Molt bon dia, entrem en temps de tertúlia Girona FM, com passen 5 minuts a les 10 del matí d'aquest 15 de desembre, mitjan de mes de desembre, 10 dies de Nadal, tot es precipita, ahir dia de la Marató, que ara n'estàvem parlant i que en voldria parlar, per començar, els nostres 3 convidats avui aquí al carrer Balmes, després parlarem del Parc Jordi Vilamitjana i parlarem dels que ells vulguin relacionats amb la ciutat,
i amb el país i els problemes que tenim en aquests moments. Quic Juncà, molt bon dia, què tal? Hola, bon dia a tothom. Com prova aquest desembre? Bé, estem en plena campanya, comencem ja campanya de Nadal, i bé, portem uns dies, penso que el comerç porta uns dies molt actiu, i ahir sí que va ser un dia que vam tenir tancat, que abans ho comentàvem, degut a la Marató,
i que, bueno, són dies que la gent, jo penso que està per altres activitats i altres coses, però, bueno, 100%. Ara en parlarem, si et sembla. Mar, moltes gràcies per ser aquí, com també els hi donem a la Neus Vila, comunicadora, professora a la Universitat de Girona. Què tal? Hola, molt bé, bon dia. Anau a preguntar-te, després ho preguntaré a la taula, però en el teu cas n'estic convençuda. A tu t'agraden les festes de Nadal?
A mi m'encanten. No sé per què, però pensava que seria així. Per què? Doncs perquè soc molt familiar, perquè m'agrada molt compartir aquests moments de vida amb família i amics i penso que el Nadal és màgic. Sí, sí, m'agrada molt.
No sé si li agrada, però també li preguntarem al senyor Marc Mas Mitjà, empresari, què tal, com estàs, Marc? Molt bé, bon dia, com esteu? Bé, molt bé. Les festes de Nadal m'agraden justes, justament. No és el meu fort, prefereixo estiu, altres tipus de festes, però sí que és un moment de reunir-ho amb la família, de poder veure amics, companys que fa temps que no veus i reunir-te. Això està bé. La resta potser em sobra una mica, però bé, ja aquí som, intentem disfrutar el màxim possible.
Fa quatre dies parlàvem que arribaven les fires de Girona i les festes de Banyoles també, i escolta, no ens n'hem adonat i ja hi som, ja estem a Nadal, a finals del mes passat es van obrir les llums, vàrem començant pel mà festes d'aquestes en nom estranger, el Black Friday, l'altre no me'n recordo mà.
la que ve el CiberMonday exacte, aquesta mateixa anem caminant i ara ja estem diguem-ne al mig d'aquesta voràgine però vull dir que el temps passa i van passant coses
Dèiem, si m'ho permeteu, volia preguntar en qui, perquè és això, tu dius, ahir vàrem tenir tancat perquè hi havia la marató, dies de marató la gent no surt, és un dia dolent pel comerç? Però de fet els centres comercials i moltes botigues sí que van obrir, no?
Bé, són dies d'aquests que tens de lliure elecció, tu pots tenir obert o tancat. Nosaltres, als inicis, havíem obert i resultava ser un diumenge poc productiu de cares a la venda. Llavors, al final és un diumenge que queda entre el pont de la Puríssima i el de Nadal. Abans de Nadal, aquest any, n'hi ha un de diumenge, aquell sí que serà, en un principi, teòricament serà bo,
Llavors aquest el tanques i també per un cantó el personal no queda tan cremat, un altre no és un dia de massa afluència i la gent jo crec que està... Bé, la marató pot ser una excusa, però la gent està per altres coses, no? Nosaltres el solem tancar, eh? El tenim quasi sempre tancat. En general com està anant la campanya? Ara comença la campanya, de fet ja ha començat, no? Vull dir, pel pont de la Puríssima ja són dies que també...
Diguem-ne, ja moltes botigues, centres comercials obren. Com estan ara? A veure, que no ho sé endevinar per la cara que fas. No, no, no. Són dies que veiem gent a Girona, que la gent volta. A les botigues tenim gent, la gent ens compra. Llavors penso que pot ser una bona campanya de Nadal. També el temps ens acompanya aquest any. Avui, per exemple, plou, fa fred...
tot això ens ajuda en el nostre cas a vendre jaquetes al final cada botiga té una especialitat té un tema diferent el nostre és la roba si fa el temps apropiat venem més i si no fa el temps apropiat una mica menys he de dir que de moment és una bona campanya de Nadal les llums també s'han encès a la ciutat i tot això ajuda ajuda molt les llums
Home, sí, jo crec que les llums al final és vida, la música, no? I quan jo abans deia, a mi m'agrada, respectant que hi ha persones que no els agrada, també del meu entorn, que no els agrada tant, però la gent, aparentment, perquè hi ha de tot, sembla que fins i tot està en un mode més amable, més empatia, la gent té ganes de sortir perquè els carrers estan més bonics...
i fins i tot els aparadors de les botigues. Jo que soc una defensora del comerç local i que soc anti-Amazon total, fins i tot a la universitat els dic als joves, escolteu, quan compreu regals, penseu en el comerç local. Molt bé, és molt còmode, és a casa, però també hi ha empreses locals que ho podeu comprar online si és aquesta l'excusa. I per tant jo penso que la llum dona vida i també ajuda a allargar, perquè si no un dia com avui
Sense llum, potser la gent a les 6 de la tarda, on que es fos, ja es quedaria a casa. El fet que hi hagi activitats o que hi hagi aquesta harmonia en els carrers, jo crec que també convida, a banda que és l'època que anem a comprar, perquè ens agrada regalar. També que ens regalin, però a mi, per exemple, m'agrada regalar.
Una mica tot, no? Que et regalin, que et portin il·lusió, que et portin il·lusió, una mica tot. Deixa'm comentar que vaig quedar sorprès aquest dissabte, perquè sí que vaig anar a fer les primeres compres i vaig trobar estranyament buit els locals que vaig anar, eh? No gaire gent, no gaire cues, em va estranyar perquè pensava, aniràs allà i faràs més cua que res més. I realment va estar bastant buit. No sé si això, potser ho comentava en Quic, no?, aquest...
cap de setmana entre mig, d'entre la puríssima i el cap de setmana que ve, i això, i deixem dir que el diumenge que ve aquí fan el Girona, vull dir, no sé, el migdia, si t'afectarà o no t'afectarà. Girona juga cada setmana, però no guanya cada setmana, eh? Aquesta vegada divendres va guanyar, que molt ens convenia. Com aquesta pluja, quasi.
Ara plourà, diuen, tota aquesta setmana, avui està plovent. Hi ha hagut precipitacions fortes al País Valencià i també al sud del país. Aquí de moment ha plogut, ja ha plogut, però no... No ha fet mal. Una pluja agradable, fins i tot.
La necessitàvem, feia més llarg, no? Des de fires... Va haver-hi un dia que va ploure res mínimament al vespre, però que no es pot ni considerar, però la veritat és que feia temps, i és això que ara no en parlem, perquè com que tenim els embassaments mitjanament plens, sembla que no passa bé, però no, ha plogut poc, aquesta tardor ha estat... ha plogut poc, diguem-ho clar. Sí, sí, però queda dissimulat amb això que comentes dels embassaments. Mentre els embassaments estiguin a una...
situació òptima, el problema de la pluja sembla que no es nota tant. Plogui o no plogui, eh? Que ara és quan s'ha d'estar treballant perquè tornarà a venir... Sempre torna a venir, tot torna a venir. Tornarà a venir l'estiu, una altra vegada, la calor i problemes. I ara que ho deia, perquè en parlàvem amb la Nesa abans d'entrar, vull dir, en Sou de la Marató és una d'aquelles coses, ja és la 34è edició, ja s'ha instal·lat com una tradició, fem aviè de dir tradició a les coses, però com una tradició
I és una cosa que es va inventar aquí, que ha funcionat aquí, que com s'ha intentat a altres punts de l'Estat no ha tirat. Hi ha gent que emblasma i que diu que no, que la recerca s'ha de fer amb els diners dels nostres impostos, i tenen raó, però jo crec que la solidaritat sempre és un fet i que, diguem-ne, que tothom amb la seva manera pot decidir si ajuda o no ajuda. I es va recaptar gairebé 10 milions d'euros que...
que segur que ajudaran a les polítiques de prevenció, detecció i detecció precoç, i a la recerca d'una malaltia tan extesa com el càncer. Quan mises les xifres, han patit, diuen clarament, que es diguen que un de cada dos homes i una de cada tres dones acabarà patint un càncer al llarg de la seva vida. Abans, fa molts i molts anys, era allò de...
De que no se'n parlava, es parlava del maldolent, i ara jo crec que no s'ha avançat molt amb el tema sobretot de la prevenció, i amb la prevenció és evident que s'han fet uns avanços brutals, però encara hi ha molta gent, diguem-ne, és una malaltia que hi és i per la qual s'hi ha de continuar treballant.
i tant a veure, jo crec que primer la Marató que es va inventar a Catalunya i que després altres comunitats i altres llocs han intentat fer coses semblants o no que tothom faci el que bonament pugui però penso que la Marató també és un exemple de com som el poble català penso que la solidaritat forma bastant part de l'ADN però ves que som el petit país o comunitat autònoma que té més associacions i això ja vol dir aquestes ganes de compartir i de fer junts
I penso que un tema com el càncer també probablement tira més que potser altres maratons que hi ha hagut altre tipus de malalties perquè el càncer malauradament ens afecta a tots o ens ha afectat o ens afectarà per les estadístiques que tu molt bé, Jordi, comentaves, no?
Llavors, clar que salut, sanitat, ha de tenir molts més diners i que part dels pressupostos nostres, potser nosaltres, si ho gestionéssim o lideréssim políticament, ho faríem diferent, però no n'hi ha prou, no? I per tant, penso que aquell petit gra de l'Eva que diuen a la Garrotxa...
que podem aportar totes i tots, doncs benvingut sigui perquè està increixent. Jo he assistit no fa molt a conferències al càncer i és que quedes abatuda, no? Que t'expliquen que els avanços cada vegada són més elevats, que els tractaments són personalitzats i per tant és molt més fàcil l'índex de curació, però també hi ha molta més gent que en tindrà. I com que cada vegada viurem més anys, també per això farà que hi hagi més gent que en tingui, no?
el que comentàvem, malauradament, tothom té un amic, un familiar o la mateixa persona que ha patit aquesta malaltia. Llavors, quan es fa en aquesta marató, sí que era una malaltia molt habitual, per desgràcia, i que la gent col·labora i s'hi posa. I el que comentava abans amb en Jordi, eh? Recordo que quan es feien els maratons, posam un altre nom que ara sí que no el tinc present, la resta d'Espanya, o Espanya, es recaptava aquí 10 vegades més a Catalunya, vull dir...
La solidaritat dels catalans és molt, molt elevada. Forma part d'aquest teixit associatiu del que parlava la Neus, perquè és clar, la clau de la marató, des del meu punt de vista, per exemple, avui l'Eva Bat, que fa un article en el qual diu que li desagrada profundament, en certa manera, no?
Jo ho respecto, perquè jo també sóc el que penso que els temes sanitaris han de sortir dels nostres impostos. El que passa és que si pots ajudar, jo crec que és així. La gran gràcia a la Marató, al marge que sigui un programa de televisió i tot el que es vulgui, és que hi va haver 3.000 actes.
Actes relacionats que van recaptar diners des de molt poca cosa fins a molta per la marató i que hi hagi 3.000 actes en el país, dic 3.000 i no sé si són aquests, però que hi hagi actes a pràcticament cada poble demostra la força d'un teixit associatiu que és solidari i que té ganes, diguem-ne, de ser poble, per dir-ho d'alguna manera. I perdona que t'he tallat, eh, Marc?
i això també et demostra que hi ha moltes maneres de col·laborar abans hi havia un telèfon en el que feien un programa que durava un dia hi havia un telèfon o un missatge i a dia d'avui tens activitats que són totalment des d'una carrera fins a un d'això d'escudella llavors la gent pot participar fent una donació de moltes maneres i trobo que una vegada més aquest teixit de les associacions de buscar maneres en què la gent
participi i acaba sent un dia esplèndid, no? Perquè al final una recaudació d'aquest import totalment privada pràcticament, vull dir, això està superbé, no? Al final és la voluntat de la gent. I que més a més s'anirà incrementant fins al 31 de març s'anirà fent donacions i s'anirà incrementant. I la facilitat de fer donacions, eh? Perquè jo sí que recordo com diuen aquí, fa 15 anys trucar. Ara truquem. Digue'm el nombre de compte, no sé què. I ahir miro i podem fer en trajeta de crèdit. Sí.
Podies fer un viso, podies fer moltes coses, no? La facilitat aquesta, que també ho porten als nous temps, no? Ajuda i més temes que, ja ho dic, la gent se sol implicar en això. I si més no, sempre fa una donació i més col·laborar amb alguna activitat que es faci. O bé, una caminada, a Banyols hi fan fer spinning, allà el club que van posar al plató de TV3. Vull dir que al final sempre hi ha moviment aquests dies i per això va haver-hi que puguis tancar la botiga. Per mi és...
Per mi és la clau de tot, eh? Aquestes ganes de la gent de fer coses per col·laborar i que això signifiqui, diguem-ne, una ajuda que no ha de ser la més important. Però aquí és això el que dius, eh? Ha de ser una ajuda, eh? No ens hem de basar en els diners de la marató per poder... Això ha de ser a través dels impostos i sobretot ben gestionats. Aquest és el tema de sempre, eh? Ben gestionats... Si hi hagi desvius. Exacte, sobretot això, no? Que tot vagi allà on hagi d'anar
No, perquè per les xarxes hi ha hagut com una certa campanya que venia de determinats partits polítics que anaven, determinat partit polític a l'alça que anaven una mica perquè deien, és que hi ha gent que cobra d'aquestes coses. És evident, algú que fa una feina durant tot l'any perquè la feina de la marató no és un programa de televisió d'un dia, és una feina que hi ha tot l'any al darrere, hi ha la fundació al darrere i totes les històries. És a dir, s'ha intentat allò com massacrar en certa manera perquè també ve de TV3 i ara TV3 està...
molt costinada per altres coses però jo crec que s'han de saber separar les coses i en tot cas jo soc dels que defenso profundament que qui vulgui, qui pugui faci la seva aportació i que qui no vulgui té tot el dret del món a no fer-ho i només faltaria
Escolteu, i un altre tema, que ahir va sorgir a primera hora del matí, que és una proposta d'un principi d'acord entre l'Ajuntament de Girona i la Generalitat de Catalunya, el Departament de Territori, referida al campus de salut, en el sentit que s'hauria trobat...
una solució en principi que s'ha de ratificar al llarg d'aquesta setmana per tal que el campus de salut de salt no tingui ni un sol dia de retard aquesta és la condició prioritària però que s'hagi trobat una solució per no haver d'edificar una part del campus del parc Jordi Milamitjana i a la campanya el parc no es toca
Recordem que en principi el que passava era que per pagar les indemnitzacions corresponents per les expropiacions d'una part de la zona es permetia edificar uns terrenys que afectaven el parc i ara sembla que l'acord el que faria és que aquestes edificacions es farien en el polígon Mas Chirgo i que això no retardaria ni un sol dia. Divendres es van veure...
la consellera Sílvia Paneque amb l'arcalde Lluc Salelles i a partir d'aquí va sortir una nota en la qual es deien moltes coses que es deia que s'havien arribat a principis d'acord però si llegies entre línies veia que s'havien trobat els diners necessaris per evitar que s'hagués de construir en el parc Jordi Vilamitjana. Això en principi
És una bona notícia, el que passa és que s'ha de veure com es desenvolupa. De fet, l'associació de veïns de Sant Eugeni ha dit ràpidament que volen conèixer l'acord per tal de poder-ne opinar. El que n'ha opinat aquest matí, aquí, en aquesta emissora, és Lluc Salelles, l'arcalde de la ciutat, que ens ha dit, entre altres coses, això.
Bé, nosaltres hem dit des del principi que teníem dos objectius molt clars. El primer, aconseguir el campus de salut fer una realitat el més llarg possible i això ho vam garantir amb l'aprovació del planejament el juny per part nostra i el novembre per part de la Generalitat i l'altre de la gran transformació dels barris de Can Givert i Santa Eugènia i Mas Chirgo i l'acord. En definitiva, vam aquesta línia en garantir d'una banda que estudiem la viabilitat de poder moure l'habitatge previst
a Can Givert, passar-lo a Mastirgo, i de l'altre, doncs, un seguit d'inversions que es faran públiques aquesta setmana, que ajudaran a que tot el que és l'entorn del campus, doncs, quedi molt millor que el tenim ara, quan hi hagi, diguéssim, tot el projecte ja fet. Hi ha un procés de negociació que ha arribat a bon port.
i sobre si es podran mantenir el parc on és més enllà del nou parc que farem doncs la veritat és que estem en aquesta fase d'estudi hi ha un compromís de per poc que es pugui i sigui viable doncs ho farem realitat però evidentment aquí hi ha d'haver informes jurídics de l'ACA, d'intervenció de la Generalitat tot un seguit d'elements que han d'acompanyar aquest procés que són imprescindibles per poder afirmar 100% que es podrà fer l'operació
Això és el que ens deia aquest matí l'arcalde Lluc Salelles, en principi, i insisteixo, suposo que deuen quedar, el que en castellà en diuen flecos, que deuen quedar salells, no em sortia la paraula, deuen quedar salells per negociar, que segurament es faran públics al llarg d'aquesta setmana, però si ens allunyem del llenguatge de la nota o de les declaracions que es fan en aquest moment, la interpretació que en fas és la següent. S'ha trobat una solució...
però hi ha dues condicions. Una d'elles, bàsicament, és que el campus de salut no es retardi ni un sol dia, i l'altra és que llavors els edificis, que també són necessaris, perquè parlem que manca molt d'habitatge, que els edificis es farien al mar Xirgo en comptes de fer-se Can Givert del Pla. Què us sembla? És una bona notícia, el que passa és que aquí hi ha hagut grans negociacions, diguem-ne, polítiques i algunes intervencions que alguns han qualificat de partidis.
S'ha d'anar aviant, em sembla, una mica com acabarà, com es gestionarà i em sembla que encara ens falta de data d'avui una mica d'informació. El primer que veig, o així ràpidament, que no es retraci un dia és el que veig més complicat, sobretot perquè amb l'experiència que tenim... Que no es retraci un dia per aquest motiu.
Els altres ja els adonem... Ja el donaria per segur, però no confonem amb la ciutadania, que no anirà el dia... Bueno, quasi-casi n'estem convençuts, no? Posi la data que es posi. L'altre, potser sí que és necessari fer tot aquest moviment que es demana i sobretot respectar veïns, problemes de veïns, demandes, etcètera, estudiar-ho...
i saber més, esperar uns dies, que ens portin exactament com es farà, com es gestionarà, i a partir d'aquí sembla que sí, que és una bona notícia. Sí, jo també penso, a veure, si realment la notícia és per anar endavant i per facilitar més persones contentes o menys enfadades i que hi hagi aquest win-win que és el que una mica s'ha de buscar, doncs endavant, ara que no sigui fum, que no siguin titulars de diari, no?,
i que el projecte sigui endavant perquè al final el que es tracta és això, que es comenci. Suposo que en podrem anar parlant aquí al llarg de diverses tertúlies. Jo crec que en parlarem durant moltes tertúlies. D'entrada és una bona notícia, les zones verdes jo crec que fan falta Girona, tenim molta plaça dura i molt de formigó i que està bé que tinguem zones verdes, sobretot si anem projectant una Girona de futur, no?
i aquell parc, si no me situo malament, és el que queda a prop del bell lloc, no? Sí, entre el bell lloc i Endesa, per dir-ho d'alguna manera, entre l'avinguda de la Pau, que porta, no, en aquest cas és el carrer de Salt, per dir-ho d'alguna manera, i el camp de futbol i l'Institut de Sant Eugènià, allà més o menys està ubicat el parc, jo.
És un parc molt gran i, esclar, conservar-lo és important. Al final, les ciutats necessiten petits pulmons que regeneren l'aire i aquest és un d'important. Si, a més a més, projecten un creixement cap a la zona de Mas Xirgo, en quant a habitatges, encara té més sentit mantenir aquest parc. Ara, potser que siguin titulars, també se costen eleccions...
Bé, jo ojalà tot això tiri endavant, tal com ha dit l'alcalde, i sembla ser que encara hi ha coses pendents, no? Ha parlat de l'AC, ha parlat de diverses coses, informes que tothom ha d'estar una mica d'acord.
Però, bueno, ojalà... No sé si tornarà per acabar la legislatura, això, eh? Bueno, clar. No, que és... Bueno, a veure, però aquí hi ha una cosa. També a vegades el llenguatge, el ferragós, llenguatge administratiu, fa que el ciutadà normal es despisti. És a dir, quan vàrem dir que...
El campus de salut està en marxa, la gent diu, home, però no hi veiem encara, diguem-ne, ni màquines ni tal. Trigarem molts anys a veure, aquí hi ha un procés molt complex. És que la burocràcia és molt complex. No, no, de part de la burocràcia que ja hi és i que ja hi ha sigut, hi ha un tema molt complex que és la redacció del projecte.
l'aprovació del projecte, és a dir, això va per temps, és a dir, trigarem encara alguns anys a veure les màquines a la zona aquella, el que passa és que llavors una vegada hi hagi les màquines, llavors és un procés com un any i mig, diguem-ne, hauria de tirar. Què me'n sembla? M'ho deixeu dir, eh? Abandono una mica el meu paper de moderador. Per una banda, la nota de premsa i fins i tot els titulars d'alguns diaris donen per fet, diguem-ne, que hi ha
un punt d'allunyament d'un aprofitament polític. És a dir, es parla d'inversions i entremig se llegeix, en la nota que vàrem fer pública ahir, Ajuntament i Generalitat, entremig se llegeix el tema de l'escalvació del parc.
D'una manera més simple, què vol dir? Vol dir que s'han trobat els diners necessaris o s'ha arribat un acord amb els propietaris de les zones que hauran de quedar exproptiades per tal que acceptin aquesta fórmula que els hi compensarà.
Si els diners sortiran de la Generalitat o si hi haurà una intervenció diguem-ne pública o privada per tal de fer les noves edificacions al marxir o és aquelles coses que haurem de saber al llarg d'aquesta setmana o al llarg d'aquest mes o al llarg de començaments de l'any vinent. Però sí que l'arcalde ha dit i en aquest sentit és el que l'equip de govern vol deixar clar que no hi ha d'haver ni un sol dia d'enredariment per aquesta causa i crec que tenim un tall de veu. Això és difícil.
El primer punt de tot l'acord és que no comporti cap endarreriment en el campus de salut. És a dir, si qualsevol tipus de moviment impliqués un endarreriment
Doncs llavors no hi hauria cap més abans perquè les dues parts entenem que la prioritat és el campus i per tant així ho farem. El que passa que és veritat que la Generalitat ha posat una proposta que ella mateixa ens ha exposat que considera que és viable fer-ho sense endarrerir en les condicions actuals i per tant evidentment jo crec que hem d'estudiar-ho i mirar si és possible millorar la proposta que tenim fins ara perquè en aquests termes hi estem tots d'acord.
Doncs el que dèiem, no? Vull dir, el sine qua nom és que no se'n delgadreixi per aquest motiu ni un sol dia al campus de salut. Neus. Sí, sí, bé, és el que hem dit abans, eh? Si és aquest, doncs, el motiu, doncs, endavant, tot el que sigui sumar perquè aquest projecte, quan es comenci a redactar les idees principals i aquesta bonificació estratègica estigui acurada i no s'hagi de l'enrere, sinó que realment sumi i vagi endavant, no?
Referit al que deia en Quique, hi ha una altra cosa, que tot ara està en aquell punt, però si realment fos així, vol dir que guanyaríem dos pas, perquè n'hi havia un de previs, és a dir, el parc Jordi Vilamitjan no desapareixia, sinó que es traslladava...
Si les edificacions es fan al políomar Xirgo, que és a prop però que no és dintre de Can Giver del Pla, podrà dir que si es manté el parc també es guanyarà tota la zona aquella que hi ha al voltant de la Riera Maslox. Per tant, en aquest sentit encara podria estar bé.
Insisteixo, el que haurem de preguntar i el que podríem preguntar és, molt bé, qui posa aquests diners o d'on te surten aquests diners per comparar, per pagar les expropiacions. I estant d'acord els propietaris, aquestes són les preguntes que seran... És un tema molt complex i llarg. Perquè posar d'acord tots els propietaris, complex, complicat, llarg i normalment, com que sempre és una cosa que se sent la gent molt personal, molt seva, és molt difícil arribar a un acord, sobretot, i que la gent se senti ben pagada amb aquestes expropiacions.
Bueno, si mai ningú se sent prou ben pagat, però davant d'una cosa que millora la ciutat, que és que en teoria es fa molt bé dels ciutadans, ja hi ha unes lleis que especificen com han de ser aquestes. El que passa és que llavors la gent hi pot estar d'acord o no, pot anar els jutjats o no, i totes aquestes coses serien les que serien...
Pot dir, sí, ajuda't els ciutadans menys a mi, eh? Clar, clar. Una cosa única del que ha dit l'alcalde que no acabo d'entendre, aviam. Diu que tot això depèn de... O sigui, al final ha donat a entendre que el sí depèn de que no s'enredereixi ni un sol dia. O sigui, ja no parla que si l'aproven o no l'aproven i tal, sinó que tot això no enredereixi un sol dia, el qual, aviam, sobre el paper. Així ho veig. Difícil no ho segurem.
No sé. No, ahir també ha parlat de no avançar més. No, la veritat. Són notícies a vegades molt populars, el titular ja el tenim, hòstia, defensem el parc, i després estar sopeditant tot aquest titular a una cosa que realment és superdifícil, que és no atreçar ni un sol dia, no? Per aquest motiu. Per aquest motiu. Amb la qual cosa jo, la veritat, des del meu punt de vista, és una cortina de fum.
Abans no em sortia la paraula, volia dir l'interès general. L'interès general és el que, diguem-ne, la llei preveu pel món de les proficions. Sí, sí, l'interès general sí, però el particular és el que te pot portar al jutjat, que te pot fer allargar. Però llavors no necessàriament, diguem-ne, que el tema se judicialitzi, necessàriament requereix que hi hagi un... que s'aturi, per dir-ho d'alguna manera, la llei aquestes coses les té previstes, perquè si no, evidentment no s'hauria... Però al final si judicialitza, dependrà d'un jutge ja.
Sí, però un jutge que depèn d'una llei. D'una llei, sí, però l'aplicació de la llei pot ser diferent. A veure, és un tema diferent, però jo recordo, i això s'està allargant molt, no sé si fa ja 4 o 5 anys que es va començar a parlar de les expropiacions als veïns al voltant a Biobí per el tema de l'aeroport i Nova Pista...
I allò havia d'estar solucionat en dos anys i ja en porten cinc, perquè hi ha hagut veïns que no hi estaven d'acord, n'hi ha que sí, i bé, la burocràcia, com ho diuen allò gairei, va tot molt bé. Esperem que no passi amb aquest projecte, que és un tema important de salut.
Jo crec que ara, digueu-me, allò analista, la manera com s'ha comunicat no ha sigut allò una cosa de tirar campanyes al vol, jo crec que això està molt pensat per part de la Generalitat i per part també de l'Ajuntament, perquè dintre de l'Ajuntament, a més a més, l'equip de govern hi ha tres forces, i les tres forces, diguem-ne, no necessàriament defensen al mateix temps exactament allò mateix, i per tant s'ha de fer sense trepitjar, com ho diríem, sense trepitjar ulls de poll, per dir-ho d'alguna manera, no?,
i la sensació és que aquí hi havia hagut una proposta política que havia dit el Parc per damunt de tot i que estava disposat, diguem-ne, a sacrificar, deixeu-m'ho dir així, una part del Parc Jordi Vilamitjana, que és una cosa que un grup de veïns de Sant Eugènia ha defensat amb força, i hi ha, a veure, llavors hi ha moltes altres preguntes, el tema és
Ostres, si aquesta solució era possible com és que no l'havíem estudiat abans, per exemple, coses d'aquestes. Però a mi em sembla que és un bon moment i que si realment és bo per tothom el que s'ha de fer és aprofitar i tirar-ho endavant.
Home, si de retruc tens dos parcs, al final, millor que millor, no? No ho sé, jo veig que són coses que són molt llargues i aquests condicionants tan forts els veig difícils de complir, però ojalà es pugui tirar endavant. Hem de ser optimistes. Sí, a priori, exacte, optimistes, a priori és una bona notícia. O més, optimistes realistes hauríem de ser, eh? Sí, però...
A més, es diu, no?, hi has de creure o no hi has de creure, però totes aquelles notícies o tots aquells objectius i compromisos que es fan al desembre de qualsevol any tenen més possibilitat que creixin. Si creus una mica en l'inici dels planetes. Explica'ns-ho. Explica'ns-ho, explica'ns-ho. Jo no sóc expert en aquests temes, però conec gent que ho és i sempre m'ho han dit. És a dir, quan neix un projecte, una idea nova,
un mes de desembre, que és un mes en què evidentment es tanca en portes, però perquè s'obre una altra al començar el nou any, l'univers, els planetes, seguirien d'una manera que fa que tinguin més força aquell projecte. I pot ser més o menys, si en credo, però jo quan m'ho han explicat paraules més del món d'aquests temes més professionals, la veritat, quan he engegat
projectes que els he ideat un mes de desembre, m'han anat molt més bé que si els he ideat un mes de maig o un mes d'abril. Llavors, no ho sé, però... Ens queden 15 dies per fer projectes, així. Sí, ideals, ideals. O sigui, un projecte que ja tenies, no, ideals, perquè el 2026... Estic segur que l'AVE Girona no es va planejar un mes de desembre. Segurament no. Segurament no, hauríem d'analitzar-ho i trobaríem exemples, probablement, que ens expliquen moltes coses.
Si era així, doncs ja tenim la primera bona notícia, que has fet, planejat un mes de desembre. S'ha fet un desembre, perquè jo dic, siguem optimistes. Comencem bé. Comencem bé. Tu que has comunicat un mes de desembre. Comunicat, exacte, comunicat. Que també és important, eh?, comunicar-ho. Sí, sí, és important explicar-ho i, per tant, per això entens com els veïns diuen, molt bé, digueu que hi ha un acord, expliqueu-ne'ls-ho perquè el puguem entendre, però jo crec que és una d'aquelles coses que al llarg de la setmana i al llarg de...
del mes i possiblement més endavant doncs s'iran veient aquests servells que dèiem i les condicions que comporten perquè és clar aquí per exemple hi ha el tema dels habitatges amb els habitatges s'havien de pagar les expropiacions si els diners surten d'un altre lloc potser llavors doncs no caldrà que els habitatges siguin exactament com el que dèiem però també hi ha un tema que és clar a Girona fa falta habitatge no Girona fa falta arreu però Girona més no sé si més
Però falta habitatge a tot arreu i falta molt habitatge. I aquest habitatge que hi havia projectat, és perquè no ho sé, era UEP o era privat? Era, diguem-ne, que es permetia edificar a la part privada canvi del tema de les expropiacions. I per mi la clau és saber si s'han trobat els diners... Estem parlant de 10 o 11 milions d'euros, eh?
si s'han trobat els diners necessaris per compensar els propietaris i que, per tant, ja sigui tota una promoció, diguem-ne, oficial, o si hi ha d'haver-hi participació privada, que d'alguna manera jo crec que hi haurà de ser. Si hi ha participació privada, normalment, les expropiacions es paguen més cara que comprar el sol nou. Llavors, també això podria encarir
el preu final d'aquest habitatge. Jo crec que no és el cas perquè hi havia contemplat amb el projecte que alguns d'aquests habitatges, diguem-ne, fossin de producció oficial. Ah, però si ja no es feia iniciativa privada només. Només, no, no, sí, hi havia unes condicions marcades abans. Per tant, jo crec que tot això és el que, en certa manera, s'ha d'anar sabent. En tot cas, ara, aquí hi ha una cosa que... Seguirem amb molta tensió. Sí.
Un dels tres ha dit, i ara no recordo, que és el tema de dir, bueno, s'acosten eleccions, algú ha dit, és evident que s'acosten les eleccions municipals, les altres no ho sabem mai, perquè és una potestat del president del govern espanyol, per una banda, que està prou fotut, o del govern català, del president de la Generalitat.
que de moment s'ha amb l'equitat més controlat, però el que sí que està clar és que el 23 de maig del 2027 hi ha les eleccions municipals, i que alguna cosa s'està movent, i que alguna d'aquestes coses, en certa manera, també s'ha mogut en clau, deixeu-m'ho dir així, partidista. És a dir, mira, avui sortia del pàrquing de...
També l'he agraït i m'he trobat amb uns cartells vermells que deien Girona tornarà a enamorar. I a sota hi havia el logo del PSC. El PSC la setmana passada ja va fer una gran trobada de càrrecs en el sentit de dir que Girona necessita un impuls. Per tant, és veritat que la maquinària de les eleccions, si és que mai es para, però la maquinària de les eleccions municipals s'ha tornat a engegar i que Girona serà una plaça...
com a mínim discutida en el sentit que hi ha moltes coses que no sabem per exemple, es tornarà a presentar l'arcalde que sembla que sí, l'arcalde Lluc Salelles per Guanyem es tornarà a presentar Gent Magell, sembla que sí a Esquerra hi ha hagut els canvis que hi ha hagut i Marc Puigdió sembla que serà el candidat, no se sap si per Esquerra, pel moviment gironí o per la suma de les dues coses però llavors hi ha un altre gran, què, aquí dos, de fet, un qui serà el candidat? El PSC
Serà Sílvia Paneque, que va dir que Bella volia tornar-ho a provar. Serà Pere Pellamont, que ara és l'actual subdelegat del govern espanyol a Catalunya. Serà algú més. Això ve lligat també per una enquesta que s'està fent aquests dies i a la qual ens n'han parlat aquí mateix.
Dos tertulians, hi poden dir-ho perquè ho van dir públicament. Clara Jordana, la delegada de Girona, que no ha trucat. Dos tertulians, hi poden dir-ho perquè ho van dir públicament. Clara Jordana, la delegada de Girona, que no ha trucat.
Aquest Nadal viuràs el teu millor regal. El millor regal pot ser la màgia d'un somriure, un passeig entre llums de colors, una tradició en família, la il·lusió d'un infant o la sorpresa de l'inesperat. Aquest Nadal, el millor regal, és Castell d'Aro, Platja d'Aro i Segaró.
Aquest Nadal, posa't els patins a la gran pista de gel de Platja d'Aro. Fins al 7 de gener a la plaça dels Estanys. Descobreix una instal·lació espectacular i gaudeix-ne amb família. Consulteu calendari, horaris i promocions a pistadegelplatjadaro.com Aquest Nadal, el millor regal és Castell d'Aro, Platja d'Aro i Segaró.
A la ràdio de la ciutat. Cada dia, veus de tots els àmbits analitzen l'actualitat de Girona i de Catalunya i et donen les eines per entendre el que passa en clau local.
Girona FM, la teva ràdio, la Gironina.
Recupera tota la programació a GironaFM.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a GironaFM.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80...
Escolta Girona FM els matins de diumenges de 10 a 12 i els dissabtes també de 10 a 12 però de la nit. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Programa divulgatiu de la cultura musical pop-rock. Recorda, diumenges de 10 a 12 del matí, dissabtes de 10 a 12 de la nit, aquí a Girona FM, 92.7 FM. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodril.
no pasaste de caigà, hasta bé el cocodrilo.
La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat. Cada dia, veus de tots els àmbits analitzen l'actualitat de Girona i de Catalunya i et donen les eines per entendre el que passa en clau local. A Girona FM. La gironina.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina.
Trec el cap per la finestra del vagó. Veig algú que espera l'estació amb un paper que du el meu nom. Pujo un cotxe que té més anys que jo. A la ràdio sona la cançó, take me home, country road.
que tot anirà bé. I ara el món em diu que tot anirà bé. Quan cau el sol, farem una pensió. Els queda lliure una habitació al costat
menjador. A mitja nit de sobte sento un cri i algú que riu em fa sortir del llit. T'esperen, dius, al segon pis. Oh, oh, oh, i en el cor em dius que tot anirà bé.
Cora meu que tot anirà bé.
I ara, vint anys després, recordo aquell moment i ens veig a tots tan bé. Tornaria a agafar el tren, tornaria a aquell hotel per trobar-te entre la gent. I ara el cor em diu que tot anirà bé.
que tot anirà bé i ara el món em diu que tot anirà bé
Girona FM.cat, l'espai comunicatiu de la ciutat. Digue'm que has pensat en mi i amb això encara somrius o no? Dos dies sense veure't.
Tenen diari que se'n va a Madrid amb 60-70 milions d'euros cada dia de cada dia i que no tornen. Per tant, és un tema bastant important. És important però està més o menys acceptat per tots. Al final fa anys que dura i durarà més anys i aquí no sabem com fer-ho, no sabem com gestionar-ho.
I acaba sent el mateix. Vam intentar-ho un 1 d'octubre, no ens en vam sortir, i això continua igual, i continuarà igual, i aquest dèficit anirà, a més a més, anirà augmentant. Catalunya sí que és dels països, o de la part d'Espanya, que més es treballa, més es paga, i més solidari és.
Això ho saps bé, eh? En saps alguna cosa, diguem-ne. Sí, sí, ho sabem. Quan ens ho explicaven estàvem junts, eh? A la universitat. És un problema que tenim i és un problema que no tenim solució o que no sabem trobar-hi la solució. Llavors, al final, com estem al govern espanyol? Ens vam fer el 155, però, de tota manera, nosaltres donem suport a aquests partits, també, pactarem amb ells per governar, etcètera. Això és un altre tema, eh? Però, al final, no sé com ens en podem sortir o gestionar.
El que passa és que ara hi ha problemes molt complexos i sembla que alguns partits pugen a les enquestes perquè donen solucions molt simples i a vegades les solucions molt simples no resolen la situació. Però, per exemple, últimament n'hem parlat aquí i veig que la gent comença a parlar-ne també en els diaris, en molts articles...
ràdios i televisions, en el sentit que hem tingut problemes damunt de la taula que hem preferit ignorar-los perquè eren complicats, no? I el tema de la immigració era un d'ells. Ara són més complicats. I ara s'han complicat molt més perquè ara ja hi ha un mar de fons complicat. És a dir, la gent ens diu és que necessitem aquesta gent, necessitem aquests immigrants i segurament és veritat perquè hi ha feines que no es volen fer. També hauríem de pensar que algunes d'aquestes feines, si fossin més remunerades, potser sí que la gent d'aquí els ho volia fer, no?
És un tema complicat, Neus, i no hi ha una solució fàcil. No n'hi ha prou amb dir que els facin fora, primera perquè és impossible de fer i segona perquè llavors se ressentiria també l'economia del país.
És que jo crec que és com un binomi, no?, que a vegades tenim en el cap, no? La famosa frase, de fora vingueren i de casa ens tragueren, i després solidaritat, perquè si jo estigués malament i he de sortir del meu país per tirar endavant la meva família, ho faria, però aniria a demanar ajudes, però també a donar, no? I potser és que estem en un moment en què es dona més...
i el que ve de fora rep però no dona, no contribueix. Aquest és quan hi ha una vegada aquests extrems de les opinions. Llavors jo penso que hem de pensar que la societat està canviant, està creixent, som una societat molt plural o molt a nivell cultural, molt multicultural i que hem de buscar aquest equilibri. Per tant, per mi penso que falten...
més hores de reflexió, pensant no d'aquí dos anys o any i mig que hi ha eleccions, sinó d'aquí vuit o d'aquí deu anys, encara que jo no estigui al govern, no? Perquè és que això va increixent. Això és molt difícil, Neus. Quan està fora del govern, la gent sempre planifica què li interessa al polític, poder renovar la legislatura. Llavors... Va, doncs aquí és la definició...
per mi, pel que acabes de dir, del mal polític. Exacte. Però quan en tenim Catalunya, Espanya, d'aquests, jo diria que gairebé la majoria. Llavors, clar, passa això, que no veu més enllà de la legislatura. Què ens interessa? Quan te demanen d'entrar en política, dius com és que entri en un món que no... I fixa que ningú plega. Ningú dimiteix, tothom està bé, passi el que passi... Ho havia dimitit un alcalde, eh? Però per altres motius, eh? No, bàsicament perquè...
A vegades els hi... És a dir, jo estic d'acord en que l'alternativa, quan hi hagi polític, se diu dictadura i jo no la vull. No, no, no. En cap moment parlarem d'això, eh? No, no, no, però jo sí que ho volia dir. Però que realment que hi ha... És veritat que en aquests moments s'ha desprestigiat molt. Quan en l'any 79 van convocar-se les primeres eleccions municipals, quan en el 77, 79...
i va haver-hi les primeres eleccions a Corts Generals, quan l'any 80 hi va haver-hi les primeres eleccions al Parlament de Catalunya, hi havia gent que va sacrificar part de la seva carrera per tal d'anar al món de la política i després va tornar a la seva feina. Ara dóna la impressió que hi ha gent que diu jo en aquest món, en el qual a vegades...
cobres menys i et foten patacades, no hi vaig. Què ha passat? Doncs que a vegades hi ha hagut moltes llistes que s'han omplert de gent que no ha treballat només que en el món de la política. Si mirem vides laborals, de molts dels caps de partit que hi ha a Espanya, és que de anys cotitzats ben pocs en total, eh?
i treballa a empresa privada ben poca llavors dirigir un país sense saber o com a mínim dirigir una empresa o marcar normes d'un país normes econòmiques, normes fiscals sense haver dirigit una empresa, sense saber com funciona el dia a dia a vegades és més complicat però tindran una jubilació molt millor que la nostra però segur ja n'hi ha de bons polítics i de bones polítiques ja que el tenen vitalisti i tot
Jo crec que hi ha bones persones que... S'han trencat els vitalissis, en algun cas s'han trencat. És una motxilla que mentre ells estan al govern... Però n'hi ha, també reconec que n'hi ha. Sí, però mentre ells estan al govern ja cobren, ja tenen un sou. I si els hi comer, se'l pugen. Llavors, aquesta motxilla no cal arrossegar-la tota una vida perquè han fet aquest servei. Mentre el fan, ja se'ls hi paga. I la gent, si ho fa bé...
Està content, i si ho fan malament, se'ls ha pagat igual. Llavors aquesta gent ja han tingut la seva oportunitat, i si no, que es dediquin a una altra cosa. Així és de fàcil. Però no és la filosofia. Nosaltres no tenim per què arrossegar això tota la vida. Això ho portaràs al Parlament, Quic, i ningú votarà el vot. No, ningú vota, esclar, perquè s'ho voten entre ells. Això haurien de ficar referèndum. Quan cal, se s'ajuda. Ja veuré si saltarien o no saltarien a un referèndum. Però, cuidado, la gent que fa aquesta feina ha de cobrar-la, eh?
Sí, i l'ha d'acord molt bé. Ja hi estic d'acord. La cobren, moltes vegades se la pugen abans de cobrar, i tot això ja hi estem d'acord. El que no estic d'acord és que la cobrin de forma vitalícia. Que tinguin un despatx, una vegada s'han jubilat, i segueixin tinguin un despatx, un caixó oficial, i que vagin risquent del cuento. En hi ha molts, en hi ha molts. Quan des d'allà en parlen, sembla que se n'obliden. Hi ha molta gent. I les portes giratòries.
sobretot també, perquè surto del govern de la Generalitat, me'n vaig al Senat, i del Senat me'n vaig al Congrés, i del Congrés me'n vaig a no sé on. I després a l'empresa privada, que em col·loquen allà, al Consell d'Administració. Això és l'única manera de tombar aquestes lleis, que són antiquíssimes, és a través d'un referèndum, famós referèndum. L'única manera, perquè si això ho vas a posar en el Parlament, sortirà que no, avui és evident, si no cal pas ser molt intel·ligent. Ara, això ho fas a votació popular i a veure què passa.
I, escolta, cap d'aquests viurà del cuento més. Però fem una crida amb un jaç optimista. Hi ha homes i dones polítiques que realment fan bé la seva feina, sobretot el tema més local, no? Menys mal. Que ho fan per convicció... Evidentment, és a dir, no els posarem tots al mateix sac. El que passa és que hi ha aquests cercles, no? I és...
Hauríem de mirar països on la política funciona i emmirallar-nos amb ells, a veure què fan tan bé o què és el que fan bé, que nosaltres estem fent malament i intentar copiar-los. I les coses que no fas bé... Per exemple, hi ha països nòrdics que fan bastant bé. Segurament hi ha coses que podem...
extreure de coses que estan millor que el que fem ara, és un aprenentatge Jordi, al final aquí hi ha coses que no estan funcionant, i no es fa res no se surt al carrer a protestar i aquesta gent, si cada dia hi ha un escàndol diferent a la premsa d'alts càrrecs que ens estan governant, que ja tenen un super sou, i que a més a més encara hi ha escàndols, hòstia
Sí, jo recordo que això porta 40 anys, perquè, esclar, ara aquí... Porta molts anys, i si no és un, és un altre. I de tots els colors, no en defenso cap. No, no, la gent del PP marca el que està passant al PSOE, però si recordem la quantitat de gent... No, no, i la quantitat de gent del PP condemnada per corrupció... Més de 800 casos, i tant. I aquella foto d'un Consell de Ministres d'Aznar,
que estan tots marcats gairebé tots marcats és que no estan marcats falta poc va Neus, hauràs d'acabar va, deixem acabar la Neus amb un missatge positiu ens queda un minut i mig però hem de donar un missatge positiu
No, jo crec que, per exemple, avui hem parlat d'a veure si la política és capaç de solucionar un tema com el del campus de salut, que tinguem campus de salut, que no hi hagi cap mena de retard, que s'edifiquin habitatges que són necessaris i que es conservi el parc Jordi Vilamitjana, doncs benvingut sigui, no? I tant. I aquesta és una bona notícia, com una bona notícia que n'hem parlat
és que també s'han presentat que a partir de l'1 de gener Fornells, Aigua Viva i Vilablarets tindran més freqüència. Havíem parlat d'això i això és una bona notícia. A Fornells, per exemple, tornarà a ser cada mitja hora en comptes de cada hora i a Vilablarets i Aigua Viva serà cada quart d'hora en comptes de cada mitja hora i n'hi ha d'altres que milloren a Sant Daniel i tal. Per tant, ja n'hi ha de coses que es fan. Això és positiu. Però posem-hi el llacet. Neus, posa el llacet optimista. Va, una frase final, mireu.
ja que part de la meva vida professional ha estat en el món del turisme, avui en dia diguem que el turisme ha de ser sostenible i regeneratiu o no és turisme. Doncs la política hauria de ser regenerativa. I què vol dir? Que les coses no es facin per dos o quatre anys vistes, sinó que hi hagi, encara que sigui difícil, aquesta previsió de futur perquè les noves generacions visquin més bé i que les coses es facin pensant amb tothom. Doncs amb aquest missatge optimista acabem aquesta tertúlia que se'ns acaba ara. Gràcies aquí, gràcies