penjats als carrers jo tampoc crec que sigui la millor en una ciutat turística com Girona, però això són fórmules de veure. S'ha rectificat, el que passa és que jo crec que el tema residu es marcarà molt tot aquest mandat.
i la gent en segueix parlant, llavors, a veure, tu Eva ja ho veràs viure, perquè encara estaves a l'Ajuntament, a l'època de l'alcaldessa Madrenes, quan hi va haver-hi, quan va circular molt la brama de que Girona estava més bruta que abans, però esclar, potser els que ho feien circular ara...
que ho estan trobant que no és fàcil hagi assenyalar el tema residus perquè hi ha tot el tema personal de la implicació de la gent que tingui clar que s'ha de reciclar això tots els veiem clar però després clar si no ens donen les eines tu no tens vidres nosaltres ara els contenidors aquests porten com 15 dies oberts de bat a bat per tant us podeu imaginar com estan algú els ha forçat i els ha obert i per tant tothom tira el que vol exacte
jo, ella, és el que tu dius, amb un contenidor d'orgànic, hi veus papers, hi veus... És que jo crec que això s'ha convertit en una forma d'oposició veïnal, ciutadana, a l'equip de govern, i jo crec que això només s'ha arreglar quan hi hagi un canvi d'equip de govern, que això no té bona solució en aquest moment i a un any i mig d'unes eleccions municipals. Jo crec que això...
Penso, no puc fonamentar-ho amb res i és pura, com deia aquell, és pura opinàtica el que diré ara, però sí que crec que hi ha molta gent que és dir, escolta, ara no em dóna la gana, directament, peti qui peti, és opinàtica, no puc fonamentar-ho amb res perquè no tinc cap dada objectiva. Vaig trobar pa un dia, m'anaves a tirar, hi ha una mena que em tocava o que tocaven,
allà amb la meva targeta, intento fer les coses ben fetes, i ve una senyora amb una bossa, i va i la deixa a terra, al costat de continuar, i li dic, home, no, que aquí dintre diu, és que m'he deixat la targeta, i bueno, dic, ara ja obriré, i tiri-la a vostè també, no passa res. No, no, no, jo passo de tot, i al final es va fer a terra. No sabia que hi havia aquella bossa, però deixa'm agafar i tirar-la.
Però dius, home, si s'ha deixat la targeta, primer que si vas a tirar la brossa, millor portar la targeta. Però si s'ha deixat la targeta i hi ha algú que t'obre perquè va tirar la seva, home, tira-la dintre. Però és que jo crec que ja... No, no, ja em va bé deixar la terra, no?
La pujada de taxes no ha favorit gens, tampoc. La col·laboració s'ha ajuntat tot. Perdó, Àngel. No, no, no, no, vas en la línia del que jo anava. No, anava a dir que les futures, has parlat de futures eleccions, doncs el consistori, que em sembla que, bueno, haurà de tocar aquests temes. I penso que el ciutadà, el votant, sol guanya per dues vies. Una, per la via del diner, és a dir, per la butxaca,
Per tant, no incrementant els impostos, sempre es deia que en una legislatura el primer, segon i tercer any era pujada d'impostos i el quart any, l'últim, era retenció i baixar una mica. Aquesta és una tendència. El ciutadà se'l guanya per la butxaca. La primera qüestió, si tu li ofereixes serveis i els costos d'aquests serveis, taxes, impostos, etcètera, no pugen, sinó tendeixen a baixar, ja tens un punt a favor.
I l'altre és amb els sentiments ironis, és a dir, tu jugues amb els sentiments dels ciutadans i els hi dius el que ells volen escoltar, per exemple, en tema de seguretat, en tema de neteja, etc. Els hi toques el punt en què ells normalment, el ciutadà, ho fa amb tertúlia però no ho diu amb veu alta...
però que ho pots saber perfectament. Molt gironí, molt gironí per altra banda, si m'ho parla teu. Molt gironí, amb els sentiments, també té molt de guanyat. Per aquests dos àmbits, el partit o la coalició, que sigui, que vulgui d'alguna manera millorar i guanyar, o com a mínim acostar-s'hi, ha d'anar per aquesta línia, ha de tocar aquests punts. I per això calen estrategues, els partits tots tenen estrategues,
I potser s'han de tocar aquests dos punts. En els anys 70-80 a Girona, estem parlant de com 45 anys, a Girona no es feia res i 12 o 13 famílies no deien que sí.
i no diré els noms aquí d'aquestes famílies però tots en podem tenir unes quantes al cap són aquelles famílies que tenien comerços a Girona molt coneguts, amb noms molt coneguts algunes d'elles encara existeixen però aquestes 12 o 13 famílies eren les que dominaven el funcionament de la ciutat tenien una capacitat d'influència enorme i quan va haver-hi el canvi democràtic
cap al guany del Partit Socialista amb el PSU aquí a Girona, va ser com una mena de reacció contrària a tot el que s'havia tingut en aquell moment. Crec que tornarà aquesta qüestió, però tornarà perquè molta de la gent que formen avui en dia la societat gironina no se senten gironins, viuen a Girona,
treballen a Girona, però potser és temporalment, dintre d'uns anys, tornaran a anar al seu país, on sigui, però no se senten gironins. Els gironins de per vida, els que han nascut aquí, o els que fa molts anys que hi són, etcètera, que ja se senten gironins, aquests volen un discurs diferent del que han sentit fins ara. El partit que sàpiga donar aquest discurs és un partit que té les eleccions a Girona guanyades.
Carai, quin silenci. I us anau a preguntar què penseu que passarà, perquè és evident que d'aquí 18 mesos hi haurà eleccions, perquè és una d'aquelles coses que jo crec que hauria de passar també amb les altres eleccions. Amb els municipals saps que de cada 4 anys hi ha eleccions.
I el que és evident és que en aquests moments hi ha més incerteses que certeses. Incerteses, què vol dir? Es tornarà a presentar l'alcalde o no es presentarà l'alcalde? Deixarà la macroconselleria que té Silvia Paneque per venir a Girona o no ho farà?
es mantindrà Gint Magell al capdavant de Junts per presentar-se. Què passarà finalment amb Esquerra Republicana i el partit Moviment Gironí, que de moment van fer aquella votació de la del 28 a 27 amb un vot castellà tot recorregut. El vot incognat. I llavors una cosa que n'hem vingut parlant, tot i que no, però que jo crec que hem comès l'error massa temps de no parlar-ne,
que és de dir, a veure, hi ha una nova formació que no s'ha presentat mai a Girona, però que en aquests moments està al Parlament, que és Aliança Catalana, que si tu fas cas d'allò que jo he batejat una mica com enquestes de cunyat, d'aixecar l'orella i escoltar el que diuen, fa una mica de faradat les coses que diu moltíssima gent. Per tant, que dóna la impressió que pot entrar. No he parlat del PP, que jo crec que també es tornarà a presentar i que tindrà el seu paper, però va...
Com ho veieu tot plegat? Perquè, esclar, ara mateix hi ha una qualitat de govern que tampoc sabem si li veu fins al final, no? Jo penso que el panorama és d'incertesa, no? Jo no em mullaré perquè políticament no estic molt activa, però tinc la meva opinió, però no crec que sigui ara jo qui tingui que dir la... Però que és un moment...
d'incertesa i estic totalment d'acord amb el que ha dit l'Àngel si no canvien les coses i estem a un any un any llescat de les eleccions i la campanya començarà ja ha començat jo crec la campanya però un any vistes ja es comença
Si hi ha algú que és capaç de xuclar la sensibilitat gironina que hi ha en aquests moments al carrer, amb aquests temes que hem estat, és que tampoc a nivell de la societat, nosaltres ara com a ciutadà diem què volem tenir, no? Seguretat pel carrer, neteja...
i serveix. Després es poden haver-hi que la meva vorera sigui més ampla o més esteta, però si anem a buscar tres puntals, seguretat, netedat, amb tot el que comporta, i serveis que em respoguin a les meves necessitats. Qui sigui capaç, que segur que hi són, de capaços,
d'entendre això i arribar, que és molt important, al ciutadà, perquè per molt que debatem en una taula i tot, si no som capaços d'anar i interlocutar amb aquell ciutadà que li preocupen aquestes coses, les coses estaran magres. I el paper d'Aliança Catalana l'hem de posar sobre la taula. Jo, com sabeu, no sóc filla, sóc filla adoptiva de Ripoll, perquè vaig néixer a Barcelona
I no comparteixo, però quan te l'escoltes té una música que ella sap fer molt bé i que agrada a la gent. Per què? Perquè està tocant temes que a la gent no s'hi preocupa.
i quan jo parlo amb amics meus de Ripoll i dic, ostres, com més que va arribar a ser alcaldessa, diuen, perquè Ripoll va viure una situació molt complexa, una cop que recordem tots ja sabem quin dia estem parlant, i no se'ns va acompanyar, no ens anem a sentir acompanyats, i per tant, a la gent aquesta música li agrada, llavors hem de tenir molta cura,
amb tots els respectes, perquè tothom té dret a fer la seva política i a no caure en el parany de donar-li més música de la que dona ella allà, que és totalment legítim, el discurs, cada un fa el discurs que creu que té que fer, però que després veurem a la realitat quin...
com sigui el discurs és molt maco, jo puc prometre que baixaré totes les taxes de, posaré taxes zeros a la ciutat de Girona i de Camprodon i de no sé on, però tenen que haver-hi taxes perquè si no no tenim serveis públics i la gent, les coses gratuïtes no surten, no? Per tant, el que puc dir, fer volar, el que faig de la realitat canvia molt, però el panorama municipal a Girona i crec que a molts altres jo el que és molt complex, a un any vista, un any i mig vista i que
La clau, jo recomanaria a qui es pugui presentar, o que ja suposo que ja ho té clar qui es presenta, tocar i arribar al ciutadà i ser proper al ciutadà. I si jo puc prometre que pintaré dues cases, no prometis que en pintaré quatre, perquè després les dues que queden sense pintar te les vindran a reclamar amb tot el dret. I hem de ser la gent que cada vegada té més informació.
té més necessitats i hem de saber trobar aquesta coherència de ser coherents amb el que prometem i amb el que volem fer i tocar i tocar i parlar amb el ciutadà això ho trobo fonamental, parlar, demanar opinions i d'aquí jo diria primer parlar amb el ciutadà i després fer el programa electoral no al revés, fer un programa electoral que després el vens i qui el compra el compra
És molt d'acord amb l'Eva i amb l'Àngel. És la capacitat de connectar amb el carrer. Ens agradi o no, i a mi tampoc m'agrada gens el discurs d'Aliança Catalana, però aquesta persona té una capacitat de connectar. Ha parlat de coses que altres, com que no sabien què dir, preferien no parlar.
I, a més, d'una forma molt simple, molt senzilla, fa servir el llenguatge del seu interlocutor i, per tant, a qui se l'adreça l'entenen, perquè són frases simples, sintàcticament construïdes amb el mínim i té aquesta capacitat que el missatge arriba.
A les eleccions, jo crec que qui tingui la capacitat de realment parlar-li al ciutadà d'allò que li preocupa però oferir-li les solucions, i no parlo de dir, tindrem una girona sostenible? No. Recollirem les escombraries del carrer. No tindrem una girona sostenible. No sé si la tindrem, però li recollirem les escombraries del carrer i li recollirem...
X, enllumenat, escolti, tots aquests carrers, en aquestes coses es milloraran, tardarem un any i mig o tardarem dos anys perquè això no es pot fer en tres mesos, etc. Qui tingui aquesta capacitat de connectar amb el carrer jo crec que ho tindrà ben posat per tenir, no dic si guanyar o no, no ho sé,
Però per tenir un bon resultat, tenint en compte una altra cosa, molt gironi també, que en veu alta es diuen unes coses però després a l'hora de votar en diuen unes altres. I aquí ens coneixem quasi tots també. Àngela, et tocarà tancar perquè estem acabant la tertúlia, ens queda un minut.
Un altre dia parlarem de les castanyeres i els castanyers que estan venent a les barraques, que no són la castanyera que treballen a les escoles, que és aquella àvia, que no sé què, tot això no existeix. Parlaríem del toro aquest que han prohibit a les fires, mentre alguna paradeta ven el col, per tant dius això és una mica contradictori,
I bé, la resta han estat unes fires jo diria normals, amb aquest plugim que va fer aquest dia gris, que és típic de les fires de Girona, que ja havíem perdut, amb temperatures de 30 i escaig de graus, les d'ahir eren suportables i per tant penso que hem tornat una mica a la tradició en aquest sentit.
Doncs parlarem de fires, jo volia parlar més i volia parlar fins i tot d'alguna cosa interessant que va dir Farao Octavi, bisbe de Girona, però no hem tingut temps, ens hem anat per altres coses. Hem començat parlant de bàsquet, molt contents, i hem acabat parlant de la ciutat i donant algunes indicacions del que podria passar, sobretot que s'escolti la gent i després que s'actuï en conseqüència. Gràcies, Pau, Àngel, Eva, gràcies a tot va bé, tornem demà. Ara són les 11.
Gràcies.