Molt bon dia, entrem en Temps de Tertúlia, Girona FM, quan passen 5 minuts a les 10 del matí d'aquest 5 de novembre, ja estem a mitja setmana, de la primera setmana després de fires. Hi ha anys que el dia 5 eren els focs. Aquest any les fires van anar molt avançades i el dia 2 ja es van sonar els espaternecs que anunciaven la fi de les fires i festes de Sant Narcís.
de les fires, de la ciutat, del que ells vulguin, d'aigua, avui també em temo. Em temo, no, és una manera de parlar-ne. Són temes que sortiran en aquesta tertulia que avui tindrem amb les tres persones que m'acompanyen aquí als estudis del carrer Balmes i a les quals els agraeixo la seva presència. Pau Marlamont, molt bon dia. Hola, Jordi, bon dia. Jo deia que parlarem d'aigua, si hi ha en Pau Marlamont, sempre que vam parlar d'aigua, no? Sempre. President, ho dic bé, d'aigua és vida,
Sí, sí, sí. Molt bé. Doncs permetem que saludi també el Roger Cacero. Molt bon dia, Roger. Bon dia. També podíem dir caigües d'emissió, però vaja. Caigües? Caigües d'emissió. Sí, sí, sí. Ens havíem de situar en unes altres latituds, però vaja. Tardana.
Sí, molt tardana. Molt tardana. Molt tardana, però en tot cas, sí, sí, i benvingut seguir per la d'aigua, evidentment, que més a la tardor hi ha un poema que ja comença així també, no? Que sota el pont camina l'aigua trista. Sí, sí, la de... El Girona a la tardor.
de Joan de Sagarra, si no recordo malament. Josep Maria. De Josep Maria de Sagarra, perdó. Diria. De Josep Maria de Sagarra, sí, sí. L'aigua trista de tots anys. De tots anys, sí. L'aigua trista de tots anys. Aboca les filles, també. Sí, sí. I una ciutat que potser encara hi és, però vaja, o que potser algú encara la busca.
segurament alguns encara la busquen, tot i que ha canviat molt, jo diria que en molts casos per bé. Joan Kerr, la tercera pota d'aquesta tertúlia, molt bon dia, geògraf, país de Sant Narcís i tantes altres coses, com estàs? Bé, m'agrada que em diguis geògraf perquè ens reivindiquem els geògrafs.
des que es va inventar el Google Maps no tenim gaire feina i llavors l'espai una mica de coneixement que tenien els geògrafs el van anar menllevant
Ambientòlegs, els biòlegs sempre s'han defensat més bé, tot i que també han perdut molt de peu com a interlocutors del que passa. I el geògraf ha quedat com una figura antiquada, ha quedat com una cosa del segle XIX i només...
els que llegeixen El petit príncep, que surt el geògraf, que a més és un personatge no gaire vent d'allò. Llavors, el geògraf té una mirada que aglutina aigua, territori, persones, com vivim, com hauríem de viure, com hem viscut, també és una barreja d'historiador, biòleg, geòleg...
antropòleg i crec que la reivindico perquè és una mirada transversal i és una mirada més holística o més i que crec que ens segueix faltant no hem deixat en mans dels arquitectes el desenvolupament
dels plans urbanístics i els arquitectes són bons per fer el que fan però potser s'haurien d'acompanyar d'altres professionals perquè no passin coses com aniran passant amb el que ens va vinguent de canvis climàtics, etcètera, etcètera
Jo crec que s'hauria de reivindicar, el que passa que ja hem perdut el tren. A finals dels 90 els estudis de geografia van creure que havien de tirar cap a la ciència. Molta cartografia, polígons, autocats i programaris, i es va perdre una mica aquesta part més de la mirada de les persones en el territori.
I ajudaria, ajudaria també a gestionar l'aigua. La geografia humana, no? La part de la geografia humana vinculada a la geografia física, que és el final. Per què ens morim quan ve una barrancada, no? Bé, perquè segurament no ens hem posat on tocava. Llavors aquesta mirada integral ha desaparegut molt.
Del món dels arquitectes alguna cosa en sabia en Pau Mar Ramon, tot i que ell és advocat, eh? Per línia paterna, diguem-ne, però el que deia ara és una altra cosa que... Mira, quan estava parlant en Joan i deia tot això, que el que deia era absolutament cert, però jo anava pensant, no aprenem, és a dir, no aprenem, és a dir, hem construït ell on no ho tocava, i això ve de lluny, és a dir, quan a l'any 62, a part de les grans i greus inundacions del Vallès...
També va pujar el Tert, es va carregar tota la barriada de Rio, per dir-ho d'alguna manera, que es havia construït en una zona inundable. Quan ara ja fa gairebé deu fer més de dues desenes de danys i va haver-hi allò del càmping de les Nieves, allò que va ser una autèntica desgràcia, van dir, n'aprendrem.
València ha passat el que ha passat i també una part era perquè estava construït on estava, com també ha passat a les Terres de l'Ebre, que ara ho estan parlant. Clar que algú ja parla de desplaçats climàtics, hi ha gent amb bon criteri que diu no, no té res a veure això amb el desplaçament climàtic, això és que es va construir allà, no el tocava, per dir-ho d'alguna manera. És un tema important i és una mirada que en un moment determinat es va construir una mica, doncs mira com es va poder i encara en tenim conseqüències.
De fet encara hi ha zones que estan exposades a que hi hagi construccions il·legals perquè estan en zones inundables. L'Institut de Recerca de l'Aigua Guijón en el parc tecnològic està en zona inundable. Com dèiem, o sigui, per les provetes d'allà només han d'obrir la finestra en un moment determinat, vull dir...
Això feia la broma, ells mateixos feien la broma sobre això, però... Però és veritat, és veritat, és una zona que com a l'Unyà puja, és inundable, segurament fa molts anys que no hi ha aquells grans perills que hi havia hagut, però no deixa de ser una zona inundable. Bé, jo crec que el sistema, ara semblarà que sigui jo molt d'esquerres, molt comunista i tal, i no és veritat.
Però el sistema s'ha anat de les mans. És que és una vegada més la constatació, vull dir, que la pela tot ho pot. O sigui, aquí hi ha moltes normes, però una miqueta de seny n'hi ha molt poc. I la gent no entenen, vull dir, que hi hagi cases que estiguin construïdes en llocs que són inundables.
Ve una dana, ve una història d'aquestes i després se'n dona en compte que canvi climàtic, més estupidesa humana, igual a desastre, o caos, directament, no? No, però hi va haver-hi uns anys que... T'ha quedat bé, t'ha quedat bé, hem quedat allò... Quina capacitat... No, no, però abans tu parlaves això mateix de l'Institut Català de... De recerca de l'aigua, és veritat...
El Trueta i el GEC de Sant Pons estan en zona inundable, és a dir, i fa 5 anys i mig es va veure claríssimament amb el tema de la glòria. És curiós, fixa't, hem començat a parlar d'aigua i parlem de massa aigua, quan normalment, com ben pau, parlem de poca aigua.
I és així, escolteu, després parlarem de fires i ciutat, però ja que el tenim aquí, l'última vegada estàveu a punt de posar nom a l'estació d'aforament, estàveu a punt, me'n refereixo a l'Ajuntament de Girona, a petició d'Aigües Vida, en un acte, va ser un acte maco...
no hi vaig poder insistir, però el vaig seguir, vaig seguir el teu discurs, que tot sempre és allò, va ser un discurs molt amable, però no vas deixar de repartir algun mandoble per allà, perquè a vegades dir el que pensaves, hi havia la consellera Silvia Panec, hi havia l'arcalde Lluc Salelles, el tema era que sota el pont de la barca, el primer de tota la vida, es va batejar l'estació d'aforament que hi ha amb el nom de Francesc Fabri Girona.
Que ja té un carrer a Girona, i que se me va dir, bueno, Pau, ja té un carrer, com diuen que més l'hi posarem en aquest. Jo, bueno, quin problema hi ha que tingui un carrer i una estació d'aforament? És que les estacions d'aforament no tenen nom. Bé, a partir d'ara potser... Doncs mira, ara sí, sobre la vena. Les estacions d'aforament podiran...
perquè n'hi ha 80 a Catalunya aquesta és la primera que se li ha posat un nom però jo ahir m'ho preguntava aquest del diari ara i jo li deia jo estic convençut que hi haurà més estacions que se'ls posarà nom és que seran santuaris l'aigua cada cop no és apocalíptic ni catastrofista és una qüestió que és molt fàcil d'entendre cada vegada hi ha més necessitats es creen més necessitats hi ha més gent amb més necessitats diguem-ho així i cada vegada plou pitjor
també diguem-ho així, perquè l'aigua no desapareix, sinó que el règim és diferent, perquè ve tot de cop molta, després molt de temps sense, i hi ha desajustos. La suma de tot això, més que no l'administrem, perquè en perdem la meitat en les xarxes urbanes, en perd la meitat pels tubos, a més a més no es controlen els drets d'aigua, vull dir que tenen els grans tenidors d'aigua, els grans captadors d'aigua,
Què passa amb la cabana porcina? Què passa amb les embotelladores? Exportem aigua com si tinguéssim el Danubi. Què collons és això de vendre aigua quan no tenim aigua ni fora nosaltres? És un absurd. Drets que són de segle XIX. Aquestes embotelladores tenen drets centenaris i continuen fotent els pous més fons i no hi ha collons d'entrar allà dins a mirar a veure si han ampliat el pou o no han ampliat el pou. És que el nivell ja no és de pous il·legals que no es controlen i ni hi ha un colló.
no, no, així és perquè estic emprenyat ja ho sé que és de malament no, no, no de malament no, però sí que et demanaré només una cosa no, no, que com parlis mires el micro perquè com que tens la cosa aquesta de girar la cara i parlar llavors no se t'acaba d'escoltar no, estàs bé, lògic ho vull acostar aquí sí, sí, sí no, jo crec que hi ha un factor que és important quan parlaves de bueno, ja té un carrer, no?
Posar nom de les coses és important, perquè els dona visibilitat, ens permet parlar-ne i també ens permet fer tot el que l'acompanya, que és aquesta pedagogia, aquesta conscienciació. I potser sí que s'obre la veda i que les estacions d'aforament, aquesta vuitantena, puguin tenir nom.
Perquè també és una manera, això, de fer-ho visible i, evidentment, de fer un reconeixement d'un compromís d'una persona amb una causa. S'entén que el que rei era, per aquest compromís més oies, més genèric, més ciutadà, però que aquest és per una causa. Per tant, jo crec que és una molt bona iniciativa, perquè si les coses no tenen nom,
no les coneixem trec la llibreta del geògraf la toponímia clar, els no-llocs no els pots ubicar els no-llocs no són res són espais intermitjos entre un lloc i un altre lloc en el moment en què els signifiquem prenen una singularitat prenen una identitat
Aquells no-llocs passen a ser quelcom que la gent referencia i aprecia, defensa, millora, interactua...
es converteixen en punt de pas o de trobada, per tant ja formen part de la nostra cosmovisió del territori. Hi ha zones a Girona on hi ha no llocs que existeixen i no passa res, els donem nom, no? L'altre dia es va inaugurar en un espai d'un esponjament que es va fer fa uns anys enrere...
Una plaça que no té cap número de residència, que és la plaça Neus Català, en el barri del Pla de Palau. Bueno, serveix de moltes coses, no? Dic aquell espai Neus Català, algú potser diu, ostres, l'Ajuntament hauria de fer coses més concretes i més reals i deixar-se de plaques i simbolismes. Bé, potser tot.
Al barri de Sant Narcís, també amb una cruïlla que hi ha entre el carrer Maradeu del Mont, el carrer Narcís Xifra, el carrer d'Hispanitat, es fa una triangulació que algun veí un dia va dir, això, per què no hi posem un nom, no?, perquè és un punt de trobada.
més és com un Five Points a Nova York, perquè s'ajunten com tres carrers de tres espais, el del Camp de Bèlid, dels Jardins Ignasi Bosch i Reig, i l'altre dia vam fer una mica, vam aprofitar per fer una mica de xefla, que eren fires i vam lligar-ho amb la penjada de la mosca, que és una tradició que ens hem inventat fa quatre dies, però que ja l'hem convertit en tradició i no passa res. I a les estacions d'aforament trobo que
que igual, és a dir, signifiquem els llocs i així es prenem consciència del que eren, del que són, de qui ha passat per allà, de persones compromeses amb la ciutat, com en Francesc Ferrer, i el carrer que té.
és a tocar d'allà, de fet, és un carrer que ara mateix està ubicat en un barri, tu que ets de moviment veïnal també, Roger, que no és reconegut per ningú i ningú el vol. Aquell espai, els de Fontejau diuen, això no és nostre, i els de Sant Pons diuen, això està a l'altra banda de l'N2, per entendre'ns, no? I aquell espai està en terra de ningú. El de...
El de la residència de Joan Sunyer, els dos hotelets Ivis i l'altra residència. Exacte, sí, sí, sí. El gran referent que tenim els gironins és que per darrere tanca el Costa Vella. Aquell carrer que es va batejar, i correcte, no? Bé, de moment no té barri.
Bé, això havia passat... A veure, hi ha un problema, i s'ha vist ara fa poc, amb un intent de canvi de nom de la plaça del Calvil, que volíem posar-li el nom de tota la vida, que no el popular, que el popular és la plaça del Núria. Però treure l'oficial, que era el del poeta Marquina, que era el reconegut feixista, els veïns que van votar... Els pocs veïns. Molt pocs. 50, 34... Que hi ha significatiu de l'interès que això va representar. Però jo...
Particularment això, i li vaig comentar a l'alcalde, no hi estic d'acord, ja sé que la llei marca que s'ha de consultar els veïns, ja ho sé que la llei marca, però si el nom s'ha de canviar, s'ha de canviar, i llavors això qui va decidir és l'Ajuntament, o la Comissió, el nomenclat, o qui vulgui. Jo particularment penso això, però bueno, ho deia perquè s'ha vist...
S'ha vist el problema que hi ha. Què ha passat? Que tenim gent a la que volem recordar, i amb les normes que marca, que hagin passat uns 5 anys, crec que són, ara en Joan me deia que sí, que es puguin posar noms. Què ha passat? Què hem tingut?
molts de carrers que realment el que no tenien era veïns. I ara s'estan fent el carrer Lafrenzina-Boris, és a dir, els carrers, per exemple, del Roberto Bolanyo, de la zona de Domeny, que ara s'estan construint i, per tant, tindran la seva funció. Jo aquí sí que volia apuntar, perquè parlem de les coses que tenen nom, però llavors també tenim...
Noms que s'han com difuminat. Aquí ja havíem comentat un dia el tema del pont de Can Vidal, però sí que, per exemple, hi ha un nom que no és un nom de carrer, però hi ha la Rodona, que també és un espai que segurament a molta gent de Girona li costaria ubicar i...
Jo m'he fet un fart d'intentar l'explicar perquè és, per mi, l'Arrodona que, diguem-ne, és el meu barri, era un barri de Sant Eugeni, la gent diu, què és l'Arrodona? Doncs mira, l'Arrodona anava des de la farinera Teixidor fins al que ara en diguem el pont dels Maristes, més o menys, i per l'altre cantó agafava tota la zona que anava des de la cartera nacional d'Os i les cases de...
les set cases que hi havia hagut que ja són desaparegudes fins al Col·legi de les Dominiques i per tant molta gent no sabia que el que és l'avinguda de Sant Narcís no era Sant Narcís perquè era l'avinguda de Sant Narcís sinó que fins on hi ha el carrer que ara és el Passeig d'Olot tot allò era la Rodona i era un barri on hi havia viscut tot allò era la Rodona i això
Ara s'ha canviat, però això era l'Arrodona que era un barri de Sant Eugènie, és a dir, el municipi era Sant Eugènie. Hi havíem viscut, mira, a prop de l'Arrodona, que no sé per què tenia el nom, però que hi havia una plaça que era l'Arrodona allà al mig, allà hi havia viscut, per exemple, Prudència i Bertrana.
i altra gent coneguda i allà hi havia nascut l'abat emèrit ara de Montserrat a Camp Magí el nom de la família l'abat Josep Maria Soler vull dir que té una tradició però que s'ha difuminat amb aquests nou barris Sant Eugènia per exemple abans ara es parla de Sant Eugènia i Can Givert Can Givert no deixaven de ser les solreses de Sant Eugènia perquè no hi havia si dos set masos i res més canvia el...
el paisatge urbà i s'hi ha d'adequar també els noms però aquestes referències està bé però jo crec que és bo mantenir això, que hi hagi algun motiu, alguna excusa
perquè expliquen una història, perquè tenen un origen i perquè si s'han difuminat o perquè hi havia quelcom allà, com el pont del rellotge, que hi ha el rellotge però no hi ha el pont, doncs... Sí, no hi ha el pont, el van treure l'any 67 o 68, perquè jo vaig fer-ho. Aquell pont és el que està a Palamós, en aquests moments. Sí, sí, sí. Aquell pont és el que està a Palamós. Hi havia el pont del rellotge que es deia així...
I encara aquest dia mirant una cosa que escriuré, perquè ja l'aniversari ho vaig descobrir, passant per davant del Rosaleda, allò vaig recordar el vell Rosaleda, el restaurant del senyor Juli Lara, que tenia aquella, quan hi havia aquella entrada, és a dir, ara han canviat, no?,
i recordava perfectament que davant del pont de la Devesa, davant del rellotge, allà precau amb els cotxes per anar a Rosaleda, és a dir, que tot ha canviat molt. M'ho deia perquè a Rosaleda es va inaugurar l'any 61, i ara... En relació a això que parlava en Joan, vull dir, en Joan Kerr, d'això dels topònims,
Sempre, no sé si aquí ho hem comentat alguna vegada, però sempre m'ha fet molta gràcia. Perquè també li dono molta importància. A més, és una cosa que sempre m'ha fet molta gràcia. Els cognoms nostres, molts, porten referència a algun lloc. La casa d'en Ramon, en el meu cas. El mas d'en Ramon. Però em fa gràcia. I en el cas de l'aigua, i ja saps que jo sempre tiro cap al meu molí...
Hi ha dos toponomis que em fan molt greixer. Un és el pastoral, que és el pas del teral. Es passa del pla de la plana de Vic. El pas del teral? El pas del teral és el pastoral, és la contracció. Aquesta no la sabia, veus? S'ha perdut la T, diguéssim. I és que saltava de l'alçada del pla de Vic a l'alçada de la celva, diguéssim. I aleshores aquí hi havia unes cascades i tal, que amb tot el tema dels embassaments i tal, tot això ja ha desaparegut i tal. Ara n'hi ha una de cascada, però no és natural, però hi ha el pastoral i...
Deixem-ho, deixarem estar. És un tema complicat, aquest. Sí, sí. A vegades és per aquí, a vegades és per allà, el xiste no l'explicarem per entena. No, doncs, i l'altre que em fa molta gràcia és el de l'estartit, no? Que els Comptes d'Empúries, igual que van fer el Marquès de Camps en el seu moment, igual que han fet...
propietaris com els del castell del Solterra, els castells de la Palau, que dona nom al meu barri, el barri de Palau, s'acosta, que està a dalt de la costa, el Palau que està a dalt de la costa, no que s'acosta com jo havia pensat tota la vida. Una costa és un turó...
La meva ignorància és enorme, evidentment, i jo pensava que ens anem acostant a Girona, jo ho associava amb un altre rotllo. És que jo era molt lluny de Girona. Salava, salava. S'acosta, no? El Palau, que crec que hi ha una reforma que està datada del 1495-6, és dels Serriera. Però...
No sa riera com ho escrivim ara, sa riera. Ah, sa riera, la riera. Inclús en algun escrit està escrit amb C de Catalunya, E, espai, sa riera. Hòstia. Però bueno, si llegeixes fonèticament sa riera. Doncs l'estardit, aquesta em fa gràcia també, suposo que us farà gràcia també vosaltres. És que l'estardit va ser quan els comptes d'Empúries van canviar el curs del riu.
I el van voler fer passar més cap a Ullà, que és on havien les seves terres riques, diguéssim, necessitaven regals a Milló. I van desviar el curs del riu, que anava cap a l'escala, i el van passar, vull dir, més cap a l'estardit. I van fer el terreny.
petit. I el ter petit era un desviament del principal, que continuava anant a l'escala. El que passa és que després de l'obrir allà ja el curs de forma natural va anar més cap al sud i per tant ja no va ser el ter petit, va ser el ter del tot. I després va continuar baixant i ara ja el tenim a pals. Jo crec que el ter acabarà anant a Barcelona de forma natural. És a dir, cada vegada...
i els podem traspassar directament com que a vegades ja hi va com que a vegades per ràdio costa de fer això era ironia tirant a sinistre Sant Martí quan si aneu allastret amb tot el jaciment meravellós que reivindiquem poc dels indiquetes dels ibers que diuen això era una illa Sant Martí d'Empúries
amb totes les colònies gregues i després ja la implantació romana, era una illa, perquè el Ter desembocaven allà i acabava tot inundat, no? I llavors, al final, una vegada preguntant-li amb un entès en la matèria, dic, què va passar amb Sant Martí d'Empúries? Què va passar amb aquella ciutat romana potent, no? Tens Tarraco i tens... Diu, que van perdre l'AVE. Dic, què vol dir?
diu al final la via Augusta va decidir no desviar-se cap a la costa i passar recta i ja està va quedar fora de tot i ser un port va perdre el tren va perdre el tren de la història és allò com a Andalusia ara mateix que està bastant tota comunicada a trens d'alta velocitat i tal hi ha una província que és la porta d'entrada a Andalusia des del nord que és Jaén
que és la meva mare, vull dir, que la conec i l'he visitat i he anat veient l'evolució d'Andalusia al llarg de les dècades, ara ja, ha quedat en terra de ningú. No té aeroport, no té estació de ferrocarril a l'alta velocitat, llavors, per anar-hi, allò que s'ha mort un parell, que de tant en tant ens va passant, me cago, en 12 hores hem de ser-hi. Per què? Còrdoba té el tren d'alta velocitat, Granada té aeroport, Màlaga té alta velocitat, Sevilla com a capital ho té tot. Màlaga té de tot.
Màlaga, sí, Màlaga gironeja bastant, eh, Màlaga, perquè ha fet un... O sigui, si fa 40 anys Màlaga no sortia en el mapa, aquesta barreja de turisme excessiu, però bueno, al final s'ha generat allà una col·lúnia... Inversió, Antonio Banderas, teatre... Sí, festival de cinema...
La ciutat la tenen endreçada, van comprar la casa natal d'en Pablo Picasso, que no hauria volgut sentir parlar mai, però bé, és igual, ells s'han reivindicat, tenen el càcer aquell endreçat. És una ciutat que d'allò... Res, m'han anat a Andalusia per explicar... Sí, sí, no, no, passant per Sant Martí d'Empúries. Passant per Sant Martí d'Empúries. Que els faltava el corredor mediterrani, no?
A la Rodona hi vaig viure, al Carre Illa, a l'antic Carre Illa, perquè ara té una altra direcció. Carre Illa que hi havia un pont que superava la Sèquia, un pont també molt estret i sense sortir, a més a més. Entre el curs del Güell i la Sèquia Monà...
o a Sèquia el canal el rec els que són d'allà sempre diuen això de Sèquia Monar és un neologisme Quiren Monar tot aquell espai d'allà generava un espai i sí que és cert que en el nomenclàtor del barri de Sant Narcís que és un barri que podries dir que va des de la plaça Vila de Sal que tothom li diu el Guala però bueno
Fins al carrer... Això també canvia, perquè abans era la plaça dels cinemes, els Lauren i ara és la del Guala. Ja veus. Doncs fins al carrer Sant Eugènia, que sempre n'hem dit carretera, perquè era de Girona a Sant Eugènia. Aquest és el carrer de casa. Aquell espai té fraccionaments. D'una banda, tota la incorporació de les casetes d'Ignasi Bosch i Reig als anys cinquantes,
el que se n'ha mal anomenat Sant Narcís Sud perquè els suds sempre són pejoratius no saps per què, com a geògraf sempre els catalans que som el sud del nord i el nord del sud en canvi les ciutats, i tu saps millor, creixen al sud sí, sí, curiosament i hi ha qui reivindica Sant Narcís Empúries perquè hi ha el carrer Empúries com a eix vertebrador del barri
podria ser un abenallós. Però és cert que a l'altra banda, el nord, que és el sector Dominiques, ni l'escola es diu Dominiques, hi ha una D amagada dintre les sigles del PEDAC, però la DB de Dominiques s'ha anunciat. I clar, jo crec que... El carrer Paracoll. Sí, però la gent diu el sector Dominiques, sempre l'hem dit. El Sant Narcís del sector Dominiques no estaria malament
que es reprengués la possibilitat de dir-li Sant Narcís a la Rodona. Sí, sí, perquè la Rodona ha perdut aquest això. En el nord de la ciutat tenim el pont. Vull dir Salvià, volia dir, però també el pont. Com va el pla de barris? Ho dic per anar diversificant una mica el tema.
Doncs el pla de barris està presentat, és a dir, l'Ajuntament de Girona ha presentat el projecte. Us fa il·lusió, us fa por, com a associació de veïns? Em perdona la pregunta tan directa. A veure, jo crec que hi ha, o sigui, primer, si s'aconsegueix són quasi 25 milions d'inversió. Per tant, costa molt dir que no a una inversió d'aquest calat en el barri,
amb uns anys. I llavors pot haver-hi actuacions que des de la perspectiva del barri es poden veure més encertades o més encertades, més adients o menys. I aquí sí que hi ha posicionaments una mica variables. Per exemple, una de les que genera certa controvèrsia és la possible compra de les deveses
de la família Nadal i que s'incorporin, diguéssim, que passin a ser municipals i amb uns usos que podrien ser bastant semblants com les d'Aveses d'En Bru, per entendre'ns, no? Però, vaja, sí que és una oportunitat també per fer actuacions urbanístiques importants, sobretot tenint en compte que paral·lelament s'anirà desplegant, que encara no està definit, el Pla d'Estileries i que tenim el grup Pont Major,
com uns habitatges que requereixen inversió i que s'han de dignificar, que s'han de posar al dia i no només els habitatges sinó també tot el seu entorn amb alguns punts que especialment sí que requereixen una intervenció.
Per tant, el projecte està presentat, faltarà que d'entre les 80 i escaig propostes que hi ha arreu de Catalunya, en aquesta primera convocatòria aquesta surti. Si no, segurament a principis d'any, al mes de febrer o sis, hi haurà una segona convocatòria fins a cinc intents. Pinta que sí, pinta que sí.
jo penso que no s'entendria que Girona no participés d'aquesta convocatòria la posta de Girona és el pont major i si no és en aquesta primera que m'estranyaria encara m'estranyaria més que no fos en una hipotètica segona
I en tot cas jo dic benvingut sigui el debat, la discussió, si aquesta mesura sí, si aquesta no ens acaba d'agradar, perquè voldrà dir que ho tenim. Però d'entrada avui el que m'agradaria destacar és que aquesta previsió de la vora de 25 milions d'euros d'inversió amb diferents qüestions, no tot és tot xiu per entendre'ns, o no tot és...
és activació urbanística, perquè també aquí hi ha una part d'acció climàtica, per entendre's, i de sostenibilitat, i hi ha una part social comunitària que també, que és un factor diferencial que té aquest pla de barris que amb l'anterior, amb el del tripartit, per entendre'ns. I, per tant, això, a l'espera que resolgui la Generalitat, finals d'any, principis del vinent,
i, vaja, si és que sí, doncs amb molta feina, il·lusionant, per endavant, i per intentar transformar el barri en un barri que ha de permetre, sobretot, que la gent que hi ha s'hi senti més a gust i més identificada, i que també pugui ser un pol d'atracció, també es busca això, que també pugui ser un pol d'atracció perquè la gent hi vagi, i
i amb aquell estigma que encara hi és, i amb aquell element de segregació que encara hi és, que el puguem combatre potser d'una manera també més directa, amb una actuació que no està prevista, perquè tampoc és competència estricta, però que sí que també requereix, i això sí que ho reivindiquem, amb una actuació a l'escola Carme Oguet. Perquè sí que és una escola que se'ns està quedant molt petita a nivell d'alumnat, i...
i dintre un barri com el Pont Major no podem perdre l'educació pública primària i per tant sí que necessitem que potser no a curt però a mig o a llarg termini puguem revertir una mica la situació que hi ha ara a nivell del Carme Huet.
us hi hem tornat una miqueta al riu perquè amb les deveses aquelles que deies que hi passa el ter i que hi ha el canal també i que hi ha exacte hi ha el canal que a més és una zona preciosa fa molts anys com els vam conèixer en dèiem les deveses dels selecians per dir-ho d'una manera perquè estaven al riu dels selecians però que llavors arriba ben bé fins fins el que ara és la zona de la biblioteca fins al pont de l'aigua diguem-ne la zona que hi ha la biblioteca i ja de fet es pot passar per sota el pont de l'aigua
I ja pots tirar cap a Campdurà i podràs tirar cap a Salrà quan s'ha acabin les obres, que ja estan licitades, per poder conèixer amb Salrà. I, per tant, serà una via que serà interessant perquè és una via que es pot fer amb bicicleta, es pot fer peu...
i que llavors enllaça, evidentment, aquí ha de poder enllaçar després també amb Sarrià i a la que travessa Sarrià també ja pots enllaçar cap a Fontajau, diguéssim, cap a Sant Pons i llavors cap a Domeny. Jo crec que és una zona desconeguda per molts gironins que, de la mateixa manera que quan s'han recuperat els deveses d'en Bruca,
que dona gust, per dir-ho d'alguna manera, vull dir, tota aquella zona que havia quedat, i realment es pot recuperar pels ciutadans, per la gent que hi camini, per els que van amb bicicleta o pels que senzillament hi volen passar. Sí, al barri de Pomogé li passa una cosa, o sigui, sí que històricament gran part del barri de Pomogé era Sant Daniel, era el poble de Sant Daniel.
Aquesta és una d'aquestes coses que alguna vegada el teu president de l'associació de veïns ens ha explicat que per anar de Girona a Girona havies de passar per Sant Daniel, que era un terme municipal a part. És a dir, per anar al pont major havies de passar per Sant Daniel. Era la llevia gironina. I...
Ara, veus, ara sí que... Ara sí que... No, perdó, sí, que el Pont Major, o sigui, molta gent, i fins i tot, en mi, que tinc un peu a Pont Major, he vist, però també molta vinculació amb Sarrià, molta gent es pensa que allò hi ha directament a Sarrià la Terra. Aquí hi ha el...
Bé, perquè tota la vessant de Montjuïc que es treta, que fa... No és un congost, perquè li faltaria un lateral, però tot el pedris que et baixa de pedret et fa aquell queixar el petit que hi ha al centre cívic de pedret, diguéssim que allò et tenc... Sembla que la ciutat s'acaba allà.
I sí que és cert, i això no sé si el teu pare ho havia escrit en el quiosc, hi havia alguna cosa o en algun article, que Pontmajor i Sarrià eren una unitat que haguessin pogut segregar-se més endavant. O sigui, quan Sarrià formava part de Girona, Pontmajor i Sarrià tenien una unitat... Una unitat que va tenir forma de revista amb la revista Poble, que era gestionada per dos sectors, diguéssim.
i vull dir que si pel que fos s'hagués segregat el barri a partir de Pedret s'hagués segregat l'any 83 com a Sarriapo Major no sé si hi hagués hagut cap estrip no, però com que hi havia Can Durà que llavors era Salrà
que és de Salrà i que també van reaccionar... Els campdurenencs, no sé si es diu així, sempre diuen que ells eren de Salrà, que allò... És que els canvis són notoris, hem de pensar que tota la zona del Trueta és a Sagradori, també, vull dir que allà hi va haver-hi la gran... hi havia la història que jo l'he llegit a posteriori perquè no la coneixia allò, la idea de la gran Gerona...
de l'arcal d'Ordis del Desarrollisme, els 100.000 habitants d'aquí va venir l'anecció de Palau, Sant Eugènia i Sant Daniel I després la de Sal i Salvià que després es va revertir l'any 83 i el tros de Sant Gregori que diguem-ne que no sé l'any que devia ser però jo crec que ja va ser més
més endavant, no? O en la mateixa operació, potser, de Sarrià, que hi ha... Podria ser que per aquella zona que caigués, no? La idea aquella és que, clar, fins que... Això ho vaig llegir-ho, que és d'aquelles coses que també aprens, eh? Que el terme municipal de Girona...
era el més petit, com a capital de província espanyola, diguem-ho així, el més petit que hi havia i que es va pràcticament doblar amb Sant Eugènia, Sant Daniel i Palau Sacosta. Perquè entres a Gavarras i això també et dona... Tornant els mapes, no? Si mirem...
Els geògrafs mirem des de dalt. Ja també trepitgem, però ens mirem. I des de dalt és un barri que és com un Manhattan, no? És allargassat. Espera't que ara ens hi frenen la grata de cels.
Diuen que baixaran una mica, però vaja. Fins a 8 plantes estava previst. Sí, però diuen que baixaran una mica. Expliquem-ho, perquè nosaltres donem per fet coses. Camp Boades. A la zona de Camp Boades, al darrere, hi ha un pla de millor urbana que permetria, diguem-ne, construir-hi blocs de pisos que anirien dels 4 als 8 i que ara segurament es rebaixaran, no és el que dius? Sí, hi haurà, suposo, vasos comunicants i el que és 4 potser seran 5 o 6 i el que és 8 potser baixaran...
O sigui, el nombre de pisos seria el mateix però no hi hauria l'altre. O sigui, el dret urbanístic, o sigui, l'aprofitament urbanístic ha de ser el mateix però la distribució pot ser diferent.
Quan li preguntaves a en Roger, Jordi, al final no deixa de ser una oportunitat, no? És una oportunitat. Està passant el tren que no passa per Jaén, no? O està passant el carrilet. Que no sigui bienvenido Mr. Marshall, eh? Que no sigui bienvenido Mr. Marshall. L'any 2004, Girona es presenta a la primera llei de barris, ara és barris i viles, i ha canviat conceptualment per tot el tema de tradició ecològica, tal, tal. Girona perd
i Salt guanya, perquè Salt presenta un projecte social o sigui, Salt presenta un projecte urbanístic barra social i guanya i Salt comença a treballar, no sé si eren 7 milions d'euros l'any 2004 ja amb això i Girona entén el perquè s'ha equivocat farem voleres més amples i un pàrquim soterrani, ja no sé on a la frontisa, el Pernoria Teresa em sembla que volíem posar un pàrquim soterrani els quatre vials, travessar les hortes
Escolta, amb l'aigua és igual. Sempre esteu amb punyetes, no? Podríem connectar directament amb Girona West. De fet, no n'hi havia, perquè com que no em baixa d'aigua, diríem pau. I en aquell moment ja va anar així. Si passa quelcom, que Girona el projecte segur que tindrà segones oportunitats i terceres. Girona ja la va tenir una altra vegada. I va fer que el projecte fos molt millor. I el Pla de Barris de Sant Eugènia, Can Givert, que en alguns casos també va incloure...
Sant Narcís, perquè es va entendre com, doncs, encara ara el pots veure, encara pots visitar 20 anys després les millores, i en van faltar moltes, eh?
I Pomajó, que deia que és un barri llargassat, clar, estructuralment, morfològicament, té espais molt diferenciats. Tota la zona històrica ha de tenir un tractament. De fet, ja hi ha una part que està tractat com a barri vell a nivell urbanístic. Tot el desenvolupament d'edificis als cel·les, als cel·lesians, és una altra cosa.
la zona de casa vostra de Tamara, no?, de per allà, és un altre espai intermig amb zona industrial. Cap a on anirà això? Seguirà mantinguent-se aquell espai com a un espai d'indústria mitjana? O això se l'ha d'anar acompanyant en els propers 10-15 anys que vagi cap a altres espais amb una logística millor i allò quedar com a barri de ciutat? I després, bueno...
No faré crítica de l'Aurora, o sí, en tot cas, referir-ho... Fes-la, fes-la, acabaràs fent, o sigui que... No, vull dir, llegiu l'article d'ahir, ja està. Sí, sí, no, no, els pisos de l'Aurora que es queixen que no ha acabat de... Jo només donaré un detall, que és que, a part de pagar-ho els veïns, que ho han pagat, que em sembla que forma part de... Sí, sí, esclar...
ho han pagat sense poder decidir qui ho feia i com ho feia, però és igual, ho han pagat. O ho aniran pagant. El sostre de dues terceres parts d'aquell bloc és de fibrociment. O sigui... Hem reglat una part... Però hi ha un sostre, si recineu i pugeu a dalt, dues terceres parts, és un sostre de fibrociment. És molt precari, aquell sostre. De pat, amb lones, rajols i restes de la pròpia teulada trencada...
no sé, pintar la façana valia 10.000 euros més. I és el primer que vas pensar quan ho vaig veure, vas pensar... Maquillem-ho, si més no, les tapes de l'aigua sense d'allòs i després tot un munt de restes i tota una no negociació amb els propietaris al voltant per fer uns accessos una mica dignes i ja està, i tirem endavant. Vull dir que si es fa...
que no fem operacions en maquillatge ni fotografies en va. Ostres, de veritat, ho podem fer, no ho podem fer, si ho fa l'Ajuntament i després ho fa... És igual, busquem la manera, que sigui la millor. Però tornant a la morfologia del barri, és això, hi ha una zona industrial que estaria bé saber cap on va, hi ha tota la zona cap a les vies, que és més residencial baix...
que també és un espai molt agradable i després tot el gran repte del que ens permet recuperar el mirar cap al riu Girona ja té l'experiència va girar les cases de l'Unyà les latrines van passar a ser melcons llavors tots vam entendre que allò era nostre mai miràvem les cases de l'Unyà llavors a partir d'aquí vam començar a estimar-nos-ho, a defensar-ho i es converteix en la icona de la ciutat
que no l'era, la icona de la ciutat. Per tant, els rius de Girona, que tornin a ser icona, ens permet fer pedagogia, tirar endavant, i tota la part social és molt important. Els carrers dels blocs sindicals no tenen nom, són no llocs.
Sí, tot és grupon major i de l'1 fins al... No es pot viure des de l'any 72 en un lloc que no té nom. No pot ser un número. Això no és Manhattan. No és la quinta avenida. Vull dir, no pot ser. Jo visc en el bloc sindical número 13. Escolta'm, què ens costaria? Posar...
en aquells carrers intermitjos i això permetria i mira que al llarg dels dècades ho he comentat aquí m'ha semblat que m'anava en aquell moment de diferents colors no ha agafat mai força això però estaria bé que els carrers dels blocs indicaels tinguessin nom, el que ells volguessin els que volguessin, els que imposi l'Ajuntament els que el nomenclàtor permeti però sí que és cert i després falten tot el tema escolar
Veurem com es desenvolupa el tema del Narcís Xifra, perquè va ser un cop de destral la pèrdua de l'ESO, però si això ha de ser una oportunitat perquè sigui un centre de referència... Escolta, endavant. I el Carme Huguet és un taló de Quiles que té la ciutat. Una escola preciosa, amb unes instal·lacions impressionants, amb un projecte molt bo. Amb un equip d'abocat a tot...
I no tira. El barri ja no sé si sou 3.000 sumant tot el barri. Potser no falta gent, no sé si vindran per als pisos. I l'altre també, les millores en els sistemes de comunicació, de transport.
Bueno, que la línia 6 s'ha anat millorant, finalment Teixa ha anat incorporant bons... Sí, Teixa i la TMA, que és qui té la competència. Al final, és un barri que ha d'estar ben connectat, però sempre, i això m'ha sentit dir, cal una connexió. Si el Narcís Gifre ha de ser un centre de referència de graus de formació professional, per entendre'ns, a la ciutat,
Els bailets i bailetes acaben l'ESO en el seu barri de referència, si van a la formació pública. Però després, a la que es cullen un grau, aquest grau, si en sort es fa a Girona, no sempre coincideix amb el teu barri. Si ha de ser un pol d'atracció de formació professional, ha de tenir millors comunicacions, no només la línia 6. I l'he reivindicat moltes vegades. Hi ha d'haver una línia que vagi a la rotonda de la Riera de Can Punxa,
i que travessi el pont de l'Aurora, passi pel Truet... A més passa dos cops al dia amb la L16, que és la que va ser rià, però sí que és el pont de l'Aurora, a nivell de transform públic el tenim infrauteritzat.
i el pont de Fontejau no té cap línia de bus urbana que els travessi. Per tant, hi hauria d'haver una línia o unes línies que no siguin radials, perquè el sistema de transport urbà de Girona és molt radial, et fa passar pel centre, i jo si vull anar de Sant Narcís a Germán Saba t'he de passar pel Correus. Quan si aixeco el cap i segueixo el riu...
El tinc allà davant, no? Llavors, la mobilitat del barri també el dignificarà. Que el barri formi part de la ciutat també el dignificarà. I que no es faci por, perquè és un barri amb moltes potencialitats. I fins aquí continuarà.
No, no, per anar tocant temes diferents, perquè estem entrant en la fase final d'aquesta tertúlia, falten 10 minuts per les 11 al matí, us volia preguntar per Fires, perquè avui es farà balanç, ahir es va fer balanç policial, avui es farà balanç...
més o menys polític però entre les fires hi ha un acte que ara és per fires que són els Cacero que m'agradaria també parlar-ne un moment aquest any vam tenir moltes sorpreses com per exemple que hi hagués dos finalistes i que un dels finalistes fos en Benet Salelles amb una història gironina molt interessant
Sí, sí, i un fet inèdit que aquest podés més particular. 45 premis. 45 edicions, sí. Que per tant vol dir que a finals del 31 de gener de l'any 20 farà 45 anys que es va morir injust. Però es va produir un fet inèdit que és que era la primera vegada que un dels seus grans amics Jaume Guillemet assistia als premis.
No hi ha assistint mai. No. I... Doncs va fer una closa magnífica. Sí, sí, sí. Però vaja, sí que dos finalistes, que també és un fet inèdit, no sé si s'entrarà precedent. A més a més, dos finalistes amb altes probabilitats, vaja, jo crec que ho van donar per segur. Que com a mínim hi haurà tres llibres publicats dels que es van presentar al Càcero.
Perquè a més, jo diria que també va ser una de les convocatòries on hi havia més editors i editores, perquè hi havia força convocatòria. I, evidentment, això ho va dir el jurat amb un nivell notable, amb un nivell molt bo, fins i tot parlàvem de la millor edició. En Josep Maria Funallers va dir que segurament era la millor edició pel que feia referència a les obres presentades en general, i en el guanyador, que va fer la broma aquella de dir no puc dir que és la millor casero, perquè clar, jo vaig guanyar l'any...
La tercera convocatòria me'l deia el mambo i quedaria com malament però va venir-ho. Penso que avui fa anys que precisament en Fornelleres va guanyar el premi. Abans que comentaves que hi ha hagut anys que les fires havien arribat a aquesta data i per tant, doncs, això, vull dir, molt content. Jo crec que és un premi que està consolidat i és curiós
Perquè és un premi que s'entén que és per escriptors o escriptores novells i que tinguin l'oportunitat de poder publicar. Però l'any passat, que David Siris hi va quedar finalista...
I que, a més a més, això encara ho parlàvem la primera setmana de fires, el dilluns, quan es va presentar el llibre finalista, clar, el seu plantejament era, no perquè dius, com és que una persona que ha guanyat el Bertran, el Ramon Montaner, que ha guanyat, es presenta al Càcero i diu, perquè és un llibre, és un premi,
Per tant, si és el premi de novel·la curta que hi ha a Catalunya, doncs jo m'hi presento. O sigui que no només el podem reivindicar com un premi que dóna l'oportunitat perquè té una dotació econòmica, diguéssim, molt modesta... Sí, sí. En canvi ha estat una plataforma per molts i molts escriptors que s'hi han presentat, que han guanyat i que després han fet una capeta literària al darrere. L'últim Prudència Bertrana va ser finalista. Sí, Pep Prieto. Sí, sí. I...
Per exemple. Doncs jo crec que va anar molt bé i va omplir la planeta i va estar molt bé. Pau. No, jo volia dir una cosa. En relació al nom dels carrers i tal. Molt bé. Que m'he quedat donant-li voltes a l'assumptura. El teu pare, Roger, deu tenir algun carrer. El pont major té un carrer. Mira, el meu pare, una veïna un dia se'm va queixar i jo vaig dir, ja ho comprenc, perquè té un monòlit, o sigui, una escultura, té... Al costat del cementiri. Al costat del cementiri. Té un carrer
On és aquest carrer? Aquest carrer és un carrer que, si estàs al bloc sindicals, precisament, i te'n vas cap a la via del tren, doncs és un carrer que és perpendicular al Sant Joan Bosco i tira cap a una zona que hi ha sis cases més baixes i que va parar per sota, un pas que hi ha per sota la via del tren.
I que llavors a l'altra banda hi ha el carrer Sant Jordi. I els tres reis és l'un. I el tres reis és l'altre, sí. I llavors té la biblioteca, que també té el seu nom. I sé que una veïna un dia em va dir, és que hi ha massa coses que... Com en Francesc Ferrer. Com en Francesc Ferrer, sí, sí, sí, sí.
jo no ho crec en tot cas jo crec que està molt bé però és que em fa gràcia el meu pare també li va posar un nom del carrer curiosament en aquest cas en el barri de Palau que no té res a veure amb el meu pare el meu pare de Palau no hi tenia i té un fill que hi viu dos faig un apunt però qui primer li va dedicar un espai ciutadà va ser Figueres en una plaça
al barri del Bon Postó de Sant Joan doncs vull dir em fa gràcia aquestes coses perquè segurament al teu pare li passava igual era una generació de gent que miraven de passada desapercebuts o sigui la mentalitat no era la de lluïment si el meu pare més sabria que li fotien el nom d'un carrer segurament és més mort pixant-se de riure perquè no s'ho hauria cregut
Inclusive hi havia una certa conya amb els seus amics, aquelles colles dels dimarts i aquelles coses que feien abans, que està molt bé i s'haurien de tornar a fer. Colles d'amics que es van a sopar i fan les seves conyes i tenen els seus rituals i els seus...
I sempre fotien conya els uns als altres, s'acollonaven, vull dir, fotent allò a la plaça d'en Xavier Montsalvaig, un amic del meu pare, i el tio a dalt d'un cavall, o sigui, s'acollonaven amb el tema aquest de posar-se en noms de carrer i de veu, i ara...
Ara resulta que són ells els que tenen noms de carrers. Jo deia que aquí, en això del carrer de la Creu, que van fer com aquests espais així amb dos escalonets, que els cotxes serveixen, van molt bé per als que van amb cotxe per deixar-hi les llantes. I dic, aquests per terra, aquesta mena d'elevadors, aniria bé per posar-hi estàtues equestres de tots els alcaldes de Girona.
era una broma no, no, no m'ho imagino en Ballesta també també, també ja te vaig a Ballesta el Breve sí, sí hi ha hagut dos alcaldes Ballesta i Girona i tots dos van ser molt greus desgraciadament bueno, desgraciadament sobretot ho deia pel primer que va ser just abans de els últims temps de quan es va perdre un alcalde breu sense entrar a valorar si bo o no però
un longeu director dels serveis territorials de governació. Sí, això sí. Vull dir que al final potser... I encara treballador, diguem-ne, destacat d'aquests mateixos serveis. Diguem que això...
Faro conyos, vull dir, crec que va ser com un accident, no?, a la seva vida de servidor públic, per entendre'ns, que va ser un accident, però que sí, vull dir, que ja mereix humor i tot plegat perquè la situació va ser una mica curiosa, per dir-ho d'alguna manera. Ell s'ho agafa bé amb els anys, però ho va patir, va patir. No, només volia dir una cosa, que en relació a això dels noms dels carrers...
No, em fa gràcia. Diu que plourà, eh? És que tenim una pantalla... Això és interessant, això és important. Estàs buicotejant la intervenció d'en Pau, eh, Joan? No, en absolut. Sí que m'agrada dir una cosa, que els noms dels carrers estaria molt bé que es prenguessin per decisions populars i que fossin realment uns temes de participació social. És a dir, que el que consideri que en aquell carrer hi va haver algú, o en aquella zona hi havia algú que tenia algun motiu per...
Per recordar-nos-en d'ell, doncs estaria molt bé que pogués fer arribar aquest sentiment en el nomenclàtor, no sé què, de l'Ajuntament, i que això es pogués tramitar d'una forma participativa. És que això funciona, és que ja funciona així, en certa manera funciona així, la comissió del nomenclàtor, el rei de les associacions i de gent...
Jo diria que la gran majoria dels noms que s'han posat en zones, carrers, places, placetes, han vingut per aquí, vull dir, des dels carrers, des de les placetes, Mercè Huerta, Narcís, Jordi Aragó, moltes més que s'han fet, la Rodona, Pepa Bouis en aquell moment, van venir, diguem-ne, per intervenció. Sóc jo, que sóc antic, i vull dir, aquestes coses...
Es va regularitzar perquè no féssim com deia en Pujol, que encara poder fer malbé la meva història, i la va fer, va sortir en aquell programa. Per tant, es deixen passar 5 anys, que la cosa maduri i que realment hi hagi una petició i avanci. En el cas del poeta Marquina, només dir, es va fer una votació censitària, només de propietaris,
i això suposava unes despeses i uns costos a la gent enormes canviar llavors es pot optar per moltes altres coses jo no hi estic d'acord però no passa res, només faltaria jo tampoc amb tu gràcies Joan, gràcies Pau, gràcies Roger una tertúlia molt entretinguda se'ns ha fet curta si tot va bé tornarem demà ara són les 11