Title:

Sequera, rius del Ter i residus: Girona a debat

## Resum general Tertúlia centrada en dos blocs principals: **crisi hídrica al Ter i rius de Girona** i **nou model de recollida de residus**. Els participants subratllen que els rius locals (Güell, Onyar, Marroc, Galligants) estan **pràcticament morts** en molts trams i que el Ter circula amb **cabals mínims**. Es posa l’èmfasi en la **necessitat d’un pacte nacional de l’aigua**, la **transparència de dades**, la **reducció de fuites** i una **planificació coherent** que combini oferta (dessaladores, *aigua regenerada*) i demanda (estalvi real, canvis en agricultura i drets d’aigua). En residus, es debat el desplegament dels **contenidors intel·ligents**, els **pros i contres**, la imatge urbana i el **pagament per generació**, amb crida a la **responsabilitat del productor** per reduir envasos. ### Participants i to • Jordi Grau (presentador) guia el debat amb casos locals concrets i memòria històrica. • Pau Marlamont (Aigua és Vida) aporta una **diagnosi crua** del sistema hídric i exigeix **transparència i prioritats**. • Martí Terés incideix en **polítiques públiques**, **regeneració d’aigua** i **coherència**. • Neus Vila aporta la **visió ciutadana i turística**, defensa **bones pràctiques** en càmpings/hotels i reclama **claredat i coherència** informativa. ## Tema 1 · Aigua i rius de Girona ### Diagnosi local dels rius • Güell, Marroc i Galligants, i trams de l’Onyar, **secs o moribunds**; el Ter a Girona en **cabals molt baixos**. • Procés d’*eutrofització*: làmina d’aigua quasi estàtica, proliferació d’algues (llentia d’aigua, azolla) i **mort d’ecosistemes**. ### Causes principals • **Menys pluviometria i més calor** (canvi climàtic) i **més massa forestal** que redueix escorrentia. • **Nous i creixents usos**: regadiu, turisme, activitats econòmiques. • **Trasvasament Ter cap a l’AMB** i **gestió local** amb fuites i obres que tanquen la Sèquia Monar. • Rius mediterranis sovint **intermitents**; però la **desconnexió i sobreexplotació d’aqüífers** (pous del Sitjar) agreuja el Marroc i el Güell. ### Impactes i riscos • Girona no té **pla B sòlid**: si el Ter baixa massa, la ciutat queda **exposada** (dessaladores i regeneració d’aigua serveixen sobretot l’AMB). • **Pèrdues** de xarxa molt elevades en alguns barris; tot i que Girona està millor que altres llocs, cal **inversió sostinguda**. • El **consum domèstic** és <10%: l’estalvi ciutadà és positiu però **insuficient** sense abordar el **75% agrícola** i **fuites**. ### Propostes i línies d’acció • **Transparència**: dades d’ús i drets d’aigua (càmpings, embotelladores, grans usuaris) accessibles. • **Pacte nacional de l’aigua**: prioritzar usos, **actualitzar drets històrics**, indemnitzar quan calgui i **planificar a llarg termini**. • **Reduir fuites** amb auditories i inversió (municipalitzacions amb comptadors per trams, recerca activa de pèrdues). • **Equilibrar oferta i demanda**: ampliar **regeneració** a Girona, millorar eficiència de regadius, revisar **creixement hídrico-dependent**. • Acceptar un **decreixement estructural** del recurs i **replantejar usos** en conseqüència. ## Tema 2 · Governança, territori i política ### Barcelona i el conjunt del sistema • L’AMB ja fa **aigua regenerada** (Depuradora del Prat → Llobregat → potabilització) i opera **dessaladores** a ple rendiment. • Girona ha de **prendre nota**: iniciar vies de **regeneració per aigua de boca** i diversificar fonts. • Cal **solidaritat territorial** i **coherència**: el Ter no pot suportar-ho tot mentre altres conques circulen plenes. ### Institucions i lideratge • Reclam a la **Generalitat i l’ACA**: dirigir amb **prioritats clares** i dades obertes, no “atomitzar” el debat. • Expectatives positives pel nomenament de **Jordi Sargatal** a Transició Ecològica, avaluables pels resultats. ## Tema 3 · Residus i model de ciutat ### Contenidors intel·ligents i porta a porta • Objectiu: superar el **50%** de selectiva i apropar-se al **>80%** com a altres ciutats. • **Pros**: millora índex de selectiva, menys incendis i ocupació, base per al **pagament per generació**, alineat amb la UE. • **Contres**: més cost i **canvi d’hàbits** (calendaris, targeta), **incivisme** i “turisme d’escombraries” en transició. • **Comerç**: porta a porta de cartró facilita però requereix **horaris i embalatge correctes** per evitar mala imatge al centre. ### Punts crítics i millores • **Comunicació i coherència**: evitar promeses de bonificacions no materialitzades; ajustar desplegaments en blocs complexos. • Envasos: la solució de fons és **responsabilitat del productor** i **llei d’envasos** per reduir el residu a l’origen. ## Conceptes clau • *Eutrofització*, *aigua regenerada*, *dessaladores*, *Sèquia Monar*, *pagament per generació*, *porta a porta*, *trasvasament Ter-Llobregat*, *decreixement*. ## Cites destacades > "D’on no n’hi ha, no en raja." > "Cada cop n’hi ha menys aigua i cada cop en volem més: l’equació no funciona." > "El riu és vida, no el trasvasament." ## Conclusions • Consens en què la **crisi hídrica** és estructural: cal **reduir fuites**, **guanyar transparència**, **actualitzar drets**, **eficientar regadius** i **explorar regeneració** a Girona. • En residus, el model **pot funcionar** però exigeix **adaptació**, **control d’incivisme**, millor **planificació comercial** i **marc legal** que limiti envasos. • Es reclama **lideratge públic** i un **Pacte nacional** que ordeni usos i asseguri **resiliència** del sistema.

['aigua', 'sequera', 'riu Ter', 'rius de Girona', 'eutrofització', 'trasvasament Ter-Llobregat', 'Sèquia Monar', 'pous del Sitjar', 'aigua regenerada', 'dessaladores', 'fuites d’aigua', 'pacte nacional de l’aigua', 'transparència de dades', 'drets d’aigua', 'agricultura de regadiu', 'turisme sostenible', 'càmpings', 'residus', 'contenidors intel·ligents', 'porta a porta', 'pagament per generació', 'incivisme', 'comerç i cartró', 'Jordi Sargatal', 'governança ambiental']