El Musicant amb més ànima de poble que mai ja és aquí. Del 25 al 29 de juny, amb els Catarres, Manu Guix, Tomeu Penya, Mariona Escoda, Mireia Tarragó i Bernardo Rambó. I diu l'experiència gastronòmica del Musicantast. Musicant, el festival de música del país.
Converteix el teu pis buit en una oportunitat per a tu i un benefici per a tothom. A l'Ajuntament de Girona oferim una oportunitat a les persones propietàries que vulguin col·laborar en la lluita contra la crisi de l'habitatge. Si tens un habitatge buit o disponible a Girona, posa-la a la borsa de mediació per al lloguer social. Ajudaràs a oferir un habitatge digne a persones i famílies amb ingressos mitjans o baixos i gaudiràs d'ajuts i avantatges fiscals. Nició Habitatge. Ajuntament de Girona.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
Molt bon dia, entrem en temps de tertúlia Girona FM, com passen 6 minuts des de 10 del matí d'aquest 29 de maig, dos dies, dos anys i un dia després de les eleccions municipals que hi va haver a Girona, i per parlar-ne, no de les eleccions municipals, sinó de les seves conseqüències, per parlar de la ciutat, per parlar del que ells vulguin, tenim avui tres persones que ens acompanyen, i si m'ho prometeu, saludaré abans que res a l'Assumpció Vila.
que avui Assumpció Puig, que avui la... Hi ha algun vila per aquí, ara ho entendran, eh? Assumpció Puig, que diguem-ne que és la veterana tertuliana, diguem-ne, perquè tenim la sort que ens acompanya des de ja fa moltes i moltes tertulies. Bon dia, Assumpció, què tal? Bon dia a tots.
Com estàs? Estem bé. Sí? Has sobreviscut a temps de flors? Totalment, he sobreviscut i penso que anem una mica millor als veïns. Tenim unes petites concessions de poder passar el pont en qualsevol direcció, per exemple, i això sempre és bo. Ho deia per allò que havies explicat aquí un dia, que els veïns de l'Argenteria, diguem-ne, tots anys, fires i les flors...
Ja sabem que vivim en el rovell de l'ou i viure en el rovell de l'ou té aquestes conseqüències, però sí que hi ha unes petites coses que s'agraeixen quan vens carregat del mercat o que puguis passar en la direcció que et toca i no en la que diu temps de flors.
Moltes gràcies, Assumpció. Entre Puig i Vila, ara ho entendran, me permeto saludar l'Oriol Puig, periodista del Diari de Girona, sots director, i que ens acompanyo avui per primera vegada en aquesta tertúlia, cosa que li agraïm molt. Com estàs? Molt bé. Sí? Sí. Com a veí del barri Vell, també, jo tinc algun petit peatge, eh? És d'aquelles setmanes que em m'exilaria de Girona. Vindria algun dia a veure Temps de Flors, un dia...
i després marxaria fora però per feina no puc ho puc entendre però anem parlant molt i és d'aquells temes és com allò dels gironins que el dia de tots anys és el dia que aprofitàvem per no anar a fires per dir-ho d'alguna manera i entre Puig i Puig un Vila Joan Vila també s'estrena avui a la tertúlia enginyer, empresari, empresari, enginyer articulista del diari de Girona sobretot bon dia i gràcies per ser aquí bon dia
Escolteu, jo he dit això dos anys i un dia després de les eleccions, us voldria demanar, perquè parlem molt de la ciutat, si voleu també podem parlar de Cixena, però bàsicament ens centrem en coses molt de la ciutat, i per tant us demanaria dos anys després, diguem-ne, de les eleccions que no del govern municipal, però sí que és veritat que analitzem-ho,
un nou govern municipal, un tripartit, però un tripartit diferent dels que hi havia hagut en aquells moments, i la sensació que diguem-ne que en dos anys han passat moltes coses. Us demano un punt de valoració. Com veieu la ciutat dos anys després?
Jo me la veig des de fora perquè jo, com que no hi visc, a vegades l'habito, per exemple, en temps de flors l'habito, per tots sants l'habito, per tant, jo soc d'aquests que quan hi ha aglomeracions no entro, em quedo fora. Per tant, la meva visió és més distant que la vostra, que la teniu aquí. A veure, jo la veig una mica...
Amb transformació grossa. És a dir, tant per un turisme que gairebé m'atrevia a dir que se li ha de començar a posar fre,
com perquè la ciutat està perdent d'alguna manera les seves essències, per culpa de convertir-se en un parc temàtic, i les conseqüències que tot això té, amb immobiliari, amb habitatges, amb transformació cultural de la ciutat...
però possiblement el punt més fort és la transformació de la política pública de la ciutat això que passa amb els residus això que acabes ara una mica de matisar sobre si s'ha de deixar que les herbes ens enveixin fins al primer pis sobre polítiques d'aigua
tot això és un canvi que s'anirà fent enfortint a la ciutat i d'alguna manera veurem com se'n surt perquè això són reptes algun molt important i algun costarà molt de resoldre Oriol
A veure, jo crec que tenim un govern tripartit que a vegades, de cares en fora potser exigeix unitat, però que en el dia a dia...
i més enllà del pacte de govern i dels grans punts que es van pactar, és possible que no sigui el cos que sigui. I veurem si això té data de caducitat o no. Estem a mitjans de mandat i d'aquí dos anys hi haurà unes eleccions. Potser d'aquí un any els partits que formen el govern comencen a pensar més en clau electoral que en clau de ciutat. Això seria un error, però bé, vull dir que tothom és lícit i tothom ha de pensar en el seu futur.
I molt d'acord amb en Joan, jo crec que aquest govern quan va entrar l'alcalde i la formació que representa havien parlat molt de límits del turisme, no sempre era un punt en què estàvem molt en desacord amb el seu principal soci de govern.
I gestionar això no és fàcil. Jo crec que el barri vell, ho dic com a veí, però també com a observador, que té problemes en aquest sentit,
L'habitatge és un altre, i aquí sí que el govern ha intentat ficar la banya, i és cert que s'està segurament destinat més pressupost que mai a polítiques d'habitatge, però és evident que serà insuficient pel que necessita. Tinguin en compte el nivell d'inversió que té l'Ajuntament de Girona, podem dir que és insuficient sempre. El pressupost és el que és, i després el dia a dia del ciutadà,
està marcat, i ho sabem tots, i potser hi ha gent de l'Ajuntament que li enfada que sigui molt recurrent la queixa, però la gestió dels residus o de les escombraries ha estat un desastre. Jo crec, potser amb tota la bona fe del món, però la gestió és complicada i és difícil de resoldre, perquè hi ha un contracte. I aquí, només una punta molt ràpida,
Jo no sé si... Això és un contracte d'escombraries que haver heredat. Vull dir, tot el plec de condicions d'aquest contracte el va fer l'Ajuntament de Junts. M'ha permès una cosa? En aquell moment guanyem demanar el porta-vorta al 100% a tota la ciutat i a tots els barris. També a vegades val la pena recordar-ho. És a dir, que encara demanaven una clau de volta o dos claus de volta més. Però sí, és veritat, el...
El contracte el va firmar l'Ajuntament de Marta. La primera cosa que em va agriminar en el seu moment és que en aquest concurs només s'hi presenta una empresa, una sola. El contracte més important de la ciutat, el contracte amb més diners de la ciutat, només atrau a una empresa. I això, a mi això ja em diuen, si no són capaços de generar atracció és que alguna cosa ja d'entrada no acabava de funcionar.
Jo tinc les meves propies teories, després si vols en parlarem, però li demanaré l'assumpció si vol fer...
Sí, a veure, jo penso que el govern és massa tripartit, en el sentit de tripartit, que són tres partits que tenen objectius diferents, i per tant això es nota a la ciutat. El lideratge que porta Guanyem sí que ha fet canviar algunes coses, o sigui, de presència de l'alcalde, de tocar de peus a terra, de parlar més amb la gent del carrer...
de ser més assequible a poder. Això era una cosa que jo havia contrastat, que passava que a l'Ajuntament de Junts faltava, i això sí que s'ha canviat. Hi ha molt bones intencions en tot el tema del que seria la regidoria d'en Sergi, d'acció climàtica, el tema dels residus...
Intenten ser molt alliçonadors però segurament no saben equilibrar exactament com això fa que les persones es sentin que la ciutat no els dona el que ells creuen que els ha de donar. Però el tema dels residus és un tema que ve liderat per Europa. El residu que tu fas te l'has de pagar tu i per tant ara han pujat perquè abans hi havia una subvenció de l'Ajuntament
i ara costa més. No ens agrada com ho fan, ja ho sabem, tot això irà evolucionant, ara actualment nosaltres hem de triar el residu i això, jo que sóc a Riet i sé com fem els habitatges, doncs moltes cases no tenen aquest lloc on puguis fer la tria o no tenen aquest lloc on puguis guardar un orgànic des del divendres, tenim nosaltres, el barri vell, fins al dilluns.
Menjant peix. Menjant peix, que ets agrada, perquè la dieta mediterrània té peix, no? Llavors, clar, no tothom té lloc on guardar aquest orgànic. Bé, tot això costa i segurament pesarà a l'hora de les properes eleccions, perquè és un tema que ja portem bastant de temps i continua estant en el dia a dia de les persones i tal.
Hi ha molts altres problemes a la ciutat, que tampoc penso que hagi donat, per exemple, tot el tema del campus de salut nou, del Trueta, del Parc Vilamitjana, o sigui, com estem treballant tot això, que dintre del propi govern municipal ja veiem que hi ha certes friccions i contradiccions. Per tant, a mi em sembla que la dificultat important d'aquest Ajuntament és el que no té suficient majoria un dels partits per poder plantejar
I l'altre tema, és que jo crec que no es gestiona bé, o sigui, ara heu dit, el contracte d'Escombraies només es va presentar un, però molts contractes, o sigui, recorda't a la central del Molí o qualsevol dels contractes que tiren davant l'Ajuntament,
costa molt, jo què sé, ara una de les últimes notícies que posaran el mobiliari en la comissaria de Sant Eugènia, però quan fa que s'acaba la comissaria de Sant Eugènia perquè no hagin resolt el tema del mobiliari i hi estigui ja. O sigui que hi ha una mancança de gestió directa del dia a dia.
I no pot ser que un contracte només es presenti un. Això vol dir que estan mal redactades les bases, que les condicions, que el preu que s'oferta no és competitiu. I, bueno, si ell és empresari ho sabrà. Vull dir, has de ser competitiu, sí o sí. Per tant, l'Ajuntament ha de posar un preu que hi hagi oferta realment perquè, a més a més...
és una cosa que t'explota les mans el tema de les escombraries i la prova és ara jo crec que ho plantejar molt bé un dels principals dificultats que s'enfronta la ciutat ara fa dos anys i segurament d'aquí dos anys també hi serà però en el tema del contracte
jo que soc malfiat de mena o per això he fet de periodista, hi ha un tema molt clar. És a dir, jo també crec que les grans empreses s'ho treballen entre elles perquè, diguem-ne, és complicat entrar en aquest món. Estem parlant de molts diners i la sensació que hi ha en aquests moments com a ciutadà, que és el que ens diu la gent que ve aquí, és...
Tenim un pitjor servei, creiem, tenim un pitjor servei que ens és més car. Llavors, és veritat que tot això ve per normatives europees i tot plegat. Abans d'ahir va venir en Jesús Baredens, que va ser company durant molts anys de l'Oriol, i va fer una definició, i li vaig demanar també, va fer una definició de l'actual govern, i va fer una frase que em va agradar, va dir estan tenint un bany de realitat. És a dir, és diferent receptar des de l'oposició que prendre des del govern municipal, no?
I per això va bé que tots els partits vagin passant pel govern, perquè facin aquest bany de realitat. Deixa'm que t'aporti una teoria meva sobre l'empresa, sobre l'empresa que porta el servei de recollida. Jo diria que l'empresa, i possiblement sí que hi ha un repartiment d'empreses aquí, però aquesta sabia que això passaria. És a dir, quan tu negocies amb una empresa que té molt coneixement, que té una història darrere molt llarga,
Ella sap que això que està passant passaria. Per tant, a veure, si arribem a aquesta conclusió, el que cal és renegociar el contracte, baixar-nos els pantalons el que convingui, pagar el que convingui, explicar-ho bé a la ciutat i endavant. Però...
També em sembla que fa falta pedagogia. Això l'hi vaig explicar amb en Sergi. És a dir, a veure, jo soc un gran defensor de l'orgànica i de la selecció. Per què? Perquè a l'empresa, part dels materials que fem servir són reciclats. És a dir, paper reciclat. Que això genera plàstic de rebuig. Però és que, a més a més, necessitem... No necessitem...
utilitzem biometà que prové de la fermentació de residus orgànics, de residus càrnics, de purins i de residus vegetals. Per tant, i aquest és el camí. Necessitem biometà perquè hi ha una part de l'energia del gas natural que no la podrem substituir per electricitat. Per tant, necessitem gas. I aquest gas és biometà. Fins i tot tinc...
Tinc les xifres al cap, estem consumint 32 terawatts d'hora, em penso, a Catalunya de gas i podríem arribar a 13. Per tant, cony, agafem-nos en sèrio. Però això s'ha d'explicar. Si això no l'hi expliques a la gent del carrer que necessitem això per la societat, necessitem fer bé les coses perquè hi hagi menys plàstic, menys paper, menys vidre, això s'ha de fer, és un camí que s'ha de fer,
Si no ho expliquem bé, el ciutadà no ho entén. Tinc l'experiència de Baslú, que va ser dels primers pobles d'aquí a la vora que van posar el porta a porta. I molts treballadors m'han explicat que quan van a comprar, doncs vigilen el volum del plàstic. És a dir, compren coses que tenen menys embalatge. Això forma part d'aquesta cultura que s'ha d'anar adquirint a poc a poc. Però si no fem pedagogia, no hi arribem.
També és veritat que hi ha una cosa que, per exemple, que gent que els ha sentit fer discursos d'aquest tipus, amb el que jo estic absolutament d'acord, no parlava de tu, gent jove, eh?, a vegades, és la primera que llavors, diguem-ne, compra molt per aquestes grans plataformes que hi ha i això genera una quantitat de residus i de plàstic. És a dir, jo la primera vegada que vaig sentir la paraula decreixement vaig dir a veure de què parlem. És a dir, si estem parlant de decreixement dels residus, jo crec que s'ha d'estar absolutament d'acord al 100%. És així.
No, totalment d'acord. Quin serà el gran tema, el mandat? Jo crec que sí. Ara estava buscant i no l'he trobada, però aquests dies coinciden amb la meitat del mandat, que de fet la meitat del mandat arribarà el mes de juny, perquè és quan hi ha... Fem dos anys de les eleccions i li hem fet alguna entrevista... A dos anys de les eleccions, això sí que ho podem dir. Li hem fet alguna entrevista a l'alcalde i ara no recordo si era el crític, el Món o el Nacional o algun d'aquests i li preguntaven si era conscient que...
que això li podia costar les futures eleccions o una redacció de guanyàmit o plegat i va dir que sí i jo crec que és evident perquè no hi ha res més del dia a dia que la gestió de la brossa que tens a casa i més quan la majoria de gent viu en pisos de 70-80 metres quadrats en què no tens espai per fer-ho i
Em sembla que l'Ajuntament també va ser el que va dir que rescindir l'actual contracte costaria 8 milions d'euros. Sí. Rescindir-lo. Jo no crec que el rescindeixin. Si es renegocia, evidentment no serà tan car i es pot posar algun pedaç. Estic absolutament convençut i ho deixo anar així.
Estic absolutament convençut que alguna cosa faran perquè alguna cosa han de fer perquè és evident que les imatges tu deies en el diari en el vostre diari us arriben 30 fotos al dia m'ho invento eh diguem-ne de ciutadans que t'ensenyen a mi mateix diguem-ne altres veïns de la ciutat t'ho fan és a dir
Hi ha un punt de descoherança, és a dir, no es tracta de dir... Durant l'últim mandat de la Madrenes va circular molt la teoria que Girona estava bruta i, curiosament, era un tema que va funcionar molt per xarxes. Jo sempre deia, no està bruta, hi ha punts que bruteja. En aquests moments dir Girona és bruta, jo crec que tampoc, però hi ha més punts que abans que brutegen perquè...
sigui per insivisme, sigui perquè hi ha gent que està fent política amb aquest tema, que també n'hi ha, sigui perquè alguna cosa no funciona, que jo crec que és la base de tot, sigui per una manca de comunicació, com va començar això a Montjuïc i va haver-hi un incendi brutal...
Però se sabia que hi seria aquell incendi perquè no és el mateix fer un porta-porta amb cases que fer un porta-porta amb grans blocs. No és el mateix fer-ho, encara que algú no li agradi que es digui anar a l'Eixample, que fer-ho Sant Eugène o Can Givera.
Per tant, a mi em dóna la impressió que hi haurà, però jo també penso que és el gran tema de bandat i que hi ha molta gent que està empipada i aquestes coses sempre s'acabes girant la mirada cap a qui mana, diguem-ne, o qui està entre l'alcaldia o qui està en el govern municipal, que és tripartit, com heu dit bé.
Què s'ha de fer? Negociar i canviar? És a dir, potser a vegades, això vosaltres segur que en sou més que jo, però jo una vegada fa molts i molts anys em van fer fer allò que em deien que es va posar de molt els cursos de qualitat, que deien que la qualitat màxima, el 100% de la qualitat no el pots tenir, que la qualitat és precisament allò que pots permetre, en certa manera, no? De dir, segurament potser hi hauria d'haver-hi retocs en aquest sentit, és a dir, potser s'hauria de recollir
durem més dies determinades, per exemple, plàstic, que només hi ha un dia. Com ho veieu? Perquè canviar els pisos, perquè presidenta del Col·legi d'Arquitectes no ho farem, diguem-ne. I ens en falten, i a més a més, segurament no haurem de fer més petits, perquè la situació és aquesta.
No, a veure, jo crec que segurament s'haurà de renegociar perquè la gent està molt empipada, o sigui, ara vaig a actes, no? I els actes no tenen res a veure, presenten un llibre de cuina que ha fet un arquitecte, però ja surt el tema de l'orgànic i els residus i dius, bueno, però...
Què passa a escola per tots els costats, no? Per tant, jo crec que sí que s'han de plantejar una renegociació. A veure, nosaltres aquí al barri vell, jo no n'estic descontenta del barri vell. A casa tinc espai suficient per guardar-me l'orgànica i per tant no hi ha problema.
però per exemple ara per temps de flors hem tingut uns llocs on teníem uns contenidors permanents que tampoc estaven tan malament perquè al barri vell hi ha aquell problema que has de baixar només unes hores i que hi ha gent que té una dificultat per baixar aquelles hores o perquè són zones que no són que no els agrada anar amb la bossa de les escombraries bé
Jo crec que hem d'anar fent canvis d'aquests, no? Si donar més el volum, per exemple, dels envasos que aquests, bueno, tothom els ha pogut guardar perquè no tenen, però realment generem un volum que això és veritat i és una de les coses que en Sergi Cot va dir, diu, és que els forats són petits perquè hauríem de pensar també que hem de fer menys residu, no? I això és... Aquesta és una decisió política que, a més a més, jo hi estic d'acord...
però has de tenir... És el pal i la pestanada. Ens han posat la pestanada, el forat petit, només unes hores, el baixar un dia una cosa, l'altre dia una altra... Tot això està bé, ho estem aguantant amb paciència, però segurament poden haver-hi unes petites millores que facin que aquest sofler baixi. Perquè després, l'altra cosa és que tothom ha de saber...
Hem de fer el decreixement, però segur, segur, perquè és una societat que malbaratem absolutament tot. I ho has dit tu, aquests que a vegades són molt del residu no i de no sé què, després compren per internet i fan un...
un cos de petjada ecològica molt important és una societat que tenim molt a reflexionar però com que vivim d'aquesta manera del dia a dia tant de pressa i que tots tenim tantes coses a fer a vegades no reflexionem i aquí és un amic on te veig jo el perill dels qui governa o la dificultat de governar i de fer-se entendre en mesures que prenen
Però jo crec que el governant sempre ha d'estar molt atent a què passa i a la ciutat ara passa que no s'admet o no es veu bé com s'està fent els residus. Per tant, hauran de fer un canvi. Jo també penso que si són intel·ligents el faran.
Sí, jo com que d'alguna manera veig el porta-porta de Beslú des de fa, no sé si són 7 o 8 anys ja, el de Sant Gregori, que aquest el pateixo, el pateixo vull dir que el tinc, potser des de fa 4, i el de Dala a Camprodon, que no, i no sé ni com s'ha de fer, veig una mica les dificultats. Les dificultats són...
diferents si la població que hi ha és estable o hi ha entrada de turistes. Quan entro a un turista no li pots dir no te'n vagis fins d'aquí 3 dies perquè m'has de tirar la brossa a no contenidor que toca, que no li pots dir això, això ho has de resoldre.
que t'hi he parlat amb una gent de tosa i diu, una tosa no ens ho podem plantejar perquè som 5.000 habitants i passem a 50.000 durant uns quants mesos. Això s'ha de resoldre i és complicat. Com aquí a Girona passa amb els pisos turístics. Sí, igual, igual, igual. El tractament no pot ser igual. L'orga de l'orgànica, jo això fa molts anys que ho dic, ho he dit a Barcelona des del primer dia, ho dic ara, ho torno a repetir, l'organa que ha de ser diària. Agradi o no agradi, ha de ser diària. Hi ha gent que arriba a tenir l'orgànic al congelador. Home...
és que és greu és a dir, l'orgànica ha de ser diària després, la resta de components han de ser oberts, no oberts vull dir, amb targeta però disponibles cada dia i no vol dir que la recollida es faci cada dia sinó que, com abans, tu tens els contenidors tu diposites allò amb la teva targeta així se sap el que es té a control del que estàs fent però ho tens disponible cada dia a mi sembla que aquest model no cal pensar gaire per arribar aquí, la veritat
És que s'enric una mica perquè té un problema molt important el que estàs dient tu, que és de sentit comú. No, no, és que el que dius és això, i amb això es podria arribar a reciclar i arribar a aquell 70% que ens exigirà a Europa, perquè jo crec que la gran majoria de la gent, abans també he dit que hi ha gent que està fent política, deixeu-m'ho dir així,
Però la gran majoria de la gent, quan t'acostumes a una cosa d'aquestes i te l'expliquen i te l'expliquen bé, i entres en els pobles petits que es fa reciclatge, com deies, o que es fa porta a porta, funciona relativament bé. Per tant, jo crec que també és un tema, el que passa és que potser s'ha volgut fer passar, o sigui, s'ha volgut fer d'una manera molt ràpida,
a vegades el vegi d'on Sergi Colvi he llegit algunes entrevistes no parlant d'aquest tema sinó de la naturalització en el sentit de dir si no us agradaria us hi acostumareu això és complicat de dir-los a els ciutadans perquè hi ha ciutadans que diuen no l'altre dia parlàvem amb un company periodista del diari Regió 7 que és de Manresa que és del mateix grup de digital que nosaltres a Manresa estan desplegant contenidors com els nostres contenidors tancats en targeta
Problemes escassos, escassíssims. És una ciutat que és més petita, d'acord? Té 50.000 habitants, em sembla. Per tant, estàs parlant de la meitat, una mica més de la meitat que Girona. Però no hi ha hagut problemes. Si ara no hi ha hagut problemes, aquí no tindria per què haver-n'hi. S'ha de buscar la solució. Probablement falten contenidors en algunes zones, no s'ha de dimensionar bé el nombre de contenidors...
D'acord amb l'assumpció que en el barri vell hi ha zones que no fa falta que siguin temporals els contenidors, que poden ser fixes, podrien ser tranquil·lament, i això estalviaria molts problemes de gent gran, per exemple, sobretot a l'hivern, que els obligues a sortir de casa a la seta del vespre quan ja es fossi i fa molta fred, i potser estan a punt de sopar i anar al llit, aquesta gent. I després s'hauria de veure la dimensió de personal que necessita l'empresa, perquè hi ha hagut queixes reiterades,
que dels treballadors que diuen, escolta, no hem recollit perquè no hem arribat, perquè no hi ha prou personal per anar-hi. I aquí s'haurien dos seus números. Un dels problemes que hi ha és que ara ja digués que en segons quins llocs no es recull, per exemple, el que diu en la, perdona, soc bo, no dic la terminologia exacta, és la brossa comercial.
Hi ha dies que no s'ha recollit. La imatge d'un carrer que hi ha una fruiteria amb caixes allà i que hi estiguin 24 hores, això fa mal. Això s'hauria de separar, ja s'hauria de separar. Mira, jo com que soc del sector, vinc del sector de reciclatge del paper, m'ho sé de memòria, això. És a dir, el...
Molt abans el paper es recollia amb els gitanos que passaven un carretó i tal i qual. I hi havia una recollida relativament bona a Espanya, entre el 45 i el 50%. Alemanya va fer la seva selectiva, va enviar a cost zero la seva selectiva a Espanya i va enfonsar el mercat i els gitanos van desapareixer. I de cop i volta es van trobar que a tots els advocadors els hi va créixer...
la quantitat hi va baixar per sota del 30% la recollida això i tornant a posar la recollida selectiva a Espanya vam tornar a arribar al 45% però va haver-hi una cosa que va fer un salt amb el paper fins a arribar al 70% que ara som dels millors d'Europa
i que és la recollida porta a porta dels comerços. Quan es va implantar això, va haver-hi un salt terrible, un salt important. Per tant, a mi em sembla que tu pots fer la política que vulguis, però aquesta no la toquis. No la toquis perquè funciona molt bé. No me la toquis. No li obliguis a un botiguer, diríem, a fer coses que li compliques la vida o li fas tenir més horari d'obertura o...
Jo crec que això funciona bé, el que passa és que, per exemple, hi ha hagut algun dia que no s'ha passat a recollir. Això és un altre tema, que és el que deia l'Oriol, no? Temes de personal. També hi ha hagut alguns dies, tot s'ha de dir i no agrada, també hi ha hagut alguns dies que, diguem-ne, perquè hi havia hagut algunes assemblees o perquè hi havia hagut altres coses disfressades d'assemblees no s'havien passat a fer recollides. Això va passar, per exemple, just abans de les festes de Nadal.
Bé, jo crec que aquestes situacions són aquelles en les quals l'Ajuntament, que ja té, teòricament, una mena d'oficina que controla l'empresa, ha d'actuar, perquè si l'empresa, que hi guanya molts diners, és a dir, que n'ingressa molts, i que jo crec que en guanya molts, perquè si no crec que ho fessin aquestes grans empreses, diguem-ne, també ha d'estar disposada que hi hagi un control i que el control s'ha de fer efectiu. Un accident passa, però els accidents són això, accidents, si passa un cop cada setmana ja no és un accident, és una altra cosa. M'agradaria recordar que...
Hi ha una persona que paga l'empresa però que tria l'Ajuntament És a dir, Joan Alcalá, diguem Exacte, però triada per l'Ajuntament que està allà dintre per controlar que el contracte es compleixi i aquesta persona que la paguen entre tots jo crec que estaria bé que també parlés de tant en tant no és un tècnic és una persona que ve del món de la política i que per tant té certes dots comunicatives i per tant estaria bé que hi hagués una mica més de transparència en el que està passant
Jo no sé si ha de sortir ell, però sí que de tant en tant i de forma recurrent, quan hi ha els problemes que hi ha, sortir a explicar què passa estaria bé. I també estaria bé que ara que comencem a tenir dades de les targetes, que és alguna plataforma oberta on poder consultar...
Com està anant això? Però tu Oriol, que ets una persona de números perquè has fet economia molts anys i a més hi entens, saps perfectament si quan comences la recollida en un barri saps que la meitat de les targetes no te'ls han vingut a buscar o que la meitat dels covells no te'ls han vingut a buscar, podries suposar que la meitat de la feina no es farà, diguem-ne.
És una miqueta això. Estem amb els residus, podeu parlar dels residus, podem continuar, però hi ha altres temes, no? És una mica el que dèiem, hem tocat així molt desquillentes el tema de la naturalització, que és allò que, insisteixo, jo el vaig arribar a entendre, però que hi ha una línia fina que separa...
la naturalització de la descuarença que alguns ja l'estan posant al damunt i el tema de la Trueta per cert, me permeteu, el tema de la Trueta és que l'assumpció sempre aprofito perquè ella que ha estat de gana del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és una pregunta d'aquelles polítiques i per tant fa poc vam tenir un acte de compromís del govern de la Generalitat en el sentit que la Trueta tirava
I a mi, per una banda, em va agradar, però també em va estranyar, perquè va dir, si tens compromís, què necessitat? Tens de fer un acte de compromís, però aquest és un altre. Tindrem trueta abans que hi hagi el clínic en marxa, que si se posa en marxa el clínic és un monstre que es pot menjar el trueta i moltes altres coses?
Sí, sí, tindrem truet abans que clínic, perquè sí que és veritat, i això sí que l'Ajuntament també es va accelerar els temes urbanistes que tenia pendents. El clínic està en la fase que també ha acabat el màster aquell que feia, el màster d'arquitectura, i hi ha cinc propostes de com implantar a la zona, diguéssim,
i a partir d'aquí s'ha d'arrencar el primer concurs de projectes amb idees i després poder fer l'altre i nosaltres ja estem que el primer concurs de projectes amb idees ja està i ara hi ha cinc equips que han de presentar penso que són cinc
És un tema que ha de venir un mes, per dir-ho d'alguna manera, i ha de venir alguna resolució. A finals de juliol ells presenten, no sé, 20 i escaig de juliol han de presentar els equips i després la resolució serà a setembre o a octubre, segurament, però vull dir que el camí iniciat amb el Trueta...
Sí que és veritat que allò de l'acte de compromís l'altre dia també tots ens va estranyar i van dir, bueno, i el fixem, no sé si es va dir 2030, 2031. 31, crec que van dir, es va retardar un any inicialment, bueno, no, inicialment es havia dit el 30, no, inicialment si fem cas a la consellera Geli el hauríem de tenir des del 2010, diguem-ne, va esclatar la crisi, no estic dient que la consellera Geli no complís, allò va ser...
una petacada que ningú s'imaginava per tant no és així però vull dir que és un tema que és la corrent a mi el que he llegit perquè els diaris ho han publicat a vegades és una mica que els veïns que estan a favor del parc i la mitjana no es toqui diuen anirem a tribunals i frenarem aquí
Aquí hi ha un cos ciutadà molt important i això no sé si els veïns en sou conscients però que l'Ajuntament n'ha de ser conscient i que per tant s'han de sentar, han de negociar, han de parlar. Jo crec que aquí s'ha de fer un esforç per part de l'Ajuntament que això quedi aclarit i que no sigui un torpedo que ens pot frenar perquè és molt necessari el truet i segurament quan estigui acabat el 2031...
ja ens haurà quedat petit no amb si a l'hospital sinó tot el que és el parc i totes les indústries i tots els laboratoris que han d'anir al voltant vull dir, s'ha fet el que s'ha pogut però segurament no té l'ambició que necessitaríem també, tot el que tenim a l'ambició
Sí, en diguem una altra veta, però en realitat hauríem de acostumar-nos a dir el campus de salut. El campus segurament és la inversió més important en els propers 20 anys. O poder 30. O poder més. Sí, o poder més. Realment és un canvi, diríem, de direcció de l'economia de Gironina. Hi ha una cosa que, si m'ho permets, és que jo hi vaig posant la falca cada vegada que puc. Sento moltes vegades que diuen que és un projecte molt important per les comarques gironines. Jo dic no.
És un projecte molt important pel país. És un projecte tan important com el clínic o com els que hi pugui venir. Ara deixeu-me que us digui una cosa. El 31 jo el poso en qüestió. Has parlat del 2010. El nostre 2010 pot ser el 2027. Per tant, vol dir que entrarem en una fase amb problemes de pressupostos.
Per això és molt important, i insisteixo molt jo últimament, sobretot en el món empresarial, però també en el món públic, amb la cooperació pública-privada. És a dir, hauríem de començar a preveure o mirar com el campus aquest el podem finançar de forma diferent de la que hem fet tota la vida, que és que vingui un pressupost de l'Estat, que vingui una transferència de Brussel·les que no sé què, que permetrà...
hem de començar a pensar que possiblement haurem de fer coses diferents a no com ho hem fet sempre, perquè ens pot caure una crisi, i poso l'any, el 2027. Jo, com has dit això, he tocat fusta perquè ho has dit amb una seguretat que m'ha fet un punt d'esgobifança.
Jo fa temps que escric sobre això i està en clara l'evidència que la patacada es va venint i que aquí fem trampes per no veure la patacada, que què vols que et digui? Ara ja començo a tenir l'any.
I aquest any ja començarem a veure que el creixement no serà com el que ens expliquen i l'any que ve començarem a veure una baixada forta, tant perquè l'arribada de fons de Brussel·les va baixant com perquè l'arribada de migrants nous espero que també es freni d'una vegada...
Per tant, això afectarà d'una forma important el creixement de l'economia i, per tant, això afecta una cosa que és molt important, que és l'endeutament de l'Estat, que l'endeutament de l'Estat es fa perquè tenim creixement. De moment que no hi ha creixement, no hi ha més endeutament. Punt. Hem acabat. I això està arribant. Això està arribant i només has de mirar, diríem, al teu voltant. Mira França, un forat de 40.000 milions. Mira Alemanya, diríem, ja se'n sortiran, però collons, hauríem de posar imaginació, eh?
Mira, diríem, els cans de xirena de la despesa militar. Cuidado, eh? Compte, eh? Que això són... Només passar del 1% al 2% són 12.000 milions. Però si hem d'anar al 5%, això són 40.000 milions més, eh? Compte, eh? I, per tant, si hi ha 40.000 aquí, no són allà, eh? I això és el que ve. Aquesta setmana passada jo he estat a una conselleria a Barcelona i m'han dit...
tot el que ve de Brussel·les és militar, militar, militar per tant compte que venen canvis importants i seria bo anticipar una mica o com a mínim haver-ho pensat o com a mínim engegar pactes o engegar mecanismes entre públic o privat que jo demano per les empreses posem un banc i posem-hi els Family Office i posem-hi l'ICF i posem-hi el petit inversor
I muntem un sistema de finançament diferent del que tenim ara. No només amb el bancari o no només amb el que ve d'Europa. És a dir, busquem solucions. I aquí insisteixo que la col·laboració pública o privada hauria de ser, però vaja, el primer punt. Però és complicada. Oriol.
Jo estic d'acord que serà el gran projecte de les comarques germines per les pròximes dècades i el que està creu és que hagin vedat una mica en tot el procés de definició i que aquí hem perdut molts anys i que moltes vegades ens omplim la boca de parlar d'àrea urbana de Girona i d'aquestes coses i que si haguéssim decidit d'entrada que en lloc de
que a Girona conservés uns metres quadrats per poder dir que el Trueta també és a Girona, doncs l'hauríem fet a salt i potser ja les màquines estarien treballant. Penso que estem bastant d'acord tots. També hi ha un tema aquí que l'hem tret, és a dir, el...
Una de les coses que jo vaig diguent és que cada quatre anys anem a votar perquè demanem a la gent que triem que prengui decisions. Per tant, les decisions a vegades, és a dir, per fer truites es trencanous i passen així. El Parc Vilamitjana se n'ha dit i se n'ha parlat molt i la gent que el defensa té tot el dret legítim de fer-ho, però és evident que s'hauran de prendre decisions.
estem parlant del campus, estem parlant, per tant, de l'hospital, però estem parlant també dels centres de recerca, estem parlant de l'universitat, estem parlant d'un àrea comercial que també hi serà, estem parlant de nous habitatges que poden o no poden ser-hi, aquí l'única cosa, us ho pregunto, de fet ho pregunto a la tua assumpció, és a dir, és evident que si hi ha algun tipus d'expropiació, pagant,
o amb intercanvi, això acabarà el jutjat. Això és una cosa que jo crec que no es podrà estalviar. Que no hi hagués un jutge que apliqués unes mesures cautelaríssimes que ho frenessin tot, però generalment en casos de contenció així el que hi ha és que tot això tira endavant i després es fa. Tu creus que pot haver-hi alguna cosa d'aquestes? I pot haver-hi algun problema jurídic que freni una voluntat política?
A principi no, però és que tenim sentències cada dia d'aquelles que ens... No? Vull dir, tu has dit, no parlem de Cixena. Bueno, no parlem de Cixena, però la sentència que hem vist avui hi és. I dius, bueno, aquest jutge què ha pensat? Vull dir, perquè al final el que és l'obra d'art, el que són les pintures, el romànic...
allà on estan estan bé, i la propietat la podem tenir qui sigui, però no... Vull dir que, clar, jo crec que estaria bé que la ciutat tingués consens amb això, i s'expliqués el tema del Parc Vilamitjana i el que vol dir, que no s'utilitzés políticament el dir que hi ha hagut aquest...
S'està utilitzant políticament, això no és un dubte, i això sol passar una mica... Abans he dit aquella famosa frase del receptar i el prendre, és a dir, gent que abans feia una cosa, ara n'està fent una altra, i viceversa, per no dir-ho més clar, és a dir, per exemple, el govern de la Generalitat és del PSC, algun municipal de Girona del PSC està fent el que creu que ha de fer.
Jo penso que hi ha una cosa que hauríem de valorar més en els polítics i no l'hi valorem, que és la generositat. És a dir, encara que el teu partit d'IA, si el bé comú de la teva comunitat és bé, tu hauries de pensar bé i la teva comunitat t'ho hauria de valorar.
I a mi em sembla que això s'ha perdut del tot. Però ser generós, amb això que expliqueu, que si és alt, que si és Girona, a veure, sisplau. És més, per tenir una àrea metropolitana s'ha de ser generós, o sigui, la capital s'ha de ser generós amb els pobles del costat, és que això és de calaix, no? I s'ha perdut això. No sé per què aquests valors...
Parlem molt d'àrea urbana, d'àrea metropolitana, com que no té un nom formal, podem dir... És més àrea urbana. Àrea urbana se'n parla molt, però es practica poc, per dir-ho. S'han fet passos amb aquest Ajuntament, no vull pas dir que no. Però la sensació és de dir, ara fem els passos que n'hi ha més o menys tenim. Això ve de l'època dels governs d'en Quim Nadal. En Quim Nadal va treballar per la ciutat quan era alcalde i ho va fer a la manera que li tocava. Llavors...
hi havia problemes amb sal o com hi ha hagut problemes amb Vilabalareig però és evident que hi ha d'haver-hi una visió en el tema de la mobilitat que no n'hem parlat perquè els residus ens ho maguen tot però tothom està d'acord que hem de treure cotxes de Girona però per treure cotxes de Girona hem de tenir el transport públic que funcioni més bé i segurament estaria bé que hi hagués el transport públic abans no l'altre però dona la impressió que com això arribi també es convertirà en un problema
Sí, sí, totalment d'acord. Ara estan començant les obres del bus ràpid aquest Endre Girona i Salt. Sí, noi, sí. Ai, dic, sí, noi, perdó. Perquè em toca, no? No, no, em toca. He de reconèixer que jo estava absolutament convençut que seria un gran problema. De moment és un problema, però no és un gran problema. Veurem com arribi, diguem-ne, a l'altre cantó de la rotonda, que ja sigui terme municipal de Girona, veurem.
És una obra que jo me l'he fet explicar per la consellera Panec i per l'alcalde de Salt, i les explicacions sobre el paper m'encanten, però no l'acabo d'entendre. Reconec que no l'acabo d'entendre, que ell cargui el bici al mig, que hi hagi bus, però en fer, o fons europeus que marquen normatives i les normatives diuen que hi ha d'haver-hi un carri al bici, que hi ha d'haver-hi zona de bus i tal. Perdona, que t'he tallat, Oriol, que...
dic que això serà important per la humanitat gironassal però que aquesta àrea urbana hi hem d'afegir Vilablareix, Fornells, Quart Sant Gregori i Salvar i Caçà i Salracima Cures i Serrià i Sant Julià i hi ha d'haver-hi també una visió és a dir, ara no faré la broma però hem d'arreglar d'una vegada que en Manel Nadal li ha dit que ho faria els semàfors de Llenvilles però segueix sent ahir sortint de l'autopista i hi havia que per anar en direcció cap a Caçà i dius, home
Jo per experiència familiar propera, tinc una dona que treballa a Cassall, a Agustera, a Salrà i a Fornells. I durant una època va intentar anar a treballar en transport públic. Va comprar un cotxe. Jo com faig un punt de demagògia davant de la gent que diu...
que s'ha d'agafar el transport públic, li dic, explica-li a una persona de salt que s'anarà a treballar a les 6 del matí al polígon de Riu de Llots, no tan lluny, que hi vagi amb transport públic, doncs haurà d'anar a dormir-hi el dia abans, perquè si no no hi arribarà, diguem-ne, no? El que vull dir que és diferent, per exemple, en Xavier Díez, que es tracta d'aquesta casa i que és un home que ve...
molt de l'esquerra, ell està en profund desacord amb aquestes coses perquè diu que l'eliminació del cotxe qui acaba perjudicant són les classes populars o les classes més pobres. És una teoria. Jo crec que s'han de fer coses. És a dir, s'han de treure els cotxes del centre de la ciutat.
Abans passaven cotxes per la xanteria, no hi passen, abans passaven cotxes pel carrer Nou i per d'això i no acaben. I segurament algun dia veurem com Girona obre aquesta àrea de vianants molt més i tampoc passarà res al marge que el primer any ens queixarem tots, diguem-ne.
també s'ha de dir que hi ha noves generacions que el cotxe també el utilitzen menys i per tant jo tinc un fill que aviat farà 18 anys i no es planteja treure el carret a conduir i no hi s'ho planteja fins que tinguin la necessitat probablement o companys de feina
que viuen fora de Girona i que utilitzen estacions com Sils o Flaçà com a punt d'arribada i després d'arribar a Girona en tren, la qual cosa a vegades també és un problema perquè Rodolí funciona com funciona la multimodalitat està molt bé el bus
és previ i el tramvia això ho hem de tenir clar tots jo he viscut anys a Garnoble i vaig viure una operació semblant l'universitat està fora va muntar un carril bus express per portar els alumnes en aquell temps n'hi havia ja 40.000 a la universitat i allò quan vaig tornar-hi un any
Un trompia. És normal. Primer has de crear la demanda, una vegada l'has creat, després pots pensar en una solució millor. Per tant, jo aquest carril de fins a Sol em sembla fantàstic. I estendre'l fins a Fornells, fins a Serrià, Serrat tindrà problemes, tenim problemes geogràfics. Sí, sí, sí.
Tenim problemes geogràfics, però a quartes... Tenim ja zones que això sembla que pot donar de sí. I realment, després, una vegada tot això tinguis ja la demanda feta i la gent no tingui de comprar el cotxe i no sé què, podem pensar en una altra cosa. El dels polígons és clau. O hi ha d'haver-hi un transport exclusiu de polígons. Jo això no. Però hi ha un problema de...
jo recordo aquesta discussió per la feta Noel Noel tenia tenia un autobús que anava feia el recorregut per l'Olot i anava a la fàbrica el van haver de suspendre perquè no hi anava ningú
La gent vol la comoditat que quan surt agafo el coixi i me'n vaig a comprar o me'n vaig al gimnàs o me'n vaig no sé on. Me'n vaig a buscar els nens, me'n vaig a... Clar, això amb l'autobús no ho pots fer, no? Però ho hem de trencar, això. Aquestes coses les hem de trencar. Aquestes són grans decisions polítiques d'aquelles que reclames a la gent que votes perquè hi ha gent que t'amarca i és el tema. El tema de la mobilitat ara no es parla perquè els residus ho tapa tot però hi ha d'haver-hi la zona de baixes emissions...
Tots els municipals de Girona estaven d'acord treure cotxes del centre de la ciutat. Per fer això hi ha d'haver-hi una voluntat, i saps que és un tema que en un primer moment costa vots, deixeu-m'ho dir així. Però fixa't que la part del turisme que és més potent és de bicicleta. Per tant, sembla estrany no aprofitar l'ona de la bicicleta per no acabar fent una societat ciclable. No ho sé...
Per exemple, jo amb un fill que viu a Holanda, la seva empresa, els subvenciona una bicicleta elèctrica. I a més a més, si van amb bicicleta, o sigui, i si no la fan servir, no passa res, però si van amb bicicleta, llavors els paguen un tant més per quilòmetre fet amb bicicleta i no fet amb cotxe.
Vull dir que hi ha moltes maneres de, entre tots, passar i impulsar la no necessitat. Aquesta tan còmode, però això també és de creixement. Aquesta comoditat d'agafar el cotxe i anar fins al supermercat i no sé què i no sé quantos, al final també és de pensar que poder no ho podrem fer. No sempre podrem anar al supermercat amb el cotxe i arribar a casa. Jo com que ja no hi puc arribar amb cotxe...
puc arribar-hi, però és tota una molèstia, no?, perquè no puc deixar el cotxe més de cinc minuts i altres, ja t'acostumes a fer un altre tipus de compra. Bé, jo crec que el tema de creixement són moltes i moltes coses que hem de començar a interioritzar, perquè estem malbaratant moltíssim el nostre planeta, no?, i llavors ho mires quan tens fills i nets, o sigui, això ho veus i dius, és que
No podem... I crec que les escoles fan una gran feina, jo ho veig pels meus nets, fan una gran feina d'ensenyar a reciclar, d'ensenyar... No se t'acudeixin amb paper d'alumini a l'escola perquè a la mestra no sé què... El tema de les... Vull dir, que tenen moltes coses que afavoreixen que aquesta mainada ja entri, diguéssim, en una altra dinàmica. Ara, hem de ser conscients que el decreixement que hem de fer, que és important, no és còmode.
és deixar el que nosaltres pensem que era qualitat de vida i aquesta qualitat de vida que era personal és qualitat de vida del planeta però no és cert que això afecti a la nostra felicitat per exemple no, a la felicitat no
Jo sempre poso l'exemple que als anys 70 ho feien bé i eren feliços. Per tant, hem de tornar als anys 70. El que passa és que explica-los als nostres fills, o a ell, tan sols amb l'Oriol. Clar, és difícil d'entendre. Ho hem de tornar a coses com aquelles que guardàvem les ampolles de vidre per la ciutat i els atoràvem. Les de llet, els atoràvem, i a la central anaves amb l'ampolla...
i els llavors de vidre però això ja es fa tu vas a Alemanya i a l'entrada del supermercat tu diposites la teva llocs i et donen un tiquet i et donen el tiquet aquí el problema ha sigut ecoembes això jo diria que avui no toca deixa'm que us digui una cosa que hem compromet un altre dia necessitaré temps però faré com que l'Ajuntament fa un recorregut molt llarg intentaré fer una aproximació de la petjada de CO2 de la ciutat
Això està molt bé. Com que el Torrent va fotent que si no s'acaba, que no s'acaba, doncs... Pum! De fet, ens quedem 4 o 5 minuts perquè avui haguéssim pogut parlar d'habitatge, perquè hi sou tots, però hi ha l'assumpció, haguéssim pogut parlar d'aigua, que ara seria el moment de fer coses ara que tenim els embassaments plens. Podríem parlar d'aquella famosa pagada, no? Oriol, que en Joan ja n'ha parlat, podríem arribar a parlar fins i tot del carrer a la Creu, que s'estan fent processos participatius...
Jo vaig escriure i no va agradar en el seu moment que per mi no calen gaire els processos participatius, entre altres grans perquè jo crec que la decisió ja està pressa abans dels processos participatius i que senzillament per no tornar a aixecar tot allò i gastar-se molts diners potser el que han de fer és treure els cotxes del mig aparcats, però bueno, aquest és un altre tema, no? N'hi ha de coses d'aquestes, no, Oriol? Però costa.
La ciutat és inacabable, de temps en trobarem per parlar segur, i aquí al carrer del Creu estic totalment d'acord, al final és el principal perill ara mateix, els cotxes al mig són lletjos,
però treure places d'aparcament i buscar una solució pels veïns de la zona o per la gent que hi va comprar amb pàrquings propers a preus més econòmics que potser seria fàcil. Ara ja és un perill, sobretot quan travesses en cotxes, perquè hi ha un carril bici que queda tapat pels cotxes i que pots fer mal a algú. No sé si hi ha hagut algun accident o no, no en tinc ni idea. Possiblement no tants. Però no m'estranyaria. Però s'ho estic segur.
Llavors hi ha un altre tema, que sempre ho dic, és allò que hem de ser políticament correctes, que m'agrada molt, és a dir, els conductors de cotxes moltes vegades fem coses que no toquen, però els de bicicleta i de patinet també, i a vegades el problema ve perquè et pots trobar algú que senzillament no respecti els semàfors o coses així.
Podríem parlar de moltes coses, hauríem pogut parlar fins i tot, Joan, de burocràcia, que és un tema que tu he llegit moltes vegades que n'explicaves, la sensació de que és... per què és tan difícil fer coses? Més que bé inaugurarem un parc que ha costat 10 anys. El parc de... El pom de l'empresa portem 20 anys.
Això no hauria de tenir... No és de sentit comú que abans hem utilitzat, no? No és de sentit comú. Però és que amb tantes i tantes coses de burocràcia total, que ens quedem encallats i... Tenim més burocràcia a Girona que altres ciutats del mateix nivell del país? No, no penso que és universal. És igual, és igual. Les ciutats de l'àrea metropolitana de Barcelona tenen la mateixa burocràcia, l'Ajuntament de Barcelona no en parlem, aquest ja és...
superior, diguéssim, nivell de burocràcia superior, i la pròpia Generalitat, perdona, qualsevol paper en la Generalitat també és, bueno, o sigui, hem intentat defensar transparència a partir d'una burocràcia que jo crec que si ens ho replantegéssim seríem molt més eficients.
És que algunes coses pel control del diner públic que hi han de ser i a vegades jo crec que han acabat encarint tots els processos. El tema burocràtic a mi el que m'emprenya més, no sé si passa a nivell empresarial, però a nivell personal a vegades quan fas algun tràmit, és que et demanen documentació que ha d'expedir la pròpia administració el que tu demanes. I això a qualsevol li irrita fins a límits insuperables.
És una mica el que passa. Parlar amb l'administració, sigui la local, sigui l'autonòmica, sigui l'estatal, és un drama. És un fred a l'economia que és molt fort. I això, si ho contabilitzéssim, suposo que també ens veuríem que... Alguna cosa tenim feta. Però també veus que m'agrada... Intentarem contabilitzar alguna cosa.
Sí, perquè a vegades s'han posat, és a dir, jo faig la broma aquesta, miro l'Oriol, perquè alguna vegada ho hem escrit, com surten lleis de la transparència, mala butxaca, perquè és que en diuen lleis de la transparència, però estan fetes precisament perquè no hi hagi transparència, no existeu d'acord, vull dir que són aquelles coses que passen.
Escolteu, hem arribat, això ha anat ràpid, hem parlat de molts temes, ens n'han quedat molts més, podríem haver parlat de temes de ciutat, de país, però jo us voldria agrair aquesta tertúlia que hem tingut amb l'Assumpció Puig, de Camp Puig, de l'Argenteria. Ara no et canviaré el nom com he fet al començament, que t'agraeixo molt la teva presència aquí, com també, perquè és el primer dia, en en Joan Vila i en Oriol Puig, de qui han nascut a...
les confusions perquè bé, hem parlat de tot en Joan deia, jo soc una mica políticament incorrecte, jo deia doncs benvingut al club, moltíssimes gràcies i fins a la propera ara són les 11 gràcies Girona FM els titulars de Girona FM.cat arriben també a la teva ràdio
És dijous 29 de maig i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanyi.
Càrita Girona denuncia que la meitat de les persones que atén no té un habitatge digne i que l'augment del racisme habitacional és una realitat. En el balanç del 2024, l'entitat ha posat sobre la taula l'acció que dona terme a les comarques de Girona, on el passat any van atendre 25.355 persones, una xifra que va a la baixa després dels 27.310 del 2023 i del pic de quasi 30.000 del 2020.
Condemnen a 4 anys de presó l'administrador de la comunitat de Veïns de Girona que es va embutxacar gairebé 83.000 euros. La sentència, que també li imposa 4.500 euros de multa, conclou que el processat va desviar diners del compte de la comunitat en benefici propi, posant per excusa unes obres que mai van arribar a fer-se.
expulsen quatre ciutadans estrangers que acumulaven diverses detencions per delictes greus a Girona. Segons ha informat la Policia Nacional, els quatre individus tenien antecedents per delictes greus relacionats amb el tràfic de drogues i la pertinença a una organització criminal.
Ahir va entrar en vigor la nova regulació dels grups turístics a la ciutat de Girona. Les principals novetats són que es limitaran els grups guiats a un màxim de 25 persones més la persona guia i que no es podran utilitzar ni magàfons ni altaveus ni altres dispositius que elevin el so de les explicacions de la persona que guia.
Temor a salt per si tanca la ludoteca de les Bernardes i la Generalitat reitera que només és un canvi de model. Això després que el Departament de Drets Socials els hagi comunicat que estan impulsant aquest canvi de gestió. Fons del Departament asseguren a l'ACN que no es tancarà cap ludoteca, però sí que confirmen un canvi de model que passaria per cedir aquest servei als ajuntaments.
Treballadors de Correus a Girona protesten contra les retallades. Al voltant d'una quarantena de treballadors de Correus es van concentrar aquest dimecres al migdia davant l'oficina central a Girona, responent a la vaga convocada pel sindicat CGT.
Girona ajudarà una pel·lícula independent per arribar a les sales de cinema en el festival La Setmana. En aquesta primera edició s'han presentat 45 llars metratges de diferents punts de l'estat i també alguns de l'Argentina, el Canadà o França. La setmana es farà entre el 12 i el 15 de juny.
I en esports, el bàsquet Girona tanca avui la temporada en un partit intrescendent contra el Lleida a partir de dos quarts de nou a Fontejau. Després d'una temporada amb l'amenaça del descens ben real, finalment diumenge l'equip es va assolar gràcies a la derrota del Granada a Madrid. Ahir, en la prèvia del duel contra el Lleida, Moncho Fernández va confirmar que serà l'entrenador de la propera temporada.
I pel que fa el temps, dia avui assolellat i estable amb les temperatures que superaran els 30 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Girona FM, una FM, una FM.
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM. La segona quinzena de maig viu la Setmana Internacional dels Mercats. Estimo el meu mercat. Descobreix activitats especials als mercats de Girona, Lloret, Olot, Portbou, Palafruxell, Palamós, Roses, Sal i Sant Feliu de Guixols. Compra al mercat. Qualitat, proximitat i bon tracte garantits. És de mercat. És bo.
Diputació de Girona. El musicant amb més ànima de poble que mai ja és aquí. Del 25 al 29 de juny amb els Catarres, Manu Guix, Tomeu Penya, Mariona Escoda, Mireia Tarragó i Bernardo Rambó. I viu l'experiència gastronòmica del Musicantast. Musicant, el festival de música del país.
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat, la web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informant