Bon dia, entrem en temps de Tertúlia Girona FM quan passen 6 minuts a les 10 del matí d'aquest 12 de gener. Ja comencem a caminar, ja estem gairebé com aquell que diu a mig mes, han passat les festes nadalenques, ja gairebé ningú en parla.
i segurament, diguem-ne, ja toca no parlar-ne perquè, com diu el company periodista Tapi Carreras, ell no acaba de veure allò que es vagi diguent bon any fins a finals de mes. Diu que ja n'hi ha ben bé prou, però en tot cas, com que no els havia vist, els saludaré i els diré bon any a les tres persones que m'acompanyen avui aquí als estudis de Girona FM. Aliu Diallo, bon dia, què tal? Bon any, eh? Bon dia.
de fet ens ho havíem dit, és veritat però sí fins que no veus la persona fins que no ens veiem en persona jo crec que ells hem de donar aquesta essència de felicitar-nos l'any hi ha gent que ho allarga molt però
Sí, hi ha un límit. Hi ha un límit, també li direm bon any a l'Anna Sala. Com estàs, Anna? Que tampoc ens havíem vist aquest any, diguem-ne. No ens havíem vist, acabarem d'estrenar-lo. Com prova aquesta entrada d'any, diguem-ne? De moment molt bé, no? De moment que continueixis tot l'any ja podríem estar satisfets.
Doncs mira, ja és bo, i li direm bon any també a la Neus Vila, que ens ho han dit per xarxes, ens ho han dit, diguem-ne, telemàticament, però no cara a cara. Què tal? I tant. Bon dia i bon any, perquè és veritat que no ens havíem vist i bon any a tothom. Jo també penso com a ell, que si no t'has vist en persona, doncs escolta, es pot dir el mes de gener, Tapi, si et veig et diré bon any, el 31 de gener...
Et farà mala cara, et farà mala cara. Escolteu, permeteu-me que arrenqui Neus Vila, tu tens novetat en aquesta casa perquè aquesta setmana, dimecres i no vaig errat, comença un nou programa que tu portes, que dirigeixes, que presentes i que de fet realitzes-ho. En aquesta casa estem acostumats a fer-ho tot, eh? Una mica de tot. Dones amb talent, explica'ns una miqueta tot això.
Doncs sí, estic molt contenta i molt agraïda perquè al final és allò que pedalar costa, però si vas pedalant al final t'arriben les coses. I és un programa per donar a conèixer el talent, que n'hi ha moltíssim, de dones a la ciutat. Dones amb talent és un programa que durarà 14 episodis en què ha entrevistat a dones per parlar d'aquest lideratge femení
i perquè donem veu que a tots els sectors professionals ja hi ha dones o hem de caminar perquè hi hagi dones. Aquest és una mica l'objectiu del programa, però amb una mirada molt tendra, molt humana, en què puguem inspirar qualsevol dona i qualsevol home que ens escolti, qualsevol persona en general. 14 entregues de moment...
De moment, tant de bo hi hagi una segona etapa, perquè n'hi ha moltes dones i no ha estat fàcil decidir quines 14, però crec que amb l'equip de treball, amb Oriol, amb l'Arnau, ho hem encertat. I bé, dimecres, dimecres, a les 3 de la tarda, ens podeu escoltar perquè arrenca el primer programa de Dones amb Talent. Amb qui arrencarà, si es pot saber?
Doncs això és una cosa que encara no vull dir del tot. Però sí que a dos quarts de dotze, avui, com que tenim una entrevista, ho deixarem anar. Si t'assem-ho, ho deixarem anar d'aquí una estona. Esperarem una hora i mitja. I n'esperarem. Això és que ho has pactat amb en Seït, ja ho veig. Està pactat amb en Seït, exactament.
Molt bé, doncs molta sort i està molt bé, tu ja fas, diguem-ne, des de fa uns quants anys al Gidona, també fas una col·laboració a cadascuna de les revistes, que em penso que són mensuals, parlant, diguem-ne, ja de talent femení, vull dir que és una cosa que coneixes bé i quantes dones esteus bé hi posat ja al Gidona?
A Gidona, doncs, són 6 anys, 12 articles l'any, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Passa que els dos primers anys no parlava de dones, parlava de temes en general fins que vam concretar, però ja portem 4 anys bons, o sigui, 48 dones segures.
Doncs molta sort amb aquest Dones amb Talent que comença dimecres a les 3 de la tarda a Girona FM i que també es podrà escoltar si no hi ha possibilitat de fer un directe mitjançant la plana web i les xarxes. Les xarxes i les plataformes, Spotify i YouTube també. Moltes gràcies. Molt bé.
Moltes hores. Me'n vaig directament amb l'Eliu, perquè l'Eliu m'ha sorprès, perquè avui ve amb un programa del trufó, del cinema trufó, que per cert aquest any està complint el seu 25è aniversari, que els hi funciona molt bé, que aquest any vaig llegir, he llegit que han tancat l'any amb un augment d'audiència, que realment fan pel·lícules molt interessants, que les fan en versió original...
i que si no existissin s'haurien d'inventar però això és en genèric però jo crec que l'Aliu té bé perquè hi ha una pel·lícula en concret que s'està fent en aquests moments que li interessa especialment per la temàtica, pel títol i per tot plegat
Totalment. Sí, de fet, he trobat la crítica aquí a la taula, ja hi era, però m'ha interpellat directament perquè es tracta de la pel·lícula L'estranger, d'Albert Camus, que en aquest cas s'ha passat al cine i...
Per mi és un llibre ja molt especial, és un llibre del qual em vaig enamorar ja el primer cop de llegir-lo. Allà el títol és molt evocador, l'estranger és una persona que sent estrangera en el seu propi cos i que viu a l'Argèlia colonial de la metròpoli francesa i que mata un àrab.
Això seria la premissa de la pel·lícula i a partir d'aquí ens hem de situar que estem parlant d'una pel·lícula escrita per Albert Camus, un dels màxims exponents de l'existencialisme. Per tant, una cosa que m'ha frapat molt i que m'ha agradat molt d'aquesta...
d'aquesta proposta cinematogràfica és que dignifiquen molt tot el que vindria a ser l'història de l'àrab que assassinen que a la novel·la no sabem ni com es diu ni quina és la seva família ni quina és la seva ascendència etnica sí
però no sabem gaire més enllà. I en aquesta pel·lícula sí que sabem qui és la seva família, com viu en aquest dol, el seu nom i cognom... Per tant, d'alguna manera s'humanitza aquella història del francès que mata un àrab i que l'acaben penjant no perquè hagi matat un àrab, sinó perquè no va plorar quan va morir, per exemple, la seva mare, o és una persona que viu una mica al marge dels codis de la societat.
Està molt bé, de fet, Albert Camí, que ell havia viscut a Argèlia, que tenia antecedents catalans, una àvia menorquina que li parlava en català, que és una cosa que se sap poc, que va ser Premi Nobel, i que ja fa molts anys, diguem-ne, que crec que va morir d'accident, si no parlo malament. Per tant, L'estranger, diguem-ne, que és la pel·lícula que s'està fent i que ens ha donat...
I que hem de, bueno, aprofito per celebrar aquest petit oasis que tenim aquí, que és el Cinema Trufó, que ara mateix, com qui diu, està en perill d'extinció, els espais així. I també, bon, felicitar l'Àngel per aquest enfoc de la crítica. L'Àngel és l'Àngel Quintana, que és el que ha fet. No, no, ho deia bàsicament perquè...
Com que en havíem parlat nosaltres abans, però sí que és veritat que l'Àngel Quintana que és una de les persones, diguem-ne, que fa més anys que fa crítica, que fa un determinat tipus de crítica que ja no es porta i que a més a més té una capacitat d'anàlisi brutal, això també és veritat. Un bagatge increïble aquí.
i una rapidesa a l'hora d'escriure també molt important i és capaç de fer 60 crítiques de les 60 pel·lícules que veu en 8 o 9 dies és una de les coses que més admiro ja ho veus Anna, també hem parlat de llibres això pensava, dic mira, ara miraré a veure si et tenim a la biblioteca perquè miren ganes de llegir-lo aquest llibre
Molt bé. Escolta, li ho pregunto, però perdonar-ho, perquè ja han passat tot el tema, però hi va haver tot el tema a la cavalcada, que n'hem parlat i n'hem parlat molt aquí, al final aquesta vegada van optar des de Cacau i Negritud per penjar cartells, per denunciar el fet, per fer una recollida de signatures que van entregar a l'Ajuntament, ha passat la cavalcada...
O sigui, hi ha dues lectures que es poden fer d'aquesta última cavalcada. La primera lectura és que sí que s'ha aconseguit, o hem aconseguit en aquest cas, posar a l'agenda política aquesta problemàtica, la problemàtica que té a veure amb aquesta caricaturització de la negritud.
a través de persones que no ho són. Vam recollir firmes que després també van servir perquè les persones que volguessin s'adhereixin a una denúncia pública a la Casa per la No Discriminació.
del propi Ajuntament i que aquesta casa de la no discriminació va emetre un informe una setmana abans de la cavalcada, de fet un parell de setmanes abans, posant negre sobre blanc que el que es feia, o sigui caricaturitzar persones negres, caricaturitzar persones blanques per fer l'esport per a persones negres és racisme i que l'única alternativa és deixar de pintar. Si no es troben prou persones negres el que s'ha de fer és...
que hi surtin persones blanques i si cal pintar-los d'elements fantasiosos el que sigui però un cop més l'Ajuntament ha fet cas omís d'aquest informe que sabem que tenim constància que l'han tingut des de la regidoria de participació hi han tingut accés però un cop més l'excusa és que no s'ha trobat prou persones negres
Per tant, seguim amb aquesta violència als carrers de Girona el dia de la cavalcada, per això en aquest cas vam decidir simplement fer una acció molt quirúrgica de penjar cartells explicant que la infància negra també mereix una cavalcada i una cavalcada sense racisme, igual que les famílies negres que també paguen aquests 80.000 euros amb els quals es sufraga el que vindria a ser la cavalcada de Girona a través de Manaies. Neus, Anna.
Un tema molt delicat, eh? Ho és, ho és, de fet. És un tema molt delicat perquè jo respecto moltíssim les opinions i respecto, evidentment, la teva opinió, però jo tinc una altra mirada completament contrària. És a dir, és que he escrit, eh? Si entès bé, has dit caricaturitzar creus que és racisme. Caricaturitzar la negritud. Ah.
jo tinc 58 anys i tota la vida he vist que quan sortia la comitiva del rei negre
les persones, perquè en aquells moments potser no hi havia persones de raça negra que vivien aquí, doncs es pintava. Jo sóc la primera que penso que s'ha d'integrar a tothom, però no d'una manera forçada, és a dir, la majoria de persones negres que viuen a Girona
no són de religió cristiana. I els reis és una tradició cristiana. Per mi és aquest el valor, no? Perquè si no sembla que enganyem. És a dir, no és el tema de pintar. És el tema de pintar com es posen l'home de foc o l'altre. És a dir, jo no ho veig racisme perquè si hi hagués una comitiva de xinesos, doncs es pintarien... És a dir, s'adaptarien...
És a dir, com ho explico perquè s'entén... Com a xinesos també seria racisme. Bé, jo crec que és una opinió respectable, però és una opinió. I llavors s'ha d'entendre que hi ha mirades diferents. Jo crec que ningú té la roda absoluta, una persona ho pot veure de manera una altra, i estic d'acord quan dius...
Les famílies negres o la infància té dret a viure-ho. Si realment ho volen perquè ho senten, jo estic convençuda, perquè ja s'està fent, cada vegada hi ha més nombre, no sé el tant percent que vaig llegir, els manalles, que són els organitzadors, ho acceptaran, perquè hi ha aquesta voluntat. Jo crec que aquí hi ha paraules que hauríem d'analitzar, deixant a banda que l'Ajuntament us faci més cas o no. Quan has dit violència al dia de Reis als carrers de Girona,
Jo no vaig veure cap mena de violència. És que a tu això no et violenta. Ets una persona blanca. Això no et violenta a tu. I és normal que no et violenti. Però no és normal perquè tots hauríem de ser antiracistes. A tu també t'hauria de violentar. No et violenta perquè no t'interpel·la en primera persona. Quan un infant negre veu com...
una persona blanca en un context en el qual aquest infant negre fins i tot dins la seva escola li diuen negre de merda davant d'un professor el professor no fa absolutament res per que el sigui però això és un altre tema eh perdona no és un altre tema el racisme es retroalimenta a totes les seves fases a tots els seus espais d'expressió es retroalimenta quan entra un nen en una botiga parla català un nen negre parla català i li contesten en castellà
Això és una cosa que retroalimenta un altre tipus de racisme, el racisme simbòlic. Aquest racisme simbòlic és el que també vivim a la Calogada de Girona. No deixa de ser menys racisme perquè sigui simbòlic, perquè interpel·la altres tipus de racisme amb molt més impacte, que és el racisme institucional, quan es nega l'empatronament, que és el racisme immobiliari, quan es nega un allar, etcètera, etcètera.
l'imaginari de la gent l'imaginari de la nostra societat està impregnada d'una visió racial del món per què? perquè estem en un sistema món que ha nascut que s'ha fet dins d'aquest paradigma el paradigma del segle XV des de l'arribada dels europeus a les Amèriques què va passar aquí? l'esclavitud l'esclavitud què? com es va justificar l'esclavitud? primer a través de la religió
Són persones salvatges, estan empacats, etcètera, etcètera. I després, a partir de la Revolució Francesa, quan la religió va cedir el que vindria a ser a la raó, quan va néixer la situació de científic, que parlava directament d'aquesta estratificació de la societat a partir dels colors, dels fenotips, etcètera, etcètera. Quan hi ha una caricaturització, són aquests dos elements que es toquen.
La pell, el color i els fenotips. A partir d'aquí, un nen o una família, qualsevol persona negra que veu això al carrer, el que se li està dient és que no només se li està vulnerant els seus drets un dia marcat en els calendaris com aquest, sinó que això es fa també amb els seus diners, amb diners públics, que tots i totes ja portem aquí. Nosaltres no ens posem en que...
si cal o no que hi hagi 80 persones negres a la comitiva de Baltasar. Crec que la conversa ja no està aquí, que nosaltres el primer cop que vam parlar amb Manalles, estic parlant del 2023 sobre aquest tema, el que ens van dir és que fins i tot si aconseguíssim persones negres, aquestes persones negres no poden passar per davant de les persones blanques que estan a la llista d'espera.
Òbviament, això sempre és un cicle de negociació. A mesura que la pressió s'ha anat fent més forta sobre l'Ajuntament sobre Manalles, el discurs ha canviat totalment. Ara és una amenaça, la mateixa amenaça que ens has fet arribar tu ara. No, jo no he fet cap amenaça, eh? Jo no he fet cap amenaça. O ens porteu prou persones negres que ocupin aquesta cavalcata o seguirà pintant. Això per nosaltres és una amenaça, és un xantatge.
Perquè, o sigui, aquest espai és un espai folklòric, públic, que d'alguna manera l'Ajuntament té totes les de dir, perquè és qui ho finança, qui ho permet, etcètera, etcètera. Per tant, l'Ajuntament, en aquest cas no entenem per què, si en tots els contractes públics hi ha una clàusula que s'han de respectar els drets fonamentals, per què en el cas dels Manalles el seu conveni no passa o no s'executa o no s'aplica aquesta clàusula?
perquè, i no ho dic jo, o no ho dic només jo, la Casa de la Neodiscriminació del propi Ajuntament diu que això és racisme. Diu que és racisme, diu que atenta contra el dret a l'honor, el dret a la dignitat de les persones negres. Per tant, no estem parlant d'una cosa que nosaltres ens estiguem... O sigui, a nosaltres tampoc ens agrada vulnerabilitzar-nos d'aquesta manera, demanar que es respecti una cosa... O sigui, a mi m'agradaria estar lluitant per...
altres coses, racisme immobiliari coses molt més tangibles el racisme simbòlic apel·la a altres coses però el món no deixarà ser menys racista per acabar amb la caricaturització de les persones negres de les persones negres a la cavalcada de la Girona
La paraula de racisme és una paraula que a vegades dol. Jo estic d'acord en que hi ha actituds racistes i que segurament tots en tenim, i com dic tots, vull dir tots, d'un cantó cap a l'altre i de l'altre cap a un. És a dir, podria més que el racisme, la xenofòbia, el por, el diferent, per dir-ho d'alguna manera, diguem-ne que pesa molt, no? Anna, no sé si...
Si tens opinió, si... Bueno, opinió segur que en tens, però... Bueno, jo ara que he anat parlant, he anat pensant en la cabalgada d'Avanyoles i anava pensant, a Vanyoles també passa això? Perquè no m'havia fixat, però m'assemblava que no, que a Vanyoles... Jo havia vist la d'això del Rei Negre, hi havia molta gent que no estava pintada, o sigui que...
I anava rumiant això. Llavors, jo també estic una mica d'acord amb el que diu la Neus, que per mi és una tradició. Llavors, jo tampoc ho veia com a racisme, però també és veritat que... Que l'esclavitud també era una tradició.
És que és això. L'esclavitud també era una tradició. El que passa és que en algun moment on va dir, hòstia, què estem fent? Estem posant en dubte la humanitat d'unes persones, perquè és el que va passar. O sigui, en aquest cas és més el mateix. No estem en un món en què el racisme hagi deixat d'existir. Per tant, quan es fa aquestes coses emmarcades en una violència històrica, no es pot justificar. I que sigui tradició, la tradició no va per davant, de cap dret, cap...
No, no, no. El teu discurs el tens molt treballat i és interessant. T'ho faig com a pregunta, eh? Allò que deia, que en el fons allò que algú també a vegades ha escrit, que tots són racistes, és a dir, aquest racisme aquí, en aquest moment, bàsicament es produeix des de... Insisteixo, és una pregunta, no és una afirmació.
Es produeix bàsicament perquè la majoria de les persones, diguem-ne, negres, deixem-ho dir així, són bàsicament també pobres. Aquest és un fet que per mi és important de fer. És a dir, no sé si, diguem-ne, si nosaltres ens podríem sentir violentats en un altre lloc, és a dir, quan vas des d'una posició d'un...
d'un cert predomini, d'un cert poder és molt complicat que t'hi puguis sentir però si hi anessis seria així aquest és un tema profund jo crec que heu agafat una miqueta el tema de la cavalcada com una manera de fer-lo visible no sé si és així
No, totalment. O sigui, Cacau i Negritud, si pensem en Cacau i Negritud, per exemple, no és una entitat que hagi nascut per fer coses de cares a la societat. O sigui, Cacau i Negritud ha nascut per fer coses de cares a la comunitat, la comunitat negra. O sigui, de la comunitat cap endins, diguem-ne.
d'empoderar-nos, de decolonitzar també la ment, perquè és això que diem, no? Hi ha persones negres, infants negres, i fins i tot adults que rebutgen que se'ls diguin negres. O sigui, aquest dubte que has tingut ara de... O sigui, has dit no sé què negres, deixem-ho dir-ho així. Clar, això passa amb persones pròpiament negres que...
Perquè hi ha, o sigui, per què dubtem quan interpelem o quan evoquem la paraula negra per parlar d'una persona? Perquè sabem, som conscients que hi ha una càrrega negativa molt gran sobre aquesta paraula. Per això dubtem. O sigui, jo sempre dic el mateix. Ens hauríem de dir que una persona negra és negra.
Òbviament, això té una càrrega històrica, per tant ho hem d'humanitzar. I com ho hem d'humanitzar? A través de posar-ho, adjectivant-ho com a persona. Persona negra, persona gitana, persona magrebina, coses com aquestes. Hi ha dues preguntes que deixen molt clar...
aquesta transferència de totes les desigualtats racials al llarg de la història que expliquen encara el nostre dia a dia. Si fem la pregunta de quina part del món, quin hemisferi del món va esclavitzar, va colonitzar i quin hemisferi del món va ser colonitzat, esclavitzat, el patró és nord-sud, nord cap al sud. I si fem una altra pregunta d'on està la riquesa,
del món avui en dia i on està la pobresa segueix sent el mateix patró per què? perquè es va acabar amb l'esclavitud es va abolir l'esclavitud l'esclavitud va ser una metamorfòsica per al colonialisme es va acabar amb el colonialisme i va haver una metamorfòsica per a la globalització la globalització què és? per molts autors i moltes autores decolonials i antiracistes la globalització no deixa de ser una continuïtat del colonialisme per què?
Després de 400 anys d'opressió et diuen, ara ets lliure, entra en un mercat en què tots ens estem desenvolupant, però no restituïm absolutament res del que t'hem robat durant aquests 400 anys. És més, el que us hem fet fer en el vostre lloc, com les carreteres, les vies de tren, etc., o me les pagueu a través d'un deute de 100-200 anys, o les desmantellem i ens les emportem. Estem parlant d'això.
I no estem parlant d'una cosa que sembla que estigui anant molt enrere per explicar el nostre dia a dia, però si estem veient el vestigis, l'herència greco-romana en el nostre dia a dia, en el nostre llenguatge, en la nostra manera de fer política, en la nostra manera d'entendre la democràcia, si estem veient això, l'impacte d'aquella època en el nostre dia a dia, imaginem-nos que la colonització no fa ni un segle que ha acabat.
Per tant, negar-ho és voler, d'alguna manera, jugar a un cinisme que moltes vegades és insultant per les persones que, d'alguna manera, seguim patint aquesta opressió. Però tu també deus entendre, no?, per exemple, que...
la incomoditat, perquè en certa manera interpreto i si m'equivoco, m'ho dius directament interpreto què vens a dir per les coses que van passar fa 3-400 anys dona la impressió que diguem-ne que tots els del nord i blanc siguem culpables no, no és el que... hi ha un cert discurs que va cap a aquesta direcció jo sempre evito categoritzar, penso que si jo dic que una persona ets racista
li estic regalant el relat. O sigui, ja no hi ha ponts. Aquesta persona ja no farà cap pas cap a mi. O sigui, a mi m'interessa molt més, molt més, assenyalar aquesta actitud teva és racista. I a partir d'aquí, també ser-hi perquè aquesta persona faci passos cap a mi. Si la categoritzo, ja no hi ha diàleg. O sigui, i en aquest cas, jo, òbviament, les persones blanques són unes persones privilegiades. Això no hi ha, per mi no hi ha cap dubte. Un policia no em veu a mi, igual que a tu. O sigui, ni aquí a l'estació de Girona, ni a la Junquera.
A mi, soc una persona que no em considero gaire afortunada en coses aleatòries, però quan toca, per exemple, un control aleatori, em toca quasi sempre. Són aquestes coses. Privilegi, sí. I és un privilegi en què no podeu renunciar, perquè no depèn de vosaltres. És el que diem el racisme sistèmic.
és com estan fetes les lleis, com està feta la pràctica institucional, com em veu a mi un funcionari i com et veu a tu un funcionari o una funcionària i quin tracte hi ha darrere d'aquí. A partir d'això, com que no hi podeu renunciar, l'únic que podeu fer és responsabilitzar-vos. I com és responsabilitzar un? Quan algú et diu que aquesta actitud teva és racista,
doncs posar-te una mica a disposició perquè no estem dient que esteu que el sistema estigui pensat d'una forma intencionada que quan seuen i diuen mira anem a fer una llei pensem només en les persones blanques no és una cosa tan tangible però sí que la manera de fer de la societat la llei d'estrangeria per exemple és una cosa d'aquestes la llei d'estrangeria no només precaritza les persones estrangers en aquest país sinó que
les prohibeix els hi prohibeix protestar tu, si ets una persona sense nacionalitat espanyola en aquest país i protestes o s'obre un expedient un acte policial per temes de disordres públics o atemptats contra l'autoritat l'atemptat contra l'autoritat moltes vegades és preguntar al policia per què m'estàs parant per segon o tercer cop aquest mes atemptats contra les autoritats
Amb una condemna d'aquest tipus, per aquests delictes penals, se't pot canviar, mitjançant un tràmit administratiu, no cal passar ni ja per un judici, per un nou, novament per un tribunal, se't pot obrir un expedient per expulsar-te del país. I això és el que estem veient com les presons catalanes, per exemple, s'han convertit en fronteres internes. Catalunya té un problema molt gran amb la gestió penitenciària, el que passa és que no és un debat tan poc fàcil,
més del 50% de la gent que està a les presons catalanes, i això és una cosa que passa només a Catalunya en el context europeu, més del 50% són persones amb nacionalitat estrangera. I no és perquè les persones amb nacionalitat estrangera delinqueixin més. Però sí que hi ha un patró aquí. Hi ha un patró aquí que té a veure amb la pobresa, que bé assenyalaves. Aquesta pobresa explica tot. Explica també que les famílies negres, les famílies de nacionalitat estrangera,
allò que diuen, que no s'integrin. Jo dic sempre el mateix, ningú s'integra si no arriba a final de mes. És igual que es diguin en Madur, Fàtima, Maria o Montserrat. És igual. El que passa és que sempre ens interessa parlar dels que tenen menys impacte a nivell d'agenda política i que no suposen un rèdit electoral directe, perquè indirectament sí.
Que sí, que sí. Per al·lusions he de dir una cosa. Jo crec que, bueno, de la cabalgada hem passat a molts temes parlant d'aquest racisme sistèmic o simbòlic i moltes coses de les que dius. Estic completament d'acord.
Però entendràs que si estàs dient que vols crear punts de diàleg, no pots dir que jo he creat una amenaça. Jo he dit la meva opinió, que jo no ho veia així, que jo no ho veia com una acció de racisme. I crec que se m'ha de respectar. En cap moment això ha estat una amenaça i penso que no és correcte que...
que se m'hagi acusat, perquè després d'aquest discurs de ponts de diàleg i d'apropar-nos, el que fas és ajudar-me a que me'n vagi. I jo penso que no, que una cosa no treu l'altra. Quan jo parlava de tradició, perquè quedi clar, si em permets Jordi, no de la tradició que s'hagin pintat, la tradició de la cabalgata dels reis. Té un simbolisme religiós i cristià, per mi i moltíssima gent. I és aquí on jo veig que no passa res, o jo no ho veig, però em sap greu que hi hagi persones que ho pateixin com una actitud...
O una acció de racisme, que és diferent del que jo deia. Simplement volia que disclari això. Sí, sí. Perdona, Anec, perquè ara semblarà que és una cosa molt dominant i no és gens. Però, o sigui, nosaltres estem molt acostumades a entendre la llibertat d'expressió com una llibertat, a que se m'hagi de respectar la meva opinió.
tenim llibertat d'expressió jo tinc la llibertat d'expressar-me que vosaltres escolteu si vulgueu o no i tu igual tens la llibertat d'expressar-te que jo hagis d'escoltar si vulgueu o no una altra cosa és si hi hagi de respectar o no aquesta opinió la llibertat d'expressió no implica la llibertat que no hi hagi una inquisició cap a la teva opinió aquesta opinió que a mi dir-me que pintar gent pintar persones negres fer les coses de persones blanques en una societat en la qual a Girona estem parlant de que
Fins i tot, si hi hagués realment una voluntat clara de buscar persones negres, l'Ajuntament en trobaria, perquè l'Ajuntament es desperta cada any el novembre, desembre, per buscar persones negres. En les circumstàncies en què les persones negres no tenen temps ni per conciliar familiarment, i ja no parlem de dedicar temps a coses folklòriques, perquè també el sistema està designat així. Al mínim això, jo no puc respectar aquesta opinió.
no puc respectar-la perquè per mi no és real. El real per mi... I una cosa que sigui racista o no, que sigui vexant o no, que sigui ofensiva o no, no depèn de qui en sigui l'emissor. Si jo em sento, si jo sento que la teva opinió a mi m'està perjudicant o m'està violentant, això és violència.
És igual amb quina intenció ho hagis fet. I aquí els estudis de gènere també ens serveixen molt. L'antiracisme veu molt d'aquests estudis de gènere i són dues opressions, són les úniques dues opressions que si les traguéssim del nostre sistema món, si imaginéssim ara mateix, imaginem-nos un món sense racisme o un món sense patriarcat, jo almenys no soc capaç.
perquè és intrínsec al nostre món cada cop que sembla que estem fent passos cap a un món més igualitari a nivell de gènere, a nivell racial hi ha l'estructura, hi ha la reacció ara mateix a Espanya, a Europa al nord global estem vivint aquesta reacció semblava que, mira un president negre, Obama quina va ser la reacció? Trump
Aquí, i ells igualitàries, en els últims anys a Espanya, que van fins i tot per davant de la societat. La reacció quina és? Ara està de moda dir-se la gent que es declara clarament, més que gent joves, moltes vegades homes, que es declaren clarament que són antifeministes. Estem parlant d'això i jo no puc respectar que hi ha opinió.
perquè no és, perquè a mi és una opinió que perjudica, que oprimeix, per tant jo no la puc respectar. A partir d'aquí, òbviament, llibertat d'expressió, i jo escoltaré tot, però que no hi hagi inquisició és una altra cosa. La llibertat d'expressió és evident que s'ha de defensar, però també és veritat el que dius tu, en el sentit, i no parlo del cas aquest, que no totes les opinions són respectables, com es deia, n'hi ha que no són respectables, és a dir, quan algú té l'opinió que...
que el que no pensa com ell se l'ha d'eliminar això no és respectable vaig a una altra cançó i ara per avançar una miqueta perquè ens quedaríem aquí és a dir, anem parlant molt d'aquest tema jo crec que s'ha d'anar avançant que aquests ponts del diàleg hi han de continuar sent i que si algun dia diguem-ne es aconsegueix que hi hagi una cavalcada que diguem-ne que no es pinti ningú doncs estarà
Estarà bé, no ho diem, però també hi ha una cosa liu que és allò, quan algú sent que en funció de la teva pròpia raça, no dic que ho hagis dit, però pot entendre que tots els blancs són racistes, algú ho ha dit, tu saps que això algú ho ha dit, llavors això també és violent, això també fa que provoqui...
Aquest tipus de reacció. I ara aquí, per avançar una miqueta, anava una cosa que tu ens acabes d'apuntar i que li volia preguntar a l'Anna, que avui la deixem parlar poc, eh? Que volia dir-ho. És a dir, encara avui mateix he sentit unes enquestes que s'han fet que a mi m'han deixat una miqueta esgarrifats. És a dir, enquestes a nivell d'estat espanyol, no? Dos de cada deu persones estan disposades a votar Vox, per exemple.
Diguem-ho així. Com que era a nivell d'estat espanyol, en aquesta vegada no parlàvem. Però com han sortit enquestes del país, de Catalunya, hi ha Aliança Catalana que té un discurs que està calant, no sé si la paraula és correcta, però que s'està impregnant.
I llavors, i ara ve la pregunta, el que en certa manera l'Aliu ha dit, és a dir, en aquests moments hi ha una determinada gent jove, més homes que dones, però també dones, que diguem-ne que estan disposats a votar partits d'estama dreta perquè estan en contra del que fins fa quatre dies que en parlàvem eren drets.
Com s'arregla això? És a dir, si és que s'arregla, és a dir, com s'afronta? Perquè ens ho trobarem a les properes eleccions. O ja ho tenim, eh? A veure, Vox fa molt de temps i fa molts anys que està en el Parlament espanyol.
No sé com s'afronta, però sí que estic d'acord amb aquest anàlisi que has fet i que també ha comentat l'IUA, i sobretot els joves, que seran els propers que votaran, perquè estem parlant de les properes generacions de 18-19 anys. Jo sí que, bueno, sabeu que tinc fills d'aquestes edats i els seus entorns i tot, jo sí que noto aquesta pujada i aquesta tendència a aquests discursos d'extrema dreta, antifeministes...
i, bueno, no sé com definir-los més, però sí que és veritat que tota aquesta joventut tira molt cap aquí. Parlem de Vox, a nivell de Catalunya, jo penso que d'Aliança Catalana, vull dir que sí que a les properes eleccions veurem una pujada...
L'Aliança Català s'empipa com algú els tilla d'ultradreta, però el discurs que fan s'acosta en determinats punts el que pugui fer Vox a l'Estat, que Vox també està aquí, no ens enganyem, i també té representants al Parlament de Catalunya i a l'Ajuntament de Girona.
Sí, sí, sí, no, no, i tant, però vull dir que jo crec que molta més gent jove potser votarà més Aliança Catalana que anirà, bueno, que tirarà més cap Aliança Catalana per ser un partit més català, diguem-ne, que no pas cap a Vox, però sí que ho veurem i jo penso que, bueno, és un problema que haurem d'entomar i intentar veure com...
o també fer una mica d'autocrítica de què hem fet malament tot aquest temps per haver convertit, no sé si és la paraula correcta, però per haver que tota aquesta gent jove hagi anat cap a aquest camí. Jo no hi estic d'acord, Neus, però algú, el propi Alí ho acaba de dir ara fa poc, no ho ha dit amb aquestes paraules la llei del pèndol, ha parlat d'Obama i ha dit que la reacció havia estat Trump.
hem parlat de lleis molt progressistes a l'estat espanyol i ara diguem-ne és aquí que hi ha l'altra reacció és a dir per als que ja tenim una edat ara parlo per mi perquè avui tinc una sort de tenir una taula molt jove
però pels que encara varen veure el que era la dictadura en aquests moments i que hem vist el que ha costat tirar endavant determinades històries es prevera una mica, no? Esclar, abans que fèiem frases, perquè hi ha altra cosa no, però frases n'hem fet sempre, dèiem no, tot això amb educació i amb viatges se supera. Doncs no, no s'està superant, més aviat al contrari.
És un tema complicat perquè malauradament va així, no? I quan dius aquestes enquestes fa una mica de por, la veritat. A veure, jo penso que hi ha dues paraules que són diferents i a vegades es barregen. Una és respectar i l'altra és acceptar.
I no sé per què, m'agradaria saber-ho més, però molts joves reflexionen poc, pensen poc, però fan molt cas a uns corrents, no?,
I jo crec que el fet de seguir uns corrents que ho ha portat aquesta nova tecnologia, aquestes xarxes socials, i el creure persones que a vegades sembla que no són ni de carn ni d'ossos i que no hi ha sentiments a darrere, ha provocat una manca d'opinió pròpia i potser també una manca de respecte propi per després respectar els altres, no?
A mi em xoca quan sento noies joves també, i no són d'Almeria o són de París, me preocupa perquè són de Girona, la meva ciutat, que estan, allò, contra les dones. I aquells avanços que nosaltres hem de continuar agraint que fessin les nostres àvies i les àvies amb aquest tema de feminisme, però evidentment amb altres temes, perquè la societat és plural i ens hem d'arribar a entendre i...
respectant, per mi és la paraula respectar, jo no acceptaré segons quines idees, segons quines ideologies, evidentment no acceptaré coses que estan fent segons quins partits polítics o segons quines persones, el respecte per mi és que puguin dir la seva opinió, ara evidentment si em fa mal, doncs jo m'allunyaré, no?,
Però em preocupa, perquè al final no és el jovent que votarà, és el jovent que ha d'ocupar els llocs de treball, que ha de tirar endavant aquesta societat. I l'hem de fer amb ponts de diàleg, sense optar.
La diu tu, aquest professor de ciència política, com ho veus això? És a dir, jo m'ha anegut a parlar de la llei del pèndol, per exemple, en el tema que diu, quan es diu, dic que m'ha anegut a parlar, però hi he pensat, quan es diu, no, és que hem fet, és a dir, el feminisme ha sigut excessivament exagerat i ha provocat l'abuig,
Bé, no estic d'acord amb tot el que s'ha dit, és evident, ni tan sols amb tot el que s'ha fet, i penso que a vegades no s'ha fet del tot bé, però això no em val per tirar cap enrere. És a dir, aquestes dones no saben que fa 50 anys, quan hi havia el franquisme, no podien obrir un compte corrent sense permís de l'home o del pare, que no saben que no podien tenir carnet de conduir si no feien una cosa que es deia el servei social...
que no podien sortir, jo crec que no, que no ho saben. Llavors també és un altre, però com es combat, no sé si és la paraula, és a dir, sí, deixa'm-la dir així, com es combat tot això? Clar, jo jo com a politòleg mai, o sigui, evito sempre pensar que
Aquell que creu en allò que no m'agrada, que cregui, que fa mal, que sabem que fa mal perquè són gent que creu en coses, en drets, en espais d'exclusió, ho fa des de la ignorància. Jo penso que hi ha una voluntat clara, o sigui, aquestes dones o aquestes persones negres, persones llatinoamericanes, trajectòria migratoria que voten Trump,
o aquí les persones negres o persones latinoamericanes o dones que voten Vox no és ignorància jo crec que hi ha dues coses aquí que expliquen o potser expliquen una mica aquesta és la realitat en la qual estem una és
el cicle de policrisi en el qual estem instal·lats. Una generació, la meva per exemple, que des que vam entrar al mercat laboral només hem conegut crisis, des del 2009 només hem conegut crisis, i ens deien a les aules, ens deien a casa que si estudiaves tenies una carrera
podries tenir mig assegurat un pis, una vida digna, un sou digne, perdó, i fer-te la teva família, si vols, i veure'ns que això, ni molt menys, ni per pagar una habitació tenim problemes avui en dia. Jo crec que hi ha un cicle de frustracions aquí que alimenta la bèstia i alimenta la por. I això té a veure amb que també hi ha hagut una voluntat clara des de l'alta política, avui diria partits polítics,
de no resoldre les necessitats bàsiques de les persones. Hi ha hagut moltes persones, moltes comunitats, molts barris que s'han quedat enrere en aquest cicle de crisis que estem vivint. I allà és on justament estem veient, és on justament la Vox, l'Aliança Catalana, està penetrant. A comarques gironines passa una cosa molt curiosa.
estem parlant que és un lloc, per exemple, on Vox parla català perquè li interessa, no?, li interessa agafar el vot i, a més, està competint... A vegades. A vegades, a vegades, sempre matisos, però està competint aquí amb la llança catalana, està competint amb Junts, no?, llavors això li posa en aquesta textura. L'altre...
L'altre element que jo crec que pot ajudar una mica a entendre, sobretot els joves, perquè els joves sempre s'han relacionat amb allò que vindria a ser la contracorrent. Si les coses van per aquí, doncs, mira, nosaltres mirem altres maneres de fer-ho. Quina és la mala sort que tenim en aquest cas? Que ara mateix...
El que sona més revolucionari són les tesis trampistes, les tesis de Vox, les tesis d'Alliança Catalana. Són molt més revolucionàries per la societat en general que qui diu que una família, una casa.
Per exemple, que és últimament el discurs d'en Gabriel Rufián, que l'estan estimant molt per les Espanyes. Però total, el que ens estem trobant és això, que ara mateix el contrahegemonic és justament ser antifeminista, ser racista explícitament, etcètera. Per tant, aquí estem veient joves frustrats que busquen solucions que l'alta política no els dona en forma explícita i pensen que
aquests partits que s'eligeixen com anti-establishment, anti-hegemònics, Aliança, Vox, aquests els solucionaran la vida. I quan el que estem veient justament és que allà on governen aquests governs, el que fan moltes vegades és, bé moltes vegades no, que sempre és centrar-se en la comunicació política. Trump, una altra cosa no, però...
I aquí també està per mi la dificultat per tornar darrere i recuperar aquests joves, que hi ha una estratègia molt gran darrere que té a veure amb fer veure aquests joves que allò que em van prometre els partits d'extrema dreta quan arriben al govern ho compleixen, encara que sigui a través de comprar tots els mitjans grans o...
a manipular els algoritmes a les xarxes i en aquest cas el que està passant ara mateix als Estats Units ens pot il·lustrar molt sobre quin serà els propers passos aquí aquí tenim la sort que els serveis més elementals els tenim assegurats per dir-ho d'alguna manera i això jo crec que farà alentir tot aquest procés de degradació institucional però la tendència és aquesta
Anna, perquè és clar, vull dir, tu que abans ho has dit que tens joves adolescents, o camí de l'adolescència, la sensació és aquesta, que cada generació deien que vivia una mica millor que l'anterior i dona la impressió que això ara no serà així. El problema de l'habitatge és un problema gravíssim.
A tots nivells, jo crec que gent molt formada, que té una carrera, que té una feina. Aquest és un tema que, per exemple, a mi me'l va fer veure ja fa molts anys el professor Quim Brugué, ara a la Universitat de Girona, abans a l'Autònoma, quan em destacava una cosa que jo no hi havia pensat. És a dir, abans, si tu treballaves, te n'en sorties.
més bé, més malament, però tenies un dret a l'habitatge i tal. Ara no, ara hi ha molta gent que treballa i és pobre i que ha de tirar d'anar a dir de la beneficència, que no ho vull dir això, de les ajudes perquè si no, no arriba, no? Però aquesta cosa ens ha arribat a tots i la gent jove veus que no ho tindran gens fàcil, que gent molt formada, treballadora i que no se n'en pot sortir perquè qui compra un habitatge
Ja no dic a Girona, a Girona, a Salt, a Sant Gregori, on sigui. No, no, jo primer de tot volia dir que estic molt d'acord amb en... Al Iu. Al Iu, això, perdona. Que estic molt d'acord amb els arguments que ha donat ell, vull dir que penso que la frustració i l'adolescència que volen trencar, o la joventut que volen trencar una mica amb tot el que està més estereotipat, doncs
són una mica, aniria per aquí una mica l'explicació, no?, de per què aquesta joventut està més tirant cap a l'extrema dreta. Però, i llavors també volia dir que parlem de la joventut que tenen frustracions, que no poden tenir dret a l'habitatge, que se senten no enganyats, però és que jo penso també i jo potser també m'hi sento. Saps allò? Perquè cada vegada vas a la cistella de la compra, cada vegada és més cara, no? Vull dir que treballes, vas, no?, tens una casa, tot això, i jo recordo també quan érem petites de, ostres, estudia que...
te'n sortiràs i quan arribarà un moment que l'hipoteca ja ni la notaràs jo cada dia la noto més que jo també des de la meva posició i des de la meva edat que no sóc jove ja diguem-ne també noto aquesta frustració també em sento d'alguna manera com enganyada llavors puc entendre també que la gent jove encara s'hi senti més perquè jo al final tinc una feina, tinc una casa que he format la meva família i relativament puc dir que estic prou bé diguem-ne
Però que sí que és veritat que cada vegada la vida és més cara i que no arribem allà on voldríem arribar. I jo me'n recordo perfectament quan el meu pare em va dir, nena, tranquil·la, que la hipoteca d'aquí 10 anys ni te'n donaràs compte de què has de pagar. I han passat 20 i jo cada dia me'n doc més compte del que em costa la hipoteca. Llavors, entenc aquesta generació i sí que estic molt d'acord amb aquests arguments que hauríem d'anar per aquí a mirar a veure com podem resoldre's o com podem canviar-ho.
Neus, què hem de fer? Què hem de fer? Si tinguéssim la vareta màgica... No, sobre aquests darrers arguments que comentava, evidentment, és la realitat, però estic d'acord amb el que també deia l'Anna, és a dir, no és només els joves, és que tu passes els 50 anys o ja t'apropes els 60 i també sents que t'apreten per la cistella de la compra, per mil coses, i que has de continuar pedalant, eh?
I a partir d'aquí què hem de fer? No ho sé, però hem de fer coses, perquè aquesta idea que hauria de ser així per allà i de vida, els meus fills haurien de viure més bé del que jo he viscut, perquè jo també he viscut potser més bé que els meus pares.
sembla que ara continua, no?, fa un vegans, un equilibri diferent. Llavors hem de mirar què és el que s'està fent magament o què és el que es pot fer millor, no?, per intentar sempre pensar en positiu. Què és el que podem fer diferent? Perquè si ho fem igual, els resultats seran els mateixos. Ja m'ho poso una miqueta de sisanya, eh?, perquè, bueno, com a pregunta, eh?, no per d'això...
perquè també he llegit coses al voltant de tot això és a dir, parlem de totes aquestes coses però a vegades no ens en durem compte que possiblement el que ha passat és que durant molts anys han governat per exemple el que en dèiem les esquerres
al país, a l'estat, a la ciutat de Barcelona i la sensació és que, diguem-ne, que tot allò que es va predicar no s'ha fet i això també és una possibilitat de reacció. Vaig bé per aquí? Sí, sí, sí, perfectament. O sigui, el que en diem esquerres que han governat en aquest país, en aquest estat,
han estat molt... una tesi molt socialdemòcrata del que vindria a ser l'esquerra, que és allò de no molestar. Aquesta tesi de... Jo tinc la teoria que...
L'esquerra o les esquerres, quan governen, intenten governar, d'alguna manera, dient que govern... O sigui, prediquen amb allò que governo per tothom. O sigui, no vull molestar... Què està passant ara a l'Ajuntament de Girona? No vull molestar junts, que estan en el meu govern i que me permeten tal...
I el que ens trobem és que quan governa la dreta, o més encara quan governa amb l'extrema dreta, no té miraments. O sigui, passa exactament el contrari. Durant la campanya, la dreta obre molt el mirall. Quan està governant, el tanca i mira pels seus. Estem parlant de baixades d'impostos, estem parlant d'infrafinançament dels serveis públics. I quan governa l'esquerra o la campanya electoral d'esquerra,
Mira pels seus, va buscar els seus i quan governa, intenta governar per tot. Llavors, clar, en aquest paradigma qui perds? Perden els de baix. Per què ara les generacions noves no viuen millor que la generació dels seus pares? La desigualtat. La desigualtat, que ara mateix la riquesa no para de pujar de la base cap als rics, als ultrarics. Estem parlant que...
L'1% més ric a Espanya, ara mateix, té pràcticament el 50% de la riquesa. Estem parlant d'això. I aquí, aquests titulars, ningú, ni els sindicats, ni el govern, ningú es posa les mans al cap. Però no hi ha un robatori més gran. Ningú ha treballat tant per guanyar un milió d'euros l'any. O, jo què sé, milions d'euros l'any. Ningú ha treballat tant. Per tant...
Una cosa que potser podria solventar això és implementar una renda bàsica universal, que ara mateix qui està fent més experiments sobre això és justament la gent que està invertint en intel·ligència artificial, perquè saben les conseqüències d'això.
Però si tenim, per exemple, un salari mínim, potser també hauríem de començar a parlar, per justament pal·liar aquesta desigualtat, d'un salari màxim. Que potser no és la mateixa empresa, un cobrir 3 milions l'any i l'altre cobrir no arribi ni a 2.000 euros al mes. Vull dir...
Són aquestes coses que ens toca un canvi de paradigma. I n'hi ha molts que ja agrairien arribar als 2.000 euros o quedar-se per sota dels 2.000 euros al mes. Escolteu, hem avançat, hem parlat de moltes coses, ens queden 3 minuts. Jo volia dir, perquè no ho havíem dit, encara hi ha els pagesos teien...
tallant l'autopista puntós, queden dos punts que encara estan tallats. És un tema molt complex i tot el tema del Mercosur, tot el que es vulgui, però al final ens estem carregant el sector primari a casa nostra i si ens carreguem el sector primari ho pagarem i ho pagarem molt car. Sembla que no haguem pres res de la Covid, eh? Que i tant. La pandèmia.
i és molt important el sector primari perquè al final és la terra i és la base de l'alimentació i per tant també de la salut aquest sí que a mi és un tema que m'ha preocupat també molt que passa que sembla que es barregen molts temes i que no acabem de trobar com potser perquè abans comentaves jo crec que
Una esquerra i una dreta, avui en dia, es diu encara, però ja no és tant l'esquerra i la dreta tan diferenciada, en segons què. Potser hi ha els extrems, no? Però el que està clar és que hi ha massa gent que es mira només el seu melic. I potser aquí és on hauríem d'haver après més, no? Quan la Covid no ens va diferenciar
ni per raça, ni per color, ni per poder adquisitiu, ni per lloc on vivíem, sinó que allà hi érem tots. No sé, però hem d'intentar millorar, no?,
Ho haurem d'intentar millorar, però, i en tot cas, en continuarem parlant, però haurà de ser un altre dia perquè hem arribat al final d'aquesta tertúlia. Quan hi havia la Covid, tots vam treure aquelles frases dient ens sortirem més forts i més reforçats i ha quedat una cosa absolutament clara que no ha estat ni molt menys així. Gràcies per aquesta tertúlia que ens heu regalat. Moltíssimes gràcies, Anna Sala. Moltes gràcies, Aliu Diallo. I moltes gràcies, Neus Vila, que aviat tornaràs a l'antena