Bon dia, entrem en temps de tertúlia, Girona FM, quan passen 5 minuts de les 10 del matí d'aquest 13 de novembre. Avui, per passar la vista a la ciutat, els que ells vulguin, amb les 3 persones que avui m'acompanya aquí als estudis del carrer Balmas. Senyor Joaquim Nadal, bon dia. Hola, bon dia. Com està? Perfectament bé. Se li veu? De moment. Sí, sí, esperem que continuï així, tot i que deu tenir un dia, com sempre, ple de coses, no?
No, no, només una petita cosa al vespre i prou. Es pot dir? La presentació de la història, de les històries del tren d'Olot d'en Josep Clara al casino. I no es plantis. Exacte. De l'editorial Gavarras en aquesta sèrie ara ja molt llarga d'històries de, que deu anar pel número 16 o 17.
Sí, s'apresenta també aquesta setmana, ha sortit fa poc la història de les gavarres d'en Pep Mates i les històries del tren d'Olot d'en Josep Clara Rasplandis que diu que està molt bé, no sé, jo no he tingut oportunitat encara de llegir-lo, està bé? Està molt bé i com que ell té una implicació personal perquè el seu pare treballava al tren d'Olot doncs destila molt aquesta cosa entrenable i personal
dels records que es barregen amb la feina de l'historiador, que en Clara la sap fer molt bé, i ningú com ell és capaç de posar noms i cognoms a tota la rastillera de treballadors i treballadores que hi ha vingut al tren d'Olot. I una cosa que fan Clara, que no fa gaire ningú més, és que...
posa en relleu la feina de les guardesses de les barreres, que totes eren dones. I en un article que ha publicat en els anals de l'Institut d'Estudis Gironis, que acaba de sortir ara, publica el nom de 145 guardesses...
de totes les línies, inclosa la del tren gros, de la demarcació de Girona. Tenen les guardeses, les persones que vigilaven les barretes. Els guardabarretes, sí. Que de fet era una feina que feien exclusivament les dones. Sí, sí, perquè penso en dues del carrelet de Lleustera i eren dones.
Qui parla del carriolet i de lligostera no pot ser altre que en Joan Ventura, periodista. Home, parlant de trens, jo com que encara l'he fet servir al carriolet, doncs puc parlar-ne també amb causa, perquè nosaltres anàvem a estudiar a caçar a la salla amb el carriolet.
Gràcies per ser aquí, Joan. Molt bé, bon dia. Gràcies a vosaltres per convidar-nos a... Deixem que diguem-ne que saludi la tercera pota d'aquesta tertúlia, que no perquè sigui presentada en tercer terme, en tercer terme és menys important que tot això, perquè veia que escoltau molt atentament, com ha dit-ho a les guardeses en Joaquim Nadal, Maria Rosa Agustí, presidenta de l'Associació Gironina d'Empresàries i empresària ella mateixa, què tal, com estàs? Molt bé.
Molt bon dia i molt bé. I moltes gràcies també per convidar-me. He sentit que feies allò de dir, eh? Aquelles feines que... A vegades sembla, perdoneu, eh? Sembla que costa trobar dones...
I ara no és a tot arreu. I tant. Perquè, com a mínim, són el 50% de la població. Per tant, n'hi ha i n'hi ha hagut sempre. Però no sempre apareixen en el primer arregle de la història, per dir-ho així. I, en canvi, recuperar de cop i volta 145 noms de dones amb nom, cognoms, biografia, tres ratlles, però...
de cop i volta poses damunt de la taula un paquet important de dones que a vegades costa de trobar-les.
Però a mi em sobta que només siguin dones les que pujaven les barreres. Jo crec que perquè els conductors de trens eren homes i això devia estar... Ara és el que anava a dir. Segurament trobarien poques dones entre caps d'estació o maquinistes o aquella època. Era una feina que la feien, vivien allà mateix, amb una barraca de barra, una casseta a la vera.
i aprovar ben els homes i jo també penso que el que ho va decidir en el seu moment en aquella època els homes també tenien més costum de veure i coses així i potser les dones eren més sèries a l'hora de fer d'estar al tanto que ve el tren s'havia de posar la barrera i tot això és una interpretació que no és bon és bon no sé ara m'ha s'ha corregut ara sí, no, no, però està bé
Podria ser, perfectament. O bueno, perquè la dona, efectivament, si estava al costat, doncs estava sempre a casa, doncs... Era això, era això. I molt probablement devia ser una feina que, si hi havia home, que hi devia ser-hi, devien intentar tirar tots dos perquè devien donar casa i espai i, no sé, les condicions laborals, si devien ser molt bons. Sí, segurament podien sumar.
diríem totes aquestes prestacions en espècie, la casa, l'hort, etcètera,
I dos sous. Encara que segurament havien set sous diferenciats, però si l'home era cap d'estació i la dona era guardessa, doncs feien un tot, no feien un pac de la retribució. Em faràs llegir el llibre, eh? Sí. El llibre no surten. Surt un capítolet, però ha fet un article...
després d'això en què surten aquests 140 noms ja et pots fer la referència vale, sí, sí bueno, ho trobo superinteressant no, ho és, i has dit que era a les 7 al vespre al Casino de Girona el llibre Històries del Tren d'Olot Josep Clara Rasplandis presentat, intuïeixo per Joaquim Nadal i l'Àngel Madrià que és l'editor
Per cert, ara aquí som-hi, que hem entrat en aquest tema, tot va començar, Editorial Gavarras, va començar amb la revista Gavarras, ha anat fent... Aquesta col·lecció de llibres, n'hi ha d'altres, però aquesta col·lecció en especial, a la que tu ja has participat en Històries d'Arcalda, és una d'aquelles històries que... És una d'aquelles històries... És una d'aquelles col·leccions que val molt la pena perquè recupera la nostra història. Solen ser llibres divertits, perquè la pròpia planificació de que cada partit...
L'esquema està ben trobat. L'esquema està ben trobat. Hi ha molta forta que ens recupera la memòria i està fent una feina a Tocadés, ja són 16 o 17. Crec que el primer va ser Històries de Músics. Sí, d'en Toni Mas. D'en Toni Mas. I a partir d'aquí, d'Arcaldes, si no vaig a ret, potser me'n descoïdo. La meva i el teu i la d'en Armenguer.
i l'Armanguer, d'en Joan Armanguer, sí, sí. Però són llibres que, a més a més, estan ben editats i que ens expliquen, per dir-ho d'alguna manera. Sí, sí, sí. Bueno, i és això, recuperes la història, no? I les imatges t'ajuden a arribar en aquell moment, no? Una cosa és escrit i una altra és l'impacte, no?, que et pot donar aquella imatge. I són ben escrits, bueno, clar, jo el...
el d'en Boades que hem de llegir està molt bé i el d'en Pep Mata seguríssim que està molt bé i estan trobats i el d'en Clara per descomptat estan ben encarregats perquè ja havia fet històries de històries de frontera i de la vall de Campoló i les històries de la vall de Campoló sí, sí, sí, tres o quatre en té
algú em va dir que quan que quan en Clara li proposen alguna cosa o insinua que es podria fer alguna cosa i l'ha de fer escrita això passa sovint està molt bé no va ser en aquesta col·lecció però en Joan Ventura també va publicar Editorial Gavarras no era una col·lecció però una història que per Lligostera va ser important perquè allà hi sortia el tot
tot llagustena, no? Tot, tot. Bueno, era una mena de relat una mica biogràfic, una mica. Digue'm com es titulava, perquè era un homenatge teu. L'aprenent de Barber. L'aprenent de Barber, que eres tu, i el Barber, que era el teu pare. Ah, el teu pare era Barber i tu. I jo, priguda petit, com feia d'ajudant, ja 7 anys, ja començaves a remullar i a escombrar, aquestes coses. 5 anys de començar una carrera al món de la banca, eh? Sí.
I, bueno, el cas és que allà hi havia això, hi havia biografia, bàsicament, de l'any 55, que és quan neix, fins al 75, bàsicament, agafava aquesta època, que ja no ens en recordem gaire, i després també un retrat de personatges singulars del poble, allò, 20 personatges triats, tots morts per evitar problemes, però d'aquesta gent que no eren famosos, ni res, gent de poble, aquests personatges que n'hi ha per tot, però que...
que a vegades passen desapercebuts i no es rescaten. Jo em vaig rescatar uns quants, molt divertits, la majoria. Per tant, no hi sortia el doctor Pasqual. No, per sort, entre cometes, encara... Encara era viu, en aquell moment. Era viu i m'hauria costat molt cura, perquè era un personatge molt complicat per dir altres coses.
Però no, no, no és la que n'hi sortia. Ara m'ha fet gràcia quan dius això, tots morts per evitar problemes, deu ser com el llibre de l'emèrit que no dona noms però que hi ha la Pilaire que els va donant a mesura d'això i avui n'hi ha afegit una altra a la col·lecció de senyores que segons ella van passar pel tàlam de...
del d'això, però és veritat el tema a vegades de trepitjar jo parlo d'un capellà, d'un ex-alcalde parlo de gent que en aquell moment tenien poder els anys 40, 50 i així el capellà segur sí, sí, hòstia, aquest era un fenomen mossèn xiruca oi, no, ja amb el nom
Era un personatge, dormia amb la bandera espanyola embolicada de cobre llit. Reivindiques aquest tipus de llibres, Joaquim? Tu que ets historiador i que has treballat i que n'has fet moltíssims. Trobo que sí. A veure, quan l'Àngel va treure el primer número de Gavarras...
vam fer una presentació i jo li vaig dir, no ho carreguis tant d'informació perquè quedaràs sense temes. Vaig ser un insensat, perquè van pel número 30 i tants de Gavarres, han inventat 4 o 5 revistes més i troben temes sota les pedres, i n'hi ha de tot tipus. I han tingut la capacitat de connectar
amb un tipus de temes i de persones i de famílies i de territoris que ajuden a configurar un imaginari del que és Catalunya, del que és el món rural a Catalunya, del que és l'Of Barcelona, per dir-ho així, i està molt bé, està francament molt bé.
Fent una feina que s'està veient amb 25 anys ja que porten gairebé al carrer, vull dir que està molt i molt bé, no sé si està prou reconeguda o què, però...
a part de fer aquestes revistes com li van donar el Premi Nacional de Comunicació l'any passat però avui és una feina suposo que també hi havia el jurat gent que no era de Barcelona i que per tant coneixia aquestes coses que a vegades passa però i la col·lecció de llibres també està molt bé les que vam fent clar, ha hagut surten més, altres menys però unes propostes
que s'allunyen de tot el tipus d'editorial que hi ha d'anar a buscar la novel·la... No, ja han agafat prou grus com per atrevir-se a una col·lecció de narrativa. Han enreditat els dietaris d'en Peyrolí i ho han convertit una mica en la pedra angolada a l'editorial...
Jo crec que han sabut fer les coses sempre ajustejant molt pel que fa a la capacitat de reinvertir, però ho estan fent bé. Ja també han entrat, com a gavarras, a la col·lecció de la Fundació Balbi, que havia fet durant tants anys en Corbet, perquè quan en Corbet es va d'això...
Un dels llibres, per exemple, que hi eres a la presentació... La biografia en Salvador Sonyer. La biografia política, diguem-ne, en Salvador Sonyer, que va fer en Lluís Serrano i que es va presentar ara fa 10 dies mal comptat. No em recordo exactament. La biblioteca. La biblioteca Iu Boigues de Salt, sí, sí.
També una biografia d'una pares, a dir, plé, sí que és veritat que, com dèiem, Miquel Berga es havia estudiant molt, es havia parlat molt del Salvador Sonyer, professor de català, home de teatre, home de la cultura, bona persona, poeta... Farmacèutic. Farmacèutic, o millor dit, ajudant de farmacèutic.
a la farmàcia Simón tot s'ha dit i amb un ajudant que es deia Lluís Mateu diguem-ne també, un ajudant de l'accelerat que es deia Lluís Mateu però i en Miquel va dir que es necessitava allò la seva tapa que és veritat que dóna la impressió que els que ja tenim
uns quants, això ho dic per al senyor Nadal i per a mi perquè en Ventura no passen els anys tampoc en aquell moment ser senador de l'entès dels catalans ser diputat de la primera legislatura del Parlament de Catalunya segurament tenia un pes que potser ara com que ja n'hi ha moltes de legislatures no sé quant estem, dona la impressió diguem-ne que ja no és així però la gent aquella era gent de molt de pes per dir-ho d'alguna manera
i potser faltava, tot i que jo, i li vaig dir en Miquel, no entendria el Salvador Sunyer que va estar en el món de la política sense aquell Salvador Sunyer que he dit ara, l'auxiliar de farmàcia, el poeta, l'home de teatre, el professor de català i totes aquestes coses. Bé, és que ara que estem...
escassament una setmana dels 50 anys de la mort de Franco la gent que arriba a la política en els últims anys 70 mort Franco i després de les eleccions del 77 són gent que hi arriba
No com hi arriben molts ara fent carrera política des de la més tendra joventut, sinó que hi arriben entrant, diríem, amb la carrera feta. En Sonia hi entra després de dècades de fer d'auxiliar de farmàcia i de professor de català en la clandestinitat. I hi arriba amb 50 anys, no amb 30. I els que hi arribaven o hi arribàvem joves eren bastant l'excepció.
I això vol dir que entrar-hi amb la feina feta volia dir el reconeixement de tot un bagatge que no te l'havies de construir sinó que el portaves de motxilla. Permeten que t'ho pregunti, ha canviat això, no? Sí, i tant. Trobo que ha canviat molt i a mi em costa dir-ho perquè...
sempre em sembla que necessito reivindicar la condició de la política i de la dignitat de la política però hi ha massa gent que es dedica a la política perquè sap que en la política professionalitzada serà capaç de guanyar-se més bé la vida que en la vida mateixa és a dir, gent
que arriba a la política sense ofici ni benefici. I arribar a la política sense ofici ni benefici vol dir que quan t'hi agafes...
Costa molt de deixar-ho anar. Entre talons perquè les alternatives són complicades. I una cosa és guanyar 4.000 euros amb un Parlament i l'altra guanyar-ne 1.500 amb una feina al carrer. Per tant, a vegades això comporta que hi hagi gent que no sigui capaç de despendre's de la política i d'arribar-hi i de sortir-ne simplement com un servei.
Esteu d'acord? Totalment, totalment i totalment d'acord amb que els polítics que en el seu moment després de la mort
són gent bregada i que realment volen un canvi, no? I tenen un bagatge darrere i això per suposat. I actualment, realment, la política jo crec que en general tots estem molt decebuts dels polítics, en general. Però possiblement per això, no? Perquè n'hi ha molts que entren tan sols per tenir una feina.
perquè potser sentin el que estan fent i perquè jo també penso que quan entres a portar a terme una gestió tan important com és la ciutadania o un país has de tenir molt clar el que estàs tocant jo crec que hi ha molta gent que està ocupant espais de decisió que no té ni informació però alhora potser tampoc en sap com per poder
posar al damunt de la taula el que ells pensen, no? I això és la meva manera de veure. Sí, no, això és veritat, i més hi ha càrrecs, no diguem consellers o directors generals, per exemple, que a vegades, bueno, gent que tu has conegut i és com pot ser aquesta persona, estigui en aquest càrrec, no? Correcte. I no direm nom ni direm partits, però hi són.
I això... No, perquè possiblement podria ser molt transversal. Sí, no, no, sí, sí, sí, dic partits, no dic pas partits. No, no, no. I en canvi, no sé, ara aquí en Quim, que és un home de molta... de llarga trajectòria política, no? Però, clar, feia funcionar un ajuntament com el de Girona i a vegades...
Com tenia, no sé, la Rosa Calç, la tenies en Vir, la tenia algun allà, i ara qualsevol persona pot tenir 3, 4 assessors, vull dir, aquest nou invent que s'ha fet d'assessors, de gent que té sous per sobre la mitjana del que pots trobar-te en el carrer normalment, i aquest sí que normalment no tenen ni ofici ni benefici, ja sóc perquè són gent que formen part d'un partit,
i que els recoveix, els recull i els reprepara per si algun dia poden fer alguna cosa però llavors vas als Consells d'Administració i vas trobant gent i tot això és una cosa que és molt preocupant perquè clar, estem parlant sempre dels de dalt dels d'Indesa i Ener i tot el Repsol, totes aquestes grans empreses que està ofercit d'exministres ja siguin del PP o del PSOE que això...
Però qui passa a nivell més petit, està passant amb Consell d'aquí, gent que moltes vegades no dius i què hi fa aquest d'aquí, no? I això és... I malgrat tot cal fer una reivindicació de la política? No, no, jo no soc... Perquè és necessari, eh? No, jo no soc dels que la gent... Aquests polítics tots són... La generalització jo crec que és molt important de sempre. No, això no. No m'ho crec, tampoc no. Més faltaria. Home, òbviament, no cal generalitzar. Però com a imatge, sí que és veritat que la gent no...
la gent acaba dient, no s'acaben creient, en el fons, el que ens diuen. Per què? Doncs perquè tampoc tenen el temps com per executar segons què, o sigui que tot finalment tampoc ajuda, si tu tens un projecte, poder-lo arribar a nivell polític, estic parlant. Sí, el tema és que el desgast de la política...
hi ha efectivament un desgast, és a dir, des que a Morfranco hi ha unes eleccions, les primeres, el 15 de juny del 77, potser hem anat a votar 25 o 30 vegades. Per acumulació hi ha un desgast a vegades natural. Però jo crec que aquest desgast no ens ha d'aportar
considerar que la política ha estat superada per altres coses, sinó que el mal ús de la política és el que genera un desencant de la gent i una desafecció, però que qualsevol altra solució és pitjor. I en aquest sentit, clar...
el desgast que deies tu ara... genera i deriva cap a un creixement...
artificial, però de molta entitat de la dreta i l'extrema dreta. Sí, sí, totalment. I aquesta és una qüestió que, en fi, llavors, què passa? Dius, molt bé, si puja la dreta i l'extrema dreta, però puja ara en els sondejos, però d'aquí un any i mig, pujarà probablement
en les eleccions. I el sondeig que no fa llei, em sap greu, que és el sondeig d'anars de carrer, que és allò sents per la gent. No, i el resultat de les eleccions. El dia que tinguem el resultat a les mans haurem de dir, doncs, escolta, la gent, obro cometes, els ha votat.
d'acord que això ha portat a l'extrem i recordant el que ha representat la història europea del segle XX Hitler va ser votat també i en Trump també i en Trump també sí, sí, és una
majoria indiscutible no, però això que parlàvem ara que jo a vegades en dic jo en general les enquestes que surten inclús les oficials és aquelles cal entendre'ls molt bé o parlar amb gent que els sàpiga interpretar perquè hi ha tota la part que se'n diu de la cuina que a vegades porta que no s'assemblin gaire en els resultats que després venen
Però jo us volia dir, i si voleu en parlem, que és el tema aquest, allò de dir, si aixeques una mica l'orella i escoltes per la gent, te'n dones compte que gent que no ho diries de cap de les maneres, deixem-ho dir així, opta per unes situacions, pel que sigui, per dir per què n'està fart, per què s'ho creu, com a vot de càstig, però la sensació és aquesta, no? I segurament això a les Espanyes, si m'ho deixeu dir així,
Es decanta molt cap a un partit de color verd i, en canvi, aquí es decanta, diguem-ne, contra un partit nou que ara té dos diputats al Parlament de Catalunya. I és així, eh? Jo sents al carrer i els teus van per aquí, eh? I, a més, una enquesta que he fet al meu poble, al meu poble nas de Girona, s'ha de llagostera,
Dels 3 a 4 noms que han sortit, dius, mare, Déu, senyor, si aquests han de portar alguna cosa. Els noms que... I aquí ja me'n van dir un que també, dius, hòstia... Bueno, vull dir, clar, és un drama, eh? Vull dir, aquesta noia, com ella parla molt bé, però el que té darrere. Ara. Vull dir, clar, quines candidatures faran. I això és una cosa que... Si veig el perfil de la llagustera, ja... Ja hem begut oli, no? Si anem per tot igual, hem begut oli, però ho hem begut. Vull dir que, clar... Que el problema és que...
El rumrum del carrer neix d'una manera d'abordar fàcil per part de partits com el que estem parlant el tema de la immigració i un no enfocament d'aquest tema
per part, diríem, dels partits de l'establishment convencional que venen del bipartidisme PSOE-PP i a Catalunya Convergència-PSC, etcètera, etcètera. I, o els partits més progres...
també es plantegen a fons, no amb els mateixos criteris, ni amb els mateixos paràmetres, ni amb el mateix argumentari al tema de la immigració, o si hi passen de puntetes, o hi passen d'una manera condescendent, serveixes amb safata de plata el tema...
aquells que hi diuen pim pam pum això ha passat Joaquim Nadal ho ha dit molt bé amb les seves paraules les ha medit molt jo com que no som Joaquim Nadal el tema és que davant de problemes concrets que teníem hi ha hagut gent hi ha hagut partits que han governat o partits que han estat a les institucions que han decidit no parlar perquè els comportava problemes i quan n'han parlat ho han fet des d'una visió que s'allunya molt de la gent del carrer
Perquè problemes n'hi ha, i el que s'ha de fer quan hi ha problemes és intentar trobar-hi solucions. I llavors hi ha hagut un cert debat que s'ha enquistat i que ara està esclatant. Parlem de problemes, he passat per la plaça o parça central la part de l'estació i està ben net com una patena aquest matí allà. Ahir. Vull dir que avui ja no hi ha ni rastres de matalassos, res. On els han posat aquesta gent? No ho diuen. Ah.
i aquest és una d'aquelles coses ahir parlàvem dos periodistes amb actiu diguem-ne d'aquests que treballen bueno actius ho estem però en tot cas que treballen i estaven profundament indignats perquè havien trucat a les portes de l'Ajuntament i havien trucat a les portes de la subdelegació del Govern i no s'envien han sortit de saber què en farien i com ho farien i llavors això porta que és un dels problemes que hi ha és a dir
Si hi ha solucions, s'expliquen, i si no hi ha solucions, doncs també s'han d'explicar. També s'expliquen. I el que ha passat, perquè estem parlant, jo em pensava que parlàvem de 6 o 7 mesos, però el campament aquest es va muntar a mig any passat, és a dir, que ja portem un any llarg amb tot això. Pere Parlamont, subdelegat del govern, sempre diu que no eren els mateixos, anàvem canviant, però quan criden tots els mateixos colons semblava que eren els mateixos.
pot ser que n'hi hagués hagut 25 les preguntes que jo em feia com a periodista han arribat aquí per què han arribat aquí com estan tots aquí i llavors la segona que aquesta també és complicada és dir si ara s'ha fet això perquè no es feia fa 8 o 9 mesos quan hi havia el gran problema no sé
Per què no s'actuava llavors? Perquè la situació era... En Joan un dia, en Joan Ventura, un dia em va... De la manera que ho fa em va d'això, perquè jo havia dit que era un greu problema d'humanitat i era un greu problema d'imatge, i tu em deies que l'imatge no tenia importància. Per mi sí que en té, perquè la manera com els veies allà, el dia que plovia, era una situació que era d'imatge, però que també era d'humanitat, perquè veies que no...
Llavors el tema és aquest, si realment se'ls podia ajudar, perquè no se'ls ajudava. Si realment se'ls podia donar hora, per què no se'ls donava hora? I ara que se'ls ha donat hora, per què ara sí, fa deu mesos no? I sobretot, com s'han buscat aquestes solucions? De tota manera, en Pere, el subdelegat, va dir una cosa, em vindran més. Ara està net, perquè hi van fer aquesta actuació. I la pregunta és... Després d'una reunió entre Ajuntament, Arcalde, Lluc Salelles i subdelegació del Govern...
Es va decidir fer tot això, suposo, i ells ho neguen, també he de dir-ho, que s'hi barrejaven moltes coses. Aquí s'hi barreja un punt d'inseguretat que hi ha a l'estació que no tenia res a veure amb aquest campament i s'hi barrejava el tema que s'ha batejat com dels escupidors.
que hi havia dues persones amb problema, sembla, de salut mental, que es dedicaven a escopir dones. Algun formava part d'aquest grup, sembla. Sembla que sí, però tampoc queda clar per què no es diu. Van sortint coses, no? Dius, molt bé. La majoria d'aquestes persones eren, o són, de Mali. Mhm.
I s'estan aquí 252 dels 1.419 permisos que s'han tramitat a comarques gironines des de l'1 de gener al 31 d'octubre per donar, diguem-ne, per donar... Espera, que ara no trobo la paraula adequada i no voldria dir, és a dir, per sol·licitar asil polític. Estem parlant d'això. 252 són de Mali. Però asil polític
com una transició cap a França. Són francòfons, volen anar a França, allà creuen que es podran guanyar més bé la vida. Si és una transició per marxar, que han fet o com ho han fet, i sabem que a França no els obriran les portes amb un ar de triomf, tampoc.
Vull dir que tot és complicat. Ara, és veritat, jo estic bastant amb tu, que efectivament hi havia un problema d'humanitat i de dignitat humana sense cap mena de dubte, però hi havia també un problema d'imatge. És a dir, veure sota el viaducte del tren...
Primer un campament en un espai que és de DIF amb 30 o 40 tendes de campanya amb gent allà acampada. O, per altra banda, una rastillera de 15 llits improvisats a sota les columnes del viaducte del tren amb matalassos que es perpetuaven d'un dia a l'altre. Jo a vegades pensava, i ho he comentat alguna vegada amb l'alcalde, escolta, treu els matalassos. Tants com n'hi posin, treu-los.
Diu, oh, és que no sé si ho puc fer. Què vols dir que no saps si ho pots fer? Tu pots netejar la via pública. Ells trobaran un altre matalàs i s'hi tornen a posar. Però veure qui guanya l'última batalla...
de la imatge. Resoldre la batalla de la imatge no és resoldre el problema de la quantitat de persones sense sostre que a dia d'avui dormen al carrer a la ciutat de Girona, com tampoc no és resoldre la quantitat de persones que s'han apalancat a la sopa
i que hi viuen molt més enllà dels tres dies que, teòricament, s'atorgaven als trens a uns, en el passat, quan la sopa era un centre només per a trens a uns. Molt bé, la sopa avui genera un problema de seguretat, guió i matge en tot l'entorn. Plaça de la Catedral, Plaça dels Apòstols, Plaça dels Lledoners, Polco de les Dones, etc. Bé, tot això s'ha d'abordar i s'ha d'abordar sapiguent quina funció té la sopa
de qui és, qui la subvenciona, quina gent en fa ús, quina gent hi dorm, quina gent hi menja, hi dina, hi sopa, i si això és una mena de gran centre de dia per a persones sense ofici ni benefici que es perpetuen,
enganxats a la sopa o si és un altre problema i això s'ha d'abordar i el problema ha canviat jo no puc parlar de l'època que jo coneixia qui era la clientela de la sopa perquè sociològicament aquesta clientela ha canviat i el problema ara és un altre i s'extén per tota la ciutat
Hi ha més gent que mai sense llar dormint als carrers i segurament que al tirar a terra alguna de les naus de la Caldebre Barcelona, si hi vivien 50 persones, no crec que hagin marxat a la ciutat aquestes persones. Per tant, estan als carrers de la ciutat. No, però esclar, en aquest tema d'acció-reacció...
Sí, si tot un gran edifici a la ronda de Ferran Puig, a l'alçada del que abans havia sigut, pels pocs que ho recordem, el pas a nivell del tren abans que hi hagués el viaducte allà, ronda Ferran Puig, Bonestruc de Porta, un edifici de 50 pisos, tot ocupat,
Sí, sí, total. I amb problemes seriosos de convivència amb els veïns, perquè no són ocupacions d'aquelles, algunes d'elles no són ocupacions de necessitat, deixem-ho dir així. Però, d'acord, que desocupar-lo o impedir l'ocupació o obligar el propietari a enderrocar l'edifici
com les naus de la carretera Barcelona que ha d'anar a terra a una part d'aquell edifici per l'afectació que té amb la via del trenc és imperiós i que l'efecte de moviment de la gent que ho ha ocupat
hauríem de saber on venen i com és que hi han arribat i qui els ha facilitat ocupar aquest pis, aquest edifici. Aquesta és una gran pregunta. I qui se n'ha lucrat cobrant alguna comissió i a partir d'aquí intentar aclarir tot plegat a veure què passa. I els desollitzaments que es van fent periòdicament...
Fes com fa riure, perquè els dos esllotxen a les 10 i les 11 tornen a entrar per la porta. De quin sentit té això? És una mica com el problema que hi havia, Tomàs Mieres, que per entendre's la casa aquí, el cantó de Can Corcoi, per dir-ho d'alguna manera, que fins que no es va tapiar, però que allò era una ocupació molt problemàtica...
I lligada amb alguns casos de violència sexual que hi va haver-hi, que quan va aixecar aquest això llavors es va tapiar. Però la pregunta és per què on es feia un any abans. Exacte. Després et diuen perquè els jutges no ho permetien, que també és veritat, que hi ha el paper de l'autoritat judicial pel mig, que a vegades els ajuntaments també estan una mica lligats de peus i mans. No...
Però bé, és un tema. Jo crec que se n'en parla molt, és a dir, ja que parlem una mica del... Aquest és un tema, hi ha molta gent que d'això, la gent que heu estat en el món de l'administració, ens heu explicat als periodistes que no és un problema que es pugui resoldre fàcilment, perquè hi ha gent que vol estar al carrer, que és una d'aquelles coses que no, que passa, però clar, la sensació és que això s'ha multiplicat per molt. I ara hi ha tot el tema, precisament ahir la consellera de Drets Socials va estar...
va estar a Girona, que en principi no volia atendre els mitjans i crec que al final ho va fer-ho perquè sí que puja l'aportació a la sopa no estem parlant, és a dir, la sopa l'Ajuntament de Girona hi inverteix més d'un mil i mig d'euros més d'un mil i mig d'euros i l'ha augmentat la Diputació i fa una part
i la Generalitat, que també hi té una part, perquè al final acaba, diguem-ne, facilitant d'una manera o d'altra, no a la SOP, a la SOP penso que són uns 150.000 euros, però en tema de sencererisme uns 700.000 euros a la ciutat de Girona.
però hi ha la segona part aquí la voluntat de l'administració autonòmica de l'administració catalana de fer el que se bateja un centre de baixa exigència per a indigents que és una manera de batejar les coses que esclar que l'alcalde de Girona ha dit molt bé nosaltres a Girona ja tenim la sopa que és l'únic establiment d'aquestes característiques que hi ha a tota la demarcació de Girona i per tant això també porta un efecte crida si n'hi ha d'haver un de nou que sigui fora de Girona que no sigui la ciutat de
Tens servit el problema. Perquè tot allò que la ciutat gran i central expulsa...
En fi, una cosa és expulsar, no sé, el futur camp de futbol del Girona, que seria un tema de debat, no? I una altra és dir, va, el centre aquest de baixa exigència, que vagi fora. Fora, on? Qui el voldrà? Exacte. No, el voler no el voldrà ningú. Però hi ha d'haver-hi negociacions i... Bueno, s'ha de trobar la manau d'encaix, no? No sé com s'ha de fer...
No, sí que ho saps, el problema és que ara ja no estàs i ja no ho dius, però saber-ho sí, és un problema de negociacions... Però jo ara m'ho miro amb una perspectiva així, és molt... No, però aquest, Maria Rosa, és un dels problemes que tu, quan has parlat aquí, el problema aquest de la gent alcalde, el problema de la seguretat, jo...
Jo vaig fer el meu discurs, i no sé si esteu d'acord, jo m'anego't a dir que Girona és una societat insegura, però reconec que hi ha punts d'inseguretat, però això ha passat sempre, perquè el que passa és que abans, segurament a l'època de l'aracal de Nadal, els punts d'inseguretat els haguéssim pogut posar noms i comunoms perquè era una cosa molt més controlada i limitada, i ara s'ha escampat, no?
Home, està clar, eh? Si tu passes per allà, trobes aquella gent desgraciadament tirada al carrer, et genera sí o sí inseguretat, perquè no saps quina reacció poden tenir, però és que no importa, vagis on vagis, jo, per exemple, a la zona de la Devesa, que diries, allà no té per què tenir... Existeix, eh, també, eh? És a dir, te dona aquella sensació... Però tu la coneixes bé, això, aquelles dones? Sí, te dona aquella sensació de dir, segons a quina hora, per exemple, jo no entro o surto del despatx.
Imagina't, i a la zona que jo visc a Fontejau, d'alguna manera també perquè hi ha parts que no estan gaire ben il·luminats i et dona aquella sensació de dir, i tampoc està massa concorregut, és a dir, passen molts cotxes però no gent pel carrer, saps?
Que passa que ara hi ha una cosa, i us ho volia preguntar, no sé si n'esteu al cas, han sortit dos o tres, diguem-ne, xarxes socials, dos o tres contes, deixeu-m'ho dir així, que es dediquen sistemàticament a matxacar les coses negatives, a augmentar-ne la importància o directament a inventar-se en alguna cosa. Mentir. Vull dir, és complicat lluitar contra tot això, no? Sí, és molt complicat.
Et refereixes a comptes concentrats a la ciutat de Girona? Per exemple, sí, sí, era per no fer-ho, vaia, però... No, no, no, és a dir, jo crec que efectivament sota l'anonimat... És molt fàcil. Hi ha un sector de gent que voldria treure profit d'un cert desgast de la imatge de l'equip de govern de la ciutat de Girona.
i que, amb tot el tema de les escombraries a l'esquena i unes quantes coses més, creu que el Rio Revolto pot treure'n un cert profit, fins i tot polític, en la frontera d'algun d'aquests espais polítics de la dreta més radical que estàvem comentant abans. Però no només de la dreta radical. Llavors, clar...
S'ha d'anar amb molt de compte, aquests comptes s'han de neutralitzar com sigui i jo crec que la veritat ha de prevaldre i que generar inseguretat sobre una petita inseguretat que pugui haver-hi a la ciutat de Girona
és suïcida perquè és incremental el clima d'inseguretat i és veritat que respecte a fa 20 anys els espais de presumpta inseguretat han augmentat molt i són més difícils de definir
però que encara no podem pas parlar de Girona com una ciutat insegura. En termes generals, han passat coses que no passaven abans, per exemple...
ús d'arma blanca, o fins i tot hi ha un episodi molt concret en el barri de Font de la Pòlvora, arma de foc, que genera molta preocupació, no? Però això està molt concentrat, és a dir, a Girona o Brucometes no proliferen les pistoles. No, no, no. Per tant, home, jo crec que hem de...
independentment de qui vulgui treure profit de l'actual situació política, els ciutadans ens hem de defensar nosaltres mateixos de la imatge que tenim i que volem tenir de la nostra ciutat. És que és un problema això d'anonimat, és un tema que en el diari havíem discutit molt fa molts anys, de no permetre pseudònims...
primer els articles i després ja les cartes del director i això és un tema que s'hauria d'imposar perquè amb noms així es pot fer molt de mal i és totalment incontrolable i això jo trobo i per això les contes aquestes que s'han creat aquí a Girona dius quin decebrat hi ha darrere perquè a vegades diuen coses autènticament fora de lloc però clar, és que el problema no és solament aquest sinó que ara amb les xarxes tothom s'atreveix a dir qualsevol cosa
Jo, per exemple, al barri de Montjuïc, com he vist que hi ha diversos grups i hi ha algun que diuen que l'altre dia algú va fer una aportació política amb el debat i surt un altre i diu aquest no és un grup de fer política, si vols fer política te'n vas una altra cosa.
Sí que hi havia un nom, però jo no sé ni qui és aquesta persona, però vaig poder dir, escolta'm, dir que no es pot fer política també és fer política, no? Però clar, m'he de discutir amb un tio que no sé ni qui és, que no sé si aquest nom que pengen aquí és el bo o no és el bo, i per tant acabes no fent-ho, però clar, acabes donant espais a gent que va dient vertranades una darrere l'altra, no? I això és un tema que...
que no sé com s'ha de fer, però això el Twitter ho ha enxecat a nivell mundial. No, el Twitter i els grups de WhatsApp. Però clar, ara és un grup de WhatsApp, i això no... I una altra cosa que hauria de dir abans que parlàvem del Geno Carrer, el que sí que està clar en aquests moments és que...
A qualsevol ciutat mínimament gran està ple de gent al carrer. No aquí, eh? Arreu. És un tema... Al dia de dia vaig anar als Estats Units, no? Avui és igual, que allà on sigui... Barcelona mateix. Està ple a Barcelona, però te'n vas a París, te'n vas a Londres, te'n vas a Berlín, allà on vulguis, trobaràs molta gent al carrer. No sé què ha passat aquí, però hi ha un autèntic problema. I, clar, hi ha Girona. Això de la sopa no sé com s'ha de gestionar, però, clar, és un lloc d'acollida, allò de...
de 3 dies ara dius que la gent s'hi fa encrenyar perquè no pot anar enlloc més podeu haver-hi també una part de dones que tenen més complicat de viure al carrer etc, etc i que és
que és un tema que no sé com s'ha de fer, però clar, si ahir es posen d'acord l'alcalde i el subdelegat del govern per treure aquells homes, aquells nois que viuen allà, avui anem de ser on te'ls han portat, això també és un problema d'una opacitat inconcebible, per trobo, perquè clar, és un tema molt temps que dura. Per part de gent que havia fet de la transparència la seva bandera, que això és el...
I el subdelegat del govern que podés pirar-se alcalde, diuen, no. Què dius ara? Ei, no ho sé. Saps alguna cosa que no es pot dir? Ei, que bo. Home, noms n'han sortit, noms n'han sortit. A més, una de les socialistes és de l'eterna, això està va. Però n'hi ha un... A part que en Quim vulgui tornar, que no crec. Només tenia que li oferissin, eh?
De fet, podria dir que alguna vegada li han ofert algunes llistes electorals de Girona. Això segur. Cosa que deixem-ho estar aquí. Sí. Però bueno, ja que has dit el tema, home, sembla que no, les maquinàries electorals s'hi escaparen mai d'on estan en funcionament, perquè estem a 18 mesos de les eleccions i potser una miqueta menys. Hi ha moltes imatges, la de Marc Postió, aquestes coses, això ja és totalment...
el comitè de garanties d'Esquerra Republicana ja va dir que aquell vot estava aquell vot anul·lat per la comissió de garanties que presidia en Josep Maria Aguirre estava ben anul·lat i per tant que em vaig portar també és veritat és tendència de Junqueras aquest noi potser? sí
No, també és veritat que ja es havien preparat bé, perquè ho han publicat diferents mitjans de comunicació, que en els últims dies, a l'espera que això s'hi anava així o no, hi havia hagut 22 altes de gent relacionada amb ell i amb l'arcal.
de Sant Martí i amb l'alcalde de Sant Martí vell que havíem fet, bueno, que és una d'aquelles maneres d'això, aquest és un tema, l'altre l'has tret tu, a veure, tothom està pendent de si la consellera Paneque farà o no farà si tornarà a ser candidata, i jo crec que és el que, hi ha dues coses que mouen tot en aquests moments, una és aquesta i l'altra saber si l'actual alcalde es presentarà Sí, sí L'actual alcalde, si per això no condicionarà pas No
En l'episodi d'Esquerra Republicana, jo crec que s'han tirat un tret al peu tots els que han consentit que hagi crescut el tema Marc Postió,
i el propi Mar Puigstió jo crec que un partit dividit per meitats no pot entrar en la batalla electoral en un intent de dir jo puc ser alternativa em sap greu dir-ho perquè escolta jo tinc amics a tot arreu i en aquest partit també però la veritat és que no ho han fet bé i l'arribada de Mar Puigstió de Tres Cantó
I des del poble veí és una mica estrany. Veí ja hi ha un poble entre mitjans, eh? I diguin que no volia saber res dels actuals regidors d'Esquerra. Això recordo que fa uns anys va passar això i la que es va presentar després no va treure ni un regidor. Per culpa d'una estampeta, curiosament, eh? Ni un, ni un.
Vull dir que, clar, que aquestes coses són delicades per la gent, clar, si tots els que hi són ara no són bons, dius, bueno, tu seràs algú, bueno, clar, el partit ja ho sabem, que els resultats de l'elecció última ja es va veure que hi diuen 50-50, no? Per tant, bueno, que vagin amb compte. Sí. Que vagin amb compte, però bueno. Ara...
ara anava a canviar de tema hi ha hagut un moment que hem parlat de Figueres jo soc de Figueres en Joan l'ha tret perquè ha vingut a dir que no van tenir un museu del cinema que tinguin això almenys Figueres tampoc cal està molt tocada molt, molt buf
La constatació d'aquesta molt tocada va acompanyada en aquests moments d'un fet que jo crec que no és desfavorable, que és que l'actual alcalde té una majoria molt sòlida i molt àmplia i que li dóna marge per fer, per prendre acords, per prendre iniciatives, per acordar amb els governs, per fer alguna cosa...
radical, que canviï la tendència i alhora per intentar tornar a repetir. I res, jo aquest dematí he trobat un moment en el Jordi Puig, que és alcalde de Lledó en aquests moments. Ah, alcalde de Lledó. Alcalde de Lledó, que és un fotògraf molt acreditat i reconegut. Me l'he trobat i m'ha regalat el catàleg de la seva exposició al Museu de l'Empordà
Jordi Puig, no, amb una barra tatxant, és fotògraf, exposició ontològica, retrospectiva, a l'escorxador, 1991-200. L'ha organitzat un museu, però... Està muntada pel Museu de l'Empordà, però està a l'escorxador. Vull dir que a Figueres també passen coses, a vegades expositives, per exemple...
encara no se'n deu haver fet prou ressò però que des de fa unes setmanes i durant uns quants mesos en el Museu de l'I hi hagi la Madonna de Port Lligat és un element positiu que fa que a Figueres no només passin coses negatives sinó que també passin de positives i jo crec que hem de ressaltar les positives per ajudar a redreçar una situació que és
francament preocupant complicada per el tema econòmic sobretot a nivell de botigues tu vas a Figueres i realment el que tu coneixies aquell carrer Girona vas allà i la veritat és que
no, i han intentat coses però per exemple no s'han sortit el famós tema de l'Edison i el paper i el paper del senyor Escudero pel mig que tenen un tir i llavors interessant interessant interessant per parlar-ne suposo que per la ciutat de la gent perquè no acabaran lloc i mira que pas
a Figueres també el cinema a Las Vegas que era un cinema superbonic perquè ho era també hi va durar i això que hi va haver la inversió d'en Ventura Pons en Pau Descans però que no va acabar de collar i mira que realment hi havia moltes coses jo volia parlar és que abans de plegar jo crec que val la pena tractar un tema aterrar de cop
Hem aterrat molt, perquè hem parlat de temes, però aterrar de cop a un tema concret de Girona, que és aquest segon plàtan que ha caigut a la Devesa, just davant del Rosaleda. I molt a prop d'on te va caure el primer. Exacte. Avui surt la notícia que l'Ajuntament diu que si cal tallar més plàtans seran valents.
Jo ja estic d'acord, és a dir, probablement i vista l'edat que tenen els plàtans de la Devesa, algun dia caldrà pensar quins estan condemnats ja a la serra. I avisar la gent i dir, escolta, la vida dels arbres no és... Ineternum. Ineternum. Alguns cauen. Molt bé. Ara, per demanar, per expressar valentia, per tallar...
has de tenir la valentia d'haver fet tot el que cal per cuidar els arbres de la Devesa. I si alguns d'aquests arbres estan caient per sequera i durant mesos i mesos i mesos i mesos no hi ha hagut aigua a la Devesa, hi ha un problema. D'una manera no explicada. Però hi ha un problema, per tant. És a dir, crec que cal passar el platet de la balança i dir, escolta, d'acord,
Si voleu tenir arguments per haver de tallar...
Carregueu-vos d'arguments per treballar, per impedir de tallar el màxim número possible d'arbres. És una bona reflexió. És una molt bona reflexió. Deixeu-me-li dir una cosa a la Maria Rosa, perquè la Maria Rosa, que sempre parla molt avui... Ah, no, jo ho he trobat molt interessant, eh? Perdoneu. No, no, no. Però de cara a la setmana que ve esteu fent una cosa que me l'hauràs de dir, perquè jo no sé ni com es pronuncia, eh? Premis que...
Crac. I què són els premis? Crac. Crac amb G final. Amb G de Girona, clar. Perquè la pronunciació ens ho permetia. De fet, des de la càtedra d'emprenedoria de la universitat i l'AG es va considerar la importància de poder premiar
o donar valor a aquelles empreses que en un moment donat porten 3 anys de vida i que ben segur estan en aquell moment de dir continu o no i per altra banda tots aquells plans d'empresa que sí o sí estan fets i que no han sortit a la llum per un problema de finançament per què? per donar valor a aquestes dones que tinen a davant els seus somnis o la seva espertesa
professional per realment generar economia i jo crec que sempre donem premis a persones que ja han tingut una trajectòria però en canvi no donem els que tu has dit que potser no tenen un nom molt espectacular però realment en formen part
I jo crec que això serà també un inici perquè realment la gent s'envalentoni o confi que encara que no sigui un nom important pugui realment tenir... Això serà la setmana que ve, eh?
serà en l'edifici Monturiol en l'auditori en l'auditori Gifra del senyor Gifra però feu uns premis que estan molt bé perquè feu que la gent se'ls guanyi perquè el que heu fet és una obertura i s'han presentat gent amb les dues categories dels quals n'han sortit tres finalistes que seran allà davant els seus projectes i que serà la gent els que els votarà seran els espectadors els que estiguin allà que donaran el premi és a dir, no
No algun jurat, que sí que ha hagut el jurat previ per dir d'allò, si és que aquests són els feministes. Sí, perquè en unes en vien presentat 24, en l'altre menys, però en unes vien presentat 24... Però després l'important és que qui estigui escoltant com ho defensen sigui realment qui valui... Per tant, es tracta de premiar la valentia de l'arrencada, no l'èxit consolidat. Correcte. L'èxit consolidat.
ja ho sabem, ja ho hem viscut hi ha gent que ho té tot i en canvi aquells que comencen i potser estan
a punt d'acabar o de caure o d'aixecar-se definitivament i arrencar fort, doncs val la pena, no? I crec, perdó, i crec que és molt important perquè totes aquestes noies que ara surten de la universitat, que tenen idees, que potser no es plantegen muntar el seu projecte, doncs realment s'hi puguin emmirellar. Jo crec que això...
és important perquè és com aquest esgró sí que em veig capaç de pujar-lo i en canvi si m'embes un que està dalt de tot dius uf fins que hi arribi ara fer una cosa una mica anteperiodística ens queden 30 segons i li preguntaré a en Joaquim Nadal que d'aquestes coses hi entén una mica hem de patir perquè ahir la Comissió d'Urbanisme va frenar la part del campus de Salut de Salt dient que són papers i que no hi va parlar no hem de patir gens i jo crec que
En teoria, Salt ho tenia millor i més avançat que Girona. Girona ho té aprovat, però té un problema a resoldre. I té que passar per una segona aprovació a la mateixa comissió. I en canvi, Salt, quan hagi resolt aquestes qüestions, ho tindrà arreglat. Quedem més tranquils. I amb això acabem la tertúlia, perquè han arribat a les 11. Moltes gràcies, Maria Rosa, Joan, Joaquim, i a tots vostès demà hi haurà tertúlia a les 10. Ara són les 11.