Bon dia, entrem en Temps de Tertúdia Girona FM
com passen 6 minuts a les 10 del matí d'aquest dia 3 d'octubre.
Un 3 d'octubre que ens porta records de fa 8 anys
quan una manifestació massiva de més de 60.000 persones
va ocupar els carrers de la ciutat
en un dia de lluita, de vaga general
i de molta incertesa que va culminar amb el discurs del rei.
Un discurs que molta gent encara recorda
en el qual no només no es va condemnar la violència que s'havia exercit
per intentar votar, sinó que, a més a més, diguem-ne,
va abandonar el to de neutralitat que requereix
una prefectura de l'Estat, una missió com la de la Corona.
De tot això, ja fa 8 anys
i ahir vam tenir una altra manifestació.
Molta gent al carrer per protestar contra la detenció
del que s'ha anomenat membres de la flotilla
que es dirigien cap a Gaza.
Els carrers de Girona varen quedar plens, força plens
i després hi va haver una manifestació que, lamentablement,
aquesta és la meva opinió, va acabar amb destrosses
amb un McDonald's del devinguda Josep Tarradellas
que va quedar empastifat de pintura vermella
i que es va trencar tot el mobiliari urbà
que hi havia a l'exterior.
Una pena perquè la manifestació havia estat massiva
i per una causa que molts consideren justa.
de tot això en parlarem amb les 3 persones
que ens acompanyen avui,
dues d'elles presencialment aquí en el carrer Balmas
i l'altra que per feina darrerament només la saludo
a través d'aquestes aplicacions magnífiques
que ens permeten fer ràdio a distància.
Per ell començaré, si m'ho permeteu.
Xavier Villarreal, molt bon dia, què tal?
Bon dia, Jordi.
Bé, aquí, pels cables estic.
Pels cables.
Treballant i treballant espero que ve.
No sé si vols arrencar...
Permetem que saludi vantes en el Ricard Planes,
director i editor de Bon Art
i home del món de la cultura.
Com estàs, Ricard?
Costipat.
Costipat, sí, sí, sí.
Portaves un mocador.
Un mocador.
Quasi prop a l'estina.
Gairebé, però en aquest cas es diu que era més
per causa del mal de coll.
I també m'agradaria saludar,
o m'agrada saludar la Sílvia Castelló,
que la tinc aquí,
que ara feia alguns dies que no ens veia,
i que suposo que està molt enfeinada
després d'un començament de curs.
Si, diguem-ne, algú que és professor
o algú que és alumne
o algú que és mare
té feina quan arriben aquestes dades de setembre,
doncs tinguen un grau universitari,
tinguen costura,
tinguen tanta feina
i a més amb un trasllat entre mig
suposo que la feina ha estat molt alta, no?
Ha estat alta, ha estat un inici de curs,
podríem resumir-ho, intens.
Això aquí vol dir moltes coses.
Però bé, estem aquí contents
de tornar a la ràdio ara amb la temporada de tardor.
Així que gràcies.
I hem trasllat, ja que ha passat,
es pot dir això o no es podia dir?
Sí, es pot dir, es pot dir.
Sí, ja us ha traslladat a la casó.
Ens hem traslladat, estem contents,
estem allà ja.
i res, contents de tornar a estar en algun lloc on fer llar d'alguna manera
i de tornar a començar el curs,
que en teníem ganes.
L'estiu està molt bé,
però començar tot ordenat i tot això.
La veritat és que molt contents, molt contents.
El grau endavant,
el que és costura endavant.
Sí, tot segueix endavant.
El que és el cicle treballant-hi.
Bé, els estem treballant,
els tenim aprovats,
el que passa és que no podem començar-ho encara,
aquest any no ens ha donat com temps,
i el començarem d'aquí a un any,
si de vol.
Molt bé.
Anirem parlant.
Quan hi hagi novetats,
en parlarem.
Jo volia felicitar la Sílvia per tot el que fa,
jo la vaig sentint a les tertúlies,
i a mi em toca perquè la meva mare és modista,
de tota la vida.
Ai, que bé.
Si algun dia havíem anat al Nyi Guiñogui o al Cocosí,
la meva mare era la que cosia.
Oh, que bé.
I jo sempre estava envoltat de roba,
d'aquell guix que marcava el patró,
sentia la màquina de cosir,
i bueno,
i anava amb roba arreglada,
quan els meus amics normalment se la compraven,
i bueno,
jo quan sento això i que d'això esdevingui un grau,
i aquest trasllat me n'alegro molt,
perquè és un tema que considero que s'ha de tenir en compte
i s'ha de recuperar,
perquè,
ostres,
no ho sé,
em toca,
deu ser per això,
aquesta emoció d'haver-ho viscut a casa,
però t'ho agraeixo,
Sílvia.
Nosaltres també som defensors de les causes perdudes,
i que les marujes que cosin arribin a la universitat
ens fa molt feliços,
però a part d'això,
el projecte que estem muntant a Gasol
és preciós,
us convido a que pugueu venir un dia,
perquè no va d'ensenyar cosí i ja està,
va d'empoderar-se a través de la costura,
aquesta paraula quasi una mica pervertida,
doncs de motivar les persones a trobar el teu lloc,
a través de la costura,
per ser feliç i prou,
o bé per poder tenir un futur laboral,
tant siguis universitari,
o siguis immigrant o siguis qualsevol tipus de persona.
I de fet,
per tancar aquest tema,
ja fa molts anys,
em va tocar fundar una associació que es deia Escudella Solidària,
que vam tenir un local al passeig de l'Ordre,
i un dels cursos que vam fer va ser de costura,
que el fèiem ara per, precisament això,
buscar grups d'ajuda,
empoderament a través de la costura,
i també, precisament això que estàs dient,
va haver-hi la mala sort que aquella comunitat veïnal,
per un tema racista purament,
ens va portar a judici,
i ens va expulsar directament,
però quan sento que tot això està...
doncs estem muntant tallers,
estem posant tallers,
estem fent formació,
estem treballant.
Felicitats,
que bé, gràcies.
De tota manera,
ara, si m'ho permeteu,
jo deixeu-me fer com que la Sílvia ha dit,
el tema de defensar les causes perdudes,
i tu, si ja saps de què va,
me n'acabo de recordar d'un gran amic meu,
que ja fa, desgraciadament,
15 anys que ens va deixar,
que era en Tia Salelles,
el pare de l'actual Arcal
i de l'advocat Benet Salelles,
que ell deia,
ell no volia sentir parlar
de les causes perdudes
i sempre parlava
de les causes pendents.
Molt bé.
I ja està bé,
doncs,
causes pendents.
Escolta,
Ricard,
ja sé que estàs,
ja sé que tens una mica
de mal de coll,
però parles molt poc.
Jo escolto,
jo escolto.
Però, esclar,
on te l'has agafat,
aquest,
aquest constipat a Colòmbia,
a Mèxic?
A Colòmbia.
Jo volia fer un petit matís,
el tema de la moda,
primer de tot,
és una de les indústries
més contaminants del món.
Per tant,
que es pugui tornar
a tot el tema
del reciclatge,
és una qüestió
de sostenibilitat
i de medi ambient
de primer nivell.
I de sentit comú.
I de sentit comú.
I després,
per altra banda,
l'excel·lència
i com la gastronomia,
igual que la moda,
també nosaltres
a la revista Bonart
tenim una secció
de moda
que porta
la filla
d'en Salvador García Arbós,
que està
en un dels espais
més importants
de la moda de Londres
i aquí tenim
gent com
Josep Font
que vaig poder anar a veure
una exposició
al Museu Valenciaga
perquè de la moda
també hi ha museus
i molt importants.
i dius
home,
això és un valor afegit
que algunes vegades
dintre del concepte
de cultura
que va siguent
molt reduccionista
l'hem de anar
aixampant.
Per exemple,
l'exposició
que hem pogut muntar
d'en Paco Pérez
en el Miramar,
la Casa de Cultura
de Girona,
no tots els cuiners
són artistes
però sí que hi ha
artistes que són cuiners.
I realment
era una exposició
diguem-ne
que marcava molt
tot això
perquè diguem-ne
es parlava del món
de l'univers
del Miramar,
es parlava molt
del món
de la Mar Damunt,
és a dir,
el que tenim
a la parada
però allà
el que es veia
és que hi havia
una pulsió creativa
brutal
en tot el procés
i si m'ho permets
com que tu
certament has estat
al darrere
d'aquesta exposició
que no vas comissariar
però que sí
que hi vas estar
al darrere
ah, la vas comissariar
també
però hi havia
algun més
amb el fill
d'en Paco Pérez
i la Maria
que és pintora
i que treballa amb ell
la part aquella
si m'ho permets
en què cada plat
que dissenya
en Paco Pérez
neix
és a dir
estàvem parlant
de gastronomia
i d'alta gastronomia
però cada plat
neix
diguem-ne
d'un esbós
d'un dibuix
en el qual
ell
fixa la memòria
de el que vol
que sigui
després a partir d'aquí
treballa tot el tema
això em va semblar
interessantíssim
ahir ho parlàvem
perquè
des de bona hora
també elaborem
un podcast
i entrevistàvem
en Josep Mias
a la Fira Suap
de Barcelona
és una fira
d'art
que s'ha inaugurat
i estarà tot
cap de setmana
ell deia que
ell abans de pensar
primer dibuixa
el seu pensament
és el dibuix
la mà
a nivell de
qüestions cognitives
és molt important
per tant
i en Paco Pérez
això era
la gènesi
era el dibuix
i suposo
un patronatge
moda
la qüestió del grafisme
i aprenem
a través de
la manipulació
de les mans
per tant
no només són taclats
sinó
la mà que aprèn
i això
està molt bé
i avui
avui parlant
de gastronomia
presentem
a Vila Juïga
l'espai
de Vila Juïga
doncs un monogràfic
de futcultura
aquest any
que Catalunya
és la Règia Mundial
vas dir que presentem
com dius presentem
vols dir la revista Bonart
presentem
la gestoria cultural
que val
de la revista Bonart
perquè com que fas
tantes coses
sí
se'ns han agafat
moltes coses
però
sí, sí
és una presentació
que ens fa especial il·lusió
perquè és un monogràfic
que normalment
el tema de la gastronomia
es donava
una visió
reduccionista
plat
menjava
que ja està bé
però hem parlat
del disseny industrial
que està vinculat
amb això
per exemple
amb gent com
Andreu Carulla
en Rafael Marquín
el de la citrallera
i hem parlat
d'arquitectura
d'arquitectura
de les bodegues
dels cellers
dels mercats
els propis artistes
que han estat
molt vinculats
al tema
de la gastronomia
gastrònoms
que tenen
aquesta categoria
d'artista
bé
hem fet
un maridatge
tot tot peculiar
m'encanta
Ricard
permeteu-me
que afegeixi
aquesta visió
que hi ha moltes coses
que poden ser art
ho dic
perquè jo sempre he dit
que al sector de la moda
sí que hi ha
les més fàixons
aquest perfil més de dissenyador
sí que entra en aquesta part
però quan comences
amb una part més manual
o més
de producció
se li va
qualsevol concepte
més
tipus
artesania
o així
i
sempre he pensat
que
li hem de donar
també aquest reconeixement
igual que la cuina
fa molts anys
en cap moment
haguéssim pensat
que pogués tenir
un tipus
de característica
artística
o més
o més
humanista
o no sé com explicar-ho
ojalà
ojalà
puguem aconseguir
també
que el sector
del textil
i de la moda
pugui entrar
també en aquesta fase
moltes vegades
veig
llocs
jo què sé
hi ha projectes
artístics
no?
EO
hola
el món de la moda
també
o sigui
som una mica
també
en aquest sentit
oblidats
no?
o no ens en recordem
som una mica
obsiders
però algunes vegades
és per això
per aquest sentit
reduccionista
que es fa
de les arts plàstiques
i visuals
o de les arts
en general
per això
quan incorpores cuina
nosaltres
vam incorporar
seccions
i vam dir
moda i cuina
són dos vectors
importantíssims
jo sempre faig
el paral·lelisme
amb la cuina
fa molts anys
i penso
ostres
que bé
que bé
que estigui passant
això amb la cuina
i que ojalà
passi el mateix
que ha passat
amb la cuina
també
en el textil
ara es va presentar
a la 080
aquesta setmana
a Barcelona
i me'n recordo
d'haver anat
a diferents
desfilades
i parlar
amb el director
de la 080
de València
i sí que dius
que
com passa en tot
el món de les arts
una cosa és
la indústria tèxtil
i l'altra és
la creació tèxtil
que són dos coses
és igual que parlar
de l'art
o del mercat de l'art
no?
clar
algunes vegades
el que costa
és la gent
que fa creació
i que s'esplagia
no?
doncs
que puguin tenir
la capacitat
de tenir
l'equip
per poder
fer-ho realitat
perquè una de les coses
que ja ho sabeu
o sigui
que van haver-hi
dissenyadors
però després
no tenen mans
que puguin
acabar creant
no?
els tècnics
llavors també
és important
que hi hagi
tot el procés creatiu
no?
o sigui
la falta de talent
Xavier
quan es posen a parlar
pobre Xavier
en tenim aquí
és que
és que ha tocat
un tema
important
no és que
jo estic d'acord
quan amplies el focus
o mires a l'engròs
hi ha el negoci
quan
quan redueixes el focus
veus la passió
de gent que hi ha al darrere
que
que hi posa ganes
que hi posa amor
i que hi posa inventiva
i bueno
és
tant el tema moda
com el tema
doncs
fusteria o el que sigui
la hostaleria
vull dir
és molt diferent
jo hi ha un lloc
per exemple
que m'encanta anar a menjar
que és Camp Masferrer
que està per allà
perdut
a Riu d'Arenes
que quan vas allà
no només gaudeixes
del menjar
sinó de la passió
que hi posa
en aquest cas
el seu cuiner
i amo
i que
mira us ho recomano
Camp Masferrer
està a l'esparra
a l'esparra
a Riu d'Arenes
i veureu allò
de posar
de centrar el focus
a lo petit
i veure
les coses ben fetes
que hi ha al darrere
que bé
però bueno
causes pendents
causes pendents
deixeu-me preguntar
una cosa més
perquè abans he llançat
allò diguent
si et vies constipat
a Colòmbia o a Mèxic
però jo crec que també
és una iniciativa que va
el Bon Art
és una revista
amb voluntat nacional
amb voluntat de país
de països catalans
en català
però que ja fa temps
que s'expandeix
i que també
diguem-ne
té presència
a Madrid
i a Espanya
però és que ara
ja esteu fent el salt
amb una edició en castellà
per tot sud-amèrica
l'intensió és
quan vam fer
l'edició internacional
en castellà
no era quedar-nos
a Espanya
només
i volíem fer
Espanya-Portugal
i després el focus
en Llatinoamèrica
especialment a Colòmbia
i a Mèxic
i aquesta setmana passada
vam fer
la presentació
a la Bienal de Bogotà
i a la Fira Art de Bogotà
i també a la Bienal
de Bendellín
i va conèixer
una mica la realitat
d'un país
amb molt de potencial
i amb molts de creadors
i amb una estructura
totes les dificultats
que pot tenir el país
hi ha molta artesania
és molt potent
Tarell
com Mèxic
de fet
tot Llatinoamèrica
Argentina
Xile
Perú
se li dóna valor
sí
i tenen aquesta pulsió
fins i tot
amb el tèxil
i tenen una pulsió
molt potent
i la ceràmica
i per això
que ens interessava
posar una mica
aquest focus
que algunes vegades
el concepte anglosaxó
Estats Units
després passant
pel Regne Unit
i deixa
aquestes noves centralitats
que cada vegada
agafen més centralitat
amb un paper secundari
fins i tot
amb mitjans de comunicació
vam veure que
després de viatjar
bastant
per aquí i per allà
vam veure que
faltava posar-hi una mica
més de foco
i vam decidir
fer el salt
no ens vam
immigrar
no vam migrar
però sí que vam
veure que era important
tenir aquests llaços
que ja hi són
i de fet
a la que grates
una mica
veus les relacions
que hi ha
bilaterals
entre
entre
no
tot el
Llatinoamèrica
i Europa
i nosaltres
doncs
crec que pot ser
no només Madrid
té aquesta centralitat
Barcelona la té
i molt potent
i no l'hem de deixar
de perdre
no
García Márquez
no va venir a viure aquí
per casualitat
ni en Vargas Llosa
perquè hi ha empreses
editorials molt potents
i perquè
la coexistència
de
no
de
de
tots aquests imaginaris
val la pena
doncs
aprofundir-los
molt bé
hem fet allò una
bona entrada
parlant de moda
parlant de
de cultura
de cultura
ja està bé
parlant de gastronomia
parlant de cultura
parlem molt aquí
tant com puguem
deixeu-me
per això que us parli
del tema
no sé
ahir
en aquests moments
diguem-ne a Barcelona
encara hi ha
talls de carreres
grans mobilitzacions
les escoles
estan
estan cridades
a la vaga
i ahir Girona
hi va haver una
una manifestació
important
la policia municipal
va xifrar-la
amb 1.500 persones
jo que la vaig veure
estic més d'acord
amb el que escriu
avui en Xavier Castellona
el punt que diu
que era prop de 5.000
hi va haver molta gent
realment hi va haver
molta gent
i em va sorprendre
i en altres fons
doncs
el que està passant
en aquests moments
amb Aigües de Gassa
amb la
amb la gent de la flotilla
ja que diguem-ne
que en aquests moments
de la qual
no se n'en sap
absolutament res
i amb el patiment
per la part
dels familiars
de totes aquestes
400 persones
dues de les quals
són
gironines
l'Adrià Places
de Girona
i la Tara Badum
de Banyoles
que estan
en aquesta flotilla
avui hi haurà
junta de portaveus
a l'Ajuntament de Girona
per decidir
si es prenen
algunes accions
algú demanava
que es desplegués
la bandera
palestina
també hi ha
una aportació
de 40.000 euros
per part de l'Ajuntament
a la causa
en fi
no entrarem
ara
en temes
geoestratègics
menys que vulgueu
però sí que és veritat
diguem-ne
que la gent va
surt al carrer
i que com a mínim
aquesta flotilla
ha aconseguit això
ha aconseguit
mobilitzar
molta gent
un campament
que es diu
estable
i sense data
d'acabament
a Barcelona
i una certa moguda
era l'objectiu
era l'objectiu
al final
visibilitzar
i conscienciar
la gent
i que surti
al carrer
davant
del que és
una evidència
que hi ha un genocidi
i que
els estats
doncs
molta cosmètica
però
poca acció real
ahir
doncs
sí
doncs
a Girona
amb tot aquest record
encara viu
de l'1 del 3 d'octubre
doncs
es va tornar a veure
gent al carrer
un 1 i un 3 d'octubre
que han passat
lògicament
doncs
en segon terme
en molts casos
per l'actualitat
però que
ja et dic
que ahir
doncs
sí
va haver-hi una manifestació
molt gran
no tan gran
com la del 3 d'octubre
com dius
que per cert
recordo
fa 8 anys
em tocava anar a mi
a la capçalera
d'aquella manifestació
com a membre
de la plataforma
o coordinadora
no sé què
l'organitzar tot
ja ni recordo
i continua
com a causa pendent
per un paternalisme
que ningú va demanar
però bueno
fet aquest incís
la manifestació d'ahir
no només aquí
sinó en altres llocs
evidencia
que
que la gent
comença
a prendre consciència
d'allò que està passant
hi havia algú
que deia
que les guerres
són quan
el teu estat
te diu
qui és el dolent
i les revolucions
són
quan tu ets capaç
de
de saber-ho
per tu mateix
i jo crec
que la gent
mica en mica
doncs
està traient
la careta
el que és
doncs bueno
una actuació
nul·la
dels estats
el que és
una hipocresia
absoluta
i el que és
doncs
no sé
un
un
una plaença
contra el que serien
els lobbies sionistes
a tot el món
que fan que facin
i desfacin
perquè al final
no és
l'estat d'Israel
sinó que principalment
és el seu govern
i és
aquest lobby sionista
el que
el que està cometent
aquest genocídic
i no ho sé
la veritat és que
la gent es mou
però no sé
quina repercussió
tindrà
a nivell
de governs
a Girona
hi ha
aquesta proposta
de penjar
aquesta bandera
però no sé
si passarà
perquè hi ha uns
equilibris interns
i lògicament
una part dels socis
no voldrà
que és junts
que ja no va voler
ni signar
una declaració
institucional
ahir al Parlament
de Catalunya
doncs no sé
si voldrà
una bandera palestina
i els estudiants
que es mobilitzen
ara a les 12
em sembla
que es trobaran
al rectorat
i bueno
doncs tot
com ha de ser
que comenci
des de les generacions
més joves
que prenguin consciència
que empenyin
i que al final
facin caure això
i acabi aquest genocidi
perquè és que ja no té nom
ja sincerament
despertar-se cada matí
i veure que continua
és d'una vergonya
de la que no sé
si ens en sabrem
sobreposar
a nivell d'Europa
ja ho hem patit
amb les morts
a Mediterrani
ara amb això
i demostra això
que Europa
no és ni un projecte
ni res
no és una qüestió
d'Europa
és com veus
quin paper
galdós fa
a la ONU
o entitats
que tenen
la capacitat
de frenar
tot això
també és veritat
que el lideratge
d'Estats Units
a la contra
no hi ajuda gens
jo crec
que els Estats Units
té una guerra
una guerra civil interna
molt potent
que ja va quedar clar
quan en Trump
va mobilitzar
la gent cap al Capitó
li va produir
i encara no sé
com pot ser
president dels Estats Units
i ara
no
està frenant
doncs temes
de...
Bueno ha presentat
un pla de pau
que diguem-ne
que...
Conté un ministeri
de la guerra
que s'amaga
que s'amaga
doncs
d'una certa voluntat
d'explotació
perquè cal recordar
allò que va proposar
per a casa
és a dir
de ruir tot
i fer un gran
un gran ressòcter
però a Europa
el problema és
si seguir
el vasallatge
als Estats Units
o començar
a tenir entitat pròpia
que hi té
no, no
això ha sigut
fins i tot
en temes energètics
quan hem hagut
de tenir una dependència
i no
t'has allunyat
de
no
de Rússia
jo
esclar
el paper
dels Estats Units
pressionant a Rússia
esclar
sembla que només
es vegi
des d'una òptica
no sé
Europa
no ha marcat
perfil propi
i els seus
socis interns
amb les seves dinàmiques
econòmiques
doncs
han predisposat
això
potser és que Europa
s'ha donat compte
la seva petitesa
davant de monstres
com
com
com
Rússia
en el sentit
gran de la gran Rússia
com els Estats Units
que estan en aquesta
deriva interna
molt complexa
en la qual temes
com la llibertat
de premsa
i d'expressió
estan en qüestió
la primera esmena
i un
del que no parla ningú
però que és el que
és el futur
que és la Xina
no, no
el present
és
a nivell asiàtic
no?
Europa
és com aquell noble
que té títol
nobiliari
però que en realitat
no té res més
l'únic que pot fer
és empenyurar
totes les seves riqueses
i ara tiren
d'un colonialisme
que se li està
desfent
per tant Europa
ara s'ha mirat el mirall
i jo crec que ha vist
que pinta
la seva petitesa
potser
no acaba no tenint
força
potser ens hem
acomodat
i no hi entenc
molt
però al final
és com que
el País Vell
s'ha acomodat
i no ha estat
valent
per apostar
realment
pels talents
o per
el sovi
s'ha de donar
compte una vegada més
de la seva petitesa
i que no pesa
en el tema mundial
però com que havia sigut
com que havia sigut
és referent
o sigui
vagis on te vagis
tothom vol semblar-se a Europa
amb estàndards democràtics
amb totes les limitacions
que pugui haver-hi
amb qualitat de vida
amb arquitectura
amb moltes coses
evidentment
que molts altres estats
a nivell mundial
han crescut
s'han desenvolupat
però encara té
aquesta singularitat
el que passa
és que
és el que diguem
una cosa
és que tinguis
aquest valor simbòlic
i l'altra
és el pes específic
el pes específic
no el tens
amb 300 milions d'habitants
no els tens
és el tema que dius tu
és a dir
a veure
hi ha determinades coses
i és possible
que se'ns estiguin
surlant una miqueta tot
però
com mires allò
qui
qui que està a Europa
canviaria per les condicions
de la Xina
o les condicions
fins i tot
dels Estats Units
per exemple
amb el tema
la sanitat universal
que aquest és un tema
que aquí ara està
diguem-ne
està trontollant
però que el tenim
que allà no el tenen
diguem-ne
quan voltes bastant
i viatges
i veus com
estan les coses
dius
encara som
un referent
malgrat que
potser hauríem
de postular-nos
a millor
i costa molt
cosinar
a nivell polític
la Unió Europea
quan veus
les actituds
de Polònia
Hongria
etcètera
etcètera
que no tenen
absolutament
però Itàlia
encara
dintre de la seva radicalitat
té aquest punt
mediterrani
que
algunes vegades
els hi dona un punt
de sensatesa
que
algunes vegades
però a Europa
s'aguanten pinces
s'aguanten pinces
perquè
hem de demostrar
realment
que aquest benestar
que se'n suposa
i que realment
és molt millor
que d'altres
llocs del planeta
és que aquest benestar
és real
que es fan polítiques
en favor
de les persones
i s'aguanta
amb pinces
perquè
hi ha gent
que comença
a posar-ho en dubte
i aquesta és la porta
d'entrada
de fenòmens
d'ultradreta
que
també
empatant
aquí dins
i que segurament
canviaran
la fisonomia
social i política
d'una Europa
que
si no
vigila
amb això
es pot dinamitar
per dintre mateix
perquè
ja et dic
no hi ha un projecte
comú
més enllà
d'un acord econòmic
i
començarà
tothom
anava
per la seva
aquesta és l'atenció
per això la cultura
hi té un pes cohesionador
prou important
no?
algunes vegades
sentia teòrics
de la cultura
que deien
que
el que ens fa europeus
és la llengua anglesa
no?
que tothom
que la diversitat
queda reduïda
i dius
això és dolorós
sí, sí
però és que
algunes vegades
és una realitat
que dius
caram
però
jo crec que
ara hi ha hagut
el Mundiacut
a Barcelona
la reunió
de ministres
de cultura
dient que
la cultura
és un dret cultural
i que
no és una qüestió
tangencial
sinó que és nuclear
costa
algunes vegades
que la gent s'ho cregui
no?
perquè al món de la cultura
se'l pren
com
com la Maria
no?
sí
és com aquelles coses
quan
la gent que té diners
la gent que té temps
la gent que
i és
és aquella frase
de l'artista
que la cultura
és per tothom
però només unes èlits
ho saben
exacte
això ho feia
en referència a l'art
però es pot ser extensible
no?
i potser en aquest sentit
a Europa
li ha faltat
aquesta capacitat
de
quan tu vas pel món
no dius que ets europeu
jo sí
i intento dir-ho
però la gent
diu no
soc espanyol
soc francès
soc italià
és veritat
els americans
no diuen
soc de Califòrnia
soc de Washington
diuen
soc americà
soc americà
amb moltes distàncies
ja diuen Amèrica
imagina't
no Nord-Amèrica
que com els coneixem nosaltres
els Estats Units d'Amèrica
ells en diuen
simplement
Amèrica
tot Amèrica és un any
jo fa uns quants anys
vaig dir català
i si no m'entenen
el seu problema
està bé
està bé
sí sí
escolteu
jo crec
des d'un punt de vista
pragmàtic
perdona'm eh
Xavier
que jo ja saps
que m'agrada
de vegades
trucar de peus a terra
per mi el gran patiment
diguem-ne
és que
a veure què passarà
amb la gent aquesta
perquè és evident
i vaig estar parlant
vaig estar parlant
amb gent propera al cas
i el tema està
en que si
aquesta gent
que ha estat
que ha estat
detinguda
i que en aquests moments
diguem-ne
ha estat interrogada
per el que veig
alguns d'ells
traslladats
en alguna presó
diguem-ne
sabent
a dir
que de manera il·legal
han entrat
en aquelles aigues
que no sap ben bé
o signen
conforme
tenen la categoria
de terroristes
és molt probable
que en 48-72 hores
diguem-ne
puguin ser
diguem-ne
expulsats del país
i per tant
que puguin tornar
si algun d'ells
manté la postura
de no voler-ho fer
llavors la cosa
es complicarà
perquè és molt probable
que el que passi
és que vagin
d'anar a judici
i anar a judici
en poden passar
setmanes o mesos
això saps bé
tu Xavier
estarien tancats
en una presó
i això
els exposaria
ells sabien
que s'exposaven
això és evident
però jo crec
que hi ha d'haver
tota la força
dels governs
i tota la força
de la societat
per demanar
que aquesta gent
sigui com sigui
siguin
diguem-ne
retornats
és a dir
siguin alliberats
i retornats
i ara hi ha la coacció
digue'n
unes 400 persones
que està on
a la flotilla
no se sap ben bé
he llegit ara
que 250
ja havien
estat interrogades
però la veritat
és que no hi ha
contacte directe
amb aquesta gent
una de les coses
que
bueno
que s'ha publicat
i per tant
com que s'ha publicat
ja es pot dir
és que tenien
tenien diguem-ne
anava a dir les ordres
no les ordres
havien convingut
que en el moment
que fossin abordats
per l'exèrcit
tirarien al mar
els seus telèfonos mòbils
i els seus portàtils
per tal que no els hi poguessin
resseguir
diguem-ne
els contactes
i totes les històries
per tant
estan
incomunicats
per partida doble
és a dir
ni ells tenen
la possibilitat
de fer-ho
ni se'ls hi permeten
en aquests moments
o almenys fins ara
no saben
i la coacció
i la coacció
que ara
s'exercirà
sobre ells
per el tema
que signin
aquestes declaracions
voluntàries
d'haver entrat
il·legalment
clar
en condicions
normals
tu potser penses
no
pots valorar
si firmes o no
però després
d'un mes de travessia
amb uns vaixells
gairebé de paper
doncs
jo no sé
en quin estat mental
i físic
estan
per aguantar
aquesta coacció
i aquesta pressió
que els exercirà
doncs
tot aquest estat
accionista
i és un problema
aquesta incomunicació
el fet que
si els retornen
no els retornin
al seu lloc
no no
escolliran
dos destins europeus
i diran
mira tu te'n vas
a Londres
tu a Madrid
i després
espavila per tu
una casa
parlàvem de dos
primer
després parlàvem de tres
perquè ja
afegeixen Berlín
però sí
sí
és això
en canvi
a Itàlia
ja
sembla ser
que s'està arribant
a acord
perquè
les persones
d'origen
italià
doncs
tinguin un tracte
una miqueta
més laxa
i permissiu
per què?
doncs
perquè Meloni
s'ha manifestat
aquí ja entren
aquí un joc
que és de lliçonar
els estats
i les persones
són hostatges
és una vergonya
sí
total
permeta'm que ho digui
perquè
i que ningú me'l vulgui
interpretar malament
en aquest sentit
diguem-ne
els que provenen
de la península
no ho tenen tan clar
pel paper que ha jugat
diguem-ne
el govern espanyol
que és
bueno
a Colòmbia
en Petro
fent les declaracions
amb els Estats Units
bueno
ja li hem
patat l'entrada
amb els empresaris
de Colòmbia
quan vaig a ser
llegint
i parlant
amb algun d'ells
home
també estaven tots
clar
després entra
l'exercici
de la diplomàcia
entre cometes
la mala diplomàcia
la bona diplomàcia
o el que entenguem
per diplomàcia
i després
una derivada
que jo veig
molt important
és
una cosa són
les accions
d'un govern
i l'altra
és la repercussió
mundial
que té
una comunitat
que després
això es pot
es pot girar
molta gent
de la comunitat
joe que no pensa
com el govern
ni
no
el que està
el que li està succeint
doncs
està tenint repercussió
a Colòmbia
hi ha molts jueus
que estan dintre
el món de la cultura
aquí a Catalunya
també
l'altre dia
vaig trobar
en Lluís Bassat
amb una col·lecció
important d'art
esclar
molta d'aquesta gent
no està gens d'acord
amb el que està fent
el seu govern
i sí que hi ha
per un col·lectiu
determinat
no
m'agrada
m'agrada
que filis prim
perquè a vegades
i això passa
a les manifestacions
Xavier
que és allò
de dir
que les grans consignes
el que fan
és diguem-ne
buscar un enemic comú
buscar un enemic comú
que és diguem-ne
els jueus
és molt complicat
perquè dintre d'Israel
és evident que no
tothom ho pensa
hi ha gent que diu
no s'aixequen
és que a vegades
no es poden aixecar
és que a vegades
és complicat
als Estats Units
tots els demòcrates
que no estan gens d'acord
i molta gent
que està marxant
de viure d'allà
per tant vull dir
que jo crec
que és una d'aquestes coses
que a vegades
segurament
des dels mitjans
de comunicació
no hem prou fet
és a dir
una cosa és
el govern d'Israel
que no oblidem
una cosa
que a vegades
s'ha de dir
és a dir
Netanyahu
que en aquests moments
el pintem
diguem-ne
com el més extremista
de tots
dintre del seu govern
és un moderat
és a dir
que hi ha gent
que pensa molt pitjor
i que faria molt
i que faria molt pitjor
i per tant
aquí hi ha un tema
complicat
i amb uns Estats Units
forts
amb gent
que va intentar
negociar en el seu moment
en governs
com per exemple
amb presidències
com la de Bill Clinton
i tot això
penses que era tot
molt i molt complicat
perquè ara veus Trump
i penses que un dia
pot ser blanc
l'altre negre
l'altre vermell
i no veus
que hi hagi una sortida
diplomàtica
al tema
és el que has dit tu
Trump pensava
malauradament
Gaza
com un camp de golf
al final
acabes pensant
que el que voldria
és muntar-hi
un camp de golf
i un resort
dius
de fet ho va dir-ho
no no no
és que
és brutal
és bastant cutre
és demencial
però
és
no sé
aquest
és com
és un problema
molt complicat
una falta d'organisme
vull dir
a veure
aquí tenim
tot el que seria
el Call Jueu
que dins
del Call Jueu
doncs un dels patrons
és el consulat
del govern d'Israel
o sigui
del govern d'Israel
no és
un sector privat
que col·labora
que aquest lògicament
tu no pots anar
assenyalant
amb el dit
amb tothom
pel fet de ser israeliar
però que el govern
d'Israel
estigui dins
d'un patronat
com és el Call Jueu
doncs clar
vull dir
tothom té
les seves contradiccions
i s'han de gestionar
i s'han de prendre
mesures fermes
però
has de comptar
amb uns equilibris
que segurament
els equilibris
estiven tant
d'una banda
com de l'altra
que al final
l'única aconseguició
és que et quedis
al mateix punt
i està passant
a molts llocs
a governs centrals
governs municipals
governs catalans
vull dir que
és complicat
és molt complicat
la veritat
i el sionisme
exerceix
una pressió
a nivell de lobby
i no sabem
què hi ha
econòmic
i en altres sectors
que fa que
els estats
segueixin
qui ets
sí, sí
per això és bo
de tant en tant
diguem-ne
que hi hagi
debats
en el sentit
de posar les coses
a lloc
per exemple
a mi
ho he dit
a l'entrada
que vull resultar
el gran seguiment
que va tenir
la manifestació
d'ahir
per gent
que després
la va seguir
i que hi era
i de la qual
me'n refio molt
com passava
com passava
fa 40 anys
amb les primeres
manifestacions
independentistes
que passava el mateix
a mi el que me molesta
és el
les bratolades
deixeu-me dir així
que van provocar
la detenció
d'uns quants menors
que van anar
diguem-ne
en aquest cas
contra el McDonald's
perquè el McDonald's
és una franquici
segurament el propietari
del McDonald's
veus a saber qui és
que jo no ho sé
vull dir
no d'això
però em dóna la impressió
que amb totes aquestes històries
s'acaba
que llavors acabem parlant
només d'això
jo crec que no
hem de parlar
que ahir va sortir
molta gent a Girona
i que hi havia gent
molt transversal
aquest també és un tema
que està molt preocupada
pels afers
veurem a veure
com segueix tot això
i el Capravo
el Capravo
d'Esquerre de Sant Eugène
aquest no el sabia
també
i té una pintada
de còmplice
i boicot israel
vull dir que
bueno
si tu vas rascant
al final
ja et dic
era com va passar
amb la Vuelta
com pot passar
amb aquest equip
que ha tingut
també arrelament
aquí a Girona
i si vas rascant
sempre trobaràs
alguna cosa
segons el profund
que rasquis
doncs ho trobaràs
però
hem d'intentar viure
no
jo tampoc estic d'acord
que radicalitzin
al final
de les manifestacions
però clar
és que
hi ha sectors
que
diguem-ne
que la
la innovació
dels estats
genera tanta frustració
que
per algun lloc
ha de sortir
per un lloc
o altre
i al final
fan un escratxe
com s'han fet
en altres èpoques
davant de les seus
del PP
Sí, sí
Escolteu
parlem una mica
de Girona
si us sembla
de com la veieu
perquè normalment
aquests dies
el que estàvem fent
això
ara ja estem
ja estem a la tardor
ja estem al mes d'octubre
estem més a prop
de fires
que no a l'inici
de curs
però la ciutat
ha tingut
el seu
el seu retorn
també
polític
en qüestions
diguem-ne
complexes
vull dir
podríem parlar
que
ha tornat
el debat
el tema
dels residus
es torna a parlar
ha sortit
com si fos
per generació espontània
el tema
de la seguretat
de repent
d'una setmana a l'altra
semblava que Girona
es havia convertit
en la ciutat
més insegura del món
i va haver-hi
l'actuació
de l'Ajuntament
amb el tema
dels pisos ocupats
del carrer Tomàs Mires
que sí que provoquen
des de fa molts anys
molts i molts
i molts problemes
tenim
el campament
instal·lat
a l'estació
de la Renfe
que a mi
se me trenca el cor
cada vegada
que és tota aquella gent
que està a l'espera
d'assil polític
que la majoria
d'ells han arribat de mal
i que estan
en unes condicions
infrahumanes
i que no hi ha manera
de dir que
ni que els hi resolguin
el tema
de l'assil polític
per una banda
ni que puguin viure
perquè aquest dia
que plovia
era
és a dir
trenca el cor
a mi
m'ha trencat
particularment el cor
en fi
ahir l'arcalde Nadal
va dir que veia
la ciutat fatal
jo no li veig tant
de fatal
però sí que hi ha problemes
i aquests problemes
diguem-ne
han més o menys
esclatat
sortiran
i no ens oblidem
d'una cosa
i permeteu-me
falten 20 mesos
per a les eleccions municipals
per tant vol dir
que la màquina
ja s'ha posat en moviment
i en fi
i ja hi estem
os que deien aquells
jo voldria dir que
no sé
sabeu que m'agrada
molt també
aquestes percepcions
i coses
i quan parles
i quan parles
amb la gent
fa
aquest mes
de setembre
noto
a tothom
com molt
desencisat
molt
molest
no
i no sé
si
vosaltres
ho compartiu
o no
però
la gent
de Girona
estan com
enfadats
desencantats
amb el tema
de les escombraries
amb molts temes
el tema
de la seguretat
de fet parlant
no només
amb les persones
com
de la nostra edat
sinó també
amb els joves
parlant amb les
la teva edat
és que és molt jove
aquí
vosaltres tres
som molt joves
per això
que som molt joves
ahir teníem
una taula
diguem-ne
que era totalment
sènior
perquè
tots passàvem
tots estàvem
al moment
de la jubilació
però avui
no és el cas
avui tenim
perdoneu
perquè ara vosaltres
direu
què diu aquest
jo diria
de mitjana edat
però per mi
sou
molt joves
tots tres
molt bé
gràcies
però em referia
a les meves filles
que en tenen
18 i 20
llavors
elles
tenen una sensació
i els seus amics
i d'això
d'inseguretat
important
la meva filla
per exemple
la Judit
té 18 anys
i va estudiar
a Barcelona
3-4 cops
a la setmana
agafa l'ave
i tal
i mama
vine'm a buscar
estiguet allà
mama
i treballa
al barri vell
és un punt complicat
treballa al barri vell
i va i ve i tal
i per tant
aquesta sensació
de quina merda
perdoneu
que ho he dit
però
això és el que
ella
verbalitza
o veig
que l'entorn
seu
és el que
verbalitza
hi ha com un
com un
enfado
de tot
plegat
com estan
de la inseguretat
principalment
del tema
per suposat
de la neteja
i aquí
ho deixo
el tema
de la programació
de fires
als joves
no els he acabat
d'agradar
jo us aviso
que es veu que
la casa tampoc
que no són coneguts
que molt malament
o sigui
els adults
entenc que
d'això
però
els nostres joves
i els assento
a l'escola
i els assento
arreu
uf
que no
no anem pas bé
d'això
no sé què votaran ells
d'aquí 20 mesos
em temo
que les enquestes
donen
donen signes
però
hòstia
estic buscant
perdoneu
ara
anava a dir
em dóna la impressió
que les enquestes
que diuen que diguem-ne
que molt de jovent
a nivell de l'estat
a nivell del país
i a nivell de la ciutat
mostren
que s'estan
dretanitzant
doncs
és una d'aquelles coses
que fa patir
i que ens costa d'entendre
Xavier
almenys a mi
m'ha costat d'entendre
però que realment
és aquí
és a dir
que hi pot haver-hi
opcions de vots
a partits
que en aquests moments
estan representats
a l'Ajuntament
us hi fes creu
que he donat la volta
per no dir
l'aliança catalana
els joves
els joves
també els tenim
penjant el fil
o sigui
i ells ho perceben
jo per part meva
Girona
ja ho vaig dir
amb una tertúlia
Jordi
fa temps
jo la continuo
veient superada
jo sempre
l'adjectió
que li poso
és això
veig que
el govern municipal
està superat
per tots els reptes
que té la ciutat
ara també
hi ha el tema
de baixes emissions
o sigui
una implantació
de baixes emissions
ha de ser
la culminació
d'una sèrie
de polítiques
prèvies
que treballin
l'alternativa
a quan tu restringeixi
l'ús del vehicle privat
què passa
ho han focalitzat
en el debat
cotxe sí
cotxe no
perquè no s'han treballat
aquestes alternatives
i ara vindran fires
no hi ha més autobusos
no hi ha més parquins
i esvasoris
jo també vull posar
una mica
això són polítiques
que s'estableixen
a 15 anys vista
i aquí hi ha
una culpabilitat
transversal
perquè els consensos
polítics
de veritat
s'han de fer
amb polítiques
a llarg termini
no de vol gallinassi
i malauradament
les dinàmiques
de partit
han comportat
coses d'aquestes
i les enquestes
i esclar
en el govern
en el govern actual
li ha caigut
la implantació
de les baixes emissions
per un decret
de la Unió Europea
no perquè ells
hagin volgut
sinó perquè
per legislació
el tema
del reciclatge
evidentment
que es pot pensar
molt millor
però són dinàmiques
a nivell mundial
que s'han d'establir
i que s'han de fer
de quina manera
això és un altre tema
és assertiva o no
és un tema
però que
succeeix
és evident
que es va començar
si m'ho permets
i et torno a la paraula
que es va començar
amb aquesta implantació
amb una empresa
que es havia votat
en el mandat anterior
però que
li ha recaigut
diguem-ne
sobre Guanyem
i sobre la regidoria
de Guanyem
i de l'actual
equip de govern
i que la veritat
ara ja es pot dir
no ha anat bé
per una raó molt clara
el propi equip de govern
ha canviat
coses molt importants
que s'estan començant
a aplicar
i s'acabaran a aplicar
fins al començament
de l'any que ve
en el sentit
que torna a haver-hi
contenidors tancats
però contenidors
de tot tipus
i torna a haver-hi
per tant
alguna cosa
diguem-ne
no es va mesurar bé
però estic d'acord
que aquest és un tema
que hauria de ser transversal
i apartidista
i de partidista
no entès res
perquè s'hi ha estat fent
i s'hi està fent
molta política
una política
minúscula
d'aquella que a mi
particularment no m'agrada
és l'anticipació
o sigui
jo veig que la política
ara
o el que es va fent
a Girona
com en d'altres nivells
és acció-reacció
ara passa-ho a Tomàs Mieras
ara tothom
parla de seguretat
no hi ha anticipació
i si això
hi barregem
interessos partidistes
com puguin tenir
uns o altres
perquè comunicativament
captin una gent
o un perfil
de votant
o un altre
doncs clar
ens trobem
amb un desgovern
també hi ha tot el temps
jo no diria desgovern
que diguis
que hi ha una superació
del fet logístic
fins i tot
per governar
una entitat
que són mil treballadors
és com una empresa
es necessita
una capacitat
de
coordinació
de coordinació
de xebre
després
em sap molt de greu
el grau
d'importància
que estan agafant
els interventors
i els secretaris
ho trobo
patètic
o sigui
no poden manar
aquesta gent
manen
a qui s'ha votat
t'agradi més
o t'agradi menys
el que no pot ser
és que el conjunt
de la societat
catalana
espanyola
en general
estigui
vehiculada
per un interventor
i per un secretari
que sembla
que mani més
que el propi alcalde
de torn
i això ho estem
veient
de manera quotidiana
tu creus que és així
i també hi ha una mica
el mandat dels tècnics
que d'això
no no
jo us ho pregunto
el secretari mana molt
la teoria
la tenim molt clara
la teoria
penso que
els quatre que estem aquí
la podríem dir molt clara
nosaltres el que votem
és a polítics
i el que volem
és que aquesta gent
faci política
i que llavors
els tècnics
el que han de fer
és ajustar-se
el tema
el que dius tu
i el que diuen altres tertulians
aquí
ho posen en dubte
no
però fins i tot
l'exercici
jo entenc
que hi hagi d'haver-hi
uns tècnics qualificats
i que no els vingui
un polític
bombero de torn
a desfers-hi tot
hi ha d'haver-hi
el punt d'equilibri
el que no pot ser
és que el polític estigui
o sigui
el tècnic no està
en pro
del polític
sinó el polític
contínuament ha d'estar
dic
això és un desorí
i això
i és una
burrocràcia
administrativa
a nivell d'ajudes
subvencions
veus que els festivals
s'acumulen tots
al segon semestre
perquè
no arriben les ajudes
no es poden vehicular
i després
a nivell de Girona
a global
jo veig
que anem desbordats
perquè hi ha una tensió
urbanística
molt potent
i una ciutat
que
necessita més
de zones verdes
o de
i tornem a tenir
una tensió
molt important
del sector immobiliari
que és un
és un sector
que dinamitza
a nivell econòmic
però que també
sectoritza
no
el guany
de manera molt determinada
no
en comptes de
preservar
a nivell patrimonial
molts espais
de valor afegit
s'enterroquen
i es puja en vertical
que això vol dir
que acumula
es necessita més serveis
més neteja
més seguretat
etc
i després allò
del desglas
del nord d'Àfrica
i a nosaltres
som receptors
molt importants
a Catalunya
la comunitat
marroquí
és una comunitat
molt interessant
que tenim
molts llaços
però també
hi ha una problemàtica
que no es pot
menys tenir
i que s'ha de poder
afrontar
no?
i
i a la qual
se n'acabarà
parlant molt
les properes eleccions
perquè algú
ha volgut així
segurament
perquè durant un temps
hem deixat de parlar-ne
pensant que no tocava
o un bonisme malentès
hi ha gent com
el Mohamed Alamandre
a través d'Azara
amb col·lectius
que estan fent
una tasca de desenvolupament
molt interessant
hi ha gent molt interessant
també s'ha de veure
els serveis socials
que estan desbordats
tenim la DGAIA
amb tota la problemàtica
que hi ha hagut
esclar
això se'ns en va
i esclar
no només
és una qüestió municipal
és supermunicipal
i no és de política
només comarcal
ni catalana
són competències
espanyoles
i de caràcter europeu
per tant
és un
és complicat
que les ciutats
estats
puguin legislar
per això
estem superats
perquè no es pot
dimensionar
i no es pot dimensionar
amb anticipació
tot el que hagi de venir
llavors et trobes
que tot t'explota
tot són patates calentes
o bolets
que de cop
t'estan
explotant
però
jo en la meva època
de regidor
realment
era així
tu quan agafaves
i havies de
negociar
amb algun grup
gairebé abans
havies d'anar a parlar
amb el secretari
per veure
si allò que volies
negociar amb el grup
era o no viable
o tindria
via verda
per portar-ho a terme
els secretaris
és veritat
que tenen un poder
exerceixen un poder
molt gran
i condicionen
tot el que seria
l'acció política
els tècnics
també
vull dir
els tècnics
és
un transatlàntic
que la part política
l'hereda
mandat a mandat
i amb el qual
ha de lidiar
i ha de gestionar
i ha d'anar de cara
però si els té de cul
ja
a part del tècnic
que aquí no el culpabilitzaria
o
no
és que no es tracta
de culpabilitzar
però es tracta
jo dic la legislació
que provoca
que un tècnic
necessiti
20 milions de papers
per executar una cosa
això és una insensatea
aquest és el tema
que anava a dir
si en una cosa
hi està tothom d'acord
i d'una manera
absolutament transversal
i jo crec que els ciutadans
quan hi parles
també
perquè se n'adonen
quan han de tenir relació
és que hi ha un excés de paperassa
de burocràcia
que no s'explica
i que el problema
a vegades no són les lleis
sinó la interpretació
que se'ns fa
i nosaltres
a Santa Eugènia
a Santa Eugènia
volíem una cosa
ben senzilla
a la frontissa
allà al Parc Norioterés
que les cistelles
arribat un moment
s'aixequessin mecànicament
perquè ja tenen el sistema
perquè no hi jugués gent
a partir de les 10 de la nit
i no generés sorolls
no es podia fer
perquè hi havia una part
que el tècnic
lògicament
no podia afirmar
perquè estava
ometent
una responsabilitat
que és que
si en el moment
en què s'activa el mecanisme
i pugen
algú
s'enfila
doncs
pot caure
d'una altura
de la que no està pensada inicialment
i no vam poder
fer-ho
i vam estar
anys dient
sisplau
que algú signi
clar
la gent
hi posa també
té part de responsabilitat
i hi ha coses
que no es firmen
perquè la burocràcia
i en aquest cas
doncs
el corcet
que es troba
en les administracions
fa que a vegades
pensin
mira jo no me la jugo
perquè pot passar
o pot passar bé
jo volia afegir
una mica
el que deia
en Ricard
és veritat
que l'Ajuntament
de Girona
és molt gran
però és pitjor
penso que
una empresa
més de mil treballadors
perquè
el meu marit
treballa
a l'administració pública
no concretament
a l'Ajuntament
de Girona
però
és tan complicat
jo de vegades
us prometo
que li dic
carinyo
qui li agafarà
una bolsera
és a tu
carinyo
respira
perquè
no a mi
que jo vinc
de l'empresa privada
i que tenim
milions de dificultats
però és tan complicat
perquè
hi ha tantes normes
i tanta documentació
que al final
som
entre
totes aquestes
normatives
i tots les hem viscut
jo
amb els meus estudis
quan ens els han de provar
hi ha un sense sentit
tan gran
perquè una llei
fa mal a l'altra
i l'altra
i d'allò
llavors
jo
en aquest sentit
segueixo
amb el que us he dit
a l'inici
amb aquesta
uau
m'està agafant
com una mica
de
frustració
de dir
uau
com podem resoldre
aquest tema
amb les administracions
que hi acabem
estant tots embolicats
amb la nostra joventut
amb el futur
d'aquest país
com ho podem fer
si és que
ho mires i dius
que frustrant
perquè jo ho veig
des de casa
aquest problema
no perquè això
ha de passar per aquí
això ha de passar per allà
i per tant
hi ha un bloqueig total
no perquè
clar llavors
i suma
i l'habitatge
la precarietat laboral
i algunes edats
i els joves ho veuen
i al final
jo crec que fins i tot
tots els propis secretaris
interventors
no voldrien tenir
aquest protagonisme
que estan tinguent
però hi va haver
un ordenament europeu
que era de la gestió
d'administracions locals
que al final
tot això és perquè
estem pagant la corrupció
d'uns altres
estem pagant la corrupció
que han marxat
de recitat
doncs què va passar
aquest ordenament europeu
deia
que a partir d'ara
el secretari
i l'interventor
respondran
a nivell
tan econòmic
com patrimonial
davant de les irregularitats
que es produeixin
en un ajuntament
quan tu tens això
però la qüestió
és
quants que roben
quants han hagut
de
jo no conec
no en conec cap
potser és desconeixement meu
però no conec cap
interventor i secretari
que hagi hagut de respondre
amb
amb 30 anys
de consciència
però tenen l'amenaça
i per tant
evidentment
però és que hem arribat
a un punt d'un extremisme
de hi ha coses
que no succeeixen
que passa que ha anat
diguem-ne en vertical
perquè aquesta responsabilitat
de secretaris i interventors
alguns la que han fet
ha sigut derivar-la
cap als tècnics
i cap als polítics
i llavors això
el que ha provocat
és
ai ai ai
per si de cas no
i després també
acaba existint
un bloqueig
molt important
perquè l'administració
també està bloquejant
la pròpia empresa
i els propis projectes
o sigui
conec molta gent
que acaben dient
mira saps què
no farem projectes
amb l'administració
perquè clar
és que
jo soc molt perseverant
però de vegades
també m'han vingut ganes
de dir
mira
no farem estudis
arreglats
i mira tal
però realment
és molt necessari
i pel pròpia dinamisme
i el món
cal
i davant de l'immobilisme
què fan els joves
tira per lo fàcil
el que li ve el discurs fàcil
doncs ho fa
jo la meva filla
ara ha d'anar a viure a Madrid
té 22 anys
i està mirant llocs
ha començat a veure barris
comentaris
de barris
i vam dir
tu deixa'm mirar
Sant Eugeni a terra
i què diu
que vivim al bronx
i no és veritat
i no és veritat
de tot en un any
queda una cosa
que has dit
Xavier
que és
aquesta sensació
que veus
una Girona
com a ciutat
superada
amb aquesta frase
haurem d'acabar
perquè
són les 11
i tornarem
però serà
dilluns que ve
ara
moltes gràcies
Xavier
moltes gràcies
Ricard
gràcies
com sempre
Sílvia
nosaltres
tornarem
dilluns
ara
són les 11