Notícies en xarxa. Bon dia, són les 10, us parla Maria Lara. En mobilitat matí complicat a les carreteres a la P7, dos accidents dificulten la circulació, congestió per una banda entre Martorell i Castellbisbal, en sentit Tarragona i també entre el Papioli i Castellbisbal, sentit Girona. A banda també un vehicle alboral a l'altura de Sant Cugat del Vallès provoca lentitud en aquest punt.
A la P2, a Cabra del Camp, una altra avaria talla un carril i provoca retencions. I també a la B20, a la ronda de dalt, un accident talla un carril i provoca també cues importants direccions de Trinitat. Un altre accident talla la C55 entre Sant Joan de Vilatorrada i Callús en els dos sentits de la marxa. I finalment, pel que fa al servei ferroviari, resisten encara retes als trens de la línia Lleida-San Vicenç de Caldès per una incidència en la senyalització a Valls.
I també l'alta velocitat entre Barcelona i Madrid pot patir de mores per una altra incidència a les estacions del Prat de Llobregat.
I seguint pendents de les pluges que la borrasca Regina està deixant al territori i que poden superar els 200 litres per metre quadrat en 24 hores, sobretot al nord-est del país. Protecció civilment activa la prealerta del Pla Inuncat i els bombers han atès des de les 10 de la nit i fins a les 7 del matí un total de 28 avisos, mentre que el 112 ha rebut també un total de 100 trucades des que va començar l'episodi. Ima Soler, subdirectora de Coordinació i Gestió d'Emergències, n'ha parlat avui a la xarxa.
No tenim una previsió que ens indiqui nivells molt alts ni tenim incidències amb molt alt número en aquests moments. Amb tota la nit i el dia d'ahir hem tingut 100 trucades al 112. Per tant, ens mantenim en aquest estat i anem fent seguiment. Les acumulacions més destacades s'han registrat a Viladrau, a Osona, amb 93,6 litres per metre quadrat.
I el conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, ha anunciat 21 nous engles positius de pesta porcina africana, un dels quals s'ha trobat a Sant Just d'Esverforra, del ràdio inicial de Sardanyola de Vallès. La detecció d'aquest positiu obliga, per tant, a incloure aquest municipi també es plugues de Llobregat a la zona del risc. Amb aquests, el nombre total de casos s'enfila ja als 216.
I els Mossos d'Esquadra apunten que la mort de cinc joves en una zona de trastes d'un edifici de Manlleu el passat 16 de febrer va ser accidental, probablement per l'incendi d'un matalàs iniciat per una borrilla. Els joves no van morir cremats i es trobaven en un traster diferent d'on es va originar el foc. Les autòpsies no han detectat indicis de criminalitat ni cremades i tampoc es van trobar accelerants ni senyals d'explosió.
I els Mossos també han detingut a Ripoll un home de 30 anys sense antecedents per una presunta agressió sexual sense penetració amb violència i intimidació. L'Ajuntament ha condemnat rotundament aquesta agressió i ha convocat, de fet, una concentració de rebuig avui a les 8 del vespre a la plaça major del municipi. I això és tot fins aquí a les notícies en xarxa.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La gironina.
Vols descobrir les noves veus de la lírica catalana? Vine a la quarta edició del concurs de joves cantants, l'espai en què el talent emergent de l'òpera pren el protagonisme. Vine el dissabte 7 de març a l'Auditori Viader de la Casa de Cultura de Girona, amb entrada gratuïta.
I aquest any, amb una novetat, el Premi del Públic. Vine, escolta, emociona i vota la teva actuació preferida. L'endemà, el diumenge 8 de març, al Centre Cultural La Mercè, lliurement de Premis i Recital amb els guanyadors i guanyadores.
No t'ho perdis! Viu la música, viu el talent, viu el concurs de joves cantants de Girona. I recorda, aquest any podràs votar i convertir-te en jurat en el Premi del Públic. Organitzen els Amics de l'Òpera de Girona i l'Associació Catalana de Professors de Cant.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina.
La principal de Girona FM, el programa dedicat al món de la sardana i la copla. Cada setmana, Montserrat Joventeny ens porta a l'actualitat, la història i la gent de la dansa catalana a les comarques gironines i al conjunt del país.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit.
Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM, la gironina. Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona.
Girona FIMA.
Bon dia, arrenquem un dia més aquí la tertúlia de Girona FM, avui som 6 de març i per tant divendres acabem la setmana que fem el relleu avui en en Jordi Grau, però com sempre que fem la tertúlia tenim aquí tres veus que parlem de Girona, parlem de coses que afecten la ciutat, de moltes coses que hi ha previstes també, perquè ara fèiem una pretertúlia on hi ha una agenda aquí que no ens l'acabarem i per tant passem ja directament a presentar els tres convidats d'avui. Neus Vila, benvinguda.
Hola, bon dia, gràcies. Professora de l'UDG, emprenedora també, moltes coses. Al seu costat, Josep Prat, advocat. Molt bon dia. Encara que ho deia, feia ara un temps que no queixaven les agendes. Agendes judicials i events i cosetes, no us he pogut acompanyar, però content de tornar a estar aquí amb tots vosaltres.
Doncs va, som-hi. I tanca la taula. Sílvia Castelló, de costura, benvinguda també. Què tal, bon dia. Pep, escolta una cosa, jo també fa un parell de mesos que no venia i sempre hem de coincidir aquí i avui també. Sí, heu coincidit un parell de vegades? No, més, més. Sí, sí, coincideix. És normal, eh? Amb la Neus no havia coincidit mai. Amb la Neus sí, amb la Neus ens vam conèixer aquí a la ràdio. A nostra relació, súper, com està la ràdio. I de veritat que va molt bé.
Això la gent no ho veu, però s'han agafat de la mà, quan han dit això. Que no hi hagi males interpretacions, però puc agafar la mà tant de la Sílvia com de la Nil. Oriol, és una mà d'amistat, perquè som dels primers tertulians, la ràdio té 6 anys, i des dels inicis qui som, i coincidíem pràcticament cada 15 dies. Sí, sí, la verenya època que vam coincidir molt. Per tant, ens agrada, la ràdio també ajuda...
a crear aquestes connexions. Va, doncs parlem de ràdio. Aprofitem, Neus, va, que tu aquesta setmana, també aprofitem per fer una maqueta d'autopromo, que diem, perquè la Neus fa un programa, que és Dones amb Talent. Com va el programa? Com funciona? Doncs la veritat és que jo estic supercontenta, perquè remut, igual que rebem, com a equip de ràdio...
moltes comentaris dient, uau, quines entrevistes, dones que en el seu entorn més professional o privat sí que eren conegudes, però més enllà del seu sector potser no, i fins i tot algunes que mai havien estat entrevistades i això també els ha empoderat a seguir.
Llavors, la veritat és que estic contenta, tenim els 14 programes d'entrevistes amb dones gravats i a Mantena ja n'hi ha 4, la setmana que ve farem el cinquè i tant a Youtube, Spotify com evidentment a la web de la millor ràdio del món, la ràdio que es fa amb el cor, que és Girona FM, doncs tenim seguidors i sobretot el que a mi m'agrada molt és aquest
aquest retorn, aquest feedback que homes i dones, perquè l'idea és que entrevistem a dones amb talent, i la Silvia ho sap, hem de potenciar aquest lideratge femení en femení, però també hi ha molts homes que ens escolten i que opinen, que envien missatges i diuen, ah, doncs mira, m'ha agradat aquest tema, i comencen a sortir fins i tot.
algunes connexions, com potser fa sis anys dèiem que havia començat la connexió entre en José Maria i jo. I estic molt contenta i, sobretot, molt agraïda la confiança de la ràdio que tu dirigeixes. El programa que està funcionant i que en tot cas n'hi ha de cares a la prèvia del 8M, no? Doncs convidem a tothom que ens escolti, doncs també a recuperar els programes a través de la web de genofm.cat, que són entrevistes, expliquem-ho bé, entrevistes en profunditat, d'uns 25 minuts aproximadament. Correcte.
a dones que expliquen una miqueta la seva trajectòria vital i la seva trajectòria sobretot professional. Per tant, una miqueta encaixa perfectament amb el que es demana sempre amb el 8M, que és aquesta igualtat d'oportunitats, aquesta igualtat de tracte i aquest empoderament que deies tu de...
de les dones, veurem aquest diumenge què passa, perquè clar aquest any cau diumenge, és una miqueta estrany no sé si participareu d'alguna manera o no tu també és òbvia que tens, clar, que tens el grau d'impostura moltes dones, en aquest cas que hi tens tu
Estem envoltades de dones i jo estic allò constantment, el 10% també m'agrada molt, aquest 10% d'homes que estic envoltada, però sí, jo soc molt partidària, aquell dia justament, el ser diumenge tinc un tema familiar i és impossible, no participo cap dia però ja de cada any...
o en conferències, o en estar al voltant de les dones. El que passa és que jo soc molt fan d'estar els 365 dies, no?, ens en recordem d'aquestes dones, d'aquest entorn, d'ajudar-les, i a mi em passen coses com superadiari, que una noia que té 18 anys que ha pensat deixar la carrera perquè creu que és un desastre, i no sé què, i és com, bueno...
per mi és aquest, no? També una mica això seria com un petit exemple d'aquest acompanyament també, no? De dir ei, respira, una abraçada, aixeca't, ningú et jutja, segueix, treballa i endavant. És que jo crec que aquest...
Aquest seria com el millor, per mi, aquest acompanyament, aquest 8M, aquestes dones, i també, per suposat, també si ve un noi també hi està, que també es creu un desastre, perquè en aquestes edats a vegades se senten com, o tenen un ego molt alt o el tenen superbaix, eh?
Però bé, en tot cas, en tot cas, per suposat, apostar per les persones. Sí que sembla que aquest any és un vuitema. No sé si més la sensació, potser perquè cal un diumenge o potser perquè l'actualitat també va a un ritme molt, molt, molt endimoniat, però que potser més descafeïnat, potser cal tres anys a nivell d'opinió pública. Ahir va haver-hi l'acte institucional de vagaria...
entre que hi havia Diputació Generalitat, Consell Comarcal l'Ajuntament farà actes també aquest cap de setmana però vull dir que la sensació una miqueta potser ha passat una miqueta més o potser perquè ja ho donem tots més per suposar no ho sé que volem que cal reivindicar aquesta igualtat a veure jo penso que cal seguir malauradament encara cal seguir perquè sabem les dades no?
També cada vegada potser hi ha més homes que entenen més aquesta reivindicació que fem les dones, que al final jo penso que és posar en veu pública el que és aquest pacte de la sororitat, el que és aquest llegat i aquest patrimoni històric que tenim de les dones, sobretot en el món professional...
i per tant aquest acompanyar que comentava molt bé la Sílvia és importantíssim que ho fem però que ho fem totes les persones per tant jo penso que el diumenge sí que hi ha alguns ajuntaments que potser pel fet de ser diumenge han aglutinat diferents actes i aquí si em permets Oriol diré que Vilavareig ha fet una jornada amb tres actes i l'acte central és el Destí de les Violetes on a l'Associació de Dones Emprenedores hi participem fent aquest teatre solidari
I per tant jo penso que al final ha de ser això, aquests 365 dies, hem d'anar dient a veure, no volem igualtat, volem equitat, volem oportunitats, i que les noies joves, que encara tenen amb els seus patrons de conducta, creences, que moltes coses no les poden fer perquè és més difícil quan ets dona,
que la societat que els acompanyem vegin que això està canviant però que no està tot fet però és que la feina l'hem de fer junts m'agrada a mi sempre parlar de l'abraçada de generacions, ho ha de fer la gent gran i ho ha de fer que ja està jubilada i que ha de donar aquests testimonis i dir vinga a mi em va costar molt però jo vaig fer alguna cosa perquè avui sigui més fàcil per mi o perquè sigui més fàcil per les nostres filles o les nostres netes, llavors jo crec que és un treball de formiga vermella de tota la societat correcte
Sí, per posar una miqueta de punt masculí en aquest debat que esteu tinguent. Aviam, jo crec que... I sí que és veritat, Oriol, que jo, per exemple, evidentment saps que és el 8 de març, el dia...
Però sí que és veritat que no he notat tanta difusió, inclús ni en xarxes, ni de forma publicitària, anuncis, quan abans potser sí que n'havia vist més. Això també és veritat que, quan ho has dit, he pensat, ostres, té raó, té raó, no he vist tanta difusió com en altres vegades. Després, però jo també soc de l'opinió que la societat realment...
Ja està canviant, està canviant molt. Jo almenys ho veig amb la part del meu despatx. Nosaltres al despatx tant tenim noi, tenim advocats com tenim advocades. Les últimes incorporacions són dues advocades.
Al final, i quan parles amb aquesta gent més jove, de perfils de 25, 26, 27 anys, ja tenen el seu ego en el sentit que són capaces de fer tant i més que qualsevol altre. Jo no hi estic veient tant...
Fa uns anys enrere podríem dir que sí, però ara en la societat actual, ostres, jo veig que, almenys la gent que jo tinc en el despatx i la gent que jo m'he comunicat més, inclús, mira, vaig estar en unes jornades al col·legi Les Alsines,
que vam anar a fer una xerrada sobre sortides professionals i, ostres, se'ls veien molt actives, se'ls veien molt empoderades, se'ls veien molt que, coi, que volen arribar lluny i que tenen intencions d'arribar lluny i que no veig que hi hagi un mur aquí davant diferent dels del sexe masculí, per dir-ho d'alguna manera, que tenim que superar tots. Al final és trobar feina, és trobar una bona feina, és tenir uns bons ingressos,
I ser feliç. I ser feliç a l'hora d'anar a treballar cada dia al dematí. Exacte. Això és l'important, eh? Que no és fàcil, que no és fàcil, perquè tots coneixem gent que tenen carreres, que han estudiat el que els ha agradat i estan fent coses que no té res a veure la seva carrera. Però bueno, al final també són oportunitats a la vida. I tant.
Sí, i aquí és un que podríem parlar, una paraula que la Sílvia i jo sempre compartim, que és el propòsit. És a dir, hem d'ajudar els joves, i potser l'edat més complicada seria dels 14 a 15 als 25. Si el cervell, diu en neurociència, que la maduresa no arriba fins als 25 anys, tot i que la majoria d'edat es diu 18, però no és fins als 25 a nivell biològic, jo penso que són aquests 10 anys que hi ha molts canvis hormonals, físics, de decisions, moltes decisions que han de prendre,
I aquí és on l'acompanyament de tothom, evidentment, l'entorn familiar, però l'entorn social, l'entorn, evidentment, escolar, aquí és on jo crec que marca un destí o un altre. Però tenim un problema, comença a ser endèmic, quasi, quasi. Tenim molts nens, amb edats d'aquestes que parlaves tu, amb famílies separades, divorciades, que un pensa una cosa, l'altre pensa una altra, i això fa molt de mal, eh?
Això fa molt de mal. Sí, perquè estan com molt perduts. Estan molt perduts. Quan estan perduts no troben un referent. No troben ni el referent del pare ni el referent de la mare. S'agafen el referent d'un amic. Si és un bon amic, perfecte, fantàstic, però tampoc està madur perquè sigui el referent. Però si agafen un mal amic, tots sabem el que passa. Jo que porto temes de menors als jutjats, tenim famílies molt bones de Girona,
amb problemes, problemes, problemes judicials, eh? Jo crec que aquí hem tingut, o sigui, és superimportant, de fet es veu, jo a l'escola em passa, quan jo dic entre els profes, dic, mira, aquí tenim una noia, aquí tenim un noi, que els pares han fet els deures, no? I que deu ser un entorn estable, segur, no? És evident que a totes les famílies hi passen coses i, mira, cadascú s'acaba...
tenint o d'això però és tan important aquest noi, aquesta noia que tingui aquest equilibri emocional que el pare i la mare vagin allà mateix que tinguin el mateix propòsit que vagin allà mateix i que tinguin ells aquesta seguretat perquè si no estan molt perduts
I si tens l'ajuda del tutor del col·le, que és on te passen més hores, encara millor. És genial. Això és fantàstic, que és el que tenen alguns col·legis. No tots, però molts col·legis tenen la figura del tutor. És superimportant, perquè de vegades... És com que estan molt perduts, tenen dubtes amb tantes coses, que no vol dir que d'això, sinó senzillament que estan passant per aquest moment, però que no vol dir que facin tot això, però tenen com aquesta mena d'insegurdat, i de vegades...
Si no els acompanyes una mica amb aquesta maduresa que sí que tenim nosaltres, mira, no, això que t'està passant, no li facis cas perquè això són dos dies i ja hem passat d'això. Per tant, també aquesta calma i aquesta seguretat de vegades, dius que no.
Com a pares, jo m'he trobat vegades, mira, no, doncs això no, això no, però com a educadors també m'adono que no troben el propòsit, o sigui, a mi m'agrada tant, o sigui, és que no sé com explicar-ho, però m'agrada tant quan m'adono que aquella persona ha trobat el seu camí.
sigui en el sector del textil, sigui en el d'allò, ha trobat la seva motivació. La veus que comença el setembre, allò a estudiar i tal, i com prudent. A més a més, tenim alumnes que estan molt malament. Nosaltres tenim alumnes fantàstics, tots amb ganes, però hi ha gent que tenen molts problemes mentals, etcètera, i per tant,
Nosaltres intentem acostumar a tenir com un espai, un entorn de pau i calma, que allà tu estàs allà, i a poc a poc. I els veus el setembre que diu, no, perquè m'angoixo molt, tinc atacs d'angoixa, i ara tinc no sé què, i tal. I després, quan per Nadal, sempre en tinc algun que em diu...
Mira, que sàpigues que ja no em prenc. Fantàstic, ja està. És que jo ja em dono per satisfeta, no? I quan vaig és que van trobant el seu camí i aquell que es creia el desastre acaba muntant una marca i el que no t'esperes menys acaba fent no sé què i estic treballant a tal empresa i estic tan feliç i estic vivint en un piset a Barcelona i he creat això i tal. Uau, que bé quan trobes el teu camí, el teu propòsit, perquè costa molt.
Aquest és on hem començat parlant del 8M i hem acabat derivant amb la gent jove, que un dels problemes precisament és aquest augment de diagnòstics, per una banda, però també de casos, evidentment es diagnostica més que abans també temes de salut mental, que és un dels grans reptes que està clar que hi ha amb la gent jove, que és el tema de la salut mental, la gent jove, i no només la gent jove, evidentment. Agrava dir-ho, eh? I després, per altra banda, també, i lligant-ho amb el 8M, això també...
Tot això que diem també contrasta amb segons quins estudis, segons quines enquestes, que identifiquen un augment també de masclisme, un augment d'actituds més de superioritat, d'actituds una miqueta més que semblava, no?,
aquests últims anys, això que deia en Josep, la sensació que ja es donen per fetes moltes coses i potser no ho estan tant. Per tant, no sé, vosaltres també ho detecteu en els vostres entorns, el tema de salut mental ja hi hem entrat, però també aquest tema d'un cert ressorgiment d'un determinat tipus de masclisme que semblava que havíem anat erradicant aquests últims anys.
A veure, no podem posar els joves tots al mateix sac, no? I encara que tinguem joves amb edats universitàries, jo els tinc a la Facultat de Turisme i a la Facultat d'Econòmiques, i hi ha persones amb diagnosi de segut mental i n'hi ha que no, però jo també penso que si ens fessin ara un test a nosaltres, segur que ens trobarien algo. Ens trobarien algo a tots, el que passa que abans no els feia, perquè tots tenim coses, no? I per tant, aquí hem de fer un esforç com a societat
de no jutjar, de no etiquetar al contrari, d'ajudar perquè aquestes persones no és fàcil i moltes vegades queda gent aquí sí que dono't una llança de dir la Universitat de Girona és una cosa que té molt, molt cuidada que altres universitats no tenen per tant, jo sempre defensaré la universitat primera perquè és de casa de Girona però realment ho tenen molt bé aquest acompanyament des que comencen fins que acaben a qualsevol grau universitari
Però sí que és cert que a vegades hi ha alguns comentaris que dius, però ara les noies s'han tornat més masclistes? O què passa? Perquè a vegades és allò de, no, no, que m'amanin, ja va bé. I a vegades hi ha alguns comentaris, i tenim enquestes que hem vist resultats, que hauríem de mirar, suposo, també els entorns personals i familiars. Jo crec que la base al final són els valors que fem a casa i l'acompanyament, evidentment,
de l'entorn, però sí que a vegades veus són aquests extrems que veus a vegades i dius ui, perquè a mi m'agrada molt fixar-me, escoltes i dius, aquestes converses no crec que siguin molt entre cometes normals en aquestes edats què està passant i llavors mires en aquestes i dius
hi ha llum taronges a vegades sí, hi ha alguna llum taronga amb això jo crec que jo estic envoltada de dones, repeteixo i a mi m'encantaria que a costura vinguessin més homes sempre ho he dit, jo sap que absolutament tothom no, perquè les dones han d'entrar jo vull que entrin homes també
Jo crec que, no sé, com explicar-ho amb carinyo sense que ningú s'ofengui, que estaria molt bé parlar de les persones, perquè també em trobo amb homes, nois, que se senten fatal perquè som unes dones tan uau que és com...
No per elles, sinó perquè potser també hem de mirar-nos, que no ens estiguem tractant amb una superioritat nosaltres perquè ara d'allò. Per tant, jo aquí penso que estaria bé que cadascú de forma individual també tingués en compte de tractar les persones.
com a persones, com a tal ni per edat, no ets una persona i tens la dignitat de persona, tens una ànima, tens uns valors i tal, i et mereixes tot el respecte del moment tant com pensis però clar, jo ara el que no voldria és que jo tinc dues filles, però jo tinc un fill jo el que no voldria és que en Carles tingués una autoestima pel terra perquè les dones no, tampoc, o sigui, jo per suposat, dones a tope i els homes també, per suposat
Hem de deixar clar, jo penso que és complicat, però no hi ha persones més importants que altres. Hi ha càrrecs més importants, hi ha responsabilitats més importants. I penso que aquesta és una filosofia, una idea que se'ls ha de fer entendre des de petits, perquè quan aquestes persones liderin les empreses al futur, ja vagin amb aquesta idea que com a persones som totes iguals, el que passa és que hi ha càrrecs diferents.
Però això és un problema, ja potser endèmic, que tenien en moltes empreses. Jo quan faig formació per a les empreses i diuen, no, és que com, el jefe és superior a mi, no sé què, no, no, no, no és superior a tu, té un càrrec més superior a tu. Però no és més ni menys, no? És un treball també de treball d'autoestima i de treball de gestió emocional i d'autoconeixement, perquè és que si no és quan després les frustracions no se saben gestionar. Ara tinguis 18 o en tinguis 64, perquè ho veig, som diferents edats...
Ara que ho hagi parlat amb Pep, vull dir una cosa. No, ara ja estava pensant, estava pensant tot això que estava dient, i a mi encara...
Bé, ara, em crida l'atenció encara que, jo què sé, el fet de... Ara ho has dit tu, eh, Neus? Has dit... Has parlat en femení, d'acord? Com si els homes haguéssim de parlar en femení. O que se'ns... Hi ha gent que ho fa, eh? Hi ha gent que... Totes les que som aquí i està ple d'homes i de dones i dius, aviam, no, no és per res, però...
totes és femení. Tots. Però jo he dit totes les persones, jo. Sí, sí, no, no, no, m'has fet pensar, m'has fet pensar en llocs que sents que hi ha gent que parla en femení per, com si volgués, això que dius tu, no? Ara m'he anat una miqueta a lo que estaves dient...
Tu, Sílvia, de, ostres, hem arribat a un extrem, que dius, per què hem d'arribar a aquest extrem? Per què hem hagut d'arribar a aquest extrem de parlar en femení quan hi ha nois i noies, homes i dones?
tota la vida, no perquè s'hagi fet tota la vida, també és veritat, però ens podem dirigir a les persones parlant-los-hi amb el seu gènere masculí o femení, que tenim molts altres problemes, eh? Aquella gent que no se sent què, i això també, bueno, no ho sé, poder digueu-me radical en mi, eh? Però jo soc de fotre-les una bufetada.
Així de clar, jo dic així, però... Aviam, això és una cosa que em sembla molt bé que pot arribar a passar. I que serà un problema o és un problema actual. Però és que ara l'altre dia els meus fills me deien, papa, hi ha gent que se sent gos, i gat, i ocell. I jo m'ho vaig mirar i vaig dir, perdó, on estem? On te va el món? On te va el món? Què els hi passa a aquesta gent? Que no han tingut pas.
Jo crec que és la reflexió que vam fer tots quan va sortir ara fa uns 15 dies, aquestes trobades per TikTok de gent que se sent... On està el límit? On està el límit? El que hi havia és... També jo crec que aquí hem d'acabar separar una miqueta el xou per atendre'ns a les xarxes socials perquè feien quedades però que hi anava gent a veure el què però no hi havia ningú que se sentís així. Perfecte. Jo crec que també el programa és que s'acaba fent de casos molt puntuals, s'acaben generalitzant o s'acaben tractant com si fossin
I volia arribar aquí. I volia arribar aquí, eh? Volia arribar a les xarxes socials. Perquè les xarxes socials jo crec que han fet molt de mal. Però molt de mal. Tant...
pel gènere masculí com pel gènere femení quantes a la nostra època per lligar amb una noia tu havies de currar avui només tens d'obrir el mòbil i pots veure de tot i més hi ha 30.000 aplicacions pots veure de tot i més no has de fer res per tant una miqueta també és allò que tu deies ja em va bé trobar un noi o ja em va bé trobar una noia per internet mira
Sí, més fàcil. Més fàcil, no deixo fer. Saps? Al final és la personalitat de cada persona. I jo torno a anar allà on hem estat començant al principi parlant. La família, el tutor, l'entorn, els amics, i per això tenim que dir que no. Perquè quan veiem que no estan en bones relacions, els hi tens que dir que no. O tens que impedir que passin coses. Doncs com a pare ho hem de fer-ho. És la nostra responsabilitat emocional també. De que si veus una cosa que veus que no va bé tallar-la.
bonisme i de tot, tot no passa res i tal, no passa res, no, o sigui, sí que passa hi ha coses que és, no, això és una injustícia, això no està bé i d'alguna manera com a societat penso que tenim com aquesta doble no sé, potser la nostra generació mira, us he de dir el que anava a dir abans la nostra generació no sé com era però la que ve ara crec que serà més autèntica que no pas nosaltres
Perquè potser, no ho sé, potser la que puja... La que puja? O la que ja té cap als 30 anys. Jo hi veig diferències, eh? Oh, sí, hi veig diferències. Perquè nosaltres ja som de generacions diferents, malgrat que... Però jo us he de dir que hem de tenir esperança. Perquè ja... O sigui, ho dic perquè sovint parlem que si els joves, que si tal i que si qual...
I jo, almenys jo, en tinc alguns al meu entorn, per suposat els meus fills o a l'escola mateix, que tu podries dir, ui, és que es dediquen a la moda, que són uns flipats, que no sé què i tal, i veig nois i noies tan macos que penso. Uau, uau, que bé, que bé, saps? O sigui, quins valors i de vegades com molt més ferms que no pas nosaltres, que potser també ho canviàvem.
No ho sé, eh? Però a la nostra generació també hi havia d'aquests més actius, més... Entèn-me. Vull dir que... També és fins a un cert punt normal que la generació gran no entengui la jove i els hi passarà... Per suposat. Fins que hi hagi aquells punts de connexió, no?
Això ens passava nosaltres amb els nostres pares i ens passava amb els nostres fills. Això és una mica llei de vida. Fins que arriben potser aquesta maduresa més emocional als 25, que és que està estudiant a nivell de servei. Però jo tinc, evidentment, esperança, no la perdrem mai, Sílvia, i farem el que sigui com a adults. Penso que ho hem de fer com a societat, més enllà que siguem educadors, que siguem advocats, que siguem periodistes o el que ens dediquem. Sí.
Però sí que, per tocar una mica el punt que comentaves tu, és a dir, ja no són les xarxes socials en si que ho és molt, és tot aquest món frenètic, és tota aquesta rapidesa que fa primer que no sàpiguen què vol dir la paciència, que no sàpiguen què vol dir la gestió de la frustració, la capacitat d'esforç i que amb una tecla
A mi m'ho solucionen pràcticament tot. I que a nosaltres això no. I per tant, el servei dels joves, si no hi hem posat com a pare, mare i com a escola altres fonaments, van amb el model pilot automàtic tot el dia. Aprofilem ara que parles d'escola per introduir també un tema. Abans de tot, la Sílvia ha arribat molt justa però ha arribat molt contenta. Sí. Per què? Sí.
Això és habitual, arribar justa i arribar contenta. Bueno, hi ha dies que no he estat tan contenta, però ara sí. Explica, explica. Música, música. Ha estat un viacrucis, ara que s'acosta a Setmana Santa. Ha estat tremendo.
Però, bueno, que ja podem confirmar i podem anunciar que al setembre començarem a costura, a salt, començarem el cicle mitjà en confecció i moda i el superior en patronatge i moda. Felicitats. Super, moltes felicitats. Després de 15 anys, estava embarassada en Carles i, bueno, us hem atrallat a tots, tots aquests anys, també és veritat. Què vol dir això?
Què vol dir això? Vol dir que per primera vegada segur que a Catalunya, o sigui, nosaltres tanquem el cercle. Tot ara. O sigui, és molt xulo perquè ahir me'n vaig adonar. O sigui, nosaltres per suposat fem formació transversal, vol dir, d'una peça de roba, fem des de l'origen a la material tèxtil fins a la venda del producte,
Però també hem tancat el cercle amb les persones, perquè comencem a partir dels sis anys que poden ja manipular i agafar amb tisors de mans i tal, i cosir a màquina, comencem a fer formació a partir dels sis anys, extraescolars, casals, aniversaris, joves també, tots els grups de joves fantàstics, amb el cicle mitjà i el superior hem tancat aquest forat que ens quedava, perquè recordeu que ja tenim el grau universitari a Meram i l'UDG,
i després fem formació en empreses i fem formació per adults per tot tipus de persones especialitzats i després això la part d'escola, després tenim tota la part social amb la fundació que portem amb totes temes projectes també per joves per immigrants, etc. Llavors és com, estic supercontenta perquè ahir me n'adonava, hem tancat aquest cercle. Això vol dir que ja obrireu inscripcions perquè a partir del curs que ve qui vulgui fer formació professional
que és una cosa també cada vegada més en valor, la formació professional. També fem un programa aquí que es dedica sobre això, sobre l'EFP. Per tant, qui vulgui fer... He de venir no sé quin dia. Per tant, qui vulgui fer FP del món del tèxtil, ho pot fer a salt. A salt.
A partir del curs vinent. Nosaltres ara ja ho anunciem en breu. Estem supercontents perquè fa molts anys que teníem nois i noies que ens anaven d'això, que ens anaven preguntant. Ara finalment ja podem dir-ho. El cicle mitjà és de dos anys, el cicle superior també. Per tant, tenim les dues modalitats. A més, som bastant garrers perquè hem començat amb els dos. O sigui, ja era prou complicat i va ser com va levar.
ens van donar l'opció que sí que era viable pels espais i d'això i molt contents perquè al final les empreses estan super contentes perquè tindrem professionals del sector del textil que és molt i molt important o sigui els universitaris els dissenyadors els que fan tecnologia els que fan innovació és molt important però
Tant o més important és tenir aquesta part, aquestes persones, que siguin feliços cosint, fent patronatge, fent confecció, muntant projectes, estan en tallers, etc. Jo us he de dir que hi ha, jo veig moltes noies, molts nois, que són feliços cosint, és que jo vull cosir. L'altre dia una noia em deia...
que ella volia ser, us en recordeu, aquests documentals que fan de Dior, que hi ha unes mans que cusen, no sé si n'heu vist mai, jo soc jo, que els veig tots, que fan unes mans que cusen i que estan a Dior i tal, i jo vull ser aquesta, i dic, guai.
Una costurera d'una gran casa, no? Que bé que tinguem nois i noies que siguin feliços amb això. Per tant, aquí una mica també el que deies tu, Oriol, deixem que es dediquin a les coses que siguin també simples, a la cuina, a la fusteria, a la mecànica, a la costura, al patronatge...
Per què no? Si som feliços. A més, és que és supernecessari. Està molt buscat. A nosaltres, moltes empreses ens truquen dient això. Ei, que necessitem professionals que tal. Teniu patronistes, teniu noies que vulguin fer confeccions, necessitem fer prototips. Tant empreses petites com grans. Superbé.
Moltes felicitats, evidentment, i això ho lligo amb una cosa que parlàvem abans també en Josep, que deia que feu també unes jornades de suport, d'assessorament, precisament als nanos que porten d'anar. El Col·legi Benlloc i les Alsines, una de les jornades que fan és aquesta jornada d'orientació universitària i professional, en la que hi van professionals, i avui és a Benlloc, per exemple. Ara aquest dematí...
Hi ha en Joan Roca amb una sessió introductoria que explica una miqueta de barra a fàbrica de somnis. El tenim allà benlloc explicant als nois de batxillerat, de primer i de segon de batxillerat.
doncs una miqueta la seva trajectòria, i després aquesta tarda tenim, això dura fins a dos o tres quarts d'una, i després a la tarda hi ha tot de taules professionals, que avui la Neus també està en bona d'elles, en la de l'àmbit social, però bueno, explicant una miqueta dintre de cada àrea de batxillerat, doncs possibles sortides professionals que es poden trobar
els alumnes de batxillerat, o els estudis que estan fent, allà on te poden arribar. N'hi ha molts que... N'hi ha alguns que saben el que volen, la majoria no saben el que volen, i això de poder tenir professionals que et vinguin a explicar, doncs, si ets periodista, que si ets advocat, que si ets metge, que si ets psicòleg, que si ets el que siguis, doncs, poder-ho explicar als alumnes i que ells vegin i coneguin una persona d'un sector concret, doncs... De fet, ara entrem en aquesta època de les preinscripcions, etcètera,
Passat Setmana Santa hi haurà l'Expo Jove, també. Sí, sí. I la setmana que ve tenim el Saló de l'Ensenyament. I tu ara, i ara ja aprofito també, parlaves del Belloc, les Alsines, estem... Demà comencen les preinscripcions de secundària.
I això és una cosa que entre els pares, en el meu cas, que m'hi trobo, però que evidentment és el tema, com cada any qui s'hi troba, evidentment, però aquest any hi ha canvis. Hi ha canvis, sí. I realment hi ha un cert amor de com es gestionarà això, perquè no està clar la manera com s'ha organitzat, també des del Departament d'Ensenyament, després de molts anys, velloc i els dines deixen de tenir concert,
perquè la Generalitat va aprovar que les escoles que segregaven per sexe deixaven de tenir concert, per tant, qui segregava per sexe havia de triar si deixava de fer-ho o deixava el concert, i això que és una cosa que hi podem estar més o menys d'acord i cadascú tindrà la seva opinió, però que pot tenir una lògica,
té després unes conseqüències que és ara, que es veuran a partir de demà, diguéssim, amb les inscripcions de la gent que passa de primària a secundària, on, evidentment, es va explicar també des de l'Ajuntament quan es va anunciar tota la campanya aquesta d'inscripcions, són dues escoles que desapareixen, per tant, del mapa per molta gent, que tenien, per tant, han obligat a una reorganització del...
dels centres de les inscripcions de les escoles de primària i secundària, i ara mateix hi ha un cert temor d'això, com acabarà implicant, els pares tenen la por que si podran anar a l'escola que volen, o una miqueta el que s'està dient, que hi ha un cert col·lapse, ara mateix, d'inscripcions que no se sap una miqueta com es podrà resoldre. No sé si us ha arribat, no us ha arribat, perquè també teniu...
A veure, jo com a mare feliç que he estat portant el meu fill al bé lloc, em sap greu que s'hagi arribat a aquests extrems. Jo, evidentment, soc partidària d'aquesta educació que fan, perquè hi ha molts motius.
Però jo penso que ara Girona té un problema, parlen de 200 places, que potser marxen del que és lloc als diners i s'han de posar en altres escoles concertades o les públiques i no sabem. Realment intento t'empatitzar amb els pares i mares perquè al final és una decisió teva.
però, evidentment, per temes econòmics a vegades has de canviar, o per temes polítics, com ha estat el cas ara, o organitzar diferent, no? Per tant, jo sé que en Josep Maria està més al cas en els temes, perquè encara és papa, no? Sí, vas al bé lloc, jo en el meu cas que vaig a la pública, i que vull continuar a anar a la pública, no? Sí, molt bé.
Ara mateix no sé què passarà. Està clar, i crec que no ho sap ningú el que passarà, perquè al final això ja no ve d'ara, això que les Elzines benlloc hagin fet un pas endavant en el sentit de dir deixem el concert, perquè al final han sigut aquestes dues escoles que amb les situacions que han anat arribant han decidit deixar el concert,
Això ja va venir fa dos anys enrere, quan la Generalitat va dir si ets concertada, diferenciada, no et pots afegir-te en el concert. Benlloc i les Elzines va dir, ens convertim mixtes, això va passar. I què va passar? Que cap pare de Benlloc ni cap pare de les Elzines va fer el canvi de matriculació d'un altre col·legi, només va ser la Generalitat, que va portar cinc nenes
a Benlloc, i sis nens a les Alsines. Ja em diràs, durant un curs escolar. Evidentment, se'ls va tractar igual...
tant en un col·legi com en un altre, se'ls va facilitar tot i més perquè no hi haguessin cap tipus de diferència, ni de bullying, ni de coses rares que pogués passar. No va passar, no va passar, no va passar absolutament res, tot el contrari, els col·legis, els dos col·legis s'hi van volcar perquè no passés res de tot això, i no va passar res de tot això, però què va passar? Que els mateixos pares van acabar anant a la Generalitat i van dir, home, què esteu fent? Per què m'envies el meu fill a un col·legi de 800 nenes?
quan hi ha l'altre col·legi, que és de nens. Això va passar, van haver-hi una reunió a la Generalitat, va haver-hi pares que van anar a fer queixes a la Generalitat. Què va passar l'any següent? Curiosament, no ens van enviar cap nen a Benlloc, ni van enviar cap nen a les alzines. Això va ser l'any passat, cap problema. I aquest any ja es va decidir, amb direccions de les dues escoles...
amb una política diferent, en el sentit que es vol continuar sent un col·legi de famílies, això no es vol perdre, famílies que vulguin aquesta tipologia d'educació diferenciada, tant de nens com de nenes, hi ha estudis que ho diuen, jo soc exalumne de Benlloc, la meva dona és exalumne de les Alsines,
Al final creiem que les tipologies dels nostres fills encaixaven molt amb aquest col·legi. A part, com a col·legi, com a espais, com a lloc, és un lloc molt xulo. Vull dir, estàs a l'aire lliure, tens uns patis grandiosos. Quan va néixer el nostre primer fill no va entrar. I em va tocar, jo sempre poso l'exemple, em va tocar l'escola Balandrau. Perfecte. Està molt bé l'escola Balandrau el primer any. Però jo no és el que volia.
I vaig agafar el meu fill i l'any següent ho vaig posar al bell lloc. I a l'escola Balandrau em vaig volcar, vam fer-ho tot, eh? Vaig ajudar com a advocat, vaig ajudar a crear l'AMPA, vaig ajudar la direcció, vam buscar coses per fer en el col·legi... Bé, però és diferent, la manera de funcionar és molt diferent. I a partir d'aquí, doncs...
jo sempre els he portat a Benlloc i estic molt content i a les Alzines i ara han fet aquest pas i sí que és veritat aquesta problemàtica que hi hauran entre 200-300 alumnes entre les dues escoles que són de concert són persones que els ha designat la Generalitat tant a Benlloc com a les Alzines
que no tenen recursos, la majoria són neses o són immigrants que no tenen el recurs per poder pagar i els envien als col·legis, el que sigui, i que sí que arriben al cap amb una motxilla al cap de mesos o un any o el temps que sigui per cobrir la part educativa que hagi...
que hagi tingut la necessitat del col·legi. Però és que al final, per tipologia de col·legi, per estudis, per estudis que han fet ells de direccions, doncs han decidit deixar el concert, mantenir com a privats l'educació diferenciada, amb l'objectiu que les nenes que actualment estan a les Alsines, en el període de 4-5 anys, acabaran estant a benlloc.
Com? Doncs a Benlloc, en els mateixos espais. Amb educació diferenciada, però en els mateixos espais. Aquest és l'objectiu de Benlloc. I per tant, perdó, les alzines i Benlloc, perquè no és Benlloc. Perquè ara han canviat el nom, eh, ara ja. El nom es diu les alzines Benlloc, de moment. Per tant, les alzines Benlloc serà un espai amb una educació diferenciada de nois i noies, però dintre dels mateixos espais físics,
del col·legi actual del campus, que en diuen ara, del campus Les Alsines Benlloc, on està actualment Benlloc. I la zona de Les Alsines, me'n vaig al que està fent la Sílvia, la formació professional. Hi ha tot un estudi fet que en els espais de Les Alsines es farà formació professional.
De fet, aquest és un... Gais? Bé, professió professional vinculada amb el col·legi Les Alsines Millors. Per tant, d'àmbit privat també. D'àmbit privat també, però tot el tema de la formació professional. Perquè, de fet, és una cosa que sí que està, com deia, està anant molt a la balsa. Ho vam viure també a Girona, fa un parell d'anys, quan es va tancar el xifre del pont major, que s'ha destinat també a formació professional i que, per tant, s'ha convertit... És que estan creixement a prop.
que s'ha convertit el que era un institut que anava de secundària a batxillerat, que havia anat a menys, doncs s'ha convertit en formació professional i sembla que està funcionant. Recorda que benlloc, origen, és agrari, eh? Sí, i tant.
És a dir, benlloc va néixer del cicle agrari. Un cop van fer el cicle agrari 5 famílies, 6 famílies de Girona que tenien fills que eren del món agrari, allà van començar a fer la formació del món agrari i després va aparèixer el que avui diguem...
el primària secundària i el batxillerat, que abans era EGB, BUP i COU. Molts pagesos que han tingut una bona vida, molts propietaris de cellers, de truïs i de diferents espais vinculats a l'alimentació són exalumnes de la formació agrària, que ara hi ha molts, alguns ja no hi són,
No, no, no, però hi ha els fills. Però a l'escola ja ho tenen 60 anys, potser ja. L'escola celebrem al 75. Però en tot cas, ara el que posa de manifesto immediat això que ha passat, ara hem estat parlant molt del velloc i de les alzines, també parlàvem dels centres públics en aquest cas, que ara això és una efecte cascada, on aquests 200-300 que hi havia...
on aniran, no? Evidentment el departament té els seus números i evidentment que ho ha treballat, no? Però fins que no arriba el moment no saps després realment que apunta això per on te vés, no diguéssim. Jo estic al CEM, que estic al Consell Municipal d'Educació aquí a Girona.
i és un tema és el temazo d'ara però jo penso que el belloc i les alzines les meves filles hi van estudiar a les alzines i els meus germans també van estar i per tant conec moltíssim de fet ens vam conèixer tu i Olga? ah no d'abans però ojalà ojalà poguéssim triar on volem que estudien els nostres fills
perquè tot això que estem parlant dels valors i tot això i tal amb tot el tema que han d'anar a l'escola que tens al voltant no estàs deixant la llibertat dels pares de decidir on volen estudiar o on no volen estudiar i això ho trobo tan dolent soc propietària d'una escola privada costures privat i la decisió dels pares de venir perquè penseu que ara no la tenim jo visc a quart
No tinc opcions. Per tant, d'alguna forma, sí que és veritat, per suposat que té una despesa molt gran i tal, però jo també dic que hi haurà moltes famílies que potser volíem anar-hi i no van poder anar-hi perquè vivíem en un altre poble. Llavors aquí, bueno, entenc jo que Belloc i les Alzines han fet també els seus números i tal.
I sabran, a nivell estratègic, a nivell d'empresa o a nivell de fundació, sabran i ho hauran ja calculat. Però també és veritat dir-vos que segur que hi haurà problemes aquí a la ciutat per acollir això, però és que és una realitat, és un fet, ja està, s'ha pres una decisió i tenien tot el seu dret del món d'aprendre-la.
I és més, dir-vos també que el problema, no ho sé què passarà, perquè està baixant la natalitat molt bèstia. O sigui, educació, tots els que ens dediquem a l'educació, totes les escoles estem creuandits perquè està baixant tant. Però això a nivell de psicos ho notareu en 4 o 5 anys, no abans. Ho dic perquè precisament a la universitat sí que ho notem,
A partir de l'any que ve, perquè l'altre dia sortia un estudi que ja saben que... Em sembla que és el 2007, l'última... Aquesta activitat ja saben o les quiuran, però l'any que ve ja saben que hi haurà molta menys, perquè ja hi va haver molta menys gent i, per tant, hi haurà també menys joves que voldran anar a la universitat. Això recordem-ho perquè d'aquí uns anys aquesta mancança de...
Ara qui em podria ficar en el món de la família, de la natalitat, de l'entrega, no? Bé, serà bastant evident, serà molt evident. I va baixant. I va baixant. I continua baixant. I tindrem molts problemes fruits d'això, perquè no hi ha hagut aquesta... Bé, nosaltres hem complert, eh? Hem complert. Nosaltres tres i tres i dos. I tu? Jo dos. Bé, ja està.
Tres, tres, dos, dos. Està molt bé. I com a curiositat, que jo em sabia que no havien coincidit mai, tres persones que han passat per... Els diners veia. Jo no he estudiat, eh? Jo no, però... No, no, no, no. Però bueno, escolta'm, que està molt bé que en aquesta taula hagi coincidit. En aquest cas sóc el contrapunt, jo, eh? Bueno, no passa res, escolta'm, no passa res. Al contrari. Una miqueta potser el tema és el que, al final, poder escollir. Si un vol escollir la pública, que pugui escollir la pública. Si un vol la concertada, si un vol privat, privat, no? I després sí que és veritat que després el que s'ha de preveure...
és que tothom tingui un accés més o menys igualitari, que tingui les mateixes oportunitats d'anar allà on vol. Ja no només per model educatiu, sinó també per logística familiar, per proximitat al centre, evidentment també. I ara, bé, ahir aquí en la tertúlia se'n parlava també, hi havia la Clara Jordà de Catalunya Ràdio, que vam comentar perquè està en mateixa situació que jo, i llegia el reguitzell de...
de puntuació afegida complementària. Perquè, clar, ens hem trobat ara a Girona que la meitat de les places són per necessitats educatives especials. La meitat. Sense comptar germans. Totes les persones que estem aquí necessitem coses peculiars. És que totes les persones són diferents.
Són coses que amb tota la bona voluntat del món, perquè evidentment es fan perquè un dels motius de l'educació és aconseguir que tothom tingui les mateixes oportunitats, i això és una cosa que tothom hi està d'acord, i que és indiscutible, el com passar-ho després a la pràctica no és quan genera aquests elements que potser hi ha coses que no acabem d'entendre.
Però passaria per tractar les persones normal, normal, o sigui, nosaltres intentem no fer diferències amb les persones i ens venen amb moltes etiquetes i sempre, ah, és que tinc això el meu... Tu respira, vés a cosir i prepara la camisa, tu ets absolutament capaç de preparar-la. Ah, és que tinc això que diu que...
és que el problema és que la societat ho veu com una etiqueta i nosaltres nosaltres i jo els primers diria amb tot el respecte del món el mateix apartament d'ensenyament és a dir que està molt bé tot aquest procés d'anar que tothom tingui les oportunitats però llavors m'ha de donar eines a l'equip docent jo sé les eines que ens donen a la universitat i quan abans deies jo no sóc ni de tuti ni d'aquestes tonteries que per mi són tonteries eh
Jo respecto de tothom, però sí que és veritat que a la universitat ens fan unes formacions i ens diuen, home, no parleu dels estudiants, l'estudiantat, i llavors intentar aquest llenguatge més inclusiu com segons què. Però que sigui inclusió real. No tens clients. El Col·legi d'Advocats ho va fer-ho. Tens una clientela, no? Sí, el Col·legi d'Advocats de Girona. Ara és Col·legi de l'Advocacia. Perfecte. Perfecte.
això per la nama Marta ara els dones amb talent va quedar ben clar que era el col·legi ara de l'advocacia però que estaria bé que els tractéssim de veritat de forma inclusiva jo tinc un fill amb una etiqueta i el que demano sisplau és que la gent el tracti normal normalíssim o sigui és nano preciós i fantàstic i tal
Però perquè la mirada, canviem la mirada, i la mirada de petitesa és menys teniment. I al final el que acabem fent és que, ai, pobret, no, mira, tu perquè no t'hagis d'esforçar, fes això. Perdona, li estàs dient que no és capaç de fer-ho. Però aquí el llenguatge...
Tinc un fill amb una etiqueta. Aquest llenguatge, ja, Silvia, jo te demanaria que el canviessis. Ho he fet irònicament, eh? No, ho dic perquè la paraula etiqueta la societat la posa. Avui tots tenen una etiqueta. Avui tots tenen...
Tots tenim algú. Tots tenim algú. Tots tenim algú. Ja ho he dit abans. Nosaltres, de jovenets, ens fessin el test de nosaltres fa 25 anys enrere o 30 enrere, jo tindria, o tinc, i continuaré tinguent, perquè soc, digue-li, actiu, hiperactiu, disèxic, el que vulgueu. Tenim-ho tot, si voleu.
Però, cony, que no passa res. I tant. Que no passa res. S'ha de seguir vivint. Que no passa res. Només faltaria ser. Jo sempre dic, tinc una filla que és més que meravellosa, però té necessitats educatives socials. I ja està. I a partir d'aquí, a seguir pedalant i endavant unes atxes. I tant. I faràs més que no pas els altres. I tant. Que vas, els mires i ens passen la mà per la cara i dius, vaja, no sé per què els tractem d'aquesta manera. Tots tenim tal ganys. El que passa és que hi ha coses que...
el servei de les persones, sigui el nen o la nena, es veu d'una manera diferent també en funció dels entorns. El tema és com tot això després es trasllada a la realitat, al dia a dia, com tot això es trasllada a l'aula amb equips docents, que hem viscut vagues, sembla que hi tornaran perquè no s'està resolent
tot el que demanen, que hi ha una part de salari, diguéssim, després també hi ha una part de realitat a les aules, i la sensació noqueta, i aquí he sortit aquesta teoria diverses vegades, també l'altre dia ens hi havia dia de l'Hustè, que sempre és molt crític amb tot el model educatiu que tenim avui en dia, que s'ha impulsat aquests últims anys des de la Generalitat, des de fa els últims anys...
Som perduts ara mateix. On estem? Quin model anem? Estem canviant ara... Venim de pantalles i ara ja estem tornant al... No pantalles, molts canvis. No, no, hi ha ordinadors fora. Fora, mòbils fora, aquest any, també. Mòbils fora, vull dir que, per tant, estem en un moment que...
Bé, a nivell educatiu és una miqueta complex i sembla que no acabem de trobar un rumb ara mateix que s'adapti. Exacte, jo crec també aquest desequilibri és, perquè en les edats potser més complicades, que és aquesta adolescència, que és aquests canvis que dèiem, no?, de 15 fins que decideixen universitats, psicos o què, el professorat que hi ha sobretot d'ESO, que penso que és el que està...
més, no diria desmotivat, però que li falten més eines i que llavors hi ha aquell que s'esforça molt i, per tant, cuidar-ho perquè acabarà amb aquest famós síndrome del burnout o del que ja no puc més...
O aquell que diu, doncs mira, jo passo, perquè jo ja porto 30 anys i jo ara ja no puc o ja no vull. Per tant, jo penso que aquí és un moment important i aquí és per defensar professors i professors d'ESO, que és molt important abans que vagin en un cicle superior...
o batxillerat o el que sigui, se'ls ha de donar les eines perquè s'han trobat que amb 10 anys, o potser menys, hi ha hagut un canvi radical, menys, perquè jo abans parlàvem que el belloc ja fa 7 anys que el meu fill no hi va i que ja han canviat moltes coses. És a dir, ha canviat la realitat de les classes i per tant hi ha d'haver adaptació, hi ha d'haver flexibilitat, hi ha d'haver molta humanitat i humilitat, però hi ha d'haver-hi eines. I els docents necessiten eines que no tenen. No hi són. No hi són.
Però ni a la pública, ni a la concertada. No, no, ni a la pública, ni a la privada, ni a la concertada. Ni a la privada, fan el que poden, però bueno, ho faran perquè voldran, o perquè tindran els seus recursos econòmics, o perquè... O hi ha nivell general, exacte. I llavors és com un peix que es menja a la cua, no? I tu i jo tenim uns amics que portaven la nena benlloc, en Quim, que van haver de marxar, doncs un tema d'aquells havien de pagar l'acompanyant. Els pares havien de pagar l'acompanyant del nen, del col·le.
O sigui, està en una cadira de rodes. Ah, va bé. Però és un nen que anava ben lloc, era íntim amic del... Bueno, són íntims amics amb el meu fill mitjà i al final ells havien de cobrir la necessitat de tenir una persona que l'acompanyés cada dia al col·le, perquè al col·le no tenia aquesta possibilitat de recursos. I al final estan a la pública. Sí.
Bé, és que al final vull decidir a l'escola pels meus fills com a mare i pare, però després he de fer els meus números amb el equilibri econòmic de lloc d'un vic, no? Una mica tot. Està ja arribant al final. Volies, Josep, on cosquiada? On cosquiada. Dissabte 14 de març.