...d'un ull, la voldria per companya, però no la mirar ni a tu. I la nina se'n va prensar. És l'home està, diu la tristesa el teu.
Notícias en xarxa.
Bon dia, són les 10, us parla Maria Laram. Hem mobilitat i a un haveria hores d'ara a les C25, a l'altura de Sallena, encendit Lleida, Montcari, Tellat i circulació intensa en aquest punt. També retencions habituals a la B10 i la B20, direccions de Trinitat i Nosellobregat, també a les C58, a l'altura de Barcelona i Badia del Vallès, i també a la B23 i a la 2, entre Esplugues, Cornellà i Sant Joan d'Espí. També hi ha cues a la P7, entre Montmeló i Granolles, encendit Tarragona,
i el carril Busbau de la C58 està obert a tots els vehicles excepte per a camions. I pel que fa al servei ferroviari, continua interrompuda la circulació de trens a l'R3 entre les estacions de Sant Martí de Centelles i el Figueró, després que un tren sense passatges es trobeix una pedra de grans dimensions a la via RAN d'un despreniment de terres.
I en aquest sentit, Rodalies continuarà, volíem dir, sent gratuït fins al 31 de març, després que la xarxa no hagi pogut recuperar la normalitat al 100%. Dimarts passat, la consellera de Territori i portaveu del govern, Sílvia Paneke, ja va apuntar la possibilitat que la mesura s'amplies més enllà del 15 de març, tal com estava previst. La nova data coincideix també amb la que la Generalitat i el Ministeri van fixar per resoldre la majoria de les incidències detectades a la xarxa.
I un home ha perdut la vida en ser atropellat per un camió a l'AP7 a Sant Celon i al Vallès Oriental aquesta matinada. L'accident ha passat al punt quilomètric 105 en sentit Tarragona, quan per causes que encara s'investiguen, el vehicle hauria atropellat mortalment el Vianant.
I l'Agència Internacional de l'Energia ha acordat alliberar 400 milions de barrils de petroli de les seves reserves d'emergència per fer front a les perturbacions en els mercats petroliers derivades de la guerra a l'Orient Mitjà. Així ho han decidit els 32 països, membres de l'organització. Es tracta de l'operació més gran feta mai. Mentrestant, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha tornat a amenaçar de tallar el comerç amb Espanya per la postura del govern de Pedro Sánchez davant dels atacs dels Estats Units Israel a Miran.
I la plataforma PAS de la Generalitat ha anunciat que se sumarà a la vaga convocada per Ústic Estès, la Intersindical i la CGT el proper 20 de març i ha cridat també a tots els empleats del col·lectiu a sumar-s'hi. Aquests empleats agrupen més de 350 professionals com conserges i personal administratiu
d'instituts i escoles i també d'altres departaments del govern. Han denunciat que arrosseguen 15 anys de retallades que els han fet perdre el 25% del seu poder adquisitiu i han avisat que són el col·lectiu laboral més precari amb salaris d'entre 1.100 i 1.300 euros. I pel que fa el temps, avui tindrem un dia ennubolat a la majoria dels punts del territori. El salt serà clar, en aquest cas a Ponent, a l'Alpirineu i a les Terres de l'Ebre i les temperatures màximes arribaran als 20 graus.
Gestionar els teus residus de manera fàcil i ràpida a la web app Girona Recicle. Consulta quantes vegades has dipositat cada tipus de residu, comunica una incidència o concerta la recollida de voluminosos. És molt fàcil. Entra a girona.cat barra recicle, accedeix a l'enllaç i introdueix el codi de la teva targeta. En un moment tota la informació al teu abast. Girona Ciutat Circular, Ajuntament de Girona.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina.
La principal de Girona FM, el programa dedicat al món de la sardana i la copla. Cada setmana, Montserrat Joventeny ens porta a l'actualitat, la història i la gent de la dansa catalana a les comarques gironines i al conjunt del país.
Els diumenges, de 9 a 10 del matí.
Les deixalleries de Girona t'ajuden a desfer-te dels residus que no es poden llençar als contenidors. Tens deixalleries als polígons de Maixirgo i de Serrià de Ter i també pots anar a les deixalleries mòbils que recorren els barris. Recorda't de portar la targeta identificativa per accedir-hi. I si fas 6 visites a l'any, obtindràs una bonificació de 25 euros en la taxa d'escombraries. Els residus, on toca i quan toca. No fer-ho pot comportar sancions de fins a 600 euros. Girona Ciutat Circular. Ajuntament de Girona.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
Molt bon dia, entrem en temps de Tertúlia Girona FM, com passen 6 minuts a les 10 del matí d'aquest 12 de març, abans del mes de març, arribarà aviat la primavera, arribarà aviat també que canviarem l'hora i per tant tornarem a tenir...
que el sol arribarà una mica més tard, però que a la tarda es notarà molt. Passaran coses com estan passant en aquests moments al món, i de totes elles, de les del món, les de la ciutat, les del país, en parlarem avui amb les tres persones que m'acompanyen aquí als estudis del carrer Balmes, els estudis de Girona FM. Molt bon dia, Pere Albertí, què tal?
Molt bon dia T'hem fet cobra per arribar perquè estaves com sempre a les teves galabes No, no, si és que vosaltres en teniu aquí com aquell jugador que està a la banqueta i 10 minuts abans com que s'ha lesionat mig equip diuen vinga escalfa i salta, doncs vinga escalfant i aquí al camp
La gran sort és que t'ho estàs sempre preparat, eh? Perquè, a més a més, segueixes fent-ho, això ara ho dèiem, segueixes fent-ho, deixar-te ben aviat i cap a les gavarras. No, és que no ho faig per gust, és que ho faig perquè... Ara us ho explicava, fa 10 anys que em vaig jubilar i cada dia, com treballava, m'aixecava dels quarts de set del dematí. I, noia, el relació biològic encara continua funcionant, no hi ha manera... He intentat desprogramar-ho, eh? Però no trobo tot el botó.
Estan maques les gabarles, però t'hi trobes coses molt estranyes a vegades. Sí, sí, sí. Què t'hi has trobat? Avui, lamentablement, m'he trobat un dels problemes que cada cop és més greu. Vosaltres sabeu que per conroar segons quins productes... Marihuana, va, ja. Vaja, això. Deixa'm-ho dir mi, ja. Doncs necessites terra vegetal, que la compren amb saques,
Per cert, un dia un d'un supermercat m'adeia que és un negoci boià, això és un negoci molt pròsper de vendre terra d'aquesta, perquè la compren a sacs... Normalment, si vas a fer alguna cosa, tu en compres un sac, però si en compres 30 o 40 o 50... Bueno, sospita. Llavors, la planta aquesta exaureix molt ràpidament tot el contingut mineral d'aquesta terra...
i un cop exaurida la tenen que canviar la canvien, la posen un altre cop amb el mateix sac que l'han comprat i l'abocen a les Gavarres, avui dia aquí proper al llindar allà on comencen les Gavarres la zona de Sant Daniel, Font, etc. està minat de sacs de terra d'aquestes que jo penso, home, mira, com a mínim si tinguessin la decència de treure el plàstic i llençar la terra, doncs mira, ja és
es reciclaria, la Terra és prou intel·ligent per tornar-se a carregar de minerals i anar fent, però no, clar, és un munt, avui he trobat, però un abocament? Sí, sí, hi havia desenes. Però desenes, una cinquantena de saques d'allà acumulades, és una llàstima. És una llàstima, coses que es troben a les calables i que no s'haurien de trobar. En fi. Molt bon dia, senyor Pau Jordà. Molt bon dia. Geraint de l'Espai Gironès, què tal?
avui no baixa les gabarres avui com en Pere perquè és que en Pere hi va cada dia però ara recordàvem i de fet després us en volia parlar tal dia com avui fa 40 anys que els que ja tenim una certa edat van poder anar amb una votació d'un referèndum imagineu-vos un referèndum legal perquè el havia convocat l'estat espanyol sobre l'entrada o no entrada de l'estat espanyol a l'OTAN
Pau en aquell moment tenia 17 anys però va estar a punt de votar Sí, jo soc del 68 per tant tenia 17 anys i 4 mesos en aquell moment però ara no ho sé però en aquell moment l'any que feies 18 anys i ja sorties al 100 per tant vaig intentar votar devia fer cara d'espantat perquè el president de la taula just quan ja tenia la papereta a la mà va girar el carnet d'identitat va veure l'edat i va dir no tens 18 anys no pots votar
Amb la qual cosa em vaig quedar amb les ganes. Però aquell mateix any en Felipe González va avançar les eleccions generals. De l'octubre que tocava, del 86, en el juny, jo tampoc tenia 18 anys, en tenia 17 i mig, vaig anar a votar i vaig votar, aquesta vegada no em van mirar l'edat, amb la qual cosa jo vaig exercir el meu dret democràtic a votar amb 17 anys i mig, de la qual cosa n'estic molt content.
Després en parlarem, si us sembla. El que va trigar a votar més que no pas en Pau va ser el senyor Guillem Terribas, perquè a l'edat que ell va poder començar a votar, és a dir, el 77 o el 76, la reforma política, encara només es podia votar als 21 anys, i per tant devies votar ja en 21 anys. Sí, de totes maneres, abans de tot això hi va haver un referèndum legal,
que eren 25 anys de paz. Però aquest te va enganxar, tu? Home, si me va enganxar, perdona, i tinc 74 anys, eh? Qui ho diria? No, no, però vull dir que sí que me va enganxar, que a més a més... Si ara pràcticament fa la mateixa cara que l'Arnau, que només em farà 29. Tot el país estava ple de 25 anys de paz, i llavors hi posava paciència.
25 anys de paciència doncs hi ha un referèndum i tothom va guanyar el sí per majoria el 99,90 jo llavors era petit perquè no tinc 74 anys com vostè tinc uns quants menys
Recordo converses a casa dels meus avis que em deien, si votes sí, és que sí, en en Franco, i si votes que no, és que no busca marxi. Venia a ser alguna cosa així. Per tant, ja... I era ben legal, aquell transferèndum, eh? Sí, és curiós. I el de l'OTAN, que va convocar Felipe González... Aquell ja estava amb democràcia i tot això. Sí, però també era legal. Abans n'hi va haver
un altre que quan encara feia por que havia mort en Franco que era un 14 de desembre que l'Adolfo Suárez va fer un referèndum per si l'Adolfo Suárez va haver-hi un referèndum el 14 de desembre mira la motèca doncs no
Ara no recordo si volien les cortes o volien passar no sé quina cosa i era el 14 de desembre, el dia del meu aniversari. Jo era molt petit, però quan ets petit el que recordes és els dies de festa extres que tens.
abans... Tothom està mirant al Google. Ara les eleccions... No, perquè no va ser placer. Tu el que crec que devia ser... 14 de decemni va haver-hi una a les eleccions. Ara les eleccions es fan en diumenge, però abans es feien en dia elaborable perquè la gent pogués fer festa i anar a votar.
Sí, i havies de portar un paper conforme havies anat a votar i tot això. Jo recordo que de cop ens van dir el desembre serà festa el dia 8, perquè era la Immaculada, la Constitució encara no estava aprovada, serà festa el dia 8 i el dia 15.
Pel poder el 14, o sigui, jo era petit i sí que recordo un dia extra de festa, just abans de Nadal, que deies, mira, que vam dir a casa per jugar amb els amics. Recordo que hi va haver dos eleccions el 14 de desembre, per no sé què, quan encara feia por que havia mort en Franco, i després unes altres eleccions el 14 de desembre.
El 66 va ser un referèndum... Aquest era el de paciència. El referèndum en Suárez no en va fer. Hi va haver-hi dues coses que va ser que en època encara de Suárez com a president del seu primer govern va fer, diguem-ne...
va fer la llei de la reforma política però això va ser el 76 i va ser, diguem-ne però no era el 14 de setembre ens fem vells, ja comencem a repetir-se no, no, res, no passa res escolti, que era només per anar jugant després ho buscarem i ho traurem jo per poder-li treure el dos raons era només per anar jugant amb això del referent i les votacions que finalment a vegades no serveixen perquè mira com acabem, mira com acabem
No, però jo bàsicament és bo recordar que els referèndums, i aquells sí que els defensaven, en canvi el de l'octubre no ens el vàrem deixar fer, tot i que el vàrem acabar fent, però no ha servit de gaire res. Escolteu, deixeu-me posar en context. Felipe González va ser anomenat secretari general del PSOE, en el Congrés de Soresnes,
i va ser, diguem-ne, la cara visible de la... diguem-ne, en el moment aquell que els partits polítics encara estaven prohibits quan li deien Isidoro. Quan es presenten les eleccions, que perden el 77 i el 79 davant la UCD, però es converteix en la gran figura de l'esquerra, perquè els comunistes de Santiago Carrillo queden absolutament ennyucats. I mentre això passava, i Adolfo Suárez, diguem-ne, havia guanyat aquestes dues eleccions...
I va haver-hi el tema aquell que Suárez imiteix, Leopoldo Calvo Sotelo el substituïeix, que d'aquí ve el 23F, que era el dia del seu nomenament, i la primera decisió que pren Leopoldo Calvo Sotelo és entrar a l'OTAN, fer entrar l'estat a l'OTAN com a primer pas per, posteriorment, entrar a el que llavors es deia la comunitat. I llavors d'entrada no, deien.
Es presenta a les eleccions amb un lema que era Oten d'entrada no i a més a més diu que si guanya les eleccions en l'any 1982 que convocarà un referèndum. Què passa? Que en l'any 1982 guanya amb una majoria claparadora, la més gran que hi ha hagut a la història de la democràcia espanyola amb 202 diputats dels 350 del Congrés.
i es veu en certa manera obligat, malgrat que el Partit Comunista, que tot això li tira en cara, que ha de convocar i acaba convocant mesos abans de les eleccions amb una majoria absolutíssima,
Un referèndum que li va anar ben just perquè el va guanyar tot i que va ser amb un resultat proper al 60% dels vots i amb molta abstenció. Catalunya, curiosament, que hi va haver una participació d'un 62%, el sí va perdre.
És a dir, el sí a l'entrar a l'OTAN va prendre... I el País Basc també. Perquè només vam al 46% dels vots contra un 53% dels vots contraris. Aquí va venir aquella cosa estranya que l'Aliança Popular, que era absolutament atlantista, coalició popular, es deia en aquell moment, va demanar el vot en contra i fins i tot molts convergents que, tot i que convergència demanava el sí...
molts convergents, allò per fer-li la cosa aquella, en Felipe González. I, curiosament, Girona, que és allà on volia anar, va ser la cinquena província on el vot a favor del sí va ser més baix. Un 39% només va votar que sí i un 52% va votar que no. Només varen votar menys a favor les províncies d'Àlava, Viscaia, Guipusco i Les Palmes. A la llibreia 22 recollíem signatures pel no. Pel no.
no només la llibreria però vull dir que hi havia molts establiments que hi havia recollides del no la cosa que va acabar decantant va ser que Felipe González va dir que dimitiria si sortia el no ja llavors era un cara girat i no ho van veure
No ens van donar compte, o li van perdonar, però és de les persones que més mal ha fet aquest país. 17 anys i mig, no et preguntaré que haguessis anat a votar perquè queda molt lleig, però aquelles ànsies per anar a votar? Jo ets de dir dues coses, una, això que has dit de Convergència, el meu pare estava afiliat a Convergència des de la primera hora, des de molt al començament, tots dos, el meu pare i la meva mare, que en Pau descansin,
Es deia, la postura oficial del partit era una, però després, per darrere o per dintre, era dir, no, no, s'ha de votar que no. Però aquesta era la postura, diguem-ne, la corrent subterrània, que no es deia públicament, però que dintre del partit era de dir que s'ha cregut en Felipe González, que li aprovarem el referèndum. Ja l'aprovaran, però no li posarem fàcil des d'aquí. O sigui, que no d'allò...
jo la papereta que vaig agafar en aquell moment amb 17 anys i 3 mesos perquè em conformava en poder votar va ser un vot en blanc però simplement per pura inconsciència de 17 anys i mig no perquè en aquell moment tingués una posició que no la tenia, 17 anys i mig Pere, tu te n'has recordat? Jo me'n recordo perfectament i recordo que en aquell moment em m'havia... Ara segurament hagués votat que no, eh? Per allò d'anar en contra d'en Felipe González, eh? Perdoneu, que t'interrompo disculpa No, no, només faltaria, només faltaria
jo em movia en aquell moment encara en cercles d'amistats d'èpoques pretèriques, jo havia començat a militar a Convergència Socialista amb enrebentors i després que van fundar el Partit Socialista de Catalunya...
Congrés, no el grupament, que era el d'empallar, que eren els dolents. És curiós, ara tothom li vindiquen empallar. Que curiós, i en aquella època, en fi. I bueno, i com hi van fundar el PSC, me'n recordo encara que van anar a Birubí amb una casa que havia sigut una casa de mala nota. El cas Holanda. Sí, senyor. I recordo tot això, i encara...
Després, quan vaig veure com anava tot plegat, vaig dir, ja us ho fareu. Però encara tenia aquest cercle d'amistats. I recordo perfectament que molts, tot i estar encara afiliats al PSC, van escollir la papereta del no, perquè veien que anava amb Pol Pedregà. I, bueno, doncs, potser la història ens ha estat donant la raó, no?
De fet, l'UGT i l'UGT, que llavors era molt fort i estava tradicionalment lligada al PSOE, també la gran majoria dels seus militants van votar que no, com les joventuts socialistes, i va haver-hi una corrent molt forta dintre del PSOE també, que els que la varen fer, varen quedar descabalcats evidentment, perquè, com dèiem molt ben Pau, pocs mesos després del referèndum de l'OTAN, va haver-hi...
les noves eleccions, i tot i que no va treure aquells 202 diputats, va baixar de 18, era una majoria que continuava sent absolutíssima. Molt folgada, molt folgada. Molt folgada, sí, sí. És curiós perquè en aquell moment, diguem-ne, hi havia aquest sentiment, i esclar, el PSOE havia sigut el...
que després també en certa manera va estar al darrere del no a la guerra i continua estant-hi, diguem-ne, va ser el que va fer entrar l'estat a la OTAN, tot i que llavors es deien no entrarem a l'estructura militar, no permetrem, el mateix que es diu ara, no permetrem que a les bases hi hagi armament nuclear, en tot cas va ser una victòria personal de Felipe González, que és el que dius. Hi ha una cosa que poca gent recorda,
i que jo com que he buscat per aquestes quatre coses que a vegades fa, que és que hi va haver una persona que va presentar una demanda civil contra Felipe González perquè havia faltat a la seva paraula durant les eleccions, un tal Lluís Llach.
I la va acabar perdent i li va costar pagar les costes, però la va acabar perdent perquè els tribunals van dir que no hi havia legislació al respecte i que per tant no podien entrar a valorar-la. Però Lluís Llach, que es declarava en aquests moments votant del PSC...
que també és una cosa que ara podria estranyar, però que en aquells moments ho deia, doncs va ser un d'aquells que va considerar que en Felipe González era un cara girote i li va presentar una demanda, ara dic civil, i no sé si de civil o administrativa, per tal que considerés que havia mentit en el seu electorat a les eleccions. Potser sí, és que s'ha aprovat aquella demanda, que si anant més al tanto va permetre coses que no s'han completat.
s'ha de dir que molts simpatitzants del PSC van votar que no i a més a més jo puc dir que allà quan recollíem a la 22 llistes contra el 9 venia un diputat o un personatge important del PSC a veure com anava la llista si anava bé va bé, va bé vull dir que anava bé vols dir a favor del 9 a favor del 9
vull dir que hi ha coses i és trist perquè tu ara deies allò que vas votar en contra i potser per això anem tan malament en general tot el món perquè no votem idees o coses que poden favorir la humanitat sinó que votem en contra el sol fet que ho digui aquell doncs jo vaig en contra
I després moltes vegades també votem a les eleccions no el que ens agrada, sinó contra el que no ens agrada. I per tant, jo cada vegada em sento més desplaçat perquè m'acosta molt votar algunes idees que hi estic d'acord i si són idees que hi estic d'acord llavors veig que no els aporten a terme i llavors hauria de fer com el llac de denunciar i ens passaríem com...
com Vox o el que feia Ciutadans tot el dia, denunciant, denunciant, denunciant, i això arriba un moment que cansa una mica, cansa, i és quan passen aquestes coses que baixes... Tu parles de la política a la contra, no la política a favor de fer contra...
Però hi ha el problema que abaixes la guardi i llavors és quan la dreta ataca i guanya i es fa coses i passen coses com Xil, ha passat ahir, que tornen a estar com quan hi havia Pinochet o Argentina, que és tan pitjor que quan hi havia la Bambidella. Tot torna i d'una manera... I als Estats Units no en parlem...
Espera el que ve. Espera, tia, no, no, ja, ja. Això que dius, Guillem, sempre... Una de les coses que més me va sorprendre d'aquests vuit anys que vaig estar en política municipal i ara aterrem al municipi, no? Deixem. Sí. Doncs, i sempre me va sobtar més i em va fer més mal, és que el dogmatisme en vol vot. És a dir, tens de votar no...
Perquè ve d'allà. I perquè de vegades, jo de vegades, com estava allà al ple, veia propostes, mocions, etcètera, que pensava, doncs mira, està prou bé això que proposen, donant-li un dom, negociant-ho, doncs mira, però no, com que venia d'aquí, automàticament es té de dir el no.
Doncs això sempre he trobat que anem pel pedregar, anant d'aquesta manera. Sí, sí. Llavors sempre has de votar en contra. Jo no vull votar en contra. És una mica el vot per descartament. És a dir, acabes votant algú perquè dius, bueno, no, no, no, no, i normalment en queda un o dos, màxim, que són a lo millor els que tries, però
Jo crec que això també provoca que molts partits no facin propostes factibles, sinó propostes de dir, a veure, amb què puc arremblar, un cop la gent hagi descartat els nos, amb què puc arremblar més vots. Si després ho faig o no, el que deies tu, Jordi, ja en parlarem. I amb això que deies tu, Pere, molt d'acord. Jo crec que...
hauríem de poder arribar a tenir la llibertat, ja sé que ara parlar d'Estats Units no és políticament correcte, però la llibertat que arriben a tenir els senadors o congressistes dels Estats Units de poder trencar la regla del partit perquè els votants del meu estat m'estan dient una altra cosa. Els diputats anglesos que defensen la circonscripció i saben que se la juguen ells i no el partit.
Perquè la gent pot trucar i copsen molt ràpidament el sentit dels seus votants de la seva circunscripció, en el cas d'Anglaterra. I això hauria de ser possible, fins i tot a nivell municipal, perquè al final les ciutats hi sortirien guanyant gairebé segur. Segur, segur. Però els partits no.
i qui ha de modificar la cosa és el partit quan tens fa que s'està dient que les diputacions tal com està el pati no hi haurien de ser-hi i potenciar més els consells i tot això però qui és el maco que es carrega la diputació perquè la diputació rep els calés directament de l'estat exactament
Al final, tot això de la supressió de les diputacions que es deia, jo crec que estava mascarat amb una parafernàlia política. En realitat, el que volien era canviar-li el nom a la diputació. I seguir el que tots... I diguem-ne vagaries, per exemple, el Consell de Vagaria, però al final...
els calés que arriben de l'Estat i que sort que arriben, perquè la Diputació és l'únic ens que, diguem-ne, que té un finçament ajustat, perquè els ajuntaments estan no escanyats, escanyadíssims, la Generalitat no està escanyadíssima, sinó una miqueta més, i l'únic que té calés és l'Estat,
Calés que també surten de les nostres butxaques, perquè a mi s'agrada que es recordi, però ja no sé si són 22.000 o 25.000 milions, però hi ha 25.000 milions anuals de dèficit que se'n van de les nostres butxaques cap a Madrid. Com ho diu en Miquel Viera, sempre diu que cada dia surt un tren, l'únic que és puntual i que arriba sempre, marxa i arriba sempre, que és un tren carregat amb 70 milions d'euros cada dia de cada dia que se'n va a Madrid per no tornar.
Estem parlant d'això. Per cert, parlant de trens i totes aquestes coses. Ui, no, m'ha fet molta gràcia que el que era fins ara el cap de Renfe, el jefe gros de Renfe, que ho van destituir, de Lodalies.
De Rosalies o el que sí. Un senyor que manava. Sí, sí, sí. El van destituir per mala gestió. I ara han muntat una presa paral·lel de transports per tota la gent que no pot... D'autobusos. D'autobusos. I qui han posat com a jefe? Aquest senyor. Ho trobo fantàstic. O sigui, vull dir, jo no tinc res contra aquest senyor, però...
Si ho feia malament allà, voleu dir que una empresa nova que sigui paral·lel a fer els autobusos que han de funcionar per la gent que no funciona el tren, aquest ho farà bé o com en dirà? I cobra més, a més. I acabo. Si volen muntar una empresa d'autobusos paral·lels per tots els trens que no funcionen, això vol dir que el tren va per llarg.
No, no, que no ho arreglaren mai directament. D'acord. Ho tenim clar, que ells tenen clar que això... Tants anys i tants anys d'abandonament de la xarxa... Sí, però hi ha més coses, eh? Hi ha més coses. A veure, no té res a veure, perdona, no té res a veure les vies que això t'ho puc dir jo perquè em va passar. Anar a Barcelona i a Sant Andreu el maquis se diu m'acaben de dir que no tiri més, que pari aquí ja podeu baixar. I es van deixar allà
Tirats a Sant Andreu. Doncs el tio diu, m'acaben de dir que no ho tiri. Qui li va dir no ho diu. I llavors n'hi ha un altre, que també és una altra història. Un que anava cap a Barcelona i amb el senet es para allà. I el maquissa i diu, se m'ha acabat el meu torn, jo plego, desocia-ho. I els va deixar el tren allà parat, tirat, sense maquinista.
O sigui, les vies van malament. Està molt d'abandonament. Però, escolti, que a mi que m'hi deixin a Sant Entero Comptat, no sé per què, i el mecanista plegui a Mercenet perquè ja és l'hora de plegar, això... Això és contradiu amb el que és un servei públic.
Però no només això, sinó que és una empresa pública que no funciona i, escolti, no, no, admetem tant que no funciona que no es preocupi que ara muntarem una altra empresa pública per suplir amb un altre servei, per suplir el primer servei que no funciona, però que nosaltres d'autobusos no en sabem res. Ni punyatines. Perquè en sabem de trens, però d'autobusos no. I més a més hi posem com a jefe aquell senyor que no...
El que no en tenia idea de trens... Que l'hem hagut de fotre al carrer. Ho va fer-ho tan malament que l'hem hagut de fer fer-ho. Completament d'acord. I el poble què diu? Guillem, com deia la cançó de la trinca, el poble, dèiem dubí, dubí, dubí. Allí a Polònia vàrem fer un gag, no sé si ho veu a Polònia, vàrem fer un gag que ho va retractar exactament això que esteu dient, eh? De la creació... Ah, sí, sí. I si no funciona, és que és un sidecar...
i acaben amb un camell i acaben amb un camell no, però el tema és aquest però jo crec que al marge de l'anècdota que un senyor que no funcionava perquè hi havia hagut una desinversió de 30 o 40 anys que aquest és el problema de fons i això no s'ha reclarat, de fet ahir es va anunciar que Rodalies tornarà a ser gratuït fins a finals d'aquell mes que això és una manera de reconèixer com que som incapaços de donar servei no us ho cobrem, és que només faltaríem
Sí, però no hi ha dret. O sigui, una empresa que diu, escolteu, com que això no funciona, ho fem gratuït, ho podem fer perquè ho paguem nosaltres. És fantàstic, no? Perquè si fos una empresa privada hauria estancat. Home, no pot fer això. I nosaltres anem tan contents dient, no, com que ens costa gratuïtament, no, no, perdoni, aquests són uns ineptes. I com que ho solucionen dient, bueno, és gratuït, però ho paguem. Sí, sí, això que em costa diners està claríssim. Sí,
i a més potser és que com diu algú potser són més ells perquè el que ha passat és que com que els cadenets no funcionen la gent s'ha espavilat per altres motius però no passa res que és el que tu preguntaves què diu la gent la gent paga, li anuncien que tornaran a augmentar diferents impostos que jo sóc els que defenso que hem de pagar impostos però els mateixos que hem de pagar els altres que estem sota el mateix paraigües de l'Estat no més i en paguem més
i ara diuen que encara en pagarem més i escoltà, encara tenen la barra deixeu-m'ho dir així, allò de tirar endavant de dir, i ara a més a més, fins i tot quan els fills es casin el que els amics i els familiars els hi puguin donar, allò diguem-ne per d'això, també hauran de cotitzar que ja s'ha dit que Junts no hi donarà suport però ja ho van dir
deixar caure, saps? En sèrio que volen fer això? Aquest no l'havia sentit Sí, però no serà així Sí, sí, també és que és impostos, successions i la sensació que pagues més i reps menys Jo estic disposat a pagar sempre i quan diguem-ne em senti compensat
Llavors hi ha una altra cosa curiosa amb això dels trens, és que els mestres, o els infermers, o els metges, o qui sigui, quan fan vanga surten al carrer i es manifesten, o els tractors, els maquinistes no cal que surtin al carrer, de cadascú que s'ho veien a la tele, ja foten tot el merder, o sigui, ho trobo, ho trobo,
Impressionant, no? O sigui, poden paralitzar el país sense que els veiem, sense que sapiguem qui són. Des del gimnàs. L'altre dia encara vaig veure una cosa, un maquinista que havia també abandonat el tren o el que sigui, i els de baix esperaven, baixa, que t'hostiarem. El tio que va anar a pujar la policia a protegir-lo, però és que pot acabar malament, eh? Vull dir que
La sensació és que hi ha algun sindicat de maquinistes que està molt controlat per partits d'ultradreta que estan fent la guerra pel seu compte i que se n'aprofiten, diguem-ne, d'aquesta desinversió que fa funcionar malament els trens perquè encara vagin molt pitjor i això jo crec que és...
absolutament lamentable. Home, a més a més, després, al cap de tres setmanes del que passa de les vagues i tot això, surten els trens a la Generalitat i diuen, ah, nosaltres també tenim les vies que van malament, també van fer vaga. El sindicat aquest, que no hi té pràcticament ningú, surt a fer vaga.
Has parlat de mestres, jo li volia preguntar perquè aquí tenim en Pere Albertí, director d'institut durant molts anys i que aquest dia el vaig veure actiu a les xarxes perquè a vegades dir, escolteu, això que esteu presentant ara ho han acabat signant el 18% dels representants sindicals i li foties una bona clatellada a la sindicata en el que tu deies que havies militat...
Jo havia estat militant des de molts anys a comissions obreres i ara, evidentment, vaig fer un tuit dient que ara, actualment, me n'errepentia d'aquests anys que vaig militant amb ells. Jo us tinc de dir que a comissions tot va començar a anar pel Pedregà el 2013 o 2014, quan va haver començat a parlar de tot...
del procés és curiós, és que perdona que t'ho digui jo va començar així i li deia amb un de comissions, un representant sindical de comissions un que tenia responsabilitats, li deia que el que més em dolia
El que més em dol és que ell posava amb èmfasi els guanys econòmics que representava per als mestres i professors, això. Jo sempre he pensat, potser de forma ingenua, que jo, la veritat, el sou que cobrava ja em anava bé. Vull dir, tampoc, amb l'Enriceta som gent de... Perdó.
Som gent que no necessita gaire res i per tant el que cobrava estava bé. A mi el que em dol és que no es posés en èmfasis les coses que no s'han aconseguit. Per exemple, què es necessita en aquest moment? Jo com a professor sempre he intentat donar un bon servei als alumnes i a les famílies i aquest bon servei a alumnes i famílies no es paga amb els diners sinó es paga amb recursos.
Recursos com, per exemple, suport educatiu, recursos com modificació de currículums, modificació del decret de plantilles, moltes altres coses que han quedat a peu i vegades que ningú n'ha parlat. I que, per tant, lamentablement, aquests dos sindicats, que són sindicats d'aquells que en diuen de classe, doncs posen èmfasi en aquelles coses que, bueno, ja està bé, cobrar bé, tots els que estem en aquesta taula cobrant més, a tothom li va bé. Però...
Jo crec que és molt més important les avantatges que podíem representar. L'USTEC, que és el gran sindicat que hi ha en aquests moments, diguem-ne majoritari, no ho ha recolzat. Aquest dia vaig saber una cosa, perquè sempre acabes aprenent coses, que l'UGT va participar de les negociacions, tot i que no té el mínim, però que per llei és obligatori que l'hagi a la taula. Sí, sí.
Encara que no tingui el mínim, les comissions obreres i logístiques han de ser-hi sempre, que és una d'aquelles històries que també seria bo. I llavors el tema aquest que tu deies. Ara lamento no recordar, però en aquesta taula una tertuliana, i em sap greu no recordar qui era...
Em va dir una altra cosa que va esprevarar una mica, va dir que més de la meitat de les noves incorporacions que hi ha en aquests moments, diguem-ne, a les nostres escoles, són de necessitats especials. Que sí que és veritat que tot l'acordem a les nostres aules érem 40 i 45, i ara no és així...
Però clar, en aquell moment, o no hi havia necessitats especials, o no eren detectades, o no es posaven... És clar, els professors i mestres es troben, sobretot mestres en aquest sentit, perquè són més petits, es troben gent amb moltes necessitats especials, sense cap mena de suport, però també molta gent que no sap cap llengua, ni català ni castellà.
És que el món educatiu ha canviat tant. El perfil de l'alumnat era pràcticament idèntic per a tothom. És veritat, jo tenia en aquell moment hasta 45 alumnes que havien arribat a tenir a l'aula, però no tenia massa problemes perquè eren gent, primera, que tenien darrere una família, que per tant tenien un suport...
Perquè els grans problemes de l'educació no estan a nova escola, sinó estan a com surt de l'escola. A casa. Exactament. Hi ha nens que surten de l'institut i al sortir de l'institut què hi ha després? Re. Amics veus? Re. Al carrer? Re. És que el tema és, no, el porto a l'escola perquè l'eduquin. No, perdoni, vostè els ha d'educar a casa i a l'escola que aprenguin, que és molt diferent. Però si vostè no els educa a casa...
A l'escola, perdó, però és així, a l'escola ja poden dir missa, que no d'allò... I ha canviat totalment, i per exemple, a l'institut, a Montiliví, havien arribat a tenir ciutadans de 50 països diferents. Molts d'ells arribaven amb 14-15 anys i no havien anat mai a escola.
venien de països del Sagel, etcètera, i mai, mai, és a dir, havien fet de pastors, i per tant, ostres, això necessita una... I havien d'anar a classe amb la gent de la seva edat, i per tant no podien seguir perquè no coneixien la llengua.
Aquella història que en dèiem l'aula d'acollida, però és que l'aula d'acollida hauria tingut que ser l'institut d'acollida, pràcticament. I, per tant, aquí tenim un problema greu. I aquest és el gran problema que algun dia tindrem d'afrontar. Si volem un país potent, necessitem una educació potenta...
potent, a part d'una sanitat potent, però sobretot una educació potent, perquè aquests nanos... I llavors ens estranyem, ens estranyem molt, em fa gràcia, ens estranyem que, per exemple, avui dia, els nanos aquests joves cada cop tendeixin més a idees d'extrema dreta i anar cap a posicions extremistes.
Quines? En què es mouen? Què veuen? Aquest punyetero telèfon. I aquestes punyeteres xarxes que els expliquen i que per ells és com nosaltres abans anar a la catequessis. El que es diu allà és absoluta veritat. No tenen criteris de valorar allò que estan llegint i estan veient si són reals o no. Qualsevol pot dir, qualsevol vegi a nada i ja està.
També té molt a veure en el moment en què relaxes o baixes molt el nivell de l'educació en general, el que tens és que tens automàticament una gent que surt d'allà amb molta menys cultura general, amb moltes menys idees, redueixes la lectura, redueixes totes aquestes coses, què fas? On te vaig allò? A mirar vídeos i em crec el primer que veig.
Per què? Perquè no tinc una base sòlida que em faci poder jutjar. Res més que poder rebre la informació i emetre un judici. No la tens. Llavors, com que no la tens, què tens? El que dius tu, Pere, els vídeos. I allò de la lectura, per mi, és molt clau. Gent que diuen que no saben interpretar l'altre dia. Ho llegia fa tres setmanes o dues. No hi ha comprensió a lectora. No hi ha comprensió a lectora.
Hi ha una cosa, de totes vegades només s'ha de mirar, l'altre dia ho veia amb unes xifres, la Generalitat de Catalunya, en el cas de Catalunya, inverteix amb el Ministeri o Conselleria de l'Interior amb 1.320.000 euros i amb Educació 320.000 euros.
O sigui, un milió més amb, podríem dir, interior. Però el milió, per deixar, és que la xifra ens sembla petita, deu ser... Deu ser mil milions, no? Mil milions. Mil milions. Bueno, és igual, però sí, sí, s'entès. Hi ha una diferència d'escomunal. L'educació, aquest dia, ahir en Josep Maria Guerre em parlava, crec que parlava que el departament té un pressupost de 13.000 milions.
13.000 milions d'euros anuals, educació, però que cada any hi ha un dèficit de 3.000 i, per tant, que en realitat són de 16 i que es van trempejar. La diferència és descomunal. La prova és que no veiem mai cap manifestació de gent que està en l'interior, per exemple. Els mestres s'han d'anar a manifestar. No ho creguis.
però jo només hi ha una cosa us hi heu fixat és que jo m'ho quedo mirant a vegades us hi heu fixat amb l'abastiment dels cossos d'aquests que van en furgonetes per quan hi ha manifestacions
les brigades d'intervenció el vestit que porten jo me'l quedo mirant 3.000 o 4.000 euros com a mínim cada un d'aquests vestits que a més a més deu ser doble però tot l'equip que porten és impressionant això s'ha d'anar renovant només vestir aquesta gent
Et fixes en unes coses ben curioses. Doncs fixa-t'hi. No, no, no, jo me'l sé que us mirarà i dic, a veure, la gorra, l'allò, això, les botes, la pistola, la gorra, l'allò, la baralló. Dic, hòstia, això 3.000 i quedo curt. Segurament, sí, sí. Segurament, sí, sí, amb totes les mesures de protecció. Amb aquest avestiment es podien fer no sé quanta, no sé quants pedagogs.
I d'allò. Bé, no ho sé, va, és igual. És que jo quan veig alguna manifestació que hi ha l'altre dia, per exemple, hi havia el dia de la dona, hi havia, potser, 200, 300 o 300 persones manifestant-se, i vaig veure 5 furgonetes de policies voltant per allà, 5 furgonetes que hi havia haver-hi 10 o 12 d'allòs a dins, per tant,
I tots aquests cobren... Extra, perquè era diumenge. Perquè era diumenge. I per tant, tots portaven aquest equip de 3.000 euros. I allà dintre n'ha donat moltes les furgonages aquelles que gasten també gasolina, que ara tots hi podrien parlar. Sí, sí, sí.
Jo m'ho quedo mirant sempre i dic, hòstia, això, el que ens hem de costar cada vegada que algú surt a manifestar-se, encara que siguin 10 persones, sobretot quan venen els de Vox, que són 15 o 20, hi ha 50 furgonetes, i llavors dius, hòstia, això val un dinar al Podem, aquests de Vox, seria bo que els paguéssim un dinar al celler de Can Roca i callarien, i no ens costaria tant més, eh?
segurament, amb això que deies de gent que treballa i cobra perquè és diumenge, a vegades veiem notícies a casa, i jo li dic a la meva dona de coses d'aquesta, dic escolta, dic adona-te'n que tota aquesta gent que està aquí està cobrant i diu, com dius? Estan cobrant, o sigui, per tant tot aquest desplegament en realitat l'estem pagant nosaltres
Ara comencem a pensar si això seria necessari o no, o si caldrien tants, o podem la meitat també, passaríem. Però tornem a estar amb el mateix de Renfe i amb el mateix de tot plegat, com que són diners públics, que embolica que fa fort i... En fi...
Deixeu aprofitar jo, per anar cap a punt, em volia portar en Guillem, que sempre en sap molt d'aquestes coses, però li preguntaré a en Pau, en el món, per exemple, en el que tu et mous, gerent de l'espai gironès, hi ha preocupació pel tema de la guerra i per les conseqüències econòmiques que tot això comportarà? Tema petroli, que diuen que farà pujar la llum, que farà pujar el gas, que això voldrà dir que els aliments també pujaran, suposo que els consums, diguem-ne,
l'ova i tot això, i acabarà l'aflectint... Mira, jo us puc dir dues coses. Una, has dit el tema de la llum. Nosaltres, el tema de la llum, el 2024 vam tancar contracte per dos anys, perquè ens van oferir, la llum i l'electricitat és una commodity, per tant...
vas a mercat diari, vas a preu diari i de tant en tant pots de cop et truca una companyia i diu tinc fins a 50 megatons per d'allò però tens una oferta de 24 hores o de 48 hores i et puc tancar la llum amb un preu d'un any però t'has de moure molt ràpid ha de ser molt ràpid nosaltres teníem un contracte tancat per l'any 25 i 26 que vam tancar el 2024 la veritat és que amb unes condicions bastant bones la setmana passada
Just el dia abans que començés la guerra d'Iraq ara, ens van trucar de la companyia lítica i ens van dir que tenien una oferta, però ens heu de contestar amb 48 hores.
I hem tancat el contracte de 2027 i 2028 amb un 20% menys de preu del que tenim ara. Però, clar, també jugues a dos anys i llavors no pots tocar-ho. I ho hem tancat per nosaltres i per un altre centre comercial. Vam fer la negociació amb tots dos. Esclar, això del ciutadà normal no ho pots fer.
No, però a nivell d'empresa sí que si tu li demanes al gestor de llum, de cara a empresaris petits i mitjans, ja no parlo de gran empresa, segurament el gestor de la companyia elèctrica té accés a aquestes ofertes, però es tracta de saber-ho i punxar-lo i tenir-lo més o menys al costat.
Dit això, ara mateix no hi ha excessiva preocupació en aquest moment, però quan avança cap i això millor, perquè tothom pensa que durarà poc. És a dir, tothom pensa que quan els propis amics d'en Trump li comencin a tocar el crostó, dient que les seves accions estan començant a baixar, parlo de Wall Street i parlo de Silicon Valley, tothom pensa que això no durarà molt.
però el diner com a tot del capital normalment tendeix a ser covard i molt conservador, amb la qual cosa quan abans s'acabi millor perquè no és bo per ningú. És a dir, si la gent ha de gastar més diners en invertir més dels seus diners mensuals en gasolina i en menjar i en mental, els invertirà menys en roba, en llibres i en cinema. Per tant...
Quan abans s'acabi, molt millor per tots, perquè si no, sí que mig pla es podria començar a perjudicar inversions, almenys a l'ostre sector. Hi ha una cosa que estic, no sóc entès ni economista, però sí que estic veient que molts d'aquests preus generals, o sigui, la llum...
el petroli i tot això, abans d'arribar a acords de pujar, l'Estat hi posava mà, hi posava, s'ho controlava, i ara es munten una guerra, la que sigui, i en una setmana poden pujar i baixar sense consultar ningú. L'altre dia sortia a la tele un pobre pagès, que es veu que els adobts també s'han pujat, i ell deia, un dia diu...
la guerra va començar fa una setmana i avui ja m'augmenten els adons escolti però és clar passa una cosa avui i l'endemà ja t'augmenta i llavors no baixen és la teoria aquella que els preus per exemple de la benzina pugen com un coet
I baixi com una ploma. Però és clar, aquell pobre pagès tenia tot el... Però si va començar fa, encara no, una setmana... No ha tingut temps d'haver-hi impacte, no ha tingut temps d'haver-hi cap impacte. I diu, ja m'han pujat. Exactament, amb la benzina igual, la benzina ja ha pujat.
Abans hi havia allò, es discutia si s'obmuntaria la llum, si s'obmuntaria el petró, i ara es munten un tigre i tot puja. En el món de la pagesia hi ha molta preocupació perquè el que més ha prujat no és la gasolina sinó el gasoil.
El gasoll. I el gasoll agrícola els hi ha pujat molt. L'altre dia parlàvem amb el meu gendre i així, que deia que en ells els pot representar un augment de cost de 240 euros setmanals. És que l'impacte és molt gros. Sí, sí, sí, sí.
i això, clar i tal com tenim el món de la pagesia amb els preus que tenen no sé si molts aguantaran ja m'han augmentat però que hi ha temps i va sí, sí, sí per tant és un pic, clar, jo em sembla dalt de tot
A part que fan neteja el magatzem de bombes i material, allò que està a punt de caducar, un neteja... I després hi ha una altra cosa, que almenys en el cas de l'electricitat, al final d'escolta, l'electricitat de bon bé, sobretot de la hidroelèctrica i de la nuclear, ara mateix, encara. Hi ha renovables, ja comença a haver iòlica i tal, però...
Un percentatge molt gran és aquest. Escolti, qui són els amos d'aquest? Els amos d'aquests són els de sempre. Són Endesa, són Iberdrola, són Unió Enfenosa, són tal... Escolti, aquest senyor, són productors.
d'electricitat. Són productors, ells, d'electricitat. Miri, no em parli de preus. No em parli de preus. El que deies tu, Guillem, no me'n parli de preus. Perquè és que no... Perquè no, perquè ho fa vostè a casa seva. Jo ara si... Una cosa més terrenal i de... L'altre dia és... Mira, ara, aprofitant que està ell aquí, li volia preguntar. L'altre dia vàrem presentar el nou parc de salut de Girona. Mira, ara hi anava.
I com estava allà a casa, estava mirant una mica els d'allò, i pensava que, clar, el tema d'accessos, etcètera, com us afectarà vosaltres? Serà bestial. Primer, el Parc de Salut de Girona és una excel·lent notícia per a tothom, perquè s'havia de fer, el trueta cau a talls i...
Per mi té molt més sentit fer-lo al voltant del Santa Catarina i fer un gran hub que no fer-lo a l'altre costat. Donar de la dimensió de Girona. Si Girona fos una ciutat de 400.000 et pots plantejar fer-ne una amb una punta i l'altra l'altra, però com que són 100.000 i amb sal i vilablareig i tal, 150.000 i serrià, 150.000, té aquest sentit. És un hospital de referència per a totes les comarques, no només per a la ciutat. Exactament, correcte. Llavors és el de lloc.
No, nosaltres en aquest sentit, a veure, hi haurà molts canvis d'accessos, eh? Hi haurà molts canvis, hi haurà molts... És el que de moment té aturat el professor Guillem, que va venir abans d'ahir, que és membre de la Comissió d'Urbanisme, deia que el tema precisament de la mobilitat i dels moviments és el que ha aturat la part de tramissació que hi ha a Salt. Però és el que deia en Pau, per exemple, una de les coses que es preveu és que l'entrada a Salt, que ara és per la rotonda de l'autopista que porta la rotonda, hi ha batejada per tothom de l'Espai Gironet
aquesta no la sabia jo que és allò, doncs aquesta es traslladaria és a dir, l'entrada a la sala es traslladaria 300 metres abans i iria directament cap a l'hospital això requeriria també pensar si en comptes dels quatre carrers que hi ha en aquests moments els quatre carrers faltarien algun més o si hauria de fer alguna mena d'escalèxtric que en dèiem abans per les entrades i sortides per tant
És que crec que el plan és aquest, és a dir, aquesta rotonda va desplaçar d'uns 300 metres més cap a Girona, per entendre'ns, que ara està just a la sortida de l'autopista, i crec que és de dos nivells, és a dir, el nivell de dalt és el que té accés directe a el que seria el Trueta, i llavors per entrar a salt has de baixar i pujar, baixar i fer la U i pujar cap a l'altre costat. Em sembla que el plan previst és aquest, sobretot per esponjar l'entrada.
per evitar que es facin aquests taps que es fan tot i així estarà per veure però això donaria un accés directe a tothom qui vulgui anar al Trueta que no hagi de passar per la rotonda aquesta del Marquès de Camps i el radar per entendre's de record per tothom
Segurament, o el posaran més cap allà, no ho descartis, eh, tampoc. Li preguntaré a en Guillem perquè és d'aquí, que és una mica el més maranyero de tots, si m'ho permeteu. És una magnífica notícia, el Campus de Salt. El van presentar, ara hi ha dos anys per elaborar el projecte, i van insistir que el 2031 estarà en marxa. Tu t'ho creus, tot això? No.
Jo tampoc, el 2031 és molt just. Volia preguntar-te a ell perquè la confiança fa aquestes coses i sabia que... No, és que és el tema, a veure... I costarà els cost... 720 milions d'euros. Doncs serà 1.400 milions d'euros.
I no et fa patir que ens pugui passar per davant el Clínic, perquè tothom diu que dos grans projectes de país, perquè hem d'insistir-hi, perquè des d'allà a Barcelona, quan ens miren a nosaltres i ens diuen que som el territori, com si ells no fossin territori, diuen que dos grans projectes com per exemple el Clínic i el Troeta no poden anar de la mà.
al mateix temps, que primer ha de ser un i després ha de ser l'altre. I allà pedalen, pedalen, pedalen, pedalen, pedalen, pedalen, i aquí dóna la impressió que anem amb bicicleta, però que la bicicleta és estàtica. Jo crec que, dues coses, l'òptica des de Barcelona, quan parlen de Girona, jo crec que, permeteu-me que em faci servir el punt de vista de Girona, no sabem ben bé ni on és Girona. És a dir, Girona és en un lloc indefinit,
entre Barcelona i l'Empordà llavors Girona està en un lloc que no se sap ben bé on perquè jo tinc clar on és Girona i on està l'Empordà i Barcelona i l'Empordà i Girona bueno Girona cau per allà però no se sap ben bé on aquest hospital només ha de donar servei a un milió de persones eh
Els hospitals de referència a Barcelona en donen 700 o 800 mil, Vall d'Hebron, Clínic, Vallvitge, Sant Pau, Trias i Pujol, que és Badalona, però el d'aquell només serà un milió, però és de territori. Ara faig gironisme en el pitjor sentit de la paraula, la conec, però jo crec que hem d'alertar perquè no podem perdre aquesta oportunitat, que és una oportunitat no per les comarques gironines, és una oportunitat pel país. Pel país.
No, no, jo crec que a nivell de tràmits estem més avançats, però no podem badar, no es pot badar, perquè si es bada massa, passaran adavant, crec jo. I és una feina imprescindible que comencem a tenir unes instal·lacions, és a dir, tenim el Trueta, mira, avui hi vaig, el Trueta.
al Toretta tenim unes instal·lacions poc pèrrimes caducades totalment però en canvi tenim un equip humà el servei sanitari és que jo perquè és així com parlem que abans en Pau ha dit cau a trossos tu has dit Pere caducades però en canvi el servei que se dona segueix de molt alt nivell no confonguem les coses
Però perquè el puguin continuar donant, es necessita un nou hospital perquè no n'hi ha prou en anar fent part. Sempre us he explicat aquí que l'Enriqueta encara, afortunadament, la tinc al meu costat perquè en el seu moment una neurocirugiana d'allà li va poder extreure el tumor que tenia al cap perquè no arribava a Barcelona, arribaven a Barcelona perquè van dir és que no arriba. No arribarà. No arriba i la va salvar la vida i aquí estem. I això...
Jo sempre he dit que la qualitat existencial, i sobretot la qualitat humana, sempre us he explicat que com ella va estar un llarg, no sé si eren 8-9 hores a quiròfan, que te vingui l'enfermera, ha dit que no pateixis, tot va bé, hòstia, això no es paga amb res.
Però, en canvi, el lloc allà on estava l'espai físic era deplorable. En Guillem Talibas, que és una mica animal, ho ha dit, però se li ha notat per sota. Ell, com que en va ser usuari d'aquest servei, ha dit si has de tenir un implant, tingui a la Girona. Si ja has de tenir un fart, veniu aquí a Girona, que... Bueno, no el piqueu tots, perquè ho omplireu, però...
és el millor d'aquí a Girona va sortir a través del doctor Macià la fórmula que utilitza en tot el país que en 12 minuts bomba entres allà i en 12 minuts va començar a girar tant el codi infart com el codi X i jo et dono fe que aquests 12 minuts existeixen i fins i tot en 11 minuts també ho fan
Ens queda només un minut i podria preguntar moltes coses. Puc dir una cosa? No, no, però per parlar-ne, és que ara ho has dit, i era un tema que volia parlar-ne sobre qüestions també. Diguem les comarques gironines perquè ens fa verganyar dir la província de Girona, i realment és la província, perquè existeix la província, i les comarques gironines no existeixen.
És un insult a la comarca d'Olot o a la comarca de la Selva dir comarques gironines. Estem atreient la paraula província i li posem comarques quan realment no és veritat. En Guillem Talibas en sap molt perquè acaba de dir tot això i no el podrem contestar perquè s'han acabat el dia. No, és el pròxim dia, el pròxim dia, per demà, a la gent que vingui nova. Moltes gràcies, Pau Jordà, moltes gràcies, Pere Albertí, moltes gràcies, Guillem Talibas, i a tots vostès demà també hi haurà tertúlia a les 10. Ara són les 11.
Girona FM, els titulants de Girona FM.