Bon dia, entrem en temps de tertúlia Girona FM, com passen 5 minuts a les 10 del matí d'aquest 20 de novembre. Un dia fresquet, per no dir fred directament, un dia que molta gent recorda, perquè tal dia com avui, i d'això n'està parlant tothom, i també en parlarem nosaltres, va morir Francisco Franco Bahamonde, dictador, la persona que durant 30 llargs anys, gairebé 40, va morir
va ostentar la jefatura del Estado com a caudillo d'Espanya, però la gràcia de Dios que així es feia dir. D'això ha passat molt de temps i alguns diuen que Franco va morir però que el franquisme, en certa manera, va quedar. Avui tenim una taula relativament jove que no podrem parlar en algun cas dels seus records perquè segur que alguns no els tenien perquè encara no hi eren o eren molt joves...
Però sí que és veritat que diguem-ne que en certa manera va canviar tot perquè a partir de llavors, dos dies després, es va proclamar rei d'Espanya Joan Carles i en un període molt curt de temps hi va haver-hi legalització de partits polítics, eleccions, proclamació i votació al referèndum de la Constitució...
i una nova etapa política que ens ha portat fins aquí. Fins aquí en un moment en el que, curiosament, el suport dels electors, dels ciutadans espanyols a la democràcia ha baixat més que mai. Xifres que s'havien vist del 90 i escaig per cent, és a dir, que quedava sempre al marge residual dels 4 o 5 anys,
d'allò que se'n deia nostàlgics, han baixat fins al 80%. No vol dir que la gent consideri que una dictadura sigui millor, però que hi ha com un gran allunyament del món de la política. I això és preocupant i perillós. D'això, i del que ells vulguin, en parlarem amb les tres persones que m'acompanyen avui aquí als estudis del carrer Balma. Senyor David Martí, molt bon dia, empresari, professor de la universitat, i de la FUEC, que abans deia, vull dir...
Membre de la patronal Gironina Fuè. Què tal? Molt bé, prop de bé. Jo vaig néixer el 76 just un any més tard. Gairebé just un any. Per tant, no en tinc record. M'ho imaginava perquè jo fent sumes i restes, més o menys, em sonava que seria així. Malgrat tot, la figura de Franco és una figura, diguem-ne, que... Per desgràcia, a part d'històrica, massa present encara. Probablement pels seus hereus i per aquella cosa que queda, no? Que no acaba de marxar mai.
Teresa Casas, molt bon dia, com estàs, interiorista. Sí que va marcar, en certa manera, tota una generació, perquè al final va estar al cap de l'Estat durant 40 anys, va ser el líder, diguem-ne, el que va quedar, que aquest seria tot un altre tema, de la gent que, diguem-ne, que es va aixecar en armes contra la república, el cop d'Estat del...
És una cosa curiosa, el cop d'estat del 18 de juliol, que en realitat va començar el 17 a l'Àfrica, però això de l'Àfrica no devia comptar i va quedar com el 18 de juliol, no? Què tal, com estàs? Molt bé, molt bé, contenta de tornar a estar aquí a una altra tertúlia i bé, jo sí que me'n recordo una mica perquè no tinc l'edat que té...
Per tant, sí, i més que potser de l'època en si de la mort, perquè potser encara, però al cap de dos o tres anys més, potser que encara era aquella època que tot es començava a moure i que hi havia tots aquells grisos que quan baixaven per la Rambla del Vives ens anaven una mica al darrere. Per tant, en aquesta època, una mica més tardant això, sí que en tinc encara una mica més record del moment. Del moment. Jo ja hi era, jo ja hi era.
La tercera pota d'aquesta tertulia és el senyor Carles Vives. Molt bon dia, Carles. Molt bon dia, molt bon dia. Jo de Rapiló, 71. Jo vaig néixer el 78 i tinc el record d'anar a casa amb escorp, que tenia la televisió en color, que era l'únic que tenia la televisió en color, i veure l'enterrament en color, i tot el rato sentir, i aquesta és una anècdota que no el coneixes, sentir tot el rato Viva Espanya, i Viva Espanya. I al cap de poc temps va haver-hi una manifestació aquí a Girona, el meu pare em portava en braços, i vaig cridar, Viva Espanya, és l'únic cop que ho he fet a la meva vida.
I m'ho recorden a casa cada Nadal. Cada Nadal, el dinar de Nadal, recorda que un dia vas dir... Vas dir a Espanya. De tota manera... No prescriu mai això. No prescriu, però m'ho ha posat a dir que... Exacte, anava a dir exactament això, que ja va ser el primer dia, diguem-ne, que no va enganxar el timing, diguem-ne. Exacte.
No, la veritat és que els que ja som una miqueta més grans, jo avui, ara la Teresa tenia l'amabilitat de llegir un article que he escrit al diari, i que, com que ja el vaig fer l'any passat, tampoc he volgut explicar anècdotes, però és veritat, aquell dia jo ja treballava a la ràdio, a Ràdio Girona, i el que va ser...
No estava de becari, no. No, no, no. No, no, no. En tenia 18 i tinc un record molt ple perquè aquell dia i durant 6 o 7 dies van tenir policies nacionals amb matralleta a l'emissora que no sé què carai venien a dir perquè en realitat no es podia controlar res perquè en aquella època no es deia res.
I la sensació aquella, diguem-ne, de treballar amb un tio que estava allà dret amb cara de mala llet i amb una matralleta a les mans feia venir els grisos, que en dèiem. Els grisos, el que t'he dit abans. I després van ser marrons i després han acabat blaus, però en aquell moment han anat canviant el color, però... Els grisos, els grisos, jo me'n recordo.
Eren grisos, no? I el que sí que és veritat és que aquell dia molta gent amb els anys, per exemple, es parla que hi va haver molta gent que ho abricava, no? Xampany, que en dèiem aquella època, però encara no es deia el cava. Jo no en tinc cap record a casa, no en bevíem habitualment de cava, però el que sí que és veritat és que hi havia gent que ho dient, també hi havia gent que deia que feia anys que guardava l'ampolla, i dic mala merda, perquè el cava no es guarda. No es guarda res, no.
No es guarda, però en tot cas tothom devia fer el que podria. I sí que es va obrir una etapa que és que realment en molt poc temps van passar moltes coses, no? Un canvi que alguns han qualificat de lampadusià, és a dir, que tot canvies perquè no canvies gaire res...
i, en certa manera, al cap de dos dies es va proclamar la llei d'Espanya, al cap de tres dies va morir Franco, aquelles imatges que recordava en Carles, de gent que anava passant per davant. Jo tinc el record que, des de Girona, gent que treballava en aquell moment en el sector públic, diguem-ho així, infermeres, funcionaris, van fer autocars, allò que els pagava un Estat de Madrid en viatge i bocata, diguem-ne, no?,
Per tant, i també és veritat que no ens enganyem, també hi havia franquistes i en aquell moment hi havia molts funcionaris que eren efectes al règim i que eren els que es veien avenir els canvis. Ha canviat molt això, és a dir, 50 anys després com es veu? És a dir, queda molt lluny, és evident per tu que ni tan sols hi eres. Sí, no, jo...
el que dèiem això, que no marxa perquè al final tens la sensació que hi ha com una boira i que al final, jo crec que les xifres aquestes que deies abans tu d'aquest 90, hem passat amb 80 diran, bueno, és un 10% però vol dir moltes coses i a més a més, tot i que no tinc l'estudi no ho puc asseverar, però crec que va per aquí és un estudi de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials sí, sí, si agafem la part de gent més jove probablement el percentatge no és un 20 segurament és molt més
I això és el que és preocupant, perquè al final gent més jove, entre els quals gent no m'hi incloc jo, és a dir, gent jove de veritat, que dius, home, clar, com més lluny queda una cosa d'aquestes, més consolidada es considera que està i no li dona importància, i amb un dictador poder estaríem més bé, i al final la democràcia total, perquè tal...
que és una mica culpa de tothom, perquè quan es van xutant endavant els problemes i es van deixant per un altre dia, al final la gent també pensa que la política democràtica potser no serveix tant, i això també és una cosa mal feta des de la política moderna. Potser és això, que la part aquesta de gent molt jove, quan tu has dit jo la considero aquesta dels 14 i a 15 fins als 18-20,
sí, inclús més inclús fins a 30 però potser és una mica el desencant d'aquesta democràcia que no els hi... ells perceben que no els hi aporta res dels seus problemes que puguin tenir o de les seves necessitats que puguin tenir
I per tant hi ha darrere tota una altra part, un altre sector, que es cuida prou d'anar a aquesta gent més jove a dir, bueno, això ho canviarem d'una altra manera. El discurs fàcil, etcètera. Exactament. I per tant potser una mica, doncs bueno, és una mica això, no? Una mica el discurs que els ve de baix, que d'alguna manera els promet una sèrie de coses, amb el desencant que ells tenen de dir és que jo me falta habitatge, no tinc els sous que me corresponen, tot més complicat, això no sé què, no sé què...
I aquesta democràcia no és la democràcia que potser entenem com que és un estat del benestar, que nosaltres ara que fem una mica l'històric des de la data que parlem avui de la mort del Franco fins ara, hem vist, els que eren molt jovenets d'aquell moment, érem petits, però sí que havíem vist un canvi de transició, que anàvem pujant, va haver-hi un moment fa uns anys que havíem estat en aquest estat del benestar, que tothom...
era com una cosa eixamplada, era una classe mitja eixamplada que dilatava i que la gent potser tenies la sensació que milloraves i després de cop i volta hem vist com tot això anava canviant i que per tant també és cada vegada estar més separat el que té molt i el que té poc i que cada vegada també les coses són més complicades i que políticament veiem el desgavell que hi ha per tot i que per tant molta gent, inclús ja després no tant aquests més joves sinó d'altres edats el que parlem no vull dir que la gent està desencantada de la política perquè no veu un lideratge i no veu un futur
Clar, tot això afecta una mica, llavors que amb aquests 50 anys que parlaves, doncs ha sigut com una muntanya que ha anat pujant, però que anem baixant, i que possiblement, si això no es remonta d'alguna manera, doncs entri altra vegada un corrent que doni resposta a unes necessitats de gent, sobretot més jove, que estan avasats a anar per aquí. Jo és el que veig.
Jo el que crec és que hi ha hagut un error a l'hora de plantejar la transició i sobretot el tractament de la memòria històrica. Aquesta gent jove que ara no ha viscut mai una dictadura i que parla de la dictadura com si fos un règim millor que el dona la democràcia, és perquè potser no se li s'ha explicat adequadament i sense subjectivitat, sinó amb objectivitat, què significa que domini un dictador. No entraré ara en descriure zones, però fa molt poc estem veient que nervolen
Molta gent d'aquest país ha determinades banderes, fins i tot en defensa de determinada democràcia o critiquen altres que estan matant a molta gent, però obviant que determinats d'aquests països que no rolem banderes són països que se tenen una dictadura, que la dona està totalment perseguida. Llavors, hi ha un potipoti, un potipoti,
per manca, i m'atrevia a dir, i sé que és molt immodest, però manca d'una cultura real i d'una explicació real del que és cada cosa. És a dir, és tan dolent un règim islàmic ortodox, diguéssim, el màxim exponent, com en Franco, com en Venezuela. És a dir, tots aquells règims que coarten la llibertat individual d'alguna manera o d'altra, doncs, són dolents. Per tant, parlo tant de l'esquerra com la dreta.
I comparteixo amb tu una cosa. Jo soc de cultura socioliberal, de Ramon Trias Fargas, i que recomano que la gent recuperi algun llibre i que el llegeixi, que serviria molt en el moment actual. Des del moment que s'han perdut les classes socials, que s'entengui molt bé el que vaig dir, eh? Les classes socials i l'ascensor social...
és quan el sistema falla. Quan hi ha molta gent molt rica i molta gent molt pobra o molta gent al límit de la pobresa, és un problema d'un règim tant de dretes com d'esquerres, perquè això mateix succeeix. Jo quan sento a vegades parlar, i perdó, però sento parlar a les bases de la CUP i ageixes el seu ideari, també em preocupa com em preocupa el de Vox.
Per tant, jo crec que aquí hi ha un problema que ens guiem per missatges de Twitter, d'Instagram, d'un minut, i sóc el primer que fa vídeos, però d'un minut i tal, però no aprofundim realment el que hi ha darrere. I és molt preocupant, jo tinc uns fills de 23 i 20 anys, i estan estudiant a Barcelona.
I estàvem estudiant en una universitat, que evidentment no faré propaganda, però no és pública, perquè van tenir l'oportunitat que poguessin anar a aquesta universitat, i era la que jo havia estudiat, i tal, i els van portar allà. L'ambient que respira aquella universitat no és de polsera de la bandera espanyola, és un ambient que va de la polsera de la bandera espanyola com de la Silvia Uriol, és a dir, radicalitat absoluta, no hi ha termini termins.
No sents ningú que parli de l'antiga Convergència, de Junts, d'Esquerra... No, no, o parlen de Vox, o parlen d'Aliança Catalana, o parlen de PP, si em permeteu, com el més suau del grup.
Hi ha un problema? Estem parlant d'aquella generació que hauria d'estar al carrer defensant les coses i defensant els canvis i defensant les millores socials? Hi ha de tot, però en David ho ha apuntat abans, perquè era una dada que jo també tenia. Ens la va donar abans d'ahir el doctor Cervent d'un article que havia llegit.
4 de cada 10 joves, parlàvem dels joves, diguem-ne que estan en aquest punt que creuen que la democràcia no els aporta més. És el doble que la mitjana, perquè parlaves d'un 80-20 i aquest és un 40, per tant és el doble. És el doble. I aquest és un problema. Jo crec que hi ha diverses causes. Una d'elles és que segurament no s'ha sabut explicar el que era la dictadura, però
Segurament, aquest dia parlant de vídeos, veia un vídeo d'una manifestació a Madrid d'aquests que sí que porten la bandereta espanyola a un dels barris alts, que utilitzaven 3 o 4 consignes que eren del metge del 68.
i cantaven una cançó que era el Bella Ciao, que diuen que és una cançó d'una sèrie, no? Aquest és el nivell, per dir-ho d'alguna manera. Llavors, la barreja que hi ha és bastant increïble, perquè també s'han de dir unes quantes coses.
amb la guerra civil, és evidentment que va ser una conseqüència de la guerra, però també va ser una conseqüència de la política franquista a partir del 39, amb l'autarquia famosa, el PIB espanyol de l'any 1935 no es va tornar a recuperar fins a mitjans als anys 50.
la gent vivia malament, l'autarquia va portar gana, pobresa, diferències, estraper-lo, els que tenia, els que ho tenien tot i els que no tenien absolutament res, no? I tot això segurament no s'ha explicat i quan la famosa frase d'en Con Franco vivíamos mejor és senzillament mentida, es vivia en general, la majoria de la gent vivia pitjor, el que passa que després la gent, precisament quan va canviar i quan va renunciar l'autarquia i es va posar
en mans, deixeu-m'ho dir així, de l'opus, és a dir, els tecnòcrates, els tecnòcrates van fer un salt, van obrir les fronteres, va entrar el turisme a Manfraga, que no era de l'opus ni tecnòcrata, i a partir d'aquí, diguem-ne, es va anar avançant i es va fer una certa recuperació, però quan hi havia república...
hi havia llei del divorci, hi havia dret a l'avortament, que les dones podien votar i tenien la certa. S'ensenyava català a l'escola. S'ensenyava català a l'escola. La meva àvia sempre ho explicava, jo havia après català a l'escola. Ara que dius lo de l'àvia, jo me'n recordo de la meva àvia que vas i deia a la meva mare, és que és més moderna la iaia que tu, perquè ella explicava coses que jo pensava que eren molt més afins a mi que la meva àvia.
Sí, hi ha com un espai que és d'una negró absoluta. En la línia d'això que deieu ara, en la línia del que deia en Carles, estic totalment d'acord, la política avui en dia es fa als extrems, es fa als marges. Quan això passa, el motor gripa. És a dir, una societat no pot avançar si la política es fa només als marges.
I per altra banda, això ho deies Jordi, que tens tota la raó, deies, potser s'ha explicat poc i se n'ha parlat poc, no? Ara no direm allò... S'ha parlat intencionadament, que genera rebuig. Sí, la societat que no sap la seva història està condemnada a repetir-la, no? Si tu no expliques el que ha passat... Se segueix estudiant en els segons que hi ha llibres que el poeta García Lorca murió.
Morió, exacte. No va ser fosellat. Jo a l'EGB, doncs, sempre quan arribava al final de curs deies, ah, mira, ara parlarem del franquisme. Ai, no, s'ha acabat el curs, ja no em parla. El llibre no s'hi arribava mai a parlar d'això. Però quan tu eres a l'EGB, inclús ara, perquè em sembla que era i a TV3 que va sortir un petit reportatge d'enllà del dia d'avui.
i hi havia professors d'escola d'avui que deien que quan arribem a l'època de la mort de Franco, com que és ja final de curs, queden dos dies, i Franco morió, i pum, s'ha acabat. I per tant, no expliquem res. I si expliquéssim massa, segons quins professors hi havia, depèn de quina escola, potser tampoc...
Només cal veure els pollastres que es munten. Saps què et dic? Aquests noies joves d'ara, no hi ha el que tu deies de la TVGB, la TVGB d'ara, dels que estudien... L'ESO, l'ESO. L'ESO, exacte. És mínima. És que aquí em feu recordar, perquè tu parles de l'EGB que apareix ja a la tira. Jo parlo del batxiller. Jo encara del batxiller elemental, eh? Vull dir que...
No, però hi ha un exemple molt gràfic de la situació en la que vivim a nivell jurídic, i aquesta setmana passada se'n va parlar, que és l'edat en què la norma considera que ja tens una capacitat d'obrar que pot representar conseqüències. Fins ara la tenim molt atribuïda als 18 anys.
i hem vist que hi ha hagut assassinats que han fet danos de 16 anys, i alhora hi ha normes que als 16 anys permeten decidir sense autorització del pare poder avortar. Per tant, aquestes incongruències normatives denoten... Per cert, abans l'edat penal estava fixada, però era a partir dels 16, es va pujar als 18, però quan passava tot això i fins al 1978, que ho van canviar precisament perquè es pogués votar la Constitució...
L'edat era 21 anys per votar. I et podria dir que avui el 60% dels testaments que es fan a la noteria, tots estableixen un administrador del patrimoni pels fills fins als 25 anys. És a dir, gent jove, pares d'avui que han viscut, que tenen els 18 anys, van adquirir tal, tal. Quan van a fer, ara avui, veient els seus fills un testament...
nomenen un administrador del patrimoni fins que els nanos tinguin 25 anys. Per tant, són plenament conscients que potser els nanos fins a 25 anys encara no tenen la capacitat per poder discernir determinades qüestions, però en canvi els fem decidir
En els 16 s'hi van a ciències i s'hi van a lletres. A la mateixa edat poden decidir si poden avortar o canviar-se de sexe. Però alhora, si maten algú, no tenen responsabilitat penal. I en canvi el pare sí que té responsabilitat civil. És a dir, jo crec que al final, com que juguem ens fent trampes al solitari a nivell moral...
perquè hem perdut els valors bàsics de referència, i aquí no n'entro en cap religió, perquè hi ha valors que són universals i no depenen de cap religió, i això se le transmet amb una paraula que riurà en Jordi, que és la paraula ordre, que no vol dir ser de dretes.
és tindre molt clar que hi ha un marc que no podem atravessar, i dintre aquest marc fem el que vulguem, tenim llibertat absoluta. Però hi ha línies que no podrem creuar perquè vivim en societat. I és el respecte, jo, que no he fet tirar l'altre, però és que a mi em molesta determinades coses, i avui, quan m'aqueixo d'això, me diuen...
ets un fatge, doncs ja està el que ets, ets un home d'ordre, ja ho has dit això no, no, però... i jo també, l'ordre no vol dir res més que senzillament establir un marc de relacions amb el qual tu, com a democràcia tens uns drets i tens uns deures i reivindico l'ordre el progresso de Brasil quan surt el tema de l'ordre sempre acabem fent aquesta broma amb amics ordre i progrés per exemple, jo atribaixo un vídeo, ho explicava, dic
Hem d'ajudar la gent, de totes totes. S'han de donar subvencions a aquella gent que ho necessita, de totes totes. Però vull una auditoria a final d'any que analitzi aquella gent que ha ajudat si manté les necessitats econòmiques, si manté les necessitats i les incapacitats de poder entrar al mercat laboral,
I si té net el certificat de responsabilitats policials o penals. Per què? Perquè no val tot.
No val tot, i això hi ha molta gent que necessita que es queda a la cuina i no pot obtenir res. Llavors això fa que a determinats joves que ve algú que els enlloverna dient és aquell musulmà que cobra la subvenció. No, no, potser aquesta senyora o aquella persona es mereix tenir la subvenció. I quan ha tingut l'oportunitat d'agafar una feina, l'ha agafada. I després deixa d'estar en el circuit de la subvenció. Però hem d'exigir aquest control.
Perquè sí que n'hi ha de casos, de gent que s'hi recolza. No, no, i molts, i molts. I això ho hem d'evitar, i això no és d'Aliança, no és de Junts, no és del PP, és, el que dèieu fa un moment, drets i deures. Drets i deures, sentir comú i ordre, com tu dius. Això és el que acostuma a passar quan no es parla obertament i no es parla de les coses i ens dediquem a xutar la pilota endavant. Llavors, d'aquests polvos, estos lodos, això.
Aquest és un dels temes, és a dir, que anem avançant una miqueta amb el que deiem, però en el fons estem parlant una miqueta del mateix, no? Que el que ha passat, i que potser aquestes enquestes de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials remarquen, és aquest cansament, aquest allunyament, és a dir, no vol dir que de sobte tothom s'hagi tornat fatxa, aquell lloc, diguem-ne, dels nostàlgics del règim que es deien que sempre hi han estat, Forza Nueva, guerrilleros de Cristal Rey...
etcètera, sempre hi han estat, però hi ha una sèrie de gent, entre ells molt joves, que bé, que es radicalitzen, però que es radicalitzen una mica, potser per la llei del pèndol, teníem la impressió que quan parlàvem de joves radicalitzats fa 50-40 anys, parlàvem de gent que es decantava cap a l'extrema esquerra. En aquests moments el que està passant és que hi ha una polarització per un cantó o per un altre, però que sembla que...
Els béns són molt més favorables a lo que a Espanya en diguem extrema dreta i que aquí comença a representar Aliança Catalana, aquí no sé si és un partit d'extrema dreta però que sí que és veritat que li han posat aquesta etiqueta.
de la qual durant un temps ningú en parlava, però ara s'ha posat tothom a parlar-ne, començant per l'Oriel Junqueras, que va dir que era un invent dels serveis secrets espanyols, amb la qual cosa encara li ha donat, diguem-ne, més d'això. Que s'ha polaritzat és evident, i jo crec que en les properes eleccions, sobretot...
espanyoles i catalanes, per dir-ho d'alguna manera, es notarà molt. En Carles em diu que aquí a Cales municipals també. Cales també es notarà, segur. No sé qui presentarà l'Àliència Catalana, però jo crec que ara presento una cadira i de directes enfadors.
Sí, sí, és així. El que sents al carrer, eh? Les enquestes de carrer, sí, sí, aquella... La cantitat de gent que et diu jo els votaré per fotre un susto. I penses, hòstia, no ho sé, perquè no ens passem del susto. Bueno, aquí a Girona ens en fan fotre un fa un parell d'anys i mira com estem. Que encara alguns estem molt espantats de veritat.
Quan la CUP puja el govern d'aquesta ciutat, alguns ens hem espantat. Jo ja m'ha semblat entendre el que he esperat que fes la contació. Jo m'he espantat. Ja ho sé que potser només faltaria que hi ha gent que està supercontenta que la ciutat va molt bé per molta gent i tal. Per mi no va bé. Entrem en el període dels vídeos. Per mi hi ha 13.276 raons per no...
Ja en parlarem, ja en parlarem. No, no, en podem parlar ara, perquè... No, no, perquè de fet ho portem aquí, és a dir, tu deies això, fa dos anys, dos anys i mig, diguem-ne, doncs la CUP va guanyar l'alcaldia, no va ser el partit més votat, això algunes vegades, cal recordar-ho, va ser-ho
amb el mateix nombre de regidors, va ser el PSC, si no va xerrat, i va haver-hi un cert canvi, però hi ha hagut un govern, mira, des del 2000, des del 2011, no hi havia hagut, diguem-ne, un govern que tingués, diguem-ne, majoria absoluta a l'hora de prendre les decisions. Hem de recordar que...
Tu ho saps bé perquè hi eres, amb Carles Puigdemont i amb Marta Madrenes, diguem-ne, excepte un breu període en el qual Marta Madrenes va pactar amb el PSC, va durar un any i mig, jo crec. La resta de temps no hi havia una majoria i, per tant, s'havia d'anar negociant, no?
la CUP va aconseguir la CUP. Guanyem, perquè s'enfaden i tenen raó. És guanyem dels quals segurament alguns a la CUP hi formen part, però guanyem va... està governant. I tu creus que és... Bueno, en els teus vídeos vas dient que la cosa no funciona, no, Carles? Ara ja t'admiro, admiro tu. Jo crec que hem anat molt enrere, però és que ja vam anar enrere... Avui no t'he preguntat si has tingut excessives ofertes. Excessives. Moltes...
ofertes per presentar-te en diversos partits. Sembla que nevarà o plourà. No ho ha preguntat, però ho ha preguntat. Diuen que nevarà o plourà. Jo és que... Faig un spoiler del vídeo d'aquest cap de setmana, que faré, no? Del proper. És a dir, crec que s'ha perdut... Em sembla que ho apuntaves fa un moment, és a dir, què has de dir que vull a la política?
Aquesta és una molt bona pregunta. Sí, és una bona pregunta. I en bona part aquí hi ha part del problema. Sí, exactament. És a dir, jo sempre dic que quan vaig entrar per primer cop a l'Ajuntament de Jona, a mi se'm va tirar la llengua per la meitat en el primer ple.
D'acord que tenia un alcalde que em feia canviar de parer en 10 segons. Ara votem sí, ara votem no, i com a portaveu tenia que argumentar-ho. Les avantatges de ser advocat i ser capaç de fer moltes coses. Qui era que era el alcalde? El alcalde era el senyor Carles Puigdemont. Ah, val, val. No ho dic per si algú no havia captat aquesta càrrega de profunditat que havia deixat anar. Però eren plens... Pots estar d'acord o no estar d'acord, però hi havia una lòriz, una pia bosc... No sé, hi havia un seguit de gent en aquells plens que hi havia...
Jo m'atreveixo a dir massa gris i capacitat de diàleg, capacitat de parlar. No és que fossin grisos, sinó que hi havia massa gris. No, hi veníem d'altres governs, els tres o quatre primers consistoris que hi va haver, hi havia gent de molt de pes, que jo no vull dir que no hi siguin ara, però la impressió és d'aquell gent que estan més lligada al món de la política i dels partits polítics, és el que volies dir.
Sí, i que no es deixen, ho has dit fa un moment, és a dir, no es deixen endur...
pel que diran, sinó que lideren els projectes en benefici de la ciutat. I jo tinc la sensació que avui, quan es prenen decisions, es mira al costat i a veure com pugui quedar bé. Bé, això és un mal general de la política a tot arreu, a nivell municipal, autonòmic, estatal... I al final, els que acaben guanyant en aquesta batalla, en el terreny en el qual dominen més, perquè és el discurs fàcil, etcètera, són aquests partits que ja els hem anomenat, eh?
que abans deia si aliança catalana és ultradreta, evidentment que ho és. Jo crec que no es pot definir d'una altra manera, no passa res. Simplement estem definint l'arc de Sant Martí, des d'un costat fins a l'altre. És ultradreta, igual que hi ha esquerra ultra, igual que hi ha de tot. Però vull dir que al final el discurs fàcil del minut, el minut i mig, el real, l'història, això, qui ho domina són aquests partits. Perquè al final en tronquen amb una població jove, que és nadiva d'això,
i que consumeix i que s'informa i que es crea una idea a partir d'aquests continguts jo faig classe a alumnes de 20 anys tu ho coneixes bé perquè t'hi dediques i més a més em fas classe ja no miren la tele no miren la televisió no consumeixen continguts gaire llargs llavors tot això fa que l'univers es va fent petit i són esclaus com ho som tots jo tinc prop de 50 i ho soc imagina't la gent que té 20 anys
Són els claus dels viaixos, del viatge de confirmació, de tot això que diem. Aquest dia parlava un periodista, diguem-ne, amb responsabilitats en un mitjà i em deia que està contrastat, i t'ho vull preguntar però crec que ja és la resposta, que un article d'un foli ja és massa.
I és massa. Jo quan comparteixo un article que he trobat interessant d'algun economista o de qui sigui a la plataforma d'una classe, d'una aula, jo ja sé que no se'l llegirà ningú. I alguna vegada he fet la prova. Al cap d'uns dies ho comentes a classe. Una gent no...
Jo crec que determinats formats ja no van amb aquest públic, és així. I llavors l'altra cosa que digui en Carles, que jo t'estic totalment d'acord, que és qui fa política avui, no? Qui fa política avui? Doncs la gent que es dedica professionalment a la política, que és molt legítim, però en tot cas, al meu entendre, perverteix fins a cert punt el sentit de la política, per mi la política ha de ser de gent...
que dedica uns determinats anys de la seva vida a fer una tasca pública i de servei públic, que és la política, com ho pot ser una associació de veïns o com ho pot ser una entitat cultural, és igual, el que sigui. O llavors hi ha la gent que a l'empresa privada no serviria ni per fer fotocòpies i es dedica a fer política. Llavors la combinació d'aquestes dues coses és un desastre. Em sap greu, però és així. Llavors, estem o no estem i encara podríem dir que ens passen poques coses.
No, perquè hi ha uns tècnics, potser alguns exageren massa, com és el secretari de l'Ajuntament de Girona, que exagera massa en quant al control, però gràcies a Déu hi ha uns serveis tècnics que la màquina va funcionant per si mateixa. Però jo que ho he estat a dintre, sempre dic que jo ara, si volgués tornar...
Sóc un gran valor, i ara m'estic venguent, per la societat, però molt perillós pels polítics. Actualment professionals. Explica't, explica't. Perquè ja no és tant el càrrec. És d'entrar a servir.
I entres a servir, perquè com que hi ha estat, ja em va pujar la drenalina al seu moment, ja vaig ser tinent alcalde, i això és molt xulo, i tal i qual. Però quan s'ha tindut un de dues vegades el tren d'alta velocitat, aprens ràpid que la política no és només tindre un títol, eh? Llavors, a partir d'aquí, jo ara entraria a servir, a servir, treballar, treballar i treballar. I qui no estigui en aquest camí, que se'n vagi.
Actualment hi ha gent que està cobrant a l'Ajuntament de Girona 100.000 euros l'any, no per l'Ajuntament, sinó els duplicitats de càrrecs que hi ha. Parlament de Catalunya, Ajuntament, Diputació, Ajuntament... No criticaré tant la quantitat.
sinó com està la ciutat que no està proporcionalment treballada a raó dels salaris que un està percebent. A mi que cobri algú 100.000 euros. Sí, el veus 24 hores al dia, 7 dies a la setmana, dedicant-se aquests 4 anys, 8 anys, o el màxim topai que posaria jo 12 a la política.
dius, hosti, estupendo, ja està, mira, s'ha guanyat la vida, ha treballat, pots estar d'acord o no pots estar d'acord amb les decisions que ha pres. Tornes a la teva feina. Tornes a la teva feina. Per què no? No, no, dic tornes a la teva feina una mica amb el que deia, o que he entès que deia en David, que hi ha molta gent que professionalment has dit això i que no pot tornar a cap feina.
Però jo parlava de la política en general, en aquest país. Els països no ho sé perquè no ho connecten, però aquestes misèries personals de dir és que si deixo aquest escor, si deixo aquest càrrec, si deixo això, el meu modus vivendi passa de guanyar una cosa semblant al que deia ara en Carles a guanyar 1.500 euros al mes anant bé. Doncs això són el 80% actualment del ple de Girona.
Sí, sí, però imagina't això. El 70%. No, però jo crec que és una cosa que es pot generalitzar molt. No, no, sí, sí. Ja estic parlant en termes generals. Sí, sí, no. No, no. No, i el que passa que entrem, va, entrem en la batalla que és el que... Home, no, al final semblarà que sempre vinc aquí...
Vens aquí, el que t'hem demanat, a fer de tertuliar, a dir el que penses, i a més a més tens una de les grans avantatges que tens, és que sempre dius el que penses, excepte quan eres petit, que vas dir viva a Espanya, que vas ser... Però no és música, però aquest és un altre. Això t'acompanyarà tota la vida. I tant, però ja el tinc tant assumit, és que cada Nadal és la mateixa frase. És la conya que ja ve de repetir. I d'un amic teu, que m'ho recorda, un periodista amic teu, que també m'ho recorda tant en
És que m'imagino tallar si estaves damunt de l'espatlla del teu pare. I vaig dir, viva Espanya! Un home d'esquerra democràtica, de tria esparga, això s'ha d'explicar també per la gent jove, que s'hi va arribar, si no recordo malament, es va presentar al teu pare en unes eleccions a senador.
el senador, però ja quan ja es vien ajuntat ara veiem Pujol a la televisió que d'aquí desitjo que es millori perquè jo sempre he sigut un defensor del polític Pujol, eh? polític Pujol, president de la Generalitat una altra cosa és el que ha passat a casa seva i el que ha passat a altres mons però jo el defensaré sempre doncs era quan ja es vien ajuntat Esquerra Democràtica en Convergència i Unió i llavors ja estàvem tots ja patint petom una mica i petam i petam i petam
I Patam també. La ciutat, va, té ganes de parlar de la ciutat. Diu que això, diu que fa dos anys i escaig va tenir i va haver-hi un gran surt, però hi ha un govern, i vostè ha estat molt crític amb aquest govern. De fet, ara entrarà en aquelles coses que hi ha molta gent, és a dir, el tema de la neteja. No, no, no, puc parlar de coses més sèries. Ara torna al tema de la seguretat. Volia parlar de les multes dels radars, que és un tema que ha sorgit avui i que...
i del que hi dedicarem una estona també, tan malament la veu la ciutat. És que jo crec que s'està governant a cop d'Instagram, a cop de Twitter i no amb un projecte de ciutat de futur. Jo no sé cap on tenim.
Tu pots instal·lar radar, sí, seran 13.200 i pico multes, que són 4.000 al mes. Expliqui, ho expliqui. En 3 mesos, 13.000 multes s'han sancionat a Girona. El 13 d'agost al 17 de novembre, 13.276 multes en els 4 radars que es van posar nous, que estan davant dels maristes, per entendre'ns, a pedret, a la carretera Barcelona amb l'encreuament del carrer La Creu i el carrer Güell cap a la zona de Can Giverdoble.
On estan els aparcamins disuasoris perquè la gent no hagi d'entrar en vehicle a la ciutat i que li hagi de posar una multa? Si impliques polítiques de veritat, aplica-les, creu-te-les. Volem reduir l'impacte del vehicle a la ciutat de Girona i farem una política sancionadora perquè no entri en tants vehicles i no compleixin les normes de circulació i no vagin molt ràpids. Fantàstic. Quines alternatives li dones al ciutadà perquè no hagi d'entrar en cotxe fins a la ciutat de Girona?
Zero. S'estan preveient alguns, però encara no. Sí, s'estan fent algunes. Per tant, comencem la casa per l'autorada. Primer sancionem, retirem punts, sancionem econòmicament, i tal. El mateix va passar amb la plaça Catalunya. Primer bloquegem el trànsit de la plaça, a veure com va. Un cop ho retiren, ara ho trobem a posar. Jo va ser una prova d'aquelles de veure com s'agafava la gent, i de fet, cada X mesos, durant una setmana es tanca, però la solució...
És a dir, la solució efectiva a la plaça Catalunya... És tancar-la. A part que se l'hauria de mirar per sota, que ja s'està fent, el que s'hauria de fer és tancar-la. Però, és clar, llavors tens un problema, que hi ha vehicles que han d'anar necessàriament al barri vell, perquè hi tenen... No, no, perquè es poden arribar-hi. És a dir, mira, no hi ha un semàfor que et multa si passes tres cops seguits en un mes? Sí. Ja la gent ho ha après, eh?
Tinc que recordar-te el que sempre m'has explicat tu del carrer de la Força, que abans hi pujaves en cotxe i que va creant un rebombori el dia que es va prohibir la circulació. I ara és algo natural. Ara et posaries les mans al cap si veiessis un cotxe. Jo també me'n recordo de pujar-hi fins dalt i aparcar a l'arc amb el cotxe a vegades.
I fins i tot abans, just abans del número 8, on hi ha que s'estrenya una mica el que ve de la força, la sera quedava una mica amplia i allà era on aparcava amb els que treballàvem a Paz i Girona. L'altre dia vaig veure un vídeo, no sé si era d'això, era Instagram el compte aquest de l'arxiu de TV3, que va publicant perles. No, estava publicant perles, i en aquest cas li tocava a Girona i es veien imatges de...
del carrer de la Força, del carrer dels alemanys i tal no només amb cotxes, sinó amb cotxes aparcats és una imatge que ara la veus jo hi havia anat amb cotxe també per allà vull dir, en la línia el que diuen Carles jo estic molt d'acord que no tantes proves pilot vull dir, si tu tens clar que has de tancar la plaça Catalunya que jo la tanqueria demà passat
i guanyaríem un espai espectacular per la gent fes-ho, fes-ho, i en tot cas són més les conseqüències, però fes-ho no vinguem amb mitges tintes i amb proves i amb... però perdona, aquest tros d'aquí, tu saps la despesa que hi va haver i de canviar les senyals de trànsit els operaris allà traient postes, posant-nos als altres llocs, canviant tot i això que va durar, un mes, mes i mig i no va funcionar, doncs, estudia primer abans jo també estic d'acord amb això
Girona hauria de canviar el nom, s'ho hauria de dir New Jersey directament. Quanta marquina? Quan fa que estan les marquines? Jo el de les New Jersey no puc... No, jo tampoc. És una cosa que em preocupa, perquè si tu realment vols fer alguna cosa, fer-li prou a veure, les New Jersey, expliquem-ho bé, són aquelles... Aquelles pilones de formigó. Sí, de formigó. A més, encara ens han pintat amb la silueta, l'any de Girona. De fet, anava a dir això, quan tu agafes una New Jersey i la pintes amb la silueta, vol dir que s'estarà aquí, balles. Molt de temps.
I tot allò que era el meu carrer, Juli Garreta, el meu carrer, el Lorenzana, allò està allà, i tot allò està moguda, no està trencat. Han desaparegut a l'avinguda Sant Narcís perquè han fet obres, però les altres hi són. Parlaves de projecte de ciutat, Juli Garreta, que saps perfectament que necessita com el pa que menja una reforma, no només perquè has de reformar, sinó perquè ha perdut.
Comerç, molt. Comerç, perquè la Clínica Girona ha marxat i tota l'activitat. Per tant, l'has de rehabilititzar, aquell carrer. I estàs al centre, estàs a la part de la xatxa. I mantenes les New Jersey, encara que tenies aquella sensació. S'instal·la...
farà kits, perdoneu, no vull fer publicitat, però que mou gent i tal, doncs articula aquell carrer perquè puguin haver-hi taules dels bars, que la gent es pugui seure mentre un està en comprar, és a dir, activa, fes coses. Aquí critico tant els que estan dominant en determinats sectors que poden ser CUP i Guanyem, com també promoció econòmica, la senyora Gemma Geix. I una altra cosa que m'ha indignat. I avui en Tapi Carreras em para el diari.
Quan va caure el segon arbre, de 30 metres d'alçada de Besa, va sortir aquest ditjor regidor, que encara aguanta, i mira que he demanat la dimissió no sé quantes vegades, el senyor Sergi Cots, i va dir que serien valents si es tenia que tallar un arbre. No és ser valent, és ser responsable.
Si hi ha 500 arbres malalts o 200 a la dresa, s'han anat allà. No, no, 500. Ahir parlàvem amb un amic meu, li vaig dir quants platens hi ha? I em diu 2.500. I li dic quants se n'han de tallar? Com a mínim 500. Però això ho diuen els tècnics. Jo vaig ser un pla especial de la dresa.
Qui els tallarà aquest matí? Què ha de passar, que un dia caigui sobre d'alguns al matí? O aixafi una nòria per tira l'any que ve. Han caigut sis o set dels últims 4 o 5 anys, afortunadament no ha passat absolutament res. Dos d'ells molt a prop del que és la Rosaleda, diguem-ho així, s'han de tallar un immediatament que està per davant de la Rosaleda, que es farà.
Però aquí hi ha un tema de fons. El que passa és que aquí el tema és aquell que vam fer. Si s'han de tallar, s'han de tallar. S'ha d'explicar bé. Sortirà alguna persona que no s'han de tallar. Amb aquesta mateixa persona fa uns dies fèiem la broma d'aviat haurem de salvar la devesa de la gent que vol salvar la devesa.
A veure, sisplau, parlem de les coses serioses. I a més no, perquè es poden tenir arbres i es poden replantar. Viguen en un país on cada vegada que es talla un arbre. Devem ser el país d'Europa on més arbres per persona i per metre quadrat sobren. Sobren boscos, la majoria de boscos neixen en llocs on s'anava.
ha abandonat camps. Això que dius, David, és molt impopular. Ja ho sé. No, no, no. És que m'és igual. Però és que és absolutament així. I perdona, Martí Boada, que és un dels grans especialistes que tenim... Martí Boada, que és un dels grans especialistes que tenim aquí sobre el tema de la gestió forestal, diu exactament el mateix. És que és així. Ho dic amb aquesta tranquil·litat, perquè ho diuen els especialistes. Els boscos el que fan és un dels motius per als quals tenim menys aigua, perquè xupen molta més aigua,
I el problema és que els boscos han conquerit terres que eren de Conreu. I quan comenci un incendi per l'oest, acabarà per l'est i no l'apagarem. No, no, no, i tant. I parlant d'arbres i de vegetacions, encara que... Però forma part també d'aquesta ciutat que jo estic també amb aquest tema. O sigui, que la vegetació ha d'anar fluint i ha d'anar creixent, em sembla molt bé, però fins a un punt.
No, no, no, és que jo cada vegada que vinc ho dic, ja ho saben. La Teresa ho diu, sí, sí. Aquest i el de les escombraries quan van començar, ara aquest ja el tenim a superar. Farem una secció que es dirà entre la naturalització i la descurança. Sí, no, perquè, a veure... L'abandonament, ja diré. És que és un abandonament.
Perquè una cosa és que la naturalesa i que diguem, bueno, això ha de fluir, que surti, d'acord, tot això jo no m'hi fico, pot ser que sigui així i tal, però la cosa és deixadesa, perquè hi ha els corcells d'arbres que estan tan plens i tan alts i tan bruts, que allà dintre, bueno, ara perquè ve l'hivern i mira, més frescó, però a l'estiu, rates, cuques, porqueries, gent que hi tira coses a dintre que ja hi ha...
La paraula gorillera no la dic perquè estem a la ràdio, però és que és d'escàndol. Això passa a tot Girona, però per exemple ara, aquest cap de setmana mateix que vaig fer tota la part aquesta de la rutlla de cara al riu, és que un tros era tan alta la vegetació voltant de l'arbre que vaig haver de marxar jo com a persona que caminava i posar-me el camí on ja passaven les bicicletes perquè no podia passar per on em tocava. Això és de vergonya.
Les herbes tenen drets. Les herbes tenen drets. S'han de respectar els drets de les gramínes. Les herbes em sembla molt bé que tinguin que fluir, que siguin naturals i totes les vegetacions... A mi no. Però estem en una ciutat que els vianants han de poder passar per sobre del fluïment de les herbes. Perquè això no pot ser. I a part és que és de Xerès, és brutícia i se n'acumula més a dintre. I això a mi m'indigna.
aquesta deixades i després, perdona, com que les arrels també van xuclant per sota, es van aixecant totes les peces dels panots de terra, i tot això va rebentant, i al final això és un descontrol total, que jo dic, però com pot ser possible això? Jo pago tots els meus impostos per poder caminar per tenir una ciutat neta endreçada, amb molta vegetació prou ordenada. I veure-la guapa. I és que tu camines, i és que de veritat, llavors ja ve l'altra part, la de les voreres, que no hi ha la vegetació, però és que no hi ha cap vorera, si anem caminant per tot el centre de Girona...
Que res que vagis, que no hi hagi trossos que belluguin, que et caiguis, és terrible. Entenc que avui dia és més difícil... Però això és deixadesa de molts anys i el que era... I ara és molt difícil d'arreglar. És el que anava a dir. El que abans s'hagués arreglat, si no s'hagués deixat de fer el manteniment que tocava, ara és una inversió que quasi no la pots ni pagar. 2012. Sí, jo no estic a dintre... Vaig destinar... 2012 fa 13 anys d'això, eh? 2012 vaig destinar a 3 tècnics de l'Ajuntament de Girona per elaborar el pla de voreres de la ciutat.
Està fet. En color vermell, taronja i verd. Tot allò que s'ha d'anar reparant i arreglant de la ciutat. Inclús en plantejaments de zones de fora del centre, en vez de penots, col·loc asfalt. Com has fet moltes ciutats del món, eh? Perquè després quan retalles, doncs retalles i pots fer-ho millor i tal i qual. No sé, per què no hi ha un pla... Per què no hi ha una partida de millora cada any aquí?
El que fa 13 anys era verd, ara ja és groc. I el que era groc ja és vermell. I per tant, el que abans costava arreglar 1.000 euros, ara en val 10.000. Totalment d'acord. I per tant, no hi ha manera de poder afrontar això. Ara és una inversió que probablement és veritat quan diuen, és que això no es pot pagar. Bé, llavors què hem de fer?
a quin punt hem d'arribar posar una partida cada any perquè es destina aquí i última cosa vull desmentir que fos alguna trucada de l'Ajuntament que ens impartís no, no, l'exigiment no, no, només faltaria i l'altra cosa, en tot el respecte a la Universitat de Girona per mi peça clau en el desenvolupament d'aquesta ciutat
i que portem masses anys, que el cognom, com que no és el mateix, doncs no hi ha potser un diàleg profund i directe entre l'Ajuntament i... No perd ocasió per deixar-ne anar una. Bueno, però és veritat, no hi és. L'ODG s'ha quedat un convent en el barri vell de Girona.
Jo vaig intervenir en la negociació perquè l'Ajuntament es pogués quedar, Marta Madrenes era alcaldessa, es pogués quedar aquest espai, en aquell moment oferien les monges un milió d'euros. Quin és l'espai? Explico. La Josepina és de la Pujal, dintre del barri, bé, i al costat dels banys àrabs, banys romans, però banys àrabs. Això també algun dia haurien de començar a explicar les coses com són, però bueno, és igual. Aquest espai és extraordinari per fer habitatge per gent jove?
Les cel·les que hi ha, les transformes en diverses habitacions, fan zones comunes que n'hi ha arreu del món, i pots fer el que jo dic pisos palanca. És a dir, que s'emancipin nanos que puguin estar 7 anys en allà o 5 anys en allà i després ja puguin anar amb un preu assequible de lloguer. S'ho ha quedat l'ODG, perquè l'Ajuntament no ha fet res.
No és que em molesti que l'Ajuntament no hagi fet res, és que no paro de sentir que es dedicaran tots els esforços per tindre habitatge per gent jove. I perds oportunitats com aquestes? No ho acabo d'entendre. I diré més. Hi ha una partida sense executar en el pressupost de l'Ajuntament de Girona d'un milió set cents mil euros que anava destinat a habitatge.
Per tant, el que deien, la de Magoix, aquesta va al Twitter, a l'Instagram i tal, però quan remenes te'n dones compte del que hi ha. Espero que l'UDG, i aquí en Comarón el Nou... De fet, l'UDG vol fer i està en marxa una nova residència d'estudiants al tast de l'actual presidència. Diuen que està encallada justament amb els permisos de l'Ajuntament.
Realment fa falta, perquè jo no entenc com la gent que és de fora de Girona i estudia aquí, on s'allotja i com ho fan. Perquè si per una parella normal ja és impossible trobar un pis de lloguer, ja no dic per estudiants. Jo el que volia dir quan m'ha passat l'ensura...
que sortim al telèfon, disculpeu només era que potser tu Carles saps més l'intrigulida dintre però possiblement de l'època aquesta que tu ja havies fet que explicaves per tot això que dèiem de les voreres i el que jo em queixava no sé si aquests anys enrere o ara potser també totes les partides que s'han d'ejacostar de diferents àmbits han de passar per concursos, han de passar per unes coses més collades que abans
I potser també el consistori està més collat, això és el que no sé, per això te volia comentar si realment la cosa aquella de l'època del Nadal, que dèiem... Vull dir, ell deia, guita, aquí hi ha un forat, que vingui demà el palet i el tapi, potser ara no podríem tapar aquest forat perquè ha de passar per un concurs de veure quina empresa de paletes ha de tapar el forat. I mentre que no fas això i això potser tardem. Jo pregunto per què voldria saber-ho segur això. La gent no ho pot veure perquè no tenim càmeres, però en Carles venia a dir que no, que es podríem fer coses. Tenim brigades.
Tenim brigades, això és el que te volia comentar. Les brigades, en determinades actuacions, poden actuar ràpidament. Ja els obliguen a fer concursos públics per comprar ciment, per comprar pales, per comprar totes les pròpies brigades de l'Ajuntament. Però hi ha coses que es pot fer directament. Les petites cosetes, allò que feia el mite de l'alcalde Nadalda...
fil directe. Alcalde... No és un mite, és veritat. El ciutadà té la paraula primer, el fil directe després. Un era per ràdio, l'altre era per tele. Sí, sí. Ara l'arcalde Salelles ha recuperat el fil directe. Ah, sí? Però no és directe, és en preguntes prèvies, jo crec. Ah, sí?
és que és clar, és que passa el que passa llavors, brigades n'hi ha, no podria haver-hi fins a 40.000 euros hi ha el que es diuen un tipus de contractació que si tu volguessis tens 3 ofertes i també pot tindre a partir de 3.000 euros s'ha de fer una licitació sí, però d'aquí també es fa licitació però són ofertes més ràpides és a dir, es pot fer una oferta, es pot convocar 4 directe i fas la licitació entre elles
Què fem a l'Ajuntament de Girona? El compliquem tot una mica més. És a dir, anem a el més exagerat que pugui ser per controlar que no hi hagi cap problema i tal i qual. Clar, aquí manca lideratge de parlar amb el secretari i dir-li, escolta, aquí hi ha un interès general. No pot ser que un ciutadà tingui un forat.
i que triguem sis mesos de regla que han forat aquí ens hem de posar-hi ja per tant, al secretari jo li porto dient des de fa temps està molt bé que vulgui tindre expedients impoluts però el que no pot tindre és la ciutat peluda d'herbes peluda de problemes perquè té uns expedients impoluts
Aquest és el problema. Algú ha de dialogar. Qui hi ha hagut actualment? Hi ha hagut la Marta Madrenes i hi ha hagut el senyor Lluc Salelles. El secretari segueix actuant de la mateixa manera. Algú s'ha de fer.
I la prova és que, complint la llei, entenc igualment, moltes altres ciutats i pobles no passen per les coses que passen aquí. I ho dic per les coses que t'expliquen gent que hi són, gent que hi eren, gent que hi han estat, que et diuen, home, jo... Vas a altres llocs i veus que hi ha més agilitat. I entenc que en altres llocs bé que la deuen complir, també, la llei, no?
Si és la mateixa per tot. La pregunta és per què en un país on fins a 15.000 euros es pot fer un contracte menor de resolució ràpida, de contractació, i en canvi aquí és a partir de 3.000. Recordo que eren 1.500 fins fa relativament pocs mesos. I es van quedar un dia sense paper de vàter, ho saps, no? No, però no m'estranya. Fa un any i escaig que...
No va anar bé la licitació i es va acabar el paper de vàter de l'Ajuntament. És absurd. Això és absurd. Algú està passant i algú ha de dir-li a aquest senyor, escolta, prou, sentença, parlem... Estàs molt encarat, eh, m'ho ha anat parlant moltes vegades. Perquè jo crec que hi ha dos problemes greus, agilitat administrativa i lideratge de ciutat. No té més secret.
Estimar la ciutat vol dir protegir els seus cintadats i fer-los la feina fàcil. No pot ser que d'un dia per l'altre li treguis tres contenidors, en col·loquis dos, amb una targeta que ha d'anar a buscar un lloc... La gent treballa, collons, ja sé que molts d'aquests no treballen res.
Però hi ha molta gent que treballem i que no tenim temps per anar a perdre, per anar a buscar una targeta, no sé què, un dia determinat, a unes hores determinades, i tal i qual. I després de tot aquest pollastre, a partir del gener, un altre cop, contenidors a tot arreu, cada dia a llançar el que vulguis, i dius, bueno, així és tot això que ha servit. I els diners que ha costat tot això? Tornarà a haver-hi contenidors? Tornarà a haver-hi contenidors? Tornarà a haver-hi contenidors? Cada moment quedaran tancats, si funcionarà la targeta. Sí, sí, serà el mateix que hi havia, però amb targeta. Però amb contenidors tancats.
en fi aquest en fi no l'haurien de fer no, és que és això, eh, perquè no podries no estar d'acord que t'han reformat el passeig Canalejas i t'han col·locat unes miradors del conets vale, no m'ha agradat això que ha fet aquest senyor però el que no pot ser és que l'essencial del viure cada dia que tinguis que baixar d'una vorera perquè hi ha plantes que sobresurten els escocells no, és que això no mira, diuen que no n'habarà
David, UDG, eleccions Es viuen intensament? No Va
Bé, doncs hem de ser honestos, però no, ni ara ni mai, eh? Poder en alguna època més, diguem, de quan va acabar el mandat d'en Pep Nadal i hi havia d'haver-hi un relleu, però en general la universitat és una institució que diu, i això és bo, les coses, d'una manera molt tranquil·la i molt calmada. És bé, hi ha tres candidats, això crec que feien molts anys que no passava.
Josep Calbó, Albert Buda i Josep Manuel Fernández Real. Sí, que ha sigut aquí una mica d'última hora, i les eleccions, si no recordament, són la setmana que ve, 27, 28. El 27 crec que és la votació electrònica, dura una setmana. Sí, veurem quina participació hi ha, perquè històricament és molt baixa, sobretot entre el col·lectiu d'estudiants.
i ja es veurà. Sobre l'UDG volia comentar una cosa molt ràpida, el que has dit abans, Carles, de les Josefines, que deu ser per manca d'informació meva i alguna cosa se m'escapa, però sí que d'entrada xoc a veure com la universitat no para de comprar terrenys, no para de comprar edificis, no para de comprar locals, en un moment en el qual la docència anirà cap a l'online, almenys en part d'alguna manera, i en un moment en què la demografia ja ha fet el pic i està baixant,
I l'altre és que la gent que va a menjar classe, i és un elefant que està al mig de la taula i ningú parla. Les aules que va estan més buides. És una bona reflexió, però l'haurem de parlar un altre dia, bàsicament perquè queden 15 segons per les 11. Jo us voldria agrair, David, Carles, Teresa, aquesta tertulia viva que hem tingut, que hem començat parlant d'en Franco i hem acabat amb la ciutat, i continuarem parlant, però haurà de ser demà a partir de les 10. Ara són les 11.