Bon dia, benvinguts un divendres més aquí a la Tertúlia, un dia més a la Tertúlia de Girona FM.
Com la majoria dels divendres li agafem el relleu, li agafo el relleu i obria el mas a en Jordi Grau,
que els divendres, com sabeu, normalment no hi és.
I avui és l'última Tertúlia de la temporada, és l'última Tertúlia d'aquesta temporada 24-25,
a partir d'aquí, a partir de dilluns, ja canviem també la programació de Girona FM,
ja fem la programació d'estiu, que ja durarà ben bé fins a finals d'agost,
on ja deixarem de fer el primer cafè, mantenim l'informatiu, mantenim les notícies,
mantenim l'actualitat, perquè tothom pugui estar ben informat del que passa a Girona i àrea urbana i comarques,
però sí que el que és el primer cafè, la Tertúlia i els Quatre Rius, que ja fa uns dies que no els fem,
doncs ja us emplacem a tornar-nos a connectar a partir del setembre,
doncs per tornar amb la normalitat de la programació d'hivern i del dia a dia.
Per tant, aquest mes i mig de vacances, que ens mereixem tots plegats,
que en tot cas aquesta franja horària hi haurà l'Obert per Vacances,
un programa que fem al conjunt de ràdios locals catalanes a través de la xarxa,
on hi haurà també informació, entreteniment i divulgació d'arreu de Catalunya a través de les ràdios locals,
que sempre defensem la seva importància.
Avui, ho dèiem, última tertúlia, i última tertúlia també especial,
perquè no és habitual tenir una tertúlia només de dones.
I avui, mira, ha donat la casualitat que tenim una tertúlia 100% femenina.
Neus Vila.
Hola, bon dia.
Gemma Busquets.
Hola, bon dia.
Marta Collell.
Hola, bon dia.
Periodistes, comunicadores, tot una miqueta, aquí tenim representats diversos temes,
i per tant, ho dèiem, no és habitual, costa vegades, és més fàcil,
a vegades ho diem, eh?, quan organitzem tertúlies,
és més fàcil trobar homes que dones.
Les dones són l'excepció, eh?, sembla, en aquest...
Cosa, sí, tot i que ja hem equilibrat força,
però, per exemple, no és estrany trobar tertúlies,
que al final intentem sempre que hi hagi homes i dones, no?,
però que hi hagi tertúlies que al final per agendes, etcètera, etcètera,
doncs i cap a 20 només homes, només dones, ens costa.
Costa, costa.
Jo que vinc a fer tertúlia des de l'inici d'aquesta ràdio,
ja fa 5 anys, penso que és la primera vegada, i és un honor, eh?,
estar amb altres dues dones, perquè normalment ets la única,
i algun dia extra hem estat dues, no?,
que amb la Marta hem coincidit,
però això de 3, bueno, és que és la millor manera d'acabar el programa, no?,
exacte.
La temporada.
Tenim compte que som la meitat de la població,
i les més trempades.
No ens enganyem, sà greu, eh, Oriol.
No, no, no, és molt...
I podríem afegir que el futur del món o és en femení o el món s'acaba, per tant.
Correcte.
Això, ara estem aquí dient això,
i abans de començar, que ha sortit precisament un estudi,
a nivell català, penso que és,
que diu que els joves són,
que hi ha diversos...
Portem un temps, eh?,
que hi ha aquesta tendència,
però vull dir que hi ha estudis científics,
que ja ho van corroborant i ho van consolidant,
que els joves, a partir dels 18, 20, 25 anys,
són cada vegada més antifeministes,
que es consideren agredits,
que es consideren fora de tot el discurs feminista,
i que, per tant, són anti.
També hi havia alguna cosa de l'estudi,
no ho sé, m'ho ha semblat escoltar,
potser no ho he escoltat bé,
que també deia que perquè ells ja consideren que...
Bueno, hi havia els anti, evidentment,
però després com que ja estem...
O sigui, com ells consideren els joves
que ja estem com a 50 i 50,
que ja estan com...
que ells consideren que la seva companya,
o el que sigui de 19 anys o de 20,
que estan en les mateixes condicions que ell.
M'ha semblat que, quan explicaven el procés,
i he pensat que sí,
que potser quan parles amb jovent així de 19 o 20 anys,
ells els sembla que ja...
Bueno, que sí, jo pensava bé,
potser no han pensat en el tema de sous,
quan vingui,
però ells, m'entens,
ells ho parlen amb el seu àmbit d'estudi,
o amb el seu àmbit de sortir,
amb el seu àmbit de 19 a 20 i pocs anys,
que no és encara amb feines,
no és encara amb res.
I creieu que és així?
Jo crec que...
Bé, perdó.
Que està també relacionat
amb aquest augment de l'extrema dreta,
o de les dretes,
ideològicament,
per mi tot està relacionat,
és a dir,
podem considerar que consideren la igualtat
ja solida,
quan no és així,
però després també hi ha actituds,
actituds respecte a la companya,
l'amiga, la nòvia,
casos, per exemple,
d'amics que conec,
adolescents,
noies que diuen
no, no,
no em trec el carnet de conduir
perquè ja condueix ell.
Comencem per aquí,
comencem per aquí,
i hi ha com aquest retrocés,
és a dir,
el cotxe és la independència,
és a dir,
estem tallant la independència
de la dona
en un àmbit com
molt primerenc
i comencem
per no aprendre a conduir
i acabarem
que haurem de demanar,
com feia a finals del franquisme,
per demanar,
per obrir una llibreta al banc,
havies de tenir el permís del pare
o del marit
o del...
Vull dir que
aquí hi ha tot un retrocés
que està lligat,
per mi,
amb l'augment de la dreta
i de l'extrema dreta.
I és curiós també
com aquestes generacions
que han tingut, diguéssim,
accés a tot tipus
d'informació
de tot àmbit,
fins i tot
des del punt de vista sexual,
sentimental,
o tinguin aquesta visió
tan retrógrada
o tan enrere
en relació
a les dones.
No ho sé.
Jo ho veig relacionat,
això, no?
També ideològicament
amb el tema
de l'augment de les dretes
i d'aquestes actituds
conservadores,
això, no?
Dels joves que,
teòricament, no?
Són la generació
com més rebel
o la que ha de transgredir
o la que s'ha de revelar
a l'estatus quo,
doncs,
tenim aquesta involució.
I hi ha, després,
aquests fenòmens
de l'Ínsel,
no?
D'aquest...
O el de les Treadwives,
no?
Això, mirant a xarxes,
la Neus potser
ho coneix,
el tema d'Instagram,
no?
D'aquestes Treadwives
que són aquestes
mestresses de casa,
aquest augment,
aquest auge,
sobretot,
que hi ha molt
als Estats Units,
que es dediquen
a la casa
i fan aquesta
exposició pública
o romantitzen
actituds com
rentar la roba,
planxar, cuinar,
tota aquesta estètica
dels anys 50-60
dels Estats Units.
I tot això,
hi ha tot un boom
a les xarxes
en què les dones
o almenys
això, no?
Es dediquen
a la casa,
tot temes
de qüestions estètiques,
no?
Provar-se roba,
maquillatge
i no,
per exemple,
temes de treball
o de,
no sé, no?
o fins i tot
d'altres àmbits,
no?
O innovadores
o innovadores
científiques,
no?
Sempre hi ha
el tema
de les Estic,
no?
Doncs,
jo veig els aparadors
del jovent,
que són TikTok
i Instagram,
que hi ha
tot aquest fenomen
que per mi
tot està
molt relacionat,
no?
No sé
què en penseu.
A veure,
jo penso
que hi ha
els dos grups,
és a dir,
no sé fins a quin punt
aquest estudi s'ha analitzat
també tema cultural,
entorn social,
jo que sóc mare
d'una filla
de 19 anys,
estic contenta
que no ho pensen
ni ella
ni les seves amigues,
al contrari,
hi ha aquest esperit
de dir
les dones
no necessitem
a ningú
per tirar endavant
els nostres somnis
o ho necessitem
com qualsevol
altra persona
necessita,
no?
Jo el que sí veig
és que les xarxes socials
que has tocat
el tema Gemma
està influenciant
d'una manera
excessiva
i potser hi ha
una mica
el fet
que com que avui en dia
molts joves
valoren la persona,
no tant
com potser nosaltres,
hi ha homes
i hi ha dones
i avui en dia
el gènere
ha prioritzat,
no?
És a dir,
hi ha coses
que a nosaltres
ens ha costat
potser més acceptar-ho
perquè no ho teníem,
no ho havíem vist
i ells ja ho tenen
com una cosa
molt natural
i per tant
el gènere
agafa més força
que la persona.
i clar,
la persona
homo-dona
no ho valoren tant
i per tant
el feminisme
com que està
molt relacionat
a la dona
doncs
les que ara tenim
mínim 40 anys
o més,
que potser som
aquesta generació
finals de boomers
i principis
de la X
em penso que som
que estem
al voltant dels 50 anys
que ho tenim molt clar
perquè hem vist
que han patit
les mares
i les àvies
i hem vist
els canvis
i jo penso
que també és un tema
molt
de cultura
de consciència familiar
amb les excepcions
que hi hagi
però sí que és cert
que a les xarxes
torna a haver-hi
aquesta moda
que l'extern
és l'important
i llavors
moltes tiktokers
o moltes instagramers
estan fent mal
si l'opés
és allò
perdó
el que escolten
el que veuen
el que es creuen
però és preocupant
que els estudis
i més a Catalunya
carai
que és casa nostra
passi això
potser hem d'explicar
o hauríem de fer pedagogia
les dones
que creiem
com a feminisme
bo
mai
com un extrem
el per què
defensem això
perquè hem d'honorar
penso jo sempre
les nostres mares
i sobretot
les àvies
i les àvies
que són les que van començar
aquesta revolució
això és cert
que la gent
ho ha fet en molt llibre
en els matrius
que sobre
sota les bombes
quan mires això
sobretot
premsa dels anys 30
o no
sempre s'ha
estàs especialitzat
molt en això
sempre s'ha com
és que
cada vegada
que llegeixo
un article
dels anys 30
em ressona
tant a l'actualitat
en molts casos
recentment
mira
vaig anar
no té res a veure
i té a veure
una xerrada
que feien
d'esperantisme
a Caçada a la Selva
que hi ha una
una dona
precisament
que
que és
que havia sigut
professora d'esperanto
una de les més reputades
i els seus alumnes
la
van fer
com una exposició
de
de
de l'esperantisme
que era com
també una tendència
molt a l'alça
Caçada a la Selva
als anys 30
i es va fer
com una
una mena de xerrada
hi havia com testimonis
i un dels testimonis
era
la gent que s'havia esperant
dels anys 30
clar
es podia cartejar
amb gent de tot el món
era com una xarxa
que clar
era com un
un facebook
o un insta
que et facilitava
una mica més lent
només
poder-te cartejar
amb gent
de Japó
d'Austràlia
clar
perquè l'idioma
era una llengua franca
no?
i una
una noia
és que ara no
estic intentant
recordar els noms
però
tinc tants noms al cap
que no me'n recordo
una d'aquestes
esperantistes
deia
en una d'aquestes cartes
a un
crec que era un japonès
li deia
algo així
com
ens volen
hem d'estudiar
l'educació
és la base
diu
perquè sense educació
les classes pobres
ai
no
els rics
continuaran manant
i no volen
que nosaltres pensem
per nosaltres mateixos
és a dir
i aquí
va en el fons
tot lligant
l'educació
és la base
en què s'apuntalen
els drets
les lluites
si tu no
si tu no
si tu no
si tu no ets capaç
d'entendre
ja no
ja no llegi una novela
estem parlant
d'una carta
una comunicació
del banc
una factura
ja estàs
creient
el que t'arriba
de discursos
que tu no puguis
tenir una anàlisi
crítica
i aquí va una mica
tot
i em feia això
i sobretot
tornant a la de les dones
a la república
va ser això
va desenfeixar
moltes dones
durant els anys 30
i quan llegeixes articles
o això
sobretot
més correspondència personal
o
d'aquestes qüestions
més íntimes
te n'adones
del canvi
que va suposar
per elles
i sobretot
del canvi
que va suposar
la llosa del franquisme
durant 40 anys
i no fa tant
és això
les nostres àvies
havien de demanar permís
per obrir un compte
o fins i tot
per fer-se un passaport
vull dir que
que alerta
amb aquests discursos
d'igualtat
que ja ho tenim tot
guanyat
els drets de les dones
és el primer
que es carreguen
quan entren les dretes
als Estats Units
hi ha tot un debat
sobre el dret a l'avortament
el tema
també dels drets
de les dones
vull dir que
alerta
amb aquests estudis
que no són
com menors
és a dir
que aquests jovents
són els futurs votants
i vull dir que
que no sé
quina és
la solució
si l'educació
és bàsica
els entorns
els entorns
sobretot
i no sé
fins a quin punt
ara seré molt crítica
també
amb els governs
amb aquest feminisme
dels últims anys
que potser
ha anat a la contra
totalment
i han vist
a la noi
és a dir
a la dona
com l'enemic
no sé
un feminisme
malentès
o potser
polítiques
que per mi
per exemple
han sigut polítiques
molt de parador
molt de maquillatge
que no solucionaven
els problemes reals
de les dones
posant un cas
per exemple
el tema
dels productes
menstruals gratuïts
per mi
això va ser
una política
de parador
i tant
de maquillatge
el que és bàsic
és que tu
tinguis una hora
per una mamografia
i la tinguis
correcta
l'hora
i que no
que no hi hagi retards
o fins i tot
en una citologia
vull dir
qüestions
importants
no
sí
populismes
jo
en aquest sentit
vull dir
que les polítiques
d'esquerres
que són les que haurien
de defensar
i tenir
com a base
principal
sobretot això
no
la defensa
dels drets
de les dones
que són els primers
que cauen
quan governa
qui governa
no sé
a quin punt
del camí
hem errat
no
no sé
no sé
en quin punt
s'ha errat
però sí que realment
no l'única
però vull dir
que sí que hi ha
més o menys solucions
com una mica
el que deies tu
Neus
l'entorn
per mi
és bàsic
perquè vull dir
jo també saps
que tinc l'hora de 19
i a les seves amigues
i als seus amics
fins i tot
perquè clar
anem en grup
i fins i tot
fan bromes
de cosetes
com
al revés
no
aquella li té
la soga
a ell
o sigui
és com
jo d'un minut
a ell
o no no
ui
aquella li té
la soga
a ella
i és curiós
i dic
ostres
amb relacions
ells ja saben
diferenciar
una mica
el que deies tu
no
condueixi ell
no m'atrec el carnet
perquè condueixi ell
això jo penso que
bé clar
en el món
gràcies a Déu
que vivim nosaltres
o de la manera
que les hem educat
o més o menys
l'entorn en què vivim
aquesta cosa
tan
tan
masclista
no
gràcies a Déu
potser no l'han viscut
potser també hem tingut àvies
i besàvies
que han sigut molt fermes
i aquelles
al final
és el que també han anat
visquent a casa
però sí que és veritat
que
la part aquesta
això
per exemple
que deies
que no ho vaig anar ni a buscar
és que ho vaig trobar
d'un horror
vull dir
he posat aquests
de crema
com qualsevol altra
vull dir
que per mi
l'important
és això
que tinguis
hora
per fer-te
la prova
que sigui
i això
jo demano
i en canvi
de la salut pública
i en canvi
amb la salut pública
potser amb totes aquestes
nenes jovenetes
que passen malament
la regla
que s'ha fet molta divulgació
en aquest cas
en aquesta part sí
però en canvi
després
o vas a la privada
o feines tens
a portar una nena
de 18 o 19 anys
o 14 o 15 o 13
que té la regla
que li expliquin
per què cony
li passa tot allò
m'explico
perquè no tothom
ho passa bé
i en canvi
aquestes cosetes
te'n quedes enrere
i estem aquí
donant tàmpacs
o bueno
tot el lloc que donaven
no sé
ja no m'ho vol dir que era
però vull dir que
que és com una mica absurd
i que bueno
jo penso que
en el tema de la salut femenina
exacte
hi ha hagut com
ara s'ha fet
com molta divulgació
s'han fet molts passos endavant
sí
però ara
per exemple
has vist
no sé si l'heu vist
bueno
jo el trobo que està bé
l'anunciet de
ara no sé
mira fixa't
que m'he quedat amb la pel·lícula
i no
crec que és
no sé si és d'anacol
o és que ara no sé què és
no voldria aquí
ara fer propaganda tal
que fan
que la filla
que l'home
que tothom entengui
la part menopàusica
de la dona
no?
i els hi
els hi posen com uns cascos
i escolten
escolten doncs
com se sent aquella dona
o tot el que està passant
i entendran
que quan treus un van
o quan dius que tens calor
o quan
t'estàs una mica tonteria
que ara aquest cony et passa
no?
doncs em passa
perquè em toca tenir-ho
exacte
s'ha normalitzat
tot el que abans
comentaves només
a l'amiga
a l'amiga
exacte
i està bé
que
primer jovent
fills
filles
tothom sàpiga
perquè la teva mare
està tonta
o perquè d'allòs
perquè està passant
una mala temporada
s'ha fet molta pedagogia
en aquest sentit
en aquest camp
en aquest àmbit
però per nosaltres mateixes
només
però no ho han transmès
m'explico
i és el mateix
que poder pot passar
amb grups
d'ameinada jove
que també estaria bé
que sabessin
perquè
hi hagi generacions d'homes
que sí que ho entenen
i que
sí
gràcies
ja són segurament
els que hem triat
però
encara
jo crec que falta
com molta
però encara falta
encara falta
perquè
falta
aquest
pensament crític
que tu fa un moment
deies
i si la majoria
de joves
sense voler
els posar tots
evidentment
el mateix sac
el que més
escolten
el que més
es creuen
és
aquest món
digital
de xarxes socials
que a més a més
no agafen
no es regalen
temps
de parar
pensar
escriure a mà
que això és molt bo
pel servei
per tant
jo que
que ho veig
amb joves
que encara no estan
a la universitat
i altres que estan
a la universitat
que els faig classes
que hi ha
una gran
o sigui
són febles
m'encansa
amb el tema
del pensament crític
és a dir
per un que dius
uau
n'hi ha 4 o 5 que no
i per tant
els ja els ha fet pedagòs
i ha dit
deixeu mòbils
és a dir
què en penseu vosaltres
jo no
que em pensen
aquestes 10 persones
que són influencers
i influencers de què
anem a veure el background
perquè no
és a dir
és que clar
hem après
això
influencer
és un xarlatà
tota la vida
és a dir
m'ho crec
per què
perquè ho diu
aquesta que té
mil seguidors
o no sé quants seguidors
que al final
és el que és
però ho veuen
ja ho van veient
jo penso que
i no hi ha aquí també
una diferència
entre el que dèieu
aquests estudis
que indiquen
aquesta tendència
que hi és
però a la vegada
vosaltres ho dieu
les vostres filles
i al voltant
de les nostres filles
el que veiem
en el nostre entorn
no va en aquesta direcció
majoritàriament
i en canvi
les xarxes socials
sí que és
tot imatge
tot és postureo
per entendre'ns
podent aquí
és el tallar
el viatge
però potser les famílies
hem fet aquest esforç
m'entens
a casa s'ha parlat
i a casa teva neus
i bueno
tu no et connecta
però vull dir que
tot ha estat normalitzat
i no hi ha hagut diferència
i tot i així
vivim la força
i l'influència
que tenen
les xarxes socials
a qualsevol casa
totalment
perquè només has de sortir
al carrer
i veure
10 persones
sí però no
els hi hem fet entendre
potser que no
que una cosa és escoltar-ho
i l'altra
com ens passa a nosaltres
jo depèn quin instant
me surt
penso
mare meva
de veritat
no i tu ja saps
diferenciar
i marcar
i dir
això és una tonteria
o això d'allò
i segurament no
potser també ens en col
algun
segurament també
hem de començar a pensar
que les xarxes
és un món
i el món
i el món
és un altre
sí senyor
el món és un altre
sí sí
perquè a vegades
ja ho veuen
sobretot els mitjans
els periodistes
també això és un punt
d'autocrítica
ens hem fixat més
en el que passava
en una pantalleta
el que ens ve donat
en una pantalleta
i no ens hem fixat
en el que passa
en el nostre veí
o preguntar
en els nostres
en els nostres amics
com estan
o com es troben
o en el nostre entorn
o en el nostre context
perquè ho veiem
el periodisme de tuit
en quantes del periodisme de carrer
correcte
això també nosaltres
els mitjans
tenim com molta culpa
en aquest sentit
de moltes informacions
o notícies
que ens fixem més
en el que veiem
que diuen
quatre tuits
o el que és polèmic
a Twitter
que no és la polèmica
que hi ha al carrer
o que hi ha molta gent
aliena
a tot això
no, no, hauria de ser
signatura
ja de
gairebé
ara ja
veient com haurà de ser
el nou temps
i totes les noves vides
ja crec que ja
a P3
ja haurien de començar
qui diu
a P3
diu a primer
però no
alguna signatura
de fer-los reflexionar
de pensar
de saber ser crítics
de saber diferenciar
de saber demanar
opinió
en els seus
més grans
i més en un món
i sempre hi ha
algun professor
sempre hi ha
algun professor
que ja els hi fa
jo sempre dic
ja tenim sort
ja hi ha gent
que encara
perquè si parlem
de polèmiques
i ara parlem
també de mesures
abans de mesures
de parador
deies tu
totes tres
també
ara hem tingut
aquí a mi
com heu vist
vosaltres
tota aquesta polèmica
del meu avi
arran del documental
de l'Anna Teixidor
de TV3
i de la decisió
posterior
de l'Ajuntament
de Palafragent
de treure del final
es va acabar cantant
ja sabem tots
el que ha passat
i com que ens toca
molt de prop
com heu viscut
això vosaltres
a veure
jo estava a casa
mirant
a TV3
pendent
pendent
que potser feia anys
que no ho feia
exactament
exactament
et noixo tots
correcte
valgui per totes
anar-hi
a cabella
no sempre hi pots anar-hi
no?
ho mirava
des de la televisió
i jo deia
l'han de cantar
s'ha de cantar
o sigui
el meu avi
d'acord
hi ha un documental
que ens diuen coses
que un dia
que vam quedar
una mica
tothom de dir
ep
però jo vaig dir
l'han de cantar
perquè hi ha una cosa
que és molt important
i és l'emoció
de la cançó
jo la recordo
quan els meus avis
al Cels Sigui
me la cantaven
i a més
em fa recordar
molt l'infància
les avenires
a casa
sempre ens han agradat
molt
clar jo pensava
valgui molt bé
però
de totes les cançons
que hi ha en el món
sabem a darrere
de qui les ha escrit
qui les ha produït
quina vida han tingut
perquè llavors
no podríem escoltar
res
no podríem cantar
res
és a dir
una flor
fa estiu
no
està clar
que no
que ha estat bé
saber-ho
i que
a més d'una
els ha fet mal
quan els ha tocat
evidentment
personalment
però llavors
hem d'equilibrar
no
és a dir
és un cas
que està judicialitzat
i és un cas
que està judicialitzat
clar
podem separar
la part més judicial
del que forma part
de
de la
història
del carrer
no és fàcil
però a mi
em va semblar bé
que la cantessin
jo d'essa casa
també la cantava
jo també
jo estic d'acord
amb la Neus
per mi
la cançó
transcendeix més
que el que
té més força
sí
que el que
pugui ser
el documental
aquest
i que
bueno
que segurament
doncs ja sortirà tot
no
realment
ja hi ha un judici
no
entès
que
hi ha la família
que ha denunciat
i que per tant
la producció
del documental
sí
sí
bueno
que no en dubto
del documental
d'entrada
però bé
tot al final
s'ha de posar
en el seu lloc
i sigui el que sigui
pues no
tal la família
bueno el senyor no
perquè és mort
però vull dir
a partir d'aquí per mi
la cançó passa per sobre
perquè si no
amb la meva vida
hagués escoltat Mozart
ni amb la meva vida
hagués escoltat Michael Jackson
que sincerament m'agrada
i per tant
no m'agrada el personatge
o sigui
mira
feien broma l'altre dia
aquí va haver el concert
ara una anècdota
però d'en Miguel Bosé
no
sí
a mi
en Miguel Bosé
m'agradava
no ell
m'agradava les seves cançons
com totes
les hem ballat
en la nostra època
quan sortia allà
amb les faldilles
plantres grosor
exacte
i molt bé
a partir d'un moment
que ell va dir una frase
que no la diré aquí
perquè va coincidir
que era a la feina
meva
i que no em va agradar
perquè era
precisament era masclista
la frase que va dir
per mi
va ser un creu i ratlla
com a persona
ell
com a persona
però clar
i no aniré a un concert
o sigui
no em gastaré 50 euros
o 80
o els que valgui
per anar a l'escoltar allà
però si a mi em sona
el bat dido
doncs a mi m'agrada
què vols que et digui
i ja està
i la meitat de les altres cançons
en anglès
que no m'he parat mai
a saber la traducció exacta
doncs tampoc sé ben bé
què diu
com la de l'Esting
al final
vull dir
que tot plegat
entre les lletres
que quan les cantàvem
no sabíem ni el que cantàvem
fins que vam saber
una mica més d'anglès
etcètera
etcètera
doncs mira
jo feia 5 o 6 de bàsica
que quan va morir en John Lennon
i també hi ha molts de llibres
que he llegit
que dius
mare meva John
que majo que eres
i jo vaig plorar
va venir l'hermana
a les carmelites
a dir-me
Marta
s'ha mort en John
que era ja l'endemà
però és clar
no era immediat
que ho sabíem
aquell moment
i em van deixar
fins i tot
una hora allà plorant
que em van deixar
no entrar a classe
i tot
vull dir que per tant
tot això per mi
passa d'allò
no sé si calia
que l'Ajuntament
s'hi posés tan fort
perquè potser
li ha anat
més en contra
s'ha revolucionat més
i que al final
el meu avi
era una tradició
que fa mil anys
que es fa
i no sé
i potser és l'única manera
que tothom sap
tota veient
totalment
és allò de diferenciar
l'obra de l'artista
totalment
si no hauríem d'estar allà
tot
i no miris
Picasso
i no miris
i els nostres
començaríem
per Dalí
i seguíem
tots
tots
han tingut
moments foscos
l'home Picasso
sempre diu que
Picasso era un geni
però no era un bon pare
el que passa
que aquí
jo trobo
que
la qüestió
per una banda
jo vull felicitar
l'Anna Teixidor-Colomer
per haver
aprofundit
en un tema
tabú
difícil
per atrevir-se
a fer-ho públic
en un documental
de TV3
el cas
està a judici
crec que
Ortega
el monasteri
se'l va jutjar
i el van
ja hi havia
com de judicis
previs
es van
absolve
també
si haguéssim
d'analitzar
la lletra
del meu avi
parla
parla
d'una guerra
colonial
a Cuba
és a dir
aquí la qüestió
és que es va
fer un tema
de país
correcte
amb la frase final
amb la frase final
quan no tenia
ni que era un barco
quan no tenia
res a veure
amb una qüestió
de país
sinó simplement
la polèmica
del net
i per mi
això
l'Ajuntament
primer van treure
crec
recordar
una estàtua
a Palamós
una plaça
una plaça
amb l'Ortega
Monasterio
i després
va haver-hi
la polèmica
de l'Avanera
que clar
és allò
prohibeixes
una cançó
immediatament
l'efecte contrari
i a prohibir
i a veure
des de quan
es prohibeixen cançons
vull dir que
estem
és la veritat
de com generar una crisi
correcte
és com generar
sí, sí
és de preliminar
els comunicadors
que gestionen
la crisi
hi ha una pauta
a seguir
com tapar la crisi
per no
per no
per no
per no
per no
per no
per no
per no
per no
per no
per no
per no
per no
per no
per no
per no
per no
per no
per no
per no
per no
per no
polèmica
potser perquè hi ha molt la necessitat
amb allò que dèieu
també
de voler fer mesures
que acaben sent més de parador
que de contingut
a vegades
contraproduents a la causa
i que això veiem
tots els governs
també
municipals
catalans
espanyols
veiem
molt com l'anunci
del titular del dia
acaba marcant
potser una miqueta
sí
però hi ha alguns
que de lluny
de lluny
tens la sensació
així com una mica
anticatalanista
perquè al final
la gent
vull dir
nosaltres podem estar analitzant
i tu ets periodista
doncs
has pogut seguir més
però vull dir que al final
la gent del carrer
la senyora Maria
per dir-ho d'una manera
què li explica
ser el català
era un baix de Catalunya
i un baix del català
exacte
és allò
que surt de dintre
el que dius tu
cantava
els nostres avis
que sabien
si un era d'allà
en bas
l'altre de no
si era una guerra colonial
d'Espanya
què m'expliques
que és el record
és la memòria
és la memòria
i és aquell moment
amb aquella força
que es canti
que es diu al final
que Ortega Monasterio
era un militar
vull dir que
potser la meitat
de la gent
serà assabentat ara
de qui era la cançó
a veure amb tot el carinyo
vull dir
siguem realistes
clar i després
per exemple
hi havia altres efemèrides
que van quedar
diguéssim
per sota
d'aquesta
de la polèmica
per exemple
justament
la cantada
d'aquest dissabte
feia 15 anys
que Sílvia Pérez Cruz
havia cantat
el vestir de nit
amb el seu pare
a Calella
vull dir
que hi va ser
l'inici de la trajectòria
de la Sílvia Pérez Cruz
exacte
vull dir que clar
també
diguéssim
la polèmica
va passar
diguéssim
per altres
altres efemèrides
que van quedar
per sota
per sota
perquè després ja no es va
que no es va recordar
i vestida de nit
diguéssim
és una manera
molt bonica
i que potser també
hagués tingut el seu moment
el seu moment
que també
en aquest homenatge
de Calella
de Palafrugell
que no es va donar
vull dir
no sé
són
i posats a analitzar cançons
totes aquestes cançons
tornem a lo dels joves
i de conservadors
tot aquest reggaeton
tota aquesta cultura musical
d'ara
que molt feminista no és
més aviat no
més aviat no
no sé
però et contesten
mama
és una cançó
és una cançó
volíem dir
que la cultura musical
saps
no me
sí
però la cultura musical
té molt depòsit
totalment
però
jo penso que
i sobretot amb el temps
potser no
també
però ja se l'adonarà
sí exacte
perquè al final
sí
que li donem tots
també no
perquè
ballen reggaeton
però després diuen
ostres la música dels anys 90
que era la nostra
no
ell és la millor
no
bueno perquè ara la senten
amb diversions
i ara
ara saben que existeix
no
gràcies a la diversió
sí sí
per recuperar la memòria
no no no la memòria
i Maribel i tots aquests
clar
els encanta
i si són nanos
que bueno
com és a les meves
que són de festa major
doncs ara
resulta que això
però també ens va bé
el reggaeton
però també ens va bé
jo crec que
el tema de la música
almenys per molts
és que és tot el dia
vull dir
és que és el casco
és vinga
vinga
com us les podeu saber
totes
perquè
se'ls assaven
i se'ls assaven totes
i diuen
o l'estona lliure
igual és música
música
música
música
potser que llegiu una mica més
fills
però bueno
ells ho han patit
com nosaltres
el bolígraf bic
i la cinta
tot tornarà
tot tornarà
tot tornarà
tot tornarà
tot tornarà
tot tornarà
ara
tornen a estar de moda
les càmeres
analògiques
molt joves
se'n van de viatge
amb la
sí
o si parlem
de música
es venen més vinils
ja de fa un temps
que no passen
tot i que tanquen
les botigues del carrer
taller
tot i que no hi ha prou volum
però diguéssim
el que es compra
és vinil
és el emocionista
i no el febé
més de coacció
exacte
és a dir
a l'època més
de connexió
de xarxes socials
el prestigi
o torna
el vintage
l'objecte vintage
el valor
del vinil
el valor
et veies tret de sobre
la torre aquella
que tenies
que hi havia
el caset
la ràdio
i ara et pregunto
a la teva filla
i el toque discos
on te'l tens
dic uff
Verge Sánchez
jo que sempre va anar parada
o està allà amb alguna
saps allò que dius
que no sé ni si
on te la trobaríem
els vinils
els tens guardats
però clar
el que és l'aparell
ja el vas desplaçar
però sí
si parlem de
vosaltres ara a l'estiu
què feu?
perquè ara Girona
té força més activitat
cultural a l'estiu
que fa un temps
tu abans ho deies
també Neus
que torneu a fer
el violeta
si aquest dissabte
com que és la festa
major de quart
tothom està convidat
a més a més
hi ha un bon projecte
perquè és per una bona
causa
es fa taquilla inversa
i és dissabte
per tant demà
demà demà
a les 9 del vespre
a l'estiu de les violetes
és l'obra de teatre
més divertida
i més solidària
de les comarques gironines
no ho dic
perquè soc una violeta
que també
sinó perquè
tots els diners
que recaudem
perquè som actrius
i alguns actors
solidaris
van per 5 entitats
del tercer sector
del territori
va per Oncolliga
per FEM
per Sergi
per Ramon Noguera
i per Elna
i per tant
demà serà
l'heu fet a Sant Narcís
l'heu fet a Fornell
i esperem que
ho dic eh
m'ho deixes dir
no Oriol
esperem que
l'Ajuntament de la ciutat
que més estimo
que és Girona
es posi en ordre
i ens deixin fer
l'últim boul
al Teatre Municipal
de Girona
que fa temps
que ho tenim sol·licitat
i que això
ja sabem que serà
el 2026
per fer el tancament
de tots aquests bouls
en fet portem 29 bouls
Déu-n'hi-do
i recaudats
jo crec que uns 26.000 euros
però l'objectiu
és 60.000
perquè cada
cada entitat
pugui recollir
12.500
ah molt bé
per tant
demà
cultura i divertimento
a quart
hi ha molta oferta cultural
a quart demà
doncs en tenim un exemple
festes majors etc
però sí que és veritat
que Girona
els últims anys
ja fa uns quants anys
a la que ve
no sé si us quedeu gaire per aquí
o també és més d'anar a la costa
però en tot cas
l'oferta que hi ha aquí també és
més fosent juliol i agost també
sí
però que això abans
ara a vegades el calendari t'explota
sí
perquè tens apuntades allò
tres coses i dius
uf
on vaig
no no
on vaig
sí sí sí
la agenda cultural
de Girona
de juliol
cada dia
ja
bueno
tens per triar
com dotze
moltes
moltes activitats
no només Girona
jo també reivindico
vinc de Banyoles
també comarques
no
la
quarta
vull dir
hi ha molta activitat
sí
a banda de festes majors
també hi ha
per exemple
a Banyoles
aquest juliol
la biblioteca
organitza un cicle
que es diu
lletres al claustre
dedicat
aquest any
a la literatura medieval
i dimarts passat
al claustre
de la monestir
de Sant Esteve
que és un entorn
magnífic
a dintre
l'Antònia Carrepons
va parlar
sobre l'Espill
l'Espill
és un llibre de Jaume Roig
que està considerat
el llibre més masclista
doncs el vam fer llegir
aquest
de la literatura catalana
l'Espill
o el llibre de les dones
exacte
i l'Antònia Carrepons
va fer tota una dissertació
perquè és una doctora
en filologia catalana medieval
i va explicar
precisament
que era el contrari
que en un llibre
bueno
va explicar tot el context
va ser una xerrada
com molt divulgativa
no gens acadèmica
per ser una qüestió
que pots pensar
ui
literatura medieval
tirant-lo blanc
no
i ho va explicar
d'una manera
com molt divulgativa
molt amena
i posant èmfasi
o destacant
que era una obra
com còmica
no
que en el fons
Jaume Roig
utilitzava
un llenguatge
com molt de camioner
bueno
amb això vull dir
no
que hi ha com molta activitat
no només a Girona
ciutat
els pobles
que això de
de passar l'estiu
a ciutat
fins i tot
és un bon plan
a una opció
doncs
més massificada
com poden ser
bueno
la costa
els festivals
els festivals
clàssics d'estiu
Cap Roig
no
Paralada
aquest no hi podem anar tant
Paralada
el de Sant Feliu
de Guíxols
vull dir que
que Girona
també té moltes bones opcions
i tant
crec que ahir
també
al Calljo
hi havia música
moltes visites
guiades
moltes visites
guiades
sí
sí
sí
i tant
que és una manera
també de fer de turista
casa teva
exacte
de fer activitat
que no faries
d'altres maneres
o de descobrir llocs
llocs
espais
ara honorant
el Consell Comarcal
del Gironès
que els 14 anys
dedicats a l'entitat
ara m'ha vingut al CAP
perquè vaig
en aquell moment
vaig crear
doncs aquesta connexió
amb els productors
del territori
i justament
els banys àrabs
organitzeu uns tastos
de vins
al celler cotxe
vaig veure
sí
sí
sí
que hi ha
al Gironès
a Sant Martí
vell
vull que al final
la cultura
és gastronomia
són activitats
i és veritat
estàs a Girona
i pots fer coses
i fa
7-8 anys
tampoc podem anar
més enllà
no hi havia
gaire oferta
i tots marxem
sí
més potser a la costa
o a la muntanya
no?
perquè ja parlant de la ciutat
va com la veieu
vinga
acabem la tertúlia
acabem la tertúlia
parlant més del
més del dia a dia
hem vist
aquestes últimes setmanes
com des dels diferents
grups municipals
govern i oposició
doncs han fet els balanços
de mig mandat
de
estem a l'equador
del mandat
el 27
a retocar eleccions
per tant
ara si ja la cosa
començarà a venir de baixada
evidentment
doncs
els discursos de l'oposició
han sigut
que res funciona
els discursos de govern
amb matisos
no?
és que evidentment
doncs
sí que s'estan fent coses
i que s'estan fent bé
no?
llavors
més enllà de les escombraries
que és el que tot ho tapa
no?
no sé vosaltres
com veieu
la ciutat
la paraula aquesta
és tabú
no
no
si
a veure
mira
jo
jo sóc una molt
sempre ho he dit
i ho seguiré dient
fins al dia
que no ho pugui dir
m'estimo molt
la ciutat de Girona
i he viscut
fa 28 anys
però me la sento
tot meva
tot i que sóc nascuda a Salt
i m'agrada passejar
i m'agrada gaudir
de tot
perquè penso que
és que penso que no hi ha
una ciutat millor
en el món
en mil sentits
el que passa
és que te desagraden
coses que passen
i a vegades dius
és que si jo fos l'alcaldessa
és que si jo fos regidora
és que si jo me n'és
faria
a vegades tens aquesta doble
doble veueta
evidentment és un tema
que ja no tocarem
perquè l'havíem tocat mil vegades
que és l'escombraries
i no es tracta de buscar culpables
penso que es tracta de buscar solucions
però com a persona
que paga els impostos
a la teva ciutat
et doi moltíssim
el que passa
i a vegades és
aquest incivisme de la gent
i a vegades és una manca
d'organització
de l'Ajuntament
o de les entitats
vinculades amb aquest tema
a mi ara hi ha un altre tema
que em preocupa
que és el tema
de la quantitat de persones
que dormen al carrer
jo visc relativament a prop
de l'estació
amb dol
amb dol
veure aquell grup
de 40-50 persones
crec que són del Níger
que dormen
i estan dia i nit
allà al parc
estaven en un lloc
que se'ls va treure
però estan ara 300 metres
al costat
estan esperant uns papers
són els que demanen asil
i llavors
demanen
no papers no
el que els fa falta
és l'hora
l'hora de la delegació
del govern
que els doni hora
per poder tenir
el mínim paper
amb aquell paper
aquesta gent ja podria anar
a Creu Roja
entre altres entitats
i a partir d'aquí
poder els distribuir
hi ha joc
o exacte
repartir joc
però clar
si els estan donant hores
per al cap de 6 mesos
i 8 mesos
és que ja porten quants mesos
però fixa-t'hi
que si te'ls mires
van variant
o van reduint
o van variant
o van variant
o van variant
o van variant
doncs són gent
que està demanant asil
si tan sols
dóna-li el paper
i a partir d'aquí
hi haurà el joc
però és clar
si el donem
al cap de 6 mesos
doncs costa molt
i penso que
com és possible
que sé que a 21
juliol
no hi hagi un govern
competent
dic govern
perquè evidentment
hi ha coses
que no depenen
de l'Ajuntament
depenen evidentment
de la delegació
del govern
hi ha coses
que no tenim prou competències
ni l'Ajuntament
ni un Consell
ni la mateixa Generalitat
com és possible
que no hi hagi
un lideratge realment
conscient
que això no pot ser
o sigui
no pot ser
per l'humanitat amb ells
i no pot ser
també per la imatge
i per la sensació
de por
que hi ha algunes persones
que tenen
i a mi això
m'ho han manifestat
gent gran
no perquè
pensin
que els han de fer
però
quan hi ha pobresa
quan no hi ha
les necessitats bàsiques
del menjar a dormir
la gent és més agressiva
o tots són més agressius
ja només
quan tenim gana
i no podem menjar
ens surt
aquell mínim d'agressivitat
per tant
això
i aquests pobrets
en principi
agressius gens
perquè saben
que a la mínima
que tinguin
una denúncia
però hi ha gent gran
i
veïnaves
que tenen
i l'efecte
de tu baixar
de l'estació
d'un ave
o d'un esgual
que vinguis d'on te sigui
i passes per allà
fins i tot
m'he equivocat
de ciutat
de sentiment
i gent que viu
per allà
que els veu
cada dematí
diu
tu te'n vas a dormir
tu t'aixeques
el teu balcó
estàs fent un cafè
i veus pobrir
que allà
amb aquesta calorassa
per favor
però
si no fos això
hi ha coses
que t'agradarien
més que altres
però
tampoc estem
tan malament
això és un cas
ben curiós
però també
com arriben aquí
a través de quins
canals
arriben aquí
i la sensació
aquesta
que no passa res
o sigui
que l'administració
no funciona
en aquest sentit
ja no estem parlant
d'ajuntaments
no estem parlant
de l'estat
és que és un problema
de moltes ciutats
que traspassa
el problema
a la pilota
a l'administració
primera
que és l'ajuntament
que ha de resoldre
moltes qüestions
que no li pertoquen
o no li pertocarien
estem parlant
d'aquestes persones
de sense sostre
de sense sostre
que és un fenomen
deies abans
que dèiem
de l'activitat cultural
com ha augmentat
doncs
aquest fenomen
no el teníem
ha augmentat molt
també
ha augmentat molt
ha augmentat molt
és a dir
Girona
crec que s'està
transformant
de petita
de ciutat
mitjana
per dir-ho així
a tenir problemes
de ciutat
tipus Barcelona
parlem del trànsit
sí
entrar a Girona
jo que vinc cada dia
o
o molt sovint
de Banyoles
entrar
aparcar
és a dir
ja no és
l'augment del trànsit
les dificultats
per accedir
a la ciutat
l'aparcament
l'augment
del sense sostre
els canvis
diguéssim
a nivell
de petit comerç
l'altre dia
per exemple
el carrer Nou
el carrer Nou
ja no és el carrer Nou
de fa 10 anys
ens han canviat
les botigues
la capelleria Archer
per una botiga
de mòbils
clar
però quants barrets
anàvem a comprar
tots a la capelleria Archer
correcte
però era un tipus
tot el carinyo
venien a la botiga
i tant
és perquè s'han judicat
i han obert una botiga
una mica més avall
però és igual
però és un dir
vull dir
és un canvi de fasonomia
fa uns anys
en un viatge de premsa
no recordo exactament
a quina ciutat francesa
em sembla que era Normandí
o així
un dels periodistes
va fer un comentari
passejar
pel barri antic
i va dir
diu
no us sembla
que tots els barris antics
s'assemblen
de totes les ciutats
mediterrànies
al final
perquè tots tenen
el mateix comerç
aquesta uniformització
del comerç
de ciutats
que abans
eren diferents
que totes
acaben sent
com molt iguals
i Girona
crec
que està en aquest moment
ara no tinc
les dades d'habitants
que no ha augmentat
també els cents d'habitants
és una cosa així
clar
poder els serveis
els serveis
fins i tot
amb les escombraries
es deia que quan
en el primer plantejament
almenys
no sé
m'ho ha explicat
algú
estava com previst
en base a una població
però que resulta
que a dia d'avui
ja tens la població
que es havia calculat
per d'aquí a vuit anys
o sigui
aquest tant percent
que es havia calculat
que hi hauria
al cap de quatre anys
de començar el projecte
és el que hauries de tenir
d'aquí
no sé si eren sis o vuit anys
i ja el tenim ara
i que t'índex a més
llavors clar
de complex que és tot
i això repercuteix
no només amb les escombraries
evidentment
però amb tot
amb el funcionar
amb el passejar
amb el voltar
que te trobes
més gent amb patinets
més gent amb motos
més gent caminant
més gent a per tot
més difícil d'aparcar
més difícil de tot
i els serveis
són els que són
els recursos
són els que són
i potser també
l'administració
hi ha com
molta burocratització
en comptes de facilitar
es dificulten molt
això no
resoldre segons
quines situacions
i això sí
de l'estació
és llestimós
i al pàrquing
hi ha un pàrquing
allà
sí, sí, correcte
jo quan he vingut ara
a la ràdio
he sortit per una
de les portes
del pàrquing
i allà hi havia
tots els matalassos
que això
no, no
i es tenen la roba
i ho fan tot
pobrec
aquesta sensació
de dir
com s'ha arribat
fins aquí
per totes bandes
i clar
això
deixa una sensació
de degradació
sí, de deixadesa
de deixadesa
Girona no hauria
de deixar de ser
la ciutat petita
que érem
clar
aquesta ciutat
hauria de ser
com un mantra
no
no hem de voler
créixer
amb qualitat
sí
però no
amb quantitat
però clar
és el que deies
clar
però és que
resulta que tens
un altre
tema estatal
diguem-ho així
és que fins i tot
a sota una pedra
l'has d'empadronar
clar
aquesta és l'altra
tu
el del poble veí
i l'altre
llavors
com no creixes
si jo em puc empadronar
aquí
aquí sota
aquí que hi ha
aquest forat
em puc empadronar aquí
i ho has de fer
estàs obligat
llavors és difícil
vull dir
alinear
amb tot plegat
perquè hi ha moltes normes
que s'han fet
al principi
de la incoherència
i per tant
totalment
i dic que clar
els ajuntaments
doncs això
han de resoldre
com moltes
moltes problemàtiques
que els hi venen donades
i que els hi sobrepassen
diguéssim
ja no només competències
sinó recursos
i gestió
ja
una cosa és la gestió
del dia a dia
l'altra cosa
és la planificació
i una capacitat econòmica
també cada vegada menor
perquè no haurem
les lleis estatals
en el seu moment
porta el dèficit
el pot fer l'Estat
però l'Ajuntament
si li sobra un euro
va a reduir deute
els ajuntaments
ara mateix estan
amb deutes
del 40-50
és poquíssim
quan l'Estat està
i els impostos
continuen pujant
sí
clar
i llavors
la població
esplota
s'enfada
i sembla que no sigui humana
no
és que és humana
i té sensibilitat
i empatia
per aquestes coses
però també diu
no hauria de passar
no
i
després quan hi ha
aquest desequilibri
no
potser entre el que
és complicat
veieu aquest
xup xup
a Girona
diguéssim
per sota
diguéssim
per sota
el radar
me'n refereixo
a aquest tema
d'això que deies tu ara
Neus
de
la gent no entén
la gent no vol
la gent no sap explicar
i per tant
i després tornarem a venir
si no
després
això bona
determinats discursos
sí
totalment
d'extremes dretes
d'extremes dretes
solucions molt fàcils
que proposen solucions
solucions inexistents
perquè
també hem de veure ara
que moltes de les coses
que s'havien dit
fa 4 anys enrere
ara no les poden portar a terme
el senyor alcalde
per dir
que eren coses
que ells havien discutit
o havien retret de tota la vida
i ara no poden
per què?
perquè te trobes
les traves
burocràtiques
dels ajuntaments
estatals
i llavors
si tu ara allà
ho volies pintar verd
podies anar retraguent
que perquè
no ho pintava en verd
però és que resulta
que pintar verd
no es podia
doncs
jo trobo
que és
molt complicat
que hauria de
o sigui
que l'ajuntament
estava així
que la cosa
hauria de venir
com una piràmide
hauria de venir
de més amunt
perquè vull dir
aquí Girona
és Girona
però ara
des del Consell Comarcal
també
tots els ajuntaments
però és que
des del més petit
és el de 200 habitants
o el de
de Sant Martí
que són 120
exacte
i tots
pobres
i dius
ostres
és que
no m'estranya
que costi vegades
que algú es vulgui
presentar d'alcalde
perquè sincerament
potser en un Girona
la perspectiva
et pot semblar
més atrevida
però en pobles
dius
vaja per favor
que m'has de complicar
la vida
és complex
i deixar-hi la vida
hores
mal rotllos
i això no és la Girona
de fa 20
ni de fa 5 anys
ni pre-pandèmia
ni de fa 10 anys
una Girona
això
amb vies
de transformació
de ciutat
de metròpoli
no gaire
no metròpoli
però vull dir
amb un àrea urbana
molts veïns
s'expulsa
també del centre
perquè no poden
pagar lloguers
clar
adquireix problemàtiques
que fins ara
les havíem escoltat
de Barcelona
sí
i passen també
per exemple
ara dèiem
pobles més petits
aquestes problemàtiques
o Banyoles mateix
tu ja m'ha quedat
de Banyoles
problemes d'accés
de l'habitatge
problemes de tot això
a Banyoles
per exemple
tenim
també
s'ha replicat
el fenomen ciclista
per exemple
de fet
Banyoles té aquest punt
amb l'estany
de ciutat esportiva
que per una banda
hi ha un turisme esportiu
emergent
ja és lloc d'entrenament
des de fa
de sempre
des de tota la vida
diguéssim
sobretot des dels Jocs Olímpics
des dels Jocs Olímpics
jo recordo
Cambridge
els remers
venia a s'entrenar
fora temporada
i des de llavors
han vingut
i després han vingut
després
els ciclistes
que hi ha també
tota una infraestructura
el tema lloguers
també estem
estem gairebé
en la mateixa situació
que Girona
que
que és difícil
trobar
trobar
un
un
un lloguer assequible
no?
el que consideraríem
un preu assequible
clar
perquè ja
l'immoble ja és car
ja
perquè ahir
bueno
no sé si
al sopar
hi va haver algú
que deia
no sé si era aigua viva
no sé què
una casa dosada
allò que tens
que sents el veí
quan es tocega
l'altre cantó
en teoria
vull dir que no
i parlaven de 600.000 euros
que dius
perdona
una caseta
com vols que
que algú es pugui
jovent
o que d'allò
bueno no
ni nosaltres
vull dir
quan te vols comprar
una casa de 600.000 euros
bueno n'has de tenir molts
vull dir
és una bestiesa
en un poble
vull dir
clar
l'habitatge
però es venen
sí
sí sí
el gorrai
el deu poder-ho pagar
però tot i així
sempre referixo
que després clar
el lloguer puja
perquè és normal
si jo l'he comprat
i no ho sé
per sort he tingut
no sé la hipoteca
però necessito
anar cobrint
sí
és igual
però vull dir
els joves que es volen
tornant els joves
del principi
no
el tema
de comprar-se
el primer
el primer
habitatge
no tenen
perspectives
no tenen
perspectives
perquè els sous
són els que són
correcte
però arribem
a on hem d'arribar
els preus
van pujant
però els sous
no s'equipen
però els sous seus
i els sous dels de la nostra edat
sí
perquè al final
no ha pujat res
saps què vull dir
i tot puja
i vas al supermercat
i dius
perdona
no ho entenc
com si això mateix
abans em costava
una quarta part
o
ho veus
els que som vells
quan vam passar
de passeta a euro
ja ho vam notar
perquè no
acabàvem d'entendre-ho
no
ens semblava
que tot era
com molt fàcil
ah això val un euro
era en aquell moment
no
180-60
no sé quan era
passeta
costava
jo tenia el meu pare
que sempre encara
comptava amb passetes
si féssim l'exercici
de comptar amb passetes
encara ens em portaríem
uns sustos
un susto
no comptem
no comptem
jo li deia
papa no sisplau
perquè em torno a neita
però sí que és veritat
tot que seria un bon exercici
estaria bé
però després
ja ens quedem a casa
ja no sortim
ja no anem enlloc
i no gastem res
que tampoc es tracta d'això
perquè al final
es tracta de viure
que sigui el que Déu vulgui
que diuen
escolteu
moltes gràcies
per aquesta tertúlia
ben animada
hem parlat una miqueta de tot
per tant jo crec
que ha estat
també ben distreta
també hem tocat temes
més mundats
i temes més serios
també temes
evidentment
també de ciutat
que és el que ens pertoca
fer aquí
a Girona FM
per tant nosaltres
ja tanquem la tertúlia d'avui
Neus
Vila
Gemma Busquets
Marta Codell
gràcies per venir
us esperem
si voleu
a partir de la temporada que ve
i tant
aquí estarem
i serem
i nosaltres
podem fer una altra així
totes tres
sí sí
la demanem
ens la promets
ens la promets
amb en grau
amb en grau
pobra grau
i tornarà el setembre
també
nosaltres
hi tornarem a partir del setembre
també amb la tertúlia
amb tota la programació
moltes gràcies per ser-hi
i ara us deixem
la repetició dels Quatre Rius
i bon estiu a tots
bon estiu
bon estiu
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies