Molt bon dia, entrem en temps de tertúlia Girona FM com passen 6 minuts a les 10 del matí d'aquest 14 de gener. Fa 4 dies celebràvem l'entrada d'any i ja estem a la meitat del primer mes. I per parlar, no d'aquest mes, però sí de les coses que ja han passat, i de Girona, i dels barris, i del que ells vulguin, tenim avui a dret representants...
d'associacions de veïns de casa nostra per fer una mirada a la ciutat però també des del punt de vista dels barris els quals es representen senyor Ramon Ternero, molt bon dia com va per Montilivi tot? Bé, anar fent, modeladament bé hi ha temes importants que s'han de tractar però en general bé
moderadament bé. Ha entrat bé l'any, també? Sí, també, també. Doncs ens en alegrem que sigui així, com també li preguntem al senyor Josep Maria Castanyer, president de l'Associació de Veïns del Pont Major. Molt bon dia. Hola, molt bon dia. I molt bon any. Encara hi ha com una novena, no?, darrere del dia 1. De fet, ara ja serien dues novenes, perquè ja hem aviat prou bé. Ja estem al 14.
Què tal? Tot prou bé? Bueno, sí, i a més a més amb perspectives renovades totalment, després en parlem, però vull dir que... En parlarem del que vulgueu i que ens doni temps a aquesta hora que tenim per davant, en la qual també vull saludar el senyor Reinaldoca, de Sant Eugènia.
Vicepresident ara, president ha anat molts anys, ara dèiem, algun dia d'aquests, Sant Eugeni ha apretat fort la fred a les hortes, el termòmetre va baixar 7,2, crec que ha dit en Josep Maria Castanyer. Sí, sí, s'ha notat la fred, s'ha notat la fred.
I com que s'ha notat tant la fred, potser, ara que hem entrat a la setmana als verbuts, que és la setmana a la fred, sembla que em fa una miqueta menys, més moderada, diguem-ne. S'ha notat, perquè cada matí hi ha la part de les hortes, els cotxes blancs i totes les terres, les hortes, gebrades, blanques, sembla que nevi.
Un paisatge que feia temps quan es veia... És un paisatge maco sempre i quan no hagis d'anar a treballar a l'or, diguem-ne. Sí, perquè la terra està gelada, eh? Sí, sí, ho està. En Ramon deia, he recuperat... he recuperat, diguem-ne, anava a dir històries de joventut, és a dir, donava l'impressione que feia temps que no feia fred. No és del tot cert, perquè...
Precisament, tal dia com avui del 85, hi va haver-hi, 85, que tots ja hi érem allà, ja hi estàvem, hi va haver-hi un episodi de fred, el segon episodi més fred que hi va haver el segle passat, diguem-ne, a Girona, com van baixar les temperatures, la ciutat de Girona a 12 sota zero van arribar a baixar un dia...
i la gran imatge és aquella de l'Unyà, absolutament glaçat, que en Narcís Sanz i en Miquel Sanz, el seu fill, van fer aquell vídeo i aquelles imatges que es veu la gent patinant i tal. L'altre episodi interior, aquest jo ja no el recordo, perquè encara no havia nascut, va ser el de l'any de la fred que en deien que va ser el 56.
Jo recordo aquest del 85, perquè jo vivia tot just, vivia a l'avinguda Lluís Pericot 19, aquell edifici que fa xamplar amb tu i Santa Maria. Aleshores davant teníem les hortes, bueno, al vivet de Martinoi. I a les nenes petites, les dues petites, les portàvem a una llar d'infants que és la d'Espuig, l'escola d'Espuig, la senyoreta d'Espuig, que estava al carrer Claudi i Gerobal. Per tant, havíem de travessar, diguem-ne, les hortes aquestes de Martinoi, que havien als pals de la Pangoa i tal, i va caure una nevada,
tremenda i jo recordo perfectament aquest 85 i va haver-hi dos nevades importants a Girona en aquells temps ja no dic la del 2010 l'any 85 va haver-hi una gran sort va nevar de nit
La nit de l'11 al 12, ho dic perquè hi vaig mirar-ho, eh? No, perquè tingui la memòria de recordar-ho. I era dissabte, amb la qual cosa hi va haver-hi, diguem-ne, molta neu, però pocs problemes perquè la gent no havia d'anar a portar els d'això col·legi. En canvi, l'any següent, el 31 de desembre del 1986...
Va començar a nevar mig matí, va enganxar tota la gent a la carretera, i és aquell episodi que hi va haver-hi que es van quedar dos o tres mil persones en els cotxes, a les autopistes, i tot això. Un episodi similar va passar després del 2010, la famosa nevada del dia de la dona, el dia 8 de març. Sí, sí, sí.
Recordo haver trucat a l'Ajuntament, a l'Isabel Salamanya, tireu, sisplau, sal a les baixades de Montillivi, Torres Gironet i el Pepe Guerrero, una bellíssima persona també. Pernero, què queres?
Vull dir, que va ser brutal aquell dia, va ser epic també. Jo, aquesta del 56, sí que jo ja hi era, el que passa que era petitet, i arran de l'estufa, vull dir, jo pràcticament no me'n vaig enterar. Després hi ha la del 62, que és una nevada, que al 62 hi ha de tot, perquè hi ha inundacions, i després hi ha nevada, i hi ha totes les postals possibles...
I aquesta que deies dels 3.000 que van quedar, aquí recordo que hi va haver tot un piló de gent que es van quedar bloquejats a la República, que ara no se'n diu tant com...
No se'n diu tant, però la República... Que de fet està tancada, que era l'hostal de la República, hi havia la gasolinera. Per cert, aquest dia vaig veure passant-hi, perdona, que ho digui així, que havien tirat a terra el que havia estat el local de la República, que durant molts anys hi havien intentat fer la forma, es havia quedat una cosa una mica estranya, estava tancat de fa molts anys, ja no hi és, ja va desaprender. Molta gent va quedar tancada la República i molta gent...
perquè he parlat de l'autopista, que els de l'autopista es van haver d'aguantar, però els de la Nacional 2 es van refugiar a Calcoix, a la zona de Massanet. Sí, sí, sí. Exacte, sí, abans de Torderes, encara és terme de Massanet de la Selva. Emblemàtic. Sí, sí. Déu-n'hi-do, bueno, coses d'aquelles de memòria.
us sembla? Anem als temps actuals, perquè sempre, com veniu, tenim una gran cosa que jo crec que és bona, que és que tenim tants temes que sempre ens n'encaven quedant, no? Per tant, vull dir, anem-hi. El gran tema, la recollida de residus, el canvi...
del canvi d'orientació que va començar diguem-ne abans d'ahir per Sant Eugènia i que si no va gelat ha començat diguem-ne de manera contrària a com es va implantar l'últim lloc que es va implantar era Sant Eugènia i Can Giverdo Pla i Sant Arcís i ara es fa començar per Sant Eugènia que de fet ja s'han posat illes de contenidors li deixem a Marlainal jo ja l'he estrenat l'he estrenat i funciona perfectament bé no?
i és evidentment un avantatge no haver de mirar cada matí a veure què toca avui, perquè clar, no és tan fàcil memoritzar-ho. I això de saber aquesta seguretat, que tinguis el residu que tinguis, pots anar i llançar-ho i anar al seu lloc, doncs és un avantatge. Pel que més preocupa,
és si això serà efectiu o no serà efectiu amb l'aspecte que la gent l'utilitzarà i no deixarà les bosses a terra mira, precisament feia una setmana abans havíem enviat dels ciutadans una queixa perquè portaven 3 dies que hi havia més
més residus o més bessura, es compraries fora del contenidor que dins del contenidor. Jo vaig anar-hi a les 8 del matí a tirar la bossa d'escombraries, a fora estava ple i a dins no hi havia res. Dos coses, o bé que la gent les ha tirat a fora...
o bé que han buidat i les han deixat totes allà, que pot ser. Però sí que la pràctica... Que les dues coses, diguem-ne, no són convenients, per dir-ho d'alguna manera, passés el que passés. Exacte, però hi ha una gent, ja per militància, que no vol utilitzar els contenidors. Mala militància. Ja és de militància. Ja és dir, no, no, s'aneguen sistemàticament i en consciència no utilitzar els contenidors,
I de dir, que es fotin, no? És a dir, per allà, en revenja. Jo em diria que això és una postura intolerable. Intolerable. Aquí jo crec que s'ha ajuntat una mica tot, ara us donaré veu, jo crec que s'ha ajuntat una mica tot veïnal, que és... D'entrada, te faré una pregunta que no sé si em podràs respondre i que jo no conec. Coneixeu el tant percent de gent que Sant Eugeni ha anat a buscar la targeta?
Sí, ho havia preguntat i era bastant alt, estava a 80 i escaig per cent. Doncs veus, em sorprèn, però això vol dir que molta gent la tenia però no l'utilitzava. Exacte. I llavors hi ha coses rares, perquè ens van explicar les estadístiques perquè sí que hi és aquest estudi, però és bastant elevat, però que hi ha gent que la té i no l'utilitza.
La té i no l'utilitza. Perquè poden fer perseguiment entre guiros, no? Allà va explicar que hi ha gent que té la targeta però no l'utilitza. Sí. Sobretot habitatges que estan jugats, habitatges d'estudiar, de gent que en ser un, que potser és el divendres i se'n van cap a poble o el que sigui i que hi ha un engorlo de baix
la targeta i tornar a pujar el pi per deixar la... En fi, situacions d'aquelles que diguem, va, aquesta mínima disciplina que hauria d'estar perfectament integrada i que ningú hauria ni de dubtar-hi, perquè és una cosa de civisme, doncs hi ha gent que, doncs, no... Tants els hi fa. Igual, tu ja...
Sembla ser que les targetes es varen, diríem, adjudicar en funció dels habitatges, no tant del padró i de les persones, per tant. Sembla ser que va així, això. Això vol dir que hi ha una targeta per habitatge, no totes estan lliurades, o no totes estan... Dues per habitatge. Sí, perdó, perquè hi ha un duplicat, diríem, però targeta, o sigui, hi ha un...
Una unitat, diríem, per habitatge. Hi ha habitatges, com deia ara en Ramon, i en el teu barri segurament hi ha residències, o sigui, hi ha pisos d'estudiants, i allà, com que no s'organitzen en aquest sentit, vull dir, la targeta està endreçada amb una lleixa, i les escombraries van, diríem, a demanda.
jo penso que també hi ha d'haver no vull estigmatitzar els ocupes però jo crec que hi ha gent que fins i tot no estan empadronats i no es volen embolicar amb res i per tant deixen discretament les escombraries en un recol sempre fora de l'habitatge perquè ningú aguanta 3 dies les escombraries siguin de la fracció que sigui
I, per tant, es van desprenent, doncs, de les deixalles. Això... O sigui, de tot això se n'hauria de fer un estudi, jo crec, i un seguiment, i un... i potser, no sona bé la paraula, però potser fins i tot una persecució. Ara, abans de començar, parlàvem amb en Reinald que, bueno, un dia es va deixar d'aparcar aquí, en aquesta vorera, i s'hi van posar unes pilones...
i fins i tot en aquesta d'aquí, que no té aquesta porera d'aquest costat, que no en té de pilones, si ara hi deixéssim el cotxe, en 10 o 12 minuts tindríem una multa i una grua. Això, esclar, no es pot aplicar en no sé quants illes de contenidors, no sé quantes n'hi ha, però n'hi deu haver un futur. Ahir vaig dir que quan estigui implantat el nou sistema hi haurà 1.130 contenidors.
si són molts contenidors i les illes si dividim per 5 o 6 doncs 300 illes clar, no es poden vigilar 300 illes
I tot això jo crec que s'ha anat de les mans, però no ara, sinó quan es va canviar el model. El regidor, en una entrevista al diari de Girona, quan van presentar, de fet no només el regidor, tot membres dels tres partits que conformen l'equip de govern, van dir que hi hauria educadors ambientals,
que ja es havien trobat a faltar però que també hi hauria policies municipals i que aplicarien el tema a la sanció i avui he tornat a llegir que en Sergi Cot parlava això de dir que la gent que ho faci bé trobarà un descompte cosa que algú ahir va posar en compte els descomptes no arriben mai però sí que el que no utilitzi mai la targeta podria veure incrementat jo diria encara més perquè no es paga poc a Girona pel tema de les escombraries no es paga poc
i la veritat és que l'últim any any i mig no ha funcionat i la prova ja sé que es pot fer tot el tipus jo hi estic d'acord que com una cosa no funciona ha de rectificar-se però és evident que ara tornem a dir hem passat del contenidor que es havia donat
és evident que hi havia llocs que un sol contenidor per dia, encara que canviessis de fracció cada dia, no donava, no donava, i llavors entra això, l'incivisme, el passotisme i la mala llet, perquè crec que les quatre coses s'hi van barrejar, havien vist actuacions lamentables en masses dies, allò de dir les bosses d'escombraries, i ara per Nadal hi ha hagut algun dia que també...
Alguns punts ha estat així. Ara ja hi ha 5 contenidors 24 hores amb targeta i el gran dubte que hi ha és si la targeta continuarà o no continuarà. Aquest és el debat. És l'exigència del nou model i que ve fins i tot amb normativa europea. Si tu has d'aplicar una taxa, la taxa per definició és el preu que costa el servei.
Per tant, aquest preu s'ha de dividir entre el nombre d'usuaris d'aquest preu. Europa exigeix que la taxa sigui proporcional al nivell d'utilització que fas, com fa en Europa, que compres la bossa, quanta més bossa es compres, més taxes pagues, perquè la bossa és la taxa, no?
Clar, si no tens una traçabilitat, si no pots identificar almenys els habitatges, com pots calcular una taxa si ha de ser en algun moment individualitzada, en funció d'aquest criteri. La targe és obligatòria. Ara sí, han fet un desplegament, com abans del 2022,
de com teníem el panorama dels contenidors això és molt necessari que això s'haurà de pagar també s'haurà de pagar també lògicament això repercutirà en la taxa però esclar, ara estàs com abans de la implementació del nou sistema amb l'única diferència que has de tenir la identificació de la tarja i esperem que la gent o de la forma coercitivament o de la forma com sigui
Aquests que no compleixen, doncs la facin servir i que tinguin... El que passa és que ja volem com... I hi ha una petita diferència, és que des de l'inici de l'antic sistema fins avui hi ha hagut una inversió segurament a l'entorn dels dos milions que s'han...
Fos, no? Sí, sí, gastes, gastes. I una cosa que potser als vostres barris no patiu tant com el Pau Major és ja no quina fracció toca, sinó la gran fracció que se'n diria, que se'n diuen voluminosos, els matalassos. Els matalassos.
Aquí, per aquí al centre, no em veig de matalassos, però al pont major hi ha matalassos. Hi ha el teu gènere. Matalassos. Perquè ja també tot té una explicació, no? I el del matalàs, esclar, avui en dia es compra bé comprimit, la gent el compra, arriba per d'allòs, o sigui...
Vols dir que el compra i t'arriba a casa? Sí, sí, arriba, el desembolica, el deixa inflar perquè, bueno, durant unes hores agafa la forma i a partir d'aquí hi ha un matalàs o dos a casa que s'obren i què fan?
Doncs el van a portar arran dels contenidors. Diguem-ne que això s'hauria de portar a la deixalleria o a trucar perquè vinguin a refugiar els col·lumines. No, no, però tot això, tota aquesta, diríem, actitud, diríem, cívica, tot això es perd pel camí. Però és que es fan obres de bricolatge i es fan obres de petites reformes
I les runes... Sí, sí, també te la deixen a casa. Les runes van allà, o hi ha abocaments incontrolats, o en alguns llocs, i què et diu, explica-ho a mi, no diré al barri, però en un barri de Girona, doncs els contenidors estaven plens de runes. Ara això... O a terra, te la deixen a terra. Em penso que era aquest matí que en el mòbil he vist una notícia, eh? Sí, era aquest matí.
A la Gran Via, cuidado, a la Gran Via, algú ha llançat una butaca. Suposo que havien de ser dos, almenys, des d'un pis. Des de dalt d'un pis. Des de dalt d'un pis, ha fotut una butaca dalt a baix.
Concentrem una miqueta més. A la Gran Via, entre el carrer Ximenis i el que ve del nord. Sí, sí, sí. No hi ha gaire per triar. No era el teu gènere, ni el pont major. Exacte. Mira, jo ho portava precisament, i està bé que ho hagis dit Josep Maria, perquè és allò, la imatge aquella de dir, no, això, Sant Eugènere. No, no, a la Gran Via, a la part més propera gairebé a Correus, per entendre's,
que això amb tots els respectes no es pot entendre però això potser més que despendre's d'un moble no és jo diria que és una actitud esbuja rara del tot jo diria que sí, no conec els detalls però perquè va anar de policia municipal no conec els detalls però no té cap sentit que es tiri des d'un balcó entre darrons perquè per molt que t'ho miris, si és que ho va fer-ho és una zona que...
Una desgràcia grossa. És una conducta... Ja, però a mi no està bé que abordem tots aquests petits detalls d'incivisme, de mal ús, però jo crec que més a fons el problema és el cost que tenim per la recollida de residus. En aquest pressupost del 2026, ja em sembla, mirant-ho l'altre dia, 14 milions per la recollida de residus i 10 milions i pico i escaig per...
La neteja viària, més tot el que suposa, de costos que en sa que són 5 milions, l'eixinadora. Això és un tant per cent molt important, eh? Arribàvem a quasi un 20 i escaig per cent, però suposa que no. Suposa el 20 per cent supera el 20 per cent. Això ja està, no? Sí, però jo maria. 168.000.
ja, ja, ja per això t'he dit que abans parlaves de l'increment però és que tot això en el 168 d'acord i estem d'acord i el que sí que crec que és necessari és fer una auditoria de saber si tot això que hem pagat l'any 2025 s'ha complert perquè no n'hi ha prou que faci un contracte s'ha de fer una supervisió una auditoria que tot el que paguem correspon a el que s'ha de fer
Me deixeu fer una mica d'advocat del diable? Jo ho dic i ho aviso, només advocat del diable en el sentit aquest. Per exemple, estem parlant de Girona més neta. Estem dient que durant aquest any, deixem-ho en un any, en l'últim any, tots hem pagat molt més de la taxa d'escombraries i la sensació és que la neteja ha estat molt d'eficient en punts determinats. Jo insisteixo...
I és una cosa que vaig dient. Jo em revolto quan diuen que Girona és una ciutat bruta. Penso que no és en general una ciutat bruta, però que té punts que brutegen. Home, hem vist imatges d'això. A partir d'aquí, Girona més neta, és curiós però en èpoques nadalenques sempre hi ha dies que no s'arriba per tot i no es recull.
És a dir, que hi ha, i no són vacances a vegades, són baixes laborals. Això és una cosa que s'hauria de mirar perquè jo crec que és molt important. Baixes laborals, escolta, tothom té dret a estar de baixa, només faltaria, però com aquestes baixes, és com allò de les assemblees al dia del sopar de Nadal. Això no és tolerable, des del meu punt de vista.
Aquest és un dels temes. I l'altre és el tema que segurament no es va fer bé i el fet que s'hagi recolat indica que evidentment que el model que es volia implantar no funcionava. Però tot això...
Tot això acabarà apagant la butxaca al ciutadà. Mira, quan una empresa, els treballadors han de fer assemblees amb una periodicitat de cada setmana, va haver-hi una època, hi ha hagut una època, durant aquest any i el 24 també,
que contínuament rebíem informació que hi haurien incidències perquè hi havia una assemblea i el dilluns següent hi havia una altra assemblea quan els treballadors, quan els comitès d'empresa es veuen obligats a fer totes aquestes maniobres és que hi ha molt mal ambient i molt males condicions
Perquè és que avui hi ha moltes empreses... Avui m'ho portaré moltes matxacades, però jo que he mirat, perquè és públic i està publicat, jo que he mirat les condicions, realment les condicions laborals, les laborals no ho sé, però les econòmiques també n'asseguro que no són gens dolentes, eh?
No són dolentes, no són dolentes. En comparació amb el que s'està veient... No, no, i alguna cosa passa que no és d'àmbit econòmic, sinó que no és de... Bé, jo he parlat amb el president i amb el comitè d'empresa, vam parlar, de fet, amb el comitè d'empresa de Girona més neta,
I, evidentment, té un bon conveni. Això no és un negociant que té un bon conveni, però que també, com que és un servei, té una capacitat negociadora molt bona. Deixem ser visionari. Ja veuràs d'aquí un any i dos mesos, quan s'acostin les eleccions municipals, com tornarem a parlar de tot aquest tema. Possiblement. Segurament. Però que...
Que pot haver-hi el que pot haver-hi. Ara bé, sí que de la mateixa manera en què l'aplicació del nou sistema de recollida de residus ha comportat problemes en la ciutadania, perquè a la implantació d'un mètode, pel que van explicar, també mateix va passar a la plantilla. És a dir, pel que es queixaven, no era tant de les condicions econòmiques, sinó de l'organització del treball...
i criticaven que no es tenia clar els criteris d'organitzatius. És a dir, es distribuïa malament el personal, l'equipament no funcionava bé, hi ha d'haver-hi tres camions si només n'hi havia un que funcionava, detalls aquests que feien que el servei no funcionés bé. Clar, també és un... no nego que hi ha picalesca.
A tot arreu, eh? A tot arreu. I més a les grans empreses. No, no, a per tot. I en el sector de l'administració pública, deixeu-m'ho dir, és més fàcil que no en el sector privat. Evidentment. I ja he de dir, per exemple, que coneixo gent que treballa als escorciadors i molts amics d'aquests que treballen als escorciadors diuen no saps si hi ha lloc de treball a les escombraries? Prefereixen treballar a les escombraries que no amb uns escorciadors, per exemple, no?
que també és un símptoma de més de les condicions de treball però vull dir que també tot aquest nou mètode ha canviat a transformar moltes i moltes coses de la vida quotidiana dels gironins i gironines però també dels mateixos treballadors i estem en una fase transformadora i el gran problema és que hi ha masses residus i el gran problema
és la gran quantitat de residus que generem. Aquesta és la gran discussió a posteriori. Primer els hem de recollir, els hem de recollir bé, de tal manera que no es vegin les imatges que hem vist, però segona, segurament, com a societat, ens hauríem de plantejar el perquè. El que passa, que els inputs que venen als ciutadans són aquests, és a dir, per una banda...
la conscienciació que hem de tenir, de produir menys residus. Per l'altra, han arribat les grans plataformes que et porten a casa, un envalum de plàstic, de cartró, i a llores, és una mica com allò, és com, ara permeteu-me i faré una mica de broma, però és com a l'època aquella que hi havia gent que et conscienciava de la petxada de CO2, però que cada cap de setmana agafava Ryanair per anar a l'altra punta de...
per tant vull dir que aquest és el gran tema és a dir, produïm massa residus i la societat o el sistema econòmic està muntat de forma que es venga el detall amb embolcalls amb un
pilot de residus, home tots tenim una edat en aquesta taula ja recordaré quan érem petits que teníem un covell a casa amb el paper de diari la mare o l'àvia preparava guarnia el covell i quan passava la camioneta baixaves corrents i li donaves al senyor tirava l'orgànica que era orgànica essencialment i tornaves perquè tu anaves al mercat a fer un quilo amb la teva xivata
amb un quilo de no sé què, un quilo de no sé quanta, o no sé què i tal. La llet la portaves amb la... Té, amb la branxa. O sí, la barraja, o sí, com el màxim de Can Clarió, la lacta sana, la bossa aquella... Exacte, el plàstic aquell que... No hi havia residu, o sigui, residu, diguem-ne, d'envasos, no existia. Totes les coca-cola, els vi, el vi, les cerveses, anaves al bar després, deixaves una caixa. I tornaves els envasos. I te donaves una altra caixa. Clar, era un sistema, però...
Molt viable, no? L'orgànica fins i tot anava d'adop en el... Si tenies un amic clar... Ara ho deia pensant en... Sí, sí, no, no. Això és evident. És a dir, jo com era petit, allà es reciclava tot. És a dir, les ampolles es guardaven i passava de tant en tant el drapaire, en aquests casos per allà, que les comprava. Sí, sí, les comprava. Encara no hi havia...
de xampany no hi havia plàstics i llavors hi havia un cicle que és tot això és a dir, tot l'orgànic se reciclava hi havia una cosa que es deia el famer i que després servia per abonar les terres i els porcs tingueu en compte que el primer que s'ha diríem
reformat ara ja deu fer més de mig any va ser tornar a posar contenidor de vidre justament perquè el vidre encara és el més ben pagat que hi ha però aquí també hi hauria una causa que a mi me l'han explicada que era que el tant percent del reciclatge de vidre era altíssim i amb el canvi aquest que es havia fet jo vaig aprendre una altra paraula que eren els impropis que es diu els impropis, és a dir, que la gent fotia allà amb el vidre qualsevol cosa de tal
de tal manera que ja no els sortia a comptes la Cercal Ovidra i per això va ser el primer canvi que hi va haver-hi. Però bé, per tancar el tema, si voleu, però vull dir, torno, vaig a Mar Reinald perquè és el que ha començat, després aniran, penso que després de Sant Eugènia ve Can Givert, després ve Sant Narcís i després acabarà vinguent tot això. Funcionarà o s'haurà d'anar una miqueta amb el pal, Reinald?
Jo crec que s'ha d'anar a les dues coses. El pal funcionarà i, sobretot, educació. I l'educació, jo insisteixo, no solament és utilitzar bé els contenidors, sinó tenir consciència de què són els residus i del mal que està fent a tota la societat el residu. I això s'ha d'educar des de l'escola. Des de l'escola.
funcionarà Josep Maria? jo no soc tan optimista vull dir perquè a veure perquè hi hagi perquè sigui efectiva la pedagogia hi ha d'haver diríem l'ensenyant però també l'ensenyat i l'ensenyat no s'acosta diríem o sigui si tu muntes en aquest cas una espècie de reunió de conscienciació vindran els que ja estan conscienciats com amb tot no?
I no caldria que aquests hi anessin. Els que hi haurien d'anar són els que no ho estan. I aquests ja precisament per la pròpia naturalesa no s'acosten. Per això ha dit també que s'ha de començar l'escola. Sí i no, i altres aspectes de la vida també s'hauria de començar l'escola. Però l'element principal en la formació no és l'escola, és la família.
I si els nens a casa veuen que el pare o la mare llencen de qualsevol manera els papers per terra, això ja està pres. Vull dir, per més que després a l'escola es faci teoria, a partir de les 5 de la tarda aquesta teoria ja no tindrà aplicació.
Però això és un tema d'un altre, és un debat molt més ampli. Has parlat tocant molt de peus a terra. Ara bé, el pont, tu deies, comenceu per Sant Eugènia, el pont ens ha dit, ahir mateix la regidora, em va fer un missatge dient que a finals de febrer es farà el canvi.
S'ha de fer el primer trimestre d'aquest any, a tots els barris de la ciutat. Però, ja dic, el pont, si normalment a qualsevol hora del dia i del dia de la setmana feu una volta per les illes, veureu coses que potser per aquí no es veuen. Perquè no només hi ha bosses escombraries ben lligades a terra, hi ha escombraries vessades i després hi ha això de... Els envalums, no?
Sí, hi ha els voluminosos o impropis o tot. O sigui, hi ha mobles, hi ha cadires, hi ha d'allò. A vegades hi ha una banyera, perquè, esclar, s'ha canviat la banyera pel plat, no?
I després la banyera, què fem, què fem? El cap vespre ja la portaré. Hi ha illes de contenidors en llocs que no són ben cèntrics, sinó que estan una mica raconats. I hi ha després la nocturnitat, aquells clàssics de la abusia, perquè tot això que parlem hi ha.
molta lavosia, no? I hi ha la nocturnitat. I a partir d'aquí... Lavosia, que és una cosa així com molt judicial, en català es diu d'una manera que també s'entén molt, que és la traïdoria. Que és allò que hi ha... Hi ha un punt de mala feia. Hi ha gent que també diu, però jo no ho sé, eh? Vull dir que hi ha una actitud, diríem, de boicot. Ho diuen, eh? A mi em fa l'efecte que també s'ha produït a un tal percent. Allò que dèiem abans.
El resultat és negatiu. Sí, Ramon. Bé, jo crec que s'ha dit quasi tot, no? A veure, hi ha un concepte, diguem-ne, que m'ha vingut al cap, que és el concepte de l'angoixa moral, no? Malestar emocional, malestar... Clar, quan la família educa el petit, en el sentit que les coses han de fer ben fetes, el nen que no fa aquella cosa ben feta, doncs...
El fet de no fer una cosa ben feta genera un malestar, una inquietud. Si aquesta educació moral no està instal·lada d'alguna forma en els nostres ciutadans, l'única forma que tens per persuadir o per canviar, per modificar una conducta és el càstig.
És la recriminació, és la multa i tal. I aleshores ja passem a una altra esfera. Està molt bé que hi hagi una intervenció des de l'àmbit de l'educació moral, però és el que diguem. Vindran els que ja estan, diguem-ne, sensibilitzats. L'important és que sigui la família, la socialitzadora en primer àmbit. L'escola, per descomptat, ha de seguir mantenint la socialització secundària.
Però aquells que no tenen aquesta actitud, lògicament, si estan rebutats o no els hi ve de gust o són uns penques, se'ls haurà d'anar per la via coercitiva, és l'única forma.
El que passa és que quan tot és per la via coercitiva, llavors hi ha... Home, és un mal rotllo. És un mal rotllo, com per exemple està passant una miqueta amb el tema de les multes. Miro't aquí perquè, bueno, ha vingut a Josep Tarradellas, pel que fa referència als que van a Sant Eugeni Ossal, padret, no sé si per la gent de Pont Major. Però és clar, jo aquest dia, per exemple, jo em pensava que hi havia...
un punt de sentit còmode, deixeu-me dir-ho així és a dir que allà on hi ha els senyals de 30 que no es comentaria muntar fins als 40 perquè anar 30 a vegades és complicat he vist moltes de 36 i 37 quilòmetres he vist moltes de gent coneguda no hi ha marge, o molt petit deu ser el 5% deu multar a partir dels 35 a 30 per hora, un 5% és tan poc que a 34 ja t'estan fotent la monga
Jo, de moment, no n'he rebut cap. A vegades, esclar, nosaltres, els del pont, passem per Pedret, contínuament, i a Pedret és una mica així, bueno, per sorpresa, de cop...
estaves limitat a 40 i de cop salta la limitació al 30 però ja hi ha el radar de seguida aleshores l'aproximació és sobtada i és molt fàcil que passis a 34 que després hi ha un indicador jo no sé el marge que han deixat
Perquè no és exactament a 30. No, jo és que conec que les que he vist són a 37. 36-37. Això deu estar per aquí, aquest límit. Aquí, en aquest punt del que és davant del centre cívic, o sigui, de l'hospital de Sant Llatzer. Sí, per dir-ho bé. De fet, l'Ajuntament en un primer moment va dir que es plantegeven tornar a demanar a passar 40, però com la veritat després han decidit que no. Sí, han decidit que no, ja es va dir.
pensament ho vaig mirar abans d'ahir, que vaig passar per al fet de rodelles, com t'hi ha el radar, i al davant hi ha la pantalla que marca la velocitat. I en el meu comptador, que és d'aquests digitals, marcava 30, però la pantalla em posava que estava a 26. Potser igual han rebaixat.
No, no, és que el teu comptador encara que sigui digital l'expressió el comptador en si mateix està en funció de les revolucions de la roda i hi ha un marge i a més a més els pneumàtics es gasten quan disminueixes el diàmetre diríem, alteres el d'allò o sigui
Bueno, hem dedicat molt espai a tot el tema dels residus, ara hem saltat el tema aquest, i deu haver-hi coses particulars de cadascuna. Aquests que són uns afortunats. Pla de barris, pla de barris. Ens ha tocat la grossa del pressupost, perquè a Montelibri em sembla que no hi ha hagut res.
Sí, no, això no és que funcioni exactament com la grossa de Capdany. La grossa pressupostària, la grossa pressupostària. No, però evidentment, a veure, Girona va presentar només un barri i el barri va ser el nostre, no? Pau Major va ser el barri la proposta, el projecte de Pla de Barris.
I una sèrie de... no ho sé, tot... O sigui, allò que diuen els astres s'han alineat, no? I s'han alineat i ha sortit beneficiat el pont major amb un...
amb un pla d'inversions d'un total de 25 mil euros, ai, perdó, 25 milions, que van a mitges la Generalitat i l'Ajuntament. La iniciativa és de la Generalitat, però després passa factura també a l'Ajuntament, i l'Ajuntament ja està parlant que també compten amb la col·laboració dels privats, que és una cosa curiosa, no?,
I aquí això evidentment m'imagino que està pensat des de la perspectiva de l'habitatge.
ara no sé l'estona que en parlarem d'això si em pregunteu esteu contents? estem contents, sí estem amatents també, per què? perquè la gènesi de tot això que comença abans de l'agost, o sigui abans de les vacances es gesta tot això
i es fa una jornada concretament participativa i l'associació de veïns hi va ser convidada però també hi havia altres actors i després el que hi havia eren molts tècnics teòrics i es va dissenyar es van fer aportacions de quines eren les
qüestions o les millores que podien contemplar aquest pla. I, bueno, se'n van proposar unes quantes que d'entrada ja van ser rebutjades, no sé per què, perquè després...
Vull dir, això va ser analitzat més amunt, ja es van perdre de vista la participació i, per exemple, un dels suggeriments era recuperar el teatre del Pont Major en el...
en els Selecians, hi ha un teatre, hi ha un teatre que té una mica d'afectació de luminosi i tal, i actualment és un maquetzem, des de fa anys és un maquetzem, però allò és un teatre amb... Jo havia actuat amb aquest teatre de petit.
Amb tots els sets i uts, no? Vull dir que té platea, té escenari, té malines... Fossa... Fossa... Tot, tot, tot. I concretament jo vaig dir, guiteu, això ara, la titularitat és de la Generalitat, no? Doncs, guite, en comptes de fer la...
l'aportació en metàl·lic, per dir-ho d'alguna manera, el pot fer amb espècies. Diu, guita, aquí teniu el teatre. Us obro per un costat. És que pel carreró de darrere té porta. Sí, però s'ha de fer més gran, etc. I doncs, això, d'entrada, quan es va fer tot l'inventari de temes, van dir, aquest queda esclos. Ostres, queda esclos sense més explicació.
I, en canvi, en algun aspecte, doncs... A veure, a algú se li va ocórrer que es podria invertir a comprar la illa, la de Besa, que també és allà, que és l'antiga de Besa dels Salacians, que és una plantació de pollancres. Sí.
que té un propietari concret de família Nadal Ferreres i que allò és una explotació, cada 12 anys s'ha de fer la tala es talla i es torna a plantar i diu, no això ens interessa molt per deixar-ho com un no sé concretament com una zona verda com un poblador com les daveses d'un brú val
però qui hi va a les deveses d'en Bru? Què s'hi fa? Què s'hi pot fer? Caminar i passejar o corlar? A més a més és una zona inundable igual que les deveses d'en Bru. Jo crec que en resum caldrà molt de seny
a l'hora de definir què es fa, amb quin ritme, perquè això té uns cinc anys de perspectiva, i després, sobretot, dues coses. Una, que es torni a consultar en els que...
coneixem el territori i les necessitats que són bàsicament les juntes de les associacions de veïns i els veïns i d'altra banda que es faci el que es faci que hi hagi previst el manteniment perquè aquí a Girona en general es fan projectes
Obres, se'n parla molt, la premsa, es fa una gran inauguració, no una foto, moltes fotos, un documental fins i tot, i després, i això ho podríem enllaçar amb el que hem parlat a la primera mitja hora, després tu dius, bueno, i això, que aquesta paperera que fa temps que no es recull, que diu, és que no és nostra.
les atribucions vull dir que seny i això sí il·lusió i estem contents el resum ja l'has dit, contents però matents Ramon, Josep Reinal qui arrenca tenim ens queden 10 minuts parlem dels pressupostos a veure
Què us voldria dir? Nosaltres, a nivell de... Ha sigut molt explícit aquest que has fet, eh? Tenim projectes que fa anys que estan paralitzats, que necessiten una actitud més amatent, diguem, de l'Ajuntament i dels responsables polítics per poder, doncs, posar fil a la bulla i tirar-los endavant. Estic parlant, per exemple, d'organització del...
de treure els sevillanos del carrer Tullo-Santa Maria que estan des de fa 6 anys. L'aixamplament de voreres, hi havia un projecte d'aixamplament de voreres que no s'està complint. Després el local social de Montelibí que tenim una saleta decorada a 5 metres
ja hem demanat la possibilitat d'ampliació, ja en parlarem, però ara demanàvem la possibilitat de la climatització, ara que hem vist que hi havia una partida per centres cívics i locals socials, i fins i tot un subcapítol de climatització, perquè ara mateix dels tres aparells que tenim, dos no funcionen, i aquell equipament és l'únic que tenim, d'ús exclusió per l'entitat,
i ens el varen lliurar el juny del 2005, han passat més de 20 anys, i és el que diu en Josep Maria, no s'hi ha fet cap inversió, llevat de la de pressupostos participats que es va poder fer fa un parell d'anys. En fi...
Són les demandes que tenim i que clar, s'hauria de posar. Presupostos participats a ports d'aguts. Estem pendents de l'últim projecte que es va fer, era de l'any 2018. Sí. Estem al 26, o sigui, fa justament, ara fa 8 anys, encara no s'ha fet això.
I amb el tema de la matença, doncs, no sé, us explicaré el malestar que va generar el seu moment quan van tirar a terra el convent de les Carmerites Descalzes, no? O de l'Avinguda Montilivi. Era una finca que en principi...
Ens va dir que anava a una residència d'estudiants perquè l'havien comprat a la residència de l'ODG o uns particulars, però bueno, tal. Aquests l'han tornat a vendre amb un tercer i aquest tercer l'ha tirat a terra, però ha sigut traumàtic per nosaltres veure com tiraven a terra, clar.
si s'hagués preservat, clar, l'amatença aquesta de la Junta, escolta'm, a veure, un moment, abans de canviar de mà, a veure, parlem-ne, parlem-ne del bisbat, no sé què, tal, o sigui, amb una mica d'interès, jo penso que s'hagués, hi ha hagut, hi hagués hagut algun recorregut. I hauria pogut ser un equipament
pel barri o l'equipament cívic o social imagineu que si es tira el que és una part del convent per fer casetes, bueno, vale però racionalitza una miqueta, però el que era l'església ja desacralitzada hagués estat com el que deia en Josep Maria del teatre dels Selecians home, com es va salvar l'IRLA l'església de l'hospital
Doncs el que era l'església s'hagués mantingut, la Santa Teresa estaria al seu lloc i tal, i s'hagués convertit segurament en una sala d'actes, en un teatre ideal pels veïns. Penseu una cosa, estem molt amoïnats, però moltíssim, perquè fixeu-vos bé, la casa d'en Josep Kert, d'en Pep Kert, de l'avingua de Montiliví 17, una casa unifamiliar, hi van tres edificis
Tres edificis de Montilivi i Antona Guyana. Si hem comptat que en la promoció de Montilivi i Antona Guyana i en la promoció de la plaça Figueres van 500 persones més, 175 pisos,
Pisos, clar, aquestes 500... Pensa que ara estan vingut a viure, a ocupar aquests pisos, la part de Montilivi, i no hi ha hagut la previsió de posar contenidors, per exemple, per aquesta gent. I tu trobes que està tot ple de cases de cartró, d'embudances i d'història. O sigui, 500 veïns més tindrem en res. Sí, sí. 400...
Però això va bé que el concepte de barres s'està eliminant perquè els baixos comercials ja no existeixen a la nova promoció. 441, el pont. 441, allà, a la Boades, la antiga fàbrica Boades. Que res d'un sol sentit, vull dir que...
Home, breument, nosaltres també hem començat l'any amb bones notícies pel barri, encara que són només acords i que un acord es porti a terme sempre passa molt de temps i els tindrem realitzats, però els acords que s'han aconseguit, sobretot relacionats amb el manteniment del parc espanyol,
Jordi Vilamitjana és una bona notícia, el fet que tiri endavant el nou campus de salut també és una bona notícia, i les repercussions que hi haurà pel barri, des que hi haurà una inversió de mig millor d'euros per arreglar la plaça del Barco, també per la plaça Roja, és a dir, que unes millores que pel barri, que no han sigut de la quantitat,
dels emis de pont major però sí que doncs són molt sempre sempre són benvingudes totes les millores que hi ha pel barri, evidentment ahir vaig llegir ahir, abans d'ahir no me'n recordo que el que en diuen el Parc de Salut Catalunya, és a dir el del Clínic
Tira endavant i que volen començar les obres el 2030. El 2030 també han de començar les obres al Parc de Salut d'aquí. En principi sembla que podríem dir que s'ha salvat el Jordi i la mitjana, però tot està agafat amb pinces, no? Com ho veieu allò? Les dates s'afreguen molt, hi ha una competència terrible entre les dones grans.
Vaig llegir, i disculpeu-me si m'equivoco, però no m'equivocaré de gaire, que ja hi ha una inversió de 137 milions només per comprar els terrenys. A Barcelona. No crec que aquí ens moguessim amb aquestes xifres. Vaig llegir allò, vaig començar a dir i esperem que... Bé, esclar, la sala encara no ha entregat els terrenys.
Encara estàvem pendent d'unes utilitzacions del Ministeri de Defensa, de l'aviació i no sé què més. Sí, perquè hi ha el tema que com que sobrevolen els avions per un cantó i hi ha l'autopista per l'altre, jo crec que són molt menors.
Això vaig preguntar-ho, vaig dir, escolta, això pot... I em van dir, no, això és un pur tràmit que se soluciona. Per tant, en aquest sentit no hi pot haver-hi excusa i se suposa que s'està treballant el doctor Ferran... Ara només recordo el nom, que és el que porta, jo crec que està a l'Alea fent feina, però és allò, són tan justes les dates... No, és Rodon, però Rodon, Rodon. O Cordon, perdó, Ferran Cordon. Ferran Cordon, eh.
és bon amic i em sap greu... Sí, sí, doncs jo crec que s'està fent feina, però com que les dates són tan justes i sempre hem sentit dir que els dos hospitals de plegat no es poden fer, sempre queda aquella cosa.
En aquell punt hi ha una qüestió, tu abans has parlat, sempre s'ha de dependre, quan no de la DIF, s'ha de dependre de l'ACA, i en aquest cas de l'afectació, diríem, sobre d'aquesta zona, hi ha just la línia d'aterratge, sobretot, de l'aeroport.
I el Trueta actual i el futur encara suposo que més té un heliport i té uns helicòpters que s'aixequen.
i aquí hi haurà hi haurà una colícia o sigui, hi haurà una... S'haurà d'estudiar bé on es col·loca perquè no hi hagi problemes perquè justament els helicòpters s'aixecaran en la... però jo diria que aquest ha de ser un tema menor en relació a la gran complexitat de tirar endavant és un tema més és un tema més, sí, sí és un tema més
Doncs bé, hem començat, hem parlat una mica de tot, ens hem centrat molt en el tema dels residus, perquè se'n tornarà a parlar, jo crec que hem de veure com funciona tot això, però la sensació és que hem d'eliminar aquelles illes, no de contenidors, sinó de bosses al cantó dels contenidors que hem vist massa. Fora de tot això, la sensació és allò que l'anar bé va, però ara estem ja...
17 mesos d'eleccions i per tant tot es precipitarà hi ha moltes altres coses el tema de l'àrea urbana que jo crec que s'ha de fer perquè el tema de l'àrea urbana està relacionat amb la mobilitat si volem treure cotxes hem de posar més línies de transport públic hem de posar aparcaments dissuasius hem de buscar tot això però el tema és aquest, vull dir, sobretot
m'he quedat amb una cosa que heu dit i a més l'heu dit pràcticament els tres està molt bé fer inversions però llavors s'ha de tenir en compte el manteniment i el manteniment és clau també i l'Ajuntament Calés no en tenen i el finançament municipal continua sent molt desfassat a les necessitats no el de Girona en general Sí, perquè per exemple aquest tema de la climatització del local social aquest local social el van donar l'any 2020
2005, en aquell moment es va fer totxo, lavabo, taulat i s'ha acabat, o sigui, ni ple d'autoprotecció, ni evacuació, ni portes de seguretat, ni incendis, ni res, i això s'hauria pogut actualitzar amb els anys.
Moltes gràcies. Ens ha acabat el temps i em sap greu. Josep Maria, ens quedem amb una frase teva. Allò, estem contents però amatents pel tema del pla de barris. Això crec que... M'ha rimat. Gràcies, Ramon. Gràcies, Josep Maria. Gràcies, Reinald.