Bon dia, entrem en temps de Tartuli de Girona FM, com passen 5 minuts a les 10 del matí d'aquest 12 de novembre. Anem caminant, estem al mig de l'estiuet de Sant Martí, que veurem si la temperatura millora uns dies. Diuen que sí, però que immediatament després vindrà temps de tardor acostant-nos a l'hivern. Aquesta és la nostra realitat.
I de la realitat de la ciutat i dels seus barris i del que ells vulguin, en parlarem avui amb tres persones que m'acompanyen avui aquí als estudis al carrer Balmes i que són tots tres destacats membres del moviment veïnal, permeteu-m'ho dir d'aquesta manera. Joan Serra, president de l'Associació de Veïns de Fontejau, molt bon dia, què tal?
Hola, molt bon dia a tot el dia. Tot el dia, exacte. I que tinguem un bon dia a tots. De moment avui sembla que sol en fa i que bé, fa fresqueta però que si està relativament bé. No sé si s'hi troba de bé el senyor Reinal Serra. Ai, Reinal Roca, perdó, de Santa Eugènia. Molt bé, molt bé, home.
un gust tornar a venir aquí a parlar, ja que la presidenta no podia venir. Bueno, és veritat que durant molts anys president de l'Associació de Veïns, i ara vicepresident? No, ara sóc el tresorer. El tresorer. O sigui que tinc més poder. O i tant, el que guarda la caixa i la clau de la caixa. No sé si hi ha caixa i clau de la caixa a Palau Sacosta, però el que sí que tenim clar és que tenim amb nosaltres el senyor Valentí Giral, que és el seu president. Molt bon dia. Molt bon dia, molt bon dia, tingueu-ho tots, benvinguts.
ens fa il·lusió tornar a venir aquí i parlar una mica de barri, perquè tots tenim coses per explicar i val la pena que els ho puguem explicar des d'aquesta zona de Girona. Ja ho saben que tenen sempre els micròfons oberts com vulguin. Els hi pregunto genèricament, perquè hem de trobar alguna cosa. Després hi érem parlant, perquè és el que dèiem en Valentí, que hi ha coses a dir, sempre hi ha coses a dir, però bé, han passat fires, arriba Nadal, és allò aquell no parar, per dir-ho alguna manera...
I la ciutat, com la veuen en general la ciutat i els seus barris en particular? Ui, en Joan i en Valentí van fent tu mateix. Doncs agafo jo. Bé, la ciutat està viva i només constate que està viva perquè cada dia parlem de coses que passen. Per tant, està bé.
Tenim el típic problema, i ara ja és típic i tòpic, com parlar de les escomergies de Girona. Jo hi afegiria, i ara ho dèiem just abans d'entrar, jo més de les escomergies de Girona parlaria dels incívics,
de la ciutat de Girona, que són masses, encara són masses. L'Ajuntament de Girona ho fa bé? No. O no del tot. Ho diria així, no del tot. Ja ho explicaré més endavant. Només que no ho fa bé del tot, però...
però els que ho acaben d'espatllar tot són la gent que són capaços de deixar cada dia 25 bosses al peu d'un contenidor de vidre, per exemple Joan o Reinal jo estic molt d'acord amb el que ha dit en Valentí perquè em penso que la norma aquella del 20-80 en vez de treballar molt sobre el 80 jo crec que si féssim més incidència sobre el 20% solucionaríem el 20 i solucionaríem el 80%
Perquè entenem que no és un sistema perfecte, té les seues mancances. La seva aplicació tampoc ha sigut com tenia que ser. Les expectatives que es va muntar al principi tampoc eren tan immediates com ens havien fet veure i vull dir que les coses encara s'allargaran més en el temps. Però aquesta part, jo crec que si solucionéssim aquest 20%, com en diu en Valentí, d'incívics,
un 20 o un 10 o el que sigui, que jo crec que deu ser menys, jo crec que amb això solucionaria amb el 90% de problemes i llavors el que quedaria sí que seria una manera més fàcil de treballar-ho, de coordinar accions per millorar el sistema de la recollida de residus. Però jo crec que és això, vull dir, s'hauria de treballar...
Sí que treballem molt per dir, ara posem més contenidors, ara els obrirem tots, ara posarem més freqüències, això està molt bé. I en alguns casos, ja abans també ho comentava, amb el tema, per exemple, de porta a porta en el nostre barri, que tenim les dos sistemes,
Hi ha molta diferència entre uns, la gent que vivim a pisos. Funciona més bé el porta-port en cases individuals? Però en aquests els falta la freqüència, que és el que nosaltres, vull dir, a partir de l'any que ve tindrem tots els tenidors tots els dies i poder-los obrir amb la tàrgia.
quasi quasi dius, vale, ja tornem al que teníem i tindria que anar perfecte però les cases no, les cases tenen alguna fracció i em penso, no sé si en Valentís sí que és del porta a porta que no passen el sovint que haurien de passar o no això podeu explicar més vell però jo soc de pisos
Home, estic d'acord amb el que digueu, però jo afegiria d'aquesta mitjana d'un 20 o un 10% d'incivisme, que sí que és així, però és que no el nostre barri puja molt més. I, esclar, estic d'acord també que les brutícies que hi ha al voltant dels contenidors influeix molt perquè és molt visual i ho veus cada dia, i això condiciona molt una imatge que es pot tenir a la ciutat, no?
Però clar, el problema de l'incivisme té moltes causes i molts motius, i no tots es comporten pel mateix motiu i la mateixa raó. Jo crec que, en general, la ciutat, cada vegada hi ha més tensió social.
És a dir, es veu, per exemple, amb les comunicacions per xats que cada vegada són més viscerals. Si voleu en parlarem després. També és veritat que a mi, em dóna l'impresió per durar el que m'hi posi, que han sorgit alguns perfils que són profundament ideològics, no ciutadans. Ja, però clar, tenen ressò. Molt. Tenen ressò, i aquest és un problema...
que hi ha un cultiu de descontent, de ressentiment, i aquest encara hi posen la metge, no? Ensenen la metge. Però hi ha, almenys en barris, hi ha uns problemes generals que repercuteixen i afavoreixen tot aquest ressentiment i clima de crispació, que potser Montilivi no hi és, però a Santa Eugènia sí que hi és. No, no, sí. Bueno, Palau.
Sí, no, no, no, és igual, els companys de Montilivi tots tenim una altra solució. Si no, Clamont... Clamont... Fins que farà el telèfon i es fotrà una trucada des d'aquí mateix. No, la situació és aquesta. De totes maneres, de totes maneres, i jo estic d'acord amb tu, Jordi, aquest instrumentalisme polític
perquè ho és de qui sigui el color tant li fa que s'han descobert que la la xarxa social és una punta de cansa cap a aquest sector serveix per incrementar i posar tot aquest tipus de coses i després
I l'altra cosa que ens ha acabat passant al voltant de les xarxes socials, a tots, jo crec que ens passa a tots, que llegeixes avui, llegeixes una cosa a un diari com El Punt, o a un diari com l'ara, o una altra cosa, llegeixes una notícia, mentre que aquí ens pot entrar qualsevol cosa que ens explica. I a mi el que em sorprèn és que, contínuament, jo acabo diguent això és fals, això no està bé, i només ho diu un valentí perquè té nas, una mica de nas, una mica, i la gent no se'n dona compte.
No, aquí el tema, que de fet hem parlat de dues coses, després entrarem, si vols, en el tema del descontentament social, que suposo que es deu notar més en barris, encara em costa això de dir barri de Sant Eugeni, perquè...
Jo soc del poble de Sant Ullani encara, però es nota més que no n'hi ha altres... O són, en tot cas, diferents els motius de preocupació. Però ja que estem, per exemple, amb el tema dels residus, no? De fet, crec que tu, Valentí, ho has dit, ho ha fet bé l'Ajuntament. No, no, segurament no, perquè, entre altres raons...
Si tot hagués estat perfecte, en un any no hi hagués hagut els canvis que es plantegen i que s'estan fent en aquest últim trimestre i que es faran el primer trimestre de l'any que ve. És a dir, tornarà a haver-hi més contenidors. Jo crec que acabarà altra vegada tots els contenidors i el tema de la targeta que encara es vol mantenir dependrà de la situació i dels llocs perquè és evident que no ha acabat d'anar del tot bé.
Ara la sensació és aquesta, que hi ha hagut com un cert aprofitament, digue-li en cívics, digue-li el que vulguis. Jo, per exemple, aquest dia passava pel meu poble, per Sant Eugènia, i veia aquelles coses que a mi em feien mal de cor, per exemple, mobles tirats de qualsevol manera, és a dir, i allò, ostres...
Fa mal. T'he de reconèixer que després tiraves una mica més enllà i anaves a Salt i passava el mateix, eh? I a Salt tenen un sistema de recollida diferent i que també funciona relativament bé. Aquest serà un dels grans temes, no? Però vull dir, ens anem posant una miqueta to i segurament, per exemple, ahir ja van anunciar que en les àrees de recollida temporal, que per tant va arribar a Mercadal, també augmentaran la freqüència perquè es queixaven una miqueta...
D'això, les bosses grans per coses de poda, que en llocs com segurament Palau, i també festejar la part de les cases, també serà més sovint. És a dir, em dóna la impressió que hi va haver una manca de previsió o que les previsions no s'han acabat complent.
Però com se soluciona això? Perquè aquest, alguna vegada em dic, per aquí serà el gran tema del mandat, és possible que en sorgeixin d'altres, però aquest serà, jo crec, un dels grans temes del mandat, que diguem-ne que ha castigat fort, perquè és veritat, hi ha punts... Jo resisteixo a dir que Girona és una ciutat bruta, permeteu-me, després diré que jo també resisteixo a dir que Girona és una ciutat insegura, però que hi ha punts de brutícia, és evident, i que hi ha punts d'inseguretat també. Segur, segur.
A veure, hi ha un fet, o sigui, segur que serà el tema d'aquesta legislatura municipal, ho serà. Amb una legislatura municipal, que jo em permeto recordar, que és la primera legislatura en molts anys que tenim, que el govern té majoria absoluta per decidir. Tenen majoria absoluta per decidir, i per tant, home, jo tenia una esperança que les coses irien d'una altra manera.
A mi la impressió que tinc, i reconec que tinc bona relació pràcticament des de local, amb tots els regidors, és que cada un parla de la seva taula. Cada un parla de la seva taula. La meva taula és la neteja, la meva taula és no sé què, la meva taula són les sardanes. Bé, doncs molt bé, aquí tenim un problema.
Això què ens està portant? Per mi, de vegades, això que estic dient jo, no ho sé si nosaltres, que estic dient jo, que és el que marcarà la legislatura, se'n donen compte i intenten donar aquesta sensació que tot està controlat.
Fa uns dies, tots tres, estàvem amb una reunió amb el regidor parlant de de Jonsis i van sortir una sèrie de coses que s'han publicat, o sigui que l'Ajuntament ho ha publicat i després van posar blanc sobre nebre que no estava prou ben estudiat. Aleshores, és un desastre. Des d'aquest punt de vista és un desastre.
Abans parlem de les xarxes socials. Jo només parlo de les xarxes socials de WhatsApp perquè a Palau hem aconseguit tenir cap unes mil i pico de persones separades que estan a dintre la xarxa. Per tant, evidentment diuen de tot i més. Però el despiste, el descontent i les tonteries es diuen també gràcies a les notícies algun cop que es publiquen. I després donaré algun altre detall.
Home, no sé què dir-te, però la qüestió, que hi ha una cosa nova que s'ha fet, que és que es posaran quatre educadors ambientals. Ara es posa, però per exemple, quan van tenir la reunió prèvia informativa del nou canvi de model, nosaltres des dels ciutadaveïns, els vam proposar
que fessin quatre persones que acompanyessin en tot el barri a fer-ho. I a més a més que fessin una campanya a les escoles perquè l'opinió dels nanos pesa molt en aquest aspecte en les famílies sobre tot el nostre barri.
I això s'es va respondre que no perquè tenia un cost. Però és lo sempre. Els estalvis es mengen les tovalles. Per què? Perquè finalment el fet que no hi hagi aquesta educació i formació ha suposat que algú ha d'invertir molt més en tot el que és la neteja. I un altre punt
que és sobre en general de la qüestió d'aquest nou pla, que també ens ho podem mirar d'una altra manera. El fet que hi hagi un problema no ens ha d'espantar. El que ens ha d'espantar és que no trobin solucions. I, al contrari, un treball en buscar solució amb un problema tan important com és els residus, que no s'agotarà amb aquesta legislatura ni a la propera, perquè el problema dels residus és una cosa que va molt més enllà de cada ciutat i és un problema general,
volia ser útil per conscienciar a tota la població d'un nou model de consum, un nou model de neteja. I és aquí una oportunitat que crec que no s'hauria de deixar de perdre.
L'altre dia, com comentàvem, vam estar a aquesta reunió de residus, i també ho comentàvem abans d'entrar aquí a l'estudi, nosaltres, per exemple, vam anar, érem set persones de la Junta que van anar, i ens diuen, bueno, tanta gent no cal, però és que a vegades aquest tipus de problemes depèn de la persona. Per exemple, jo visc a la casa, l'altre viu una casa cap a la plaça Les Tres Alsines, l'altre viu més cap a la part de Sant Pons,
I això fa veure les coses d'una altra manera, vulguis o no. Encara nosaltres estem com a Junta, estem com a Junta, treballem, però, esclar, nosaltres representem, a part de la Junta, representem la associació de veïns, que són els nostres socis, però els nostres socis representen més o menys un 30 i alguna cosa de tota la població de Fontajau. Llavors, les opinions...
són molt dispars dintre del mateix barri, dintre del mateix sistema, vull dir, hi ha l'optimista que diu, bueno, va, anem bé, i ara hi ha això, hi ha el pessimista que això és una merda, això no ens en sortirem, això no va bé, haurien de canviar, jo faria no sé què, jo faria, vull dir, escoltes tantes opinions que dius, aquí tothom sembla que ho ha d'arreglar tot. I...
A banda d'això, m'agradaria dir una cosa també, és que si no solucionem els petits problemes que surten amb el tema dels residus, ens costarà molt solucionar els grossos, perquè si dius, si hi ha un carrer en especial, o una zona en especial, o una paperera en especial...
que has presentat deu vegades la foto aquella que diu en cas d'entrar per l'APP, l'has presentat deu vegades dient, està plena i tota l'abortícia a terra. L'altra setmana, està plena i tota l'abortícia a terra, la treuen. Està plena, si ho fas deu vegades, no hi ha algú que es miri i diu que sap que en aquest carrer i aquestes tres papereres ja han fet 20...
queixes... Quan hi ha un patró vol dir que diguem-ne que la solució no ha de ser provisional, sinó ha de ser ja... I agafar-la, perquè aquella paperera, per la gent que passa per aquell carrer d'allò, és una altra vegada, mira com està, sempre està igual, no una té. I potser el carrer del cantó no té aquesta problemàtica i està prou ben endreçat. Però si no són capaços de les coses petites...
de posar-hi solucions, però, bueno, ja farem, ja ens apuntem, no?, vull dir, l'altre dia a la reunió, vull dir, s'apunten moltes coses, i van tenir una reunió de mobilitat,
I també ja ens apuntem, vull dir, si s'apunten les coses ja se les apunten, però anem a solucionar com a mínim les petites del dia a dia, que és el que més veu el ciutadà. No, perquè el que he entès que volia dir en reinal és que segurament primer s'haurien de solucionar aquestes petites coses i com tinguem la ciutat més endreçada llavors hi ha la segona part que és la conscienciació que no provoquem tants residus, que...
Llavors això el ciutadà pot posar-hi molt de la seva part, però necessita un tipus d'ajuda, perquè si tu fas tota la feina per intentar evitar residus o per separar-los, i això ja és evident que ens toca fer-ho, no? Però llavors et trobes que utilitzes aquestes plataformes que tenen de cartró i de plàstic i de tal, és difícil anar en el fons a la qüestió que és, el que hem de fer és buscar un cert decreixement amb la generació de residus, no?
I us vull explicar una anècdota parlant del que deien Reinald sobre...
El nostre problema és el que generem ara i el que generem a casa són mortícia, que l'hem de grançar i l'hem de poder posar fora. Però això no soluciona per res el problema de l'ecologia, no la soluciona per res. Continuem embrutint cada cop més. Vaig intentar, només dic que intentar, perquè tampoc he aconseguit que tingués un gran èxit, però vaig muntar un grup d'ecobarri. Van dir ecobarri. Al nostre barri hi ha una sèrie de persones que es dediquen
pel seu compte i no tenen res a veure amb l'associació per exemple la colla del Celebret que van recollir contínuament coses i són molt efectius però aquí el primer dia que vaig fer la trobada van venir unes quantes persones i una persona me va dir jo tinc la solució diu s'han de treure totes les papereres de Girona
Evidentment ho estàvem parlant en el context del camp de futbol, dels deïstes de partit de futbol, tens a zona de Palau, hi ha dos mil cotxes aparcats, la gent arriba, aparca, no sé què es pot menjar o no es pot menjar dintre el camp de futbol, perquè hi he entrat un cop, i m'ho van invitar, i per tant allà vaig ser molt moderat. En teoria no pots entrar i menjar ni beguda, però allà en venen, hi ha gent que em porta, i bueno, tothom porta, hi ha gent que porta entrepans, i sí, sí, és...
El que tu vols dir és que això que provoca uns residus... Aquesta gent porta l'entrepà a la motxilla, però quan surt el deixa fora, a terra, o a terra o a la paperera. Per què? Si jo he sortit amb un entrepà de casa, amb un plàstic i una ampolla de Coca-Cola, quan torno a casa i ho posaré en els meus residus.
Doncs, alguns van a les papereres, però les papereres em van immediatament. Per tant, aquest meu company de junta em deia, jo trauria les papereres de Girona. Ja entenc el que vol dir. És clar, el que vol dir és que no està preparat per... És a dir, pot estar preparat les papereres per assumir el que el barri de per si podria fer, però no concentracions d'11-12.000 persones com són les que a vegades passen.
I si haguéssim de parlar després del futbol i del club de futbol nostre, doncs també acabaria dient que dintre de les instal·lacions del club de futbol nostre hi hauria d'haver llocs on abocar, que ja sé que hi són però no sé si són oficients, on com la gent surt pogués abocar totes aquestes coses sense necessitat de deixar-les a fora.
És un sugeriment. No, sí, sí, perquè a vegades es donen, a vegades s'entreguen determinades coses que algunes d'elles després les veus escampades i hi ha gent que els recull i se'ls emporta a casa però no sempre lleven talls i allò és l'aplaudidor aquell que no d'això.
No, però aquest és un tema que afecta. Prometeu-me per això, bueno, per anar tancant, sigueu, però per canviada d'això, Reinal, ara sí que m'adreço a tu perquè Sant Eugènic i Angivert eren un punt de preocupació per l'Ajuntament per tot el tema dels residus.
per l'especial idiosincràcia del Barri, que és una d'aquelles maneres que es diu, és a dir, perquè ja es temia que podria passar una miqueta tot això. Com està anant? És a dir, mira el que s'esperava o el nivell del que s'esperava?
El que s'esperava. Surtosament s'han donat compte que ha sigut un error que en aquest plan, en aquesta planificació, en aquest model que han fet de gestió dels residus, no s'hagi tingut en compte...
un treball, una manera específica de cara al barri de la Sant Eugènia. No han tingut en compte que és el barri amb més densitat de població i amb unes característiques socials determinades. Llavors, no és per fer un pla i l'apliquem en general tots igual, sinó que hagin de tenir molt en compte les característiques. Ara ens han promès que sí, que a partir...
Ja de l'any que ve s'està treballant ja per fer-ho d'una manera específica l'actuació en el nostre barri. Per tant, en aquest sentit, com també s'ha començat a fer aquests educadors ambientals que aniran corrent. Crec que això és positiu i esperem que això ho millori. No ho aclararà tot, però sí que millorarà.
Bueno, si voler continuar les ides, però vull dir, com que m'heu dit que portava moltes coses, jo us miro i us pregunto. Jo m'agradaria treure un tema que no sé si afecta tant els altres, suposo que sí, el tema de la mobilitat.
el tema dels cotxes i de la velocitat que es agafa i com fan servir l'espai públic o les vies públiques per circular nosaltres a Fontejar almenys és el meu parer almenys
que ens hi trobem aquest problema ja podem posar cartells de 30 de velocitat hi ha gent que no no sé si és que no els veu o no els respecta o no els vol veure travessar per al mig de la Rambla i per estobiar-se arribar al final del carrer i trencar ja travessem on hi hagi un forat
allà passem, és igual l'única manera que tens que no hi passin és tancar-ho però és clar, tancar-ho, dius al final haurem de posar reixes pertot arreu i aquest és un tema que també de la circulació ens preocupa al barri hi ha la part de la Rambla i això però com a la Rambla si hi ha semàfers i fan parar normalment clar, hi ha llavors hi ha moltes persones que agafen la d'allò per anar pel Mahousen per la part de darrere
i un carrer que hauria de ser d'una urbanització, un carrer que hauria de circular als veïns, vull dir, vas allà, està tot molt bé, molt magos, però veus cotxes... S'acaba convertint en una altra... Veus cotxes, anà passant cotxes, tanta gent aquí no viu, i llavors si estàs allà, vas un dia per mirar-ho, estàs allà a places Tres Alcines, veus que d'aquells cotxes no n'hi ha cap que es pari allà, vull dir, la majoria són cotxes que van avançant, van avançant i tiren, vull dir, és com una drecera, agafen, suposo que es busquen les dreceres
i els carrers els carrers de darrere si agafes un sentit o agafes l'altre tu pots anar tirant no és com per exemple a Salt hi ha la part del barri vell que abans anaves pel barri vell i arribaves fins a Sant Cugat i ara que estàs a mig camí al carrer llarg ara tira cap allà i a més ara cap a l'esquerra em torna a dirigir cap a Girona
Ja no me serveix, ja he d'anar pel passeig d'Olot. Aquí, almenys al nostre barri, ens trobem amb algun carrer que està més transitat i hi ha més circulació de vehicles que teòricament seria normal si només l'utilitzés la gent que viu en aquell entorn.
Ja, aquesta picanesca existeix, sempre hi ha. En el vostre barri sí que veig que, per exemple, com una observació particular, que en el pont de Fontageu, com també avinguda de Torredelles, a mi em sembla que es respecta bastant. Posa 30 i algú que va 40, cert.
Però, en general, el respecte ha baixat. No tots, i estic d'acord. Entrem amb el mateix percentatge d'incivisme com amb la... Això és veritat. També haurem de veure quin resultat ens dona l'aplicació del tram... Del radar, no? Del radar. I també el que han fet al passeig d'Olot, que han posat el tram-bús, que han reforçat en exclusiva la línia de bus...
de salt fins a la universitat, sobretot a l'Ele 9, com també incrementar la freqüència dels busos a veure quins resultats donen. Que pot ser un bon indicatiu perquè sí que han d'anar cap a...
a un pla més seriós de dir com reduïm l'entrada de cotxes a la ciutat de Girona, que és un part del problema, perquè molts dels que ells parlen, Joan, són d'aquells que passen per allà per anar cap a Sant Gregori. Llavors, totes aquestes coses de l'entrada massiva que hi ha de cotxes a la ciutat, de gent que viu a fora i treballa a la ciutat, a veure com es resol aquest problema.
Jo amb aquest carril bus que té aquest nom, l'Aro, Bacrac, que es va inaugurar, com el van començar a dissenyar i com a usuari de la zona em feia un punt de por i la veritat és que en els primers dies la sensació és que no sé si solucionarà coses però en tot cas no els ha empitjorat el que hi ha.
Que ja és així. Hi ha un fet que està... Ara estic... No sé si em disculpareu si no dic bé correctament el nom. Ja vaig llegir fa anys una entrevista que li feien amb un geògraf català. Em penso que es deia Pau Vila. Vila segur, no sé si Pau.
que li preguntaven, estem parlant dels anys 70, quan l'autopista de Barcelona, etcètera, i li preguntaven, escolti-me, és que Barcelona té molta circulació, com ho solucionaria vostè? Jo trauria l'autopista i feria les carreteres ben estretes.
al final acaba siguent això. És una mica com el de la teva junta que volia treure les papereres. Justament, eh? De fet, en Pere Navarro, permeteu-me una broma, en Pere Navarro, que va ser governador civil d'aquí, que ara és el director general de trànsit a nivell espanyol, perquè d'alguna manera aquest dia també ho va dir, va dir, si en els cotxes prohibíssim que anessin només una i dues persones, anessin quatre, n'hi hauria la meitat.
I una vegada jo li vaig sentir dir, la millor manera que no hi hagués accidents és que no hi hagués cotxes. Ara ja estem en l'època dels cotxes. Però abans parlàvem de la paraula incivisme, allò de dir, en definitiva, a mi què em convé fer ara i aquest moment? Això, ho faig, ja està. I un serà més curós un que l'altre. Si parlem de deixar la bolsa es convergir a terra, és un fet. I si parlem que jo, quan parlo del meu barri, hi ha...
4 o 5 escoles, que cada escola té 2.000 alumnes, i per tant 4.000 papes i avis que porten els nens a l'escola. Imagineu-vos què passa a les 9 del matí. No, no us ho imagineu, no, perquè tots ho haureu passat pel sector. I hem passat, i hem passat. Què ens passa, i això tu ho estàs dient, Joan, què ens passa als que vivim prop? Doncs que un carrer estret,
A les 9 menys 5 passen 6 cotxes a 60 per hora. Només poden anar a 30, perquè, esclar, han de deixar la criatura, després han d'anar a la feina, arriben tard...
Tornem a ser amb el mateix. O sigui, el cotxe els hi hauríem de treure? No, no cal, jo també el necessito del cotxe, però algunes actituds els hauríem de canviar. Ara, torno-te'n al tema també municipal. Per poder canviar totes aquestes coses, també s'han de canviar les infraestructures que ens volten. Jo l'última conversa que vaig tenir d'aquest tema, i personal, però que la puc explicar tranquil·lament, era amb l'alcalde Lluc, com un dia parlava de la remodelació de la carretera Barcelona.
Molt bé, sí, fantàstic, ja ho entenc, jo l'hi compro, de fet fa molt de temps que en parlem, però si no tenim els espais per aparcar suficients a l'entrada de Girona per l'autovista, a Sant Eugènia per darrere de Bescanó i a Palau per l'altre costat, etcètera, etcètera, o a l'entrada de la carretera francesa, no tenim suficients.
ahir en parlàvem i de fet ara m'has fet pensar en el que deia Reinald amb el tema de com demanau allò els educadors ambientals que s'ha fet a la tarda, esclar el problema és aquest, és a dir jo crec que tots estem d'acord que s'han de treure cotxes del centre de la ciutat i d'altres punts de la ciutat
però els has de deixar en algun lloc, si vols que vinguin, i per tant, els espais disuasius s'hauran de pactar, perquè amb el de Domène i el del Centre Verde no n'hi ha prou, i tampoc hi ha gaires llocs a Girona, diguem-ne, per tant, aquest és un pacte, diguem-ne, metropolità o interurbà, o diguem-li com vulguem, però és un pacte que s'hauria de fer, però segurament s'hauria d'haver començat aquí, per aquí,
I per reforçar el transport públic, perquè si els autobus funcionen molt bé, val la pena agafar-los. Però, per exemple, a mi alguna vegada em diuen, però tu no l'agafes molt per anar-se'l. Dic no, però és que hi ha un problema. És que jo a vegades torno a les 12 de la nit i a les 12 de la nit no hi ha busos.
Ara comentàvem això, vull dir, és molt simptomàtic, per exemple, la Fontejau, hi ha el Mercadona i l'aparcament aquell al costat del Mercadona, els cinemes, aquell aparcament. Abans de les 9 del matí, el Mercadona, ja sabeu com hem estat, abans de les 9 del matí ja està ple.
sí, sí, perquè és un pàrquing ja està ple per la gent que va al centre de la ciutat i no vol pagar sí, perquè és travessar el riu per el pont de la barca o per el pont de França i estan allà en 10 minuts estàs al centre però ja està ple a les 9 de matí si has d'anar al troeta o així
Abobir-te amb el cotxe, impossible, és impossible anar-hi, trobar un lloc que has de tenir, la part de Sant Pons, tota la part que hi ha darrere l'hospital, per tot, aquests aparcaments, el de davant, el final de la rambla Xavier Cugat...
Està tot ple. Ara està en plena, ara ja també fa... A la part de dalt d'on hi ha els hotels i el... Sí, sí. Aquella part de dalt de costa d'ell i aquells nous hotels. Hi ha una plaça tancada i la gent va començar a aparcar allà la plaça tancada. Però bé, ara ja no hi ha plaça, la plaça tancada. Ara ja comença a pujar cap a la muntanya.
cap a... però cap a muntanya ara ja, cada dia hi vas i cada dia hi ha més cotxes cap a muntanya al final sortiran però ja a la casa d'en Marc que sóc penses que hi ha una casa allà dalt de tot ara ja s'està ocupant aquesta part és de terra, no hi ha una mica de camí però ja veus cotxes i cotxes i cotxes el que dèiem és clar, en algun lloc s'han de posar o s'ha de donar una alternativa
que sigui real i això, perquè si no, jo crec que, vull dir, per comentaris que sentim per allà al barri, el Mercadones està plantejant ja fer-se l'aparcament, clar, on estava el croquers, la part de dalt, vull dir, perquè és que la gent s'hi va a comprar, ja poses un espai, aquest espai només per la gent que va a comprar, però clar, bueno, no te demanen res, vull dir, tu pots aparcar, i et dic, hi vas una hora abans d'obrir el supermercat i ja està ple, eh?
Sort que encara arriba fins allà. No està...
afectant molt a dins del barri és més cap a aquella punta com més tallunyes del centre i del troeta com més tallunyes més fàcil és trobar aparcament per la part del pavelló així però clar, el pavelló també ara ja comença a ser allà el pavelló també perquè travesses la passera i estàs a la d'Avesa jo hi ha una cosa que us proposaria i li proposaria a l'alcalde lloc i a l'Ajuntament de Girona d'avui i el de demà
Fa uns dies el meu company de junta, en Joan Cornei, va fer una conferència parlant de Palau i va estar molt bé i va parlar molt. La gent que coneixem Palau va explicar moltes coses, els que ja coneixíem però d'altres no la coneixíem tant.
I va sortir unes quantes fotos, i les fotos, vosaltres teniu una edat, jo una mica més que vosaltres, sortien els burots. Sortien els burots. Algú hauria de saber què són els burots. Els burots eren quan els comerciants de fora de Girona anaven a vendre Girona, passaven pel burot i allà pagaven una tassa del que portaven. El burot, els gegants de l'esquerra del Ter, un és el burot.
Perdó, els gegants. Sí, però jo el que recordo d'aquells senyors que portava la borra i que estaven allà al pont de... jo que vivia allà en el teu barri, en el pont de la barca, passaves allà i trobaves el senyor de la borra. Però sí que encara havia vist el lloc on t'estaven instal·lats, que era davant per davant de la farinera teixidor.
Doncs ara imagineu-s'hi. Perquè a aquella època, esclar, la farineta així d'era on començava a Santuanyà, al municipi de Santuanyà. Per tant, també n'hi devia haver-hi a Palau i a Santuanyà. A Palau estava el carrer de la Rutlle, a Girona, a l'entrada Fontageu, estava sortint del pont del Tert a tocar la Devesa, i així és a tot arreu. Bé, l'autopista, de l'autopista, tots aquests anys ja hem tingut els burots. O sigui, pagàvem el tíquet. Quan hem deixat de pagar el tíquet,
Encara avui sortien notícies d'accidents mortals i molt greus a l'autopista per l'accés de cotxes. Al final tenim uns espais que els volem ocupar i cada cop tenim més coses per ocupar-los però sense modificar els espais.
jo crec que no ens sortiríem pas modificant els espais posant un carrer de sis carrers o sigui de sis carrils el que hem de fer és deixar que a la gent li costi prendre la decisió d'entrar a Girona i anar a fer una cosa
Ahir vam tenir aquesta discussió, la tertúlia que la teníem, parlant d'infraestructures. Una de les coses que això ajudaria molt és, per exemple, que els trens funcionessin bé, que no funcionen bé. I un altre tema que funcionaria, perquè ahir dèiem, estem reclamant que tornin a posar els peatges, i en Jordi Serguelló, que havia sigut director de la direcció, deia...
No, però amb els anys que feia, que se sabia que s'acabaria un dia el tema dels peatges, segurament es podia haver aplicat una vinyeta, perquè ara el que veus és que travesses França o travesses Suïssa que has de pagar, d'una manera o d'una altra però has de pagar, i arriben aquí, esclar, i tu ara vas per l'autopista i no es fas que veure camions, camions, camions, la majoria d'ells amb matrícula estrangera,
que no paguen res i un manteniment que es va deteriorant, perquè no és exactament igual que quan hi havia l'empresa privada aquella que ens cobrava. Esclar que estàvem emprenyats de pagar des de Girona 17 o 18 euros anant i tornant a Barcelona, esclar que estàvem emprenyats, però l'altra cosa és que segurament haurien d'haver buscat una fórmula intermitja, que és el que dius.
Posar pals a la gent perquè no vingui amb cotxe, la millor manera de fer-ho és que hi hagi un servei alternatiu que te permeti venir sense cotxe o deixar-lo fora. Prendre la decisió de no venir, i si com tu dius que vas amb l'autobús cada cop que tu agafes l'autobús per anar a fer tota una sèrie de gestions, la teva inversió en el temps està aproximadament igual, te va bé. Si se doble, no te va bé.
i nosaltres tenim una bicicleta per venir fins aquí a fer-ho que amb l'augment de les freqüències teòricament ha de millorar per la gent de Sal i Sant Eugènia per venir a la universitat i és això també és veritat que hi ha vegades que els autobusos no sé si n'ets usuari reinal però a vegades van molt plens tu ets de bicicleta
ahir a la reunió de mobilitat va sortir aquest tema i va sortir que sí, que els autobusos van plens i gent de Montilibre inclús comentava, a vegades diu, no un un no hi pujo perquè està ple, l'altre no pujo perquè està ple i va comentar una persona que estava allà i al final vaig arribar tard on anava perquè no hi havia maneres de pujar a l'autobús no vol dir tot el dia o tot l'hora segons quines hores només posa que espontem
Es demanava això, eh? Jo sé que a la reunió va sortir el tema. Una pregunta, em qüestiono. Qui realment determina les polítiques de mobilitat? Les necessitats de la ciutadania o bé els industrials que fabriquen cotxes? Perquè em sembla que en aquest segle XXI
amb la saturació i amb l'escreixement que hi ha hagut, és evident que el cotxe no és el problema de la mobilitat i que s'ha d'anar cap a avançar cap a un sistema col·lectiu de transport. I s'han de fer passos. Ahir, donem la notícia, finalment, que s'invertiran en arreglar tot el que és les infraestructures de tot el que és Rodalies, però que anem molt i molt enrere.
El ministre Puente va dir una cosa, que la gent se li va tirar al damunt, però té veritat, si en aquests moments es posessin a arreglar-lo de l'IES com es necessitaria, estarien 3 anys sense tren. Per què? Perquè portem 50 o 60 anys de desinversió. Aquest és el problema de fons, per mi. És a dir, si tinguéssim un corredor maliterrani que amb tren poguessin passar totes les mercaderies, se reduiria el nombre de camions.
però no hi ha un corredor mediterrani, si tinguéssim, diguem-ne, és a dir, són coses d'aquelles una miqueta de sentit comú, però que hi ha hagut, o una manca de planificació, que és molt transversal, perquè hi ha hagut governs diferents a l'Estat, és transversal, i a vegades fa pensar que no només ha sigut allò una manca de previsió, sinó que també hi ha hagut algun tipus de voluntat política.
Sí, sí. Per exemple, també es deia ahir, a Barcelona el que és el tramvia funciona i és del transport col·lectiu que més apreciat és. En canvi, portem anys enrere parlant del tema de fer l'anilla de les Gavarres d'un tramvia
i portem anys parlant d'aquest tema i no hi ha voluntat política per fer-ho quan resoldria molts problemes de mobilitat que tenim a la ciutat de Girona i de totes les comarques, sobretot de la part de la costa que allò ja és a l'estiu és intransitable Sí, sí, l'anella de les Gavarras seria una bona solució i una altra seria recuperar deixeu-me'l dir així, ja sé que és complexa recuperar els trens petits que dèiem vull dir que allò amb una inversió que els hagués posat al dia funcionaria molt bé i que ara no els tenim, no?
Encara que no els dius no els tenim, però cada vegada serà més difícil per el que dèiem abans, per l'espai, si vas ocupant espai per altres coses, quan vulguis fer-ho, o hauràs de passar per aquí un mig del pisos o ja no hi haurà lloc per passar. Un tren que vaig fent esses.
Jo crec que l'anell a les Gavarres, el gran problema que tenen és que no s'atreveixen a fer el que haurien de fer, que és dissenyar-ho, voltar-ho i després passi el que passi. Recordem que no hi ha variant a l'abisbal perquè no es van posar d'acord si passava per dalt o per baix i aquest seria un altre dels grans problemes que tindríem.
Esclar, vull dir, governar vol dir trencar ous a vegades, eh? Segur, és que si no es trenca ous no es fa, eh? Sí, sí, és el tema. I llavors l'altra manera de trencar ous que no m'agrada ben gota, també deixem-ho dir, que ara surt una notícia que diu l'any 2050 les rodalies ens funcionaran de nassos perquè hauran canviat totes les vies.
Bueno, me n'alegraré pels meus nets que tindran anys per poder-ho fer, però... Estem parlant de 25 anys. Jo crec que de vegades són... Alguns moments estem parlant de brindis al sol. Home, en aquests moments, anar de... Parlo a Girona, perquè estem a Girona. De Girona a Barcelona, a mitja distància, o amb el que en diuen Rodalies, que abans en deien regional, jo crec que trigues 10 minuts o un quart més del que trigàvem 40 anys enrere.
i amb el cotxe abans hi havia aquella cosa que dèiem quan anàvem tan de pressa com no hauríem d'anar amb cotxe però que dèiem de Girona a Barcelona una hora i cinc, una hora i deu i ets ara compta una hora i tres quarts i depèn d'on t'hagis d'anar jo que és a Teodisbal quan venia de Girona Teodisbal a Girona tardava mitja hora ara menys de tres quarts és impossible
les infraestructures són les mateixes, més o menys les hem asfaltat una mica, hem plegat un brei de pams a la dreta i a l'esquerra però els cotxes els hem duplicat o triplicat aquest és el tema i llavors hi ha un altre tema que és aquell que a mi em sembla bé que es comenci a pensar en la Catalunya els 9 milions i els 10 milions però hi ha un problema clar, com anem a la Catalunya els 9 milions ara som 8 i escaig però tenim
els serveis que teníem com érem sis i mig, i estic parlant d'educació, estic parlant de sanitat, estic parlant de tractes amb les administracions, i això també fa que hi hagi aquell caldo de cultiu que abans ens apuntava en l'inal.
Això mateix que dius de Catalunya també ho podríem aplicar a Girona. Sí, sí. Perquè tampoc no han crescut els serveis en la mateixa mesura del creixement de població. Perquè a Girona han crescut molt més que a la mitjana. Ara a Girona estan empadronades unes 107-108.000 persones i tothom sap que hi deuen viure 130. I els serveis no han crescut en la mateixa proporció.
Com anàvem parlant, pensava jo altres temes que ara els has comentat, el tema de la seguretat, de la sanitat, de l'ensenyament, són temes que...
Vull dir, són molt importants, a vegades vull dir, sí que ara parlem de residus perquè és un tema que està al carrer, però aquests temes no deixen de ser molt importants per la vida del ciutadà, per el ciutadà al carrer, vull dir, que si no te sens segur o no estàs segur...
Es queden 13 minuts, eh? Però ja que has entrat en el tema de la seguretat, és a dir, a veure, jo que durant un temps hi vaig treballar en aquest sector, hi vaig treballar com a periodista, també ho dic, sempre m'ha agradat distingir el que és la inseguretat de la sensació d'inseguretat. I la sensació d'inseguretat és possible que hagi augmentat, jo crec que la inseguretat...
problemes n'hi ha sempre i és evident que amb una població com la que tenim ni hi haurà però la sensació d'inseguretat fomentada també a vegades per algunes comptes de les xarxes socials que ho fan com ho veieu tot? jo puc començar diguent-vos que s'ho escric al 100% el que acabes dient
amb seguretat amb robatoris en el meu barri cada setmana n'hi ha cada setmana hi ha alguna casa que li han obert la porta cada setmana
Però, d'entrada, alguns, alguns que s'han protegit més, jo sempre dic que quan jo era pagès, l'avi deia, qui ha posat la barra a la porta? L'últim que entrava havia de posar la barra a la porta, si no, no hi ha gent. Ara, de vegades... Ara hauríem d'explicar què vol dir això amb alguna gent, però s'entén perfectament. Doncs, aleshores, què passava? O què està passant ara? Bé, jo la barra no la poso perquè és cara, eh?
Aleshores, si no ens protegim adequadament, si no agafem les mesures que nosaltres necessitem per on estem, i després les xarxes socials, les xarxes en general, acaben potenciant molt aquella sensació d'inseguretat. En un barri fa una setmana i mitja, dos robatoris en un cap de setmana. Dos, però només dos. Dos i un que va ser una tentativa.
hi havia 150 coses que parlaven de la inseguretat. I us passo la paraula. Amb aquest sentit, parlant de les xarxes, que a vegades generen unes sensacions que no són les reals. Però això és ben bé igual que quan no hi havia les xarxes, igual que he comentat abans, depèn de qui parlaves
Hi ha una persona que diu que aquí no es pot anar Llavors hi ha converses de bat-la-de-bar, diguem-ne És que a mi l'altre dia la meva tia que va anar allà i no sé què li va passar que va haver-hi un que se la mirava Si això passa i li donem com sempre sembla que parlar malament és més...
és més entretingut que parlar de les coses bones. Sí, perquè si parles que les coses van bé, sembla que la gent no interessa. La conversa s'acaba de seguida. I en canvi així, dius, i va sortint, va sortint, i ara amb les xarxes... Hi ha un altre fet. Els whatsapps me serveixen molt, però els ho diuen amb profunditat. O sigui, contínuament és un reenviar d'una cosa. Hi ha gent que no té ni opinió, només reenvia. Llavors,
tot això ho hem de dir qui ho diu això? algú ho ha dit per whatsapp això no funciona no hauria de funcionar però ens ho creguem tornem allò de creure-nos la seguretat de Girona segurament que si parlem d'alguns altres barris més concrets on hi ha molta densitat de població són més complicats el culpar de la inseguretat en els que han vingut fora de Girona així és
així és això també és fomentat i pensat és fomentat i pensat les persones que van robant aquella casa en els whatsapps ja tenien nacionalitat jo tinc una bona relació vaig aconseguir que en el barri tinguem una relació personal i contínua amb la policia tant la policia com els Mossos i m'avisen del que ha passat i m'ho diuen mai els Mossos m'ho diuen me parlen de la nacionalitat de ningú en canvi allà al barri sí prejudicis molts també eh
Home, jo faria una pregunta. Què crea més angoix amb una família? Que no li renovin el contracte o que li pugin una quantitat de diners que no puguin sumir o que li robin el mòbil a la meienada.
Que hi ha una sensació de inseguretat. Depèn de les circumstàncies, és el que deies, allò és el que s'hi troba, ho sap, però, per exemple, parlàvem d'inseguretat i ho hem fet, i en Valentí ha estat, diu, bueno, en llocs que hi ha més densitat de població, bé, Sant Eugènia i tal, jo que soc del poble, diguem-ne,
Jo em passejo per Sant Eugeni, sensació d'inseguretat, no n'hi tinc, és a dir, no n'hi tinc. Ara bé, que hi ha problemes, segur, i que hi ha fets delictius, segur, i que a vegades trobes a faltar una miqueta més, diguem-ne, el tema de la policia, però també saps que no hi pot haver-hi una policia darrere cada cantonada, com no hi pot haver-hi un bombero darrere cada arbre quan hi ha un incendi, no?,
I la sensació és aquesta. Tu com ho veus, Reinalda? Home, mira, és veritat, ahir, per exemple, hi havia uns nanos que entraven en un edifici, i ho vaig veure, que també al davant, de la plaça Leonor Joer, no? I vaig trucar a la policia i diria, ja, aquests estan entrant aquí i estan fent malbé una cosa, no? Que es donen aquests fets, sí, però, clar, és que també veiem aquest fet perquè és immediat, i potser altera molt, però també...
Hem de parlar les coses sèries. A Santa Eugènia la misèria i la pobresa ha incrementat molt. I això no ho dic jo, sinó que ho diuen les últimes entadístiques. I clar, on hi ha pobresa, on hi ha misèria, hi ha conflicte. I aquesta no és la realitat.
La misèria comporta que molta gent opta per l'emarginació, i l'emarginació, doncs el mateix, suposa que al carrer hi ha comportaments incívics, violència, etcètera, etcètera. I aquest paisatge social es dona, es dona, s'han de negar-ho, aquesta realitat. Ara bé també és dir que no és per culpa d'aquest, aquest altre, sinó per una situació de pobresa que s'està incrementant.
I aquest és un problema. Ho és, ho és. Ho és. Tu abans parlaves d'un cert conflicte. És veritat que hi ha una cosa latent, i jo crec que podem parlar de Sant Eugeni, podem parlar de Fontejar, podem parlar de Palau-Sacosta en diferents...
La sensació aquella que se'ns estan esqueixant els vestits que tenim i que hi ha alguna història. Llavors, a veure, no ens enganyem. Amb què es veu això? Mira, amb aquestes enquestes que diuen que l'ultra dreta pujarà tant. Per exemple, no.
I això és un tema que s'ha d'afrontar. Jo crec que s'ha fet malament algunes coses, allò de dir el no parlar de segons quins temes. A vegades ens ha estat més fàcil no parlar de segons quins temes que no buscar solució als problemes que provocaven aquests temes. I això ha acabat amb una certa fartanera, però que ens pot portar amb un carreró, no vull dir sense sortida, però que costi de sortir, diguem-ne.
Com ho veieu tot això? No sé, jo tinc un company que sempre em diu diu, el polític diu, està per viure dels problemes, no per solucionar el problema, sinó per... Fa aquest comentari moltes vegades quan li explico alguna cosa, ell sempre em diu, eh, pensa això, eh? No sé si tens raó o no tens raó, però... No, no, jo diria que no en té gota de raó, deixeu-m'ho dir, perquè...
De gent, tots en coneixem moltíssima, i per tant de gent que es dedica a la política també en coneixem. Hi ha gent que ho fa molt bé, hi ha gent que no ho fa tan bé, hi ha gent que està preparada per fer-ho i altra gent que no està preparada per fer-ho. El nostre també sistema polític en general acaba fent unes llistes que posem, que els posa algú,
Els aposa, va a unes eleccions que no sap com li sortiran, després tal vegada surten bé o malament, però si surten bé, després hi ha una llista de persones que estan allà que han de fer aquella gestió. Els hi ha tocat una loteria.
Perquè quan hi van entrar-hi realment anaven pel que volien fer. No ho sé, no ho sé, no ho sé. Estaven preparats pel que volien fer. Tots no hem treballat en una empresa on es demana una bona especialització amb el que sabem fer i no amb qualsevol cosa.
Bueno, aquesta és una discussió que ens donaria per moltes tertúlies, jo ja estic d'acord amb tu, és a dir, jo crec que hi ha d'haver-hi la supervisió política sempre, és a dir, nosaltres votem els polítics i llavors els polítics s'han de recolzar als tècnics, que els tècnics han de fer el que va millor pels ciutadans. Això no està d'estadi perfecte, eh? Però clar, després el problema és que tot això s'ha de gestionar.
Estem entrenant ja amb la recta final, ens queden 3 minuts. Avui va a la Comissió d'Urbanisme tot el tema del Parc de Salut de Salt, no? Feinal? N'esteu al tanto? I tant, i tant. I què n'espereu? Bé, hi ha diferents opinions sobre el tema.
Nosaltres als ciutadans considerem que la cosa més important i urgent és que aquest pla urbanitzat vagi endavant. No es pot endarrerir ni un minut més la construcció del nou hospital. Això és el més important per a la ciutat. També defensem, i estem defensant,
que es mantingui íntegrament el parc Jordi Vilaminjana. Però són dues coses diferents. O sigui, nosaltres el que no, no hi està d'acord en que s'ajorni la construcció del trueta passant-lo tot a salt per impedir que s'explopin uns terrenys que això a l'hora impediria o arreglaria el problema del parc Jordi Vilaminjana. Nosaltres considerem que no. El que li important és que
El Trueta tiri endavant. És una cosa importantíssima, no solament per la ciutat, sinó per totes les comarques gironines, per tota la gent. I és molt greu que hi ha molta gent que ha d'anar a Barcelona per una malaltia. I això és un gran avantatge. Ah, nosaltres també creiem, sincerament, que el parc Jordi Vilamitjana...
s'ha de mantenir, i a partir que s'hagi provat això, parlarem, en totes les institucions i la mateixa CAP i totes les institucions de béns, de quin urbanisme cal en la nova construcció de l'hospital. I això ha sigut una discussió oberta, participativa, i si cal fer una consulta ciutadana, doncs es fa com s'ha fet a la part, per canviar el nom de la...
que a la plaça de Poeta Marquina. En aquest cas, per no canviar-lo. Llavors, si no es canvia el parc, millor. En tot cas, tampoc era vinculant i, per tant, la Comissió del Moment Clàter haurà de fer-ho. Que jo, particularment, penso que hi ha coses que si s'han de fer, s'han de fer i qui els ha de decidir, els ha de decidir. Però aquest és un altre tema i ja n'entrarem. Joan, em queda mig minut. Jo, amb això que dius, amb el tema que comenta el company, jo crec que...
són problemes molt diferents el que dius tu del nou hospital de la Trueta és una cosa que jo crec que no hi ha ningú que digui que no fa falta el tema que comentes de la plaça aquesta la manera de fer aquestes coses és 10 segons el Trueta s'ha de fer no dic res més
Doncs, veus, hem acabat amb una conclusió que fins i tot, i que ha nascut, diguem-ne, de la veu del tresorer de l'Associació de Veïns de Sant Eugène. Moltíssimes gràcies a tot ple, Valentí, Joan, Reinal. Nosaltres, si tot va bé, tornarem demà. Ara són les 11. Molt bé, moltes gràcies.