Bon dia, entrem en temps de Tertúlia Girona FM quan passen 100 minuts a les 10 del matí d'aquest 8 d'octubre. Avui amb una taula molt gironina per parlar de la ciutat o el que ells vulguin i en el que m'acompanyen 3 persones que passaré a presentar seguidament però m'haureu de permetre que avui
faci un especial incís en el fet que ens acompanya la senyora Anna Pagans, alcaldessa que va ser durant tants anys d'aquesta ciutat, i a la qui li agraïm moltíssim que ens hagi volgut acompanyar en aquesta, la seva ràdio, la Ràdio Girona.
Moltes gràcies, molt bon dia. Què tal, com estàs? Bé, molt bé. Se t'hi veu, eh, això també, però vull dir, és una pregunta així com... Bé, però ens poses tranquil·lament i anar fent. Amb un segon terme, perquè parlàvem de coses i deies, un segon terme m'ha prefereixut a la visió, és a dir...
Ja no... Vares fer molts anys, diguem-ne, d'ensenyant, deixeu-me dir així, això d'ensenyant queda bé, per dir professora. Vares fer 10 o 11 anys d'alcaldessa i vares acabar fent alguna altra feina relacionada amb el món del patrimoni al final.
I ara ets observadora de l'actualitat? I abans d'alcaldessa d'uns quants anys més de regidora. Bé, de regidora, sí, sí. Perquè aquí és una, diguem-ne, una mica d'escola d'aprenentatge, com es diu, no? Perquè jo vaig entrar a l'Ajuntament l'any 91. I per tant vaig ser... I vas ser alcaldessa el 2002. El 2002. El gener del 2002. Per tant...
Tremig, fent de regidors, això dona una visió, podem dir-ne, important de la feina, de la ciutat, de la gent, i té interès. I té interès, i ens interessa molt que en parlem, que en parlem, que en parlem de la ciutat. Permetam que presenti abans en Xavier Díaz, molt bon dia.
Faig allò d'historiador, ensenyant, membre d'USTEC, pròxim a una jubilació d'aurada. Aviat observador. Aviat observador també. Què tal? Bé, bé, molt bé. Amb ganes de començar aquest curs i molt content de tornar aquí a aquesta sala.
I a nosaltres ens agrada que aquí estiguis, com també ens agrada que ens acompanyi l'Albert Raquena, periodista, també de llarga trajectòria, també des del món de l'observació, delegat a Catalunya Ràdio de tants i tants anys. Què tal, com estàs?
Molt bé, reprenent un altre cop ja la temporada, reprenent un altre cop el voluntariat per la llengua, per facilitar la parla de català a persones no vingudes, i bé, fent això, recordant, mirant els esdeveniments, que és el que passa, mirant el món, perquè vulguis que no ens repercuteix,
Sí, aquests dies hem parlat molt de la flotilla aquí hem parlat més de la ciutat però parlàvem de la flotilla per una raó molt clara que hi havia algun gironi pel mig i bàsicament l'Adrià Places que és fill del seu pare i de la seva mare però d'un company nostre i teu durant tants anys tan lites diguem-ne que afortunadament abans d'ahir ja va a terra aquí diguem-ho així Estem més tranquils Estem més tranquils El vaig trobar amb el seu pare pel carrer
Sí, però sabia que... També viu pel barri. Sí, sí. Es pot dir, no? Allò que ens diuen de la d'Avesa Güell, i que els que tenim uns quants anys més, diguem, i recordem en alguns que a vegades fan discursos, que tot allò havien estat les hortes de Sant Eugènia fins a Cap Massagueix.
No fa pas tant de temps, eh? No fa tant de temps, però ja fa alguna dècada. He fet el quadrat d'or, encara recordo, quan l'estaven fent, que van trobar una bomba de la Guerra Civil de 500 quilos, ens van mig desallotjar tots, perquè l'havien de retirar. Pot ser. Jo vaig arribar al barri, que encara estava a mitges. No, 94. No, jo n'he estat, però... Jo l'he vist fer, l'he vist créixer, vam planificar-la a la plaça, però no hi vivien, aquell dia. Sí, sí, sí.
Bueno, i la ciutat què? Com la veieu? És una pregunta molt genèrica, eh? Ho dic perquè a l'estiu, potser pel fet que no fèiem tertúlia, però em va donar la impressió que diguem-ne que a Gironi va haver-hi gent, que més o menys ha estat un estiu clàssid, que els grans temes de ciutat van quedar com una mica esmortaïts, com el tema de recollir d'escombraries i algun altre, i que el parc, deies? El parc, el parc.
Ah, el parc, el parc, suposo que et refereixes al parc Jordi Vilamitjana. Mira, encara ahir algú per les xarxes socials em va dir, fa dies que no parleu del parc, i vegi, van parlar de la manifestació que hi va haver, però és veritat que es parla una mica en funció de tot plegat.
bé, va quedar una mica allò amb la represa del nou curs és que jo crec que ara ja tornen tots aquests temes en tornen alguns altres un que va en certa manera esclatar deixeu-me la paraula potser no és adequada que és el de la seguretat que és un tema cíclic i que ha tornat i llavors fent una mica allò fent una mica de periodista mires el calendari i dius queden 19 mesos per les eleccions municipals el qual vol dir que les maquinàries ja estan totes en marxa
És així, Albert? Tu creus així? Sí, jo crec que sí. Des de les notícies a l'engròs, com per exemple la Flotilla i alguns dels seus integrants, fins al terreny més petit, al terreny més municipal. Està tot dia pensat amb clau electoral i mirant les possibles eleccions que puguin venir.
I jo no sé, clar, és que aquí és on jo em trontollo una mica tot, quan dius, i la política està pensada i actua en funció del que la gent vol?
Perquè llavors et trobes, jo no sé, l'Anna ens ho podrà explicar, què podia haver fet ell en aquell moment, o com ho feien ells en aquell moment, per atendre les demandes de la gent. Tu ara parles de seguretat ciutadana. Aviam, hi ha molts casos d'inseguretat ciutadana, però ara n'hi ha més que abans? No? És igual? Hi ha més motius perquè hi hagi més inseguretat ciutadana que abans?
Sí, no? Clar, són preguntes que la gent del carrer no les té, no les té amb dades, i a vegades si té dades no se les creu. Sí, és una miqueta així. Sí, jo veig que hi ha uns temes que són sovint recurrents. Llavors, per exemple, seguretat ciutadà. Això, tota la vida se n'ha parlat. Aquí, a Catalunya, a Espanya, i al món ja no en parlem, eh?
Escobraries, escota, també he anat parlant. Llavors jo diria que són temes recurrents, o el parc que parlàvem, diguem-ne la planificació, són temes que són recurrents en situacions segurament diferents.
i que des de qui governa, des del govern de la ciutat, doncs els has d'afrontar, els has d'intentar, podríem dir-ne, no diria solventar, però donar unes respostes. I aquí, bueno...
Jo penso que el tema escombraries, a vegades em trobo la gent, no? Escolta, en realitat, primer, fem-ho tots bé, d'entrada, els ciutadans, perquè jo allà ho he vist, en tinc uns a davant i veig de tot, veig de tot.
Però, home, és un canvi, és un canvi que es va iniciar amb l'alcaldessa Madrenes, recordo, que era l'època de la comita en aquest barri d'aquí, un som ara, que va haver-hi... Sí, sí, aquí a l'Eixemple. Bueno, allò vas demostrar que havia de fer d'una altra manera la implantació, entre altres coses, perquè tots els d'aquí anaven al Carme. Llavors, aquestes coses s'han d'explicar. I crec que sí que s'ha explicat, eh? El que passa que...
Home, costa, costa això, i anar explicant el per què i els resultats, podríem dir-ne. El que no pot ser és que ara funciona l'insignadora i després molta part acaba anant a l'insignadora, perquè encara no hi ha, podríem dir-ne, potser uns circuits ben definits. Jo en aquest moment tampoc soc a dintre i ho sé. Però sí que donar explicacions i també la voluntat ciutadana i compte, la voluntat i...
No podem donar les culpes. De seguida, expulsar-te les culpes no es pot fer. Això és culpa d'aquest, és culpa de l'altre. No, és una mica de tot. Si volem, diguem-ne, una ciutat més neta, amb una bona selecció de residus, que ens n'omplim la boca, doncs, bueno, hi hem de ser una mica tots. Jo penso que està costant. Està costant. Ara hi ha unes noves orientacions, vaig girar l'altre dia. Bueno, que això pugui...
hi ha una paraula que ara m'assurt que és implementant que no m'agrada més s'estan fent canvis notaris sobre el començament que acabarà diguem-ne començament de l'any que ve altra vegada amb contenidors de tot tipus el que passa és que amb targeta tancada sí, sí, va
A veure, són coses, doncs és un tema interessant, llavors sí que has de mirar de fer alguns cops d'efecte, però que siguin reals i que funcionin, però aquí sí que necessites la col·laboració ciutadana, jo crec que les necessiten.
Xavier, no sé si estàs d'acord amb això que les màquines partidistes, deixem-ho dir així, ja estan a tota màquina, valgui la redundància, perquè les eleccions són a prop, aquestes coses passen, han passat una miqueta sempre. A mi em dóna l'impressió que ja passen i que per això tornen a sortir determinats debats, però tu com la veus la ciutat que normalment ets canyero en aquest tema i sempre portes punts de vista que ens permeten discutir, diguem-ne.
Sí, jo ja estic d'acord amb això de la maquinaria dels partits, és veritat. El problema és que, a diferència d'altres processos electorals anteriors, hi ha com moviments tectònics dins del que serien els espais polítics. A més, per alguna manera, un fantasma que va apareixent, que és el fantasma de l'ultradreta, en les seves fórmules diverses, i que no és una qüestió ni gironina ni és una qüestió catalana, és una qüestió...
bàsicament occidental, i que jo crec que té molt a veure amb diverses ferides que no es van tancar correctament des de la crisi del 2008, d'una certa sensació de declivi occidental i d'una malestar i sobretot sentiments. Els sentiments poden ser subjectius. Abans tu parlaves del tema de la seguretat.
Bé, diguem, si hi ha alguna cosa a la qual m'hi he acostumat, diguem, com a historiador, és de desconfiar de les xifres. Hi ha aquella famosa sèrie del The Wire, que normalment, diguem, els responsables polítics feien tot el possible per...
diguem allò, utilitzar les estadístiques com a arma de desinformació. Entre nosaltres en el món periodístic sempre deien que hi ha mentides, mentides molt grans i estadístiques per aquesta ordre. M'has agafat la frase que pensava dia. A més hi vaig, fa uns anys vaig escriure un article al punt sobre això. Cert, cert. Sí, sí.
I, clar, la qüestió és que el que fa a la seguretat, més enllà de les estadístiques, hi ha una sensació, com jo no havia vist mai, a la ciutat, que hi vaig aterrar el 1994, per tant, ja han passat els seus 31 anys. Mira, l'Anna ja feia 3 anys que era l'Ajuntament. Sí, sí.
I que, d'una banda, és això, i a més, en el nostre barri han tingut tot aquest problema de les cares ocupades, les desocupacions que han tornat a ocupar, i que durant tot el mes d'agost en les plenes vacances, és una situació, diguem, que...
I la mateixa estació, que jo no havia vist mai tants guàrdies de seguretat al voltant. Quan hi ha guàrdies de seguretat al voltant és que hi ha coses que se'ns escapen. A banda de que, jo que soc usuari habitual de la línia de la mitja distància fins a Barcelona, alguns incidents ja hi he assistit.
cosa que no m'havia passat mai en els 34 anys anteriors. Jo entenc que tot això pot ser perfectament subjectiu, però la subjectivitat políticament jo diria que és més forta que no pas les estadístiques, i això és una cosa que la classe política n'hauria de prendre nota. I després, clar, el tema de la brossa també s'ha ajuntat en... És a dir, des del punt de vista, en una situació normal, l'Anna Pagans tindria...
tota la raó respecte a aquesta qüestió d'anar adaptant maneres de fer però si ara parlem de la Catalunya dels 10 milions potser hauríem de començar a parlar de la Girona dels 150.000 justament els doble d'habitants que quan jo vaig a terra fa 30 anys
Vaig llegir aquest dia i em vaig fer un article que encara no s'ha publicat. L'any 1970 es va fer un gran rebombori perquè Girona havia arribat als 50.000. 50.000, 1970. Després, en poc temps, com que ja va haver-hi la incorporació i la desincorporació de Sal i Salvià, ja hem de pensar que l'any 1970 veníem dels 50 i escaig, com es va aneccionar a Sant Daniel...
Palau i Sant Eugènia que vull dir que era això que veníem és veritat que i ara en aquests moments som oficialment crec que són 106 o 107.000 empadronats a la pràctica tothom sap que devem ser 120-125 segurament en aquests moments va costar molt
hem d'arribar al 100.000 en tots els anys que he estat a l'Ajuntament des de 80, 70, 80.000 i al 100 he costat i ara llavors la universitat jo crec que s'ha de fer una distinció que ja l'has fet una cosa és la gent empadronada que va costar arribar al 100 i ara estem a 106 106, 107 no et recordo hi ha aquesta gent i després el que s'ha d'acotar quan tu dones serveis
és la gent que usa la ciutat, el que fa servir, per entendre's. Que ara no ha de tenir potser un quart de milió de persones cada dia. No, però el que fa servir, jo què sé, estudiants, abans hi havia uns 10.000 estudiants, 12.000 estudiants, uns vivien aquí, els altres no, etc. Llavors utilitzes la ciutat, la gent que treballa aquí i que viu a fora. Aquí s'ha de donar el servei...
necessari, també. Per tant, és una ciutat entre 100 i 130. La realitat és que hi ha una... A Catalunya hi ha una expansió demogràfica gaire imparable. Girona, que a més és una ciutat que està ben connectada, està en un espai estratègic, que té espai de creixement. Ja ho estem veient amb el barri del Domeny, que cada dia que passo per allà hi ha un edifici nou. És a dir, l'expansió realment existeix. I el tema de la...
I el tema de les escombraries... De sol no queda gaire res. I el tema de les escombraries jo crec que és molt important perquè el que ha passat jo crec que va ser molt imprudent tirar endavant un projecte com aquest i em consta i ho hem vist que parcialment s'han rectificat algunes coses i està bé que l'Ajuntament ho hagi fet però malgrat tot aquesta...
Diguem, aquest, com en diuen en castellà, emvecinamiento en el tema de la targeta, quan això ha estat desestimat i ha estat corregit, per exemple, a les ciutats com Barcelona, el que genera és, primer de tot, tot el desgavell de les escombraries, de vegades gent que no està...
empadronada, no està registrada, o que simplement té uns costums completament diferents i que a mesura que hi ha més brutici als carrers es genera aquesta síndrome de les finestres trencades, és a dir, d'un deteriorament que va alimentant el deteriorament. A mi encara em resulta sorprenent per molts arguments que jo entenc que són raonables, com el tema del contracte, de la multa, etcètera, etcètera,
que tenint en compte aquest suïcidi polític que implica, diguem, tenir els contenidors tancats i tenir, diguem, aquest des del cabell, em resulta bastant, diguem, increïble que encara persisteixi, quan, no sé, jo per mi ara mateix penso que...
Algú que està als antípodes polítics meus, però probablement l'alcalde més viu de Catalunya és el Xavier García Albiol, i ni zona de baixes emissions, ni contenidors tancats, potser amb unes formes molt populistes, però realment està aconseguint que fins i tot els independentistes el votin.
Això és veritat, sí. És veritat en el sentit que conec bé una miqueta Badalona perquè hi vaig viure dos anys i és un cas bastant particular. No es pot fer un anàlisi polític des de lluny perquè tens la possibilitat real d'equivocar-te perquè llavors els resultats que treu...
Són els que treu. El tema de les escombraries. Ahir el regidor Sergi Cot i Sílvia Liu van presentar la nova taxa que portaran al ple, que segons ells parlaré d'estadístiques i són les que van donar. Se rebaixarà la taxa d'escombraries al 77,9% dels habitatges i s'encarirà a la resta. Com s'ha més o menys segregat?
es rebaixarà tots aquells habitatges que hagin utilitzat com a mínim 24 vegades semestrals per tant com a mínim un cop a la setmana diguem-ne la targeta no s'encariran tots aquells que no ho hagin fet o que tan sols no hagin anat a recollir la targeta de tal manera que diuen insisteixo que són dades que
que he llegit que van donar, que si fins ara el mínim que es pagava a la ciutat de Girona eren 200 euros, aquest any se rebaixaran a 191, i el màxim, que era de 350, se pujarà a 382. El que dèiem, però és evident...
És a dir, dient que el tema de les escombraries, que alguna vegada dius que parleu molt d'escombraries, però és que durant un temps la ciutat, molts ciutadans n'han parlat, s'han encaixat, han vist, diguem-ne, deficiències amb el tema de la nova empresa, l'Anna Bantes ho diu, això es va aprovar,
i es va començar a fer proves en temps de l'alcaldessa Madrenes. Jo també vull recordar que en aquell moment la CUP, que la CUP i guanyem, que ara governen, volia el porta-porta total, que no va ser així. És a dir, però sí que és un tema que a mi em temo que marcarà una miqueta aquest mandat. A mi em sembla completament incoherent, perquè entenc que la CUP o l'esquerra, el que hauria de definir és que la...
la fiscalitat hauria de ser progressiva, és a dir, que paguin els que més tenen i al final probablement persones que tenen uns hàbits menys cívics com el de no utilitzar la targeta o coses com aquestes se'ls penalitzi
que normalment coincideix amb persones amb rendes més baixes. A mi em sembla bastant incoherent que l'esquerra precisament el que faci a la pràctica és que els més pobres acabin pagant més. Vaig equivocat si vaig llegir que no pagaran l'impost de les escombraries aquelles persones que vagin a abocar les escombraries només un cop per setmana?
No, crec que no, crec que es rebaixarà la taxa però no... Però no s'eximirà. Però no s'eximirà, no. No, jo vaig sentir això, però bé, jo penso que això parlàveu de números o no. Això és un fet, un fet que han decidit i en aquest cas et diré que si tothom té la tàrgia...
Diguem-ne, els més benestants i els no tants benestants, que si estan en un primer lloc, tindran tarda i tots poden tenir la mateixa responsabilitat de llançar les escombraries quan toca i on toca. A veure, independentment, després sí, parlem de pisos ocupats, però és un tant per cent mínim aquest, i aquest ho has de poder controlar. Des del mateix ajuntament això s'ha de poder controlar.
Doncs si parlem, per exemple... No, però vull dir, en aquest aspecte, és una manera, jo crec que... A veure, això d'ahir, ho vaig veure. Això és la presentació de les taxes, en les quals permeten, també van dir que es congelaria, no sé si la parada és aquesta,
ordenant-nos l'Institut d'Impost de Vents Immobles, l'Institut de Construccions, Instal·lacions i Obres, que he hagut de buscar què volia dir, perquè això delició jo no sabia què volia dir, el de circulació, el de... Provocació número 1. A veure, no trobeu que precisament el sistema de les targes és una fórmula molt orgulliana de governar la ciutat?
És a dir, clar, aquí també entra una qüestió, el liberalisme s'ha esvaït per tot arreu. Parlo del liberalisme polític en el sentit del respecte a la privacitat, el respecte a la ciutadania, no ficar-se exactament en què fas a casa teva, aquest liberalisme moral, no econòmic. Clar, en el fons, això té aquest component com bastant totalitari.
això de que fins i tot controlin quantes vegades i a quines hores això ho trobo com molt poc personalment jo trobo molt orgullà tu no estàs d'acord que s'utilitza la targeta és una altra manera de fer si fins ara tothom hagués posat
a les escombraries on tocaven, com que sigui, doncs no necessitaries targe. També hem de recordar, perquè alguna vegada allò que no és que et toquin el costó, perquè diguem-ne l'edat que un té ja no ho fan, però allò de dir, s'ha de recordar que tot això ve de normatives europees, igual que les hores de baixes emissions, i tot això és veritat, però això no amaga que, per exemple, paguem molt més per les escombraries del que pagàvem, això també és veritat, i és una cosa que diguem-ne que és...
que ve una indicació europea que diu que diguem-ne que la recollida de la brossa l'ha de pagar el ciutadà i no ha d'estar subvencionada una de les coses que no s'ha dit aquest cap de setmana és que l'ultradeta ha conquerit un nou espai que és Xecoslovàquia i bona part del grup de vicegrat jo diria que una tercera part dels governs de la Unió Europea són anti-europeus
I si són anti-europeus, expressament per aquesta obsessió que té la Unió Europea de fer, diguem, de controlar la vida de la gent i, bueno, diguem, de castigar-los pels seus, entre cometes, pels seus comportaments. Però és que aquests càstigs venen per molts cantons, perquè, per exemple, amb el tema de la llum, clar, tens el control que vols pagar menys i, per tant, has d'anar a buscar les hores on la llum és més barata.
Per tant, ja tenen un altre control. El tema de l'ús de les targetes de crèdit o de dèbit, és igual. Bé, allà on tu vagis a comprar, ells saben on et gastes els diners i com te'ls gastes i en què els dediques. Aquest control, jo no sé si... Vaja, veig que serà total amb el temps.
Mira, hi ha coses d'aquelles que espanten una miqueta perquè te'ls havies sentit a dir i no ho acabaves de fer. Jo puc arribar a entendre això dels algoritmes, és a dir, que en un moment determinat facis recerca d'alguna cosa i t'acabin arribant anuncis. Però és que a mi m'ha passat que sense fer cap mena de recerca m'han començat a arribar algun anunci de coses que m'afectaven directament i que no havies parlat amb algú.
I que havia parlat amb algú però que no ho havia fet, per tant, és veritat que ja, és a dir, te rectifico, no ve el gran germà, el gran germà ja és aquí, vull dir, diguem-ne per dir-ho d'alguna manera, però sí que és veritat que hi ha tots aquests conceptes que t'ho deien però que ja no es discuteixen, en realitat la gent vol que li recollin la brossa i...
i ha de pagar, la gent vol... Mira, ahir teníem la Cristina Andreu que ho deia, no? És a dir, moltes queixes... Hem perdut aquella... Algunes de les costums que teníem 30... No, 30, no, 40, 50 anys enrere, que la gent netejava el seu tros de cera, que tenia una certa cura de si hi havia un emburnal, és a dir, que no es deixaven tot en mans de l'Ajuntament. L'Ajuntament sí que ho ha de fer tot, però no ha d'arribar per tot, perquè llavors seria absolutament impossible.
Provocació del dia número dos. A veure, ja sabeu que a França hi ha un desgavell polític que acabarà com el Rosari de l'Aurora. I que Macron, en el moment en què probablement presenti la dimissió, que és possible, el més probable és que acabi passant que l'exfront nacional acabi governant.
Una de les coses que no se'n diu gaire és el que va passar a França el 2005, quan el 2005 va haver-hi el referèndum del Tractat Constitucional i la societat francesa va votar que no. Les elites franceses al final van maniobrar per fer que efectivament el Tractat Constitucional...
En tres, que evidentment erosionés bona part de la sobirania francesa, però és igual, tanmateix. Allò que deien de les percepcions. La realitat és que els francesos estan molt emprenyats tal com han anat les coses i atribueixen a una ideologia una mica conspiranoica, que és el tema del globalisme. Fins i tot s'han inventat allò que la Brigitte Macron en realitat és un home...
Totes aquestes coses, que sí, que són, diguem, teories conspiranoiques, absurdes, però una cosa és la realitat i una altra cosa és com aquesta realitat es percep. I de la mateixa manera que Maria Antonieta, bé, o sigui, tenen una vida frívola, però la quantitat de mentides que es van dir per poder justificar el que seria el derrocament de la monarquia van servir perfectament per aquestes coses.
I al final, diguem, a França bona part del que hi ha és que bona part de la gent que acabarà votant al Front Nacional és que es pensa que hi ha una conspiració per part de la Unió Europea per empitjorar la vida de la gent. I efectivament la Unió Europea no fa res per poder, diguem, rectificar tot aquest tipus de coses. I sí, pot semblar una tonteria això que ens facin fitxar cada vegada que anem a llançar una brossa, però nosaltres aquí som persones raonables i podem entendre perfectament.
Però ara mateix jo diria que el percentatge de persones raonables és cada vegada més escàs. Home, a veure, jo penso que estàs parejant moltes coses, volent-les lligar totes. I el partit provocació no és la teva priorització, perquè has citat les eleccions a Txecoslavà i a Txèccia, hem citat ara França, podem citar Europa, Europa és de dret, deix de tastar. Vull dir, Europa, el discurs que fa la Unió Europea.
ara tenim una Europa de dretes i deixa't estar de punyetes llavors és un tema de sistema i mundial això ho podem abaixar a la targeta o no i a la de crèdit com deies tu i el control que tenen a través dels que heu servit a xarxes i totes aquestes coses és el sistema que tenim no estem d'acord jo sempre tinc
La línia, hi ha d'haver una esperança que potser a partir de les realitats, a partir de la ciutat, a partir del país, a partir de... El sistema ja sabem quin és. Escolta, tenim...
uns governants mundials de bojos i tot això avui es va aquest populisme, la de França i el d'aquí, i espera't, esclar, aquí el Sánchez és un ximplet, bueno, doncs, apa, i què? Llavors avui, el pas que ha dit, van, diuen, no ell, el feig, el pas que li ha dit, bueno, les bogeries, esclar, això, la política avui dia és això, vosaltres dieu que s'està preparant les eleccions, l'endemà
d'unes eleccions, ja tothom diu, tothom, els mitjans de comunicació els primers, que ja es preparen les altres. L'acció de govern és el que has d'anar concretant. I en una ciutat, com la nostra, jo penso que segur que es fan moltes coses, a part d'això, és anar-los explicant i no només...
governar amb xarxa perquè hi ha una manera de vegades tot s'explica a través de les xarxes que jo penso que la gent jove està molt bé que estigui en els llocs de governar nosaltres ja ens hem de retirar però també s'ha de pensar a vegades pensa, dius que fem moltes coses ja ho hem explicat a la xarxa la xarxa molt bé
Però ho has d'explicar, ho has de demostrar, has de trepitjar el carrer, has de fer les propostes concretes, has d'anar a les reunions de les seves veïns i pactar les coses allà i fer-ho. I aquestes maneres són les maneres que es fa fent aquest ambient, podríem dir-ne, ciutadà, que de vegades trobem a faltar. I llavors surten aquests grans temes, com aquests que dèiem abans,
Trobo interessant això que has dit i gairebé no em resistiria a preguntar-li quanta gent tenies en l'equip de comunicació quan tu eres alcaldessa. N'hi ha molts més, volia dir això. Hi ha una inflació de comunicació. I la sensació aquesta, que alguna vegada l'he parlat amb gent que governa, en el sentit de dir que nosaltres comuniquem molt bé perquè pengem coses a les xarxes. Jo crec que això és un avort. Això crec que és un avort. Ja s'ha de fer, segurament. Pel costat d'això...
Que s'ha de fer, però hi ha d'haver-hi altres coses, hi ha d'haver-hi altres reunions, i quan es va implementar, fer, quan es va posar en marxa el nou sistema de recollides, jo penso que hagués estat molt correcte que, diguem-ne, que els representants polítics haguéssim participat de les primeres reunions que hi va haver-hi, que inicialment es van deixar en mans dels tècnics i van ser un desori, Montjuïc, Montjuïc va ser... A l'estat ja hi van incorporar, penso, ara...
Abans, Xavier, a micro tancat, ha dit una cosa que per mi és molt gràfica. És a dir, amb motiu del tema de les xarxes, cadascú, i de l'aparillisme, cadascú es fa la seva bombolla. I aquestes bombolles no interaccionen entre si, a no ser que sigui per xocar i per barallar-se. I aquest és un greu problema. Perquè passa...
Aquí a Girona passa a Pardines i passa a Barcelona i passa a París i passa arreu. És el mateix, el problema és el mateix. És a dir, s'estan polaritzant maneres de pensar, maneres de fer...
que llavors el que acaba això és un enfrontament. Contra l'altre. Moltes emocions i pocs arguments. I la comunicació és més emocional. Fins i tot, una de les coses de les xarxes, va començar amb el tema de les memes, ara ja tenim els vídeos d'intel·ligència artificial, però la qüestió és, cada vegada s'assembla més a la propaganda de Lenny Riefenstahl.
el que passa que llavors també ens passa i tornar una miqueta a la ciutat que diguem-ne que hi ha gent que diguem-ne que quan està l'oposició fa un determinat discurs i utilitza un determinat tipus de coses que és absolutament legítim però que després quan governa i li fan envelles llavors es queixes allò de dir que canvia és evident que les coses estan canviant molt però hi ha una sèrie de coses que són troncals que la gent vol per exemple
Abans hem parlat i hem passat una mica pel cim. Jo em resisteixo a dir, i alguna vegada ja m'han fet, jo resisteixo a dir que Girona és una societat insegura. Jo crec que no ho és. Té punts d'inseguretat, sí, com els ha tingut tota la vida. Té temes problemàtics, com el que ella ha comentat abans, i que aquest...
s'ha de resoldre i llavors aquí l'alcalde o el representant de l'estat aquí doncs han de resoldre no, no, s'ha de resoldre per tant, quan això ho tinguis resolt per exemple, que no ho veurem i em vull pensar que hi passa, és el meu camí de cada dia tot aquest llavors ja n'hi serà però això no ho pots eternitzar ja sí que és molt difícil, eh, cuidado perquè les lleis, el d'aquí, el d'allà
Però s'ha de resoldre. Per tant, si Girona veiés que tot aquest sector, que no és pas la ciutat, això és un tros, perquè vivim allà, però hi ha gent que n'hi passa i n'enteres. Tot això, en un període raonable que tinguis allotjament pels que són exiliats, pels que han demanat el permís, el que sigui, això és resoldre. El que no pots és eternitzar
Temes que saps que preocupen a la població. Independentment si asseguro o no asseguro. Jo estic d'acord amb tu, que en general no hi ha una inseguretat. Prevocació 3 i que comporta un elogi, Bianca, per l'època en què tu estaves a la Junta.
No, és que és diferent. Jo vaig arribar l'any 94 a Girona, venint de Barcelona, una ciutat que els anys 80, diguem allò, podia ser el Bronx, directament, hi havia un nivell d'inseguretat bastant gran. Els anys 90 encara, tant és així, que jo quan agafava, quan havia d'anar a passar per la Rambla, posava cara, aquella cara, diguem, de mal humor que caracteritza els barcelonins per dir no soc un turista. I quan vaig arribar a la Rambla de Barcelona. I quan vaig arribar a Girona vaig trobar
l'impacte d'una ciutat molt segura. I és més, quan vaig assistir a algun petit conat de descontrol, és veritat que a l'època de l'Ajuntament, de l'època del Nadal i de l'època de la Pagans, s'intervenia molt ràpidament, perquè la rapidesa, precisament, i l'agilitat és una eina, diguem que, dona seguretat,
No es pot assegurar la seguretat 100%, això és una cosa certa, però tranquil·litza molt quan les institucions intervenen d'una manera ràpida i eficaç. No es pot tenir tot controlat. Però això s'ha trencat una miqueta a causa d'alguna nova... La societat és molt diferent. Però també ha canviat una miqueta això. Això ho explica gent que havia estat a l'Ajuntament. També hi havia menys pressió demogràfica.
i menys moviments però també hi ha una altra cosa que a vegades expliquen gent que ha estat a l'Ajuntament o que hi està ara en aquests moments és a dir, la complexitat és a dir, s'ha dit sempre per no parlar de l'Anna Pagans perquè la tenim aquí present, època Nadal
hi havia un forat al carrer, en Nadal que feia aquells viatges de bon matí o tot això, el veia i deia a la brigada que s'arreglés i aquell dia s'arreglava. Això ara no és possible perquè hi ha d'haver-hi, o sigui, no és possible, ens diuen amb alguna cosa més gran. Jo crec que hauria de ser possible, jo crec que hauria de ser possible, però diuen que tot és molt complicat. Jo abans he dit que hi ha una cosa, quan és govern,
que no pots anar dient sempre que la culpa és d'un altre. La culpa és que han canviat lleis i que és molt feixuga l'administració. Agafa les banyes d'aquest toro i mira com va. I llavors és això. Que sí que deuen haver canviat lleis, però això escrius tu, és veritat. Nosaltres fèiem un programa setmanal...
Sí, me'n recordo, jo el veia, jo el veia. Bueno, jo anava monarista. Bueno, jo que sou una mica més gran, tu ho feies a televisió, però jo vaig veure la enamoració a la ràdio del Ciutadà té la paraula de... Bueno, que ell ho va... ho va pactar això, para rato. Sí senyor. L'amo.
de ràdio Girona jo hi era el dia que ho va fer i venint de Barcelona em va impressionar molt va ser el 50 aniversari de la ràdio que es va celebrar i aquell dia tant el programa de ràdio com després la televisió de Girona però hi havia unes complicitats amb la ciutadania que els explico tu una anècdota però te'n passaven 40 aquí davant de casa
Doncs hi ha unes... La vorera que està feta malbé, que no sé què, una cosa així senzilla. I molt bé, doncs, escolti... Bueno, i vostè on viu? Vostè on viu? Sí, dona, al costat de la farmàcia.
Ja donaven per posar. Ja ho vam aclarir tots. La complicitat aquesta... Però donava moltíssima confiança. Aquest era un mètode de comunicació molt eficaç. Era un mètode. I molt més proper que el de les xarxes. Ara, saps què passa? Jo tenia el paper i quan arribava
l'endemà doncs el dematí tenia el gran tu trucaves al Pepe que l'era o no? ja era l'alcaldia Pepe tenim això això es pot fer pam pam pam pam pam ara hi ha coses que no les podies fer l'endemà i si no explicaves
explicaves a la televisió, miri, això hi ha un problema aquí, que no sé què, no sé què, i ho explicaves tu, llavors dius, home, però esclar, són èpoques, són èpoques diferents. Aquella proximitat als alcaldes, Albert, la trobes a faltar? Sí, home, i tant, i tant que sí. Aquella possibilitat d'accedir... D'accedir i... Pots fer un cafè?
xerrem d'això xerrem d'allò ara no, ara és que si no passes pel cap de premsa pel no sé qui, no sé quantos no arribes enllà en el meu sindicat la comunicació fa 15 anys la portava la Rosa Cañera i jo
Ara tenim un grup de comunicació que són com deu persones, dic sensació, com autocrítica, que em costa saber exactament què està fent el mateix indicat. Cadascú, no? I a més, vull dir, gent amb molta formació i amb molta professionalització, però de vegades l'excés de professionalització mata la comunicació.
de totes maneres jo penso que també quan dic èpoques diferents sobretot dic perquè ara la gent jove és diferent i és la gent que ha de portar les coses endavant o sigui aquí tenim una colla ja almenys moltíssima
i en aquest sentit jo tinc confiança que gent jove, no sé si a través de xarxa, sense xarxa o com, podríem dir-ne, han de tirar el país endavant i han de tirar la ciutat endavant, i els altres han de mirar de col·laborar, perquè això que dèiem, els partits ja estan a punt de fer, estan a punt de fer el que ara es fa sempre, aquests que ara estem veient a la tele,
Ja sabíem perfectament que votarien en contra de tot i que dirien que no a tot. La tele veiem el debat de política general al Parlament de Catalunya. Que saps gairebé segur que dirà un, que dirà l'altre, que dirà el darrere. No, però sempre és el no, el no per davant. Jo recordo que per mi un dels moments més importants de cada any per governar era aprovar pressupostos. Per mi, la llei de pressupostos, ara sap que això és igual.
tant aquí com a Madrid no hi ha pressupostos a l'Estat no n'hi ha el país però si no hi ha uns pressupostos aprovats ara sí que tenen altres mètodes però escolta, l'obsessió era per fires ja teníem tot molt a punt per començar fèiem ordenances al novembre i aprovar pressupostos per començar a gastar el de gener que dèiem
Provocació 4. Hi ha dos tipus de polítiques. Les polítiques declaratives, és a dir, aquelles en les quals els polítics exhibeixen discursos més o menys sofisticats i que, per exemple, el Parlament és un exemple, i la política real. La política real són els pressupostos. És a dir, però escolta...
L'Estat està sense pressupostos, la Generalitat està sense pressupostos. No tenim política real, tenim política declarativa. Però tu dones un servei, vol dir no aprovar pressupostos, que has de fer tot allò que dius amb el pressupost que tenies de l'altre any, que és impossible, perquè sempre dius farem més això i necessites fer més això.
i a més a més com a mínim hi ha l'IPC hi ha més programació cultural perquè no en parlem hi ha d'haver més activitat als centres cívics per exemple la meva experiència en el món de l'educació que diguem quan estava a formar part de la mesa sectorial i que per tant entra sovint a via gusta és que sí, existeixen uns pressupostos però diguem és la cosa més inexacta del món perquè apareixen partides pressupostàries que no saps exactament d'on venen no es gasta tot en altres àmbits és un...
A veure, és una bomba de fum constant. Jo parlo de la ciutat, que tenies capítols, 6 inversions, i deies, s'han d'asfaltar aquest carrer, aquest, aquest, i això val, val. Si tu això no ho pots aprovar, no ho pots fer.
Llavors siguen partides aquí i partides allà. I la Cristina Andreu, que ha estat els últims anys a l'Ajuntament... I en aquest sentit, perdona, en aquest sentit jo vaig governar, a part de les èpoques que vaig governar amb en Quim, la regidora, i al primer temps, la majoria absoluta que em tenia, però sempre després, amb les eleccions guanyades, vaig governar amb coalició. Això vol dir...
entendre't això vol dir seure i que no sempre ha de ser que no perquè si no no podries fer i ara és el que està passant més colzes més colzes jo em vaig més hores de seure però també és veritat que en majoria absoluta havia negociat pressupostos amb l'oposició de vegades sí, alguna cosa havíem fet però a veure, amb l'oposició que jo recordo quan vaig ser regidor ells no els aprovaven no els aprovaven
però no hi havia negociació negociació no però moltes coses comentaves o si t'havien alguna idea ara el vot ple tu vas estar a dos mandats diguem-ne que no tenies majoria absoluta i que vas governar si no el recordo malament amb iniciativa i esquerra en un dels dos casos un va entrar primer i l'altre després però en tot cas vas iniciativa
Hi havia en Joan, d'Esquerra primer any, primer mandat, hi havia el Francesc Ferrer. El Francesc Ferrer i el següent la Cristina. El Francesc Ferrer es va morir. Sí, sí, sí. No, vam governar els tres. De fet, des de la teva, des de, diguem-ne, des del teu últim mandat, fins a l'actual...
no hi havia tornat a haver-hi un ajuntament, diguem-ne, un equip de govern que tingués majoria, que ha sigut el cas d'ara, perquè ara també governen en coalició, guanyem Junts i Esquerra, que tenen... No, en 2011 va guanyar... Puigdemont va governar sempre, va governar en minoria, i la Madrenes, excepte l'època que va pactar amb la Sílvia Paneque, perquè això també s'ha de recordar, que hi va haver un any i mig que la Sílvia Paneque hi va entrar-hi,
Però després també ho va guardar. Va sortir per altres raons, diguem-ne. Sí, bueno, pel tema l'1 d'octubre ho podem dir perquè és així. I abans, dintre d'aquelles provocacions no anunciades d'en Xavier Díaz...
ha parlat que hi hauria, com has dit, moviments tectònics, alguna cosa així. Bueno, hi ha moviments tectònics. És evident que la Cagirona, els analistes, que ja no dic els periodistes, bé, diuen que tot canviarà, perquè és evident que s'està a l'espera de si Sílvia Panec deixa el govern i torna a la ciutat, com ha dit en un innumerables vegades que ho fa, per encapçalar la llista del PSC...
S'ha de veure què passa en aquest món dels comuns, que ja fa temps que no han tingut representació des que es deien iniciativa. S'ha de veure Junts, que sembla que és la que pot tenir una certa estabilitat. Esquerra avui s'ha tornat a presentar quatre impugnacions més, no sé si la paraula impugnació...
és per aquella votació del 28 a 27, però que si acaba siguin així, i en Marc Puigstió és el cap, ja va dir que no volia les sigles d'esquerra, i llavors hi ha una altra cosa de la que se n'en parla poc, però que se n'ha de començar a parlar, que és aquesta sensació que fent enquestes de cunyats, deixem-ho dir així, és a dir, escoltant el que ve, que hi ha un grup que no se sap qui presentarà, que és l'Aliança Catalana, que tothom dona per fet que entrarà a l'Ajuntament.
És que jo una de les coses que penso respecte a l'època en què vas començar l'Ajuntament, Girona en créixer molt més i en créixer, diguem, alimentar-se d'una població heterogènia i de vegades fins i tot, diguem, inestable, perquè hi ha molta gent que ve i torna i per tant en un...
sentit de reglament i coneixement de la ciutat inferior al que existia fa 30 anys, no votarà tant en clau de ciutat com en claus polítiques diverses i divergents. I per tant, doncs, és possible, i de vegades això pot arribar a ser injust, fins i tot si has fet una bona gestió que no per mi et castiguin, o a l'inrevés, no? Que, per exemple, el que dius, l'aliança catalana, que no crec que sigui difícil trobar algunes persones sense experiència política, però no dir quatre replegats.
i que en canvi tingui una, o sense experiència, i que en canvi pugui tenir una representació molt important per la onada aquesta que ens ve a sobre. Sí, sí. Amb el conjunt de tot això podem posar un títol, però hem de fer grans esforços, com el que jo sempre he dit, l'educació.
ara mateix l'educació està més naufragada que la flotilla està molt més naufragada que la flotilla bueno, depèn es fa feina mira, jo en sé poques coses de la majoria de coses però l'educació en sé una mica
i a més et recordo que l'any passat vaig dirigir un estudi sobre educació educació i ensenyament és un àmbit global però està molt lligat però l'educació comença a casa
Comença l'aula, que si les aules fossin el mirall de la ciutat estaria bé. Per mi comença a casa, amb els pares, amb la família. L'educació per mi comença allà. Després allà hi ha educació i ensenyament. Però mira, podem parlar de nivell de fracàs escolar, però per exemple una d'aquestes estadístiques que no se'n parla gaire és que a Catalunya més de la meitat dels matrimonis acaben divorci.
És a dir, el nivell d'inestabilitat familiar i d'inestabilitat de les llars és molt elevat. Això és estadísticament. Una altra cosa, després, és el mal que ha fet determinada psicologia positiva que ha fet que molts pares no sàpiguen exactament com tractar les seves criatures. Però bé, això ja entra dins del que seria la...
jo no sé si és que no en saben o és que creuen que tractar-los tal com els tracten per ells és millor sempre estic en que no podem fer nens de vidre nens i nens de vidre vull dir, clar sobreprotegits jo crec que hi ha una epidèmia de narcisisme
I això s'està traduint en un escurament cap a la dreta i més enllà per part de les generacions més joves. I això només cal mirar unes quantes estudis hemoscòpics. Interessant. Escolteu, deixeu-me treure un tema perquè avui es presenta un llibre que és un llibre...
important, Històries d'Arxiver, d'en Joan Boades, que va ser 33 anys, l'Arxiver de Girón. Deixeu-me dir així, perquè s'hi ha de començar a dir tots els títols que va tenir, perquè durant un temps també va portar la part de cultura i també ha estat... Però és així, doncs, tres anys després, diguem-ne, de la seva jubilació, perquè va creure que ja n'hi havia prou,
en un moment del llibre diu que també es va cansar de l'excés de paperassa, que se li tirau al damunt amb el canvi d'aquestes lleis i tot això, doncs ha tret un llibre que jo us el recomano, que està molt bé perquè he tingut la possibilitat de llegir-lo i que ha explicat moltes històries, i que diu una cosa que ara és complicada de dir, perquè ella va treballar en quatre alcaldes de Girona, dues alcaldes i dues alcaldesses,
dues d'un partit i dues de l'altre, una del PSC, com és el cas d'en Quim Nadal i l'Anna Pagans, i dos, Carles Puigdemont i la Madrenes, i parla bé dels quatre arcaldes, que és una cosa bastant important perquè diu que va poder treballar. És un llibre que parla molt de Girona i parla molt d'aquelles històries, fins i tot explica el capteniment que va tenir en un moment determinat l'Anna Pagans quan li havia de fer un regal
el llavors príncep de Girona ara actual rei d'Espanya i explica com ho van solucionar realment dic que és un llibre important i si hi ha una cosa que jo crec que hem d'agrair als equips de govern de tots aquests anys és haver permès treballar perquè Girona té un arxiu
Collonut. Es pot consultar tot el que s'ha publicat a la ciutat de Girona des dels diaris de les èpoques burbòniques, que van ser els primers, burbòniques, podria dir, franceses, que van ser els primers que es van fer i, a més, també...
explica històries que l'Anna va viure de molt a prop, com va ser, com es va parir i aconseguir el Museu del Cinema, o com es van aconseguir donacions importants per la ciutat, i com es van fer altres coses. Volia dir això i com que anàvem cap al final. Tu en tens molt record de la feina d'en Boades, com va treballar? Un Joan, un bon arxiver, però també, fins i tot,
en el moment que ell va ser durant un temps cap d'àrea de cultura també va estar un temps com a cap d'àrea de cultura a marge diguem-ne de l'arxiu ell és un molt bon arxiver el tema arxius a Girona ja des del començament sabeu doncs quin Nadal sí, bueno, i va venir la Montalbert també per aquí que ha sigut una mica és que la gent que sou d'història
Home, el tema d'arxiu és molt important i en Quim li va donar un impuls i va agafar una gent, hi havia una gent que en sabien, i en Ramon Albert, que ho recordo en aquell moment, i ja venia d'una tradició, però vull dir que l'arxiu es va posar a treballar molt i molt bé, i després hi ha l'arxiu d'imatges, també, que s'ha fet que hi deu parlar també, suposo. Sí, és que jo quan dic arxiu ja... És general, no? Tot en general, però el tema de les imatges.
Si ha fet molt bona feina, si està fent una molt bona feina, jo penso que això té recorregut i val la pena conservar-ho. L'arxiu d'imatges és important perquè, pel que vaig veure ahir, fins i tot TV2, que sortirà ara, faran un programa que està relacionat amb el Novo, vull dir, de personatges amb notícies del Novo.
Ah, ja l'estan fent a la Televisió Estatal, però és molt interessant. No l'he vist, doncs vull mirar-lo. Sí, és interessant perquè hem fet dues sèries, hem fet una del que havia donat el Nodo i també hem fet una altra del que havia filmat i no havia més el Nodo, perquè fins i tot allà dintre hi havia censura. Escolteu, ha estat esplèndia aquesta tertúlia, però se'ns acaba perquè se'ns acaba el temps, o sigui que moltíssimes gràcies Xavier Díaz, moltíssimes gràcies Albert Laquena,
I moltíssimes gràcies, Anna Pagans, que esperem que et tornem a veure aquí per passar la vista a la ciutat. Demà torno a la tertúlia, ara són les 11.