ADN Gironí, ADN 92.7, la ràdio de Girona. Notícies en xarxa.
Bona nit.
Hola, bon dia des de la plaça d'Octavia de Sant Cugat. Doncs tot jura ara comencen a plegar-se els mestres de diversos centres educatius de la ciutat, coordinats a través de la xarxa d'escoles de Sant Cugat. Els i les mestres faran una manifestació pels carrers de la ciutat fins a arribar a l'Ajuntament, on llegiran un manifest, i després continuaran la manifestació fins a arribar a l'estació per dirigir-se tots junts cap a la concentració convocada que hi ha aquest migdia a Barcelona.
Gràcies, Mireia. Doncs estarem pendents. Bon dia. Gràcies, bon dia. I escoltem ara el conseller de la Presidència en funcions de president, Albert Dalmau, en la sessió de control al Parlament on ha expressat la seva voluntat de diàlogar amb el sector educatiu, però també ha demanat responsabilitat.
perquè sé perfectament d'on venen a l'origen de la pèrdua de poder adquisitiu dels docents que porta algunes dècades enrere. I aquest govern, a més, està en condicions, i ho ha estat, de seguir treballant amb la comunitat docent i amb els seus representants dels treballadors per poder arribar a un acord. La nostra mà sempre estarà estesa per poder arribar a un acord.
Ara hem de poder arribar a un acord que sigui just, que abordi per un element la qüestió salarial, però que també sigui responsable. Perquè el nostre objectiu va poder ser assegurar una excel·lència de l'educació pública, que la volem de qualitat.
Pel que fa a les afectacions que hi ha hagut a causa d'aquestes mobilitzacions, a Barcelona s'han tallat durant una estona la Ronda Litoral, la Ronda de Dalt, la Gran Via i també la Meridiana. També viés com a la C32 a Mataró, a la Nacional 2 a Vilamalla i també els accessos a la P7 a Figueres i Girona. A banda també s'han tallat la C55 a Manresa i Olesa, la C59 a Mollà, la C31 a l'Hospitalet, la C37 a Valls i finalment la C58 a Sant Quirx. A hores d'ara ja s'ha normalitzat la circulació
en totes aquestes vies que han estat afectades sobretot a primera hora. I pel que fa a Rodalies, acumula retards generalitzats i incidències coincidint amb el tercer dia també de vaga dels sindicats minoritaris del sector ferroviari. L'R1 pateix limitacions de velocitat amb demores de més de 20 minuts i alguns usuaris denuncien fins i tot trens suprimits o aturats a mig trajecte.
I avui jornada de mobilitzacions perquè els pagesos catalans també es manifesten a Madrid en defensa del sector. Després de sortir en comitiva amb els seus tractors des de punts com Lleida i Girona, protestaran avui davant de les portes del Ministeri contra mesures com el Tractat de Mercosur i també de la Política Agrària Comuna.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Des de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya us desitgem un feliç dia mundial de la ràdio. Un dia per donar visibilitat al valor social, cultural i comunitari de les emissores locals. El paper social, cultural i democràtic de la ràdio local. I reivindicar un model de comunicació arrelat, proper i compromès amb les comunitats. Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya. Federació de Ràdios Locals. Som Ràdio Local.
Bon dia, entrem en temps de tertúlia Girona FM, com passen 5 minuts de les 10 al matí d'aquest 11 de febrer i ens acostem a la meitat del segon mes de l'any, un any que ha començat, diguem-ne, fort, amb moltes novetats, un president de la Generalitat que està de baixa...
Una crisi de rodalies que ens va portar al col·lapse, una vaga d'ensenyament com la que tenim avui, que de moment està portant problemes a moltes carreteres, perquè hi ha hagut talls de carreteres a punts diversos del país i també de la ciutat de Girona, manifestacions...
una vaga de metges que també està, que s'alvira en pocs dies i la sensació una miqueta que les costures s'estan esqueixant. Per parlar d'això i sobretot del que ells vulguin, de la ciutat i del país, tenim avui amb nosaltres tres persones a les que passo a saludar. Jordi Xerguelló.
periodista, antic director, això sembla malament, del diari de Girona, volíem dir que ara està jubilat, diguem-ne, com a director, però encara articulista, què tal, bon dia. Bon dia a tots. No tens aquesta sensació que està passant tot en molt poc temps? Sí, però era normal, jo ho vaig escriure, quan va entrar el govern al PSC, jo ho vaig escriure, ara començaran totes les mobilitzacions.
En parlarem, si et sembla, però deixa'm saludar abans també un altre periodista, també antic redactor en cap del Punt, Narcís Janís, també antic president del Col·legi de Periodistes, com estàs? Bé, molt bé, bon dia. Bon dia. Perfecte, ha arribat molt bé, no ho sé, sortia de casa i em diuen, al més en compte que potser no podràs passar aquí, no podràs passar aquí, no vaig a peu i podré passar per tot, no hi ha hagut barricades pels carrers avui...
Això està bé que vagis a peu. Tu sempre defenses anar a peu per la ciutat, el que passa que llavors sempre faig la trampa de preguntar-ti com vas a Figueres, amb què hi vas? Deixem-ho aquí. En tren segur que no.
I permeteu-me que saludi també en Joan Vila, enginyer, empresari i articulista del Diari de Girona, en el que fa uns articles d'aquells esclaridors en el sentit que s'entén el que diu i el que diu coses clares. Com estàs? Jo també et pregunto bon dia primer. Bon dia, bon dia. I també pregunto això, no? Vull dir... Jo estic en forma. Tu estàs en forma, això és bo. En forma, en forma. En forma i ho treballo.
és a dir, l'hi explicava amb ell és importantíssim mantenir la forma una vegada t'has jubilat perquè és que si no és perillós Això ho havies dit, alguna vegada ho havies comentat aquí la sensació aquella que si, diguem-ne, frenes de fet els aquí presents en aquesta taula per una qüestió d'edat, diguem-ne però tots força actius encara, vull dir, amb coses ben diverses S'ha de fer, mantenir el cap actiu i el cos actiu, sí, sí
Parlava que hi havia hagut problemes, Nissu, perquè aquest matí ens hem aixecat amb talls a la Ronda Litoral, a la C32 a Mataró. A Mataró n'hi ha hagut dos, els mestres han tallat la C32 i els usuaris del Renfe Emprenyats han tallat la Nacional 2. També hi havia la Nacional 2 tallada a Vilamalla, a Salt estava tallada a l'autopista, a la C55 a la zona de Marresa... A Salt que l'han tallat els mestres?
No ho sé, jo diria que sí. I per què sempre les protestes han d'acabar emprenyant altra gent? Jo no, és una cosa que no entès mai. Perquè si no, ningú se n'en donaria. Però no ho sé, vés a la plaça, vés allà on deia els polítics. Però esclar, és que, o sigui, igual he hagut gent que porta problemes amb el tren, que decideix agafar el cotxe i resulta que també té...
El teu problema l'has de traslladar. Jo crec que hi ha altres maneres de protestar, de reivindicar, de queixar-se del que sigui, però que sempre els afectats hagin de ser altres. Venim dels pagesos que han estat tallant carreteres, que ho col·lapsen tot. Ara els mestres també, no ho sé, jo...
aquest tipus de protestes que hagis d'emprenyar els altres, vull dir, el teu problema no és el problema dels altres. Bueno, aquí discreco, però... Vale, vale, no, d'acord, d'acord, però jo no ho entenc, no ho sé, em costa creure. Crec que hi ha altres fórmules de protesta, vull dir, i no estic dient que no tinguin dret a vaga, o el que sigui. Ara, com a moderador, m'has trepitjat una mica, com a moderador hauria de dir, evidentment, l'espectem, el dret a vaga...
italienable i tot això el que passa és que com te toca te toca i a mi no m'ha tocat i he tingut sort potser no m'hi he trobat mai que hagi hagut un tall de trànsit per culpa d'uns manifestants és que és constant és que sempre és el mateix tallar les carreteres són tan originals hi ha tanta imaginació que no s'han fet res més que tallar carreteres i tallar la mobilitat d'altres persones jo com que
Sabeu que jo sempre l'allunyo molt, estic convençut que el canvi que tenim davant, és a dir, del que estem ara patint, que comença a haver-hi molta mobilització social a qualsevol lloc, però en el cas de salut i ensenyament jo ho començo a tenir clar.
Ho començo a tenir clar. Ens anem directament a la privatització d'aquests dos serveis. És a dir, perquè la classe mitjana no aguantarà, diríem, la mediocritat que hi ha en aquests dos serveis. I sap greu dir-ho, perquè havíem aconseguit, diríem, a Catalunya, un servei de sanitat pública
excel·lent, i un servei d'ensenyament bo, però els hem destrossat tots dos. Aleshores, no hi ha gaires més solucions com que la gent s'espavili per ell sol. A vegades, amb la dona, si tinguéssim ara un fill petit, intentaríem educar-lo entre 3 o 4 pares i fotre, teníem un mestre, dient per ells,
diríem exclusivament, és a dir, ja no hi iríem a segons quines escoles perquè és que no s'aguanta. És una cosa terrible la que ve, però al final, quan hi penses i mires la història de Lluñana, penses que no hi ha res que no hagi passat als Estats Units.
I malauradament, els Estats Units ens està enviant les maneres de fer deu anys després. I quasi bé n'estic convençut que això vindrà. Mira, ara aquí a l'entrada...
Estava parlant d'una escola privada d'aquí a Girona que un dia vaig anar a fer una xerrada i vaig quedar sorprès de com funcionava aquella escola. Em sap greu, perquè jo era un defensor de l'escola pública.
No, és que jo crec que en general tots som grans defensors de l'escola pública tot i que és veritat que no tots hem predicat amb l'exemple per circumstàncies molt particulars però realment en aquests moments és veritat que hi ha que bé és a dir, teníem en Joan ho ha dit deixa'm parlar amb en Nisso perquè de fet discrepaves no s'ha pogut explicar
Amb en Jordi no t'hem deixat explicar.
No, tu deies que els que fan la vaga per les seves coses emprenyen a la resta. Jo crec que, per exemple, parlem dels ensenyants o parlem dels pagesos o de qui vulguis. Sí, home, defensen les seves coses, defensen els seus drets, defensen... D'acord, però ens afecten a tots. No al tall de carretera, ens afecta a tots la qualitat de l'ensenyament
ens afecta de tots, no s'hi cobren més o menys. Home, ens afecten a tots si tenen unes ràtios per paraula de 50 o 60 nanos, que és impossible, allò no se suporta, no s'aguanta. I per tant, esclar que... No, home, no. No sé.
No sé quants són les ràtios, però són altíssimes per el que haurien de ser. És a dir, aviam, jo crec que estem dient que ens afecten en quant a la qualitat de l'ensenyament de les escoles. I que això, evidentment, una cosa és les ràtios...
la qualitat de l'ensenyament, els recursos que s'hi destinen, com podríem parlar del tema sanitari, que està passant el mateix, o com podríem parlar de la pagesia amb el Mercosur i un canvi de paradigma total i absolut, que és la desaparició de la pagesia de casa nostra a la llarga, com podríem parlar de la pesca, que ja pràcticament hi ha gairebé anecdòtica a les nostres costes, eh?
que llavors apliquen lleis europees també perquè d'un any se la van carregar si hi ha peixos no, no, en aquest moment hi ha molt de peix tot això ve de 20, 30, 40 anys enrere la nostra costa i els nostres pescadors ho estan passant molt malament i no poden sortir s'acabarà el peix de mercat d'aquí de la costa perquè
perquè hem de comprar el peix que vindran de no sé un o de piscifactoria d'aquí per tant la discrepància era aquesta tot això ens afecta a tots quan hi ha aquest tipus de vagues hem d'aprofundir per què es produeixen llavors amb la llista que he fet d'una mica de tots els sectors
que tots estan gairebé mobilitzats al carrer i ja no he entrat amb el tema de les infraestructures i amb el tema de rodalies i de carreteres i aquest desastre, no sé, és que gairebé a qualsevol dia d'aquests hi haurà la vaga general, perquè la situació és bastant desesperant.
Déu me'n lliuri de voler dir alguna cosa, perquè en Jordi Serragui ja els sap, però el que jo crec que ell ha valgut dir és la sensació aquesta que hi ha molts ciutadans que no són ni mestres ni pagesos i que estan veient com els hi baixen totes les hòsties a la seva cara. És a dir, la crisi de mobilitat que hi ha hagut des que hi va haver l'accident de Gelida
Recordem-ho, jo crec, i és una cosa que és complicada de dir, que s'ha d'anar molt en compte, si no hi hagués hagut l'accident de Córdoba dos dies abans, possiblement les conseqüències de l'accident d'agil·lida serien diferents. Però pensem una cosa, hi va haver un mort, una persona que va fer la seva feina molt bé i que hi va deixar la pell, però que va evitar...
mals majors, i allà es van destapar, diguem-ne, unes determinades mancances. Però el problema és aquest, és a dir, problemes de Rodalies a l'estat espanyol en aquests moments només són a Catalunya. La desinversió més important, la desinversió, vull dir, la no inversió, ha estat bàsicament a Catalunya, i la sensació d'ara és que una de dos... Que ha fet Rodalies al gran problema, Madrid i Barcelona. Sí, que ens estan
Estan prenguent el pèl amb una sensació, és la sensació que jo tinc com a ciutadà, i perdoneu-me, eh? Si ara mateix ahir surt la consellera i diu, en una setmana normalitzarem, i normalitzar vol dir tornar allà on estàvem, que fallava com una escopeta de fira. Però parlava de 78 punts concrets. La setmana passada deien que estaven vigilant 648, em penso que era, parlo de memòria, 648 punts, dels quals 31 en perillosos.
llavors el que dius és abans de l'accident de Gelida ens estàvem jugant la vida cada dia els mateixos maquinistes n'han pogut dir res durant anys sí que ho deien sí que ho deien però s'han despertat quan els han dit que es venien és que ara dependen de la Generalitat i llavors s'han despertat quan han dit que ja no dependran de res de cop i volta ho han descobert però bé
Els 13.000 milions van contribuir a paralitzar el país perquè en un moment determinat, ara ja hem tingut 3 dies de vaga, que es van olant, encara hi ha uns sindicats minoritaris que la tenen, però el dia de vaga que va ser dilluns, abans d'ahir, que diguem-ne que hi va haver aquella vaga i es va arribar un acord i es va descontrolar, però els trencs tampoc han funcionat bé, no?
Però és que hi va haver una vaga encoberta de maquinistes durant 15 dies, no? Ens enganyem. I van emportar, que aquí jo ho he dit diverses vegades, i algú m'ha dit defenses molt el conseller de Pàneque? No, dic que la conseller de Pàneque des d'un punt de vista de comunicació la van emportar al matadero. Perquè allò de dir ara obrirem, ara no obrirem, és una cosa...
Jo en tot cas això has buscat, és a dir, jo quan ho dic, tothom es fa les mans al cap, ho sento molt, jo crec que és un gran error, un error monumental haver acceptat o haver volgut o demanat el traspàs de Rodalies.
no ho sé, qualsevol empresa, tu quedaràs una empresa absolutament ruïnosa que ho has d'invertir, que és que no s'aguanta per alloc. De moment s'han quedat les bufetades, perquè l'empresa continuarà amb 50 com un 100 o menys estatals. Primer arregla-m'ho i després m'ho traspasses. Aquest era el procés, però és que han agafat un mort de uci. I és que el retard no es resoldrà com a mínim, com a mínim amb 6 anys, com a mínim, com a mínim, i podem 10. Si s'inverteix no s'ha d'invertir. 13.000 milions.
És a dir, que això és el que s'havia anunciat que es faria i no s'ha anat fent. És a dir, aquest acumulat són 30.000 milions. És molt grossa, eh? Des de l'any 2000, des de l'any de l'Aznar. La desidia... Ja comencen els problemes amb l'Aznar. Sí, sí. I tant, i tant, i tant. I tant, i tant, i tant, i tant, i tant, i tant, i tant, i tant, i tant, i tant, i tant, i tant, i tant, i tant, i tant, i tant, i tant, i tant, i tant, i tant, i tant, i tant, i tant,
I aparquen tot el tema del tren convencional per la gran aposta de l'AB. I per què? I per què? I per què? Un AB que tampoc funciona. No, exacte. Espera't, però és que això és ideològic. És a dir, i per què va fer això? Doncs perquè el model era absorbir tot Espanya cap al Matanit. És així. Fixa't, fixa't, Lisboa, Lisboa,
Està frenant la connexió a Madrid perquè sap que el dia que hi hagi la connexió, diríem, se la menja. I està impulsant l'AVE fins a Porto i no l'AVE fins a Madrid. I veurem com acaba això, perquè l'Unió Europea, diríem, està forçant que hi hagi aquesta connexió. Però jo els defenso, jo penso, sí senyor, em trec el sombrero, perquè el dia que ho facis, se t'ha menjat.
Ara tornarem al que tu deies, el concepte radial aquest que ja s'ha estudiat i que és claríssim, és a dir, que no hi hagi alta velocitat, si en el segon país del món diuen més línies d'alta velocitat després de la Xina, com s'explica? Que no n'hi hagi, per exemple, entre Barcelona i València. Bueno, és clar, si aquesta connexió hi hagués existit, ara haguéssim tingut la possibilitat de fer un bypass Madrid-València-Barcelona. Ara no la tenen, i per tant ara han de frenar la línia perquè han de fer obres.
És que és de mínim. És a dir, si tu crees una xarxa, has de crear una xarxa. I quan tens un problema aquí, has de poder passar per un altre lloc. Doncs no. Tot, diríem, només enfocat en un punt. Això és un error monumental, però és ideològic, eh? És ideològic. El creixement de Madrid...
s'ha basat en això, és a dir, xuclar tot Espanya, menys Catalunya, perquè mira, Catalunya, pel que sigui, som més industrials, és més difícil de xuclar, però tots els bancs, totes les grans multinacionals, tots els serveis, tota l'emvocacia, tot cap a Madrid.
El famós pacte del Majestic, que els convergents, tant l'idolàtem i tot això, no hi ha ni una sola línia, ni de trens, ni d'infraestructures, eh? Compte, i mentre... Sí, infraestructures, sí, l'extrasversal va sortir del Majestic. No, no, no. L'empleiació... Sota taula... Va venir uns pressupostos després. Ja, ja, però...
en els 28 fulls del pacte del Majestic no hi ha ni una línia de trens ni d'infrastructures i a més a més mentre Convergència estava donant suport en el govern de l'Aznar i aquella primera legislatura tothom diu que més o menys va anar bé i tot això exacte es va treure el servei militar que l'EMFES li donava molt de valor coses polítiques coses polítiques coses del menjar de cada dia infraestructura això res i mentre li estaven donant suport i jo
i es van fer coses i va funcionar, i l'economia d'aquell període va funcionar fins que l'Aznar va tenir la majoria absoluta, el ministre de Foment, que es deia Arias Salgado, va dir, i això està publicat, va dir que les infraestructures estarien que fer 200 quilòmetres a la Rodona de Madrid, que la part mediterrània ja en tenien prou, ja els hi feien moltes coses, que ara ha de tocar la fello, i ningú va dir absolutament res. Això ho va dir el ministre de Foment en el primer mandat de l'Aznar.
Veníem del 92, amb una inversió molt gran aquí. Això s'entén al 96, el 2000 ja no s'entén, està clar. I aquí és on comencen amb l'adèria de poder ser, després de Xina, el país del món a més quilòmetres d'alta velocitat, que en tenim 4.000 i no estan connectades a la segona o la tercera ciutat d'Espanya.
S'ha anat fent, s'ha anat fent, i anar obrint estacions, i ara, a més a més, el problema ara és que té 4.000 quilòmetres que s'han de mantenir. I que no es poden mantenir. I que no es poden mantenir. I que no s'estan mantenint bé. El nombre de viatgers va baixant. Entre altres raons per una qüestió. És a dir, ara, aquests dies s'han tornat a treure la màniga, com que ja no hi ha pont aèric, però avions que van a Madrid. Per què? Perquè la gent ha tornat a buscar l'alternativa de l'avió de banda que...
No que trigués més per alivar a Madrid de la incertesa de poder... Bueno, jo al meu fill li dic, no has d'anar a fotre res a Madrid. Què hi has d'anar a fotre? Reunions, sobretot, telemàtiques. Què hi has d'anar a fer reunions a Madrid? I això ho hem de... Penso que aquest costat és positiu. És a dir, si va malament l'Abet, no hi hem d'anar a fotre res, collons, home. Telemàtiques, les reunions, i s'ha acabat el guai. I si no, que vinguin ells. Que això és el que defenso jo, que vinguin a casa meva.
Hi ha un altre tema que tu amb la teva, perdona-me, la mentalitat d'enginyer, que jo dic que sol ser, sol ser en els enginyers un punt quadriculada. Jo sóc quadriculat. Jo dic en positiu, no ho dic en negatiu. El tema és una miqueta que veus ara fent això, intentant trobar la paraula, se m'ha anat el que volia dir, però que... Trauré un altre tema.
Al llarg del temps, això ja s'ha vingut a avisar, jo sempre recordo aquell famós article en Pasqual Maragall, no sé si el recordeu, aquell Madrid se va, que ja començava a intuir i explicar les coses que acabarien passant, com deien allò, la idea aquella de Catalunya se'n va d'Espanya, ell deia no, no, el que se n'està anant és Madrid que està... És que el 2004 ja es veia això.
És el que va avançar, per exemple, a moviments que han sorgit posteriorment, com el de Terodexiste o tot el tema, perquè és clar que nosaltres parlem aquí de Catalunya perquè és el que ens toca, el que ens interessa i el que ens va bé. Però Déu-n'hi-do, Madrid a qui realment, utilitzaré la paraula que no toca, putejat, és també a les Castelles i a Lleó i a la resta de tot Espanya. Se l'ha menjat. Això és cert, i així és, i es queixen amb la boca petita també. Sí, sí.
Madrid ha aconseguit una cosa, que és el que no passa quasi a cap país del món, que tothom culpa el centralisme de la capital. Madrid ha aconseguit que no se'ls culpi a ells.
les altres zones d'Espanya acaben culpant a Catalunya de collons, sí, sí sí, no és així Madrid ho està absorbint tot i han aconseguit un discurs amb tota una sèrie de mitjans de comunicació han aconseguit que aquí també tenim les altres culpes perquè jo sempre soc el primer de dir-ho aquest fenomen de criticar el centre que ho absorbeix tot, aquí no existeix és cert
De fet, hi va sortir una enquesta que la vaig veure per les xarxes que l'havia donat l'ACU, diguem-ho, perquè no sé d'on era, que deia que els dos col·lectius, així em van prenyar... Estava manipulat això. Estava manipulat. Venia a dir que els dos... Sí que hi havia gent, però era un percentatge petit. Era un percentatge petit.
el tema, bueno, deixem-ho acabar de dir que era allò que els dos col·lectius més odiats entre cometes odiats eren els menors no acompanyats i els catalans, diguem-ne ho podríem aprofundir jo crec que aniria la sensació aquella que també passa d'aquí cap a Espanya també vull dir l'odi cap a Espanya i l'odi d'Espanya cap a Catalunya i el problema d'això és que va creixent això, eh?
i això és preocupant, això. A veure, deixeu-me, torno-te a l'enginy. És a dir, ara tenim un problema molt seriós. Avui les calateres estan tallades per l'ensenyament i dona la impressió que hi ha unes demandes que al final acaben sent sempre econòmiques, perquè primer de tot es diu la qualitat del servei i tal, però al final acaben sent sempre econòmiques. En el tema de l'ensenyament, si després voleu, podem entrar-hi.
Hi ha hagut, diguem-ne, per l'altra vegada d'aquí, que hem estat en mans d'unes teories que ja s'han vist que no funcionaven, que quan a Europa ja començàvem a treure pantalles aquí i em posàvem les pantalles, que aquí dèiem que no s'havia de memoritzar, que aquí havíem de fer allò del...
som feliços, jo sóc de la pensament que a l'escola s'hi ha d'ensenyar també una miqueta i això ho havíem abandonat per una cosa. Tenim el tema de la sanitat i tenim els temes de les infraestructures. Tu has dit sis anys i es comença a invertir. S'ha començat a invertir. Pot estar un país... Quina alternativa tenim? No tenim cap més. Patir, però fer la feina. A mi em sembla que el pla de rodalies que havien engegat,
era un bon pla amb el dèficit que hi havia interior fa el que fa però s'ha de continuar fa molts anys quan vaig escriure l'últim llibre
Li vaig preguntar a en Pere Macias. Pere, quina xifra és la que s'ha d'invertir cada any a la xarxa de trens de Catalunya? I em va dir 600 milions. Valeria ser que en lloc de 600 han de ser 1.000 cada any. Per tant, els hem d'anar acumulant. Clar, si tu fas un any 1.000 i el següent no fa res, que és el que passava fins ara, doncs no has fet res. És a dir, 1.000 cada any durant 10 anys atrapem una mica el dèficit. Però...
Durant 10 anys patint, esclar. Llavors, al marge d'invertir tu que ets enginyer, perquè a vegades la complexitat que diuen que hi ha dels túnels de Barcelona... Falta un túnel. Falta un túnel. S'ha de fer, clar. Mil milions cada any, doncs un any, s'ha d'invertir en un túnel més a Barcelona. Falta un túnel. Això no ho dius quants anys? Molts. I et diré més. Però és molt complicat, no? Com que jo miro les mercaderies ara...
Aquelles que han de passar totes pel túnel de Rubí, per exemple. I passen per Rodalies. Però el túnel de Rubí encara és un túnel que té poc trànsit. Però ara vés a Martorell, des del Vendrell fins a Martorell, i ara tu fes passar passegers i mercaderies per la mateixa via. I veuràs com això no passa, no? Per tant, ens falten més connexions. Per exemple, la millor seria l'eix ferroviari transversal.
Però aquest, aquest, ja expliquen que és excessivament car, perquè hi ha un desnivell com el de la carretera. Que ja va proposar en Maragall... Sí, sí, però hi ha un desnivell brutal, per tant és molt car. Però, d'acord, pensem una mica, és a dir, en lloc d'anar a Vic, baixem, baixem al Montsany per l'altre costat. És a dir, per què no fem un eix ferroviari com la B40?
Diríem de Baquerisses fins a Carrollers o fins a Sant Saloni i fins a Mataró. És a dir, això, per exemple, moltes mercaderies en lloc de venir per Martorell, que ja venen, diríem, via Lleida, podrien seguir Manresa, Baquerisses i som-hi, i amunt, no? Però les inversions en línies noves són...
monstruoses, és a dir, necessitem doplar, doplar, doplar, doplar, doplar línies, tenim més problemes, tenim els problemes dels arcaldes, és a dir, els arcaldes han, diríem, bloquejat el territori qualsevol possibilitat de línies noves. La que està passant ara és, per exemple... Línies de parc eòlics, de tot. No, no, però amb tren, és que parc eòlic es pot entendre no va amb mi, però collons, el tren sí que va amb tu.
Ara, en aquest moment, Granollers està desmuntant l'estació de mercaderies per muntar-hi pisos. Però és que no tenim cap estació de mercaderies. Se n'acaba d'enxegar una a la llagosta, no? Però no en tenim cap, no la pots desmuntar. És a dir, això és un pecat mortal. És a dir, s'han de posar més vies, s'han de posar més infraestructures, i això...
10 anys mínim, 10 anys mínim, poder venir, però els 1.000 milions... Ja no ho veurem, això ja nosaltres. No, però els 1.000 milions no han de fluixar, no han de fluixar. Niso, la mirada de l'ecologista, és que pensau en tu perquè deia, no, no, el tema aquest, és a dir, com ha parlat, per exemple, la B40, i dic, estaria bé fer noves infraestructures, però és clar, lluitar... Mira, hi estic força d'acord, perquè tot el que sigui...
potenciar l'eix ferroviari vol dir que no hem de crear infraestructures de carreteres que estan trinxant el país i per tant la millor aposta estem apostant en un perdedor perquè és un desastre el tema ferroviari ha de ser el futur i ha de ser el pensament que hem de tenir la comunicació amb Europa ha de ser ferroviària i parlàvem de l'eix mediterrani si no l'ha salvat ni els empresaris ni l'ha salvat ningú si encara el salvaran els militars
Sí, segur. Això t'ho dic jo. Perquè, com que ara estem en moltes cometes, però estem en guerra amb Rússia i no sé què, llavors a Europa s'ha de crear el moviment de tropes i han començat a pensar a Europa que l'Eix Mediterrani és un eix de comunicació militar de tropes. Europa ha pensat que Espanya és la rereguarda d'Europa, amb alimentació i amb energia i amb peces de recanvi. Per tant, por vou, por vou, és clau.
és clau, i me'n foto tips de dir-ho això, és a dir, no pot ser l'abandonament que hi ha por vou, que és que no pot ser és un escàndol, és un escàndol i és allà on tenim més vies per aparcar trens és una infraestructura on hi podríem posar l'escola de formació professional de trens on hi podríem posar tallers on hi podem aparcar trens de mercaderies perquè s'incronitzin amb el tren de Perpinyà això no... perquè vol dir que necessitem trens però també necessitem mecanistes, no?
Molta formació, però la formació professional la necessitem arreu, arreu, arreu, a tot arreu. I qui diu maquinistes, diu... Tot, tot, tot, eletricistes, programadors, tot. Deixa'm que ens expliqui això de què és interessant, això de per què Probeu és interessant per les mercaderies.
Quan tu envies un tren, posem-hi, des del Morrot, que ha de creuar l'R4, ha de passar per el túnel de Robí i ha de passar per l'AVE i per la Jonquera...
ha de sincronitzar amb un tren que surti, per exemple, de Perpinyà, de passagers, a les 12. Imaginem que el tren de Perpinyà surt a les 12. El tren de Perpinyà va a 120 i el de Mercaderies n'hi ha a 70.
Per tant, als 12 i 5 el tren de mercaderies va ser allà sortint. No pot estar allà mitja hora més tard perquè l'atrapa a l'altre tren. Aquest sincronisme implica tenir apartaderos de mercaderies a la hora de l'estació del Perpinyà.
És a dir, i això vol dir, o les fotem a Figueres o les fotem a Provou, però és que ja les tenim a Provou i a Cervera. Tenim dues estacions amb capacitat per absorbir trens. En fi, jo, francament, no entenc, diríem, sí que ho entenc, perquè per culpa d'això he d'estar en contacte amb ferroviaris, doncs sí que ho entenc. És a dir, hi ha un baix nivell, diríem...
d'enginyeria al món ferroviari. Falten enginyers, molts enginyers, a més a més dels mecanistes. Falten tècnics, falten tècnics. Tenim cambrers i tot això, no en podem queixar. I està infrautilitzat, a més a més, tota la xarxa ferroviària ho està, perquè no pot assumir, la via del Portús,
Les mercaderies allà no poden, perquè penso que no es va fer massa bé l'obra, ara parlo amb un enginyer, suposo, no es va fer massa bé. La pendent aquella que hi ha no facilita gaire, diguéssim, que puguin transitar. No, els rocs no estan en problema perquè, sí, tens raó que hi ha un pendent, però és que ve després d'una baixada. Això ho he discutit amb ells, com que, diria, porta una inèrcia de la baixada, es ve que el pendent no està en...
No, però no és pas el principal problema, no. El principal problema és que no tenim prou apartadors per sincronitzar. És a dir, en algun lloc hauríem de posar, diríem, vies perquè s'aparquin els trens i poder sincronitzar amb el soler, que és allà on hi ha les vies de Perpinyà, no? No ho entenc. Però el col·lapse de mercaderies a les carreteres i autopistes, que és infumable, que no es pot circular...
Evidentment necessita urgentment que es desviï cap al tren. Estem a la cua del transport ferroviari. Ho estem en mercaderies i en viatgers, eh? En mercaderies i en viatgers, també, eh? Amb unes inversions que s'han fet... Hi ha una cosa important que va passar a Europa, que és que Europa li va dir amb en Sánchez... Has de...
has de cobrar el peatge a les autopistes i en Sánchez va dir no, en lloc de fer això posarem el 10% dels camions al tren i aquest és el compromís que hi ha ara penso que estem al 2 el 2 o al 3 què fem nosaltres quan anem
que hi anem molt, eh, amunt, quan es portem amunt, anem a carregar el mercat de Sant Chals de Perpinyà. I ho fem tots, tots els exportadors de les comarques de Girona, anem tots al Bolu o al Sant Chals. I allà carreguem el tren i amunt.
Hòstia, no té sentit, no té sentit. Quan tenim aquí a Girona, tenim una estació de mercaderies, jo estic defensant aquest projecte. Aquí tenim una estació de mercaderies que no hi cap un tren de 700 metres, però hi cap un tren de 500 metres. Collons, ja l'afegirem a Perpinyà, fins a 700 metres. A mi et sembla que... A més m'he de fer una infraestructura via la malla.
la de Vilamalla és això, un projecte fallit del tot portem 30 anys parlant d'això 30, 30, però a més a més és un projecte fals és un projecte fals perquè és entrar i recular, per tant aquest projecte si es tira endavant s'ha de fer continuar una via com a mínim fins a Vilabertran com a mínim i que entri i surti, ho entens? però bé, tot això és com per parlar parlar, dir-me, així com una parada és a dir, no la conselleria ja escolta a DIF ja escolta però només escolta
Bueno, Déu-n'hi-do, hem començat amb el tema aquest, perquè bàsicament jo crec que ja parlem de ciutat com parlem de país. I a tot això aquí passa a factura, perquè clar, aquest és un altre tema, és a dir, l'economia. Home. No, jo anava a parlar també de política tirant cap allà...
I una cosa que és pitjor, que és l'explicamental dels ciutadans. Fer anar tant de temps els ciutadans angoixats tot el puto dia, que si podré agafar el tren, que si no podré agafar el tren, que si no arribaré... Jo em puc donar factura perquè hi ha gent que va a Barcelona, familiars directes que van a Barcelona amb alta velocitat, que havia funcionat ara relativament bé... Sí, i fa poc.
estarien disposats a pensar però per exemple ja porten dos diumenges seguits diguem-ne'ns la tarda sortida de Girona per anar a Barcelona de dues hores és una cosa increïble i allò t'atrenca tota la planificació que puguis fer però tu has dit l'economia és a dir això ho acabarem pagant això és pàrdua productivitat com dèiem això qui ho paga jo ja et contestaré ho paguem nosaltres i tant i tant
I políticament? Mira un Jordi, mira un Nis... Bueno, políticament en aquests moments qui governa, no? Sí, clar, els toca a ells. Evidentment, de calaix. És així. A part de que, a més a més, diguem-ne que... És que abans has fet una expressió que t'ho volia preguntar. Com dius, vaig escriure ara que governa el PSOE i li vindrà tot tot... No, el PSC. El PSC, perdó. I abans també has dit PSC, eh?
Tot això que està passant ara, això no s'ha creat ara, la sanitat, les infraestructures, tot això, els mestres, etcètera. Durant tots aquests anys del procés no es tocava res perquè el procés passava per sobre tot. Jo diria que el problema s'ha fet gran solet.
Sí, però vull dir que ara, perquè, a veure, tot el nacionalisme català té una potència i una força mobilitzadora brutal, perquè ho té tot controlat. Ara començaran... Pensa en el Parlament de Catalunya, que cada vegada es van dividint més. Per exemple, quan entra en Sánchez de president el 2018, i al cap de pocs dies abans s'havia investit també en en Quim Torra,
El primer que fa en Sánchez és intentar fer una entrevista amb en Torra. I mentre s'està preparant l'entrevista, amb una roda de premsa, el Sartari li pregunten, bueno, i vostès qui aniran a plantejar a Madrid i tal, i no sé què. I mira, escolta'm, si vostès creuen que anem a Madrid a demanar 100 milions per re. No, això no. El nostre president no és autonomista. Bueno, doncs, mira, veiem els resultats que passen ara, totes aquestes coses. I ara li toca al PSC i ara... Tens una gran capacitat de portar sempre l'aigua el teu volia, eh? No, no, no, no.
Capacitat de treure coses que normalment no es treuen. No, no, no, si hi ha algunes coses i ja saps que ja estic d'acord. No, això és real. El que va dir el Sartadi no ho dic jo, ho va dir ella. Si no està fent no és autonomista. No era allà a parlar d'una inversió de 100 milions de res, era parlar del procés. Bé, doncs molt bé, van anar a parlar del procés. I així vam estar anys i estava tot paralitzat i no es podien fer...
En Mas fa la primera tombarella, quan entra el govern, quan comença a fer les retallades, ell, en Borruís, el no sé què, el no sé què, i comença a tenir protestes en aquells moments. Se'ls va menjar totes les protestes aquelles. Sí, però quan va haver començat a tenir protestes, i que realment van existir en aquell moment, estem parlant del 2012, és quan en Mas fa la tombarella...
Sí, ell entra el desembre del 2010. 11 o 12. Van començar a haver protestes i a la sanitat sobretot n'hi va haver unes quantes de protestes. Hi havia mobilitzacions. I és quan em vas fer la tombarella i es capgira tot. I tots aquests temes socials, sanitat, ensenyament, tot això, queda aparcat. I ara, com que ara governa el PSC, ara és el moment de treure-ho i tothom ara fa les protestes. I és així. Que jo no dic que no tinguin raó ara, eh?
El problema és que durant anys no s'ha fet absolutament res. I qui ho pagrà ara? Evidentment el PSC, que és el que governa. Ja li va passar al govern Montilla, això. La història es repeteix. Aviam, el problema, i aquí no sé el PSC quina culpa hi té, no en deu tenir cap, és l'INFRA, Finançament de Catalunya, i això ho arrosseguem de fa anys, anys i molts anys. I això es va intentar solucionar. Des del 92. I després del 2010,
Quan hi va l'Estatut, vam fer un estatut que intentava, a veure si hi va arreglar una mica i se'l van... L'Estatut és del 2006. Del 2006, que després hi va haver la sentència del 10, que va ser com? Malgrat, diguéssim, el plesbiscit de Catalunya, malgrat l'aprovació del Parlament, malgrat l'aprovació del Congrés dels Diputats...
una colla de togats s'ho va encarregar tot i allò anava precisament per millorar el finançament de Catalunya d'alguna manera per una via molt democràtica, molt clara i molt precisa i d'aquí i ara s'estan inventant coses rares tot el que està sortint ara aquí també hi ho haig a contracorrent de tothom amb això si al seu moment, en lloc de fer l'Estatut que en Jordi Pujol era el primer que deia l'Estatut no s'ha de tocar
no sé si us ho recordeu, era el primer que ho deia en Maragall ho va fer com a contrapolició en Jordi Pujol i llavors va a Esquerra i cadascun va apretar si en lloc de fer l'Estatut quan va entrar en Zapatero de president s'hagués anat a millorar el finançament això ho volia fer l'Estatut sí, sí, sí és la famosa ordinalitat sí, sí, molt bé l'important era el finançament si s'hagués fet com va entrar en Zapatero què va passar quan es va negociar el finançament que ho va fer en Castells que ja estàvem a la crisi econòmica sí, cert
i van canviar les coses, quan van trencar Zapatero no estàvem en crisi econòmica, estàvem en l'època aquella que vam sortir a evacuets, etcètera, etcètera aquella que ha sigut el moment d'aconseguir un bon finançament, es va desaprofitar i llavors quan el va negociar perquè aquest finançament que hi era el va fer en Castells això va ser l'any 2009, més o menys Castells va ser conseller del 2003 fins al 2010 l'acord actual va ser més o menys del 2009, ja estàvem en plena crisi econòmica i va haver rebaixa
i després què ha passat? Castells va ser conseller amb el governs Maragall i Montilla i per tant en el primer es va centrar tot el tema del finançament en un estatut que va ser una pèrdua de temps la clau és la ordinalitat i la ordinalitat no hi ha manera de fer-la quadral
però això al moment era com va entrar Zapatero aquell era el moment i es va desaprofitar aquí desaprofitem moltes coses és una d'aquelles coses que podem entendre perquè quan te l'expliquen bé ho acabes entenguent és a dir, el principi d'ordinalitat ja comencem a posar-hi és com allò del finançament singular un finançament singular que sigui plural és una cosa que jo no he pogut entendre mai descafeinar-lo
I això ho està fent el propi govern en aquests moments. I què ha passat després? Es havia de revisar fa uns anys, en Rajoy va mirar cap aquí, va mirar cap allà, i ja ningú ha tocat res, i és molt difícil de tocar, perquè quan reformes això, sempre hi ha algú que perd. Bé, doncs hi ha una... Jo sempre explico que sé que un dia hi haurà una oportunitat.
I aquest dia hem d'haver treballat el que farem. Però que hi haurà l'oportunitat, jo us ho seguro que hi serà. És a dir, no sé si serà l'any que ve, si serà d'aquí dos anys, però la patacada, diríem que ens abaixarà, algun dia hi serà. I aquest dia l'hem de tenir preparada. I la patacada vindrà també per la part econòmica? És per la part econòmica, només per aquí.
jo no em crec que tinguem una guerra a Europa però per la part d'economia aquesta sí que la veig la segueixo a prop i el que hem de tenir és en aquest moment tenir una proposta diríem guanyadora i aquesta proposta guanyadora no és tant una exigència que Espanya no, jo torno a repetir una cosa que he dit formació professional, formació professional és a dir
Tot això que estem veient venir, amb la intel·ligència artificial, amb la robòtica, amb l'automatització de moltes coses, nosaltres podem ser guanyadors a Catalunya. I fins i tot Madrid pot ser perdedor.
És a dir, perquè si els bufets d'advocats tanquen tots, mira, Madrid és perdedor, ho entens? Però nosaltres som els guanyadors, perquè nosaltres, com va dir el Rajoy, sabem fer coses. I això és el que hem de fer valdre, és a dir, el que hem de posar-nos en l'excel·lència en saber fer coses. I això vol dir F.P., F.P., F.P.
No foto tips, de dir-ho, però espero que avui dia m'escoltin. Per exemple, una cosa fàcil que ningú hi pensa. Tots els estudiants que han fet Humanitats, que després no troben feina, és molt fàcil que aquests estudiants els reconvertim, els fem cursos de formació professional, per exemple, amb intel·ligència artificial, amb programació...
Amb coses de llenguatge, que ells ja tenen el cap estructurat amb llenguatge, collons que poden entendre fàcilment i trobar feina. No podem deixar que hi hagi un munt de joves que són ben formats, que tenen el cap ben amoblat, que facin de cambrés. Collons, això no s'aguanta per lloc. I li hem de donar sortida. I amb l'AFP hi ha un problema greu que ja passava abans, de l'ALOCSE, que per això es va fer l'ALOCSE.
que és que el grau mitjà, que és el primer que entren, aquest hi van els que no volen estudiar, i l'han rebentat. Per tant, hem de tornar a fer aquí un petit grau, una espècie de grau bàsic, que aquests que no volen estudiar se'n vagin allà i deixin estar en pau els del grau mitjà que volen continuar, no? Tot això, aquesta feina l'hem de fer, l'hem de fer, l'hem de fer, i no vol ni calés, ni vol, no, és...
però esclar, s'hauria de trencar molts esquemes, per exemple un esquema que tu deus conèixer més bé que nosaltres que és aquell esquema que abans, quan no teníem formació professional teníem una cosa que eren els aprenents ara els aprenents, esclar no els pots tenir està començant a generar no, no, sí que hi són els de formació professional del cicle superior estan obligats a fer pràctiques a les empreses
I jo els estic veient cada setmana, sempre en tenim un a la fàbrica, excel·lents, són excel·lents, i el que prenen a la fàbrica és... Estàs parlant de grau superior, per tant... El cicle superior, sí. El cicle superior, per tant estàs parlant ja de més de 16 anys, no? Sí, ja tenen el cap, ja diríem, ben posat, però és que el que prenen allà...
és tan brutal que sobrepassa, diríem, amb molt el que puguin aprendre a l'institut, ho entens? I això jo ho veig, i quedo al·lucinat, és a dir, el que tenim ara, l'any que ve ja se n'anirà cap a fer empresarials, és a dir, continuen, és a dir, és que són bons, i tenim, els del cicle sobriós són bons, molt bons, i collons, això ho hem de fer anar més, és a dir, si ja ho sabem el que hem de fer...
A part tenim un altre tema que també està relacionat amb aquest, en aquest moment que tenim molta gent titulada, titulada de graus, per dir-ho d'alguna manera, i en canvi ens falta una cosa que les empreses ho estan dient, o algunes d'això, és a dir, ens falten fusters, ens falten olimpistes, tots els professionals, i en canvi n'hi ha... Feines que els que en saben cobren molt més que molts universitaris. Però molt més, dobles i triples.
Si pesa un mercat en el qual hi està entrant gent molt dolenta Si senyor Si tu avui truques i dius Tinc un problema a la caldera Et ve un tio allà Et obre els 77 euros de desplaçament I què t'ha fet? No fa res No ho sap solucionar I això t'hi trobes cada dia No n'hi ha de bons Això hauríem de tenir clar Perquè el dia que vingui a la patacada tenir tot això
funcionant. I ho veus factible, això? Sí. En aquest país, sí? Sí, sí. És més optimista que pas jo, doncs. Bueno, perquè, clar, les empreses veig com més o menys intentem resoldre-ho. Sí, les empreses. O collons. Mira, t'han dit... Tot a nivell polític... Tot a nivell d'unes quantes. Per exemple, Tabil... Tabil se'ls forma a ells. Guaita, guaita.
I Noel també té una cosa semblant, és a dir, tots intentem espavilar-nos com podem, no? Jo sé que ho dic això, sort en aquest país que cada dia hi ha empreses més grans o més petites que aixequen la persiana. Aquesta és la gran sort, perquè si no, si depenguéssim de la gestió política en general, Espanya, Catalunya, és igual, local, el que vulguis,
I l'administració tonta tampoc és. Si veu que hi ha èxit en una via, porta retard. Però fixa-te, ara portem dos anys que estan ja posant molt més llocs, molt més places de formació professional.
en fa 3 era un escàndol es quedava la meitat dels estudiants sense poder entrar perquè no hi havia plaça ho han entès van en retard però això va venint jo diria que soc optimista anem a poc a poc però soc optimista perquè veig els canvis sí
No, menys bo que hi hagi optimisme Sí, sí, no, no Sí, perquè ell ja sap que se'm sorprès més si ho diu algú que és enginyer i empresari No, no Escolteu, jo preguntava pel tema polític perquè, esclar, estem en un altre, no? Vull dir, el president de la Generalitat aviat farà un mes i va haver-hi
i va haver-hi, diguem-ne, una voluntat comunicativa el primer moment, que si el que pretenien era que ningú se n'assabantés absolutament de res, van triomfar d'una manera notòria, perquè aquella primera roba de premsa va sortir amb la sensació que no sabies què passava i que aquell home estava molt fotut, que ho està, està passant un mes, han portat una d'això, però vull dir que tot això també arriba en un moment de manca, deixeu-m'ho dir, de lideratge. Sí, sí, clar.
i a tot això a 15 mesos de les municipals i en una situació per exemple a Girona que ningú sap ben bé què passarà perquè preguntes què passarà a les municipals a Girona i llavors tu, com a periodista almenys dius, bueno, es presentarà lloc o no es presentarà? Es presentarà la Paneque? La Sílvia Paneque no es presentarà? En Carles Livas irà per lliure o entrarà en un partit? Es presentarà la Geis o no es presentarà? La Geis es presentarà o no es presentarà? Aliança Catalana trobarà algú?
amb cara i ulls me'n refereixo per presentar-se o no? Aquest dia em parlaven d'unes enquestes que deien que Vox pujava, que el PP pujava, que el dient s'entrava i per tant la meva pregunta és si aquests pugen, algú ha de baixar, qui baixarà? I m'he deixat a Esquerra que és un cas a part. I què passarà? Que hi haurà més fragmentació, més difícil governar. Això passarà a Girona i passarà a la Generalitat. Hi haurà més fragmentació. I cada cop més. I a Europa i d'arreu. Exacte.
cada cop és tot més ingobernable i per tant veurem i no es prenen decisions i no es fa res si fa uns temps parlàvem del corredor sanitari i deien que ningú volia votar en Vox i ara Vox ja està governant o marcant la governabilitat amb diferents autonomies espanyoles aquí Vox segurament no va
Passarà el mateix amb Aliança Catalana. Aquí podem veure coses amb Aliança Catalana o podem veure, per exemple, o podrem veure coses que ara anava a dir que algun amic d'en Jordi Serra i jo ja fa 20-25 anys preconitzava que era de dir aliances que en un moment determinat semblava impensables però, per exemple, que a Girona hi va ser-hi. PSC i Junts van governar Junts o no sé si es deia Junts en aquell moment o era PDeCAT, és a dir, Madresa i Sílvia Panexin van estar i la sociovergència
si volia parlar d'això, és que potser no hi haurà més nassos que fer una cosa d'aquestes. Li acabo d'explicar a ell fa poc. A Alemanya porten 20 anys governant socialistes i la CDU. El que passa que jo aquí ho veig molt més complicat aquí. Sobretot més PSOE-PP que aquí hi ha hagut acords a molts llocs de Convergència Junts, el que sigui PSC. N'hi ha hagut.
Sí, sobretot els ajuntaments. Exactament, ajuntaments, diputacions i tot això, ja se n'han fet d'aquest tipus d'acords. Que és el normal, és el que passa a Europa, és el normal això. O hauria de ser el normal. És el que dèiem, el pèndol va cap a un costat, cap a un extrem, després va cap a l'altre extrem, i algú l'ha de frenar al mig. Jo, a veure, m'agradaria tornar a èpoques de majoris absolutes, eh?
Els veus possibles. No, no, m'agradaria. No, no, possibles no. I això solucionaria tot, creus que és la solució... Solucionaria més coses que pas ara. Bueno, parla a base... Jo crec que en aquest moment tenies el pensament més posat amb Girona, per dir-ho d'alguna manera, que... A veure, una majoria absoluta no té per què ser dolenta. O sigui, un govern, almenys pot prendre decisions d'un 4 anys. Si ja que ho venés un desastre, ja el canviarem al cap de 4 anys. Ara...
És un desastre permanent perquè no es poden prendre decisions i perquè al final qui acaba prenent la decisió és el partit minoritari. El que no pot ser és que la política a Espanya la condicioni Podemos i la Belarra i la Yolanda Díaz o que... Has tocat un tema que m'ha enjuïat. El de la Yolanda.
No, o que la condicioni Vox, vull dir, els partits extrems, els minoritats, o hi ha ajuntaments que un partit que té un regidor és el que ho decideix tot, perquè depèn d'aquell vot. I escolteu, si creieu que això és el bo, molt bé, jo no ho veig així.
Ara hi pensava, majoria d'absolutes a nivell d'estat, ni va haver-hi dels socialistes, i ni va haver-hi de l'Aznar. Això ja és impensable. I de Rajoy. I va haver-hi les de Catalunya, i va haver-hi les d'en Pujol. No n'hi va haver-hi d'altres, diguem-ne. I Girona hi va haver-hi les d'en Nadal. Llavors hi ha hagut de quasi majoria d'absolutes. Sí, la de Mas...
també en Zapatero va tenir uns resultats no com ara que està tan fragmentat a tot arreu per governar és que al final no governa el partit que té més diputats ha d'anar prenent decisions en funció del que ha de pactar i decidir amb cada un
Aquí no hi pot haver projectes polítics. No pots avançar. Decisions... El tema dels peatges a les autopistes, i no els posaran pas ja. Qui té pebrots ara un govern de posar els peatges a l'autopista? Ningú. Ja t'ho diré jo aquí. Europa.
Però haurem perdut una magnífica oportunitat, és a dir, aquí ens queixàvem tots els peatges perquè estàvem emprenyats en comparació amb el que feien els altres, perquè no teníem les autovies aquelles que tenien els altres i feien.
que jo crec que es va intentar des de la Generalitat fer un peatge, una vinyeta, una eurovinyeta, digue-li com vulguis a per tot, en aquell moment la gent ho hagués acceptat, la gran majoria de la gent ho hagués acceptat. Ara no només ho accepta, ara ho reclama. Per què? Perquè l'autopista està molt perillosa i en un estat de degradació bastant important que n'encapa...
Esclar, perquè a veure, quan era privada amb Avertis, el manteniment era bo. Ara vas per l'autopista i ja comences a veure moltes deficiències. I també està bé que tots els camions i tots els turistes que vinguin, que contribueixin. Sí, senyor. Esclar, és que jo s'he pogut dir això. Imagina't els turistes que venen d'or, passen per França, que és el país que té les autopistes més cares, paguen una fortuna, arriben a Espanya i és el paradís. Aquí no paga ningú. És així.
I pot haver turistes que vinguin aquí a Espanya, que no deixin ni un euro aquí, perquè si van amb alguna autocaravana que van no sé què, es porten el menjar, no sé quantos poden estar aquí sense ni el peatge de l'autopista. Com que incomplirem l'acord entre en Sánchez i Europa, doncs això algun dia passarà.
Ja ho veurem, perquè això ja havia de passar fa bastant, eh? Sí, perquè això, perquè ell es va treure de la mànega, doncs jo posaré els camions del tren. I a tot això, que només es queden dos minuts i mig, ho dic perquè una de les coses que volia tocar i que ha quedat tangencial, però que ha estat, diguem-ne, amb tota la tertúlia aquí, és que, diguem-ne, caminem cap a la Catalunya, alguns deien, amb molta alegria dels 10 milions, som en una Catalunya dels 8 milions, 100 i escaig 1.000, tenim uns serveis de l'època dels 6 milions...
Tenim vagues d'ensenyament, vindran vagues de sanitat, els trens no funcionen i la sensació és que tot plegat costa. I a tot això, un tema latent que aquest dia veia que feies un retuit que deies, és a dir, que venia a dir haurem de començar a treballar en comptes de donar ajudes, volem una certa Catalunya, un estat...
que tothom es posi a treballar perquè si no, perquè el tema no es tracta de deixar el cantoni. El lloc de donar subsidis és donar treball, que és treball garantit, que en dic. Un petit incís ara que he parlat de la Iona Belarra i la Yolanda Díaz. Heu sentit en algun moment la Iona Belarra i la Yolanda Díaz parlar del tema de Rodalies? No.
i això sí que afecta el que ells diuen que estan defensant que és la classe treballadora perdona, el mateix nivell que els discursos dels Gaudí que sempre reclamen no, no, que sempre reclamen coses de tot el món però no sé quins discursos van fer perquè no ho vaig seguir
no, perquè no queda bé però llavors hi ha aquesta una miqueta... són uns senyors particulars aquestes són dos líders que diuen defensar a la classe treballadora que és l'afectada pel tren convencional i per les rodalies
per un article que estava preparant vaig dedicar a mirar el Twitter de la Iona Belarra des de l'accident d'Adamud va fer un tuit el dia de l'accident d'Adamud d'aquests de compromís i no ha parlat més de trens del de Catalunya ni en va parlar i la Iona Belarra té el Twitter apagat i ells diuen defensar a la classe treballadora
deuen estar preparant alguna comissió que faci subcomissions per tal que comenci a analitzar coses, i perdoneu-me la broma, però és que és així, estic bastant d'acord amb el que deia, és a dir, ells són els de la classe treballadora, la classe treballadora és la que no pot anar a treballar perquè els trencs no funcionen, perquè els autobusos van tard, i alguns deuen estar perdent la feina, perquè no totes les feines es poden fer telemàticament. Estic d'acord amb les reunions a Madrid telemàtiques, o Madrid també o sigui.
Com que hi ha empresaris de tot, de manera que diuen no pots arribar a l'hora, doncs fora. També passa això. Molt clar. Escolteu, gràcies per aquesta tertúlia. Hem començat parlant de la vaga d'ensenyament, però hem acabat parlant del país en general i de la ciutat, perquè de fet és una cosa que ens afecta a tots. Moltes gràcies, Narcís Janís, moltes gràcies Jordi Chargaió, moltes gràcies Joan Vila.