Notícias en xarxa.
Bon dia, són les 10. Us parla Maria Lara. Un excursionista que feia escalada al Pedraforca, al Bergueda, va morir ahir després de precipitar-se al vessant nord de la muntanya. La seva desaparició va ser alertada ahir al vespre, quan no es va poder contactar amb ell. Es va activar així un dispositiu de recerca amb una vintena d'efectius, incluent-hi el GRAE, el GRCR, amb gossos, drons i també la unitat de comandament mitjana. Durant tota la matinada, els equips van seguir traces a la neu fins localitzar, finalment,
I en clau política, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha advertit Esquerra i Comuns que necessita pressupostos per complir els acords d'investidura i s'ha compromès a aplicar-los fil per randa. Ha acceptat prioritzar el Consorci d'Inversions que planteja Oriol Junqueras i ha assegurat que el govern intensifica contactes amb els comuns.
Hem sabut aquest matí que comuns i govern han acordat augmentar en 106 milions més el pressupost per ajuts al lloguer d'habitants i poder arribar a gairebé 50.000 famílies més. Els comuns calculen que augmenten la cobertura dels ajuts al lloguer en aquests pressupostos del 2026, arribant al 303 milions d'euros es poden beneficiar al 25% de les famílies jogateres en dos anys.
I pel que fa a la mobilitat en aquests moments, continua la situació complicada a les carreteres. A la peça hi ha diverses avaries que en dificulten la circulació. La primera a l'altura de Banyeres, del Penedès, que talla un carril. Una altra a la Roca del Vallès i finalment una altra a Vandellós.
A banda, també registren altres averies, en aquest cas a la 2, a Òdena, i una altra a la B23, al Papiol, que dificulten la circulació. També un accident a la C58 a Montcada i Reixac talla un carril i provoca, en aquest cas, quasi 3 quilòmetres de retencions. A banda, les obres de la 2, a Sant Joan d'Espí, també provoca en aquest punt circulació lenta.
I més de 500 persones es van concentrar ahir a la plaça Fra Bernadí de Manlleu per recordar els 5 joves d'entre 14 i 17 anys morts en l'incendi d'un trastell dilluns a la nit. El minut de silenci va estar presidit pel president Salvador Illa i també per l'alcalde Arnau Rovira i es va tancar amb un llarg aplaudiment. La investigació dels Mossos d'Esquadra apunta que les víctimes haurien mort per inhalació de fum i es descarta una explosió en l'espai.
I pel que fa al temps matí amb alguns bancs de boira, la depressió central i núvols baixos al prelitoral central que s'aixecaran amb el pas de les hores. El cel combinarà també clarianes amb alguns núvols alts i mitjans amb abundants a la tarda, sobretot al nord. De cara al vespre arribarà també la precipitació pel nord-oest que avançarà de manera dispersa cap al centre del país. Avui també s'intensificarà el vent, això serà a partir del migdia,
amb cops forts, sobretot a la costa Brava, al Pirineu i també a les zones elevades de l'est. Després anirà a Ponent i finalment s'estendrà per tot el nord-oest. Notícies en xarxa
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Vols descobrir les noves veus de la lírica catalana? Vine a la quarta edició del concurs de joves cantants, l'espai en què el talent emergent de l'òpera pren el protagonisme. Vine el dissabte 7 de març a l'Auditori Via D de la Casa de Cultura de Girona, amb entrada gratuïta.
I aquest any, amb una novetat, el Premi del Públic. Vine, escolta, emociona i vota la teva actuació preferida. L'endemà, el diumenge 8 de març, al Centre Cultural La Mercè, lliurement de premis i recital amb els guanyadors i guanyadores. No t'ho perdis. Viu la música, viu el talent, viu el concurs de joves cantants de Girona. I recorda...
Aquest any podràs votar i convertir-te en jurat en el Premi del Públic. Organitzen els Amics de l'Òpera de Girona i l'Associació Catalana de Professors de Cant.
Recupera tota la programació a GironaFM.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a GironaFM.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Girona FM.
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM
Viu l'edició més espectacular del festival. Entrades a partir d'11 euros a festivaldelcirc.com
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavinia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM, la gironina.
Girona FM Girona FM
92.7 FM, la ràdio de Girona.
Molt bon dia, entrem en temps de tertúlia de Girona FM, com passen 8 minuts de les 10 del matí d'aquest 18 de febrer, ja tenim el mes de febrer encarrilat, dimecres de cendre, el dia que comença la quaresma pels catòlics, cosa que ningú recorda, i curiosament aquest any coincideix amb l'inici del ramadà, diguem-ne, pels musulmans, que no és sempre així, i això curiosament sí que hi ha gent que ho recorda i fins i tot ho felicita, que és aquell tipus de coses que a vegades...
s'extranya, perquè normalment no sol fer-ho gent que es declara a confessional. Però aquest és un debat que després podem tenir, si voleu. En tot cas, un dia clar, un dia que hem recuperat, les temperatures estan més o menys...
Tot i que diuen que tornen a venir pluges, encara que no molt notables. I per parlar no del dia ni del temps, però sí del que ells vulguin, tenim avui aquí amb nosaltres Antoni Iglesias, d'Iglesias Associats. Molt bon dia.
Molt bon dia, què tal, com esteu? Prop de bé, i tu? Molt bé també, aquí. És que hem portat uns dies que aquesta entrada era allò de dir no funciona el tren, que per cert avui m'acaba una amiga que treballa a Barcelona, em diu que portàvem tres quarts d'hora amb els rodalies parats i que per tant a l'Ibaua de nou una hora llarga tard a la feina. És un tema que hem parlat de col·lapses, hem parlat d'històries, però avui m'ha vingut bé dir, bueno, dimecres de cendre, teòricament,
És un inici de 40 dies de penediment pels que hi creuen i ho practiquen, però... I abans, com érem petits, això, en Quic Juncà, que és l'altra veu d'aquesta tertúlia, i aquí passo ara a saludar. Què tal, Quic? Bon dia. Bé, bon dia a tothom. Ara t'ho anava a dir...
Sí, no ets d'aquells que... Perquè com nosaltres érem petits i en Toni no ho sé, tal dia com avui anaves a missa i tal dia com avui feien una creu de cendra en el cap que era la forma de dir l'inici de la quaresma, la cendra...
s'aconseguia de cremar les palmes de rams de l'any abans, que molta gent llavors mantenia en els balcons de les cases durant tot un any, llavors es cremaven i d'aquella cendra es feia la creu que era el dimecres de cendra, que era la fi de la disbauxa, la fi del carnestoltes i l'inici d'un període, diguem-ne, que els creients encara fan alguns el que en deien la...
ara no me sortirà la paraula, és a dir, que deixaven de menjar, és a dir, que hi havia abstinència i en dejú. Les dues coses, l'abstinència i el dejú.
No recordo. Jo sí, perquè em tocava per generació, això. I era obligat, era un tema pràcticament d'obligació social. Bàsicament perquè jo recordo que era la pròpia escola que et portava a missa en aquells moments, si anaves...
no sé, els col·legis que llavors se'n deien nacionals i per tant públics, no sé, però els que hi havia ordres, allò el dimecres de centre era un dia d'aquells... Senyalats. Senyalats, senyalats. No hi havia més escoles, Jordi, que els nacionals i alguna de religiós. Sí, però vull dir, això, jo deia les religiós perquè és allà on havien anat i jo crec que les nacionals també ho feien, vull dir que era... Sí, sí, sí. Era...
Diria col·legi religiós, però no recordo que fos una cosa tan... Bueno, no ho recordo. No, encara es fa, de fet, segurament s'està fent, el que passa que, diguem-ne, que abans també tenies el control i l'obligació d'anar. A mi se'ls diu, menges, mentre anaves a escola, si anaves a una escola religiosa...
diguem-ne, gairebé havies de justificar que anaves a misa, no si no hi anaves, sinó que hi anaves, és a dir, ho havies de fer, ha canviat, ha canviat molt. I fins i tot he fet el comentari aquest, perquè avui he vist que en un taco de la portada del diari de Girona parlava no sé quants mil gironins que iniciaven el Ramadà.
101 mil. 101 mil, exacte. Que no és així, perquè vol dir que hi ha 101 mil musulmans. Musulmans, que no vol dir que tots ho facin. Que tots ho facin a la ramada. Però m'assembla curiós. Però ho fan molts, eh? No, sí. No es pot pas donar per entès que la xifra de 101 mil...
Tots faran el ramadà, com tots els catòlics i cristians. No tots faran la cuaresma, evidentment. Però ho deia bàsicament perquè m'ha sobtat veure-ho així, allò de dir, i fins i tot és un dia que normalment hi ha partits polítics, d'aquests que es diuen a confessionals, que feliciten l'arribada del ramadà i tal. I dic, no sé si ets a confessional o no ho hauries de fer en cap o ho hauries de fer en tots. En canvi, sembla que la religió catòlica queda...
Queda absolutament apartada i ningú, a mi no se m'acudiria a felicitar-vos perquè comença la quaresma i molt probablement sou batejats, eh? Vull dir, tampoc no us ho pregunto. Jo mateix sempre m'he declarat creient però no practicant, vull dir...
I ahir precisament em vaig parlar molt perquè vaig presentar un llibre a Girona, a la llibreria 22, de l'Antoni Gelón, que és un personatge important, un tio que ha treballat en el món de les farmacèutiques i que també va estar al departament d'ensenyament i de...
i de Sanitat i Seguretat Social, que ha escrit un llibre que es diu Encàrits de Missa, en el qual, diguem-ne, defensa la gent que no creu, sinó que a més a més practica, no? Vull dir, llavors vam tenir un... Va ser molt interessant perquè ell ho va fer des d'aquella posició de creient i practicant, i en tot cas les preguntes les feia, diguem-ne, sabent alguna cosa com a creient, però no sóc practicant d'aquesta... Més un gelom té una visió crítica, no? Em sembla, també de la...
Sí, ell per exemple parla de la creença però parla des de l'esperança i no des de... és a dir, ell critica aquella església de repetició, de càstig que hi ha hagut molt de temps i defensa una església d'esperança per exemple, no surt en aquell llibre però va dir que en tenia preparat ell defensa l'ordenació de les dones ell defensa l'obertura de l'església
I, en certa manera, el llibre està molt bé perquè ell diu que en moltes ocasions s'ha sentit, és a dir, així com 60, 70, 80 anys darrere ningú deia que no era de missa i que, al contrari, la gent hi anava encara que fos només perquè el veiessin, ara passa just lo contrari. Hi ha gent que s'ha de justificar pel fet d'acabar missa.
Tot això ve de la dimecres de cendre, eh? No estem fent església viva, ni... Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do, quina entrada, no? A més, a més, és una entitat que, evidentment, carai, està en certa crisi, no? En certa crisi, en tots els sentits. Ell també ho va dir, de fet, és l'única empresa documentada que porta dos mil anys, eh? Bueno, jo sempre he dit el mateix, és l'empresa que té la millor marca del món,
Té la millor marca del món, té el millor relat del món, perquè tot és fer el bé, i evidentment també té delegacions per tot el món. Llavors, d'alguna manera, el plantejament és allò de dir que s'ha de reformar, no?, d'alguna manera. Ha d'evolucionar. Ha d'evolucionar. Però és clar, com que és una entitat també de tants anys, doncs evidentment li costa.
Però també aquesta involució l'ha portat a 2.000 anys d'existència, no? Potser, no sé, s'ha de mal dir. També té episodis negres que no... Bueno, però tot té episodis negres. Al llarg dels anys i, bueno, és una empresa particular, no? No paga impostos, no paga IBI, o, bueno... Sí, sí, sí. Té avantatges fiscals, que diguem. Sí, sí, sí.
No, té dos o tres temes que precisament ahir els va... Em va fer molta gràcia una frase que va dir l'Antoni Jalong. Antoni Jalong és un home conegut perquè havia estat durant molt de temps tertuliant en el 324 com el feia en Graset i després va decidir que no hi tornaria perquè li van intentar dir del que podia parlar i del que no i ell va dir que a l'edat que tenia això ja...
continua sortint de tant amb en Gracet a la selva, però és un tio molt preparat, intel·lectualment molt preparat, però va fer una frase perquè des de la defensa total de ser creient i de ser practicant, va deixar anar una frase que li deia a la seva mare que em va fer una mica de gràcia perquè en certa manera jo crec que molts l'hem escoltat, que venia a dir escolta i fes el que diuen els... escolta i fes el que prediquen els capellans però no facis el que fan els capellans.
volia dir que en aquells moments ja diguem-ne ja hi havia històries d'aquestes però aquest és el gran canvi perquè ara molta gent jo crec que li has d'explicar què significa el començament de la Curesma aquests 40 dies que van fins a dijous sant quan comença la setmana santa però que tanquen 4-5 dies de rauxa des que dijous passat en teoria dijous passat us recordeu el dia que vàrem estar tots parats perquè hi va haver les ventades i el vendaval
però allà començava el dijous el dijous el dijous llarder que donava inici a la Curesma que es trencava ahir amb els ranjos de Figueres amb la sopa de verges jo diria que ara ens la relacionem més amb el sector gastronòmic amb aquestes fistes que si la coca de llardons jo ho referencio molt més per aquest aspecte que com una tradició
social i gastronòmica i de celebració que no pas des d'un punt de vista religiós diríem aquestes últimes dècades és un tema de respectar i de mantindre les tradicions que són innates a la nostra societat per cert, això que deiem de la setmana passada vull dir que el dimecres va ser el dia de la vaga de mestres
No et devies queixar perquè vas tenir molta gent davant de la botiga en aquella manifestació entre 12 i 18 mil persones. Dijous, a més a més, es va paralitzar el país perquè hi va haver una gran ventada i les mesures que es van prendre van ser absolutament adequades per allò que era l'àrea metropolitana de Barcelona, fins i tot el Maresme, els Vallèsos, en el sentit ampli.
va ser un dia meravellós, a més va fer un dia boníssim, i esclar, no hi havia escoles, les biblioteques estaven tancades, tots els establiments públics estaven tancats, i la sensació aquella que va portar a debat, com ho va viure? Perquè esclar, ja hi va haver-hi, eh? A les xarxes, incidents, és a dir, va passar allò de plou a la plaça Catalunya de Barcelona, plou a tot el país, i no, en aquell cas no plovia, sinó que les ventades eren fortes,
Avui i demà torna a haver-hi ventades previstes a la Junquera que passen de 100 quilòmetres l'hora, però aquell dia a Girona van bufar com amb olvin. Sí que hi va haver-hi a la nit de matinada, hi va haver-hi un pare d'hores de vent, però després va ser un dia més meravellós.
Home, jo penso que s'ha de ser caut, no? Vull dir, està bé que tinguem una emergència al mòbil, que ens l'enviïn, que posin alerta a la gent, però, ostres, justament el dia del bandaval va quedar molt clar, no? A Barcelona sí que realment va bufar, ells no sé quina previsió tenien, potser sí que tenien una previsió de tot el...
de tot Catalunya, després es va anar concentrant però també podien haver anul·lat l'alerta en determinades demarcacions i dir que ja no calia quedar-se a casa
Llavors, bueno, ells des d'aquí va haver el tema de València, que va ser un desastre gros, no? Llavors tothom intenta protegir-se al màxim. Però sí que és cert que no podem anar parant el país així de dia en dia, perquè realment es fa difícil, no? Per exemple, el comerç, nosaltres al matí no va entrar ningú a la botiga, tot el matí, no? Llavors dius, hòstia...
A la tarda sí, a la tarda vam treballar, però al matí, tot el matí, nosaltres vam tenir obert, ens va servir per poder fer feina de dins, van arribar paquets, vam estar marcant gènere i tal, però això es pot fer igual i a més a més atendre el públic en general.
Llavors, al final, suposa que si agafaves el cotxe no hi havia ningú cotxe, molta gent teletreballava o no teletreballava. Llavors, són dies de parada, el primer dia fa gràcia, quan després és una cosa que va passant de forma reiterada, jo crec que de la mateixa manera que tenen un mapa que els indica que hi haurà vent,
haurien de saber o poder acotar millor, i crec que amb el temps cada vegada ho faran més bé. Vull dir que no és una crítica, és una cosa a millorar. Jo sí que soc crítica amb això. O sigui, soc crític en el punt de vista que a mi m'ha afectat personalment, però la crítica és constructiva en el sentit que ho poden fer millor.
després va sortir una senyora que li van preguntar sobre això, no em va sablar bé les declaracions que va fer que deia que des del seu punt de vista ho havia fet perfecte. Home, jo crec que no, justament tens... Jo diria que amb les possibilitats que hi ha de marcar en el territori, allant passarà i allant no passarà, això no es va fer, es va generalitzar massa, i això hauria donat una falta d'assumpció de responsabilitats de moltes institucions i de molts polítics, o sigui...
Abans estava molt clar que s'assumien unes responsabilitats. Ara, davant de grans problemes o de possibles problemes, hi ha com una falta d'assumpció de responsabilitats. Per tant, dius, no, jo això ho paro. És una mica el mateix que pot estar passant. Farem una comissió de serveis o farem una comissió per parlar d'aquest problema. Escolta'm, no, soluciona el problema. No cal que creïs una comissió. Tu ja ets la comissió.
O sigui, tu ets el polític, els teus consellers, o tu ets l'alcalde i els teus regidors. No cal fer una comissió. Ja hi és la comissió. Són els regidors i l'alcalde. O sigui, no cal anar creant, diríem, com unes pantalles per no assumir les responsabilitats que ho feia al cap temps.
separant-ho de la Dana, perquè la Dana el que va ser va ser un problema de negligències o sigui, l'aparato ja hi era els avisos hi eren, vull dir, no cal no cal arribar a aquests extrems de parar un país ja hi va haver una gran negligència política i tècnica perquè això jo em vaig parlar amb gent del món de la protecció civil que hi entén i que l'ha actuat per exemple, una de les persones que vaig consultar va ser en
en Joan de l'Or, que és un especialista, i ell em deia, escolta, els polítics han fallat, però és que els tècnics també, perquè aquí hi hauria d'haver, és a dir, al marge del que digui el tècnic, hi hauria d'haver establert uns mecanismes en els quals tu puguis decidir, no necessites el permís del punt per fer. I llavors hi ha uns protocols, que aquests protocols aquí es mantenen, però que funcionen, que si aquí el polític no donés l'ordre, el tècnic la tiraria endavant. Llavors el que passa és que l'assumció de responsabilitats
és dels polítics. Però, per exemple, jo crec que tot això ve motivat per la Dana. Les últimes alertes s'han pres com a mesura de dir no ho fem. Però, per exemple, hi ha una cosa que van dir, que des de Protecció Civil jo crec que la van fotre una mica al pal, la compareixença que hi va haver-hi, perquè van arribar el primer dia, és que no podem...
per afilar tant dos dies o tres dies després que hi va tornar a haver-hi problemes amb el tema del vent, ho vàrem fer-ho territorialitzat. I llavors, per exemple, els problemes eren a l'Alt Empordà i eren just en el lloc on no havia bufat el dia de les ventades i més vàrem poder fer-hi, va haver-hi algun fallo que alguns de Girona també el van rebre, però en tot cas podies interpretar...
que no era ben bé és a dir, jo crec que les alertes són absolutament necessàries sempre i quan hi hagi la responsabilitat utilitzar-se quan realment sigui necessari després van voler dir que ho van fer per evitar que la gent anés a Barcelona però no pots que ho diguin
Però aquesta és la visió, és la visió barcelonocèntrica, en el sentit de dir, com que aquí no volem que hi hagi, doncs el que no pots fer és part de tot el país, perquè... Aquí hi ha un tema econòmic importantíssim, eh? Algú ho va xifrar, vaig llegir un tuit d'en Joan Vila, tertulià d'aquesta casa, empresari, que em penso, i no voldria equivocar-me, que qualificava entre 900 i 1.000 milions de pèrdues per aquell dia, no? Sí, sí, sí.
I és a veritat que es va fer bé de parar l'activitat a l'àrea metropolitana perquè hi va haver problemes realment seriosos i el tema de les escoles està bé, però ja em diràs, en aquells dies, aquell dia que va ser un dia perfecte, comarca girona, no hi va haver ni un sol problema, no pots parar una activitat així. I de fet, l'arcalde de Figueres, l'arcalde de Girona, van sortir i ho van dir d'una manera bastant clara. Jo crec que anem d'anar aprenguent i s'han de prendre mesures, el que passa que no... que has de tenir seny per fer-ho.
Seny, també és cert que al cap de dos dies, quan hi va haver aquesta alerta molt focalitzada en l'Empordà i no sé quina altra zona, que després al vespre veies que inclús la bola del pení havia caigut, bueno, te demostra que també hi ha hagut un marge... Hi ha hagut un marge a la millora, o sigui que aquestes crítiques que hi van haver en sentit positiu, perquè si bé hi va haver un prejudici molt gran...
Sembla ser que s'ha pogut rectificar, jo crec que això és el que s'hauria d'aplicar d'ara endavant, mirar de focalitzar bé en el mapa quines zones afectaran, i en tot cas, si Barcelona estava molt afectada, doncs, escolta, mireu de minimitzar els desplaçaments en aquesta àrea metropolitana, a menys que siguin coses imprescindibles, perquè hi ha un risc alt de tenir un accident o el que sigui, llavors la gent...
decidirà el que ha de fer. Amb la ràdio, amb les xarxes socials, hi ha maneres, hi ha moltes maneres d'avisar, i una cosa és, si tu vols evitar mobilitat, digues, escolta, la gent que ha de venir a Barcelona que no vingui, però no paris el... Jo penso que no pots suspendre l'educació, per exemple. Tu no pots decidir les operacions mèdiques, tot el tema de suspendre l'educació, suspendre l'educació, suspendre...
crea un gran problema a les famílies. O sigui, on te deixes els nens? La majoria de gent no tenen avis. L'endemà de la vaga de mestres. Exacte. O sigui, tu generes tot una... O sigui, has de vigilar molt amb això. Jo per això dic que a vegades no els volen afrontar els grans problemes, no? No està bé suspendre operacions, no està bé suspendre serveis prioritats... Quan no és necessari. I es va veure que no era necessari. Per tant, hi ha unes pors instal·lades
no assumir responsabilitats. Jo tenia una prova del son el dijous, al vespre, i me la van anul·lar. I li vaig dir, hòstia, m'ho dius en sèrio? M'estàs anul·lant la prova? Perquè me la van anul·lar durant el dijous al matí, cap a les 12 del migdia. És que no va bufar ben.
Ja sabies que ja no bufava. Exacte, li dic, m'estàs anul·lant la prova del son per l'alerta del... I em dius, sí, sí, perquè és que hem hagut de suspendre tot menys coses molt particulars o molt imprescindibles. És el que deia, per exemple, les proves mèdiques que es van sobre de les operacions, però és que a Girona...
no hi havia, no hi va haver cap ni un problema i per tant es tenia d'haver rectificat immediatament crec jo i era complicat perquè l'ordre neix de Barcelona i llavors el tema és aquest és a dir, nosaltres com a col·legi de periodistes teníem un acte que fèiem la presentació en documental que era el monstre a la selva a la biblioteca Raola i el dia abans ens van avisar i diuen no, no, hem de tancar perquè hi ha ordre de tancar tot el que sigui oficial per tant
els metges no van operar, hi ha un cas que es va explicar d'un metge que és de Girona, que treballa a Barcelona, que venia a Girona, que viu a Girona, que havia d'operar aquell dia a Girona, i que li van anul·lar tot, i esclar, què hi ha això? Doncs mira, augment de llistes de...
d'espera, és un tema no, i això no vol dir que no s'hagi d'haver-hi prevenció, a veure, accidents n'hi haurà sempre, és una d'aquelles coses que no és de bon grat explicar, perquè per exemple quan hi va haver l'episodi de pluges tan important que Girona també es va demanar que els comerços tanquessin quan Dunyà estava...
lluny de com va estar fa 6 anys amb la Glòria, perquè amb la Glòria van baixar 550 metres cúbics d'aigua per segon com a màxim, i aquesta vegada en van arribar a haver-hi 350, però sí que hi havia aquella sensació que el cunyà pujava i tal. Però tot això ja, diguem, em sembla bé. Aquell dia hi va haver un desgraciat accident mortal a Palau Sator, d'una persona que coneixia perfectament aquella zona del país perquè hi passava,
però va cometre, diguem-ne, va passar per un pont que l'aigua ja havia inundat i s'hi va quedar, és a dir, l'accident... I coneixia el pont, eh? I coneixia perfectament, aquest és el tema, és a dir, i tots hem fet alguna vegada imprudències i saps que no és així, a vegades hi ha gent que surt a la muntanya quan les indicacions són molt clares que si surts has d'anar-hi molt ben preparat i que si no estàs molt ben preparat millor que no surtis...
i tot i així, a vegades, els que s'hi queden, com va passar també amb els allaus de neu, són gent molt preparada, és a dir, l'accident forma part del joc, no? Però la sensació és que aquesta vegada va envolver el llibatant, i llavors hi ha un altre tema, que esclar, com diria Josep Pla, tot això qui ho paga, ho acabem pagant tots nosaltres, és a dir, para el país... No, no, ho paga el botiguer, que no ha obert... Sí, clar...
ho paga els pares que han d'agafar un cangur i pagant aquest cangur, i així és, bueno, és que ho pot. No, o sigui, realment jo considero que és més irresponsabilitat que no pas responsabilitat. Si digués que posant a balança, la posaria més en la balança de la irresponsabilitat que no pas la responsabilitat.
A més, va venir un mes en el qual va passar tot ara, per exemple... Som la quinzena, una quinzena. A les imatges que tenim a la televisió aquí, que hi ha a la Televisió Nacional de Catalunya, hem vist, diguem-ne, que ahir va... ahir no, ho va fer-ho dilluns, que va reparèixer el president de la Generalitat.
Però és que va coincidir. Un del president de la Generalitat un mes de baixa per una situació greu. La crisi dels rodalies que ens va portar al col·lapse i tot venia precisament del tema de les pluges, de l'accident que hi va haver-hi gelida. La mort d'un maquinista que a més a més va fer molt bé la seva actuació i va salvar vides per dir-ho d'alguna manera.
Però segurament no hi hagués hagut la repercussió que hi va haver-hi si dos dies abans, un dia i mig abans, no hi hagués hagut l'accident amb 45 morts a damunt, em penso que és a Còrdua, no? I llavors el que passa és això, hi ha un accident allà, es crea un estat d'alarma, els maquinistes fan primer vaga encoberta i després vaga declarada, però és que durant 15 dies el tema dels rodalies era el col·lapse, no era el caos. El caos ja forma part d'una certa normalitat.
Però hi va haver un col·laps, es va reparar. Avui mateix el de l'IES continua sense funcionar. L'alta velocitat que havia funcionat relativament bé o molt bé durant molts anys, ja fa un any i mig que les costures rebentaven, però és que ara ja no funciona.
ahir mateix una persona amb les que havíem de deixar el tren va arribar una hora i mitja tard d'una alta velocitat la sanitat està col·lapsada i tenim vagues de metge que ja estan convocades de fet ja n'hi ha hagut i ni tornarà a haver-hi aquesta setmana els mestres han sortit i tornen a anunciar que sortiran les infraestructures estan tocades de mort és a dir, hi ha hagut la sensació aquella que el país se'ns engronava una mica i que no hi havia una...
Clar, res, eh? De tot el que tu has dit està tot... Bueno, l'és de fer, no? Ja se solucionarà sol. Però les gent ens hem tornat més a ells, que és una de les meves teories. És a dir, la gent que treballa a Barcelona està absolutament indignada, però no pots fer gaire. És més que està indignada i queixar-se, i queixar-se amargament, però els trens o van, l'autopista està col·lapsada...
La sensació... Això, Jordi, jo torno al cap de sempre i és així, és un tema que ens han desinvertit totalment. La culpa, evidentment, és nostra i de Madrid, dels dos llocs, una per no haver-te plantat quan t'has de plantar. I és real, nosaltres tenim quantitat de diners que se'n van cap a Madrid i no tornen,
I aquí està el gran problema, o sigui, n'hi ha res més. O sigui, Madrid ha marxat de Catalunya. Aquell tren que... Només ven aquí a recaudar. Llavors no ens tornen res, marxen dels patronats dels museus, marxen de pertot arreu, i no estan invertint en res. Llavors, esclar, això un dia o l'altre es nota. Però això no ve de un any, ni de dos, ni de deu, ni del procés, ve de tret anys. Sí, o vint, el que sigui, eh?
Es deixa d'invertir, a partir que deixes d'invertir i penalitzes a una zona geogràfica de la península, doncs aquí estan els resultats. És que no hi ha més, eh? És molt senzill. Miquel Viera, que també és tertuliat d'aquesta casa, sempre té aquella famosa frase que diu que l'únic tren que va puntual és aquell que surt cada dia de Catalunya en direcció a Madrid amb 70 milions d'euros que ja no tornaran més. Exacte.
O 25.000 milions de dèficit fiscal. A veure, el tema... Avui, per exemple, hi torna a haver-hi un gran debat a nivell de país que també ens afecta a Girona, que és que la Cambra de Comerç de Barcelona ha reclamat peatges, nous peatges per l'autopista. I sentia una miqueta alguns tertulians que deien, bueno, és que aquí ens vàrem apuntar allò del jo no vull pagar...
Jo sempre vull recordar que ens vàrem apuntar, jo no vull pagar, perquè hi havia un fet diferencial a Catalunya en relació amb els altres punts de la península, els altres punts de l'Estat, que és que als altres llocs no necessitaves agafar l'autopista perquè tenies unes autovies desdoblades perfectes, i en canvi aquí si volies anar a Barcelona, per dir-ho d'alguna manera, des de Girona, des de Figueres, des d'on te sigui...
et veies amb l'únic d'agafar l'autopista, parlo de fer-ho per carretera, però sí que és veritat que tothom sabia que els pedatges s'acabaven, de fet es van allargar en el termini, però tothom sabia, des de Catalunya es va parlar al govern espanyol d'implantar una mena de vinyeta, però és clar, era una vinyeta que s'havia d'implantar a tot l'Estat i la resta de l'Estat. Van dir que no, que ells no pagaven.
Què passa? Ara l'autopista, que abans era una eina segura per anar a Barcelona, cara però segura, ara no és segura, està col·lapsada, és perillosa i estem en el començament perquè els peatges, ara parlo de memòria, es van acabar el 21 o 22, per tant fa 4 o 5 anys. D'aquí 10 anys què passarà? Tornarem a tenir rodalies?
jo recordo que quan hi va haver justament aquesta retirada de peatges vaig ser tertulià d'aquí i va ser un tema que em van parlar i llavors, bueno, en general va ser una mesura com molt ben acollida i tal, i en aquell moment ja ho vaig dir dic, ostres, a mi no em sembla bé i algú inclou em va dir, home, que ja seria hora i tal, home, a mi no em sembla bé perquè una, abans pagaven els usuaris
era car però pagaven els usuaris ara pagarem tots dos jo portava uns dies anant a Barcelona amb cotxe perquè jo per exemple aquest mes estic comprant vaig pràcticament a Diari Barcelona i vaig amb cotxe per un tema personal que a més és molt més fàcil bellugar-me sobretot a l'hora de plegar que pots tornar abans o el que sigui
L'augment que hi havia de vehicles ja era d'un 30% mínim, sobretot camions. Llavors, molt més perillosa hi havia accidents diaris. Llavors dius, el manteniment que hi havia fins ara, que hi havia una empresa que se n'encarregava d'un manteniment, quin manteniment hi haurà? Perquè, esclar, si fem el mateix manteniment, però ara hi ha el 30% més de cotxes d'entrada d'aquell manteniment, ja és insuficient, quasi segur. Però sobre allò venia finançat per una empresa privada.
De cop, això aquí se'n farà càrrec, i llavors jo ja vaig comentar, tan sols deixant el peatge de la Jonquera i que els cotxes estrangers paguin, tu vols fer-ho gratuït a la gent d'aquí, que jo ja no hi estic d'acord, però...
Ho vols fer el gratuït? Perfecte, però almenys els estrangers que paguin. L'altre l'has de fer a Portugal. Això era la vinyeta. Però estem parlant de dues fronteres, no estem pas parlant de ficar una vinyeta a Burgos. El que estàs dient tu és que, per exemple, tots els camions que venen d'Europa i que travessen, tots els turistes que venen, que han passat per França, que les autopistes més cares ja han pagat, el viven aquí...
i no paga res i per tant el manteniment va directament als impostos que paguem la gent utilitzi o no utilitzi llavors això és fer una vinyeta o el País Basc el que baixava era que anar i tornar a Barcelona costés 18 o 19 euros que era el que ens costava però per què? per el fet que en els altres punts no pagava res però pagar 3, 4, 5 euros que no et faci el manteniment no, no, ni pensar-hi
Si tot Espanya no el paga, nosaltres tampoc. Ah, no, no, jo parlava del conjunt de l'Estat. És un problema d'aquest tipus. Tu no pots tenir una autopista privada en un lloc perquè s'enriquessin només uns, que en aquest cas era la Caixa, i a tot Espanya, no?
El País Vas també paguen. No, però vull dir que és clar, és un... No, sí, és un perjudici. És un perjudici molt gran. Per una zona, eh? A més a més ens passava això. La vinyeta tothom d'acord. Jo crec que... Tu podies triar a pagar...
la resta de l'estat podies triar pagat però tenies autopistes desdoblades aquí i insisteixo que té un tema molt recurrent l'única autopista que en diuen nacional allò que en deien l'Eina 2 famosa l'únic lloc que no està desdoblada és entre hi ha algun altre punt però és bàsicament entre Barcelona i la frontera francesa aquí la tenim desdoblada
Vàrem aprofitar els accessos a Girona, acabarem de fer un altre cabril, aquell que ara s'ha d'anar a 80, tot sigui dit, que això va provocar que s'allarguessin les concessions, però això ja hi estaves d'acord. Però el tema és, vosaltres vau plantejar mai des de Girona agafar la Nacional 2 per anar a Barcelona? Mai, perquè és que trigaves el doble i era perillós. Un inferno. És que era impossible.
És que era impossible. Per tant, aquí hi havia el fet diferencial, i per tant és això, i com parlo d'una vinyeta parlo a nivell de tot l'estat, evidentment. A més seria lògic. I el que seria més lògic és que hi hagués una eurovineta marcada ja per la Unió Europea i que servís per tota la...
tota l'àrea, diguem-ne, geogràfica de la Unió Europea, que tampoc és el cas. Sí, sí, sí. Però ara, quan jo deia i feia aquella pregunta, deia, d'aquí deu anys ho tindrem com a Rodalies, que jo crec que ara el manteniment és molt eficient, però, bueno, però... Però és que cada dia passen molts vehicles, eh? És una passada, eh? Camions és brutal, eh? Quan l'agafes, ja pateixes. No, no, ja... Ara quan vas a Barcelona, pateixes. I ara, amb tota l'embolica aquest de Rodalies...
Per exemple, jo abans tardava una hora i quart, una hora i vint per anar de casa al centre de Barcelona. Ara estic tardant de mitjana dues hores. Una hora i tres hores. Una hora i tres hores, dues hores. La mitjana que estic tardant. I tot el lío ve a partir de l'antiga Aslan, allà aquella baixada, allà comença el lío, tant és que agafis la ronda com que agafis Meridiana, i tardes, o sigui, més que dobles el temps que has tardat per arribar fins allà. L'últim mes que he anat a Barcelona, a la zona de Granollers, queden parats.
Els cotxes. Els d'últimes vegades, eh? Dos últimes vegades que he anat a Barcelona, ara ja quedem parats. Hi ha un moment donat que es queden els cotxes parats, i llavors torna a fer l'efecte cordió i tires. Bueno, allà per anar a parets, tota aquella zona, també sempre hi ha molt de lío. Sí, sí, no, no, i a més a més, a veure, no ens enganyem, les obres que s'han fet a la ciutat de Barcelona s'han fet pensades per no facilitar l'entrada de cotxes a la ciutat. Ah, per reduir, eh? Sí, sí.
que jo sempre ho penso, perquè llavors, vull dir, els que han estat en els governs municipals de Barcelona, la majoria d'ells tenen casa a l'Empordà, i no... És a dir, només miren els de fora que hem d'entrar a Barcelona, però no miren que ells venen, i ells no venen en transport públic, perquè no hi venen. Quin és el problema? Que, al sentit comú, diria que seria molt més lògic agafar el trenc, però qui s'atreveix ara amb el trenc, tal com està Rodalies i com està l'alta velocitat, i sobretot pels horaris que hi ha, perquè és el que deies tu, que a vegades...
és a dir, tu hi vas i hauries d'estar 3 hores allà esperant i en canvi agafes el cotxe agafes i tornes, que agafar el cotxe significa una altra cosa, significa pagar pàrquing a Barcelona que si Girona és car i que em perdoni en Xavier Serra que també és tortueu d'aquesta casa que ell diu que no, que es paga el que s'ha de pagar
Jo crec que Barcelona encara és més car, és una sensació de que baixa. Barcelona és car al pàrquing i Girona també. Però Barcelona té molt de pàrquing, que jo sempre en queixo. I Girona també. No tant. Sí, home, en té mil de parats. Parats, sí. Parats són els reis. Els famosos mil aparcaments. Per cert, això no hi haurà...
Jo espero que en les properes eleccions municipals, que ull, són d'aquí 15 mesos, ja comença a acostar-se, anirà en alguns dels programes electorals, perquè és una autèntica alegònia.
Perquè és veritat, parlem de treure cotxes del centre de Girona, n'hem parlat moltes vegades amb en Quic, jo hi puc estar-hi d'acord, en el sentit de treure cotxes sempre i quan hi hagi alternatives, és a dir, el pàrquing que tu tens al cantó de sota la Generalitat, per entendre'ns, però molts dies te'l trobes complet. Sí, sí.
El pàrquing 1 d'octubre, molts dies, no vull dir complet, però també el pàrquing dels jutjats, a més que són alguns incòmodes. Hi ha un pàrquing que per la gent que ve de Girona, mil places a sota, entre l'estació d'autobusos i l'estació del trenc,
que no se sap ben bé perquè són de DIF, algú haurà de negociar amb DIF, s'haurà de crear alguna empresa, s'haurà de fer una sortida que no està prevista però que hi ha possibilitats tècniques de fer-la, clar, quan portem ja amb el tren? Portem 12 o 13 anys amb alta velocitat i no parla ningú. Jo crec que per poder fer allò de dir traiem cotxes, n'hi ha d'haver l'alternativa, és a dir, tu has de permetre que la gent...
Jo, per exemple, fa molts anys que sé que quan vaig al centre de la ciutat o fins i tot quan vinc a treballar aquí, si vull venir en cotxe he de pagar. Això ja ho sabem tots. Això ja ho tinc assumit. Llavors el que passa és que si, per exemple, per alguna raó la gent pogués aparcar a un preu així els aparcaments dissuasius, jo crec que està molt bé sempre i quan llavors el transport públic funcioni bé. És a dir...
No hem de posar traves perquè, com diu en Xavier Dia d'avui, per la fregió de molts tertulians, tot el tema de la zona de baixes emissions i tot el tema aquell que vàrem fer acaba perjudicant a les classes més baixes, que són les que no poden... Hi ha gent que canvia el cotxe cada 4 anys i que no té cap problema. Vull dir que és això. Per cert, aquest dia vàrem obrir un gran debat. Ara mirau en Quic perquè ho va fer una persona que ell coneix molt bé.
perquè una de les coses que s'està parlant darrerament i que el govern municipal, especialment Gullem, diu tenim previsió i tal, és que faran el reforç de les columnes que sostenen la plaça de Catalunya de Girona. Abans que hi hagués les liuades ja van treure sediments, que era una cosa que estava prevista, feia molt de temps, va anar bé. Jo crec que s'han de treure més de sediments, sobretot des de la plaça de Catalunya fins a la desembocadura l'Unià. N'hi ha molts que es podrien treure, però bé...
Però tot allò es feia de treure sediments bàsicament per arribar a les columnes, perquè les columnes, algunes d'elles estan malmeses i s'hi ha de fer una obra que ara es començarà a fer. Però hi va haver, per exemple, la gent que deia, seria el moment de replantejar si hauríem de fotre en l'aire a la plaça Catalunya. Ho va dir un tal Ricard Planes, que em penso que t'ho coneixes bé, eh?
Jo li vaig dir que estava absolutament en desacord amb ell. Jo estic d'acord amb ell. Estic d'acord amb ell. Estic d'acord amb ell en què s'hauria de replantejar la plaça Catalunya. Si s'ha d'arrencar la plaça o s'ha de fer diferent, això ja no ho sé. Però aquella plaça, aviam...
Es diu Catalunya, però no... No és ni carn ni peix. És que no, és molt deslluit allò, hòstia. Allò no té cap atractiu de res. O sigui, és una plaça que no la vindrà mai a mirar. I és una plaça que a dia d'avui... Però una feina provocació li dèiem a Ricard, pensa que si ara traïssim la plaça a Catalunya i no construíssim cap altre pont... Concurs d'arquitectes i...
Hauríem de fer tornar els cotxes pel Pont de Pedra, que és per on passàvem abans per anar al carrer del Carme, que això la gent no se n'ha recordat. Estic parlant de fa molts anys, era provocació. A veure, és evident que... Concurs d'arquitectes, Jordi, i que la gent rumi solucions i a partir d'aquí... Ah, però això sí que hi estic d'acord.
A partir d'aquí, gent valenta per prendre decisions, jo que parlàvem abans, no? Responsabilitats, decisions, gent valenta i que projecti la ciutat a 20 anys. Hòstia... Jo se n'ho ha plantejat, veus, la de la plaça? Jo no hi invertiria, eh? Bé, si s'ha d'arreglar, sí, evidentment, després sí que m'ha plantejat a veure si l'hem de mantindre o no l'hem de mantindre, perquè s'ha d'arreglar. Però si no es tingués que arreglar, ni la tocaria, evidentment, ja està vivint com està. Un gasto menys. Seria bastant pràctic en aquest sentit.
Jo el que focalitzaria és en el viaducte. Això sí que és un gran problema, el viaducte de la Renfe, no? Però el viaducte via desaparèixos, ens recordeu com el... Desaparèixos, tenia que transformar en un passeig com a nou... Passeig. O de coir-lo, perquè va arribar el famós vicepresident del govern, Álvarez Cascos, el 2003, i va dir no només farem un túnel per l'alta velocitat, sinó que farem un túnel...
si anava paral·lel allò ja es va abandonar ningú ha donat cap mena d'explicació valia molts de diners per exemple el Ricard va dir segurament hagués estat molt més encertat fer una gran aposta per Rodolies i aconseguir que el tren arribés a Barcelona si no en 40 minuts amb 50 o 55 ja haguessin fet prou i no hagués fet tot això aquesta és una altra discussió
Però, per exemple, que la plaça Catalunya, ja en l'antic mandat, quan encara era alcaldessa la Marta Madanès, tots els municipals estaven d'acord que s'havia de fer alguna cosa amb la plaça Catalunya. I el tema és aquest, molt bé, treure cotxes. Bueno, treure cotxes, però has de permetre l'accés al barri vell, que al barri vell hi ha gent que té cotxe, hi ha gent que té pàrquings i tot això. Poden fer un pàrquing. Mireu una altra. Sí, sí, sí.
ja que han de reforçar els fonaments. Però és una cosa que, per exemple, el govern de Guanyem va dir que ara no només arreglarien la plaça de Catalunya per sota, que s'ha de fer, no hi ha cap perill imminent que caigui, diuen, però s'ha d'arreglar, és evident que s'ha de fer, però que volen arreglar a dalt. Jo a dalt, l'única solució, diguem-ne, és això, és convocar un concurs, fer-la tota nova...
però que després siguin valents i si hi ha un projecte guanyador i que la gent voti i que ho faci inextensible i que la gent participi al màxim de gent jo recordo un passeig per les vies del tren ja és l'opció que sempre he pensat que és la millor
de correus amb un mirador molt xulo la veritat era una idea espectacular totes les coses reurbanitzades i fas un passeig com a Nova Llor però bàsicament per fer això s'hauria de fer un túnel perquè hi passés aquest tren anava paral·lel amb les obres que havia en casco però que evidentment no es van fer i que ja puc anunciar que no es farà mai no hi torna a haver-hi una operació
Recordeu que el Cidal que hi va haver hi van ser molts anys d'obres, de tot, i segurament una part de la ciutat no ho va notar, però explica'ls-hi als veïns de Sant Narcís el que vàren viure amb tot allò. Això són les grans equivocacions de planificació. És com la variant de la Nacional 2. Si hi havia hagut una visió que ja hi era en aquell moment i es discutia que la solució era ampliar l'autopista,
I al final es va fer, es va ampliar d'un carril, de dos carrils. També es va fer la variant. I també es va fer la variant. Que va quedar curta només d'inaugurar-se. Són aquelles coses que si no es planifiquen bé, no funcionen. I aquí és la gran demostració amb la Nacional 2 i la variant. És així, és així.
I la ciutat què? Perquè ara jo deia 15... El dia 21 quedaran exactament 15 mesos per les eleccions municipals ja mogudes, però la sensació és aquella que ja tot es mou, però, per exemple, no sabem formalment si Enlluc Salell, alcalde de Girona, es tornarà a presentar, però guanyem. No sabem si formalment, encara, si gent Magell, que sembla que sí, es presentarà per Junts. No sabem si Sílvia Paneca, que va ser la guanyadora de les últimes eleccions,
vindrà com va dir que vindria i que ella tenia la voluntat de fer-ho, però que ara evidentment està en el govern amb una macroconselleria a la qual li han arribat tots els problemes, totes les bufetades, no sabem què farà que ara arriba, sabem que a Esquerra diguem-ne hi ha...
ja té un candidat que encara ara és regidor per Sant Julià de Ramis i vicepresident del Consell Comarcal però que diguem-ne que ja controla l'Assemblea de Girona però que hi ha un trencament com és habitual amb Esquerra una d'aquelles coses que seria dignes d'estudi que ha passat
El PP se suposa que presentarà Jaume Barai, si la salut li ho permet. Vox se suposo que també presentarà el seu regidor. L'incògnita d'Aliança Catalana... Estarem divertits, no? Com la veieu, la ciutat, i com veieu aquestes eleccions?
La ciutat jo penso que és molt millorable en molts aspectes i s'haurien d'anar fent d'un a un. Ara mateix una guerra que va tenir el Girona Comerç, a través de la nostra presidenta, és que volien limitar les llicències de...
això de les bicicletes, de botigues de bicicletes i tal, i deia que el comerç hi estava d'acord. I dius, aviam, o sigui, van agafar, van utilitzar, com diuen que el comerç ja hi està d'acord, perquè tenim un prejudici quan és totalment, estem en totalment desacord.
L'equip municipal, perquè això ho deia, això ho va dir la Sílvia Liu, en nom de Guanyem i després Guanyem-ho va fer-ho seu, però Junts va saltar i va dir que de cap de les maneres, que en tot cas, si s'ha de regular alguna cosa, caic amb la caricatura, però com que es va utilitzar, vàrem parlar que si s'havia de limitar alguna cosa, podria delimitar establiments d'aquests oberts 24 hores de menjar, o botigues d'ungles, o botigues de carcasses de mòbil. Vull dir, va ser l'utilització...
Jo sempre he pensat que en el tema de les bicicletes, és veritat, hi ha molts establiments de bicicletes, però serà el mercat el que el reguli. Clar, al final això és la llei de l'oferta i la demanda, i si hi ha una sobreoferta, ja regularà. Ja hi haurà un moment en què aquestes botigues no treballaran tant i alguns es verran obligats a tancar, i ja està, hi haurà una regulació dintre del sector, que ja serà per naturalesa.
Llavors, bueno, no ho sé, hi ha diversos temes que poden millorar la seguretat, que són temes molt repetitius que no s'hi posa... La seguretat segur que sortirà. Que no s'hi posa... Amb la seguretat no hi ha tant de problema, eh? Però no s'hi posa... S'ha d'anar a compte amb això, perquè és un problema que es posa sempre... Es posa, bueno... Home, roben, roben molt, el comerç ens roben molt. Sí, sí, sí. I llavors, bueno... Sí, bueno... Sí...
Nosaltres que tenim un xat d'aquests que és del comerç, constantment sempre hi ha algú que penja un vídeo d'aquest entrat, ha robat. A quina ciutat no passa, segurament? Però jo que viatjo, hi ha moltes ciutats que pel carrer veus policia, encara que sigui patrullant a peu, però és dissuessori.
Aquí no veus, eh? Aquí estan molt pendents de les multes, estem molt pendents dels radars, molt pendents de fotografiar tot, però el que és el policia de peu que es dissuasori, aquest no el veus. Llavors ens trobem en una ciutat que hem d'anar 30, que és difícil accedir-hi, que no hi ha pàrquings, tota una sèrie de problemàtiques que es van sumant una darrere l'altra, i en canvi coses que ens afecten el dia a dia, aquí no es soluciona, no?
No sé, no sé com li aniran al lloc. A veure, a veure, a veure. Jo el que trobo que més a faltar és una visió, i sobretot me passa molt en guanyem, no?, que és una visió transformadora de la ciutat. O sigui, me falta una visió i que la gent l'entengui.
Cuidado, que entengui aquesta visió transformadora. I que la pugui fer és una pregunta. I llavors també que la pugui fer. És de l'oposició que canviaria moltes coses, que quan ha trobat el govern s'ha trobat, diguem-ne, amb les normatives, amb els tècnics, amb el secretari... Sí, sí, hi ha grans temes que encara estan molt aparcats, no? Passa una mica amb l'entrada de Barcelona, diguem-ne, la carta de Barcelona...
tenim aquí el carrer de la Creu, carrer Migdia. Ara sembla que s'hi farà alguna cosa, però ja portem 3 anys que s'hi farà alguna cosa. Falta aquesta visió transformadora. Hi ha temes que són claríssims, habitatge, seguretat, però això, diríem, és un tema de gestió important i que s'ha de fer ben feta, però després jo demano que als ajuntaments una visió transformadora, com passaria amb el país. D'alguna manera, quina ciutat anem a fer? Quina és la ciutat que volem i quina...
Això és el que no veiem. O si l'han explicat, no l'hem entès. No l'hem entès. Jo em passa això, no? O sigui, me falta aquest punt de visió de transformació de la ciutat. Cap on anem? Cap a quina ciutat volem anar? O sigui, me falta ben bé això. L'altre és un tema de gestionar bé la seguretat, gestionar bé l'habitatge, gestionar bé la circulació, gestionar bé el tema de multes, etcètera.
Pots entrar en molts detalls. El tema de l'habitatge és importantíssim a Girona i a l'àrea metropolitana, a l'àrea urbana de Girona i a tot el país. De fet, és així. I la sensació és que es van posar en partit, però, per exemple, ara tot el tema del...
del control dels pisos, hi ha una cosa que és clara, és a dir, si en 25 anys hem augmentat de 6 milions i mig a 8 milions, 200 mil habitants, només perquè aquests habitants de més es vegin d'haver construït uns pisos que no s'han construït.
N'hi ha alguns ara que estan tancats, sí, però la sensació és que en comptes de donar facilitats a gent, a facilitar lloc per poder edificar i donar l'opció a la gent que ho pugui fer-ho, que tot són traves i la sensació... Vas penalitzant el propietari, això és una gran equivocació. Jo crec que és una gran equivocació. És una gran equivocació. I el constructor, eh? El constructor dia d'avui per obtenir una llicència d'obra estem parlant de dos anys, eh? A més de facilitar-ho... Cuidado, eh? Sí, sí, a més de facilitar-ho estem...
I volen comprar un solar i allà després han de fer un estudi, l'ACA, el no sé què, i abans no tan autos... Han passat dos anys. Llavors, esclar, arriba un moment que hi ha moltes traves, no només a Girona, eh? No, no, no. Però, esclar, s'han d'anar... Jo crec que falta molta agilitat. I no és un problema només del govern municipal. No, no, està clar.
Però bé, però... Molt a millorar, molt a millorar. Has parlat de tot això i, escolta, fa un any no haguéssim dit, no hem mencionat ni una sola vegada la paraula recollir d'escombraries, que va ser el gran tema, en el qual, diguem-ne, s'ha fet una implantació i s'ha fet un gir, com diu aquell, farem un gir total de 360 graus. No, els 360 graus és quedar-te allà on eres, que en certa manera és el que ha passat. Ha passat, sí. A la majoria de barris, com acabi aquest trimestre i tornava a haver-hi cinc contenidors...
no necessàriament a les zones d'àrea temporal de recollida, ni en el porta-porta que es mantenen. Jo crec que el porta-porta al lloc de les cases funciona i funciona bé. A nosaltres ens funciona perfectament. Però és evident que diguem-ne que es va començar a canviar per l'últim lloc que s'havia implantat, que va ser Santa Eugènia, que ens hi va haver del Pla i de mica en mica irà. És a dir, ja és allò de dir que no serveix de res queixar-se, sí que serveix perquè hi ha hagut un canvi notori i notable.
que també algun dia algú haurà d'acostar el que ens haurà costat, o el que haurà costat als ciutadans de Girona, que també seran molts diners. Però en tot cas, ha desaparegut una mica, jo em pensava que seria el gran tema. També ha desaparegut el tema de l'aigua, no? Sí, també. Ara hi ha un excés.
no podem parlar de sequera no podem parlar diguem-ne no estem parlant d'escompressió que jo crec que acabarà sortint el campus de salut també ha quedat en un segon terme que és una d'aquelles coses que a mi em fa patir i la sensació és aquesta que en aquestes eleccions que és el que volia dir que estem esquivant la part partidista aquesta
El tema d'Aliança Catalana, les enquestes de Carrer deien, després veurem, perquè les enquestes s'han de matitzar, s'han de mesurar, s'ha de veure a qui presenten, però la sensació és que allò, una altra majoria absoluta, com les que hi havia hagut anys enrere a l'època nadalista, no hi serà, que ni tan sols aquella pujada que alguns donaven del PSC, que diria, tampoc hi serà i que per tant tornarà a ser necessari pactar,
per tornar a governar la ciutat amb una majoria com la que hi ha ara aquests dos anys i mig, perquè aquests dos anys i mig són 17 legidors que poden anar tirant endavant coses, però s'ha necessari, diguem-ne, entendre els partits que porten els seus programes electorals coses molt diferents. Sí, és exacte.
Jo crec que per veure majories absolutes hi ha masses partits polítics en general, llavors s'hauria de reduir. I els números no quadren, és una mica el que diu en Jordi. Aquí l'única formació que pot tindre un manteniment de vot i un creixement són els socialistes, són els únics que més o menys, però el que s'intueix, s'intueix això. Junts es pot quedar per allà mateix, si no hi ha grans variacions,
o en qualsevol cas podria anar cap a perdre algun regidor, i Esquerra farà el paper, aquí a Girona no sé què passa, però farà el paper que sempre li ha tocat fer, i ho guanyem, també passaria una mica el mateix, es pot situar en un mateix nombre de vots o també anar cap avall. Continuem parlant, però serà, perquè ha passat molt ràpid això, vull dir...