logo

La tertúlia de Girona FM

Anàlisi i reflexió de l’actualitat de Girona, moderada per Jordi Grau. Anàlisi i reflexió de l’actualitat de Girona, moderada per Jordi Grau.

Transcribed podcasts: 265
Time transcribed: 10d 16h 45m 7s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Bon dia, entrem en temps de tardor i a Girona FM com passen 100 minuts de les 10 del matí d'aquest 3 de febrer del 2026. Ha passat ja el primer mes, ha passat d'una manera ràpida, el que no ha estat ràpid ha sigut per alguns segurament a causa dels problemes
que hi ha hagut en el món de les rodalies de l'alta velocitat, i no sé per què dic que hi ha hagut, perquè crec que he de dir que hi continua havent-hi, que van esclatar amb tota la força durant el passat mes de gener. No sé si parlarem de rodalies, però sí de la ciutat, del país i del que ells vulguin, amb les tres persones que m'acompanyen avui aquí als estudis del carrer Balmes de Girona. Senyor Josep Maria Aguirre, molt bon dia. Bon dia, Jordi.
Professor universitari i tantes altres coses, no? Ara que torna, diguem-ne, a estar en un món universitari que ha deixat l'administració després d'uns anys intensos, no? Sí, sí, sí. Què tal? Bé, molt bé, una mica coix, temporalment, però com que no tinc d'agafar el tren assíduament i només m'enfado els cots que agafo puntualment, resta bé.
si m'ho permet ara podrem saber quin peu coixeix bon dia senyor Xavier Díaz, què tal? molt bé també professor universitari recentment jubilat historiador, novel·lista i tantes altres coses, què tal?
sobretot individualista, que m'ho acaba de recordar ara fa poc. Molt bé, la veritat és que millor que el país en termes generals. Bé, doncs ens en alegrem, però també anava a dir que tampoc deu ser tan i tan complicat i permeteu-me que en tercer lloc, i no per això menys important, saludi la Mariona Ferrer, periodista delegada al diari Ara a les comarques gironines. Què tal, Mariona?
Molt bé, donant les gràcies cada dia de no haver agafat el tren i anar a treballar a Barcelona cada matí, donant molt les gràcies. És un tema complicat, eh? Vull dir, això d'agafar el tren, el tema de la mobilitat, tot plegat... De fet, tots tres...
que heu treballat fora de Barcelona i fora de Girona, volia dir que hi deveu estar acostumats. La sensació és que la gent se n'està cansant del tot i ja hi ha posat tanta pell morta que hi ha, perquè el tema de Rodalies és complicat. Avui mateix dues noves incidències al centre de control de DIF a Barcelona han provocat...
que en una hora s'hagi suspès el servei, que després s'ha reprès, i que, com algú diu, ja està funcionant amb tota la normalitat, és a dir, arribant tard, 90 trens, l'alta velocitat és un desastre, 4-5 hores, hora i mitja de retard en molts trens, i la sensació és que això no és un problema, és a dir, ara ja portem 15 dies, anem per les 3 setmanes, i no donem la impressió que es resolgui.
No, al contrari, més aviat ho estem normalitzant, es produeix aquest efecte que sovint veiem en tants altres temes, que els primers dies hi ha una tensió molt focalitzada en el problema, però a mesura que van passant els dies i les setmanes i per tant es normalitza socialment, perd una mica de la tensió.
Però la gent que malauradament, que ara un moment fa la Mariona, l'agafa cada dia, és un petit drama. És a dir, la no certesa de quina hora passa, la no certesa de quina hora tornaràs a casa, no només amb els Rodalies, sinó també amb els Aves. La setmana passada vaig ser a Toledo, vaig dedicar un dia a anar fins a Toledo i un dia a tornar a Toledo.
amb total incertesa sobre l'hora d'arribada i, fins i tot, sobre l'hora de sortida. Això és inassumible, si ho fas de forma constant, i sabem que molta gent a Girona va treballar cada dia a Barcelona. Això, en els últims 15 dies, ha suposat retards, acumulació d'hores en negatiu a molts llocs de treball i amb una perspectiva de no solució a curt, perquè, de fet, el que reconeix el gestor d'infraestructures és que la infraestructura està malament.
És a dir, quan tu vas amb AVE fins a Madrid t'adverteixen que la velocitat és reduïda pel mal estat de les vies. Mal estat de les vies que va aparèixer un matí de cop, perquè ningú en sabia res. Jo hi era, justament aquell dia tornant de Madrid amb AVE, aquell dilluns, que ens anàvem a 70 km per hora, perquè és la principal novetat, perquè ara ja no és una qüestió només de rodalies.
sinó que ara ja està afectant l'alta velocitat de forma generalitzada i els abans que era com l'única alternativa que hi havia si tenies la sort de viure a Girona o a Figueres i anaves a Vilafant, que és l'única alternativa que tenies al transport públic.
també s'ha acabat. Sí, ja havia començat a... Que hi era un overbooking constant des de feia anys, d'ençada la pandèmia, aquests consens dels usuaris, però existia. Però és que ara hi ha les aglomeracions, ja les veiem sota terra, a Girona, a l'estació d'alta velocitat, que jo crec que és la gran novetat. I el que deia, jo també la setmana passada vaig anar a Madrid i vam trigar sis hores i mitja per tornar de Madrid a Girona, que amb cotxe hagués trigat igual. Si anava una miqueta ràpid i no parava, al mateix temps. I aquell dia era...
Rodalies, Rodalies, però què està passant amb l'alta velocitat? I era una qüestió de limitació per l'accident a Damuz, sinó que s'hi afegia aquest de cop, aquest tram a 70 quilòmetres que ens avançaven els camions i hi havia un noi que diu, però si no estan avançant els camions és que era literal, no? I estàs pagant un preu per l'alta velocitat que després t'ho tornen si... Ara ja no No, hi ha dues companyies que han dit que ja no tornen
I per res de res. Perquè entenen que és força major, cosa que és bastant singular, el concepte de força major, per part de Renfe. Quin ha sigut l'esdeveniment, diguem, imprevisible, que és el condicionant de la força major? Cap. L'aigua. Hi ha un concepte del món de la enginyeria. Jo soc de lletres, però últimament, per relaxar-me, m'hi miro moltes coses de tècniques i fonologies. Fa coses molt estranyes, vostè, eh?
I clar, hi ha un concepte que es diu fatiga de materials. És a dir, tu tens una infraestructura determinada i a partir de, diguem, només pel desgast i la inèrcia, si no ho renoves, simplement decau. Jo crec que el sistema ha decaigut completament. Com tot, jo penso que, i aquí tenim diversos periodistes, i els periodistes ja saben perfectament que una de les tècniques bàsiques de la relació amb el poder és que normalment el poder sempre t'enganya, o mira d'enganyar-te, sempre.
i clar, no ens expliquen la veritat no és una cosa improvisada és a dir, diguem tot el que seria el manteniment d'infraestructures a Catalunya ho patim més especialment perquè ja s'hi revegen especialment amb nosaltres però si mirem exactament tot el mapa espanyol potser no amb la tanta intensitat i diguem com a Catalunya però diguem d'una manera novedosa els està caient aquesta fatiga de materials
I a banda que a Catalunya estem passant per una mena de procés de cuvanització, és a dir, aquesta idea que res no funciona i que la gent aguanta estoicament i descoratjadorament, i finalment amb un punt de resignació, però aquí el que no s'han explicat... Ara ja comencem a veure quins són els efectes d'haver rescatat una banca el 2010,
2011, nominalment eren al voltant de 66.000 milions d'euros, però jo crec que era una quantitat molt superior, no en tinc ni idea d'economia, però alguns en parlen de 3 o 4 vegades més del que expliquen.
que a més, mentre tots els serveis públics s'han ressentit, jo durant moltíssims anys he estat en el món educatiu i hem vist com literalment el sistema queia a trossos, simbòlicament però també literalment, a Girona hi ha pràcticament el mateix nombre de barracots que hi havia fa 10-15 anys, i bé, i a sobre...
amb un gir populista quan va començar la pandèmia van començar a fer bonos d'aquests semigratuïts que en fons també han acabat per evitar que hi pugui haver el suficient finançament per fer el suficient manteniment i a banda de tot això també en aquesta mena de cleptocràcia madrilenya d'aquest país en el qual t'assenyalen penaltis 10 minuts després etc. i no parlo de noms ni florentinos
Clar, tenim un sistema del que seria de subcontractes, de subcontractes, de subcontractes, en el qual tu pagàs mil milions i al final trobes un parell de senyors amb un pic i una pala, que efectivament fa que al final el sistema col·lapsi.
Jo crec que hi ha un problema que, més enllà de la manca o no de recursos, que estic d'acord que, evidentment, els sistemes de bonificació pràcticament gratuïts del sistema no ajuden, perquè una part del sistema depèn justament de les tarifes, i això funciona tan igual en el metro com en la resta de sistemes de transport. Una part del problema greu que publicava justament la Vanguardia aquest mateix cap de setmana és l'execució pressupostària. Es calcula que només el 35% del previst en la xarxa convencional de Catalunya s'ha executat
en els últims 12 anys que és una xifra autènticament ridícula de cada 10 euros 3 i mig acabem executant en aquest sistema és obvi que amb aquest nivell d'execució pressupostària és impossible que s'hagin fet les inversions i aquí les culpes són repartides jo crec que cal posar l'accent en aquest element perquè el percentatge d'execució d'aquests últims exercicis de 22, 23, 24 en què teòricament s'havia focalitzat la tensió
en el problema de Rodalies és d'un 20, d'un 24, excepcionalment d'un 41%, l'exercici passat. Per tant, alerta. És a dir, no és només un problema, diguem, de la manca o no d'inversions pressupostades, perquè es fan grans anuncis en aquest sentit i són reiterats, sinó sobretot de l'execució que s'acaba fent d'aquests pressupostos, que és un tema que, com tots sabem, passa més desapercebut, que a més a més les execucions pressupostàries no es publiquen fins al cap d'uns anys i, per tant, tot és una mica toropassat. Bé,
S'acaba d'haver una cosa que és òbvia, no? Hi ha sistema públic que funcioni sense inversió, no? I això val per Rodalies, val per l'AVE, també val per l'AP7, per cert, que la tenim tallada i la tenim col·lapsada, no? Per tant, hi ha una caiguda al sistema general d'infraestructures de titularitat estatal en aquest país, perquè l'AP7, Rodalies i AVE són infraestructures de titularitat estatal. Home, no deixa de ser una mica paradoxal, no?, que en el moment en què, teòricament, ens hem focalitzat en els problemes que realment afecten a la gent, no?,
un dels quals el transport públic o l'habitatge, resulta que en aquests dos elements, especialment pel que fa al transport públic, ara que és el que ens ocupa, estiguem més malament que mai.
Jo crec que focalitzant-nos en infraestructures, en el sistema ferroviari, clar, és que hem posat-la en foc durant molt de temps en una etapa expansionista, i sobretot en l'alta velocitat, i és un problema endèmic, no? Anem construint quilòmetres, som el país d'Almos amb més línies de quilòmetres d'alta velocitat, malgrat la dimensió que té estat del món. Després a la Xina.
Sí, i hem anat fent quilòmetres, quilòmetres, quilòmetres, però després qui manté aquests quilòmetres i aquestes infraestructures que arriben a pobles petits? Jo me n'alegro molt per Zamora i Zamora necessitava una connexió amb Madrid, però clar, la gent de Zamora va més ràpid a Madrid o igual i en prou més barat que la gent de Girona, en tren.
Estem en aquesta situació. Qui manté això? Tu pots anar inaugurant, tallant cintes, i hem portat aquesta política, també un exemple és el corredor mediterrani, que l'hem utilitzat per fer tunnels a Madrid, aquesta etapa centralista, i ens ha quedat tot per fer.
Semblava que tot se n'havia anat a l'alta velocitat i que a Girona hi havia un problema endèmic amb Rodalies, però ara ens n'hem adonat que és una bola de neu, perquè si tampoc mantens la infraestructura d'alta velocitat no és per pluja, és per manca d'inversió. A un símil podríem fer-lo a comarques gironines, ja que estem a Girona FM, amb les vies verdes.
Tenim unes vies verdes fantàstiques per fer cicloturisme a Girona, per anar amb un i avall, però un cop hem anat expandint quilòmetres i quilòmetres gràcies a subvencions europees, perquè aquí va molt de l'abracet dels fons europeus i de què pots fer i deixar de fer. Recordem que no tenim pressupostos aprovats, tant a la Generalitat com a l'Estat.
i anem acumulant i Sánchez està aferrat a viure gràcies al suport dels fons europeus però part dels diners també s'han de tornar però tornant a vies verdes hem fet molts quilòmetres però aquí manté aquest saulor quan plou i podem anar inaugurant i dir que som una gran meca ciclista però després en el dia a dia qui pot fer servir aquestes vies verdes per connectar-se i anar a Girona a treballar seria el mateix símil entre altra velocitat potser o tapa de cap de setmana viatge de cap de setmana i el dia a dia
I aquí falta... És que falten tantes coses, i és aquesta fallida que... Ho parlaves de forma més holística, no?, del sistema. Tristament, sí, però, clar, a més, és una situació que ens trobem... Què passa amb l'execució pressupostària, també, a l'Ajuntament de Girona? O a la Generalitat de Catalunya, perquè en el món educatiu, per exemple, el tema de l'execució pressupostària també és una constant. O sanitari, també. Sí, sí. Recollir una mica el que deies. Hi ha un component, diguem, d'un punt nacional psicològic en el tema, doncs, de l'AVE.
Primer de tot, l'AVE és una cosa bastant ruïnosa, això ho sap tothom, perquè cada quilòmetre d'AVE equivalia a 7 quilòmetres de la via convencional. Vull recordar que el govern que més línies va tallar, és a dir, allò que hagués pogut fer des d'una perspectiva fins i tot espanyola...
una estructura ferroviària en malla, que és el que hagués generat, per exemple, unes diverses sinergies entre províncies, i no hagués generat aquest buidatge fins i tot espanyol i aquesta mena de gran forat negre que és Madrid, doncs segurament ha anat millor.
Partit que més línies va tallar va ser el 85, el PSOE. En aquella època, si us en recordeu del Boller, de tot de polítiques neoliberals, aquella mena de privatització de l'habitatge, tot aquest tipus de coses. Però en el cas de Madrid és una cosa bastant patològica que és el Quiro no Pudo de l'Hidalgo Castellano. És a dir, crear una xarxa d'AVE en la qual connectés Madrid, els senyoritos madrileños...
del barri de Salamanca, en tot Espanya, per tractar de projectar una imatge de modernitat, és una d'aquesta mena de defectes que al final ha estat una bombolla que ha esclatat, de fet, la bombolla ferroviària. Una imatge de modernitat, si m'ho permets, molt pensada, perquè, per exemple, no hi ha alta velocitat entre la segona i la tercera ciutat de l'Estat, entre Barcelona i València, per exemple.
Vull recordar, i ara Xavier Díez Història intervindrà, que la primera línia ferroviària a l'estat espanyol va ser la de Barcelona-Mataró, iniciativa privada, bàsicament amb interessos comercials per poder potenciar les importacions i exportacions, un senyor que havia fet, diguem, anteriorment la primera línia de tren a Cuba, i la segona, amb impuls estatal, va ser la Madrid-Aranjuez. Per què Aranjuez? Perquè era el lloc de residència de l'aristocràcia burbònica i tots els seus llepaculs,
que bàsicament per poder anar còmodament en tren. I aquesta mentalitat, mentalitat burbònica, mentalitat castellana, mentalitat de castellano viejo hidalgo, doncs és la que, diguem, ha fomentat tot aquest tipus de coses. A banda de tot el tema del gran Madrid forat negre, que no només ha destruït Castella, diguem, incloent Castella, doncs, vull recordar, per exemple, una dada, eh? 50% dels extremets en titulació universitària viuen a Madrid.
La qual cosa és una descapitalització brutal. Clar, aquesta gent poden ser, si me permetiu l'expressió, una mica malparidots, però enses, tontos no són. Saben perfectament que la nació rival són els països catalans i faran tot el possible per evitar tot aquest tipus de sinergies que hi ha des del punt de vista econòmic, cultural, geopolític, etcètera, etcètera.
Per posar un exemple, una de les millors coses que ha passat fa 30 anys va ser l'eix transversal. Va connectar Girona i Vic. Girona i Vic, que pràcticament estaven desconnectades, tenia una carretera com aquesta, va generar tot un tipus de sinergies que va alimentar, per exemple, l'UDG, moltíssims alumnes de Vic, al revés, la Universitat de Vic, va generar moltíssimes relacions comercials, humanes, etcètera, etcètera.
Clar, jo crec que precisament si s'aboteja el tren entre València i Barcelona és per un motiu. De totes maneres jo crec que hi ha dos elements. Un primer, diguem, és la manca d'inversions de manteniment de la xarxa en general, perquè de fet el greu accident no ha succeït a la línia Barcelona... La més antiga. Ha succeït a la més antiga. Però s'acaba de reparar, eh?
Sí, però és una... Aquest és un problema... Sí, perquè la primera línia d'alta velocitat que hi va haver va ser Madrid-Seville, que va ser la compensació perquè Barcelona tenia els Jocs Olímpics, per dir-ho d'alguna manera, i llavors... I set anys després d'haver carregar el 30% de la xarxa ferroviària. Aquest és un problema constant. I una altra cosa que volies dir, que abans l'has tocat, és a dir, la línia que va des de Figueres a Madrid és l'única rendible de totes aquestes que hi ha a tot l'estat espanyol, per altra banda.
Però aquest és un problema constant en general en moltes polítiques públiques, que és la manca d'inversions en termes de manteniment. Serveix per les inflacions ferroviàries, per les carreteres, pels edificis també, és a dir, ven molts vots, no?, inaugurar coses, no?, dedicar diners a mantenir-les en bon estat, que de vegades és fins i tot més costós que la pròpia inversió inicial, no en dona tants perquè és més invisible, no?, però se'n veuen les conseqüències a mig i llarg termini, no?, i estem en el llarg termini.
I aquest és un problema que ara mateix tenim generalitzat, pel que s'està veient al conjunt de les xarxes, perquè insisteixo, no estem només en el cas de l'Altabagos i Gatón, el problema entre Barcelona i Madrid. En el cas de les rodalies a Catalunya és més singular, i es deu justament, diguem, en aquesta dinàmica que ja arrosseguem històrica de desinversió en les infraestructures en Catalunya, en la manca d'execució de les inversions a Catalunya, que contrasta amb el nivell d'execució pressupostària que tenim al Madrid, que és molt més elevat. Evidentment, aquí hi ha... En ocasions molt superior al 100%. En ocasions molt superior al 100%. Que és una cosa que veig haver de ser...
que m'ho expliquessin molt bé perquè no ho entenia. Bueno, gastes més diners als que tens pressupostats, així de simple. També infles més els pressupostats, infles més el que s'està fent i aquí treu un percentatge sempre amb qualsevol obra. D'aquí ve el que deia abans en Josep Maria quan parlava, diguem-ne, d'aquesta informació que havia publicat.
És a dir, aquí estem acostumats a que ens enunciïn riuades de milions. Després ve el pressupost, però és que després el pressupost tampoc es compleix perquè és l'execució el que valdria. I aquest és el tema que, diguem-ne, aquesta és una mica la mare dels ous pel que fa referència a l'Udalies. I per què? Doncs perquè el centre de poder no és a Barcelona, sinó que és a Madrid. Renfe és una companyia que neix el 1940 com a conseqüència de l'expropiació de petites companyies que havien acabat...
devastades per la guerra. El mapa ferroviari català de la dècada dels anys 30, que podem veure en el Pla d'Obres Públiques de Victoriano-Munozoms, i que a més és esplèndid, té un conjunt de xarxa que avui seria inimaginable. Poder anar a Sant Feliu, poder anar a UOT, amb línies a tren, amb un projecte realment de país estructurador, no és el que tenim avui. Estem molt lluny allò, i a més a més el centre de control s'ha desplaçat a Madrid amb aquest conjunt de problemes que venim arrossegant des de fa quasi un segle.
ara el que posa en evidència aquesta crisi justament és que l'Estat pel que fa a les infraestructures a Catalunya ha fet fallida no hi ha res més visual que veure el conjunt de les xarxes i sistemes tallats sense funcionament i això probablement ens hauria de fer replantejar algunes qüestions realment estem focalitzant l'atenció i els recursos públics en el que importa
Quina és la nostra relació amb la capital d'aquest estat i amb els poders que la representen. A partir d'aquí, treure les pròpies conclusions cadascú i actuar en conseqüència. Digues, digues, Mariana.
No, aquí volia fer un apunt, perquè anem parlant de Renfe, però jo crec que hi ha un divorci molt clar entre Renfe i Adif, que s'ha anat aixamplant els últims anys, ja no és una qüestió de Renfe i de quins són els trens que van amunt i avall, sinó una qüestió d'infraestructura, no?, i la separació, no?, el fet de deixar de ser un monopoli i el divorci, diguéssim, entre aquestes dues empreses, clar, encara ha fet més complicat i estirem els plans estatals. Clar, estirem els plans pel cap a un a l'altre, no?,
Però jo que segueixo també, diguem, a diversos sindicalistes de Renfe i expliquen coses que tenen raó, quan es va dividir en dues parts Renfe i Adif, doncs, a veure, bona part de coses que, diguem, de fa 30 o 40 anys, com per exemple, mira, una anècdota, perquè ho puguem entendre, hi havia una, diguem, l'única locomotora que era capaç de, diguem, de carregar,
això, Llevaneus, que hi havia a Catalunya, estava a Ripoll, diguem, al final no la utilitzaven, feia temps que no la tenia, la van vandalitzar i ja no existeix, ja no en tenim cap. I ara, de fet, la línia aquesta de Puigcerdà, doncs, diguem, durant molts dies va estar parada, bàsicament per una cosa que es pot fer ràpidament, que és, diguem, utilitzar la màquina Llevaneus, però...
D'altra banda, coses com disposar de grans magatzems en diversos trens, bona part dels talgos, per exemple, anteriors, que encara podien funcionar força a temps, o els van vendre o els deixaven donar tirats. La possibilitat, per exemple, controlant de Renfe i Adif, una sola companyia, de crear, per alguna manera, trens charters,
És a dir, trens fora dels horaris ja no és possible. És a dir, coses que són relativament simples i que qualsevol companyia és capaç de fer, per no parlar dels trens hotels, dels trens nocturns, tot això s'ho ha empetat. Clar, aquest tipus de polítiques, diguem, bastant neoliberals, i bastant de base de retallades, i en base a intentar aprofitar fins a l'últim, diguem, fins a l'últim recurs, jo què sé, per exemple, és inco...
és incomprensible que dues ciutats europees com Girona i Barcelona l'últim tren sortia a les 9 quan la major part dels llocs fins a mitjanit et pots trobar és a dir, al final hi ha tota una sèrie de polítiques calamitoses
que al final han acabat culminant en aquesta mena de ruptura total. Deixeu-me per això, perquè jo crec que el tema és important, són 400.000 persones les que més o menys diuen que utilitzen rodalies de cada dia, de cada dia, moltes d'elles, curiosament, diguem-ne,
amb zones properes al Gran Capital, és a dir, zones que són de l'àrea metropolitana, i això ha provocat un daltabaix, perquè hi ha molta gent que li va tard a treballar, perquè no tothom pot fer teletreball, aquesta és una altra...
Una altra qüestió. L'alta velocitat ens està fallant, està fallant en aquests moments. Però la pregunta és aquesta, és a dir, va haver-hi un greu accident a la Muz? Per cert, el ministre compareixerà per donar-ne explicacions, que no sé què dirà.
Però les conseqüències han passat a Catalunya. És veritat, hi va haver l'accident a Gelida, just l'endemà o cap d'un dia i mig de l'accident d'Adamut, hi va haver la desgraciada mort d'un maquinista perquè es havia ensol·lat un talús en un lloc on havien plogut 23 litres per metro cúbic. Vull dir que hi havia hagut moltes inundacions, però no precisament a Gelida en aquell moment.
I a partir de llavors comencem a veure tot el que està passant en aquests moments. Jo us pregunto, ens estaven enganyant i la línia ja no era segura? Perquè és evident que, és una pregunta una mica retòrica, crec que teniu la resposta. Ens estaven enganyant i realment les línies no eren segures? O hi ha alguna cosa més? I en l'entremig, i ara aquí no voldria posar-me en temes sindicalistes, estic absolutament convençut que hi va haver una vaga encoberta de maquinistes. Va dir, eh? Vull dir, res.
I és contínuament i tenen un problema molt greu de maquinistes. Vull dir, qui vol venir amb aquestes condicions a treballar aquí? Aquesta és la pregunta. Possiblement tu mateix hi dius la resposta. Qui vol venir? És a dir, perquè són de fora la majoria. Bueno, es formen molts aquí, però hi ha un dèficit estructural perquè la gent no vol, amb aquestes condicions, treballar en una línia amb tanta pressió, amb tant de risc i amb tantes deficiències. Perquè estem parlant de la línia en aquest tram, però...
El que veuen els maquinistes quan van fins a Cervera a través del túnel amb tot de migrants intentant creuar a les fosques, hi ha hagut més d'un accident allà. I quan arriben hi ha serpentines, parlem molt de Ceuta i Malilla, però la situació a l'altra banda de la frontera amb França també és de pressió. Va i bé, va a èpoques, depenent de la Guàrdia Civil la pressió que fa en frontera, però a Portbou...
quin maquinista vol anar allà vull dir, és una situació molt desgastant també psicològicament jo sé que aniré en contra de l'opinió pública majoritària però diguem, el que han aconseguit és obvi que els sindicats han fet un cop important i jo crec que hi havia un malestar molt gran per part de, efectivament per tot el que explicava la companya però
Però han aconseguit, diguem, després d'aquesta catàstrofe, han aconseguit plantar-se i obligar a revisar tot el sistema, que tothom sabia, suposo que ho devien estar denunciant dies rere dia, no els feien ni cas, s'han plantat, han muntat, diguem, han potenciat aquest col·lapse i han generat, bueno, aquesta revisió que jo entenc que era completament necessària. Jo que prové del sindicalisme, diguem, educatiu, clar,
Jo m'imagino, si els mestres es plantessin, quan comencen les temperatures a anar per sobre de 27 graus a dins de les aules i ens plantessin i simplement no obríssim les escoles, probablement sí que es prendrien seriosament. En aquest sentit, em trec el barret davant de tota aquesta gent. Ara bé, és veritat el que diu allà... Una pregunta. Només passa a Catalunya, això?
Això no tinc aquesta notícia, no t'ho podria... Perquè entre els tres punts de l'Estat, l'Udalies continua funcionant tan bé o tan malament com sempre. És obvi que els sindicats majoritaris de Renfe estan instrumentalitzant aquest conflicte, no d'ara, sinó des de fa molts anys. Ja fa temps, eh?, de vagues encobertes i en portant les quantes.
Des del primer traspàs del servei parcial de l'any 2009-2010 fins a cadascun dels moments en què s'ha volgut ampliar aquest traspàs ha coincidit amb una vaga encoberta del servei per part dels sindicats majoritaris, que o bé fan caure l'operativa central de DIF, o bé no es presenten a treballar, o bé plantegen tot tipus d'incidències.
I això es ve repetint de forma sistemàtica des de fa 16 anys. Ara hi ha un problema greu en inversió? Segur que hi és. Ara bé, no podem negar que de nou els sindicats majoritaris de Renfe ho estan instrumentalitzant i tenen els viatgers...
Són els seus ostatges, no només amb rodalies, també amb l'alta velocitat entre Barcelona i Madrid, una part del qual són inversions relativament noves i que per tant és bastant paradoxal que de cop ara estigui en mal estat aquesta vida.
I hi estic molt d'acord, però pensant exactament què hem de fer, vull dir, què cal fer per revertir aquesta situació, clar, la Generalitat té un problema gravíssim, perquè imaginem que realment, diguem, no sé, per exemple, a mi se m'acudiria d'expropiar Renfe a Catalunya i fer que els ferrogaris de la Generalitat passessin a gestionar. D'on trauries els maquinistes? I aquí els condueix els trens. Exacte.
No, no, perquè una, com a mínim, és una formació, diguem, molt exigent, que dura un any, i que a més, diguem, que jo sàpiga, només te la pots procurar. De manera privada, paguen 21.000 euros. Per tant, clar, aquí la Generalitat sí que s'hauria d'espavilar per agafar bons estudiants de, diguem, allò, d'alguna enginyeria, el que sigui, reclutar-los, pagar-los, diguem, pagar-los un sou, no, diguem, per poder-los formar, que crec que és a Lleida...
Què? A Lleida. A Lleida. Sí, és un país que es mossega la cua, però de totes maneres estem en un context de liberalització d'aquest servei, per tant, tal vegada podríem intentar buscar operadors fora de l'estat espanyol. És obvi que actualment a Espanya hi ha un únic operador amb capacitat de...
amb capacitat de mobilitzar una xarxa com aquesta, però fora d'Espanya podríem intentar buscar altres operadors amb capacitat per... Òbviament té un cos econòmic, com qualsevol servei d'aquestes característiques. El que és inassumible és seguir en aquests termes. Quedar capturats, diguem, per el sindicat majoritàriament de Renfe, desinversió en la xarxa, preguntant-nos constantment preguntes com trobarem mil conductors de trens per portar els nostres trens.
On trobarem, diguem, els trens capaços si Renfe desapareix? Bé, doncs buscant solucions, buscant solucions és obvi, no? Ara, esclar, aquestes solucions valen diners, són recursos públics i aquesta és la primera premissa de qualsevol resposta. Sí, però evidentment s'ha d'actuar des d'allà, perquè si realment necessites mil conductors, més val que els vagis formant. I si no tens prou places a Lleida, forma'ls a Suïssa, que hi ha escoles, o a França, o qualsevol altre lloc. És a dir, i és obvi...
A veure, hi ha l'experiència de la línia aquesta de la Pobla de Segur, que va ser transferida a Ferrocarrius de la Generalitat, i que funciona excel·lentment i havent millorat molt el servei. És possible fer-ho? Sí, però a veure, hi ha dues coses i crec que hem de ser conscients d'això. Primer, aquesta vina va ser traspassada després d'una inversió notable, diguem, per posar-la en bon estat. Segon, és una vina molt petitoneta.
en la qual, evidentment, una vegada feta la inversió de manteniment, diguem-ne, és perfectament assumible. I, de fet, les línies que s'han anat traspassant a Ferrocarrils de la Generalitat s'han fet en aquest sentit. Aquelles que, per al seu tamany, és raonable i s'han fet inversions previs. Per posar un altre exemple, que no serà operat per Renfe, sinó que serà operat per Ferrocarrils de la Generalitat, la connexió que s'està fent entre l'aeroport i el centre de Barcelona. Aquesta línia, que s'està invertint en diners estatals, una vegada construïda, serà operada per Ferrocarrils de la Generalitat.
I anirà perfectament, esclar, perquè la inversió serà nova. No són diners estatals, són diners dels nostres impostos. Diners dels PGE. La transferència ve de... Sortirà com a execució pressupostària estatal. Evidentment, tots els diners sorten d'allà mateix que els dels ciutadans. Això és el PIE. No cal ni dir-ho, no?
I això com s'ha resolt, de tota manera? Perquè, tornant, és a dir, ara hem plantejat tots els problemes, hem dit totes les coses que hi ha... Doncs progressivament, és a dir, el que no és realista és creure, diguem, que a dia d'avui diran, escolti, miri, resolem el contracte en Renfe i a partir de demà és fracàs de la Generalitat que gestiona aquest contracte. Això no és realista, és a dir, fracàs de la Generalitat no té la capacitat, no té l'estructura, no té el personal...
és a dir, bucaríem el servei al fracàs, és més, aniríem contra els fracos de la Generalitat, perquè a partir de demà mateix, diguem, totes les incidències de la xarxa, que serien tant el més que avui, perquè de nou tindríem una vaga encoberta dels maquinistes... Però jo crec que no hem pas de patir, no hi haurà... No hi serà, no hi serà, perquè... Per tant, qualsevol solució té ser una solució. De fet, la nova empresa continua sent una empresa que, diguem-ne, que serà controlada...
que serà controlada al 50,1% però aquest 0,1% acaba marcat. Tristament, no hi ha una solució a curt termini. Es manté el percentatge per dues coses. Un té a veure amb els famosos maquinistes. Els maquinistes volen mantenir-se en el grup Renfe. Per tant, per ser una filial del grup Renfe, té d'haver-hi una participació d'aquest 51%. Segona, el dèficit.
El dèficit d'inversions. Si el computem, diguem, amb un percentatge superior al 50% per part de la Generalitat, tot aquest dèficit d'inversions ja computarà efectes de dèficit de la Generalitat. I això és inassumible en termes pressupostaris per la Generalitat, que ja està molt al límit. Per tant, el pacte és, en termes mercantils es manté en aquest percentatge, en termes de control del Consell d'Administració, els normalment són de la Generalitat.
És una solució perfecta? No, és una solució transitòria mentre es fan les inversions. Si d'aquí 10 o 15 anys han fet les inversions, i dic 10 o 15 anys perquè el repte que tenim per davant no és assumible plantejar que això passarà d'aquí dos anys, si d'aquí 10 o 15 anys han fet les inversions que pertoca, aquesta societat pot passar a formar part del grup ferroquils de la Generalitat i per tant ser operada per part de ferroquils com a operador. Però evidentment s'han de fer les inversions prèvies.
I això requereix, primer, tenir el país alineat en aquesta direcció i ser molt exigents amb els respectius governs de l'Estat que es van succeint amb el complement de les seves obligacions. Jo, ja anant-nos fora d'infraestructures, jo el que deia és això, la solució a curt termini no hi és. Tristament és una solució, jo crec que qui tingui un rodalí a esport de casa i depengui d'anar amb tren a la seva feina, s'ha de replantejar la seva vida. Així tristament.
Però ens havien vengut allò que hem d'utilitzar només el transport públic, perquè no hem d'agafar el cotxe... No, no, s'ha de replantejar la seva vida en el sentit de... Aquí hi ha una generació expulsada de les ciutats, perquè està passant, vull dir, hi ha una generació de 30, 35, 40 anys que no pot viure a grans ciutats, també parlo de Girona, perquè tampoc pots viure a Girona, vull dir, els boomers sí que tenen les seves humanitats... Jo vaig ser un expulsat de Barcelona als anys 90, després de les Olimpíades...
Però ara mateix, l'expulsió, vull dir, és uns termes, els lloguers a la compra, és impossible. Per tant, hi ha hagut una gent que se n'ha anat, ja no parlem de Sant Cugat, ja no parlem de Vallèsos, se n'ha anat a Girona, a Caldes, a Sils, i l'única forma de tenir un salari superior, si ets assalariat, és anar a treballar a Barcelona, perquè els salaris, la realitat és la que és aquí. Sí que tenim pimes, sí que hi ha gent autònoma que, bueno, més o menys es guanya bé la vida, però els salaris són més baixos que grans ciutats. Per tant...
portarà a un replantegement vital de molta gent, perquè és que no hi ha alternativa, o si no és el cotxe, però veiem que les infraestructures com l'AP7 també estan col·lapsades cada dos per tres. L'alternativa no existeix. L'AP7 en aquests moments està col·lapsada i és perillosa. Per tant, t'arrisques cada dia el teu estrès, per tant, en menys...
Jo crec que el que veurem aquí, solucions, serà gent canviant el seu model de vida, vivint amb ells i en zones no vius a ciutat, vius en una zona rural, t'has de canviar el model del que has estudiat, t'has de replantejar moltes coses i passarà i està passant, perquè és inviable. A Girona tenim una gran massa de gent que cada dia ha d'anar a Barcelona a treballar, això ha augmentat molt els últims 10 anys, que per alguns el teletreball és la solució, sí,
però per alguns avantatjats perquè no podem parlar en termes de teletreball també l'administració pública jo també soc professora de l'UDG l'UDG cada dos per tres és fàcil dir ei, avui no hi ha classe te la treballeu però això no passa en molts espais una cosa és el que ens venguin però estem veient la realitat sí, sí, no, no
Per tant, la gent està xocant amb una realitat des de fa ja molt de temps, i això passa en entorns metropolitans amb els rodalies, però és que el cotxe tampoc és la solució. Per tant, hi ha uns privilegiats que poden viure a les grans ciutats, sigui per herència o per capital, o bé perquè ets estranger amb molts diners del nord, o bé gent que s'ha de replantejar la vida i la seva forma de treball, perquè clar, també si has de portar els nanos a l'escola,
et serveix els metros funcionen els ferrocarrils funcionen la resta no funciona i l'estrès aquests dies no sé suposo que tots parleu amb gent que va cada dia a Barcelona l'estrès que porten al damunt perquè clar primer és l'audissea de trobar-te avant de ser el més ràpid que sembla que t'apuntis al gimnàs cada dia i després l'altre és tenir arribis
Jo menja el meu fill dues hores d'altre tard, el trenc de les 9. I ara ja els estem suprimint el dolves, perquè abans tenies un hablo a les 11 de la nit per si la cosa no anava bé. I quan funcionaven, és a dir, fa només 3 o 4 mesos, portàvem una dinàmica en la qual els vagons estaven molt deteriorats...
També hi havia gent molt xunga dins dels trens, és a dir, una sèrie de degradació progressiva on hem arribat fins aquí, perquè el vandalisme que hi ha contra els vagons també genera un malestar bastant important, molt més enllà de la qüestió purament pràctica.
Deixem-me fer una pregunta. Totes aquestes coses, abans, com passaven, ara és pregunta de boomer, i és una pregunta que és més fàcil de fer que de respondre. Això, com passava una cosa d'aquestes, que hi havia caigudes sistèmiques del sistema, que la gent no es podia moure i tal, acabaven comportant, diguem-ne, caigudes de govern. I la sensació és que en aquests moments ningú en parla una miqueta.
que estem tan superats que ja no busques ni focalitzes sí que hi ha hagut demandes de dimissió de la consellera Paneque que realment cal recordar que porto un any i mig en el terme és la que dona la cara però això és un tema, és a dir, el 2007 ja hi va haver la primera gran manifestació per les infraestructures li dic a la Mariana també n'hi ha de convocar ara de manifestació n'hi ha de paral·leles
Sí, hi ha les del dia 7, i llavors és molt probable que quan es aconsegueixi una certa normalització, és a dir, que els trencs tornin malament, llavors hi haurà la vaga que no sé si es acabarà fent, però hi ha una vaga convocada de maquinistes pel 8, 9 i 10, crec, o 9, 10 i 11.
d'aquest mes. És a dir, jo crec que tot això ho hem d'anar visquent en el dia dient. A qui cremarà aquest tema des d'un punt de vista polític, si és que crema el color? Jo, bueno, em sembla que cremarà els dos governs, que a més són del mateix color, el de la Generalitat com el de l'Estat. Recordem que el govern de la Generalitat va arribar amb la promesa de focalitzar-se en els temes que preocupaven a la gent. Per tant, de superar el procés independentista, no?,
I aquesta dialèctica Catalunya-Espanya ve aixocat amb la realitat. La gestió de la Catalunya autonòmica, les mels de la Catalunya autonòmica acaben sempre al mateix lloc, que és la manca de recursos, la manca d'execució dels compromisos pressupostaris...
i la impossibilitat de fer front a les necessitats reals de la gent sense disposar d'aquests recursos. I es troba una certa contradicció, perquè això els passa amb ells, tinguent un govern del PSOE a Madrid, per tant no poden confrontar amb aquest govern, i a més a més tampoc poden dir, escolti'm, no, és que miri, el govern de Madrid acaba d'arribar. No, no acaba d'arribar.
Aquesta setmana el president Sánchez superarà el president Zapatero en nombre de mesos al poder i dintre de cinc mesos superarà el president Aznar i serà el segon president més gongeu després de González a l'estat espanyol. Per tant, té suficient trajectòria al llarg d'aquests vuit anys per ser responsable
directe del que està succeint en manca d'execució de processos i en manca d'inversions. I el govern de la Generalitat, que havia promès, doncs, en fi, focalitzar-se en els serveis públics, resulta que les coses més bàsiques i essencials, que és la mobilitat de la gent, està funcionant. Jo crec que hi ha una diferència, tornant a la pregunta que feia, és què succeïa fa uns anys en relació al que succeeix ara. Hi ha defensa substancial, com a mi, des del punt de vista dels gironins. Molts gironins, la meva dona va cada dia a Barcelona, cada dia no, va 3-4 dies a Barcelona. Fa 15 anys això era impossible.
perquè ningú s'ho plantejava, o era molt difícil fer-ho, diguem, com a mi, sense dedicar més d'una jornada laboral, diguem, en aquesta mobilitat. A dia d'avui, en canvi, hi ha molts gironins, i això es veu quan el tren de les 6.36, de les 7.26, de les 8.9... Molts plens de bicicletes, amb la de Brompton per fer la unió.
que fan el commuting entre les dues ciutats. I aquest col·lectiu és directament afectat. Ara porten 15 dies acumulant retards i hores que hauran de tornar a les seves respectives feines. Això 15 dies segurament és viable. D'aquí un mes o un mes i mig deixarà de ser viable. Per tant, necessitem respostes i portem una setmana en què comunicativament no s'estan donant respostes. És a dir,
Hi va haver-hi una crisi comunicativa important perquè hi va voler, al començament, hi va haver-hi molta presència. El problema és que jo he escrit que jo crec que els van portar al matadero, és a dir, com el conseller Dalmau, perquè hem de pensar que tot això passa amb el president de la Generalitat, Carles.
I la consellera d'Educació que també s'ha hagut d'agafar per una operació la baixa, però al primer moment el conseller Dalmau i la consellera de Panequer van donar la cara. El problema és que van crear una incertesa perquè deien ara irà, ara no irà. Bé, van haver de dir ara irà, ara no irà. Jo particularment penso que els van... Jo penso que els van portar al matadero claríssimament. Els van portar, sí.
En tot cas, no ho sé, ells, no? Es van creure els maquinistes. Perquè es van creure els maquinistes, es van creure els tècnics. I llavors el tema és aquest, fixa't-hi, que des de llavors hi ha hagut una certa apagada comunicativa que jo crec que també és preocupant. És a dir, jo voldria que el govern digués exactament...
Què està passant aquí? L'únic que dona la cara, i li han partit per tots els cantons, és l'Antonio Carmona, que a aquests no se li pot negar que la cara la dona, que és el portaveu del Renfe, però a part d'això tampoc no hi ha cap mena de solució. Ahir, teòricament, s'havien d'haver normalitzat, no només ho s'han normalitzat, sinó que aquest matí ha caigut dues vegades al centre de control de la DIF, una incidència... Això és curiós, eh? És curiós, el centre de control aquest...
Una incidència que teòricament era tan excepcional que no havia de succeir mai. I succeeix cada setmana. Digueu-me malpensat, però... Sí, fins i tot algun sabotatge. I penseu, per exemple, que aneu a saber si aquesta felicitat amb què Espanya i el Sánchez...
era tan fabulós de reconeixement de gas... Israel tenen moltes males pusses, tenen una gran capacitat de generar ciberatacs i saben perfectament que el punt feble d'Espanya es diu Catalunya.
i que vés a saber exactament que... A veure, ara tothom s'ha fet molt la pel·lícula sobre si aquestes mobilitzacions el dissabte serà una revitalització de l'independentisme social o no, perquè l'independentisme en termes generals no ha variat gaire en percentatge, en opinions, el que sí que ha caigut és la seva capacitat de mobilització, però aneu a saber si hi ha alguna cosa més enllà.
Jo, el que us he preguntat i ara li diré a la Mariona, és a dir, dos coses. Fa un mes i mig, i com que ho havia dit en aquests micròfonos, ho tornaré a dir, feia un cert anàlisi polític de la situació al país, a Catalunya, i deies, amb la desunió que hi ha entre el món independentista, diguem-ho així, que jo crec que cada vegada es pot dir menys això, però la desunió que hi ha entre partits que havien configurat majories en el seu moment, és a dir...
Esquerra i Junts, i la CUP, que no se sap ben bé, amb la pujada que hi haurà de l'Aliança Catalana, que la dona absolutament tothom, fa un mes i mig deia, escolta, és que el PSC estarà a 12... Salvador Illa pot estar 12 anys més. De sobte passen coses, Salvador Illa té aquesta crisi, Rodalies... Però no dona la impressió que... Sí, sí, és que certament...
Clar, si pensem en termes gironins, també Sílvia Paneque seria la pròxima alcaldessa de Girona i la frase era, si no se l'emporto un tren per davant. Clar... Això ja va passar. Mala metàfora. L'any 2010 el PSC ocupava les màximes cotes de poder en aquest país. Tenia les diputacions provincials, la Generalitat de Catalunya i el govern de l'Estat. Un any després, 12 anys després, no tenia absolutament res. Havia perdut les...
Diputacions Provincials, havia perdut la Generalitat de Catalunya i havia perdut, o va perdre, el govern de l'Estat. Per tant, l'història ens demostra que la política en aquest país, des d'allà fa una colla d'anys, té cicles curts i allò que sembla que serà per sempre, de cop esdevé una crisi inesperada, que canvia les cartes i reparteix les cartes. Posa que ara hi ha un nou actor.
Jo crec que s'ha de tenir molt en compte, no?, i és davant d'aquesta crisi generalitzada, de fallida, hi ha partits que aglutinant el vot i és antisistema, perquè són partits antisistema, jo considero l'Aliança Catalana que tens després el suport de molts emperesaris a Gualta, no?,
Curiosament, sí, sí. Curiosament, no. Jo crec que curiós no hi ha res curiós amb eliança catalana. Jo que em pensava que a Gualta només hi havia quatre cases. Perdoneu-me la broma tan dolenta que acabo de fer. Però al final, clar, hi ha un element nou. Aquí estem parlant en termes de si hi ha possibilitat d'unió de l'independentisme. Jo crec que aquí el que estem veient és algú que li afecta cada dia i que no veu cap mena de solució amb el sistema de rodalies perquè li han promès tot. Li han promès tot amb el sistema ferroviari. És...
vinga, provem alguna cosa nou, és igual, seran promeses, no? Veiem que els índexs de confiança i desconfiança amb l'Aliança Catalana en el CEO són més o menys iguals que amb el PSC, vull dir, té un 38-37% en els índexs, per tant...
No és la mateixa situació que 2010 en aquest escenari de fragmentació política i de vots cap a l'extrema dreta. Mai és exactament igual. Dic simplement que hi ha precedents en el passat, diguem, que es pot tenir el màxim poder i deixar-ho de tenir en un període rellot. I per què crec que no hi ha més mobilització en aquest sentit? I per què no hi ha més pressió als governs socialistes? Perquè sabem que ve. Sabem que ve. L'ultra dreta...
I, per tant, hi ha aquesta... jo diria, hi ha indignació, però hi ha una calma xitxa, no? D'alguna manera... A nivell de l'Estat... Volem eleccions al govern espanyol? O volem realment que pulveritzi els rècords i s'ha pogut... No, vull dir, d'anar-hi... No rècords, eh? Però vull dir que ja sigui el segon president espanyol més longeu de la televisió...
No, no, els principals aliats mateix del Pedro Sánchez són el senyor Feijó i la senyora Ayuso. I potser, diguem, la seva principal enemiga és la senyora Irene Montero. Però, bueno, al final es tracta que realment la gent... A veure, tothom sap que Sánchez ens enganya, tothom sap que és un cantamanyanes, però, diguem...
Deixant-te enganyar és molt més relaxat que no pas un, diguem, de tenir un Trump o un trampisme aquí, en el qual cada dia sembla pitjor, i que una setmana sembla un any. Que tu saps que el nivell d'engany és un engany que et menges, perquè l'altre serà molt directe, Trump ens enganya.
No, no. No, vull dir, què fa amb el president de Venezuela? Prou sinceritat, volem hipocresia. No, directament soc molt clar, vull el seu petroli. Per tant, però davant d'aquesta situació vivim enganyats perquè molts, i m'incloc en alguna manera, no volem veure l'escenari que...
que ve cap a nosaltres. Però alerta, perquè això no és generalitzable, i per tant hi ha una part, diguem, que se sent frustrat, que acaben greixant les files de l'ultradreta. L'ultradreta està creixent gràcies a això. Jo dic la pressió dels mitjans, també, en aquesta situació, de l'opinió pública.
de l'establishment certament l'opinió de l'estat o de l'opinió pública o dels mitjans generals és molt suau és molt suau per la situació que estem vivint qualsevol altre govern en aquestes condicions estaria enfonsat en termes mediàtics i això no està succeint això és veritat, Mariones, això és així ara, dit això, diguem que això no succeeixi no vol dir que no estigui creixent el suport a la dreta el famós català emprenyat que fa uns anys se'ns va convertir al processisme i a l'independentisme
hi ha una part d'aquesta tropa que ara és surrealista i que demà passat serà trompista si fa falta és a dir, perquè estan frustrats estan indignats i volen solucions ràpides i fàcils i aquesta gent els hi promet per tant, malauradament comparteixo la teva diagnosi però malauradament aquesta diagnosi ens pot acabar comportant un creixement encara molt més notable d'aquestes forces i el dia que ho descobrim segurament arribarem tard esperem, estem dilatant
I a tot això, i ens queden pocs minuts, Girona, ahir... Avui poc, eh? Sí, sí, però en el fons sí que hem parlat del que és, diguem-ne, el país perquè ens afecta tot això, però vull dir, sí que hem parlat, però, per exemple, em va sorprendre ahir, no sé si és estratègia o que la van agafar en un mal moment, que la portaveu nacional de la CUP deia no, tenim pas decidit que Lluc Salelles es presenti a les eleccions.
formalment aquí l'únic que s'ha mogut i que diu que es presenta i a més a més ha guanyat-la d'això és en Marc Puigstió que déu-n'hi-do la desunió per el que he vist a xarxes i tal que hi ha dintre del propi partit perquè aquest dia tant Adam Manier com Adam Bertran diguem-ne són els que plantejaven una alternativa i que van perdre per tant és lògic és
És lògic, un relleu a l'executiva, però és veritat que no tenim Sílvia Pané, que no sabem si serà la candidata. No? No és res enferm. Lluc Salell es depenirà d'ell? Entendríeu que l'arcalde no es tornés a presentar, malgrat les normes de la CUP. Jo crec que depèn molt de la seva situació personal. No passarà. Estic convençut. Però està tot endavant. Estic convençut.
No passarà, a veure, escolta, si algun tronfo té la CUP a les properes municipals, és Lluc Salell, és alcalde de Girona, és l'única cara que pot presentar, no té una alternativa a això. Malgrat les seves declaracions, jo el tinc gravat en diverses entrevistes dient que no es tornaria a presentar més.
Però, bueno, aquí la coherència i l'evolució... Ja trobarem un argument per superar-ho. No, ja ho ha anat superant, i ha anat superant aquest discurs. Però també, bueno, de fet és l'únic candidat superior confirmat. Gemma Geis també diu que es presenta i fa la seva campanya, però confirmat, confirmat... Bueno, comencen a fer campanya, perquè aquest dia algú deia que Gemma Geis reuneix amb la seva persona dues coses. És la vicealcaldessa i portaveu de política econòmica de l'Ajuntament i al mateix temps és la primera cap de l'oposició, no?
Es trencarà el govern, això, o no? Ja l'havíem pronosticat, no? Això no l'havíem pronosticat en aquesta tertúria de fa uns mesos? L'hem vist la setmana passada, amb les declaracions de sobreciclisme. Per la meva ignorància és qui es presentarà per l'Aliança Catalana, que això també serà... Podem pensar en algú... Cobren alguns noms, però jo fins que no... Estan buscant, estan buscant. Segur, el mercat està obert.
Hi havia un nom que s'estava preguntant amb en Josep Maria Aguirre, quan havien parlat aquí, va haver-hi una enquesta, vàrem parlar ja fa un mes o dos mesos, vàrem parlar d'aquella famosa enquesta que no sabíem qui l'encarregava i que jo crec que no era quins pensàvem, però ara n'hi ha un altre en què donen una sèrie de noms, en els quals ja hi ha Marc Constió, i també hi ha un nom... Hi ha una enquesta del GESOP, que feien la setmana passada i preguntàvem per Carles Riu, diguem-ne. Hi ha un nom, diguéssim, cap a aquesta tortuga. Però també preguntàvem per l'altre que jo no coneixia. Però perquè és la secretària, no? No preguntàvem per la noia que és la líder d'Aliança aquí?
no ho sé, no ho sé ara no em surt el nom una que teòricament és la líder d'Aliança Catalana al Gironès i que es postulava com a candidat però Carles Ribas sí que seria un nom que està fent campanya setmana sí però Carles Ribas, que jo crec que es presentarà però sempre dic que no amb Aliança aquest és el tema, no?
Bueno, serà interessant això, no? Sí, això promet. Queden 15 mesos i escacs per les eleccions municipals, pensem-ho, eh? Vull dir, tot això ara es començarà a accelerar en els propers 3-4 mesos, passaran coses si és que han de passar. Hi ha hagut moviments d'oposició que les xarxes són molt potents, que han intentat fer manifestacions aquest cap de setmana i han reunit menys de 20 persones, per tant. Això també. Tampoc funciona. A la Ripoll, dius, no? No, a Girona. Ah, a Girona?
Sí, el moviment aquest de Girona ja no m'enamora però són 30.000 persones a xarxes però després la realitat és la que és. Les xarxes són les seves pròpies bombolles i la realitat és exactament la que és. Però per veure com es tradueix, no? Està molt interessant i potser hauríem d'haver parlat més de tot això que ho continuarem fent. Gràcies Mariona, gràcies Josep Maria Aguirre, gràcies Xavier Díez i si tot va bé demà continuarem parlant. Ara són les 11.