Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM Notícies en xarxa
Bon dia, són les 10, us parla Maria Lara. Segon dia de vaga de mestres i professors per reclamar millores laborals. Avui estan cridats a l'aturada dels docents de les comarques de Tarragona, les Terres de l'Ebre i també el Penedès. Escoltem ara Núria Estruc, que és una de les docents que es manifesta a Tarragona.
Doncs veient les perspectives d'altres vagues, tenim la certesa que aquestes vagues són una mobilització històrica. Llavors, aquesta és la nostra força que tenim davant de lluitar, davant del departament, davant de la negativa que té amb les negociacions i davant del pacte que han fet amb Comissions i Obreres i amb UGT. Per tant, la nostra força ara és la quantitat de profes que estem fent vaga i que estem molt convençuts de la nostra lluita. Llavors, davant de la negativa, més vagues, més vagues i més mobilització.
Tot plegat mentre els sindicats convocant situen en un 70% el seguiment de la vaga de les darreres hores al Barcelona i al Baix Obregat. Enmig d'aquestes jornades de lluita que s'allargaran fins divendres, Educació ha començat de fet a presentar els directors d'escoles i instituts a l'acord signat entre el Departament, Comissions Obreres i UGT.
I en mobilitat a causa d'aquestes protestes dels 200 hi ha tallades la Nacional 240 a Montblanc, l'A27, els accessos al port de Tarragona i també l'accés a l'autopista AP2. A banda, també un accident a l'AP7 a l'Aldea, en sentit València, deixa un carril tallat i provoca circulació intensa. També un altre accident a la C14 a Valls, talla completament la via en aquest punt amb desviaments senyalitzats i a banda també hi ha retencions habituals a la B2 i la B20, direcció Nus de Trinitat i
I Nus de Llobregat que s'accentuen per una varià a la B10. També hi ha retencions a la C58 entre Sabadell i Barcelona a la C33 i a la C17 direccionos de Trinitat i també a la B23 i a la 2 al Baix Llobregat. I l'L9 i l'L10 del metro de Barcelona estan tallades per la presència de fum. S'està revisant la zona per veure d'on podria sortir el fum, ja que d'entrada no s'ha detectat res que estigui cremant. Protecció Civil ha posat també en prealerta el Pla Ferrocat.
I en clau política el govern aprova avui un decret per desplegar la llei de l'ELA a Catalunya. Això permetrà que els afectats amb el grau més extrem de dependència d'aquesta malaltia neurodegenerativa puguin demanar a partir del dijous ajuts d'entre 5.000 i 15.000 euros mensuals.
I pel que fa el temps, avui el dia ha començat amb bancs de boina en alguns punts de l'interior que s'aniran dissipant al llarg del matí. En general, avui el dia serà solillet amb alguns núvols prims sense importància. De cara a la tarda sí que poden créixer nubolades en zones de muntanya però sense precipitacions. A banda, la temperatura pujarà sobretot a l'interior i al Pirineu amb màximes que arribaran fins i tot als 22 graus al pla de Lleida mentre que la resta es mouran entre els 16 i els 20.
Notícies en xarxa.
Ei, saps que l'Alt Empordà, el Baix Empordà, el Ripollès i tota la selva ja formen part de l'àrea integrada de Girona? Això vol dir que si vas de Ripoll a Girona o de Lloret a Figueres, ho pots fer amb una sola targeta de transport públic. Una sola targeta perquè puguis viatjar més lluny i combinar tots els mitjans de transport. Més fàcil, més còmode i més econòmic. Informa-te'n a gent.cat barra integració tarifària i aconsegueix la targeta on es troben tots els teus viatges. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Gestionar els teus residus de manera fàcil i ràpida a la web app Girona Recicle. Consulta quantes vegades has dipositat cada tipus de residu, comunica una incidència o concerta la recollida de voluminosos. És molt fàcil. Entra a girona.cat barra recicle, accedeix a l'enllaç i introdueix el codi de la teva targeta. En un moment tota la informació al teu abast. Girona Ciutat Circular, Ajuntament de Girona.
L'alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit.
Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM, la gironina. Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona.
Girona EFAEMA.
Bon dia, entrem en temps de Tartòlia, Girona FM, com passen 5 minuts a les 10 del matí d'aquest 17 de març. S'acosta la primavera, s'acosten moltes coses, en passen d'altres, la ciutat és viva, i de la ciutat i del país, i el que ells vulguin en parlarem amb les 3 persones que avui m'acompanyen aquí als estudis del carrer Balmes. Isabel Salamanya, molt bon dia. Bon dia. Què tal? Bé, bé.
ja li han fet la broma de dir, ara finalment sabem de quin peu coixeja no, trobo gent que diu, ai què t'ha passat? mira, provant a veure com es caminen tres potes ho dic si m'ho permeta perquè ha vingut amb una crosa i una caiguda que li va provocar una lesió de menís esperem que sigui momentani esperem que sigui momentani puguem tornar a pujar mínim alguna muntanya
Alguna muntanya, està molt bé poder-ho fer. No sé si puja a muntanyes, també m'ha ajudat amb ajuda, això ja fa temps, l'Esteve Vilanova. Què tal, Esteve? Bon dia. Bon dia, jo també vaig entrar i pensava que tenia enveja de mi, però no li aconsello. Molt bé, moltes gràcies per ser aquí també, Esteve, i la tercera pota d'aquesta tartulí, no per això la menys important, ja que parlàvem de tres potes, eren la... en Francesc Francisco Busquets. Molt bon dia.
Bon dia tingueu. Tu no, de moment no tens ajuda. De moment encara que minuo en dues cames, frèboles, força febles, diguem-ne, però encara m'aguanten. No necessito la tercera cama. De moment, eh? I per molts anys que sigui així i que l'Isabel sigui absolutament provisional i l'Esteve jo crec que la fa més per seguretat seva que no per res més. Jo el màxim que pots dir ja és que la conservi així. Exacte. Que no em pitjori. Com aquell que diu que ens quedem com estem i que ja estem prou bé. Sí, sí.
Molt bé, escolteu, hem passat un cap de setmana de vents i ventades que ha provocat moltes reaccions. Caigudes d'arbres. Caigudes d'arbres, uns 70 a la ciutat de Girona, eh? Això, hi ha gent que ho ha volgut explicar, ho ha explicat perquè hi entenen el sentit que després d'una llarga sequera han vingut moltes pluges, que la terra està molt esponjosa i que les arrels amb la ventada...
no havien aguantat, de tota manera, sempre és un perill, no és la primera vegada, havien caigut arbres a la d'Avesa, havien caigut arbres en un lloc que els tècnics de l'Ajuntament deien que calia actuar i teien arbres, que era la zona de les pedreres, el damunt del jardí d'infància, uns veïns s'hi oposaven, però clar, quan hi ha un perill realment per la gent, a vegades aquestes coses s'han de fer, és a dir, arbres s'han de plantar però a vegades també s'han de tallar.
I s'han d'anar diagnosticant com estan l'estat en què estan, de reglament, si se'ls arregla prou, si se'ls pot haver, si no se'ls pot haver, i per tant tenir una mica l'obscultació de com estan els arbres de la ciutat per quan venen aquests fenòmens, que no hi hagi perills per la ciutadania. I l'alçada, s'ha de controlar l'alçada. A tu també, jo recordo...
quan vivia a Montjuïc, que en el semàforo aquest que hi ha a l'entrada, com més de Montjuïc, que aquell semàforo ja parat, es va matar un noi, li va caure una branca a sobre, de l'anisbal, i li va caure ben bé a sobre, estava parat en una furgoneta i li va matallar.
O sigui que aquest dia dintre de tot, dintre de la mala sort també hi va haver, hi va caure un arbre a la ronda Ferran Puig, que va caure al damunt d'un cotxe que anava en marxa d'una parella estrangera que tenia el cotxe llogat i que els hi va caure la part del darrere, és a dir, a vegades aquests factors també hi són. Tu també hi entens d'aquestes coses i també... Per les xarxes algú ha dit que possiblement s'havien de poder més alguns arbres.
A veure, això depèn del moment que t'enganxa. Fixa't, tu mires, han caigut molts arbres que majoritarament tenien fulla, que són els que pesen més. Sí que n'ha caigut algú que no té fulla, però ja potser potria estar més, a vegades, el tronc pot estar...
amb el mes, però tu mires i dius, mira, han caigut els dines, han caigut roures, que són de fulla perenne, o has vist que hi havia molts arbres de la mort que han caigut en aquestes zones d'aquí. Molts són arbres, o jo crec que això una cosa i l'altra és l'alçada. És veritat que hi ha arbres que tenen tanta alçada...
que les capçades també desequilibren i jo també em sembla el que tu deies el fet d'aquests canvis aquesta pluja tan forta ens ha deixat després d'una gran sequera tu passes jo l'altre dia anava cap a Santa Coloma
Jo no havia vist mai tants marges caiguts. Mira que hi vaig, eh? I la quantitat de marges que han baixat, i que segueixen baixant. I dius, esclar, és que encara tenen tanta aigua, no?, que el nas s'assecant provoca, diríem, un... I baixen, esclar, baixen... Estan baixant arbres, jo pensava... Sense vent, també, eh?
Per tant, diguem-ne, és uns fenomen meteorològics en els quals segurament també ho farà que hem d'intentar veure com controlem tota aquesta vegetació, perquè també això és... Abans es deia que la vegetació aguanta el terreny i això, i ara depèn de com...
Vull dir, també, perquè hi ha hagut un excés, no sé si la paraula és excés, però és veritat que després d'una llarga sequera, diguem-ne, tanta aigua, el que fa és que, diguem-ne... Va deixant curats i baumes a terra, que després quan plou molt s'omplen i a l'estar buit, vull dir, tot queda argilos i per tant els falta capacitat d'aguantar. Llavors ve el vent, ve el follam, el que sigui...
I una altra cosa, la seguretat absoluta no existeix, i per tant, vull dir, quan venen fenòmens de vent fort, alguna cosa o altra passa, i de franques que han caigut i que han matat alguna persona o que han fet mal a vents immobles o mobles, doncs, de tant en tant passa. Potser ara passa més sovint, però això que diem de la sequera i la pluja de saber és persistent. Però, ara, val la pena que qui tingui cura d'aquestes coses vagi escoltant tant com pugui
com estan per prendre aquelles mesures preventives possibles que això no és una garantia absoluta i ho hem de tenir en compte també van caure arbres a la pujada dels àngels per la pujada tradicional diguem-ne amb cotxe i que es va haver de treure durant unes hores es va haver d'anul·lar la pujada dels àngels del GEC que jo crec que va estar bé perquè realment el vent que bufava era important els episodis de vent a la ciutat el diumenge al matí van ser importants
Però tenim altres temes, vull dir, per exemple, a la Devesa durant molt de temps s'ha anat parlant, tu coneixes bé perquè penso que n'has parlat alguna vegada i és veritat que s'hi ha d'actuar, quan un arbre no està bé s'hi ha d'actuar i a vegades dona la sensació, i us ho pregunto, però dona la sensació aquella que hi ha gent que diu no.
No, no, la gestió forestal en els boscos és evident que es necessita i en les ciutats i en el que aquí, a veure, una de les coses que ha guanyat Girona és que tenim zones arberades importants per tots els cantons, el tenim pel sud, el tenim pel nord...
el tenim sobretot per desgavar-les i per tant s'hi ha d'actuar i per tant és evident que com hi ha episodis de ben fort que va ser un episodi ben fort tampoc el més exagerat del món però va bufar bé doncs s'hi ha d'actuar
No, però la deia en Quico, el que és molt important, de fet, són els temes de prevenció. Si no som prou actius, per tant, ara segurament hem de canviar els protocols de prevenció, perquè aquests fenòmens meteorològics ens estan portant a noves situacions que no teníem o que són més freqüents. Jo crec que, com deia ell, s'ha de treballar molt el tema de precaució i segurament el cas de la Devesa
ara no ho sé, perquè ho desconec, però abans hi teníem fixa alguna persona que el seguia de manera constant, i això, el fet que algú controli arbre-arbre, perquè els teníem aquell arbre-arbre detectat, sabies les patologies, tu sabies que si aquell patia d'una cosa, l'altra era possible, a través dels fons, a través que podia passar-li alguna cosa, llavors a vegades havíem de tallar sense que passés.
crec que ara ja ho porto una empresa abans eren persones més nominals ara ho porten a empreses el que és molt important és el coneixement i sobretot ser molt preventiu ara, això com diu re zero no existeix no, re zero no existeix això és evident
És que el vent va passar cent i escaig per hora, no? Sí, sí, sí. Un 70 a Girona. En alguns punts, sí, per exemple, a l'encordà sí que van arribar 130, però a Girona van fregar els 70 km per hora. Que ja és molt, eh? Que ja és molt, però per una ciutat com Girona, que no hi estem acostumats, això segurament aprovou...
Clar, també hauríem de mirar, a veure, segur que hi ha carrers, que són, perquè és que hi ha tot això, l'orientació, vull dir, hi ha també temes d'orientacions, segurament hi ha tota una sèrie de coses que van més enllà de la pròpia patologia dels arbres, sinó també de l'estructura de la ciutat. Els Països Catalans de Salt, i a terme municipal de Salt, també van baixar alguns arbres, és a dir que...
que va ser un episodi que ho dèiem, que aquestes coses a vegades passen. Us va estrenyar per això aquesta vegada? És a dir, el tema és sempre el mateix, que és a vegades mirem una cosa en comparació amb una altra. Ara fa tres setmanes vam tenir aquell famós episodi que es van anul·lar les escoles perquè hi va haver una ventada molt gran a l'àrea metropolitana i Girona no va bufar ni una gota d'aigua.
ni escoles, les biblioteques estaven tancades... És que la naturalesa no compleix els protocols. Exacte, exacte. No sé què li passa a la naturalesa, que és incapaç de seguir els protocols que se li indiquen. I en canvi aquesta vegada, diguem, no hi ha hagut una alerta localitzada. A veure, jo també, a vegades, jo crec que en fem un gran mas, és a dir, va fer molt de vent, i és veritat, i quan fa un episodi d'aquests de vent, el que has de fer és tenir...
Un cert sentit comú, vull dir, no reclamo t'alertes continuades, però sí que va estranyar que aquella vegada hi va ser-hi, aquesta vegada no hi va gaire i que a més a més va sortir la subcap, la subdirectora general de protecció civil, dient que no tocava.
me va estranyar, per dir-ho d'alguna manera me va estranyar perquè realment va bufar i va haver-hi ferits a comarques gironines i va haver-hi quatre persones ferides i va haver-hi l'arbre que va caure en fi, es van anul·lar a la tarda, per exemple la fira de formatges a la fira i a l'auditori es van anul·lar sota la d'avesa, diguem però totes dues vegades les advertències van ser encertades el que passa és que depèn d'on el que no es pot és dir
Tot Catalunya feia una predicció, o per tot Girona comarques, i que per tot sigui igual, vull dir, en unes comarques afectarà més, i per tant la prevenció serà encertada, i en d'altres no afectarà gens, i per tant allà la prevenció, que és el que va passar a Girona, i algú es va queixar, i home, aquí no ens havien de fer tancar tantes coses pel que va passar. Bueno, com se li ha vist el cul, diu que és femella, que deia aquell, no?
abans és impossible de saber-ho. Per tant, les prediccions són bones, però no arriben, diguem-ne, d'aquella manera capilar, exactament a per tot igual. Va, deixeu-me ser una mica dolent. Jo crec que aquests són temes que hauríem de ser tots... La lleialtat institucional hauria de ser-hi. Perquè si ho polititzem tant, a tot això ens acaba creant molta confusió. Al final, el polític, nosaltres que hem estat polítics tots, els tècnics t'aconsellen.
I llavors no podem perdre la confiança en els tècnics. Efectivament, la ciència cada vegada l'encertem més, no? I és propi, no sé ara, aquests moments, no? Hi estem més que en una guerra que veiem que un dron te toca una cadira, no? Per tant, diríem, els nivells d'avançament en la tècnica per arribar a coses molt particulars hi és. Ara, doncs, qualsevol, amb el tema dels béns o el tema meteorològic, et pot desviar, et pot fer canviar una tendència ràpidament.
Jo crec que hauríem... Perquè, al final, ens acabem discutint políticament, però desacreditem els tècnics. I, per tant, què ha passat? Si la noia diu, li semblava, entre altres coses, erradament o no, la tramuntània és un fenomen que és típic de les nostres comarques, calcula que són 140, diu, bueno, a l'Empordà arriben a 170.
i no és el mateix o el que et pugui passar a vegades a l'Empordà en alguna gran ciutat que els perills d'una gran ciutat no són només un arbre que et caigui són un balcó que estan molt menys preparades però jo crec que hem de tenir una mica confiança perquè si anem desconfiant tant ens arribarà un moment en què desanimo molt pels que hem treballat en plans d'estratègia que hem treballat en plans de risc home, tu no tens tanta mala fe
jo crec que això seria bo que fiqués com un pacte perquè ja estem barallant-nos amb tantes coses el nostre país també, Catalunya ha de ser molt difícil fer unes previsions molt matemàries perquè l'orografia és tan complexa que tampoc no...
Tinc un microclima molt especial que fa que, per exemple... Microclimes? Microclimes, que el que fa és que, per exemple, ja no sigui ni dintre d'una mateixa comarca, passi el mateix, perquè a veure, hi ha comarques com, per exemple, allò que dèiem, les comarques, què té a veure Blanes amb ER? I són la mateixa comarca, a vegades aquestes coses, no? Perquè l'ho diu l'Esteve...
I de mica en mica jo crec que sí que es van encertant i jo estic d'acord, però heu tocat tres temes i abans anava a dir, deixeu-me ser una mica dolent. La sensació és que a vegades és una sensació molt gironina, no? Aquella de dir és que des de Barcelona...
es veu tot d'una manera, i és allò de dir plou a Barcelona, plou a Catalunya, i no és necessàriament així. Segurament si no hi hagués hagut l'episodi de les alertes de fa tres setmanes o un mes ja, perquè passa molt ràpid tot això, en el qual un dia que Girona feia una lleugera brisa, es havia tancat tot, no hi va haver escoles, les biblioteques van tancar, les activitats van fer, i tothom va trobar-ho exagerat, i en canvi aquest dia que hi havia realment vent,
No va passar res, segurament s'ha d'ajustar. Aquesta és una, però llavors has dit dues coses que jo crec que són importants. Una, la confiança en els tècnics i l'altra, la lleialtat institucional. A mi em dóna la impressió que, no vull dir polititzes, es fa partidisme a vegades exageradament amb temes que no se n'haurien de fer, com ves, per exemple, la seguretat de les persones quan hi ha...
aigats, com hi ha neu, com hi ha episodis de vent. Clar, llavors què passa? Que tothom utilitza les armes que té per fer-ho. Una de les conseqüències que hi va haver-hi va ser que va tornar a quedar sense llum al Pavelló de Fontajau. El Pavelló de Fontajau sí que és veritat que hi va haver-hi fent, que hi va haver-hi aquestes ventades. Però ja havia passat, és la tercera o quarta vegada que passa.
ha passat en moments molt puntuals, en el sentit que partits de bàsquet de l'Espargirona, de l'Uni, de les noies i dels nois, diguem-ne, s'han tallat com aquest, i llavors la sensació... I en directe per la tele. I en directe per la tele. I la sensació és que jo ja fa massa temps, i això és una cosa que avui... Avui hi ha un article duríssim d'en Xavi Masacs en l'esportiu, però també ho diu. No és un problema de l'actual equip de govern. Això ve d'uns anys que no s'ha fet el manteniment...
adequat, però sí la sensació aquella que si realment has de tenir un generador o si realment estàs comprant un SAI això s'hauria de fer més ràpid i llavors entraríem ja en el món aquest de la burocràcia municipal i allò complicat que és tot
Jo crec, personalment, el tema del pavelló. Perquè és que algú em diu, fa 20 anys o 30, bueno, ja, si es va fer el 92, es va fer el 93, el 94, diguem un moment que es va fer, doncs devíem fer-lo manteniment perquè ja es va fer, entens? I això suposa que aquell moment estava bé, jo me'n recordo. També cal recordar, no sé si tu hi eres, però en Quico, Quico segur, perdó, dir Quico, Quico... No, no, i això, en capaig laboral també.
Ah, tu també hi eres, però quan... Sí, vaig pagar el foc abans que... Te recordes que hi havia allà un gran abocador industrial? Sí, sí, sí. El primer de les coses que vaig fer quan vaig arribar a l'Ajuntament va ser anar a parlar amb els bombers que fessin el favor... Que passava la miera bucantó. Sí, i era horrorós. No, però jo parlava amb qui vulgui que segur que hi era...
que diguem-ne que tot això també va venir, és a dir, Fontejau existeix, deixeu-m'ho dir així, gràcies a uns deguters que hi va haver a Palau amb un partit televisat entre el Balbi, que es deia llavors l'equip de bàsquet de Girona, i la Penya, però allà hi va haver una reacció immediata. Va accelerar, va accelerar. Jo recordo que aquella mateixa nit l'arcalde va trucar al president del bàsquet per dir-ho i l'endemà convocava una roda de premsa i deia que tot estava en marxa i que s'iniciava ja.
La sensació aquella, diguem-ne, que políticament allà es va actuar bé i al cap del temps que va trigar, perquè evidentment un pavelló no es fa en sis mesos, doncs hi va haver un pavelló que es va inaugurar. Sí, el 93. Però a veure, jo crec que aquí ha passat una cosa amb el pavelló i que no és...
En el moment en què hi havia bàsquet de primera categoria, s'anava mantingent i es mantenia molt. En el moment en què no teníem bàsquet, que s'ha dedicat, que ha estat més quotidià, d'una cosa més quotidian, jo crec que ha baixat la pressió del manteniment.
Per tant, no estic acusant a ningú. Es va inaugurar el 4 de setembre del 93. 93, veus? No anàvem errats. 33 anys. Clar. Llavors, jo crec que aquí ha anat baixant i segurament, esclar, tenim l'allumenat, segurament, que no s'ha canviat i és que encara són halògens, no?
No ho sé, però sí, sí, sí. Per tant, segurament que necessiti una gran inversió que, possiblement, si haguéssim estat encara tinguent un equip de primera... Sí, quan hi va haver aquells anys que diguem-ne que l'equip va baixar a l'EB... Jo crec que això fa que també li donis menys importància com a inversió...
relaxat. Exacte, ens relaxin i que per tant perdis i ara el que s'ha de fer, doncs tu accelerem-ho, no? I que els equipaments, igual que les persones, es van envellint i es van fent grans i per tant s'han d'anar retocant i s'han d'anar posant el dia i s'han d'anar revisant cada any, és a dir, és una mica com tot. Jo no estic pas dient que no s'hagi fet, però vull dir 30-35 anys després vol dir que les coses han envellit i que per tant si no s'ha fet el manteniment com pertocava, cosa que repeteixo no sé, doncs passen coses
Previsibles o imprevisibles a vegades? És que a nivell, i ara us ho voldria preguntar, a nivell d'instal·lacions esportives de primer nivell, quan estem parlant d'equips a l'elit, en aquest cas, diguem-ne que Girona va una mica a coixa, perquè el pavelló de Fontageu té aquestes mancances, el marcador, el llum, que s'han de resoldre...
perquè tothom... Com va marxar, no? Com es va desmuntar, clar. Però ara es necessita un... També va fallat un dia el marcador i per la complexitat que té l'ACB en aquests moments i la lliga femenina també es necessita que funcioni com una llotja i és un problema d'inversió, és un problema de diners, no? Montilivi està com està. Sembla que tindrem nou camp a Montilivi? És a dir, al Girona? Al Girona sembla que tindrà nou camp. Jo crec que primer ha d'assegurar... No a Montilivi, però sembla que tindrà nou camp, no?
Sembla que tindran el camp. Ara estem somrient. L'opció de Viladarets se n'ha parlat molt. En canvi jo, m'atreveixo, quan que ho veig dir-ho aquí ho tornaré a repetir, sense cap prova, ja ho dic, sense cap prova. Senzillament el que em diu el nas és que crec que s'estan tornant a mirar aquells terrenys que hi ha entre torres de Palau...
i la variant. Aquells talenys que ja s'havien mirat en el seu moment i que es van descartar per al preu que en demanaven els propietaris, és a dir, els talenys de l'OMS, per entendre'ns d'alguna manera, tot el que hi ha, diguem-ne, entre torres de Palau, les instal·lacions del GEC, fins a la variant, a la part aquella que no és ben bé Palau 2, diguem-ne. Sí, sí, sí. Que per tant vol diria estar girant-hi fornells.
Sí, però seria dintre del terme municipal de Girona, encara. Deu ser justet, justet, ja. Sí, perquè el terme municipal arriba fins a la Variant. La Variant, jo crec, la Variant i l'Unyà fan de límite en aquella zona. Allò és gran, però no en tinc... És a dir, és una simple intuïció. A aquelles terres hi ha una part molt alta d'inundabilitat. Sí.
Hi ha tota una part, que jo me'n recordo, perquè quan vam fer l'Averiant i vam d'allòs hi havia una part important de camps inundables. Jo crec que agafen més a l'altre cantó o a l'altre cantó del riu, però perquè llavors allò puja, per dir-ho. Insisteixo que és una simple intuïció, i no vull dir-ho. S'ha parlat molt de Vilablarets, que és veritat, amb la qual cosa això també vindrà. A l'estadi del GEC també s'havia parlat, em sembla, de l'estadi.
la part de sota l'estadi del GEC que és la zona aquesta però no ho sé, jo crec que s'està contemplant tot Montilivi també ara això voldria dir que haurien de fer una sortida de la variant perquè tot el trànsit que ha d'anar al camp de futbol ha de passar per la zona de Palau, llavors, bueno, pobles de Palau això col·lapsa, eh? hauria de ser una inversió important, eh? de comunicacions, eh?
Vilablareig també comportaria una inversió en mobilitat important i a més a més dintre de tot Vilablareig acabaria afectant, acabaria afectant, acabaria formant part del mateix problema, problema amb solució que és tot el campus de salut de salt que també en aquests moments recordem que està encallat per la banda de salt pel tema precisament dels estudis de mobilitat.
Vila Blareig avui hi ha unes hores que ja és d'impossible trànsit, és a dir, entre dues i tres de la tarda... I de cinc a sis de la tarda. I de cinc a sis de la tarda per totes les zones industrials i tot plegat. La connexió amb l'autopista és d'un trànsit complicadíssim. Per tant, si anem posant encara més nosos sense més infraestructura...
agraeixarem més el problema aquests són els casos aquests quan es va planificar jo crec que això era l'any 2006-2007 des de l'Ajuntament de Girona vam demanar que es fés un pla de mobilitat global perquè efectivament aquest nombre d'habitatges 2.800 que eren afegit en tota la industrial estava claríssim que el creava un col·lapse això no sabia pas de ser aire savi
i bé vam demostrar amb estudis ens vam trobar amb aquesta cosa a l'àrea metropolitana perquè com que en aquell moment Vilabalareig no arribava no recordo un nombre d'habitants però estava per sota en tot cas de 20.000 que és quan et demanen un pla de mobilitat Vilabalareig devia tenir tirant molt al llarg 1.300, 1.400, 1.500 que ara s'han gairebé doblat Estàs obligat només amb ciutats a partir de 20.000 habitants què passa? Quan són contínuos urbans és clar, és un... no dic com el...
carinyo la paraula, no, eh? És un gran barri que s'està accionat perquè no ens diferencia res des d'un punt de vista de continuïtat urbanística. Per tant, ja es va demostrar i no va haver-hi manera perquè això volia dir que havíem de fer un estudi i que ens representava una inversió en infraestructures que era discutible que les havia de fer perquè allà t'agafa una part de la Generalitat, una part, no?, perquè, esclar, tens tota l'autopista i, diguem, les que són comarcals, llavors van dir, aquí...
el pla de mobilitat no tenen obligació de fer-lo i ens vam quedar així i aquest és el gran problema d'organitzar l'àrea metropolitana que és que com que segueixen governant la dimensió dels municipis clar, la dimensió de població dels municipis això trenca qualsevol lògica de planificació real d'aquests territoris però és una cosa que ja fa anys que se n'en parla de tota la vida
diguem-ne trama urbana diguem-ne àrea urbana diguem-ne àrea metropolitana i segurament algun dia serà necessari perquè en aquests moments diguem-ne des d'un punt de vista de mobilitat és imprescindible i d'altres però de mobilitat és imprescindible tu deies el...
La carretera, deixeu-me dir així, que ve de Platja d'Aro, que va a l'autopista, la 76, és una carretera comarcal. Els carrers deuen ser municipals, l'autopista, què hi passa? És a dir, aquí afecta totes les administracions i ara, de cares al campus de salut de salt, també és evident que s'ha de canviar l'entrada per salt, que segons les previsions ja està feta, és a dir...
es porta 300 metres la rotonda per dir-ho d'alguna manera a l'autopista es porta uns 300 metres perquè hi hagi una entrada directa i per el que m'han explicat les previsions són que amb una mena d'allò que abans els que no hi entenem en dèiem escalèxtric vull dir amb doble d'això hi hagi entrada directa a salt i a les cableteres però per altres n'hi hagi una que vagi directament a l'hospital aquí tenim una altra coll d'ampolla que venim d'una autopista carregada no carregada, no col·lapsada
aquest és un altre el que cal per tant és mirar les coses no localment jo diria que hi ha ni tan sols metropolitanament sinó que més enllà de metropolitanament en aquest cas la gran maria metropolitana de Girona és una qüestió ja més comarcal
És regional en aquest nostre cas. Per tant, totes les administracions s'hi han d'implicar i no pot ser que hi hagi aquestes susceptibilitats que si el lideratge ha de ser d'una ciutat o d'una altra o aquesta por que es té en algunes ciutats o alguns pobles que tenen por del lideratge de Girona. Jo penso que no hi ha d'haver-hi en aquí lideratges per se, sinó que hi ha d'haver-hi mirar quines són les necessitats globals
metropolitanes i supermetropolitanes i per tant totes les administracions, diputació, generalitat i ajuntaments posar-se a treballar pel bé comú per dir-ho d'alguna manera ara això és molt difícil, això és molt fàcil de dir i a l'hora de la veritat és difícil perquè hi ha moltes reticències però aquestes reticències van en contra d'ells mateixos ara mateix dius que està col·lapsat a les dues ells també les pateixen sí, sí, sí, tant i tant
Bàsicament ells els pateixen. En canvi, una aportura de mires, vull dir que... Suposo que te'l refereixes, diguem-ne, a el que és el Machirgo, el tros aquell que... En Machirgo hi ha bastants errors, hi ha un gran error també, i aquest l'hem també de dir, que jo no el vaig entendre, que és que, esclar, han empatitit la rotona de Machirgo.
Aquesta empateta va empatitir per fer el carrer al bici, clar, vol dir que és que no s'ha de ser ni físic. És que a vegades jo el sentit com ho funciona. Aquella luta ha de funcionar més bé abans que no pas ara, ja t'ho diré jo. Home, clar, perquè tu no tens prou temps per fer els girs i per tant vas col·lapsant.
I perquè, a més a més, hi ha els semàforos per al carril bici. Per tant, jo crec que aquesta solució, que aquesta sí que és de l'Ajuntament, va ser una molt mala solució. Podem fer carrils bici, però potser ens hem de pensar si la mobilitat de la bicicleta ha de perjudicar, perquè al final acaben creant embuts, però a més a més contaminació. És el que dius ara. No, no, és que ells podria haver solucionat d'una altra manera, jo crec, els carrils bicicletes en aquest punt. Sí, sí, sí.
I es va consultar en el seu moment, diguem-ne, en els altres ajuntaments del costat, que també els afectava això. No ho sé, no ho sé. Però jo crec que a vegades, no ho sé, Quico, però a vegades aquest miratge tan petit, no?, de mirar-nos tant el malic en el territori... I el ara.
Mira, és el mateix que dèiem abans que vam fer en el temps de la climatologia. És clar, els fluxos d'aquest país diaris, de gent que ens moguem i amunt i avall, és a dir, si aquell fenomen que pot afectar l'àrea metropolitana de Barcelona, tu tens en compte els fluxos de Girona o de Tarragona que diàriament es desplacen en trenc, en cotxe, efectivament que...
Tu no pots portar la gent amb un carrer o sense sortida, perquè si tu surts de l'Empordà i et fa vent i aquí no en fa, mira, per sort, però mentre has sortit ja tens un risc. Jo crec que hem de començar a veure que els fluxes van molt més allà i que l'agreixut des dels fluxes és dintre un lloc de l'altre. Per tant, hi ha d'haver no només...
aquest fluxe d'anada i tornada, sinó també la dimensió del fluxe. I aquí ens està passant que si tu tens uns fluxes tan relacionals, tan ràpids, com tenim entre Vilagorets i Girona, i empatiteixes aquests fluxes, bueno, això...
Jo crec que... Tècnics hi ha, i això també sí que ho van decidir els tècnics. Aquesta vegada sí. Hi va haver una decisió política, és evident, però van ser els tècnics que ho van fer. De tota manera, això que dius, és a dir, també hi ha, deixeu-m'ho dir, també hi ha política en el tema. És a dir, me'n vaig ara per no parlar de Girona, ciutat de Barcelona. La ciutat de Barcelona, te'n dones compte que en un moment determinat...
Es va estudiar així perquè compliquessin l'entrada a la ciutat i compliquen. Tu, per exemple, passes pel Tornel de Glòries i el Tornel de Glòries està pensat per ser exactament allò que és i, per tant, provoca unes retencions bastant importants. Llavors tenim la cosa que l'altra vegada torno a fer de dir, esclar, tothom pensa en l'entrada a Barcelona, en la sortida a Barcelona, de la gent que va fora.
Però llavors no pensen que a vegades molta gent d'aquesta de Barcelona va a la Costa Brava o que va a altres llocs perquè els discursos de transport públic funcionen molt bé, fins que els has de fer tu, per dir-ho d'alguna manera, perquè tota aquella gent que fa discursos de transport públic a la ciutat de Barcelona, com ha de venir a Bagú o Port de la Selva, no agafa transport públic, eh, també.
Ha sigut una mica així per dir-ho, però vull dir que... Tot els que han portat mobilitat i en Quico ho ha portat, jo me'n recordo que encara hi havia el Francesc Francisco, que no sé què volien fer el pass a Catalunya, i jo vaig fer una consulta en en García... García Bregado. No, el que era de mobilitat a Barcelona, que era en García Ramon.
i em diu, on te me parles a la plaça Catalunya de Girona diu, doncs aquí el més important és el caos perquè quan hi ha caos és com la teva taula quan hi ha caos, l'únic que t'autoorganitzes i per tant tothom té la seva estratègia i hi ha moments que cal crear un cert caos per autoorganitzar això no vol dir que sigui bàlid per tot arreu
però diu, és que tu tens la teva taula desordenada però tu la coneixes i quan t'ha volgut a la desmanega ja resulta que t'has perdut el control diu, doncs en aquest cas de plaça Catalunya era quan volíem fer l'ampliació per anar pilotonalitzant i em va dir, doncs en aquest cas s'ha d'autoregular i amb el temps anirà baixant la intensitat de trànsit i és el que ha passat, ara podríem gairebé tancar la plaça Catalunya quan érem regidors nosaltres no però perquè s'ha pacificat els entorns l'accés dintre del barri vell i tot plegat
Per tant, per això dic que és una qüestió de fluxes, no? No, no, és clar, jo pensava, i com que ja tenim una certa edat els que estem aquí, esclar, la gent que no recorda que quan no hi havia la plaça de Catalunya, els cotxes que anaven... Parlo de fa molts anys, eh? Parlo de fa molts anys, però els cotxes que anaven... És una d'aquelles coses que en els grups aquests de fotos antigues a vegades es veuen per anar cap a la costa, per anar cap a Sant Feliu, havies de passar pel pont.
de Pedra, ja us recordeu aquelles senyals de trànsit que hi havia el Pont de Pedra, quan el Pont de Pedra era de doble direcció i que passava tot allò. Clar, ha canviat. Plaça Catalunya torna a estar, sempre es parla de la Plaça Catalunya, però és veritat, el trànsit al barri vell es va restringir.
i els que ho trobaran una bestiesa ara ho reclamarien, està bé el que passa és a dir, permet l'accés a qui hi ha d'entrar-hi però no hi ha trànsit aquelles voltes que tots havien fet entre carrer Ciutadans donar la volta i llavors tornar per la Rambla això ho havien fet amb cotxe, eh? Jordi, això que dius tu del carrer del Carme per anar cap a la Costa Brau i tot plegat, afegeixi que el trànsit s'ha multiplicat per quant? Per 10?
però jo crec que més i tot tot plegat és el que provoca aquest gran embolic no, però ho deia per una raó, per exemple ara es torna a parlar del plaça Catalunya ara s'hi faran obres ahir vaig veure que ja començaven a fer els preparatius perquè un terç de les vigues que sostenen la plaça Catalunya i això ho han dit els tècnics sense que hi hagi un perill real que ningú s'espensi que això pot col·lapsar això a l'època teoria en van fer una
Sí, ja, ja. I ara la Cristina Andreu aquest dia va dir que havia demanat una, quan ella encara estava a l'Ajuntament, una auditoria de tots els ponts per comprovar que els ponts estiguessin bé, que és una cosa lògica, perquè també hi ha casos com per exemple el de la passera de la Font del Rei, que fa sis anys que està tancada,
I no és un problema, perquè allò és una passera d'avianants, és a dir, no estem parlant d'un pont en el sentit. I jo moltes vegades he preguntat com pot ser i aquest dia em van donar la solució. És a dir, sí que hi ha problemes burocràtics, però sobretot n'hi ha un. Per sota el pont hi passen línies d'Andesa i no hi ha manera de fer entendre ni fer quadrar l'empresa aquesta.
Potser que passi, sí. Jo crec que, diguem-ne, polsant els botons correctes se la pot fer moure, si és que aquest és el problema. Caldria. Passa que a vegades cal fer una certa pressió i moure't amb saviesa i una certa celeritat. La passera de la font del rei aquella que...
l'acabar a l'escola normal des del que ve el Carme, que és una passera de vianants, diguem-ne. Porta sis anys tancada des d'abans, jo diria que d'abans de la pandèmia, eh? Diria, eh? Tampoc no ho volia assegurar, però... Però tampoc pot tenir tanta cosa penjada, perquè era una passera que no pot tenir gaire... No hi ha gaire res. No, cables, cables, cables que passen per sota, sí, sí. No, no, però... Jo també gaire interès en fer-ho, perquè... No, ni gaire interès, ni gaire pressió, perquè qui ho ha de fer, qui ho puc fer, ho faci, m'imagino jo, eh? Vull dir que...
Però algú s'ha de moure, perquè aquestes coses s'accelerin o es moguin, algú ha de remengar-se i posar-se la feina. No, i el tema que ara parleu, tornant a la plaça Catalunya, la mobilitat, al final, jo crec que els que no som tècnics, que ens ho mirem allò com els jubilats de les obres, també ja ho reconec, eh?,
la sensació que tindrà és que algun dia a la plaça de Catalunya deixarà d'haver-hi cotxes perquè a veure quins cotxes hi ha en aquests moments els que venen de la universitat que han de passar per allà per dir-ho els que baixen de les pedreres i que donen la volta i això es podria resoldre però costaria i llavors bàsicament els cotxes diguem-ne que hi estan a parc
No, perquè a la plaça Catalunya aquí, a part que és càrrega i descàrrega tot el dia. No, no, per passar. Ah, per passar, sí, sí, evidentment s'ha de trobar una solució pels veïns. Però jo crec que s'acabarà fent segurament de la mateixa manera que a les vostres èpoques es va fer de vianants, inclús abans de les teves èpoques, el carrer Nou, el carrer Santa Clara...
que renou amb grans plors dels comerçants que els matàvem el negoci i Santa Clara també i en canvi ara no n'hi hauria al cap de dos anys que no n'hi havia cap que volgués canviar i en canvi s'hi van oposar d'una manera més dramàtica
i la plaça d'independència tot era un drama la plaça d'independència era un circuit els canvis sempre és el que costa i l'adaptació evidentment la plaça de Catalunya necessita repensar-se però deixa'm ja que estàs dient i que he sentit i per tant ara vaig opinar a mi me sembla que hi ha un principi amb això de la participança equivocada i com que hem estat
L'Ajuntament, i ho dic així, no sé, potser ens en dirà alguna cosa de l'Ajuntament, tu no pots fer una participança sense un projecte del que voldries fer, sobre possibilitats. Perquè el ciutadà no sap, no pot ordenar-se un paper en blanc. Aquí és com mates els projectes. Els estàs ja, d'entrada, és difícil posar-te d'acord. Per tant, si jo he de donar un consell,
És, facin tres projectes, el possible, l'utòpic i el que pactarem. Perquè si van amb una carta en blanc és que no arribarem a lloc. Per tant, si realment pensem que és important millorar la plaça, i això me'n recordo que ja ho havíem dit tots, de fer un hall d'entrada de...
de comunicació entre l'Eixample i el barri vell, això ja portem anys, ja me'n recordo, amb la Zoila discutint que la Zoila, dèiem un pont, ja passem, bueno, ho trobaríem, diríem, cadascú opinava diferent, però fer una participança a cèl·lula així, amb una taula rasa...
maten el projecte. I, perdó, ho vull deixar... És que la participació... S'ha d'organitzar molt per dona i s'ha de pensar molt com la vols fer, perquè els ciutadans... Escolta, és com dir, escolta, jo et planto donar-ho, no et planti, miri i faci el que vulgui, quin benefici... Una ciutat no es pot menar assembleàriament. Exactament. No podem... Per això els votem els clàtics, no? Jo crec que la millor participança és la de cada quatre anys quan es va votar.
I no, i després hi poden participar... Una altra cosa és que després informi-se bé, per exemple, ahir va haver-hi una... Una explicació del... Del pressupost. Una auditoria informativa, una auditoria no, una audició informativa sobre el tema dels pressupostos. Que no hi havia ningú. 30 persones. No, unes 30 persones, i si mires la foto, 3 o 4, les 3 o 4 primeres ja són de l'Ajuntament, diguem-ne. Per tant...
Per tant, la participació, jo m'estimo més a dir participació que no pas participant-se, però vaja, ha de ser participativa, si permeteu la redundància. I per tant no es pot fer participació ni participant-se si no es fa participar la gent, i me'n redoneu que torni a fer el joc de paraules.
I aquesta reunió del pressupost és una mostra de què vol dir, és sobre el pressupost que es vol fer, sobre el pressupost que s'ha fet, com es destinarà, és a dir, no queda clar què era aquesta reunió, ni crec que la gent sabés què es feia aquesta reunió, perquè hi hauria, si fos una reunió realment per informar i per fer participar a la gent, hi hauria hagut com a mínim 150-200 persones, sense que n'hi haguessin moltes. Per tant, vol dir que això ni la gent ni se'n va assabentar i per tant no es vol fer participar.
Per tant, no es tracta de cobrir l'expedient, sinó de realment explicar a la gent què vols fer, quines són les alternatives que posa a la taula, quines són les que l'oposició posa, perquè tu tries aquesta i no l'altra, i si vols que la gent opini, fes-ho amb temps i dóna'ls-hi informació...
suficient com perquè puguin optar i llavors tu sàpigues quin és el pàlpit de la ciutat real però el que més són una mica cobrir l'expedient i dir que sí que ja t'has mogut però realment fas les coses com sempre s'han fet jo amb això és un més radical jo estic d'acord que màxim que es presentin dos o tres projectes i que la gent els triï o si no
No es pot manar assembleàriament res. Les empreses, totes, les empreses fallen quan és assembleàriament. Perquè l'assembleàriament vol dir que n'hi ha 3 o 4 que manaran.
al final l'assemblea sí, sí, hi ha qui crida més i no necessàriament vol dir que sigui el millor vull dir que en canvi el polític i els tècnics aquests ho han estudiat els han donat el vot, tenen la nostra confiança i per tant són els que han de respondre davant de la societat perquè ara mateix per exemple aquests que van que trien una cosa del pressupost
I que falla. I la reflexió la tenen. I era informativa, eh? Però és que ja n'han fet d'aquests. I quina reflexió la tenen, aquests? Clar, vull dir que no. En canvi, el polític i els tècnics sí que donen la cara i justifiquen i d'allò. Per tant, jo... No, però jo, per exemple, això que te deia, quan tu tens ja el projecte molt pensat i molt acabat, posar-lo a disposició dels veïns i acostar-s'hi... Això està bé. Això està bé. Jo me'n recordo que tot el tema... Informativament ho trobo molt bé.
I fins i tot perquè, mira, jo recordo bastants projectes que havíem fet, per dir-ho un, que van canviar algunes coses, quan es va fer el Santa Caterina, la Generalitat, el tema de la Generalitat. Els tecns van fer una cosa i en aquell moment hi van haver coses que es van canviar perquè efectivament els veïns a vegades, per exemple, en el projecte no hi havia...
La vorera del carrer Joan Maragall. Tota aquesta continuïtat del Joan Maragall. Els veïns va dir, escolta, per què s'ha d'acabar davant quan dona la volta? I efectivament vam entrar amb negociació i va ser possible, però també ens van ajudar en aquest sentit. En aquell moment, el nostre interlocutor era en Quim Nadal...
o la Generalitat i això és més no sé què ho pagui l'Ajuntament vam haver de discutir amb el Quim Nadal sobre aquesta vorera vull dir que per tant sí que a vegades això t'ajuda unes discussions d'aquest tipus perquè clar aquell moment estàvem com
tot el pàrquing de sota el que vam haver de negociar perquè el pàrquing era per la Generalitat i vam haver de discutir que hi havia d'haver un pàrquing per la ciutat però en aquell moment estava la Generalitat i feia el paper que li tocava per tant sí que amb aquestes coses de retocs o que tu a vegades no acabes de veure
amb el projecte a la mà en el que ja tu tens allò que et sembla que seria l'adequat per tal com tu deies, no Esteve? Ara mateix ha posat aquests contenidors que s'han fet més petits les boques això no ho hem preguntat la gent perquè estic segur que tothom m'hauria dit que és de bestia
Però aquí també hi ha pensament per la idea aquella que s'ha d'anar cap al decreixement. A mi em sembla un error, he vist per les xarxes, ho he vist bàsicament també en alguns mitjans, que la gent es queixava, no?, el tema de les boques i això és complicat. La sensació aquella, de fet no, perdona, ara era un vídeo que havia fet en Carles Vives, però mira, per una vegada ja estava d'acord, no?, en el sentit aquell que a vegades dóna la impressió que sembla que en comptes de facilitar les coses, no?, el tema de les boques.
Si les bosses són d'una determinada mesura, haurien d'entrar en una certa comoditat perquè hi ha gent que els hi porta que no és precisament fàcil, no? Bé, són aquell tipus de... No, però llavors saps què passa? Que la gent, si els més os, els deixen de terra. Vull dir, o sigui que no tenen cap allò, vull dir que...
s'ha d'anar reciclant tot plegant de mica en mica tot el tema dels contenidors almenys en els barris el que no és ben bé el barri vell i el mercadal que continua el sistema de recollida temporal i en els llocs on hi ha porta a porta però en els altres llocs es va aplicant de fet a final d'aquest mes hauria d'estar a la majoria de barris quina volta que hem fet per arribar allà mateix
Torna allò, no? Ves a donar el món, torna el bord, no? Jolín, els cocs que han costat tot aquest procés, eh? Això és el que passa quan es vol fer entrar el clau per la cabota. Clar, hem arribat allà mateix, eh? Sí, sí. I, bé, aquí tenim un problema que no el podem atribuir només als ajuntaments, que és les empreses. Clar, que la boca sigui petita és un problema de les empreses subministradores de...
de les que estan fent contenidors. Però no ens passa, Girona. Què ha passat ara? Aquest model és el que s'està implementant si vas a Mataró, si vas a... Perquè, és clar, si tu busques qui són les propietàries de les empreses, et trobes que són les mateixes empreses que les trobes fent neteja, és a dir, tenen totes les UTEs de tota la ciutat. Aquí tenim un problema, realment, del...
el poder que tenen les empreses, perquè tota aquesta història del xip, i em sembla que t'ho vaig explicar un dia aquí, és bé bàsicament de la venda de tecnologia de les empreses d'escobraries, que vam dir que això era el millor que ens podia passar, bueno, és que ja es veu que la vida amb un xip, això no funciona, ens vam voler posar tota la ciutat amb un xip, i què ens està passant? Tothom està, es troba el mateix...
Què passarà d'aquí 5 anys que tots tenim mòbil quan els xips comencin a fallar? És que funcionaran una darrere l'altra perquè són la mateixa generació i per tant es moriran junts.
Bueno, els mòbils es moren molt l'àmbit, perquè jo crec que ja tenen allò que en diu l'absolucència programada. I també la tenen els contenidors, per tant vol dir que aquests 10.000 contenidors es moriran junts, eh? Vol dir la inversió que això te representa. L'hem de deixar obert, sí o no? Tu has dit que hem donat tota la volta gairebé per anar allà mateix, és veritat, tornarà a haver-hi la majoria de les barris de Girona, 5 contenidors, l'única diferència és que s'ha d'en targeta. Què passa? Que les targetes a voltes fallen, eh? I que la recollida ha de ser...
més periodicitat, perquè jo m'he trobat a vegades, sota casa, que tot i tenir targeta i poder-lo obrir, és a dir, ja el trobes obert embotit de bosses. No perquè no hi ha dins, sinó perquè està ple. I per tant, no tens més remei que deixar-ho a terra. Tots els contenidors plens. I per aquí dalt, he vist... Per aquí dalt, vols dir aquí l'eixample, diguem-ne. Sí, l'eixample... Cap a Palau. Cap a Palau.
vol dir que tampoc, o no han passat a recollir-los els de la universitat al barri Vell de Girona fan pena aquí hi ha també fa pena, endavant de la nostra facultat i trucant mil vegades a l'Ajuntament és trist entre el pectorat i el d'això estaven apatats cada dia, cada dia la gent, les noies de la neteja m'ho diuen a mi, escoltis ve el que hem de fer i he trucat a l'Ajuntament, fa pena
divendres hi havia una protesta dels treballadors de Girona més neta una protesta molt sorollosa us ho ben asseguro davant de l'Ajuntament i esclar la sensació és aquella reclamen millores no sé exactament quines millores però intuïeixo que deuen ser bàsicament laborals i salarials entre altres coses que ara fan 5 dies i 2 de festa però no vol que els obliguin
a les festes, que ara deu ser rotatiu i que sigui, diguem-ne, voluntari. I vaig pensar que ens deu costar temps de flors, perquè sempre les protestes acaben sent com hi ha un tema d'aquest...
i la sensació de molta gent, de molts ciutadans de Girona és allò, la sensació que ha pujat molt el preu i que no podem dir que hagi... És a dir, els problemes dels que parlàvem ara fa un any s'han apaivagat una miqueta amb tot el tema aquest, els canvis de contenidors i tal, però tot i així encara no acaba... Amb gran mobilització ciutadana, recollida de firmes...
Però val molts diners en els ciutadans de Girona, la recollida aquesta i la sensació que no acaba d'anar bé i no acabes d'entendre el per què. Jo, a més a més, no havia vist mai d'un temps cap aquí tants metalassos fora de... Aquesta és una altra, sí.
Vull dir, hòstia, jo no sé pas... No sé si hi ha aquell sistema, no ho sé, aquell servei que passava... De recol·lida... No funciona bé perquè et diuen, vindem demà a les 9 del matí. Portats de molestar a trucar i a concretar una hora i la gent a vegades tira pel dret. Jo crec que el que deia l'Estiva era bàsicament la gent que no truca i no fa aquestes coses perquè a vegades veus allò mobles o matalassos que hi estan dos o tres dies. I veus vidres, i veus cos...
i la sensació és que també hi ha hagut un punt que s'ha aprofitat que s'ha aprofitat tot, per dir-ho d'alguna manera que hi ha hagut gent que ho ha fet i la sensació és que aquell col·lapse que semblava que hi seria no hi ha estat perquè s'han fet uns canvis, el que passa és que llavors depèn de com es vengui, perquè al final hem acabat donant tota la volta, per dir-ho d'alguna manera hem fet una volta torna a haver-hi la majoria de 25 contenidors jo crec que també hi ha un tema important que
oberts 24 hores al dia oberts no, tancats amb targeta però 24 hores al dia jo crec que hi ha també un tema important que és tothom es pensa que tothom està ensenyat jo crec que hi ha un tema de seguir fent campanyes educatives i de com s'ha de fer no pas de multes saps què passa? que si et diuen que et multaran t'entra una ràbia que dius com un multi jo crec que hi ha un teixit de diari de ciutadania sí, exacte
Perquè hi ha també un teixit social diferent. Ja no parlen només de les migracions, sinó dels turistes que arriben a aquests pisos. Com s'ho fan? Com es fa un pis turístic per deixar les escombreres? Ja t'ho diran els que fan el carrer Francesc i Urana que n'hi ha. Doncs deixen les escombreres en les paspareres. Sí. Deixen les papereres. Perquè veuen allà i diuen a la paperera. Per què? Perquè...
Si estan uns dies, no ho coneixen. Per tant, jo crec que hi ha d'haver tot un procés també de pensar que això es treballa. La gestió no és només recollir, sinó que el ciutadà sigui corresponsable, però de manera treballada, educada, no esperar que tindrem una bona conducta perquè som bona gent. Això ben bé així no funciona. I crec que hi ha d'haver més política, diríem, de treball amb la ciutadania.
M'ha fet, ara que en Francesc Francisco Busquets acaba d'hibre a Viària de Ciutadania, que jo entenc que volia dir, Carla Rahola, diumenge va fer anys, desgraciadament, del seu afusellament en el cementiri de Girona, diguem-ne.
l'any 1939 i sempre cal tenir l'acord un dels llibres que va escriure Breviari de Ciutadania i un que llavors en Corbet al cap de molts anys que tenia un subtítol a lliçons per als infants que estava molt bé realment Breviari de Ciutadania estava molt bé i llavors en Quim Corbet al cap de ja fa uns quants anys va demanar un píl·lo de gent i va editar el nou Breviari de Ciutadania com a homenatge a Carla Raola que parlava d'això
Esclar, el que demanava allò, aquest Breviari de Ciutadania, és una mica el que ara a vegades es troba a faltar, que és el civisme, no? La sensació... Abans dèiem urbanitat. Urbanitat també es deia, sí. De fet, alguns ho havíem estudiat a les escoles, eh? Sí, però deixeu-me, ara que diguem l'urbanitat, i lligant-ho amb el tema del Breviari de Ciutadania, era una cosa, diguem-ne, que estava força implantat en la societat com a qualitat. I, per tant, a l'escola...
I anàvem tots ensenyats d'urbanitat. Apreníem d'altres coses, ens les reforçaven si calia, però respecte pel mestre, respecte pels grans i respecte pels altres, i anàvem tots ensenyats de casa. I ara no. A l'escola, és que al meu fill no li ensenyen urbanitat a l'escola. Hi ha pares que diuen, bueno, i a casa els hi heu ensenyat...
i per tant aquesta cosa de la ciutadania del ser solidari amb els teus companys i amb els teus conciutadans és una cosa que s'ha perdut els mòbils i les xarxes tot plegat tendeix que tothom vagi practicant el bici solitari tancat en si mateix i s'oblida aquesta part
diguem-ne de convivència amb els altres i de respecte pels altres i abans això s'aprenia a casa això ens donaria per tot una tertúlia la dicotomia aquella entreprendre i ensenyar que dic que l'educació comença a casa i se complementa a l'escola però comença a casa i a l'escola també abans us en recordeu quan a les escoles s'ensenyava? faig broma perquè ara que tenim vaga de mestres també hi ha un gran debat sobre tot el tema de com tenim el món de la primària i la secundària i
i és complicat. És una vida dura, la del mestre, cada vegada més. Per cert, dijous, vaga de mestres a comarques gironines, allò que hi ha aquesta setmana és setmana de vagues, ahir era Barcelona i el Barcelonès, i dijous és a comarques gironines, i divendres és general, diguem-ne. Sí, el divendres és a Barcelona. Divendres és una manifestació a Barcelona. A Barcelona, no me la general, sí. Allò que sé que és general, tot Catalunya, divendres.
No, no, sí, sí, ho és. Però jo, però amb concentració a Barcelona. Dijous, és a comarques. També, perquè fan aquesta concentració general. No pinta bé, perquè tot i que hi ha hagut aquest acord que el govern va fer amb comissions i UGT, clar, el 95% dels mestres que van votar el van rebutjar, vull dir, vostè...
la CGT, l'intersindical i els professors de secundària que estan en contra. I aquesta cosa que s'està polititzant que tampoc no ajudarà de totes formes els mestres, vull dir, s'està intentant polititzar a través de partits i això em sembla que és un mal assumpte.
entre la USTEC i CGT i comissions i UGT no ajudarà diguem-ne el problema que tenen els mestres a l'ensenyament en general i que té l'ensenyament en general que és molt complicat i apunta que serà cada vegada més complicat la diversitat tot plegat per tant aquí cal molta unitat també i molt de diàleg jo crec perquè hi ha una part de demanda salarial però no és la més bàsica en aquest cas jo crec i
els que tenim fills mestres o nets mestres sabem que és molt complicat i nosaltres que venim del món de l'ensenyament és molt més complex en continuarem parlant però ha de ser un altre dia perquè tot això ha passat molt ràpid i ha passat una hora des que hem començat aquesta tertulia us volia agrair Francesc Francisco Busquets Isabel Salamanya Esteve Vilanova