Bon dia, entrem en temps a Tartuli i Girona FM, com passen 7 minuts a les 10 del matí d'aquest 15 de gener. Qui ho havia de dir? 15 dies ja han passat d'aquest primer mes de l'any. Sembla que fa 4 dies parlàvem que arribàvem a les festes de Nadal, però tot passa molt ràpid, res no s'atura.
I nosaltres estem aquí per parlar de Girona, del país i del que elles vulguin. I dic elles avui remarcant-ho perquè tenim una tertúlia amb tres senyores que m'acompanyen i a les que els agraeixo que ens hagin volgut venir fins aquí als estudis del carrer Balmas. Marta Cullell, molt bon dia.
Hola, molt bon dia. Com estàs? I bon any, que encara quasi no ens havíem vist, encara que sigui 15. Sí, en Tapi del diari de juny ens es renyarà, perquè ell diu que a partir del dia 2 ja s'hauria de deixar de dir bon dia. Ah, ja no es pot dir? No, però la gent diu que sí, que novena, quinzena... Hi ha gent que diu que fins al 31 de gener, vull dir que imagina't.
Si bàsicament no ens havíem vist, amb l'Arnau tampoc ens havíem vist I amb la gent que ens escolta, tampoc No passa res per desitjar bon any, encara No, molta salut i que ens vagi més o menys La salut tota, exactament Sandra Florença, periodista, molt bon dia, què tal? Bon dia, bon any, jo també se queda Si no ens hem vist, no? Ens hem de desitjar A més a més, és com allò de treure la decoració de Nadal, no? No sé fins quin dia hi ha temps, ja ens hem passat, no?
El pesebre fins a la candelera, o sigui que encara queden dies, eh? Encara queden dies, fantàstic. Això és el que deia la tradició, per dir-ho d'alguna manera. Com que ningú t'ho vindrà a veure, pots... No, no, no. I bon dia, bon fred, encara dura aquesta fred, no? Sí, estem a la setmana als barbuts, el que passa que com que venim d'aquell fred polar que vàrem tenir i que era molt més intens, ara dóna l'impressione que no en fa tant, però Déu-n'hi-do el que fa és la setmana als barbuts i sempre diuen que és freda i a més a més veurem què passa al cap de setmana, que diuen que tot està una miqueta revolucionat.
Sembla que tornen pluges, no? Sí, sembla que tornen pluges. I Sandra López, que ens acompanya avui per primera vegada. Molt bon dia. La Sandra és advocada, especialitzada en dret civil, família i herències, té el seu bufet a Sant Feliu de Guixos, i li agraïm molt que ens acompanyi aquí. Encantada d'estar amb vosaltres. Molta feina.
Molta. Sempre hi ha molta feina. Els advocats tenim bastanta feina. I amb els meus temes especialitats de família i herències, bastant. Sempre són temes conflictius. Sempre. Les herències ho són, eh? No sempre. Quan t'hi trobes, desgraciadament, diguem-ne, que és llei de vida, te'n dones compte de... Llavors és com passes i dius, ostres...
primer que és molt líós i per tant necessites un assessorament professional claríssim i segona que tens la impressió que sempre acabes pagant dos o tres o quatre o cinc vegades per les mateixes coses. Bé, que a Catalunya som de les comunitats autònomes amb més imposició d'aquest impost, l'impost de successions i donacions a Catalunya des del 2020.
Cap aquí, amb la reforma que va haver, la imposició és considerable. És considerable i abans no ho era, més que res en via directa, de pares, fills, normalment, que tenia una bonificació molt alta, en canvi ara és progressiva i com més heredes, més pagues.
No, jo sóc dels que sempre he pensat i he defensat públicament que diguem-ne que els impostos s'han de pagar perquè d'aquí ens surt la nostra sanitat i tal, però com deia allò és la sensació de dir que quan sents molts discursos que es fan generalment des d'altres punts de la península que tots som iguals, dius...
no ben bé som iguals, perquè amb el tema dels impostos, no sé com ho fem, però aquí sempre en paguem de més i encara passem per ser insolidaris, que és el que a vegades... Paguem més per moltes coses, no? Vull dir, per exemple, el tema aquest que tu deies del que són directament herències, el...
No sé si utilitzaré la terminologia exacta, però diguem-ne que els punts impositius que rebem són més elevats que en altres comunitats autònomes. El problema aquí és que en les herències es coercionen diversos impostos. Hi ha l'impost local, hi ha l'impost de les comunitats autònomes...
que, evidentment, cada comunitat autònoma, com la TESC, és una posa estatal, però està cedit a les comunitats autònomes, però que amb una herència has de tenir en compte IRPF, també, has de tenir en compte Plusvàlua, si heredes, béns immobles, llavors hi ha una conjunció impositiva important.
Jo sempre dic que amb el tema d'herències el millor és sempre fer un planejament o una prevenció. O sigui, el millor és agafar i fer un testament amb una previsió, evidentment perquè cada família o cada persona té una situació patrimonial, personal i familiar completament diferent a l'altre. Llavors el que s'ha de fer és analitzar.
El que s'ha de fer és analitzar la situació d'aquella persona per planificar. Planificar què? Doncs potser un estalvi dintre de la legalitat, evidentment, que es pugui fer d'aquest impost i, sobretot, un tema d'estalviar futurs problemes als teus hereus. Perquè ja és molt conflictiu. Hi ha molts de conflictes. La gent veu, parlant vulgarment, quatre duros
I perd el nord. I s'hi llença. I s'hi llença, es trenquen les famílies, es trenquen les relacions familiars entre germans, sobretot en germans, per ser, evidentment, la relació més directa de pares a fills. I la veritat és que és una mica trista. La sensació aquella, no sé si us ho pregunto, possiblement aquestes coses a vegades s'aprenen des de casa i tal, la sensació que les coses s'han de deixar ben arreglades, per tant el tema del testament...
Però ara també hi ha una altra cosa que molta gent s'assessora, també hi ha un altre tema, esperem que nosaltres ens passi, és a dir, que la mitjana de vida s'ha allargat molt més del que era abans, i per tant hi ha situacions en què pot entrar, i suposo que tot és calculable, per exemple, el tema de fer les donacions en vida en comptes d'esperar el testament i coses d'aquestes. Pots realment estalviar diners amb això o...?
Avui en dia, com comentava abans, des de la reforma del 2020 a Catalunya, has de fer una avaluació de cada situació personal. Perquè la donació en vida, el problema que té és que no només pagues l'impost de successions, sinó que el donant també paga IRPF. O sigui, tu fas una donació amb una voluntat de gratitud cap al teu fill, però a Hisenda ho considera una compraventa. O sigui, tu dones, no reps res, però has de pagar.
A veure com l'expliques al teu pare o a la teva mare. La donació en vida s'ha d'estudiar a cada cas concret. Perquè, clar, és veritat que les herències, diguéssim, en el moment que mor el causant, hi ha moltes més bonificacions directes, per exemple, de pares a fills en línia directa, que no pas la donació.
Llavors, és una anàlisi de quins béns n'hi ha, de quin valor, de quin impost o quina quantitat d'aquest impost et tocarà. Bueno, fer una mica un estudi d'una cosa i l'altra, no? I a la Sandra ens passarà minuta, eh?, perquè hem aprofitat. Sí, sí, no, no, hem aprofitat, hem aprofitat. Però són aquell tipus de coses que, diguem-ne, que a vegades costa de parlar-ne, però que és evident que... Però que important, Jordi, d'alguna manera, poder deixar escrit el que un mateix vol, no?,
És a dir, ara també està molt, bueno, anava a dir de moda, però ens costa, que és com una mica també aquest dret a morir, ja que van donar l'hoquei a l'eutanàsia, no? I de dir, doncs, com ho vull fer, no? I que ho puguis, com deia, planificar l'esforçament. És que és un testament vital. La seva finalitat és
aquesta, Sandra. I ara m'has portat cap aquí, no, de dir, ostres, que important poder deixar dit el que volem, no? Perquè crec que facilites també molt, molt les coses als que es queden, no? És que jo crec que és bàsic, és bàsic avui en dia, el que passa és que és com un tema una mica tabú, però el fet estament és imprescindible, perquè si tu no dius un tabús que vagin als teus béns, ho farà la llei. I jo crec que és molt important que tu decideixis on han d'anar aquests béns, i a qui han d'anar aquests béns, que no ho sigui la llei.
llavors, prevenció o sigui, planificació, testament testament perquè tu millor que ningú coneixes quina és la teva família quines mancances n'hi ha i fins i tot ho pots haver parlat abans vull dir, és que es pot, es planeja s'ha de parlar, és que les coses s'han de parlar a vegades, o no s'han de parlar simplement tu, com a pare o mare per exemple, tu coneixes els teus fills tu saps com és cada un dels teus fills
Jo fa poc vaig fer un testament d'un client i me deia és que tinc un problema amb un dels meus fills, tot el que passa a les seves mans desapareix, desapareix, ho ensorra tot, què puc fer?
Per deixar-ho, llavors vaig dir, doncs fem una cosa, fem una planificació, avui en dia el Codi Civil de Catalunya tenim moltes figures jurídiques que estan destinades a fer això. A controlar. Exacte. Doncs fem una fiducia, diguéssim, fem un tema de... Jo te deixo el pis, per exemple, l'ús d'aquest pis, però qui serà la propietària? La teva filla? La seva filla serà propietària. Què passa? Que no podrà disposar mai. Però no es quedarà al carrer.
que és molt important és un exemple i me va dir carai que bé perquè jo vull que no esquidi al carrer però és que si sé que li deixo en propietat li embargaran o se'l vendrà ell aquesta planificació crec que és molt important avui en dia
Planificar sempre és important. Sempre, sempre. Escolteu, per anar amb altres temes, ja que parlàvem de planificació, avui ens hem despertat amb una notícia que ha tret el diari de Girona que diu que el Ministeri de Transport Espanyol ha tombat els estudis...
sobre trànsit i soroll fets per l'Ajuntament de Salt i que impliquen directament l'Hospital Truet, el nou campus de salut, per dir-ho d'alguna manera, en el sentit que són informes vinculants i sense aquests informes no es tira endavant. Sorprenent una cosa d'aquestes, perquè Salt havia fet molt bé tota la seva feina, havia tirat i només quedava ben bé això per...
per fer-ho i es donava com un simple tràmit. Ara el que diuen és que aquests informes s'han de refer i que després el Ministeri tornarà a tenir tres mesos. Primer s'han de refer tots els informes i després són tres mesos per decidir què passa amb els nous informes que facin. Això vol dir...
No vol dir necessàriament que quedi bloquejat, ni molt menys, però que de moment sí que queda parat en un moment en què l'hospital, diguem-ne, el projecte està, diguem-ne, per presentar-se al mes de febrer, per exemple, i la sensació aquella que hi havia. Jo abans, ara us donaré la paraula, però que sempre hem tingut, i des d'aquests micròfons més o menys també hem parlat, la por que l'Hospital Clínic de Barcelona...
Campus de Salut de Catalunya en diuen que va ser presentat aquest dia 137 milions només per comprar els terrenys. Un gran monstre, absolutament necessari pel país, però també és absolutament necessari el troeta per les comarques gironines i pel Maresme, perquè és l'hospital de referència, i dona la impressió que hi ha molts entrebancs i moltes penques. Queda aturat el desenvolupament del sector sud, no vol dir que quedi bloquejat,
Però a mi el que me fa un punt de gràcia, i després ja hi entrarem si voleu, és que sigui precisament el Ministeri de Transport que digui que no poden donar una autorització d'una cosa que segurament empitjoraria la mobilitat en el tema de sal. I penso, cony, i l'actual treta, quina mobilitat té? I l'autopí?
que depèn de vostè, senyors, la varen ben cagada a dalt a baix, com van treure els piatges, no per treure els piatges, sinó per no posar-hi alguna cosa. La sensació és que hi ha més política que tècnica. Algun dirà que no i que estic exagerant, però val més dir-ho clar. A mi em fa por que no sigui una jugada política.
Com ho veieu? Ja sé que no sou especialistes en el tema de l'estrès, però... No som especialistes, però sí que... No, però no, amb l'aspecte tècnic del Trueta, jo també, doncs bueno, ens haurem assabentat ara, però sí que és veritat que ja fa temps que hi ha una sensació que el clínic passa...
per davant, és una prioritat total del PSC, en aquest cas, abans que el caltrueta, perquè no és el primer pal a la roda, ara és aquest del soroll, pel que heu explicat, i... Soroll i trànsit. I trànsit, però també ho ha estat un parc, un parc que es posava uns metres més amunt, i que era solucionable totalment, que, ostres, és que...
Quan ho penses, per una altra banda, ja no tant tècnicament, perquè evidentment això jo crec que significarà dos anys més de retard, o un any mínim, està clar la prioritat. A més, al clínic estem parlant de 750 milions, que és una bestiesa. Per tant, no sé jo si després els hi dona realment per el nostre nou trueta i estem fent servir totes aquestes excuses.
Gent que diu que els dos està plegat és complicat. Però, en tot cas, ells parlaven de començar les obres del 2030, que era més o menys l'any que es parlava de començar aquí, el 29-30. Però, en tot cas, ens sembla que tots, i tota la província i tothom, estem d'acord que necessitem un nou trueta, que necessitem un campus de salut. És que, ostres...
És que a vegades aniria bé que, no sé, sap greu dir-ho així, però que algun de tots aquests que són els que decideixin es posessin malalt alguns dies i no haguessin d'anar a la privada, perquè amb la de gent fabulosa que hi ha al Trueta treballant, especialistes, vamos, d'un nivell fora de sèrie, i que diguis, ostres, de veritat que no ens ho mereixem aquí a Girona, vull dir, és que ens pertoca, és que és de calaix, és de llei, vull dir, ostres,
De veritat, és que el primer és la salut, és que no hi ha res més que no... És bàsic, sense salut no farem res. No farem res, és que tal i fa, després si el parc està més avui o més avall o tardarem més a entrar salt o menys, doncs mira, no ho sé, passarem per algun altre cantó, però si realment...
el que necessitem és això, que quan et posis malalt, tu puguis... És que quan ets allà ho necessites i te n'adones i dius, verge, santa, com està aquest hospital? I en canvi, amb una gent supertrempada, superprofessional, superresponsable, i no pensem en aquest tema. Llavors jo, no ho sé, ho trobo d'una mica, totalment, sí, polític, jo també penso que és totalment una prioritat, en aquest cas del PSC, potser sí, perquè tenien el clínic per davant,
i això... Insisteixo que és un tema del Ministeri, eh? Vull dir que no... Bueno, sí, el Ministeri o qui en lo de lloncis, clar, com ho deia allò... Qui ho manega, no? Clar, no em fotis, perquè vull dir... Vull dir, sortir ara amb una cosa... Clar, perdona, i pel que tinc entès, en el... com es diu, en el clínic, també es va haver-hi un pla director de reforma de la llei d'urbanisme en pla express,
que està del doc del 31 de desembre del 2005, que també, vull dir, que va ser solucionable així, pim-pam. L'entrada, diguem-ne, per la diagonal, per la part sud, és a dir... I tots, i el campus de Benvitge, i el de... No voldria pas dir que els informes no s'hagin de fer bé, i per tant... Però et dona la impressió aquesta, que parlin que no acabarà de millorar, i el tema dels accessos...
Doncs potser que ho estudiïn al revés, no? Que estudiïs quin han de ser els... No, sinó, aquests dos, doncs fem el revés. Posem-hi un milió més o cinc milions més, no sé com va això dels milions per fer excessos, però aleshores posem-ne uns aparcaments. Exacte, no ho sé.
algun invent però fem fàcil anem a buscar solucions que Girona l'excusa sigui el problema de la mobilitat quan sabem que hi ha moltes coses que al final és una ciutat com dèiem gran però petita que sempre la comprem en Barcelona en altres llocs
i diguis, tenim problemes, o sigui, vam dir, quan el Girona estigui primera divisió tindrem problemes de mobilitat. Se sap, s'organitza com es pot, correcte, perquè és veritat que queda una mica tapat, una mica tot, són dues hores de partit i ho hem viscut. Per tant, que es faci servir el tema de mobilitat com a excusa, jo la veritat és que sí que s'ha de caçar una mica de dolor que hi ha altres prioritats. Hi ha uns canvis de mobilitat, per dir-ho alguna manera, l'entrada a sal, l'entrada al nou campus de salut...
es desplaçaria, perquè ara és veritat que està tot molt... Però ara ja ho està, que aquest problema és, és a dir, amb el nou hospital, el que passaria és que, diguem-ne, l'entrada per sal, que ara quan véns l'autopista, diguem-ne, es produeix en aquell roton, d'acabar amb fer aquell pedaç que ha funcionat molt bé, que és una de les poques coses que ha funcionat bé per treure, també hi té molt a veure que un alt càrrec del Ministeri d'Esports va quedar enganxat amb una cua i se'n va donar a compte la...
és el que dic, doncs potser que els portem tots al trueta i s'adonin de què és important però llavors l'entrada de salt diguem-ne, se traslladaria uns 300 metres més en direcció a Girona i per tant aniria directament cap al campus i allà es faria una divisori, és a dir mitjans tècnics n'hi ha d'haver-hi
Em diuen també que des del territori diu que no necessàriament aquests informes han de retardar, senzillament que s'han de refer, s'ha de fer un text reforç o alguna cosa d'aquestes, però que aquests informes desfavorables no alteren el calendari previst, que senzillament s'han de solucionar. Però jo, com que sou mal pensat...
En sèrio? No passa res per dir-ho, no? Sí, sí, sí. Està claríssim. Justament amb la Sandra fora de micròfons parlàvem dels col·lapses dels hospitals i que realment ens compliquen tant la vida i ella parlava del de Palamós. Per àmbit territorial, no? Palamós té problemes. Com a bona ganxona que soc i de Sant Feliu, doncs clar, el problema que tenim és l'hospital comarcal de Palamós.
que evidentment, l'estar en un lloc de costa, en població costera, doncs evidentment a l'estiu és força complicat. Força perquè les llistes, les hores d'espera a urgències, perquè jo les he viscut, de primera mà, diguéssim, i és complicat, és molt complicat. Tenim un bloqueig hospitalari en aquella zona...
I amb l'estiu, evidentment, turistes, gent de temporada, es duplica, es triplica la població amb aquest input que s'afegeix. És un dels grans problemes que tenen les comarques gironines, que, per exemple, jo vaig posar en falques, perquè aquestes coses jo crec que s'han d'acabar dient. A Catalunya tenim grans hospitals de referència, eh?
Hi ha el Bellvitge, hi ha la Bell d'Hebron, hi ha el Clínic, sobretot el Clínic, hi ha els germans Trias i Pujol de Badalona. Sant Joan de Déu. Tots aquests donen menys cobertura en nombre de persones que l'Hospital Trueta i el Santa Catarina, que són els de la Farència Comarques Gironines. Aquí hi ha un altre tema que és el que en diuen la complexitat dels hospitals. El nivell de complexitat vol dir si s'hi pot fer tot o no. A la pràctica vol dir més diners o menys.
i el que s'ha de reclamar és que el Troeta, el campus de salut de sala, ha de tenir un nivell de complexitat alt, a veure, no estem parlant que s'hi pugui fer tot, hi ha d'haver-hi coses molt especialitzades, que és evident que hi ha d'haver-hi un hospital de referència, però estem parlant de temes globals, és a dir, ara ha passat altra vegada, és a dir,
Com fa 40 anys qualsevol cosa d'acord s'havia d'anar a Barcelona i no va ser fins la mort de Josep Pallac, que es va quedar pel camí a l'entrada de Bellvitge, que es va mobilitzar i llavors s'ha fet una feina extraordinària des del punt de vista de cardiologia en l'Hospital Troeta, aquest és tema, però tot això hauria d'anar al nivell. Però per fer-ho es necessiten noves instal·lacions, es necessita pressupost...
escenaris, diners però després, per exemple, els assajos clínics que ara, doncs, molta gent ha d'agafar i anar a Barcelona i encara que l'assaig t'ho pagui la Seguretat Social i et posa un cotxe i et porta a Vall d'Hebron o a Bellvitge però, ostres, això no farà falta és que, m'entén? Tot aquí, perquè són assajos que es podrien fer perfectament aquí també de primera mà n'hem hagut de viure a alguna casa i, ostres, molt agraïts que et vinguin a buscar i et portin a...
però tot això no ho podrem estalviar, però tindràs la gent aquí i tens aquesta mateixa gent professional la tens aquí i són gent de recerca igualment i que poden fer aquests assajos aquí quina necessitat tenim sempre d'anar a Barcelona col·lapsar-ho tot, o sigui, és que aquesta mobilitat al final la repercutim en altres llocs, és que
és que una mica allò que a vegades dic el tema de la memòria s'ha de tenir memòria de tot el 2008 es parlava d'un nou hospital que es volia fer en el Troeta la consellera Marina Geli que havia d'entrar en funcionament en 4 o 5 anys n'han passat uns quants n'han passat uns quants estem parlant ja que les obres puguin començar el 2029 o el 2030 això vol dir que ja ens en anem és a dir la sensació és aquella i a més el Troeta en aquests moments a veure
que ningú s'espanti. El troeta en aquests moments està molt ben dotat. Té problemes estructurals en el sentit que diguem-ne que... D'espai per ells, per poder treballar bé, perquè també... No, no, però segurament d'això s'embalen. Però clar, aquesta gent ho està donant tot amb unes tallors de treballar que no es mereixen.
Ho estem dient avui, que teòricament hi ha el segon dia de la vaga de metges convocada per la metge de Catalunya, que ahir, com sempre amb les vagues, hi havia, segons el sindicat, un seguiment extraordinari, segons, diguem-ne, l'administració, un seguiment bastant petit. Com sempre, eh? Aquesta balança sempre és bastant... Sempre passen aquestes coses. Com allò, la policia municipal ha dit... Exacte, sí, sí. Tenim un problema de comptar, no? No té problema.
Però ara que ho parlem, un dels temes bàsics en la nostra societat, després en podríem parlar i quan aixeques el cap i mires altres llocs, comences a veure l'Udra de l'Horlàndia, comences a veure altres punts i dius, escolta, aquí estem més bé que en d'altres llocs, però això no treu que doni la impressió que algunes coses s'estan...
que les costures estan rebentant, és a dir, teníem una magnífica sanitat pública pensada per 6 milions, 6 milions i mig de persones, és la mateixa sanitat pública però ja són 8 milions 100, 8 milions 200 i subiendo que deia aquell. Correcte.
el servei no pot ser el mateix evidentment no, ni l'atenció perquè al final el personal és el que tenen jo recordo que parlava abans de Nadal amb una persona que treballa allà concretament de l'Hospital de Palamós i deien no podrem fer ni sopar de Nadal perquè el brot de grip és tan greu que si ens ajuntem tots i algú d'ells es contàgia i tenim un problema
Perquè si ens posem més d'un dels sanitaris, malalts, tenim un problema. Llavors, carai, que t'afacin aquest comentari i dius, carai, fins on arriba el problema, no? Que estan tan personal que no arriben, no?
les llistes d'espera tornen a augmentar i la sensació és que quan vas al cap te'n dones compte que estan molt, molt, molt al límit molt, sí i els propis treballadors són el que diu ella tothom et farà el comentari i ells van molt esgotats vull dir, no, ara no és bé, no és d'ara no, no, no tota l'extra que van haver de fer amb el Covid i allà es va veure realment la feina que feien i la situació que tenien
i tots hem vist en els col·lectius que escolta'm, que no convé estar estressat d'aquesta manera, tenir aquest intentar captar-ho és allò que la pregunta que et fas, quants anys pots no treballar d'aquesta manera, a més a més que al final potser també dones un servei que no està a l'alçada perquè clar, no pots és a dir, és un col·lapse que jo crec que no ajuda per res, i després també hi ha l'altra polèmica que sempre surt, que és allò d'en plan, ostres, és que clar, se suposa com ells et diuen, altra dia te passa molt això, de dir
sempre hi ha més crítics que tu tu portes la persona de la teva família que l'han de mirar i li han de fer un estudi perquè li han dit vigila que pots tenir problemes però sempre hi ha algú més greu que tu i passarà per davant i ja no vull introduir si és d'un altre país llavors tu dius, ostres, aquí sempre ha de pisar la polèmica de dir carai, tu, una vegada que ho necessito vaig allà i no vinc mai el dia que vaig i es crea aquest caldo de cultiu que no ajuda a ningú i estem tots a...
Clar, la secretat hauria de ser alguna cosa més... Ara introduint això del Trueta, és una tonteria, però que ahir ho vaig veure, va sortir a Instagram, aprofito per dir-ho, no sé si d'allò és prop, perquè ens hi hem apuntat algunes, hi haurà una marxa, una cursa, o corrent, o caminant...
en el meu cas jo crec que serà caminant, però que és per celebrar el 70è aniversari de l'hospital, i és com una marxa solidària. Del Truet. Del Truet. Sí, sí, aquest any es compleixen 70 anys. 70 anys, exacte, i concretament... D'aquell lloc que em van dir la residència, eh? Ostres, la residència. On t'has nascut, no? La residència, sí, sí. Tota vas néixer allà, la residència. De fet, és ell així, la residència.
A més, li tenim carinyo, eh? Jo dic, ostres, 70 anys de Trueta, no hi ha? Sí, sí, per això ho dic, el 22 de març, el que és un diumenge, el de matí, hi ha la cursa aquesta, que quanta més gent s'hi apunti, millor. Jo volia aprofitar, ja ho has comentat, Marta, que el Trueta, jo crec que ara estan iniciant una sèrie d'activitats i coses per celebrar.
a banda de la cursa i llavors també han muntat una mena de xerrades que iran fent diferents especialistes del Trueta jo ara aquí la primera que han posat és aquesta xerrada a càrrec de la Núria Masnou que és una mica el que introduïm abans del tu i jo hem de parlar converses sobre la donació d'òrgans i teixits és a dir
No esperis que la família hagi de decidir per tu, sinó decideix tu el que pot passar amb el teu cos un dia quan no hi siguis, no? Llavors, sé que volen fer aquest cicle de xerrades, que més aviat durarà tot l'any, per aquests 70 anys, i, bueno, m'ho va compartir i vaig pensar que interessant, no? Perquè al final també hi ha propes, no?
no recordo si era ella concretament, però en vam fer una a l'auditori, i vam anar, i també te donaven totes les pautes, i llavors és molt fàcil, des de la teva salut mateix, tu ja pots fer tot el testament vital, amb aquest espetat. Sí, com el testament vital, que es pot fer tant a la via notarial, com ja ara fa pocs mesos vaig acompanyar la meva mare per fer-ho també en el cap, en el cap de Sant Feliu, perquè t'acompanya, fas els formularis, i ho emplenes tot. Són formularis que pots fer.
Sí, sí, sí I vas allà i dius... I el testament vital, bàsicament, és aquell que diu el que vols fer, per exemple, amb el teu cos que una vegada, diguem-ne, hi hagi hagut allò que en diuen un èxitus, que és una manera de dir, o per exemple, el tema de transport, però sobretot abans el tema de, diguem-ne, que... Vull estar endollat a una màquina, no vull estar-hi, vull entrar... Sí, correcte. Quins tractaments...
Vos que t'apliqui o que no t'apliqui. Realment decidir l'última teva voluntat, que és aquesta, a nivell de cos, de salut, com vols que sigui el teu final. Si vols passar o no vols passar per determinats tractaments o dintre dels que legalment estan. Sí, ho expliquen molt bé. I està molt bé, perquè jo crec que falta informació potser d'aquest tema. Tothom sabem, però...
no aprofundim hem sentit tocar campanes però no coneixem la lletra és com el tema de fer el testament que jo sempre vaig al meu camp una mica però és el mateix és igual anem a informar-nos perquè al final són decisions tan personals teves com els teus béns en tema de testaments o com el tema del teu cos quina vols que sigui l'última que tu vols que hi hagi la teva decisió del teu cos què vols?
Bé, doncs jo no vull patir, o si ja veig quina és la... No vull que se'm... Decideixes. Decideixes. I va més enllà perquè... Fes-ho, fes-ho i deixa-ho dit, no? Diguéssim, o sigui, fes constar quina és la teva decisió. Sí, sí, és la manera. Perquè si no, decidirà un altre i potser no és el mateix que tu volies.
I es veu que va més enllà, perquè aquest document explicaven des del Troeta, que ara suposo que aquest any també s'hi han posat perquè tenen temps i poden fer-ho, que el volen fer, diguéssim, una mica més ampli, perquè ara era com molt genèric. Sí, ho és una mica. És molt genèric. Jo el vaig trobar una mica genèric.
perquè deien, per exemple, fins i tot dir jo vull estar en una residència o no, vull ser cuidat o no ser cuidat, perquè clar, a vegades la família o no tenen tampoc un espai vital a casa com per poder cuidar aquesta persona, doncs volen intentar que el que vol omplir aquest formulari ho tingui com més explicat millor i ampli, perquè facilita, com dèiem, el paper del després. Aquest després, exacte.
Molt bé, no ens veus, anem repassant temes i anem explicant històries. Mira, ara us en posaré una altra, un que podria diguem-ne que alguns l'han presentat en positiu però que jo no li presentaré tant. Per exemple, a Font de la Polgura han instal·lat dutxes i punts de càrrega pels veïns, diguem-ne, provisionals degut als talls de llum contínuos que pateixen.
Esclar, per una banda pots dir, mira, l'Ajuntament se'm preocupa perquè evidentment posen dutxes i punts de càrrega de mòbil perquè puguin tenir, diguem-ne, un servei que no els hi funciona perquè hi ha contínuament talls de llum. L'altra part és, per què hi ha tants talls de llum? Aquí anava jo a Jordi a preguntar-te, perquè dic, bueno, quin és el motiu?
Doncs el motiu és perquè hi ha frau elèctric amb unes proporcions insospitades, i a més a més, i aquí ara hem tirat i no voldria tirar, però pel que diuen la gent que hi entén, diguem-ne, una part d'aquest frau està molt lligada al fet, diguem-ne, que hi ha plantacions de marihuana també. Doncs deu gastar molt això, no?
Ah, sí, el consum, segons diuen, és important. Clar, és que estem parlant d'un nivell que si hi ha talls d'aquesta mena és que hi ha un problema important de subministració. Però aleshores vol dir que...
perquè jo ho entenc, tal com ho has explicat tu, perquè no desconeixia la notícia, però que ells si no tenen llum continuaran no tinguent, o els tals de llum es continuaran produint, i aleshores per frenar l'incidència que com hi hagi tants llum hi hagi gent que no pugui, perquè clar, hi ha una cosa que també s'ha de dir, i que és bo de dir, és a dir, que els tals de llum també els pateixen gent que compleix perfectament.
que no fa frau i que a més a més paga els seus rebuts, però que es troba que no hi és. Per tant, des d'aquest punt de vista està molt bé que hi hagi aquesta actuació. És el que jo ara pensava. L'objectiu és aquest, però segurament l'altre. De fet, ahir el diputat Jaume Barai, que també és regidor de l'Ajuntament de Girona, insinuava, insinuava no,
deia exactament que tothom sabia que hi havia un elefant dintre l'habitació i que, per tant, potser el que haurien de fer és anar per aquest elefant. És el que vaig entendre jo. És que, clar, no s'hauria d'anar al revés? És a dir, intentar detectar si hi ha implantacions...
És un tema de molts anys i molt transversal perquè tots els ajuntaments s'hi han trobat. És un problema greu de... Segurament no deu ser tan fàcil. Per una part de gent que o no la pot pagar o no la vol pagar, però també llavors hi ha activitats delictives al darrere, segurament. Segurament, sí, sí, sí.
No sé si és massa fàcil de... No, correcte, fàcil no ho ha de ser. No, no, que sí, realment... Clar, que... No ho sé, no ho sé, no ho sé com s'hauria de... S'hauria d'anar primer, evidentment, per el problema, no? Això està clar, però, clar, què? Vas allà, t'ho carregues tot...
Ara imagina la gent que compleix i que fa la seva vida i que la fa bé. Esclar, que no tinguis llum contínuament és un autèntic drama. El tema és entrar-hi a fons, però entrar a fons...
és un problema que diguem-ne que hi ha determinats barris a les comarques gironines i al país que són més complexes per les pròpies circumstàncies socioeconòmiques de la gent que els forma, no? I el tema és aquest que s'hauria d'entrar segurament més a sac però per fer què? Perquè és complicat. Clar, per fer què? O per només en aquell moment tapalló però que al cap d'un moment ho tornis a tenir, no?
Perquè no deu ser tan fàcil d'erradicar-ho, o sigui, de realment tallar des d'arrel. És complicat, suposo. No, el que passa és que són molts punts a tractar, això. Clar, sí. Són bastants temes o inputs que, en cas de... Aquí has de posar d'acord a tothom, perquè és un tema d'educació, és un tema de serveis socials... I de col·lectiu, no? I és un tema de policia, també.
Clar, sí, sí, sí. L'únic és que, bueno, si d'alguna forma tens detectat les persones que sí que compleixen, i aquest servei és per algú que dius, ostres, però és que jo pago religiosament per tenir electricitat i no en tinc, no? Clar, quan tens detectat això, evidentment aquí hi ha un xoc de trens, perquè sí que tenim detectada la gent que no ho fa bé i la gent que ho fa bé. Però això ja deia, clar, al final posar, és com el pedàs, no? És a dir, posar una cosa que serveixin alguns...
que està molt bé per un temps determinat però no soluciones els problemes i potser fins i tot en aquesta gent tampoc els està solucionant segurament que no tampoc t'ha de fer cap il·lusió sortir de casa a dutxar-te no sé com explicar-ho si tu realment estàs pagant però suposo que tampoc no els deu ser fàcil en aquesta mateixa gent si realment són gent que compleixen tot el que d'allò és conviure
amb tota la resta de col·lectiu, vull dir que és el que deia la Sandra, no? És que són molts punts, perquè tampoc deu ser fàcil, no? Hi ha un tema de servis socials i hi ha un tema de convivència que també és... Clar, de convivència general, vull dir que no ha de ser, això ens hauria d'explicar-ho algú, suposo, molt posat a dintre o molt realment, no?
Anem fent una miqueta de tastets i tot això per parlar de coses de Girona ara, per exemple... On anem a parar ara? No, mira, a la plaça Catalunya, el que s'envia a la plataforma, sota la plataforma, ahir es va fer, ahir es va presentar, estan fent un dispositiu, sota el que és la plaça Catalunya, la idea és retirar 500 tones de residus que...
que amb els anys, és a dir, el riu em va portant, queden acumulades, i aquí hi ha una doble, perquè no se n'en parla, hi ha una doble història. Per una banda treuen 500 tones, són moltes, just, a més a més, just de sota la plataforma, per dir-ho d'alguna manera, que la plaça Catalunya tampoc és...
que és tan gran, això per una banda perquè diuen que per augmentar la capacitat de l'aigua en cas que vinguin riudades hem de pensar que fa 6 anys amb el Gloria aviat farà 6 anys el Gloria es va estar a punt d'abassar l'aigua va arribar absolutament al límit aquesta per una banda, l'altra que no es diu tant és també per comprovar l'estat de les columnes de la pròpia plataforma que n'hi ha algunes que estan afectades i que s'hauran de reforçar
i llavors el que per exemple va dir l'exercat de Nadal aquí va dir molt bé i perquè no s'aprofita per fer-ho també fins diguem-ne el Teres és a dir perquè a les Aïdús també n'hi ha molts entre la plataforma i el pont de Pedra fins al pont d'en Gomet però potser no queden tant sí, igual per l'ubicació no, no, pregunto, pregunto no, no, a veure n'hi ha vull dir que
ara feia 20 anys que no es feia això però de tant en tant s'ha d'anar fent perquè l'aigua com baixa busca el seu camí i els canvis que tenim els canvis que estem veient el canvi climàtic que està afectant aquestes riuades que hi ha constants a població ja ho hem vist a tot arreu penso que és important hem de fer una prevenció també torno a fer la prevenció jo soc una persona molt preventiva però
Però és veritat, perquè al final el problema, les conseqüències poden ser molt greus. I jo crec que ha de ser un treball, com dèiem, continuat. Exacte. És que, esclar, potser s'ha esperat una mica més. No, també l'Ajuntament, en Sergi Font, també ha explicat que volen fer un planning en el sentit de vigilar tots els plans de la ciutat, les condicions que tenen, perquè hem de recordar que la passera de la Font del Rei...
irà cap als sis anys que està tancada ara hem sabut que li canviaran el nom i que de passera de la Font del Rei es dirà passera Cristina Servià cosa que està molt bé el que no em sembla fantàstic és que durant sis anys s'estigui fent estudis i demanant permisos i punyetes perquè és una passera és una passera d'avianants acabaran veure que estructuralment tenia algun problema que també tenia problema de rovell per sota hi passen per exemple
instal·lacions de llum, de telefonia mòbil, i aquí, amb els temes entre l'ACA i... Masses implicats. No, masses informes. Sempre anem a parar allà mateix. No hem estat mai dintre...
6 anys de burocràcia, però si això s'ha d'arreglar, que el que s'ha de fer és arreglar. Es necessita aquesta passera, sí, que s'obri. No es necessita? Doncs està molt bé, jo crec que sí, que es necessita. De fet, se'n necessita algun altre de pont, una miqueta més en Vallella, cap al carrer del Carme, segurament també es necessita, però...
Això del qui dia any empeny, qui dia passa any empeny, per mi és molt contradictori per el que dèiem, de no poder fer previsió i perquè sembla que fem les coses quan passen. Ens despertem quan hi ha els focs i ara estem recollint aigua per no tenir sequera a l'estiu. Si la pròpia vida ens porta aigua i és ara que l'hem de guardar perquè no tinguem sequera a l'estiu, si no podem agafar aquest model i aplicar-lo, per això diem la llera d'un riu...
quan fa que està arrastrant sediments i més amb el que dèiem les pluges? No, fa 20 anys, també s'ha d'explicar tot, es va començar el que se'n diu la renaturalització, deixar que sigui el propi riu que tiri, però l'aigua que porta l'Unyà durant 11 mesos l'any és escassíssima, que de fet...
És l'aigua que quan plou ho baixa amb ganes, però no deixa de ser com un torrent, perquè l'aigua que hi passa, aquell fil d'aigua que hi passa, bàsicament és de les depuradores dels pobles per als quals passa l'Unià, la qual cosa vol dir que és una aigua del Ter que passa per allà.
A Girona mantenim una certa... Mantenim allò que sembla que hi hagi aigua, perquè si al final llavors veus una gavina que hi posa els peus tant dones que hi ha la cadira d'aigua, però és gràcies a la sequia monarca que hi passa l'aigua. I sí que ja s'ha renaturalitzat i hi ha una fauna esplèndida, però de tant en tant potser s'ha de sacrificar alguna cosa per la...
Per l'altre, hi ha una fauna espadina, entre ells els coibus, els caibus, que ara hi posaran trampes perquè s'alza perquè no deixin... Perquè es veu que n'hi ha massa. Sí, sí, sí. Que després algú me va dir, ai, pobrets, i vaig dir, ja, però si són tants, bueno, no ho sé. El que passa és que hi ha sediments molt grans, és a dir, quan hi ha un tronc
Per exemple, ara mateix hi havia un tronc que havia vingut amb l'última riuada i que havia quedat a sota la plaça. Clar, i costa moltíssim, que allò no es trenca. No, perquè allò agafa tota la brutícia, quan baixa aigua, llavors el que fa és que... Fa d'amor de contenció, digui. Fa sis anys va estar a un tipus de soltat de baixar a l'Unyà, cosa que no havia passat des de l'any 1970. Sí, sí.
l'Unià va vessar el Ter perquè com que van haver de deixar anar els embassaments i a més a més hi va haver alguna cosa recordeu que va inundar el pavelló de Fontajal va inundar tot el baix això ara en farà 6 anys però sí que realment saber encara el que deia la Sandra saber encara ja ens hem convertit en aquell tipus de països que això jo
recordava sempre que passava molt a Llatinoamèrica o a illes del Carib, aquestes coses així, allò que és las lluvias torrenciales, i no, tu intentaves fer una mica de... Sí, tenies un de fer un esquema, no, normalment és a l'octubre, i teníem allò, li deies a la gent, no, no, no hi vagis a l'octubre perquè sempre hi ha les llues, li deies, vés al febrer, va el Ragonera, després al febrer, després al febrer ens ho tornaven. Les estacions han desaparegut i no saps mai per on vindrà. Correcte, però allà va succeir, jo això us parlo de fa 20 anys que vinc,
o 30, que ja anàvem intentant veure quina era la seqüència, i que va començar a variar. I ara aquí... Aquí a la Marta li està sortint la cel, el seu passat de director d'agència de viatges. No, no, però de veritat, perquè sempre ho dèiem, i era això, i ara lluvies torrenciales, ara que sí, és igual, o terratrèmol, i anava variant, però aquí no ens passava.
Aquí no ens passava, siguem realistes. Sí, un, el 70, però vull dir... No, no, el 70... El 70 encara no hi era allà treballant, però vull dir... No, no, encara era molt petita. Molt petita, petita. Les inundacions que em diuen a memòria als 60 n'hi havia hagut... Però allà era cada any, Jordi. Es van evitar amb la construcció dels embassaments que teòricament feien...
que teòricament feien que el Tert es pogués regular i per tant, perquè en un moment determinat, això també s'ha de recordar, això vosaltres que sou joves, davant de Sant Feliu, de l'Església de Sant Feliu, allà no només hi passa l'Unyà, sinó que hi passava l'Ouell.
i a cinc metres desembocaven el ter quan el ternava graus feia és a dir no permetia diguem-ne desagostar i després lluïa i el guell havia provocat desgràcies a l'any 40 desgràcies molt importants amb molts demors i a més a més allà també hi baixava el galligans que en diguem riu però que no és per tant s'ha fet és a dir els avenços tècnics ho han aconseguit però fa sis anys va estar a punt de baixar
Però Jordi, això és el que t'he dit, que nosaltres amb els anys, mama, sí que sempre hi ha hagut alguna cosa que ha sorprès, però en general estaven prou ben preparats, entre cometes, per anar solventant tot això. I aquests peixos que jo et dic, o aquestes illes, doncs no. I com que no era no, era cada vegada...
Jo havia arribat a anar que havies vist rentadores, o és igual, o un tornado als Estats Units, clar, si les cases són de fusta, no te fot. Les condicions climàtiques eren diferents, clar, si veiem el canvi i ens hem d'anar adaptant a aquests canvis. Doncs ara potser hauríem també de treballar.
Mirant la Dana de València, te n'adones, escolta, el que no pot ser que és inacceptable, perquè hi va morir molta gent. Jo us explico una petita anècdota d'aquests Nadals. Jo amb la meva família, la família del meu home, ho dic pel que aquest canvi que no havíem vist en 30 anys, ens anem a passar Nadal i Sant Esteve a la muntanya, a prop d'Olot, a les preses, amb una masia. L'única entrada és passar per un riuet, un pont molt petitonet,
Vam sortir al diari perquè del tot a les pluges que hi van passar, que va estar com bé, a la muntanya van estar 24, no, 48 hores, plovent, plovent, plovent, plovent, sense parar. Jo perquè és que estava amb grip al llit i no vaig poder anar, però no vam poder tornar.
el dia 26 que normal, perquè van haver d'esperar perquè el riu va ploure i això en 30 anys mai de la vida ho havíem vist però ara per exemple hem de veure que hem de fer una previsió de que realment hi ha un canvi i que ens hem d'anar adaptant i posar els mitjans, estructurar els tècnics però hi ha coses que són bàsiques per exemple això que dius de plaça Catalunya doncs veient tot plegat i fent 20 anys que no d'allòs doncs jo penso que hauria de ser una cosa ja com que s'establís
és igual el color polític, el que hi hagués a l'Ajuntament, però que fos una cosa ja recorrent, que igual com, no ho sé, es passa escombrada tanta... No depèn només de l'Ajuntament, depèn de l'ACA. L'ACA durant molt de temps no donava permisos per netegar lieres i després passava el que passava. Ja sé, m'ha sortit la vena aquella de l'ACA que té que no et faran fora de l'ACA. Prendre el compromís de mirar-ho, no? Si cada any
Jo no dic cabany i no soc expert. No, però amb una previsió, és el que vull dir, que ja fos una cosa recorrent. S'ha de fer un estudi realment dels canvis que estan produint. Mira, durant aquell temps no ha pogut tant, i no hi ha cediments, cap problema, no passa res. Però ho vas tinguent previst. Tu ara que deies això que us va passar del Dallós, no t'ho diria, però per exemple la Mer, que Dallós, doncs ara s'han fet com uns ponts passeres
perquè és que si no la gent que viu... Tots havien anat a jugar al cap de futbol de l'Amèria i un dia no havien pogut passar perquè passava per sobre. Doncs evidentment s'agafa i si tens ganes de fer, doncs en fas un al Riral, un al cap de futbol i ara tothom podrà passar per la passera amb bicicleta a peu.
La gent gran explica que de lleventades n'hi havia sempre, quan nosaltres eren petits, igual que feia fred per fires. Les coses han canviat, com diem, però el que sí que ens avisen, i crec que està molt bé, és que la gent que vivim una mica en pobles fora de Girona, dius...
escolta'm, que hi ha riaretes que no deixen de ser riaretes per tant vol dir que acumulen una aigua que si plou aquelles riaretes es convertiran en una cosa ja una mica més per tant és tenir aquesta alerta jo crec que si estem conscienciats d'això i fem les coses una mica més bé una mica més bé perquè ara serà així jo ho recordo quan dèiem això d'aquests països sempre passa allà i aquí era molt més espaiat amb el temps però ara no és tan espaiat les cosetes aquestes més desgraciades sí, sí, sí
Anem avançant cap a les 11, de fet queden 6 minuts, hem tocat molts temes, en podríem tocar molts, com per exemple, sempre surten estadístiques que fan molta gràcia i aquests dies, fa dos dies que només es parla d'això, hi ha gent que parla d'això, que són les cançons que sonen més en els funerals que es fan a Catalunya.
Es fan estadístiques més al cant dels ocells. No, la més utilitzada és l'Ave Maria de Schubert, però la segona és el cant dels ocells i la tercera és una de les primeres, no, és un beso i una flor de...
Sí, sí, sí Però llavors hi surten dintre de les 100 primeres Vull dir, no farem una d'aquestes estadístiques Hi surt el Virolai Hi surt la Santa Espina Hi surt el Cant de la Senyera Hi surt el meu avi I llavors en els llocs 30 Hi ha dues cançons que m'han fet una certa gràcia Si és que m'entenc la lletra El Boig per tu
I abans del boig per tu, el camins de sopa de càmera. Això també ho hem de tenir per vista, Sandra, això de la música que volem. Està bé també tenir preparat el carrer. Mira, Jordi, jo l'altre dia parlava amb la meva mare i me diu...
me diu, Sandra, jo no vull que m'enterris, o sigui, que jo no vull un funeral, primer no vull funeral, segon, i jo no vull, a mi, cendres, eh? A mi, crematori, eh? Clar, són petites cosetes que al final si no les parles... I no les saps. I no les saps, què fas? Un altre problema. Que sí, que m'ha dit que volia, no? Que m'ha dit que no volia. Sí, sí, sí.
jo de l'Ave Maria sóc més de la de Goun de la? l'Ave Maria de Goun ah, però és que el teu nivell ja no, no, no, però és que no no hi arribem aquí no, no, no, jo la conec perquè els meus pares sempre havien dit que volien aquesta i al meu pare l'hi vam posar i la meva mare sempre diu i és l'Ave Maria que la tinc present per això un camins del sopa, no? on vaig per tu jo és que quan posen música me ve una ploranera però sí
tu pots estar allà i estar comoguda però a la que posen música hi ha més igual el que són això tothom ha de decidir un amic meu no diré el nom que desgraciadament fa poc diguem-ne ens va deixar va dir qui volia quin és i que hi volia pastes i xampany doncs això és respectable al final és la teva voluntat
Tu què vols fer? Com vols que sigui tot? Doncs d'aquesta manera, i deixa-ho, i si és així, ole, perquè evidentment... L'estimat Jordi Vilamitjana s'ho va deixar tot preparat, i va haver-hi hasta un reportatge sobre...
com havies fet ell de muntatge fins i tot el vídeo amb totes les fotos i va ser molt emocionant n'he vist dos que absolutament anava ja prescrit un el de l'escriptor i articulista del punt Miquel Peyrolí que va deixar la gent que volia el que s'havia de llegir la manera va deixar absolutament organitzat
I un altre, que aquest va ser també absolutament laic, el del fotògraf Pep Iglesias, que a més a més va ser molt divertit. És trist dir-ho, però va ser un monaral absolutament divertit. Jo crec que és màgic perquè es fa la voluntat d'una persona i llavors això ja té la part de màgia que toca, no?
No, no, és tal com ell ho volies, igual com és el seu comiat i és com ell. Hem començat amb voluntats i acabem amb voluntats. I acabem amb voluntats, exacte, si tens tota la raó. Bueno, encara ens queda un minut i mig i no hem parlat de les... De les compradies, els dies.
m'estranyava molt, perquè ara em barallaré menys amb la gent perquè jo em barallo normalment amb la gent perquè tu has detectat molt d'incivisme molt, molt, exagerat exagerat
el meu home ja que quan torno me diu i t'has marallat avui? Com costa que la gent sigui conscient? Sí, sí, perquè fins i tot l'altre dia, no, res, és que l'altre dia allò que estàs aguantant i fa, ai, allò com dient, espera, que jo també ho poso, no? Jo que sí, era paper, que es veu clar, quan és paper, vull dir, és paper? I el cabroni tira, va, perdó, la paraula...
I tira, i tira, però... Ho sento, perdoneu, eh, perdoneu. Però i tira plàstic. I clar, me'l miro, a més li estava aguantant jo el pedal, eh. Vull dir, sí, i dic, perdona. Avui és paper, què hi va fer? I a mi què? Uf!
És que aquesta resposta... Aquesta resposta... Llavors no pots. Fa mal. No, ho sento. Fa mal. I llavors segurament... Jo soc com tu, eh, Marta? Jo hagués respost igual. Sí, sí, bueno. Tot i que hi ha una neta i digna a la plataforma que no està bé de criminalitzar els ciutadans, és veritat que hi ha hagut ciutadans que han sigut, en aquest sentit, diguem-ne, molt poc solidaris amb la resta, que han estat incívics o que han estat directament bruts, no? Bruts.
Fem-ho bé, que no costa res. Si ara realment, en menys de dos mesos, tots tindrem els contenidors de tot, doncs ja hi cabrà tot i ja estarà. Si et posen els medis, per què no els fas servir? És que no ho entenc, és un tema d'ensivisme, de solidaritat, no ho sé, no acabo d'entendre. Jo tampoc. Ho irem analitzant, han canviat el cap d'un any i es catja, han canviat el model, jo crec que està bé canviar el model perquè les coses no anaven. Sí, correcte.