Bon dia, entrem en temps de Tertúlia, Girona FM, com passen 8 minuts a les 10 del matí d'aquest 8 de maig, i ho fem des dels estudis del carrer Balmes, amb dues persones, de moment que m'acompanyen per passar la vista a l'actualitat de la ciutat, del país.
Dels que ells vulguin, segurament, com els hi deia, acabarem parlant una mica del Papa, però no en profunditat, però és el dia aquell que tots mengem com claveu, d'una manera o d'una altra. Em ve molt de gust presentar avui una persona que s'incorpora a la tertúlia i a la que feia dies que no vèiem i que ens agrada molt tornar-la a tenir aquí. Cristina Andreu, educadora social, exlegidora extinenta d'Arcalda, com estàs?
Bé, gràcies, contenta i molt agraïda. Nosaltres també estem molt contents que ens acompanyis per passar una mica revista el pols de la ciutat, tu que diguem-ne que has estat al capdavant del funcionament de la maquinària. I com a contrapès, dic com a contrapès, no necessàriament perquè hagin de...
de portar-se a la contrària, però que sí que és un personatge, si m'ho permet, que jo tenim avui en Xavier Díez, historiador, sindicalista, articulista i tantes altres coses. Què tal? Bé, a veure, on és aquesta persona? No la veig aquí.
No sé, diguem com sempre, exageres els meus mèrits, Jordi. Bé, bé, molt bé. Encara no dic que ets novel·lista, que tu saps que una de les teves facetes que segurament menys gent coneix és la de novel·lista, no la d'historiador. Estàs en ella, està molt bé. Estàs en ella, està molt bé. I la fas passar aquí o te les emportes allà cap al sud del país com en alguna altra novel·la que has escrit? No, aquesta dóna la volta al món. Carai, en parlarem com toqui.
Escolteu, he dit, en parlarem un moment del Papa, no, perquè ja porten un dia de còmclova, un dia, no, encara no 18 hores, ja tornen a estar reunits i s'ha fet famosa aquesta xemeneia perquè obris quina televisió que obris o escoltis quina emisora escoltis, ho estàs veient, us interessa tot aquest tema d'una manera especial o ho mireu, diguem-ne, des de la llunyania?
No, a veure, jo ho miro i ho segueixo, per mi és actualitat política, i per tant, des d'aquesta perspectiva, veure una mica els suposats possibles lideratges que poden sortir d'aquest concle, doncs estan generant molta tensió política. Al final, el que ha aconseguit el papa Francesc és donar un cert gir,
I aquest sergir hi ha qui el veu també com una esperança cap a una altra manera de fer, no només de l'Església. Al final les coses no són tan separades com alguns pensem o ens semblaria que haurien de ser.
I, per tant, jo ho segueixo, jo ho segueixo perquè no deixa de ser, bueno, un aspecte important de la societat, d'algunes, molt important, per tant, això és un tema de perspectiva mundial, per tant, no ho podem tenir només des de la visió de jo aquí a Girona, i, per tant, jo espero, espero, perquè jo soc de formació...
cristiana, catòlica i apostòlica, i per tant, encara que jo no tingui una pràctica, he begut de tot això i per tant tinc una part de mi que m'interpel·la i espero que sigui un lideratge d'una església com la que ha intentat fer Francesc, amb totes les possibles crítiques, amb totes les possibles situacions.
que segurament des de lluny és molt difícil saber fins a quin punt es podia arribar a transformar més en aquest mandat, que tampoc ha sigut tallat, però que espero que sí, que sigui una església a prop dels pobres, que sigui una església que interpel·la en un moment on la política té uns lideratges que precisament van cap a tot el contrari.
Xavier, no et fa pollo que en diuen la llei del pèndol, que alguna vegada passa, que després d'un papa, entre cometes, totes les cometes del món, progressista, d'on es dona la volta cap algú o més, diguem-ne, més calmat, va passar en Joan XXIII que va fer una arrencada de cavall...
i en Pau Sisè, que era un gran teòleg i que hi creia, però que va haver de fer una aturada de vol, per dir-ho d'alguna manera, va passar amb en Joan Pau I, que semblava que ho podria regir a tot, i va ser un papat molt curt, i després en Pau II, que hi va haver una certa tornada al búnquer.
Com ho veus ara, diguem-ne, per aquest francès, que amb un papà no excessivament llarg, tampoc curt, però no excessivament llarg, ara l'han mogut els ciments. Per a alguns s'ha quedat molt curt, que és el que sol passar, de quan es mira des de fora, i en canvi per a altres, diguem-ne, ho ha trencat tot i veia pràcticament el tracten de comunista, d'aretge, d'anticrist i l'han tractat de tot això.
Jo, primer de tot, ho visc amb molta fascinació pel propi Ritus. L'Església Catòlica, amb tots els seus rituals, la seva estètica, que en el fons no deixa de representar un poder que va molt més enllà del poder terrenal, és d'una gran fascinació. I respecte al que dius...
A veure, no ens enganyem. Jo ara m'ho miro des d'una perspectiva política, m'ho miro des d'una perspectiva de les relacions internacionals i dels conflictes que són transversals d'una manera global. És a dir, perquè depèn de qui sigui...
És veritat, el que comentàvem abans. Papa Francesc, jo diria que ha estat potser l'últim papa, entre cometes, d'aquella església progressista del segon Consell i Vaticà que pretenia acostar-se a l'Evangeli Primigeni. Exactament.
Però si hi ha alguna cosa que és política és la religió. I de fet, jo penso humilment, des de la perspectiva, tota aquesta teologia de l'alliberament que va tenir una... Bé, que jo recordo aquells casaments hippies dels anys 70, a l'església amb la guitarra... Sí, sí, sí.
però que va fracassar perquè el que ha passat és que a Europa la gent s'ha descristianitzat, a Occident, i a Llatinoamèrica, diguem, l'església que ha triomfat són les diverses esglésies evangèliques, protestants, etcètera. Estes també canten, eh? Sí, sí, canten com el Peret, fins i tot, eh?
però d'altra banda, també és veritat, l'altre dia veia un gràfic molt interessant que explicava l'evolució dels diversos creients de les diverses religions, una d'aquestes coses que apareixen a Twitter i que aleshores van agafant el nombre d'anys i les xifres i unes avancen als altres. Clar, l'Islam ara mateix està en una època d'expansió i de conflicte, per exemple a l'Àfrica, a Àfrica el que seria el cristianisme està...
Està reculant de vegades via militar. En el cas de l'Àsia Oriental, tot el que seria Pròxim Orient, pràcticament les poblacions cristianes arrelades des de l'època de Sant Pau, jo crec que s'han reduït a una tercera part del que hi havia fa 20 o 30 anys.
I jo penso que ara mateix he llegit algunes coses, sobretot el que està passant a França i alguns altres països occidentals, en els quals molta gent jove està tornant, després que la nostra generació, que vam començar una missa de petits i ara només anem a les esglésies quan anem a un funeral,
i que per tant és una generació que, això ho explicava l'Emmanuel tot molt clarament, no és que s'hagi descristianitzat, és que fins i tot s'ha paganitzat, ha perdut fins i tot els coneixements que nosaltres teníem. Però d'altra banda hi ha molta gent jove, sobretot nois joves, menors de 25 anys, amb un vessant molt més conservador,
fins i tot reaccionari, que estan tornant a l'Església Catòlica i veurem exactament totes aquestes tensions internes que es veuen entre, per alguna manera, aquesta visió de la teologia de l'alliberament. I després, una visió més reaccionària, molta gent idealitza tant el francès com si idealitzava el Benet XVI, i el Benet XVI, que era un gran intel·lectual i un gran filòsof, en realitat se sentia molt incòmode,
per ser l'estrella dels reaccionaris, jo crec que el papa Francesc també se sentia molt incòmode en semblar una estrella del rock dels sectors progressistes. El que passarà serà molt interessant, però jo crec que expressarà aquestes tensions. També haurem de veure si es tracta d'un papa europeu, nord-americà, asiàtic, africà... Sí, té molta importància, això de fet, Francesc és el primer papa no europeu, és el primer papa, diguem-ne, americà.
Perquè el catolicisme està pivotant, diguem, als marxes d'Occident. Però la qüestió és, Occident recuperarà... Perquè és obvi que ara mateix a Europa, diguem, l'islam està creixent en els barris i a les ciutats europees. Jo ara he passat uns dies a Holanda i, bueno, diguem, com qualsevol ciutat europea, veus cada vegada més vels islàmics i, per tant, més...
diguem, viure en un gueto religiós, amb unes normes diferents, i amb una classe mitjana, diguem, veus que hi ha molt de classe mitjana, que per tant hi ha generacions i que han prosperat a dins de les pròpies societats europees, però que amb el Bell expressen el rebuig clar al que serien les coordenades mentals i morals de la societat europea,
I, per tant, aquí tenim una situació d'una tensió molt gran. Hem menyspreat molt la religió, i la religió és una de les coses més rellevants de qualsevol experiència col·lectiva. I ho diu algú que, diguem-ne, ho mira des de la distància, eh? Sí, sí. Aquí, no, no, ho dic per allò ja ens una miqueta, diguem-ne, de la visió aquella de la pel·lícula de Xemeneia, però has tocat un tema...
que és això, és a dir, que lliga... A veure, de Bel se'n veuen cada vegada més, jo he vist que sal, no tinc cap problema per dir-ho, i és evident que des dels anys 70-80 del segle passat ara, en aquest sentit, me refereixo no que portin Bel, que a mi és un tema que jo crec que forma part de la llibertat individual, però la sensació aquella de veure dones absolutament tapades, a mi particularment m'ha...
jo sé que hi va haver gent que hi va treballar molt en el seu moment, la Carmeta Vinyoles en Parlenà, molta gent en Seves Parla i tota aquesta gent van fer una feina que em dóna la impressió que amb l'arribada dels imams es va perdre. Però en Xavier ha dit una cosa i no sé si estàs d'acord, que és aquest conservadurisme, diguem-ne, que les enquestes comencen a reflectir en una part de la gent jove i que això ens assopta. Però esclar, potser també és allò que deia la teoria del pèndol, per dir-ho d'alguna manera. Et preocupa això? Sí, sí que em preocupa. Jo...
Volia només fer un apunt al que heu comentat que jo fa molts anys que segueixo un col·lectiu francès perquè jo havia dirigit la Fundació CERS i llavors tots aquests temes amb la Carme, amb en Pau, amb en Francesc Carbonell i moltes altres persones ho vam estar treballant durant anys
I vaig estar un temps vivint a Marsella i em vaig apropar amb un col·lectiu molt interessant de dones que es diuen, elles, ni putes ni sumisses. Ah, sí, i tant. Fa de la mare, per descomptat. I llavors jo crec que... Mira, fa molts anys, i ho dic així, és com si estigués en una tertúlia no pública, però jo deia, quin gran error no haver incorporat Turquia.
a la Unió Europea, quin gran error era l'oportunitat de tenir el primer país majorment islàmic, un país bastant més progressista del que és ara un país que tenia una democràcia en el seu moment, Ataturc que, escolta, Espanya no tenia res l'any 80 havia hagut un cop d'estat sí, però van tornar, a veure saps, i tenien un passat és una democràcia com l'espanyola
per què no apostem per això i finalment tindrem un país islàmic però normal i començarem a veure diferent l'islam
I, òbviament, com en totes les religions, hi haurà postures més reaccionàries, postures més aperturistes, postures més... Bé, és igual. Però farem una evolució dins d'Europa cap a un... Bé, clar, tot això, òbviament, ja no es pot parlar. Què hem vist en aquests últims anys? Doncs hem vist que, òbviament, l'estructura global, mundial...
ha portat totes unes desigualtats que només van creixent que això dona peu a que com deia el Xavi que la religió també prengui una dimensió política també clau i que no s'ha tingut en compte eh
I que, per tant, ens trobem ara en unes situacions de difícil gestió, perquè ens barreja que hi ha de religiós, que hi ha de polític, que hi ha simplement d'un constructe social, perquè aquí hi ha moltes visions i és potser arrebusarat fer una anàlisi de quan veig un vel, què veig, no?, a darrere d'això. Però sí que quan parles de...
Sí que quan parles que està tot virant, que no sabem si és la llei del tèndol, que quasi és una teoria que és molt explicativa, però alhora a mi m'entristeix molt acceptar-la, però molt. Però té una base, perquè no, no?
Jo no sé què està passant, no tinc prou criteri i segurament soc com una més del carrer, però sí que estem perdent el control de certes postures ideològiques que s'haurien de tallar, s'haurien d'il·legalitzar, s'haurien de combatre des de la llei, i que no s'està fent.
i que cada vegada tenen altaveus més importants, i que estan passant coses que si fa 15 anys, 20 anys, ens haguessin dit que en el Parlament es parlaria d'aquesta manera, o que hi hauria Vox plantejant certes coses al Congrés, ens haguessin dit estem bojos, estic parlant de fa 15, 20 anys, haguessin dit no, no, això no es pot ser, això s'ha de denunciar, i està passant, i no està passant res.
I jo estic veient el meu dia a dia amb els meus fills a l'educació secundària, veig com cada vegada tenen menys influència sobre ells les fonts d'informació més normatives, més que es poden filtrar, més que poden ser inclús pedagògiques, i en canvi està entrant amb ells tota una informació que ve d'unes fonts totalment...
Llavors, la feina que tenim aquí de com intentar neutralitzar tot això és ingent. Els mateixos professionals del sector educatiu ho estan denunciant. Per tant, jo la veritat, se'm fa difícil veure com combatre perquè al final, davant de la incertesa, davant de la complexitat,
És molt més fàcil tenir discursos populistes i tenir solucions lineals, fàcils i ràpides, que entendre que la complexitat demana, segurament, de processos on te necessitis més informació, on te necessitis més temps per meditar la resposta i on te necessitis trobar consensos una mica més sòlids. I clar, és molt més fàcil tot l'altre.
Xevi, gairebé t'he de donar perquè ha sorgit també el tema educatiu que a la Cristina és un tema que tu coneixes bé, diguem-ne. A veure, és que això que expliques tu no és un problema que tinguem a Catalunya. No, no. És una cosa que ha crescut d'una manera... De fet, jo crec que la societat catalana continua, diguem, sent de la societat més progressista de tot Europa. Sí, totalment, totalment.
Mira, em vaig estar documentant per fer un article perquè, diguem, jo porto la revista de docència i precisament el número que estem treballant va sobre la reaccionarització en educació, que és una cosa que es va detectant en la línia que dius tu i que tothom pot veure. I aleshores em vaig estar documentant per un article, a mi sempre m'agrada molt la perspectiva internacional, i vaig, diguem, començar a mirar alguns informes d'algunes
entitats nord-americanes i franceses, el professorat tradicionalment sempre ha tingut uns postulats molt progressistes en l'últim mig segle. Però vaig veure un informe d'una ONG nord-americana que explicava que a les últimes eleccions el 39% dels ociens havia votat el Trump, però el 60% dels menors de 40 anys.
En el cas de França, també vaig veure un article acadèmic que, a veure, tradicionalment, la senyora Le Pen l'havia votat de l'ordre del 8-10% del professorat. A les últimes enquestes, a les últimes eleccions legislatives de l'any passat, ja era un 24-25%.
i a més recordo d'haver mirat per exemple el programa educatiu del segon moment el senyor Jordan Bardella és a dir de reagrupament nacional i clar, semblava hi havia tota una sèrie de reivindicacions dels docents que en realitat la podia subscriure qualsevol és a dir, que tenia un punt de raó d'altra banda també és cert que en el cas de Francesc doncs els docents estan diguem el tema el cas de Samuel Petit
aquest professor d'història que va ensenyar les vinyetes de Mahoma i que aleshores el va encarregar en la més plena indiferència que fa molt poc va haver-hi el judici i es va veure la clara complicitat d'alumnes i de famílies en el que seria el seu assassinat bé, aquest tipus de coses fa que els xips és a dir, tu de cop i volta creus unes coses i en funció de les circumstàncies que et passen
Canvies el xip. I això està passant. I entre la gent més jove. I a més, és una època de polarització, perquè és veritat, diguem, hi ha un percentatge de gent que està optant per una certa reaccionarització i donant suport, per exemple, a partits com a EFD o com al GERB Gilders o, bueno, diguem...
Però, d'altra banda, diguem, l'esquerra ha perdut completament els papers i ha assumit, doncs, aquesta ideologia, doncs, no utilitzaré el terme woke, perquè ja està molt subat, però sí, per alguna manera, bona part del que seria el background del postmodernisme, que és una d'aquestes idees en les quals es fonamenta el relativisme cultural, que també és un relativisme moral, i en el qual a mi m'agrada dir-li que és el neoliberalisme moral, en el sentit que
Desregules tota opció moral. Sí, efectivament, no? I aleshores, doncs clar, hi entrem en una... Per exemple, a veure, jo entenc que és de calaix que hi ha hagut una discriminació històrica per les dones i que, per tant, el feminisme ha estat una bona cosa.
Però si de cop i volta això deriva en que tots els homes blancs són violadors en potència, l'altre dia la Marta Rojals, parlant a propòsit d'adolescents d'aquesta sèrie, deia una cosa molt interessant, que deia que nois que els acusen de culpes que no tenen i d'haver tingut privilegis que encara no han gaudit, és normal que es rebotin.
És a dir, i de cop i volta te trobes en un ambient molt explosiu, en el qual un extrem realimenta l'altre, que és el que ens estem trobant. És a dir, potser caldria imposar una certa racionalitat i tornar, com a mínim, unes regles del joc suficientment clares.
Però, clar, d'una banda, l'esquerra acusa a tot aquell que no pensa com ell d'extrema dreta i aquesta gent acusa a qui no pensen com ells d'hoc.
I estem aquí que ens els anem fotent uns als altres. Escolteu, és un debat interessantíssim, però jo m'agradaria aprofitar que tenim avui la Cristina aquí, ella, que ha estat, diem, el comandament de la nau d'aquesta municipal per parlar una miqueta també del que és de la ciutat i tot això. Ara que tens un punt de distanciament, imagino, des de...
del dia a dia, me la fareixo, que han passat ja uns quants mesos. Com la veus, tu, la ciutat? Mira, hi ha una cosa que haig de dir, que és que, si no, la veig superverda. Això és el primer, que estic encantada. I ara, quan venia cap aquí... És que ha plogut molt, eh? Ha plogut molt. I en Pau Marlamont, que havia de venir, que crec que està en camí, també ens ho diria. Que, malgrat tot, que ha plogut molt, el Ter se'ns està morint, eh? Que és el seu discurs. Sí, sí, no, no, però...
La veig verda i m'ha fet pensar molt precisament el que tu deies abans de les polítiques de renaturalització. Crec que una cosa que aquest govern està fent, amb les dificultats que comporta una transformació urbana en aquest sentit...
és això, que posem valor a l'obert, a aquesta ciutat verda i blava, l'aigua i la natura. I això jo sé, i aquí també hi ha la política de gestió de residus, i jo sé que encara molta gent la viu amb molta adversitat, i hi haurà gent que la viurà sempre, perquè hi ha gent que no creu en això, i per tant, òbviament, ho troba una cosa innecessària.
Però crec que, de veritat, jo que ara parlo, la gent encara se m'apropa com a tinent d'alcalde, a vegades per mostrar el seu desacord, a vegades per mostrar el seu acord, doncs vaig veient que al final el sistema el que ens ha de permetre és poder arribar això, a gaudir d'una ciutat molt més en sintonia amb el que és el nostre medi natural, no?
Altres coses que veig, veig que s'han posat primeres pedres d'edificis, veig que s'han cedit sols a la Generalitat per poder fer més promoció d'habitatge públic, veig, no sé, que aquesta setmana comença la Setmana de les Flors i que hi ha propostes noves...
I veig, al final, el que estic veient aquests dies és molts turistes. Sí, massa. Exacte, des del meu punt de vista. Jo crec que això en algun moment s'haurà d'acabar regulant, no aquí, com dèiem abans, això és un fenomen d'ordre global, i no sé, de la mateixa manera que s'està regulant
l'accés a parcs naturals des d'aquí a Catalunya fins al, com es diu, al Cabo de Gata, vull dir, que només puguin arribar a certs llocs cert nombre de persones, crec que al final haurem de regular l'arribada de turistes a tot arreu.
Però veig això, veig una ciutat que avança, veig una ciutat que està transformant espais i aspectes de la seva vida que calia, perquè cal afrontar aquests reptes en termes de transformació urbana, però també aquests reptes socials, d'habitatge...
Avui, si no vaig marrada, s'inaugura l'equipament social de l'Eixample, una cosa llargament reivindicada. Per tant, també s'està posant... Per tant, crec que amb totes les problemàtiques encara pendents, crec que la ciutat va avançant. Xavier, t'he de traslladar també la pregunta.
No, a veure, objectivament Girona és la millor ciutat de Catalunya, això no hi ha dubte, això és per descomptat, entre altres coses perquè està en un entorn ideal i jo crec que un dels avantatges, i això no ho agrada ningú, no?
Una de les coses que s'han fet bé històricament a Girona és integrar la ciutat en un espai natural i verd. Jo crec que, per exemple, tot el que han estat els parcs com els de Fontejau, aquests camins que connecten, per exemple, aquest últim que connecta a Sant Gregori, el carrer Vicí, em sembla extraordinari.
Ara bé, jo disqueparé respecte al tema dels residus. A veure, no crec que ningú no hi estigui a favor del reciclatge, diguem, en el nostre país, però, diguem, jo avui passava, bueno, diguem, caminat, jo tots els esplaçaments tinc la sort de viure en el centre de la ciutat i, per tant, doncs no he d'agafar...
cap mena de transport, eh? Tot i que, per exemple, el déficit de transport és el mateix que ja era quan vaig arribar jo a la ciutat, que jo no arribava a 70.000 habitants. Jo crec que els autobús són els mateixos, però la població és un 50%. I venint d'un lloc com Holanda, en el qual tens un tramvia cada 4 minuts, en ciutats que no són gaire més grans que Girona, doncs és una d'aquestes coses.
però continuo veient escombraries a fora dels contenidors perquè ningú no qüestiona que s'hagi de reciclar, però no té cap mena de sentit que els contenidors s'hagin d'obrir amb una targeta
molta de la qual doncs molta gent no la té i per tant doncs la deixa en qualsevol lloc i que en uns dies sí en altres no això no té cap mena de lògica és poc pràctic i això és contraproduent perquè molta gent que havia cregut en el reciclatge ara allò que en dèiem passarem a l'altre extrem i de fet a veure jo no sé com aniran les properes eleccions municipals però jo crec que això no és que faci mal a guanyem és que farà mal a la ciutat perquè és possible que aleshores doncs
opcions extremes acabin guanyant espai. És que fins i tot, si ara mateix algun d'aquests partits em digués fes un programa electoral acabar amb tot el...
Poder tornar a aparcar en el cotxe sense pagar, per exemple, perquè la diferència és que ara es paga però no hi ha transport públic, o hi ha el mateix transport públic que abans, o fins i tot es beta la possibilitat d'aquests tramvies fins a Sant Feliu o fins a Olot o el que sigui, tot això no va enlloc. És a dir, jo crec que això ha estat un error
I després, evidentment, tornar al sistema d'abans, encara que costi més diners, el sistema que tu tens d'un color...
un altre d'un altre color, i un altre de plàstic, i sobretot el de la matèria orgànica. Mira, l'altre dia vaig parlar amb el botiguer meu de Can Stoni, que m'havia explicat que havia anat a una d'aquestes reunions...
que havia organitzat l'Ajuntament i preocupats per què podia passar si tenies brossa d'aquesta orgànica i que no tenies gaire espai a casa per deixar-la, doncs crec que algú li va dir doncs la deixes a la nevera. A veure, és que això s'ha de ser, ho sento molt, això no té cap lògica i jo crec que ha estat probablement el gran error de gestió de l'Ajuntament.
Tota la resta. I és una pena, perquè jo crec que el 80-90% de les coses que ha fet aquest Ajuntament són encertades, però coses com aquestes acabaran sortint molt cares. No per guanyar, sinó per tota la ciutat. Estem a dos anys, diguem-ne, de les eleccions. Algú ja ha dit que aquest serà el gran tema que marcarà el debat. No sé si la Cristina estarà d'acord o pensa que, diguem-ne, que en el proper any totes aquestes coses s'iran normalitzant.
Jo crec que, com vosaltres sabeu, és un contracte que aquest govern va heredar, és el primer contracte que venia a gestionar de forma realment diferent el tema dels residus i que contínuament, des que s'ha posat en funcionament, s'estaven observant les seves disfuncions i en mesura que es van observant es van mirant de corregir.
Després hi ha una altra qüestió i aquí sí que discrepo Xavier perquè hi ha una qüestió que és de canvi d'hàbits i d'una altra cultura i això no sé tu que també ets una persona que has viatjat jo fa anys per projectes que tenia amb la Fundació Sergi i que coordinava a nivell europeu he estat a Alemanya, he estat a molts països però sobretot a Alemanya hi vaig haver d'anar molt
I a Alemanya fa anys que no cada dia baixa residus, que la gent a casa seva ja... I això què ha comportat? Que quan aquí encara no ho vèiem, tu veies que els alemans anaven amb les seves posses de roba. Per què? Perquè el plàstic et portava problemes, gestionar residu plàstic. Veies que la gent anava a comprar a granel.
Coses que aquí no. Per què? Perquè, òbviament, hi havia una política de gestió de residus molt seriosa, molt rigorosa. Els alemanys no són culturalment com nosaltres. Si hi ha una norma, es compleix. Nosaltres aquí som més mediterranis, amb tot el carinyo, perquè jo en sóc la primera, eh? Però jo fa anys que veia com tal dia, tal dia, tu baixes coses i, a més a més, a la setmana, un cop pots baixar no sé què.
Clar, ells porten, estic parlant de fa 17-20 anys enrere, ens porten molt d'avantatge amb això, però jo crec que hi haurà un canvi cultural, inclús jo a vegades amb això me n'adono d'encara el plàstic que compro mirant de no fer-ho, i em va molt bé i amb els meus fills a dir, mireu, torna a estar la bossa plena, vam dir que tal, vull dir que...
Crec que aquí el que passa és que hi ha d'haver-hi mesures a nivell de les grans superfícies, dels mercats municipals, de poder comparar directament amb el teu tàper, hi ha d'haver-hi altres coses. Jo crec que el focus no es pot posar aquí, la política municipal és moltes coses, però sí que serà un tema que a mesura que avancem crec que hi haurà coses que s'aniran resolent
i espero que acabi el mandat amb certa satisfacció compartida que hem evolucionat jo és que veig cada vegada més indisciplina social no relacionada amb el tema dels residus de manera que probablement aquest plantejament que podria ser útil fa 5 o 10 anys jo crec que ara ja no
Permeteu-me que saludi en en Pau Marramont, que ha tingut un petit imprevist i que ha arribat, crec que estava mesonant l'aigua del Tert, el pas per al pont de la barca, crec que anava per aquí. Què tal, Pau, com estàs? Amb 68 anys i ràpid piejant, sense enterar-me'n de res, fins que he obert el mòbil i dic...
Era avui. No passa res. Ja veus, tenim la Cristina Andreu, tenim en Xèvia Diaz. No m'invitareu mai més. I fareu que és la segona vegada que em passa aquí. Aquí, a tres llocs, és constant, diguéssim, però en aquí és la segona vegada que em passa. Estàvem parlant de la ciutat, estàvem parlant del tema... No conec també en Xèvia Diaz.
Els coneixem? No, no, no. Pau Marlamó, ens faig les presentacions formals, és el president d'Aigües Vida, al marge de la seva formació com a advocat i de tantes coses que ha fet a la vida. En Xavier és historiador, és ensenyant i ja no diré més perquè en tornaries a sortir. Parlàvem de la ciutat com la veiem i havíem tocat el tema escombraries. Doncs vinga. A mi el que diu la Cristina em sembla, no és per fer la rosqui...
Més ara ja no mana, ja no fa falta. Però vull dir, a mi em va quedar molt fort la dada que em va donar el seu company, en Sergi Got, i meu també, perquè són d'Aigües Vides també aquesta gent, que un 20% del groc no es recicla.
Aquí a la ciutat de Girona, Sal i Sarrià, o Girona, perdona, Sal i Sarrià és una altra història, Girona i Prou, que ECOBEMBES, no, no, ECOBEMBES no, perdona, una UT robau fomento de construccions i contrates, un 20% senzillament, no és que ho facin malament, és que no hi van.
Hòstia, parem màquines, no? O sigui, tu tens un contracte amb una empresa, no sé si és improcedent el que dic, o si és... Si és improcedent, tu agrairem molt també. Estic obert a aprendre de vostès i de qui sigui, però l'edat amb si sola té un parell de pebrots, i dic pebrots perquè vull ser ben educat que estic a la ràdio.
La sèrie mítica El Soprano, que eren aquests mafiosos de la zona de New Jersey, bàsicament es dedicaven als residus. I la gran màfia del sud d'Itàlia també es dedica al tràfic de residus. Sí, sí. Internacional, a més. Un tràfic de merda. Un tràfic de merda. I no ho sabem gaire, tot això, no?
Jo crec que vull dir que sí, alguns saben que Camp d'Orar s'hi evoquen coses i tal, però realment no som conscients de com funciona el món de la merda amb si mateix, diguéssim, i fa honor al seu nom, no? Internacionalment, com els vaixells aquests que costa tant de desballestar, se'n van a les costes d'Angola. Sí, exacte. I mirem cap a un altre cantó.
Però penseu que és a dir, a veure, aquí hem tingut una discrepància sobre el tema del model, però el model és un, a la gent li costa acostumar-se, s'ha anat aplicant el primer gran, amb la nou que hi va haver hi va ser Montjuïc, segurament, jo crec que des del propi govern s'ha acceptat que possiblement des d'un punt de vista de comunicació no es van acabar de fer bé,
tot bé les coses, però per exemple hi ha barris que tot s'ha anat més o menys posant a mordre, però queden barris complexos com Sant Eugènia, com Can Givert, com el sector Est... Jo visc a la Devesa i jo diria que al voltant del 10-15% de les bosses escombraries estan a fora.
Per no parlar que la gent obre, llença el contenidor gris independentment del que toqui o del que no toqui. Sí, sí. No, és veritat. Fa falta encara, com deies tu, Xavier, a més, la formació cívica no va més, sinó va menys. Aquest individualisme que hi era i aquest de...
primer jo i després jo i si a mi em va bé bé i si no és igual que passa amb moltes coses passa amb qüestions d'ús de la via pública passa amb la gestió de residus passa amb tantes coses i a més a més que no és una qüestió que puguis anar desplegant aquí cossos policials no, jo sóc un gran fan del pragmatisme eh
I l'idealisme s'ha de poder combinar amb el pragmatisme. Sí, sí, sí, però vull dir que hi ha d'haver-hi... Quan dius les campanyes de comunicació, potser no es van fer prou bé i se n'han de fer més i millors. Potser s'han de buscar altres aliances per poder-ho fer, a nivell de l'associacionisme veïnal, a nivell de... segurament moltes coses, no?, per anar fent aquests canvis, però és obvi que pragmàticament s'ha de fer.
Per tant, hem de trobar la solució. La solució és bastant simple, eh? Deixar, diguem, tenir un contenidor per cada cosa i no tancar-los. És una solució, diguem, d'una obvietat que no cal ser un enginyer nuclear per fer aquestes coses.
No, però en tot cas és un dels temes que, diguem-ne, que sí que és veritat que ha marcat aquest inici de mandat. Abans n'hem tret algunes altres, que les has tretes tu, no? Vull dir, el tema de treure cotxes del centre de la ciutat, que és una cosa que jo diria que és molt transversal, no només, diguem-ne, d'aquest consistori, sinó l'anterior, és a dir, els grups municipals s'hi havien marcat, però, diguem-ne, costa anar fent tot aquest tema de...
Ara s'estan fent els aparcaments dissuasius, s'ha de millorar el transport públic, que això és evident per poder acabar-ho de fer. Però s'ha de fer en ordre. Primer has de millorar el transport públic i després, diguem, al final...
A veure, per exposar un exemple, aquest dissabte tinc una celebració familiar, vaig a Barcelona i aniré en cotxe, bàsicament, perquè és l'única manera de poder arribar d'una manera raonable, a un horari raonable, i no pas perquè m'agradi conduir, perquè a mi m'estressa molt, diguem-ne, a la ciutat, no m'agrada, però...
A veure, si només hi ha durant el matí tres trens dels quals arriben tard, sovint plens... A veure, clar, quan has estat a països com Holanda o com Suïssa, que ja... Jo recordo, entre Amsterdam i Rotterdam hi havia com 147 trens, vam comptar. Clar, tu no pots, diguem... Si tu poses problemes als cotxes sense... Abans haver resolt els problemes de mobilitat col·lectiva...
i el que molta gent considera que és idealisme al final la gent ho veu com una pèrdua de llibertat i per tant és normal que s'abraci aquell demagoc populista que digui tot el contrari no pas perquè se'l cregui el demagoc populista sinó perquè bàsicament el que vol és fer-ho com a represàlia o com a venjança
en fi, és un tema que hem tocat Pau, jo em pensava que estaries content, ha plegut molt aquests dies em pensava que estaries dormint que és el que faig al pensionista fins a mig de matí però vull dir, oi, he tingut un despertar abrupta abrupta
Escolta, però en canvi... M'ha dit de mi mateix, o no? No, no, sí, sí. Jo no m'atreviria a fer-ho de cap de les maneres. Escolta, tots ens podem oblidar de les coses i no passa res. Però ja deia, hauries d'estar content. Tenim els embassaments plens. En canvi, tu vas insistint en l'història aquesta que tenim, que el riu es mor, que l'aigua, que ara n'hi ha una miqueta més de la que esperàvem que hi havia... Fa cinc anys també teníem els embassaments plens i van passar quatre anys de sequera terribles, no?
potser sí que vaig distribuint un discurs molt catastrofista i negatiu vull dir, no sé, depèn del peu en què m'aixego però jo realment penso que la gent no es pot deixar impressionar per una làmina d'aigua molt ample, vull dir, que fa un pam i mig o dos
quan passes per qualsevol dels ponts que travessen el riu a Girona, no? La gent que baixi, collons, i que s'hi fiqui de peus a dins com nosaltres, i que vegi que és un pan i mig, que això no és el de Nubi, que sàpiga el que és un cavall ecològic, que sàpiga que s'estan morint molts de peixos i moltes plantes,
que sàpiga que hi ha animals que estan amb extinció i que s'estan morint que sàpiga que aquest col·legi d'enginyers que li acaben de donar la creu de no sé què no sé si és de Sant Jordi o del no sé què li han donat un premi en el col·legi d'enginyers aquests que vull dir que saben posar tubos a tot arreu i que vull dir consideren que perquè saben de quilowatts i octòmetres cúbics els conceptes els tenen més clars que nosaltres
Aquests que per arrencar els problemes d'inundació a Girona proposen arrencar, desterrar, eliminar la illa del Ter, refugi del Bernat Pascaire, refugi de les Llúdrigues, de les quatre Llúdrigues que tant en tant pugen per l'Unyà i tal. Viuen en una illa alluvial que s'ha format en 50 anys en la desembocadora de l'Unyà amb el Ter i en aquesta confluència fa de tap.
quan els funcionaris de la Generalitat no obren a temps les comportes del Pasteral, perquè amb tota la seva avarícia van amagatzem aigua en els seus dipòsits, provoquen que, vull dir, quan baixa més aigua del compte, vull dir, aquesta illa del Ter, vull dir, fa de tapa en l'aigua del...
De l'Unyà, que no és de l'Unyà, és del mateix Mediterr que l'ha agafat abans. Sí, això ho he explicat algunes vegades, que l'aigua que veiem baixar, el fil d'aigua que veiem baixar de l'Unyà, en realitat és del Ter, perquè és la que surt de les depuradores després de Vestat. Sí, de Riu de Dots, de Fornells, etc. Que són aigües que s'agaben de la xarxa urbana de Giona, es paguen un 300% més que ara.
Perquè aquests ajuntaments la venen un 300% més car. Jo ho dic i ho repedeixo mil vegades i la gent, com que l'aigua és barata, doncs, a dir, els importa un bled. Com gairebé tot el que dic, perquè en realitat jo vinc aquí a remoure consciències, però, vull dir, passen els anys, tu em continues invitant, que és una cosa que no cau d'entendre, perquè...
Jo sempre dic el mateix. Tu saps que tens sempre els micròfons absolutament oberts, però a més, i abans ho comentàvem fora d'antena, jo crec que sí que fem consciència, perquè, per exemple, jo he après moltes coses de les que dius tu. El tema de l'aigua és un tema important i és un tema que, diguem-ne, que sabem que tornarem a tenir episodis de sequera. És la Mediterrània.
i llavors sabem que no s'han canviat allò, ja que he utilitzat la terminologia que no s'han canviat els tubos a temps que no s'han fet les inversions necessàries que es perd moltíssima aigua no només a la ciutat de Girona, que sí sinó també entre el Pasteral i Cardedeu que també i molta més és que clar, és feina que no es veu i no dona vots i no dona vots jo volia fer i aquí sí que perdona Cristina que després amb això que no dona vots crec que em mereixeria un minut
De dir una cosa que ja la diré, perdona, eh? Però és que me'n vull recordar i si us ho explico vosaltres... Fes-ho ara i si fes-ho ara ja no... Els alcaldes i els ajuntaments i els partits i tota aquesta gent que us dediqueu o us heu dedicat a la política, de ser, prendre consciència que l'aigua, en lloc de ser un tema, vull dir, que com que no es veu, no cal, vull dir, tampoc posar-hi massa presses, doncs intentar fer l'exercici al contrari, no? D'agafar i dir, escolta, jo...
regidor, jo alcaldessa o alcalde de tal i igual, he fotut totes aquestes inversions que abans no es fotien i ara es fan, i us he aconseguit estalviar a comunitat, a ciutadania, un hectòmetre, dos hectòmetres, tres hectòmetres, el que sigui. Per tant, tindreu garantida l'aigua 15 dies més, un mes més, tal i igual, gràcies a aquests calés que ens hem gastat i que no veieu
però que seran més dies d'aigua a la vostra xeta. Aquest raonament, aquest silogisme electoral, com a argument electoral, crec que és el que s'hauria d'implementar. És a dir, la gent que es dedica a la política han de saber fer entendre a la ciutadania que no perdre aigua ha de ser un motiu de vot.
és complicat això jo tenia un amic jo l'únic que volia comentar totalment i ho lligo també amb el que deia ell de les inversions en transports o sigui, si una cosa té aquesta ciutat és que té un dèficit en inversions en la xarxa pública de transport
Jo parlo de totes les ciutats. No, no, però ara parlo de la de Girona, ja que estem, no? I amb el transport el mateix. Perquè, mira, si una cosa puc estar tranquil·la és que durant aquests últims sis anys el que s'ha fet és incrementar les inversions en... No hi ha el mateix número d'abusos que...
que hi havia, perquè el 2020 es va negociar un increment, gràcies a l'increment que va haver-hi de finançament a resultes del Covid, que ens van poder endeutar més els ajuntaments, el que va negociar, guanyem, precisament, és inversions en habitatge i en mobilitat. Per què? Perquè si hem d'anar cap a assolir uns objectius que estem obligats, que és de la reducció de les emissions, hem de tenir un pla B, que es pugui oferir, més busos, més girocleta, més tal. Bé,
Puc estar tranquil·la que abans de marxar se n'han obert unes quantes d'estacions noves a Girocleta, tenim més freqüències de busos interurbans que paren a la ciutat amb acords de la Generalitat, perquè a vegades no és només que tu tinguis inversió per comprar, òbviament, més busos, sinó que tot el que és la interurbanitat, que és el tema clau per poder assegurar, no és de competència...
No és de competència municipal, és de competència de la Generalitat. I per tant, o la Generalitat fa una injecció de diners o difícilment podrem millorar aquesta mobilitat. Però vaja, sí que vam arribar a acords i vam aconseguir que aparessin busos que venien de la ruta de Sant Feliu, que aparessin, incrementar la de Sant Julià de Ràmis que apareix, i altres ara que venen de la zona de Domeny, que Domeny tindrà alguna parada de bus gràcies a aquests acords.
Però, clar, aquí estem esperant a veure més inversió en aquest sentit. Però, com dèieu vosaltres, cal que la gent tingui en compte, i per això cal comunicar i ser clar, honest i rigorós, que tots aquests processos són lents, que les finances municipals són limitades, i que, per tant, mentre es prioritza això, es deixen de fer altres coses. I no tenir por, i dir, escolta'm, això és una inversió que amb aquest mandat no l'acabarem, però la comencem perquè vingui qui vingui l'hagi de seguir.
i això és el que hem començat a fer amb qüestions com de la mobilitat com d'habitatge o comencem d'una vegada o és que si no el dèficit que portem acumulat de tants anys sense inversió ens fa que ens passin aquestes situacions ja hem de fer cas ja hem de fer zones de baixes emissions sense tenir
tot el que podríem haver tingut desplegat de busos i de bicicletes i jo també m'encantaria poder tenir un tramvia fa anys jo ja estava en el seu moment a iniciativa per Catalunya als Verds quan es va fer el primer projecte per tant jo la primera firmo
És que, a més, ja tenim els terrenys. I tant. Ja hi són els terrenys, que són els més cars de tot això. I si no, que hi siguin. Aquells són quan fa falta fer carreteres... Però fixa-t'hi. Esclar, és que quan es posa... Les inversions són molt termíricas. Escolti, durant molts anys que m'ho he qüestionat, les inversions... Aquí tenim un problema molt greu, diguem, de caràcter municipal, que és que des del decret de Nova Planta, els ajuntaments... És a dir, no, no, és que és això. Els ajuntaments són... No és que sigui la parent pobra, és la parent desnonada.
És un sistema pensat perquè cap ajuntament pugui tenir cap mena d'independència en absolut. L'alcalde per anar a pixar necessita com a mínim un certificat del secretari de l'Ajuntament.
Totalment. Això ja ho sabem, eh? Però fixa-t'hi, qui va plantejar un gran salt endavant ara fa ja més d'un segle va ser la Mancomunitat de Catalunya. És a dir, en el fons, diguem que l'entitat supramunicipal... Totalment d'acord. Ja corre aquests dies per les xarxes socials un fabulós mapa de ferrocarrils que va dissenyar la Mancomunitat, que probablement si no se l'haguessin carregat ara fa...
100 anys, hagués tirat endavant, va donar temps a fer unes quantes escoles industrials, bibliotecàries, el telègraf, les carreteres, el telèfon, exacte. És a dir, aquí tenim una generalitat, ho sento molt, però sobretot des que, diguem, allò...
Des del d'any 2017, és més inútil que un... no sé, ja no se m'acut, però és completament... és a dir, no té cap mena de capacitat de prendre cap iniciativa. A veure, si ja és incapaç ni tan sols que uns trens molt cutres arribin alhora,
Ai, hem fet una pausa així, i hem fet alguns sospires també, diu coses cruixudes, Pau, no ets pas l'únic que els dius aquestes. Hauries de parlar davant del micro, perquè si no te se sent. Però bé, escolta, això ha passat molt ràpid, tot i que en pausa incorporat, ens queden encara...
uns tres minuts i mig, vull dir, hem donat voltes a la ciutat, tindrem una lleu de gent, espero, diguem-ho així, perquè ja no la podrem controlar, diguem-ne, per temps de flors. Sí, la pluja farà que no sigui, perquè sembla que hi ha molta expectativa de pluja, no? Sí, sí, més pluja encara, sí. Sí, sí, sembla que tota aquesta setmana i la que ve en moments puntuals... Confesseu, qui ha anat a demanar a la Moreneta que tornes a ploure?
En Baltasar, em penso que no, no? Aquesta vegada no li tocava anar a en Baltasar, no? A en Francesc Baltasar, que va ser el conseller, diguem-ne, que va patir la grança que era el 2008. Per venir els piolins, els largos, ostres. Sí, sí. I en canvi, vull dir... I estava el govern de la Generalitat en aquell moment, amb polítiques d'habitatge. Va ser molt dur afrontar tota aquella, va ser molt dur. El que passa és que, com que no n'aprenem...
Mira, és el que aneu a preguntar, anem a pres i em dóna la impressió que no. No, no n'aprenem. Algunes coses que en aquell moment ja es va plantejar, no?, se'ls ha fet cas omís i, per tant, estem... O sigui, la situació l'únic que ha fet és agreujar-se i, en canvi, no s'han desplegat recursos per poder afrontar-ho, no?,
I ara una mica segurament en Pau coincidirà amb, no sé, després de la reunió del cercle d'economia d'aquests dies, de la influència que té el sector turístic en l'economia d'aquest país i tal, veient els problemes que ara té per posar la taxa turística.
Vull dir, tornarem a estar, que com que ha plogut, ja està. Aixequem la veda i tornem. I tornem a estar igual. I tornarà a haver-hi dutxes a les platges, no? I tornarem a estar. I passarem de 8 a 10 milions, diguem, a més piscina. Exactament. De fet, el dels 10 milions ja ho va verbalitzar l'ara consellera Sílvia Paneke i ho va dir que l'ara ja és un tema que, de fet, si fa sumes i restes ja veus que va per aquí, no? Bé, Bangladesh de la Mediterrània. El problema és que seguint teníem el finançament dels...
Seguim tenint el finançament dels 6 milions, quan érem 6 milions, me'n refereixo a alguns casos, no? Tot això és un problema. I no tenim aigua per tota aquesta gent. I no hi ha aigua per tota aquesta gent. Bueno, mira, els excedents acaba que no vendrem el Trump.
és una idea, és una petita gota d'aigua però realment no és realista és una política creixentista és una política de pilota endavant és una política de la gota de Sant Ferriol Escolta, doncs amb la gota de Sant Ferriol haurem d'acabar perquè ara sí que ja s'acosten les 11 al matí jo podria agrair, Pau, perquè has vingut tard però has dit el que volies dir
t'invites a prendre cafè això és evident i saps que serà gràcies per ser-hi, moltes gràcies també a Xavier Xavier Díaz que sempre ens il·lustra i avui molt content d'haver tingut la Cristina Andreu que esperem que ens continuï acompanyant nosaltres si tot va bé tornarem demà a la tertúlia dilluns perquè ara són les 11
Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dijous 8 de maig. Aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanya.
Girona no autoritza les entitats del barri vell que utilitzin música al carrer durant les hores centrals del dia per prioritzar el descans dels veïns. Una mesura per afavorir la convivència i les hores de conciliació familiar i a partir de les dues del migdia i fins a primera hora de la tarda les actuacions musicals no estan sent autoritzades i les que es fan abans es prioritza que ho facin de forma acústica i sense altaveus.
L'Escola d'Adults de Girona denuncia la incertesa per preparar el curs vinent a l'espera de conèixer la decisió definitiva sobre la unió dels centres. A dia d'avui, des del centre reclamen una confirmació com més aviat millor per preparar el curs i saber a què s'han d'agafar, tot i que Alicia Alonso, cap d'estudis de l'Escola d'Adults, diu que tot apunta que els centres seguiran separats.
Girona renaturalitzarà els jardins de les Pedreres per fer-los més resilients al canvi climàtic. El consistori preveu canviar la sorra per sa olor compactat, crear racons naturalitzats que ajudin a absorbir l'aigua en cas d'aigua i també dibuixar itineraris accessibles que rodegin tot l'entorn. Després de tancar el procés participatiu, el consistori ha redactat el projecte i preveu licitar les obres en les properes setmanes.
Escapar d'un control i va conduir temeràriament fins a accidentar-se. Els fets es van produir el 3 de maig pels bous de 3 quarts de 7 del matí. Els agents estaven fent un control d'alcoholèmia a la sortida de Salrà quan van detectar que el conductor, que té 23 anys, feia mitja volta en veure els policies i circulava temeràriament. La persecució es va acabar al cap de pocs minuts quan el jove es va accidentar. Els agents hi van fer la prova d'alcoholèmia al conductor que va triplicar el màxim per mes.
El Celler de Can Roca premia ADG Laus Empreses i Entitats 2025. L'Associació de Disseny Gràfic i Comunicació Visual atorga el Premi al restaurant Gironí per convertir la creativitat en un fil conductor que transcendeix la gastronomia.
Canvien el sistema de prioritat de Girona a temps de flors per a persones neurodivergents. En un principi, la idea era que es duguessin a terme visites abans que s'obrís l'exposició entre les 9 i 2 quarts de 10. El consistori, però, explica que s'ha optat per canviar i millorar la mesura i ara es donarà prioritat de pas a aquest col·lectiu en l'accés als espais interiors de la mostra.
L'Ajuntament de Girona obre la convocatòria de la beca Girona Premi d'Europa adreçada als centres educatius. La beca premia el millor projecte o iniciativa d'interès social, educatiu i solitari que fomentin el coneixement de la realitat europea. El premi consisteix en 10.000 euros per fer un viatge a Estrasburg amb l'alumnat participant per tal de conèixer de primera mà les institucions europees.
I en esports, Luló té nou director esportiu. Lluís Miqueló agafa el relleu de Sergi R7 al capdavant de la secretaria tècnica del Club Garrotxí. Un any després de penjar les botes al paral·lada, el gironí amb 35 anys ha estat presentat com a nou màxim responsable de l'àrea esportiva.
I pel que fa temps, dia avui molt semblant al d'ahir amb el matí més assolellat i la tarda on els núvols agafaran protagonisme i pot caure alguna gota a l'última hora d'una jornada amb 20 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis.
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
El Musicant amb més ànima de poble que mai ja és aquí. Del 25 al 29 de juny, amb els Catarres, Manu Guix, Tomeu Penya, Mariona Escoda, Mireia Tarragó i Bernardo Rambó. I diu l'experiència gastronòmica del Musicantast. Musicant, el festival de música del país.