ADN Gironic, ADN 92.7, la ràdio de Girona. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 10, us parla Maria Lara. Hem mobilitat en aquests moments, destaquen dos accidents, volíem dir, a la P7, amb retencions entre Barbera i Cerdanyola, en sentit Girona, i també entre la Granada i Vilafranca, en sentit Barcelona. Amb un carrer tallat, també hi ha retencions habituals, a la B10, direccions de Llobregat, i també a la B20, en sentit Sud.
A banda, també hi ha boira en diversos trams que afecten la circulació, com són a la C-17, a la C-16 i també en alguns punts de la AP-7. I en les últimes setmanes, la tensió entre la plantilla de CaixaBank i la direcció ha anat creixent arran de les denúncies sindicals sobre pressió comercial, objectius desproporcionats i un deteriorament del clima laboral. En aquest context, UGT, juntament amb la resta d'organitzacions que formen part del comitè d'empresa, han convocat avui una aturada parcial.
Els treballadors denuncien una pressió laboral que posa en risc la seva salut. Deixi ho ha denunciat avui en declaracions a la xarxa la secretària d'Organització d'UGT a l'entitat, Mònica Ginesta. Això respon a augmentar els beneficis d'una forma que ja veiem que no té límit. Quan aconseguim una cosa, volem més. Si veieu els resultats de l'entitat, cada vegada...
són rècord absolut i això és a costa de la salut de la plantilla a dia d'avui
Ginesta ha remarcat que les seves demandes fa anys que les reivindiquen, però que en els darrers anys la sobrecàrrega ha arribat a límits desmesurats. També ha confessat que aquesta situació perjudica el servei que ofereixen els clients. I els Mossos d'Esquadra van gestionar 3.682 desaparicions a Catalunya el 2025 i un 2,7% menys que l'any anterior amb una mitjana de 10 denúncies al dia. Tot i l'estabilitat global, la policia...
alerta d'un augment de casos en col·lectius vulnerables, com ara infants, joves, també amb problemes de salut mental i persones grans amb deteriorament cognitiu. La majoria d'incidents s'han concentrat a l'àrea metropolitana de Barcelona, amb 2.369 casos. Des del 2010, la policia també ha investigat 27 homicidis amb ocultació de cadàver iniciats com a desaparicions del 72% feminicidis. Aquestes dades s'han fet públiques avui, que és el dia de les persones desaparegudes sense causa aparent.
I els bombers trobaven ahir el cadàver al riu Mogén, al llinàs del Vallès, a uns 400 metres del punt on es va localitzar la furgoneta arrossegada per la riuada. El vehicle havia estat desplaçat uns 2,4 quilòmetres des d'una passera als Mossos d'Esquadra. S'han fet càrrec ja de la investigació i la comitiva judicial ja ha iniciat els tràmits per tal de fer l'aixecament i la identificació del cos. I això és tot fins aquí a les notícies en xarxa. Notícies en xarxa
Gestionar els teus residus de manera fàcil i ràpida a la web app Girona Recicle. Consulta quantes vegades has dipositat cada tipus de residu, comunica una incidència o concerta la recollida de voluminosos. És molt fàcil. Entra a girona.cat barra recicle, accedeix a l'enllaç i introdueix el codi de la teva targeta. En un moment tota la informació al teu abast. Girona Ciutat Circular. Ajuntament de Girona.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM, la Gironina.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
Molt bon dia, entrem en Temps de Tertúlia Girona FM, estrenem setmana, passen 5 minuts a les 10 del matí d'aquest 9 de març. Ahir va ser el Dia de la Dona Treballadora i va haver-hi manifestacions amb molta gent, també a la ciutat de Girona, unes 1.800 persones. I de tot això, del Dia de la Dona, si volen ells, però de la ciutat sobretot i del país, en parlarem amb les 3 persones que ens acompanyen avui
aquí als estudis de Girona FM. Josep Coll, periodista del Diari de Girona, molt bon dia, què tal? Què tal, bon dia? Has arribat a punt, eh? Has arribat a punt, una mica esbufegant perquè la rodalia es fa... Perquè anies en tren, diguem-ho tot, eh? Has arribat perfectament puntual, això vol dir que avui, com a mínim, els trens circulen i circulen més o menys alhora. Més o menys.
Després en parlarem, si et sembla. Abans deixem saludar en Jordi Ferrer, també periodista, també no, del punt avui. Ell no ha d'agafar el tren gaire, eh? No. Per sort, podem dir ara mateix, no he d'agafar el tren i normalment aquí, quan venim aquí, solo venim bici, per tant ja hem començat el dia pedalant una miqueta. De moment no he tingut cap problema.
Molt bé, molt bé, això està bé, això de pedalar. No sé si pedala en sentit figurat, en sentit real, en Carles Bonaventura, una persona ben coneguda, corrector de premsa, abans ho dèiem, i articulista que ha estat durant molts anys i persones sempre relacionades amb els mitjans de comunicació de casa nostra. Jo pedalo poc. Tu pedales poc. Més aviat camino. També està bé caminar, sí, sí.
d'Avesa, cap a la Nesla és el que toca fer quan ja està jubilat caminar no fa aire que em paràs jubilar res, tinc 64 anys vull dir que ara, aquest any mateix aquest any mateix i prou això? home, sí, tens més temps per fer coses has de pensar què pots fer fins on pots arribar però sí tens més temps lliure el problema és com ocupar aquest temps lliure
Bener i problema, no? Sí, millor, tota la gent voldria fer-ho, no? Sí, en Jordi encara d'hi queda un temps i en Josep jo crec que encara d'hi queda bastants més. Passa a la gent, home, que bé vius ara, no? Sí, però he treballat 42 anys. No sé si, Carles, però és estressant haver d'invertir temps a saber què has de fer amb el temps lliure o ocupar-lo, diguéssim. Sí, bàsicament fas aquelles coses que abans per la teva professió i per els teus horaris no podies fer, no?
anar a tertúlies, bueno, tertúlies com aquesta, no d'altres, tertúlies en què no soc protagonista, presentacions de llibres, coses que pels horaris que feia abans eren impossibles, i ara puc fer. També llegir, perquè jo era una persona que em passava 7 o 8 hores al dia llegint premsa, i a vegades coses que no m'interessaven gens, per una qüestió laboral,
Però ara puc dedicar-me a llegir llibres que sí que m'interessen, no? Bé, la vida diferent, però vaig fent, no? No ho sé, un dia podíem fer un programa sobre els jubilats i aquí he dedicat el temps al llibre que és tot, no? Jo quan vaig jubilar vaig començar a fer més feina. Tu treballaves fins i tot? No, no, jo.
Jo em vaig jubilar relativament jove, amb 60 anys, i la veritat és que en aquell moment vaig tenir com una certa por allò a què faria, i a partir de llavors, com que a mi sempre havia estat relacionat amb els mitjans,
al cap de poc vaig començar a fer ràdio, ja feia un programa de televisió de llibres que vaig continuar fent, continuava fent articles, però em vaig enredar amb un patronat, amb el propi col·legi de periodistes, i va haver-hi un moment que, de fet, he tornat a treballar per organitzar-me més bé, és a dir, tot no sé, hem jubilat actiu en aquests moments, torno a cotitzar la seguretat social. Hi ha molta gent que ho fa, això que dius tu, no? En canvi, conec altres exemples de gent que havien sigut, no sé, per exemple, empresaris tota la vida,
que quan ho deixen, és un mort en vida, en molts casos, era gent que no anava ni a fer el cafè, ni tenir una vida social, en molts casos, que sempre era l'empresa, l'empresa, l'empresa,
i que quan ho deixen clar si cau la casa a sobre aquella sensació de buit de no... mirar la tele davant del sofà i poca cosa més això no toca jo crec que molta gent hi ha molta gent que fa voluntariat que això està molt bé de tot tipus o gent que participa de la vida social i tot això esclar, jo a en Josep no li preguntaré no, és que parleu d'això i jo ho veig tant i tant i tant i tant lluny jo 32 32, sí
En Jordi en té uns quants més, però no gaire les més. No em fa res dir-ho, en tinc 52. Jo estic més a prop de la final de l'etapa que del principi d'etapa, que és on està més en Josep. Sí, estic ja... M'ha quedat més de la meitat, quasi. Sí, sí. 32, 30 anys mínim, m'ha quedat. O més. Així com van les coses. Com estarà la seguretat social i tot això?
Jo crec que no hi pots pas estar-hi pensant contínuament. No hi vull pensar. Jo penso que la cosa tirarà endavant. El que passa és que és veritat que han canviat les coses. Hi va haver una temporada, no precisament en el nostre sector de la premsa, que després sí, però sí, per exemple, el de la banca, que hi va haver un moment, ja fa algunes desenes d'anys, que la gent es va començar a jubilar en 48, 49, 50 anys.
Ara això s'ha acabat, jo crec que ara anem a l'altre cantó, en el sentit de dir, en determinats llocs falta gent i el que fa alguna gent és estirar una miqueta. I no crec que es pugui dir que sigui un tap perquè metges en falten, professors en falten, en fi, jo crec que hi ha molts llocs encara que...
que diguem-ne que es pot aprofitar, és a dir, hi ha professions que ja poden allargar fins als 70 anys, a la universitat, a la judicatura, en determinats llocs, i no és el mateix fer una feina intel·lectual, deixeu-m'ho dir així, que fer una feina física, si has de carregar i descarregar camions com es feia abans, o anar a l'obra és molt més complicat.
No, i a nivell de salut no és el mateix un jubilat d'ara d'un jubilat de fa 50 anys. Vull dir que també hi ha... Els jubilats d'ara, amb excepcions, no? Però diguem que una persona als 65 anys és una persona que pot estar... Vella. Vella però plenament activa. No, no, era, va, perdó, jo dic abans... Abans no, abans, esclar, abans... Jo recordo el meu avi amb 65 anys i era una persona vella. Jo el veia realment el vell, no? Jo en tinc uns quants més i me sento encara...
que vaig fent és que l'esforç és això, és molt diferent haver fet una feina que representa o que implica un esforç físic haver fet una feina que per sort és un esforç mental o d'organització de la teva agenda diària diguéssim, és molt diferent jo a vegades li dic
i no em fa res dir-ho, el meu fill, que abans de fer qualsevol feina que sigui gran, ha de fer una feina, quan sigui jove, que requereixi un esforç físic, perquè després, hipotèticament, si estudia o fa qualsevol altra cosa, veuran el que val un penis. Primer s'ha de saber el que és una feina física, un esforç, que jo personalment
Jo vaig treballar en un escorxador quatre estius i no em fa res dir-ho. Després, quan vaig poder fer una feina que m'agradava més, vaig valorar el que són les coses, saps? Jo sempre soc partidari que la gent sàpiga el que costen les coses, saps? Sí, però aquestes feines físiques també són necessàries, vull dir... No, no, i tant, i tant, i tant. Hi ha gent capacitada per una feina física i gent més capacitada per una feina intel·lectual. Però clar, jo personalment a triar, clar, vaig poder fer de periodista de fa temps, jo, clar, veia...
no era aixecar-se a 3 quarts de 6 del matí, per exemple, saps? Jo preferia aixecar-me, jo què sé, encara que fos a les quarts de 8 o a les 8, m'és igual, però clar. I ara és una cosa diferent, saps? Jo sempre intento inculcar o a casa meva o amb gent amb qui parlo, que per a mi els joves d'ara
això que els costa tant esforçar-se i estar centrats en una cosa per interrupcions de màquines i de mòbils i del que sigui, doncs primer que sàpiguen el que val aixecar-se aviat, fer un esforç físic i després si poden i tenen capacitats i volen que faci una feina més de caràcter intel·lectual o...
Sí, artística, el que sigui. Els que han tingut una miqueta la sort de treballar, a mi em passa el mateix. Jo de jove vaig aprendre el que era blinkar l'esquena, perquè a casa meva eren hortalans, i vaig descobrir que baix era la terra, com deia aquell, i vaig tenir la sort d'entrar en un món que en aquell moment ni m'ho havia plantejat. Hi ha gent que diu, no, no, és que jo sigo periodista per una cosa vocacional, doncs jo no en tenia ni idea, i jo vaig entrar a la ràdio i posar discos perquè això me prometia no...
no havien d'anar a l'horta, diguem-ne, vull dir així de clar, i llavors a partir d'aquí vàrem fer, però també és veritat que han canviat molt les coses, ara la gent necessita estar formada per fer determinats temes, però jo estic d'acord amb el que diu en Jordi, que una activitat, diguem-ne, física, també pot ensenyar a fer allò, és a dir, hi ha gent que seria un suplici per ells,
Està tancat vuit hores en una habitació davant d'un ordinador, podria ser, si és que ara són vuit hores, eh? Jo diria que en alguns casos són menys i en alguns casos possiblement són més, no? I miro en en Josep que està en el dia a dia, però per algú seria un suplíssim, però clar, per una altra gent, doncs anar a l'obra o anar a l'escorxador...
Però clar, aquesta gent es necessiten. Mireu, veus ara, amb un cert estrany de guió, aquesta gent es necessiten i no els acabem de tenir, amb la qual cosa els hem de portar. I el que ha passat és això, que hem passat en molt pocs anys d'una Catalunya a 6 milions, 6 milions i mitja, una Catalunya als 8 milions, 200 mil, i alguns parlen de la Catalunya a les 10 milions. I heu pensat en aquest discurs?
Bueno, és un tema que hem tractat unes quantes vegades. Allò del som 6 milions, ja... Però el problema... Jo no, Josep, suposo que ho sap, però ell no ho ha escoltat, allò del som 6 milions, una campanya de la Generalitat de Jordi Pujol, el començament dels anys 80. El problema que tenim ara és que ja som 8 i anem amb un, i que a nivell de calés estem fotuts com quan en teníem 6 milions, no? Vull dir, no...
Està molt bé créixer, jo crec que la majoria de països volen créixer, en tots els sentits, econòmicament, humanament, culturalment, però cal tenir els recursos per fer-ho possible, i el problema de Catalunya és que no té aquests recursos.
Dèficit fiscal, veia. Sí, evidentment, és un tema no només de dèficit fiscal, sinó d'espoli econòmic. Fa molts anys que el patim i continuarem patint si ningú hi posa remei.
Després de molts anys, Josep Jordi, de molts anys, diguem-ne, d'intentar que no fos aquest objecte de debat al món de la immigració, diguem-ho així, ara ha esclatat amb tota la seva força perquè hi ha partits que ho han fet, la base de tot plegat, no? Jo crec que ni una cosa ni l'altra, és a dir, que se n'havia d'haver parlat perquè és evident...
perquè, a veure, si hem passat d'una Catalunya als 5 milions als 8 milions, l'únic que hem de demanar és que els serveis, que abans hi havia per 6, haguessin crescut al mateix ritme i, per tant, fossin ara serveis per 8, però no, tenim 8 milions, 200 mil persones i serveis per 6 i mig, però hi ha alguns que anuncien una Catalunya als 10 milions, llavors, i això va relacionat amb el que parlàvem abans, dius, les infraestructures són les mateixes que abans, la sanitat és gairebé la mateixa que abans, l'educació és la mateixa que abans,
els serveis socials han augmentat de manera exponencial però no arriben a pertot i la pregunta és aquesta, cap on anem?
quina pregunta més complicada s'hauria d'haver interpretat això molt abans i que ara que els han agafat així no desprevinguts perquè ja se sabia veiem que falten moltes coses molts recursos però no només aquí també falten molts recursos arreu però si ens centrem a Catalunya és innegable
que hi ha aspectes que fallen i que haurien de destinar-se més coses. Com se farà? Aquesta és una pregunta que no se sap com poder solucionar aquest tema a curt termini i jo crec que és bastant necessari.
Sí, perquè és això, protesten els metges, protesten els mestres i professors, hi ha moltes coses que fallen, infraestructures, l'educació que els professionals no tenen prou mitjans per atendre, ja no et parlo de la sanitat, que és un dret universal i que està garantit, però de vegades, per segons quines coses, el temps espera és excessiu,
És clar, i és el que diu en Carles, o s'arregla el sistema de finançament de Catalunya i és que encara que s'arreglés sense el dèficit fiscal, després seguiríem amb els fluxos migratoris de la gent de països o de continents més pobres a països i continents més rics. Igualment, encara que canviéssim el sistema de finançament,
això seguiria passant. Per tant, per molt que milloréssim el finançament i els recursos i els serveis més bàsics, no sé si podrien corregir aquests desajustaments. Per tant, és una cosa de molt mal fer, però que sí que a vegades penso...
Clar, no pot entrar tothom, no pot venir tothom aquí, perquè al final el sistema no s'aguantarà. Per tant, això també s'hi troben a altres països de l'Europa Occidental, per dir alguna cosa. Per tant, el dilema quin és? Restringir la llibertat de circulació de la gent, que viu situacions molt pitjors que les nostres,
però clar, si no la restringim després el sistema nostre es pot arribar a trontollar o a col·lapsar per tant és una cosa de molt mal fer el que sí que veig és que la cosa l'educació, la sanitat doncs està retrocedint
A poc a poc, però sense fre, saps? Per tant, la cosa segur que anirem a pitjor. Per tant, no sé per on resoldre-ho. I sí que hi ha partits que, de la mateixa manera que pensàvem Ciudadanos, que havia aprofitat el català per néixer i créixer i arribar a ser la força més votada a Catalunya, doncs ara hi ha partits que aprofiten la immigració per...
per créixer i arribar a cotes impensables, ja sigui de forces independentistes de dreta o d'extrema dreta, a forces espanyolistes també d'extrema dreta, com veurem a les eleccions properes a les municipals o al Parlament de Catalunya.
També hi ha un altre tema, estic d'acord amb tot el que dius, però a més a més, si ho comparem amb altres estats d'Europa, com has dit, això passa a tota Europa, és veritat, però hi ha estats que, teòricament, tenen els instruments per poder-ho afrontar d'alguna manera. Després se'n sortiran o no se'n sortiran, que jo crec que tampoc se'n surten gaire. Però el problema és que Catalunya no té aquests instruments, és a dir, algú decideix sempre per nosaltres.
Venen immigrants... Bueno, a Catalunya sempre hi ha un racó, no? És a dir, sempre... Terra d'acollida, sí. Terra d'acollida, molt bé. I hem sigut terra d'acollida i fins i tot terra de pas, no? Nosaltres. Però també estaria bé que poguessin tenir els recursos per afrontar aquests reptes, i no els tenim. Aquest és el problema principal que tenim. I quan demanem que se'ns donin els instruments...
és que vosaltres sou racistes. Hòstia, vale, nosaltres volem els instruments per poder afrontar això. Això és que l'Espanyola ho ha dit d'una manera... No sé encara com ho afrontarem, però com a mínim, si en bona part de la immigració, bé, Catalunya, poder tenir els instruments per poder regular d'alguna manera això, no per dir marxeu, sinó per dir...
com els integrem en l'educació, en la sanitat, en els serveis socials, discutir totes aquestes coses. I si realment hi ha casos que no hi ha remei, potser si alguna expulsió tocaria fer de tant en tant. Però només de plantejar això ja automàticament ets tillat de qualsevol atrocitat, no?
I per tant jo dic, ostres, si tots els països d'Europa tenen aquests instruments, si Catalunya els reclama ja és una qüestió de racisme, no? I jo crec que això és molt lamentable, no? Perquè, primer, que la gent no sap què faríem. Segon, que ara per ara, si els independentistes són tan racis, ara al govern de la Generalitat no hi ha independentistes, hi ha el PSC, que en teoria és el mateix partit que governa Madrid. Què passaria si tinguessin aquests recursos? No ho sabem, però és que tampoc ens donen l'oportunitat de tenir-los, no?
I aquest és el dilema i el drama que tenim, és a dir, que estem en una societat i en un estat en què ens toca rebre en molts aspectes, però que en canvi no podem articular, no podem organitzar, no podem decidir què fem perquè no tenim aquests recursos ni aquestes competències. I això és el trist de la situació, que no tenim...
tenim les cartes molt dolentes. Estic pensant també que això també té la seva continuïtat a escala local. L'Ajuntament de Girona, per exemple, rep moltes més persones sense sostre o sense destinació fixa
i no té recursos a la sopa desbordat de fa temps i no té recursos per atendre el com cal. Per tant, clar, això, imagina't, passa a Girona, passa a la Generalitat, no sé si deu passar també a l'Estat, per tant, aquí ja no donem l'abast. Per tant, no sé què es pot fer perquè, clar, es parla, per exemple, de Girona.
baixant a l'escala local d'un centre de primera acollida o així, clar, hi ha d'haver la col·laboració d'altres llocs, no pas només de Girona, que rep gent sense recursos d'arreu de la demarcació i estic segur del sud de França, per exemple, o de l'Aragón, és igual. Per tant, hi ha d'haver...
d'algun altre lloc, d'una altra població, però això és de molt mal fer, perquè qui voldrà d'entrada un ajuntament X que acolli un centre encara que el finançament el porti la Generalitat? Això és de molt mal fer, són coses que no agraden gaire, aquest col·lectiu de gent sense recursos i sense un domicili fix. Fa anys que se'n parla d'aquest centre de baixa exigència i de moment no s'ha avançat res...
deien de fer-lo Girona però després ja va sortint Salelles dient que els altres municipis també s'haurien d'implicar fer-lo en un altre lloc però clar, també se necessiten els recursos de la Generalitat de la Diputació, de qui sigui i aquests recursos ara mateix no hi són i és una cosa que s'arrossega i que de moment passes passes no se n'han fet massa però és que potser els recursos haurien de sortir a l'Estat és el que anava a dir és el que anava a dir
perquè aquí heu obert, i em sembla molt interessant, dos malons, si m'ho permeteu, i els separo, però per tocar-los a tots dos. Un, en relació amb el que deia abans en Carles, però que també el que esteu diguent vosaltres, és evident que ha vingut molta més gent, diguem-ne, a lo que per ells és la Comunitat Autònoma de Catalunya, deixeu-m'ho dir així, que no amb altres comunitats autònomes de la resta de l'Estat, perquè llavors la idea que molta gent té és que això ha estat una cosa dirigida, eh?
que els han dirigit cap aquí. Perquè, per exemple, dius, home, hi ha comunitats espanyoles que no hi va tanta gent, i això és veritat, perquè també són, algunes diran perquè són més pobres, però, per exemple, el País Basc, que és ben lluny, el País Basc no té aquest problema d'immigració que el tenim aquí, i en tot cas té les eines i els diners necessaris per, diguem-ne, per fer política. Aquest és, per mi, un tema, no?, la sensació aquella...
que aquí que ells en deien que era millor la locomotora de l'Estat que ho aguantava tot i de fet a la tertulia de la setmana passada va sortir bastant aquest tema i tothom deia i malgrat tot continuem siguin això aquesta locomotora bàsicament perquè no tenim més remei que fer-ho per dir-ho d'alguna manera però la sensació és que això algun dia es pot entrebancar i s'ha notat en temes com per exemple les infraestructures que en un moment determinat han col·lapsat i el tema és que pot anar per aquí
I l'altre, que és el tema, l'altre malò que jo deia, no sé com ho veieu això, la sensació aquella que no ha augmentat la població tant, és a dir, llegia unes dades aquest dia que em penso que estan tretes d'un llibre que us l'acumano, i podeu estar-hi d'acord o no, però jo us l'acumano, que es diu No som 6 milions, d'en Josep Sala i Cullell, que parla molt del fenomen de la immigració però en primera persona.
Ell va ser un immigrat noruega i ell explica la seva pròpia història. Ara és ciutadà norueg, però explica tot el que ha hagut de fer per ser-hi. I una de les coses que me vaig quedar allà eren aquestes dades, unes dades que deien que Catalunya havia rebut un tant percent, diguem-ne, un creixement...
absolutament superior al del propi estat espanyol però sobretot en comparació amb el de la Unió Europea i que per tant és una cosa absolutament desmesurada i l'altre que deia és que per exemple a Noruega que és el país on ell viu ara no hi ha diguem-ne immigració econòmica el que hi ha és o immigració de gent d'altres punts d'Europa que hi va
per fer feina, o gent que venen de països amb asil, o sigui, amb condició d'aciliats polítics, per dir-ho d'alguna manera. Que l'asil econòmic, és a dir, allò, la mà d'obra barata, si és que vaig entendre bé el que ell va escriure, no la volen perquè saben que la mà d'obra barata passaria, com ha passat aquí, que el que faria és baixar els sous de tothom. I allà volen que els sous, diguem-ne, de la gent que fa esforç físic, tingui
uns nivells que no es permetrien si hi hagués una entrada brutal de gent perquè llavors que et xeria és una bona reflexió tot plegat vull dir perquè això que deia estem parlant que alguns parlen alegrament de la Catalunya de les 10 milions això ho fa per exemple el món de l'esquerra el món dels comuns però no expliquen com ho faríem però també és veritat que des del món empresarial es demana més mà d'obra en els escorxadors
en els boscos, en fi, en el camp, hi ha molta gent que hi entra i els sous que es paguen han tirat a la baixa també els que cobren la gent del país. Com més mà d'obra, més baixen els preus, està clar. I ens trobem amb aquesta situació. Deies abans, com algú comentava, que aquesta immigració pot estar dirigida, venir cap aquí... Jo crec que la gent va allà on hi ha feina, bàsicament, no?
i ara per ara Catalunya és un dels llocs de l'estat en què hi ha més capacitat de donar feina a la gent això no vol dir que tothom vingui a treballar també hi ha gent que potser viu dels subsidis això que moltes vegades critiquen i en part potser pot haver-hi casos que és veritat però jo em penso que el problema és de recursos això que deien del centre d'aquí Girona és que al final són calés tot això no?
I després l'Estat està, no dic delegant competències, sinó delegant responsabilitats sense donar-ne un duro. Per exemple, si aquí també, de cop i volta, un centenar de persones que han arribat no se sap d'on, si de les Canàries i no sé què, i es passen mesos vivint al carrer, l'Ajuntament de Girona els ha de posar en un hotel i pagar-lo?
Això és el que diu el subdelegat del govern espanyol. Això ja va passar. Per això trica el tema. Jo crec que la responsabilitat... Qui té responsabilitat en l'immigració? L'estat. Doncs que se n'ocupi l'estat.
Clar, un ajuntament ha de... I si van a Salt o l'Ajuntament de Salt? I si van a Bescanó a l'Ajuntament de Bescanó? Això és un problema d'estat. Els recursos els ha de posar l'estat i la responsabilitat és de l'estat. Algú els ha enviat aquí, vull dir que no han arribat sols fins aquí, per tant...
Clar, sí que... Quina culpa en té l'Ajuntament de Girona? L'Ajuntament de Sato? I els pobres afectats tampoc en tenen cap culpa. Però, esclar, és que és molt fàcil això, no? És com l'habitatge. Tothom té dret a l'habitatge, estic totalment d'acord, però el principal responsable en què hi hagi habitatge és l'Estat i les administracions. Els ciutadans...
Per exemple, l'altre dia es comentava això, gent que té pisos, que està tota la vida pagant, que en aquell moment està buit perquè no sé què, i li ocupen. Llavors, com que hi ha manera de treure la gent d'aquest pis, s'ha de fer càrrec de tot. Una persona que potser s'havia comprat el pis per estar al vi. Llavors, jo crec que la responsabilitat és de l'Estat. L'Estat és qui ha de fer edifici públic, habitatge públic. És a dir, clar, després si hi ha casos puntuals es poden tractar, no?
Però el problema no es pot, a la iaia Maria que té un pis que va aconseguir treballant i que ara l'ha hagut de deixar perquè està en una residència i els seus fills encara no han tingut temps de llogar-lo, no sé què, l'hi han ocupat. Família vulnerable, no hi ha solució.
Clar, és un problema de l'Estat, és a dir, no és un problema de la ciutadà que ho pagui l'Estat. És a dir, si aquesta gent genera, primer que hi ha aquell pis, no en pots disposar, però a més a més te generen despeses d'aigua, despeses de llum, no sé què, el ciutadà se n'ha de fer càrrec d'això.
Clar, dius, home, és que si ho paga l'Estat al cap i l'he fet, ho estàs pagant tu. Sí, bueno, és una mica diferent, no? No ho sé. I jo crec que és aquesta deixadesa de responsabilitats que té l'Estat envers la ciutadania i que, bueno, ja se solucionarà d'alguna manera, no? La Catalunya dels 10 milions, amb els trens que tenim, la Catalunya dels 10 milions...
que tots veiem les imatges d'aquelles vies o d'aquelles estructures trontollant allà a prop de la costa. I les carreteres. Ah, i les carreteres, tu. I l'ensenyament. Tot. És a dir, per poder tenir la Catalunya dels 10 milions, que tampoc dic potser seria fantàstic, o no, no ho sabem.
necessites els recursos per poder tractar aquests 10 milions o servir aquests 10 milions d'alguna manera i en canvi l'estat confia que com que els catalans són tan trempats i fan coses doncs ja ens en sortirem d'alguna manera i els nivells de pobresa a Catalunya estan augmentant
I això no és casualitat que passi, perquè no tothom se'n surt a Catalunya. I no només estem parlant d'immigració, estem parlant de gent nascuda aquí i que porta molts anys vivint aquí. O gent que es diu que amb un sou tampoc pots arribar a tenir uns mínims. Exacte. En un habitatge, si ets una persona sola, ja costarà el teu. Sí, sí.
No és fàcil, no només pels de fora, sinó pels d'aquí, entre cometes. És que ara, parelles, dues persones que han comprat un pis, és que entre el sou de tots dos, tenen dificultats per arribar a final de mes, però entre la hipoteca o el lloguer, depèn del que tinguin, i les despeses normals, clar, i després diuen, home, és que Catalunya no...
no neixen nens facilita les condicions perquè la gent de tota la vida puc tenir fills és un problema que sense la participació de l'estat no es pot resoldre i l'estat que tenim és un estat en contra en la majoria dels casos
No em descull de l'altre mòleg que he obert. Parlàveu, en aquest cas, de l'Ajuntament de Girona, que hi ha el tema de la sopa. La sopa està, diguem-ne, col·lapsada no d'ara, fa 20 anys que està col·lapsada o més. És a dir, la sopa també té unes normes que no tothom està disposat a complir, com, per exemple, que hi pots estar-hi uns dies, d'una manera temporal, no hi pots entrar-hi, crec...
No, i has de seguir alguns programes... Has de seguir alguns programes i no tothom està d'acord a fer-ho. El tema és aquest, és que la sopa com a tal existeix, diguem-ne, a la ciutat de Girona perquè hi és. Quan es parla d'un nou centre...
algú pensa, doncs, ostres, és necessari, però per què Girona? Perquè Girona què passa? Això és un tema que alguna vegada l'he dit aquí i és allò de dir, però tu pots demostrar, home, el sentit comú t'ho porta des de les ciutats principals de la demarcació de Girona com tenen problemes amb gent sense calciar l'IVA, què fan? Els envien a Girona perquè diuen que hi ha la sopa. Sí.
Per tant, si fan un nou centre, esclar, si jo ho hagués dit segons qui, li hagués sentit llet aquella paraula tan lletja que tu has dit abans. Però ha estat el propi Arcalde Salelles, que jo crec que està molt lluny de tot això, i en aquest sentit, Déu me'n lliure de dir-ho, que ell mateix ha dit, home, estaria bé que aquest centre no estigués a la ciutat de Girona i que hi hagués els recursos que hi hagi de posar per part de la Generalitat, però jo diria més, per part de l'Estat, que és el que ens porta totes aquestes persones aquí.
Llavors hi ha un altre fenomen que va lligat amb això, que és que el sensellard a la ciutat de Girona han augmentat molt, d'una manera molt important. Sempre hi ha hagut persones que dormien al carrer, sempre, però s'han multiplicat per 5, per 6, per 7 o per 10 en relació a 25-30 anys enrere.
Sí, aquí hi ha dues qüestions. La primera, qui vol un centre de baixa exigència a casa seva? Aquest seria l'altre que ja l'ha apuntat abans. Sí, és necessari, però no el poble. Sí, jo el vull, però no el vull al costat de casa meva. O qui diu un centre de baixa exigència, qui diu una sala de concerts com aquesta, jo la vull, però jo no la vull al costat de casa meva. O un abocador. Sí, exacte. És necessari, però lluny de casa. O molins de vent.
Per exemple, és quan qualsevol cosa, i quan dic qualsevol barri, també qualsevol municipi. No ho vol, sí que és necessari, però a un altre lloc. A un altre lloc aquí em fa una mica de nosa. I per al que augmenta el sense llarisme, és important. Jo recordo, vaig venir a Girona fa 10 anys, o una mica més ara, i no em donava la sensació que hi havia tanta gent vivint o dormint al carrer com ara. I...
I els que no veiem, perquè val que molts dormen al cel ras, però també alguns a cases abandonades, naus aquí al carrer Barcelona, aquelles que van tirar a terra, i alguns altres llocs més que, bé, que per calcular la xifra exata és molt complicat.
Jordi? Sí, sí, és això. Jo estava pensant que, per exemple, a prop d'Ontevisió, Sant Narcís a vegades em veig en entrades d'aparcaments, vull dir, o de vegades en entrades d'edificis, en el replà de davant, vull dir, clar, això és de molt mal fer i el que m'he estat comentant, vull dir, no dona de si prou la cosa de fa temps i hi ha d'haver una alternativa que hauria de portar o la Generalitat o l'Estat, però hi hauria d'haver una alternativa que
desembossés una mica la sopa, perquè si no, la cosa sempre només pot anar pitjor. Clar, ara a l'hivern hi ha el pla de fred, que, bueno, s'habilita l'antiga UNED per, crec que són una quarantena, 45 llits, però tampoc dona... Tampoc n'hi ha suficients. I el pla de fred és de desembre a abril, crec, o són cinc mesos.
Sí, que jo sempre penso que arriba tard, perquè fa molta fred i encara no s'ha posat en marxa. Jo crec que s'hauria de... Sí, exacte, que hauria de posar-se potser a principis de novembre o finals d'octobre, i clar, ara març-abril, l'abril potser ja no fa falta. Però aquest és un altre tema, perquè a la UNED està prevista que, com a equipaments municipals, perquè fa poc que diguem-ne que és propietat de l'Ajuntament, també està previst per altres coses, la qual cosa vol dir que com hi vagi...
El galliner, entre d'altres. El galliner, per exemple, llavors s'haurà de buscar lloc per tot això. I esclar, jo crec que els que estem a aquesta taula estem absolutament tots d'acord, i m'avanço, a dir que una societat avançada, la que volem, és aquella que ha d'ajudar la gent que queda enrere, i per tant hi ha d'haver-hi uns serveis socials que puguin ajudar tota aquella gent que ho necessiti. El tema és que també s'ha posat en debat que potser s'hi estan dedicant molts recursos i que potser alguns d'aquests recursos no estan ben controlats.
No ho sé, això no ho sé, però sí que és veritat que no només estem parlant de gent que dorm... Perquè ara jo mateix al diro dic què vol dir aquest, a veure, ha esclatat temes com per exemple el de la de Gaia, o el famós tema que alguns partits d'aquests nous i emergents denuncien que hi ha excessives ajudes només per alguna gent, que jo crec que tampoc és així...
sinó senzillament que hi ha unes normes i les normes fan que sempre hi ha molta gent de casa nostra que cobra pensions de 600 euros i que necessitaria ajudes però mai no hi arribarà perquè aquesta gent que potser ara està en aquesta situació potser és propietari d'un pis perquè el va poder comprar fa 50 anys i llavors ja no permet accedir a ajudes El problema a vegades és que tenim una imatge molt preconcebuda de la gent que dorm al carrer
I pot haver-hi tipologies diverses, pot haver-hi això, això que en diuen menes, que jo no dic mai menes, però gent jove que ha vingut de fora, que ha passat per una sèrie de cicles, quan reps aquí, quan véns aquí, doncs ja fan tota l'acollida i tot això, i que arriba un moment que tens 18 anys, t'hi diuen, noi, i ara t'hauràs d'espavilar tu. Sí, sí. I després...
problema, aquesta gent a vegades té problemes perquè no pot treballar, perquè encara no té papers per poder treballar. Aquesta és una de les grans inconsistencies. Hi ha una sèrie de coses que dius, quines animalades? Una de les primeres coses que haurien de tenir, a part de la sanitat, l'escolarització, l'ajuda dels fers socials, és un permís per poder treballar.
perquè de fet aquesta aquesta aquestes persones han vingut aquí amb bona part a treballar per tant facilita'ls la feina a part que jo, perdona Carles he anat alguna vegada en el recompte aquest que fa l'Ajuntament de persones que estan dormint al carrer i allà hi també les persones
situacions molt complexes d'addiccions, de problemes de salut mental la cosa és molt complexa de fet en aquest home que van apallissar fa unes setmanes després es va descobrir que tenia problemes de salut mental i clar, estava allà al mig del carrer i no deu ser l'únic que deu estar així i com aquest problema, altre com ha comentat en Jordi d'addiccions i altres coses
I l'altre problema és que segurament, diguem-ne, problemes de salut mental n'hi ha, a vegades pels que reben i a vegades pels que actuen, perquè el cas aquest que va ser molt bèstia, perquè aquest home, que crec que encara està ingressat, i l'altre deu estar a la presó, perquè està a la presó, un noi de 26 anys, que dius, també...
és un problema que no només es tracta com he dit abans de la gent que dorm al carrer perquè si només fos dormir pots intentar que vagin a dormir algun lloc és un problema de això que deiu de problemes psíquics de problemes d'addiccions clar això genera més a més un problema de convivència amb la gent quan dic la gent la gent del carrer la gent que viu allà esclar no puc entrar a casa perquè hi ha un senyor dormint allà a terra que no em deixa passar no sé què
no sé, és a dir, hi ha una sèrie de coses que, esclar, si no les tractem d'una manera més global, esclar, els ajuntaments poden anar posant pecats, no? Però al final, esclar, la solució no es troba, no hi és, no?
i hi ha zones de Girona que en veiem, tots coneixem persones amb problemes, que esclar, quan van allà als serveis socials o la gent que els atenen, és molt difícil tractar a vegades amb algunes d'aquestes persones. Perquè en alguns casos els ofereixen serveis i no els accepten. És el cas de la persona de Sant Eugènia, perdó, Can Giverda. Tots en coneixem casos, allà a la Devesa va haver-hi un poble home que va estar dormint...
allà al carrer Joaquim Baireda, un petit pati, un jardí que hi ha, dura molt de dents fins que es va morir allà sobre el banc, pràcticament. Però era un problema d'una persona que sí, cada dia hi anaven, li portaven menjar, li portaven mantes, li portaven... Però no hi havia solució perquè aquesta persona pogués anar a algun lloc, perquè tampoc volia, no?
Clar, aquests casos s'ho vintegen i és molt difícil que els ajuntaments se'n puguin fer càrrec de tots. Pots ajudar, però el nombre augmenta i cada vegada és més difícil. I els recursos són limitats, que és el tema que dèiem abans, no? Esclar, els recursos són molt limitats. I després, per altra banda, potser es queixarà gent, no? Clar, és que tot va per aquesta gent que està al carrer i nosaltres... Ningú ens ajuda, només fem que pagar. El discurs no, a més...
Un discurs que està prenent, eh? No he dit quallant, perquè... I d'això políticament se n'aprofita gent, diguem-ne, partits, no? Sí, sí. Escolteu, jo crec que és molt interessant la tertúlia que tenim i estem parlant de temes que afecten la ciutat de Girona, però ara que deia això, estem a 14 mesos i una setmana a les eleccions municipals. Queda molt. Queda molt o queda poc?
potser pels bons polítics queda poc però pels ciutadans hi ha alguns que ja comencen a fer una campanya encoberta
ho deixo aquí hi ha alguns que no és encoberta hi ha una cosa que també l'hem parlat molt perquè jo crec que en els dos o tres propers mesos es mouran coses en aquest sentit candidat oficial Esquerra o moviment gironi o Esquerra permeteu-me que ho digui així perquè encara no se sap
amb quines sigles ho faran, amb Marc Puigstió i tal, però per l'altre queda tot com molt pendent. Vosaltres que feu informació de Girona i en Carles que la coneix bé, vosaltres vull dir en Jordi i en Josep, en Josep i en Jordi, que la feu... Hi ha dubtes? Es presentarà a Lluc Salelles? Què penseu? Jo penso...
tinc dubtes per una part crec que sí que es podria presentar però també depèn de com evolucionin els propers mesos la ciutat perquè clar, és que tornar a guanyar ara mateix se'm fa impensable per tot com ha gestionat o com s'ha tractat els temes que són recurrents com són les escombraries que és el principal que no ha funcionat bé i això podria ser la tomba d'en Salelles i de guanyem
s'està llegint per això el tema de les escombraries no se'n parla tant no se'n parla tant ha millorat jo crec que sí que ha millorat el que passa és que d'incívics, perdona'm Josep, ens segueix a 20 perquè a prop de casa, per exemple un cop a la setmana com a mínim gent que estic segur que ve d'altres llocs i buida de tot en uns continuadors que no són a casa seu per tant l'incivisme no és fred d'altres poblacions o d'altres, crec que d'altres barris o de gent que no té la targeta perquè no l'ha anat a buscar avall
Això no ho salvarem pas, però jo crec que el sistema ara ha corregit més de la meitat dels problemes que hi havia. Ara te diré el percentatge, però en un percentatge molt elevat els problemes que encara hi ha són més d'incivisme, de manca de contenidors o del calendari aquell que hi havia abans i tot això. És que s'han posat moltes facilitats, ara tornes al...
funcionar tradicional diguéssim però amb targeta i jo crec que és la màxima facilitat que podries posar i a més utilitzant els contenidors cada dia que amb la targeta però clar la targeta si la tens a casa és un moment o fins i tot el mòbil fas així pum i llences escombraries vull dir que és la màxima facilitat del món després ja el porta a porta que ha funcionat molt bé
o que diuen que ha funcionat molt bé. A les cases ha funcionat perfectament. I no es pot fer res més. El que quedaria seria eliminar la targeta, però... Clar, seria recolar del tot cap enrere. Ja seria no haver fet res, diguéssim. Això ja seria massa, tu. Això algú dirà, perquè és evident que, diguem-ne, que s'ha fet un gir bastant important, eh? Molt...
un giro molt important en el sentit que s'ha tornat una miqueta on estàvem abans, ara hi ha la targeta, tampoc és del tot cert, perquè el porta a porta en molts barris funciona, això s'ha de reconèixer, i el tema, diguem-ne, de les àrees de l'acollida temporal tampoc funciona, és a dir, barri vell i mercador tampoc funciona exactament com a la resta de barris, però sí que és veritat que se n'ha deixat de parlar com se n'en parlava, que no hi ha tants de problemes com sembla que hi havia, però amb continuament hi ha problemes, però esclar,
Hi ha problemes que estan relacionats amb l'incivisme o amb la voluntat, diguem-ne, de provocar que la cosa no funcioni, aquests són difícils de solucionar. Només es poden solucionar amb vigilància, contundència i alguna sensió. De fet, crec que encara no s'ha acabat d'instal·lar tots els contenidors nous de tots per cada fracció. Per tant, veurem un mapa segurament més...
bo, quan a l'abril, quan ja en teoria s'hagin acabat, que crec que ara acaben d'instal·lar-los tots a final d'aquest mes, i llavors a abril ja veuràs un panorama més global de com funciona en aquests barcs on hi ha contenidors intel·ligents. Però veia, tu has dit que no tenies clar que en Lluc es presentés, a part que hauria de decidir la CUP, l'anyem i ell mateix... Però tampoc veig clara una alternativa en en Salelles, perquè l'alternativa que tenia era la Cristina Andreu i...
i no hi és. L'alternativa que li veig que està ara dins del partit seria en Sergi Font, però... No, jo crec que l'alternativa, ja l'has dit tu, seria la Cristina Andreu, si volgués i tingués força i empenta, que ara no és el cas, que ja va plegar, i per tant, si el lloc no es continua, s'hauria de buscar algú altre de l'òrbita...
propera a guanyant que estigués disposat a fer el pas, perquè m'acosta de creure que algun dels actuals regidors o regidores pugui ser una alternativa. Per tant, hi ha més dubtes que certeses, igual que passa amb altres formacions. Després ho parlarem, si tenim temps. Vull dir que, clar, el que va ser que jo a la despenso, també nosaltres, perquè per feina hi estem més...
però no sé si la gent realment... La pregunta que fas tu, Jordi, se la fa, saps? Vull dir, estem a 14 o no sé quants o 15... La gent no sé si realment... Jo crec que no pensa en les municipals, pensa en el seu dia a dia i en les seves feines, en les seves preocupacions...
I la política, diguéssim, la política és gairebé el bo expiatori que es diu per quan les coses van malament, tu, els polítics i no sé què, molt bé, molt fàcil. Però és clar, la gent, vull dir, en el dia a dia, jo crec que la política no és el seu mal de cap, i nosaltres potser no és el nostre mal de cap, però és la nostra feina més freqüent, saps? I per això hi hem de pensar, però...
Jo crec que la majoria de la gent no està ficada en les municipals de l'any que ve. Jo estic amb en Jordi, que nosaltres hi estem ficats per feina, però la gent pot queixar-se de com gestionen les coses i tal, però fins una setmana abans o fins i tot al mateix dia no tindrà decidit a qui vota, sobretot perquè encara no hi ha candidats i...
En unes municipals moltes vegades fa més la cara que les pròpies sigles, vull dir, i és així. Estic bastant d'acord. En Carles feia un somriure a Morli abans que parlàvem de jubilació. Ell, quan treballava, que ha treballat aquests 42 anys, ha estat en política sempre, i en política partidista, i en diversos llocs, i tot això. Com ho veus tu ara, això? Jo seré diplomàtic. A veure...
Deixem que en Lluc faci la seva reflexió i que decideixi què vol fer. No, en Lluc ha fet un parell d'entrevistes en les quals, a part, aquí hi va haver, per mi hi va haver una d'aquelles coses que em costa d'entendre quan són partits que et saben tant de comunicar, quan la portaveu nacional de la CUP va dir no hem decidit encara si en Lluc es presentarà, jo sempre he pensat, ah, em pensava que això ho decidien els militants de Girona, no...
no la portaveu nacional, però és igual, hi ha la CUP, ja guanyem, però a mi el que... jo penso que sí que es presentarà, ho he pensat sempre, i crec que no s'entendria que no ho fes, però per exemple, ell marca molt el tema de la qüestió familiar, que sempre anava parlant molt i ho torna a fer, i llavors això és l'únic que em fa pensar, en tot cas, vull dir, si no es presenta jo crec que serà perquè ell no vulgui.
exacte, però això és igual si no es presenta serà perquè ell no vol per diferents qüestions personals i el PSC? està allà a veure què passa el PSC jo crec que tenia una candidata molt clara però ara molts
Ara anava a dir una paraulota. Digue-lo, digue-lo. Amb els merders que ha tingut a nivell de rodalies. Això és molt cura, aquest. Bueno, paraulota. Slide, slide. Curcialment ho podem dir, però en ràdio no queda... El PSC el problema que té ara és que cap dels que hi ha dins el partit i regidors poden fer molt bona feina, però no...
parles més de regidament. Sí, que no són per encatxalar una llista. I els dos primers que tenien les passades eleccions, els dos han marxat i són els dos que tenien més cara la Sílvia Paneque i en Pere Parramont. Penseu que tot el que ha passat, diguem-ne, amb el tema dels rodalies, la reprovació del Parlament, li podria afectar a la Sílvia? Si es presentés a Girona. Pot afectar una mica, però tenim una ciutadania...
parlo així a lo bruto, allò en gros, que viu els problemes però no sap ben bé de qui depenen les coses per poder-les solucionar. Jo estic convençut que molta gent que té els problemes de rodalies no sap si això depèn de la Generalitat, de l'Estat, de la Diputació... Bé, la Diputació no. I la Diputació segur que no. Però costa situar... A la gent li costa situar
els responsables del caos sí, però hi ha molta gent jove m'entén, no, li costa i vincular-ho directament a la senyora Paneque no ho sé, si la gent farà aquesta reflexió sembla que estigués en eleccions jo crec que si la Paneque es presentés
com a cap de llista guanyaria ara mateix guanyes una cosa, guanyes una altra ja va guanyar fa 3 anys però amb un resultat més ampli que fa 3 anys jo crec ara mateix per la sensació després d'aquí un any les coses poden canviar moltíssim
Jordi, has estat diplomàtic però no has dit-les. Sí, no, és que jo estava pensant que això que dius de si la gent sap o no les coses d'aquí depenen, estic segur també que més de malaltat de la gent en una enquesta aquí a l'atzar, a Girona, si els fessis dir el nom de cinc regidors de l'Ajuntament, tampoc el sabria. Si li fas dir el nom de cinc consellers del Govern de la Generalitat, t'ho juro que no me sortirien cinc. Costaria molt.
No, perdó, això que deia Jordi de si mull o no, clar, jo veig que el tripartit actual, amb tot el que ha passat a les escombraries, és un desgast enorme, que això ara sí que ha millorat una mica, però no sé si acabarà passant factura igualment. Per tant, els Junts, perdó, Esquerra i Guanyem, gairebé, jo pensava de vegades que firmarien igualar el resultat de fa tres anys o de les últimes eleccions, perquè...
ja gairebé en el cas de Guayem ja no poden aspirar més, n'estic segur, perquè ja va aconseguir gairebé el resultat més bo de la seva història. Per tant, és que han d'intentar amortir el retrocés, l'hipotètic retrocés que tindríem, perquè la dinàmica a Girona no crec que els sigui favorable. I una altra cosa és que el PSC s'endugui la...
ho pugui trobar en l'escletxa, però han de treure un resultat millor dels 8 rajadors que ja va treure. I és això. No sé si la Sílvia Panique, tot i que és una persona amb carisma, no sé si li ha anat bé haver anat a la Generalitat. Si baixés, clar, és una altra escala que ella controla molt bé, però no tinc gaire clar que fos la candidata, la posta guanyadora, saps? No tinc gaire clar que podria guanyar, però no li serviria, com ja no li va servir a les últimes eleccions, diguéssim.
De tota manera, per exemple, a les últimes eleccions, ja parlo de la tercera força, que és la de Junts, a les últimes eleccions ja va haver-hi, diguem-ne, per primera vegada la força més votada no va governar, tot i que tenia el mateix nombre dels regidors, PSC no va governar.
i guanyem ha guarnat amb Esquerra i amb Junts si hagués passat jo sempre he pensat que difícilment si hagués passat el contrari és a dir que Junts hagués tret 8 i guanyem hagués tret 6 que haguéssim fet alcaldessa la Gemma Geis i això és una cosa que també s'haurà de fer serà de Gemma Geis la candidata li pregunto a en Carles perquè en Carles és un home que està a prop de Junts diguem-ne no? Estic a Junts Estàs a Junts
Ja es pot dir clarament. També havies estat a la CUP, eh? I al regrupament. Sí, sí, sí. O sigui, quan jo vaig ser regidor, en el grup de la CUP, perquè jo estava al regrupament, hi va haver un acord entre els dos grups. Jo crec que la gent magista i tots els números va ser a la cap de llista, ara per ara, eh?
i jo crec que allò que deien del temps que és relatiu segons els ciutadans o des del punt de vista dels polítics jo crec que ja haurien d'anar per feina i deixar-ho clar i la resta ja ho veurem hi ha un altre factor que no n'hem parlat
però que la irrupció d'Aliança Catalana s'haurà de tenir molt en compte. És el que anau a treure ara, però ja se'ns acaben els minuts, però Aliança Catalana, que ningú sap a qui presentarà, almenys jo no ho sé. Hi ha un PP que jo crec que anirà a la baixa, ja ho veurem. Un Vox que jo crec que anirà a l'alça. Sí? Jo crec que sí. Però no serà per les coses que ha fet a la ciutat. No, no cal, és el vot aquest, el vot aquest Vox...
No, el Vox està agafant bastant vot del PP, sobretot. No sé si de l'abstenció, també. Però això no vol dir que... Potser repeteix el resultat que té ara i prou. Jo no tinc tan clar que el PP baixi tampoc a nivell de ciutat.
No ho sé, ja ho veurem. Depèn també del cap de llista i veure què passa. Però, bueno, com que vinc d'on vinc i soc on soc, a mi el que em preocupa és que aquesta vegada no pugui haver-hi, que no ho sabem, potser sí, una majoria independentista. O una majoria independentista viable.
per nomenar un alcalde per un equip de govern també et diré jo veig molt complicat que en un hipotètic cas que no donarà que repeteixin els mateixos resultats es torni a formar un tripartit ho veig complicat i llavors? que fàcil que és aquesta pregunta eh?
Al final algú pactarà amb la senyora Paneque. Si és que la senyora Paneque és a cap de llista. Qui pactarà? Jo crec que l'altra vegada va estar a punt d'haver-hi un altre pacte en què no hi haguessin hagut implicats els tres grups independentistes. O sigui que veurem coses que podria haver fa uns anys imaginables. El que passa és que com que la possibilitat de ser alcalde va recaure en llocs a l'elles es va fer altre partit.
Sí, no. Possiblement no. Estàs parlant que guanyem i PSC haguessin pogut arribar a entendre? Per evitar que fos... Sí, els resultats aquells eren difícils. Però anteriorment, que Junts tenia un nombre de regidors més elevats, més d'un cop va estar en el punt de mira el tema aquest. És a dir, un acord entre els socialistes i guanyem la CUP.
Que tothom diu, i quina bestiesa? Doncs si vam estar bastant a prop, crec jo, des de la meva modesta opinió. I també faltarà veure si Esquerra deixen de barallar-se entre ells i poden parlar en positiu de ganes a les eleccions. Doncs ara ja s'han deixat de barallar, alguns ja no hi són.
el cas d'esquerra és molt complicat no tinc clar que no continuïn les lluites es veu fort i es veu decidint coses a l'Ajuntament en canvi la visió d'altres és que si aguanta el resultat que té o frena una caiguda serà perquè realment hi ha hagut tensions que jo crec que han provocat ferides que seran difícils de curar
Jo sé per experiència pròpia que les baralles internes allunyen l'electorat. Estan en alguns llocs que això ha passat. Però el problema és que jo no veig que Esquerra, ja no dic que igualar els resultats, podria passar fins i tot que es quedés amb el resultat que hi va haver-hi quan jo vaig ser regidor.
Esquerra, quan jo vaig ser regidor de la CUP en el grup de socis de regrupament però Esquerra no va entrar aquell famós vot quan la candidata era Blanca Palmada Esquerra no va entrar no, no, és que ara si la cosa segueix baixant podríem acabar hi anant
Bueno, hem fet una bona repassada, no? Encara que només hem apuntat el que pot passar, ens hem descuidat alguns partits per aquí. Per exemple, l'Aviança Català. Vosaltres que esteu fent informació, teniu notícia d'algun nom? No, no hi ha noms. No hi ha noms i res. Tot es basa amb la Sílvia Riols i el que diuen no. Sí. Exacte. De moment han sorgit noms per allà, a sobre, però cap de... segur.
Doncs estarem amatencs, que es diu, i segurament en continuarem parlant en properes tertúlies perquè és evident que quan s'acostin...