Bon dia, som divendres, benvinguts un dia més a la tertúlia de Girona FM, avui divendres 14 de novembre, molt ben acompanyat, com sempre, aquí ens acompanya el tertúlia a la meva dreta en Joan Vila, que és empresari, té la paperera La confiança de Basalú, que escriu regularment també el diari de Girona i que publica llibres, que fa una eminència en molts i molts de temes. Joan, benvingut. Gràcies, bon dia.
A la seva dreta hi tenim en Carles Martín, també empresari d'Asis Group, en aquest cas, d'aquí de Girona, empresa dedicada a sectors serveis, diversos àmbits. Carles, també benvingut. Bon dia. I tanca aquesta taula a Francesc Caigüela, el president del GEC, que també habitual en aquesta tertúlia de Girona FM. Molt bon dia a tothom. Gràcies.
Ja ho sentiu, no? Ja en Jordi Grau, avui us acompanyo jo l'Oriol Mas, perquè en Jordi fem sempre un dia de festa a la setmana, que ja se'l mereix també, perquè no para. Un dia podríem fer una tertúria d'en Jordi Grau també. La podria fer quasi ell sol. Si tingués l'habilitat de canviar de veus, podria anar...
Exacte, perquè Déu-n'hi-go també tot el que fa, i per tant, doncs, el tornem a trobar aquí dilluns. En tot cas, comencem. Tenim molts temes aquí en cartera, perquè ha sigut una setmana molt intensa amb notícies aquí a Girona, però abans d'arrencar, m'agradaria fer-li una pregunta. L'últim cop ja te la vam fer, Francesc, que vas venir aquí, perquè estem tots pendents de la pista d'atletisme del GEC, que està a la cosa, sembla que està ja al dente gairebé, que està...
Sí, sí, tal com teníem previst, de fet està ja acabada, falten de fer algunes coses, però durant aquest mes de novembre es podrà fer servir al 100%. La inauguració serà posterior, segurament la deixarem per principis d'any per fer una inauguració com cal, amb alguna activitat festiva, també alguna activitat esportiva, diguem-ne, una mica de volada per donar
per donar una mica d'importància, entre el que es mereix, i la negociació també oficial. Per tant, a nivell pràctic, durant aquest mes ja es podrà fer servir el 100%. Tant aquesta zona, com la zona de baix, com la zona de llançaments també.
Esteu notant interès per part de clubs, d'aficionats a l'atletisme de Girona i també de més enllà, perquè aquí, per exemple, sempre es deia que amb tota la gent que ve a fer ciclisme, que teniu la piscina dels 50 metres a Sant Pons, i l'atletisme, doncs, el triatló, perquè hi ha molta gent que ve a practicar aquí triatló, de fora, etcètera. No, no, ho diem.
era una instal·lació realment necessària teníem futbol de primera, bàsquet de primera, patenca de primera i els natius no podíem fer ni un entrenament perquè el Tartan ja era pràcticament si ben armat però després una confluència d'astres doncs totes les administracions ho vam posar d'acord
i al final vam tirar endavant el projecte, per tant, diguem-ne que era necessari, i sí, sí, nosaltres hem tingut una secció, tenim 200 atletes, una secció que es barqueà l'any 21, per tant, i hem tingut, sempre des de la meteorisme, que és una característica del GEC, hem tingut olímpics i gent en el carc, i ha de continuar així, tenim la secció, diguem-ne, competitiva, la infantil, i també els veterans, i passem als 200, eh? I això amb les pistes com estaven,
Que no podíem fer una altra cosa, no? Per tant, diguem-ne que la vocació atlètica, després és l'execció que es crea. La primera és l'excursionisme i després ja automàticament ve l'atletisme. Per tant, diguem-ne molt a la ciutat i per tant molt necessari aquesta reforma de l'estadi l'atletisme. Doncs estarem en tot cas atents. Quin pressupost heu executat? 600.000. Està bé.
que com deies, tingueu la participació de... Generalitat, Ajuntament i Diputació, si no hauria estat impossible. Per això m'ha dit confluència d'astres, em va fer confluència d'institucions, que a vegades és difícil. Per tant, jo crec que això, com a exemple d'altres coses del país, quan es treballa en clau país i no en clau partidista, les coses tiren. La pista, hem tingut, diguem-ne, tres colors polítics en aquesta pista de l'atisme. Però, diguem-ne, s'han comportat les tres administracions i les persones que estan al capdavant
amb clau ciutat i clau esportiva. Sense cap tipus de problema que abans també costa cosir res. Abans sí que costava posar-nos de cor, però ara en aquell moment no? Per tant, jo ara és un exemple de treballar conjuntament les administracions amb la societat civil que som...
els que fem bullir l'olla de les ciutats. Per tant, aquesta connivencia d'administració i societat civil ha de ser perfecta perquè, diguem-ne que la gent que fa moure els barris, les ciutats, culturalment, esportivament, socialment, és la gent. Per tant, l'administració, si anem tots de bracet, això és un èxit. I al final l'administració sempre li sortirà més a compte que la pista la tingui el GEC no pas haver-la de fer ell tot a sola. La col·laboració pública o privada és essencial.
essencial i és el clau de l'èxit. I sovint no es veu així, eh? Per qüestions, com ha dit ell, de qüestions polítiques de politicaria, diríem, fàcil, tonta, que no té sentit, no? Que si en barall o que passi no sé què, que passi no sé què, tu vas fer això perquè l'altre... Tot això fa pena, és ridícul, eh? Perquè quan es posa la responsabilitat, com ha dit ell, les coses funcionen. Tu d'això en podies ser un llibre, també? No.
Home, no, no, no, no, no, no hauria de fer tantes coses, tants llibres no puc fer, tants llibres no puc fer perquè jo m'especialitzo més en el món de, ja ho saps, en el món de l'economia, diríem, de l'ecologia o de la frugalitat i no, no, no, si una cosa he fet bé a la meva vida ha sigut no desviar-me, o sigui que no. Sempre, sempre ha sigut molt crític, per exemple, amb els problemes que has tingut amb l'administració. Encara ho som.
Sí, ho explicava aquesta setmana en una visita que vaig tenir dels enginyers jubilats del Col·legi d'Enginyers que em deien, per què no poses una política? Doncs no, jo faria menys feina de la que faig ara, és a dir, perquè ara diríem, jo em puc reunir amb qualsevol no color política i tots ens reben bé, i tots ens reben amb com tu diràs, amb gratitud, o sigui, no tinc cap problema amb ningú, no? Mentre que si tinguis un color...
ja estaria marcat, i per tant, seria més difícil tenir accés com tinc, no? No, no, no, jo penso que això ho faig bé. Creieu que això cada vegada serà més difícil, això que deia Francesc, d'anar a una, entre administracions, o no? Jo crec que això ens ha passat és una rara avis.
I tal com està tot, encès per tot arreu. Per tant, diem que la qualitat humana de les persones que han estat al capdavant de les institucions per aquest tema ha estat molt alta. Però crec que el tema està molt enredit. A nivell estatal, a nivell nacional català, que està molt enredit. Jo sóc optimista des del pessimisme. És a dir, si això que diu ell...
del que pot passar a l'Estat ens porta a que un acord entre el PSOE i el PP ens obligui a tenir com a mínim el 5% dels vots de tota Espanya això porta a que hi hagi gairebé només un partit a Catalunya i a partir d'aquí això podria funcionar molt bé
que hi hagués un partit hegemònic a Catalunya que fos ample. Però tens el pessimisme. Vinguem des d'una clatellada... Jo gairebé aposto que anirem per aquí. Sí que és cert que la massa...
O sigui, ara hi ha masses grupets, i tants de grupets i tant de parlar de coses, al final no s'executen o no es fa res. I hi ha altres països que han decidit funcionar més amb un bipartidisme i al final acabes triant o una cosa o l'altra. O l'Amanya, que sempre estan governant els dos partits majoritaris. Imagina't.
Sí, que això, ho expliquem a Alemanya, si te'n vas a França, per exemple... A França ja mateix, amb unes primàries, i per tant... No, que havia tingut això, aquesta possibilitat de reforçar el partit majoritari, ara també s'ha acabat. Per tant, hòstia, és complicat, eh? És molt difícil, però al final, si no hi ha un govern que sigui més o menys estable, que tingui una mica de... I de centre, clar, clar. I potència, perquè clar, si al final no poden fer res, perquè totes les coses que es proposen estan vetades, però si no, no avances enlloc. És així.
Sí, és un desastre, sí. Hem vist un exemple aquí aquesta setmana, hem passat moltes coses a Girona. Aquesta setmana hem tingut, per exemple, l'aprovació del campus de salut del Trueta a la part de Girona. S'ha de estar pendent que la paperassa acabi d'arribar. Llavors hem tingut també, per exemple, ahir es va anunciar que la UDG, que per cert ara està en procés electoral,
que comença la campanya electoral pel nou rector de l'ODG, comprava també el convent de les Botinianes al Barri Vell, que sense dubte serà també una dinamització d'una part del Barri Vell, la que hi ha just davant de la sopa, que queda ara mateix una miqueta més a les fosques, per entendre'ns-e. Hem tingut també el cas que per fi s'ha acabat amb aquell campament que hi havia de persones al Parc Central,
després de mesos de ningú saber a qui pertocava l'Ajuntament que és el que havia de fer els serveis socials de neteja, de mantenir l'espai endreçat però en canvi l'Estat que era el responsable de donar els papers amb aquella gent o com a mínim de distribuir o com a mínim de donar una sortida legal amb tota aquella gent que estava allà que tampoc ningú sap com van arribar i ara tampoc ningú sap on estan
perquè és una cosa que ja no hi sonen allà, però ni ho s'han contestat. Com ho veieu, tot això, tot aquest tema del campament que hi ha hagut allà? Perquè és un exemple contrari del que deies tu, el GEC. Allà, l'Ajuntament i l'Estat s'han anat passant la pilota i hem anat sentint les declaracions com un anava culpant l'altre i finalment aquesta setmana, després d'una reunió a l'Ajuntament aquesta setmana entre alcalde i sotdelegat, al final la cosa es va desencallar. Sí, la veritat és que jo personalment, a mi em feia molta pena i vergonya alhora,
Tants mesos, passar per allà i veure allò, al final ja eren transparents, ja ningú els veia, formen part del paisatge. Són persones humanes que estan aquí, no sé si hem de buscar sistemes per l'avinguda, hem de posar sistemes, però la gent que està aquí s'ha de tractar amb dignitat, són persones humanes, igual que nosaltres, si per desgràcia hem d'anar a un altre lloc i sortir en condicions difícils, que també s'ha fet perquè...
En aquest país també ha migrat molta gent cap a Europa, en els temps del gloriós que ho dic, moltíssima gent. Diguem que ja ens hem d'acabar tot això, però anem al cas. Era molt penós veure que aquelles persones visquen d'aquella manera, hivern i estiu. Per tant, jo, com s'ha d'acostar, no ho sé. Tampoc em paguen per fer això. Si em paguen, ja ho buscaré. Per això tenim administracions que paguem, perquè donem solucions. Per tant, si em paguen, tanco una setmana amb gent experta i busquem una solució. Però no pot ser...
aquesta transparència que hi havia. A mi em feia molta pena. A més, vivien... Jo piaçava per allà molt sovint, a més perquè hi ha cap el tren, i mai els havia vist amb actituds. Estàvem pobles allà, tots sentats, parlàvem entre ells, no vaig veure res més. Clar que després hi ha un tema de brutícia i tal, normal, si estan vivint allà. Repeteixo, ha estat una vergonya de com no han de funcionar les administracions. Jo no sé de qui és la responsabilitat, però és de l'administració. No sé quina és, que es posin d'acord.
Però era una vergonya. A mi em feia molta pena, eh? Molta pena, personal i com a país, eh? A més, davant de l'estació, que allà passaven milers de turistes. És veritat que això és un mal que, no solament aquí, en el nostre país, també és de l'altre... Però, home, es rebia la gent allà, en aquella postal. I no perquè l'amaguem vol dir que no existís, però tot plegat ha estat un exemple de com no s'han de fer les coses. I jo no sé on estan ara, suposo que...
és un tema realment complicat perquè evidentment ja som persones i nosaltres ens posem aquesta situació i no voldríem estar-hi segurament cap dels que està allà dormint i està per gust preferiria estar dormint en molts altres llocs i això és una evidència però que si és cert és que els humans ens hem evolucionat de tal forma que una mica hem deixat de ser animals i això
Sovint és un problema, perquè hi ha unes lleis a la natura que fan que tot estigui en equilibri. I en el moment que nosaltres hem sortit d'aquest món equilibrat, de forma natural, ho estem xafant tot. I ara diré una cosa que és molt dura, no? Però la natura fa que totes les espècies estiguin en un equilibri. A través de què? Que algunes es morin.
I altres no. Si nosaltres superem aquests límits, i ho estem fent des de fa molts anys, no és ara la setmana passada, estem creant menjar de forma artificial perquè necessitem més menjar del que hi ha al món. Això està afectant aquesta natura i, per tant, ens carreguem el planeta que tenim. Tota aquesta gent que hi ha dormint en un lloc on no hi ha espai per dormir...
No toquen, però no ells, nosaltres, els que siguin, saps? O sigui, hi ha massa gent per masses pocs arbres i masses pocs llits. I com que hem evolucionat en tot això, doncs ara ho estem enganyant. Per tant, és així sobre gent. I llavors diràs, ostres, Carles, que ets bèstia, potser sobres tu.
sí, sí, sí, clar al final tots som iguals tots som iguals els que estan allà a la plaça dormint a la plaça i els que estan dormint a casa seva en el seu llit però la realitat és que no nosaltres i els nostres avantpassats han fet que hi hagi més gent de la que pot absorbir aquest planeta o aquesta societat tal com l'hem muntat perquè no, no hi ha prou llits
no hi ha prou llits en aquest país, per tant pot venir més gent, no, no hi ha prou llits, no hi ha prou hospitals, no hi ha prou educació, no hi ha prou menjar per tots, no hi ha prou diners per tots, no hi ha prou voreres per tots, no hi ha prou contenidors a Girona per tota la merda que estem generant. I això és així, llavors, o cadascú en la zona on està s'organitza i té menys descendència, com ja fa dies que estem fent aquí,
Altres n'hauran de prendre, perquè si el que es tracta ara és que vingui més gent aquí que té molta més descendència, hòstia, no, això no funciona. Catalunya dels 6 milions quadrava, potser ja eren masses, el meu avi segur diria que ja eren masses, però 6 milions quadraven, ara estem a 800...
8-200, acabarem amb res, en 4 dies anem a 9, no és viable això. No és viable i passarà alguna cosa més greu encara. El cas de Girona mateix, fa 5 anys, anem a la Girona dels 100.000 i ara anem per la Girona dels 110, i fa 30 o 40 érem 80. Ja ens avisaves que feies un discurs dur, eh, Carles? No, és... A veure, dues coses. Una, el creixement de la població del món, sembla que era un greu problema...
És a dir, qualsevol problema que toquessis el món, sempre hi havia el problema del creixement de la població. Bé, aquest sembla que el tenim resolt. Diríem que no passarem del 9.000 i pico, que no arribarem a 10.000 milions. I això passarà abans d'arribar al 2100. Hi ha una projecció que passarà al voltant del 2060 i pico. Per tant, aquest problema que era un problema greu,
El món el té, entre cometes, mig resolt. I l'ha resolt per una cosa molt important, perquè ha lograt que les dones joves d'Àfrica siguin formades i, per tant, tinguin un control de la natalitat. I això, que era molt difícil de resoldre, hòstia, s'ha resolt.
S'ha resolt. A l'Índia no sé com ho resoldrem. A l'Índia és més complex, però el punt que estava, diríem, fora de cap mena de control, que era Àfrica, doncs sembla que aquest el tenim, entre cometes, mig controlat.
Però el que ens fa a nosaltres, la pregunta és què ha passat des del 2018 fins aquí, fins avui, perquè hàgim tingut aquesta exponencial de creixement de població a tot Espanya.
i això s'ha de resoldre és a dir, i això que està passant ara aquí no passa a França en aquest moment, ha passat en altres moments en aquest moment no passa a França passa aquí i no passa a Alemanya no passa a molts països d'Europa i què ens ha passat aquí? doncs ens ha passat una cosa que és que jo explico que és no gestionar l'economia a veure, hi ha un efecte crida que és evident
I aquest efecte crida ha vingut per un creixement que fa l'economia, sobretot amb un turisme massiu. I aquí està un dels problemes. Fins que no frenem l'origen de l'efecte crida, això no para. Aquí ha sigut el turisme. A Olot és la càrnica, eh?
Però és efecte crida, és a dir, ara hi ha la carn que no està creant més llocs de treball, però l'efecte crida, diríem, continua. Això que dius, tenim una economia basada en el creixement. Un creixement, i això no té per què ser de per ser dolent, si el creixement es fa, diríem, de forma assenyada, és a dir, a partir del que nosaltres som capaços de desenvolupar, d'idear, però el creixement, com s'està fent ara,
en base de deute, és a dir, en base de targeta de crèdit, en base de forçar la gent que consumeixi, consumeix més, consumeix més, perquè com que jo he de col·locar la meva producció, aquest creixement és fals. Aleshores, té com a conseqüència tot això que estem diguent ara, és a dir, una arribada desmesurada de gent que no sabem com resoldre, que no ens portarà un creixement bo perquè realment no tenen el nivell adequat i no els podem donar la formació a dient perquè el tinguin, doncs això tenim un problema...
Sèrio, i el més important és frenar aquesta arribada. S'ha de frenar. L'efecte crida l'hem de frenar.
Sí, que us deixo molta part de l'anàlisi que fan els companys. És veritat que hi ha moments determinats que nosaltres no donem resposta a la manca que hi ha de persones per segons quines feines. I ve fora. Hi ha determinats sectors que sabem que no hi ha cap del país que treballi ni vulgui treballar. Per tant, de ve de fora. I parlem en lloc de l'estat espanyol. Si te'n vas al sud d'Espanya,
i no hi hagués aquesta, per desgràcia, aquesta inversió, els tomàquets i no sé, si hi ha risc d'aquests, no sé quins faria, quedaria desert tot allò. Segona cosa, depenia de un tema polític. El tema de que vingui més dient o no cap aquí és un tema també polític, és a dir, ja tenen països
diguem-ne del nord d'Àfrica, que obre una tanca l'aixeta en funció de les seves pressions. I d'aquí a vegades, ara jo no entrem en política internacional perquè no tinc ni idea, però jo recordo que el Sánchez va autoritzar al Marroc que pogués ser allò, diguem-ne que el Sàhara pos...
una mena com de departament, i el va criticar tothom, però segurament a saber el que li havia demanat l'altre si no feia l'altre. Hi ha coses que no coneixerem, però hi ha altres èpoques que el gel, i si està bé o malament, ve més gent o ve menys gent, perquè, clar, ells posen més, diguem-ne, barreres, o bé inclús incentiven l'anada. Per tant, a vegades aquestes vingudes tan grosses obeixen no tant en un tema econòmic, sinó polític,
de la geopolítica del nord d'Àfrica. I això és un tema difícil de controlar. A més, clar, hi ha contrapesos, coses que mai coneixerem de la política internacional, de jo te dono això, tu dono l'altre, Estats Units. El primer país que va reconèixer Estats Units com a independent va ser el Marroc. D'aquell lligam que té Estats Units i el Marroc sempre d'amistat. I en Trump hi és. Per tant, el primer país del món que va reconèixer Estats Units va ser això. Ha generat una corrent, diguem-ne, de simpatia. Per tant, vol dir...
que hi ha una sèrie de components aquí que farà que vinguin més lluny o menys, a part de l'efecte crida i que la gent es coli. Però també hi ha aquest tema que és molt important. Quan Argelia es va emprenyar, que cas està emprenyada en Marroc, va obrir molt la porta perquè Espanya ajudava el Marroc i no els altres. És molt complicat, però a banda d'aquest tema que és geopolític i se'ns escapa, però sabem quina és la realitat, el tema que també hem de resoldre és que
Aquí ens den moltes mà d'obra, o qualificada o el que vulgui, i venen de fora. Perquè aquí hi ha els nostres avis qui els cuida, qui neteja les escales. I té un límit, eh, perdona, té un límit això. Com que el tema de la immigració és un tema que, de mica en mica, abans de començar la tertúlia, que deixem de parlar d'escombraries, i parlem cada vegada més de seguretat, d'immigració, de temes que fins ara tenien un punt de tabú,
que no se'n parlava o que també des de determinats àmbits polítics s'obviaven o es volien obviar i això ha fet que acabin en mans d'opcions polítiques més radicals, per dir-ho així, sí que és veritat que a mica en mica cada vegada se'n parla més, de manera més obertament i més desacomplexada sense que això sigui dolent. No és dolent parlar d'això i proposar solucions
solucions sobre això. Parlem molt de la immigració africana, tu ara ho deia Joan també, o tu ara Francesc també, però apuntaves també al final. A Girona el primer col·lectiu immigrat és el de Honduras, no és africà. Anava a Girona i Catalunya és el llatinoamericà, i de llarg, és com el 50% més que no parla africà. En aquest moment la immigració ens ve per avió.
ens entra per avió i això permetre'm que t'ho digui una patera la té difícil de controlar però l'avió sí que la té fàcil de controlar per tant hi ha algú que li interessa o que està obrint la porta perquè això passi i aquesta algú té a veure amb els llocs de treball que ella acaba de citar amb
Però això, fixa't, que té una doble vessant. Si no hi ha ningú que ens fes unes feines, poder, l'economia trobaria la manera que es fessin aquestes feines. El tomàquet xerri, les pomeres de l'Empordà, a veure, jo estic ja reclamant que a les pomeres de l'Empordà hi hagi un pla per robotitzar l'acollida de pomes.
un dia un professor molt conegut que està a Twitter de Girona que està de Verges que està a Noruega ens va explicar que allà els alumnes de batxillerat estan forçats a fer cada setmana 10 hores de feines
I aquestes deures de feines vol dir acompanyar un avi, vol dir feines de restauració, vol dir aquest tipus de feines que supleixen, diríem, d'alguna manera, part de la migració. L'economia no es robotitzarà i no s'automatitzarà més si té la facilitat de tenir mà d'obra molt barata.
Per tant, les dues coses van lligades. S'han de fer. Per això jo reclamo que hi hagi gestió d'això. És que no hi ha gestió. Hi ha la voluntat expressa que vinguin emigrants. I això, el govern central és el seu model d'economia, sap que això porta a créixer el país...
i li és l'excusa mireu si és gruixut això li és l'excusa perquè Espanya està important està tenint un superàvit comercial gràcies al turisme de 60.000 milions l'any que és una xifra astronòmica bé, doncs amb aquesta xifra astronòmica que està entrant cada any a sobre el govern de Madrid a sobre augmenta el seu deute
el seu deute, aleshores com que creix el deute dividit pel PIB doncs es manté però ell està generant més deute és una fugida endavant de tal calibre que té poques explicacions n'hi ha una que és clara que és poder mantenir el nivell de les pensions que són els primers votants que té el Partit Socialista
Per tant, doncs això és tan bèstia, tan bèstia, que ens porta a la ruïna. És a dir, o frenem l'efecte crida, i per tant, frenar l'efecte crida vol dir frenar un turisme barat, vol dir frenar, diríem, impulsar més automatització o més robotització, o frenem això, o ens passarà per sobre això. Carles. És...
el que parlaves d'altres països d'aquesta implicació des de joves de fer coses és una mica d'aquesta casa és responsabilitat de tots i a casa tots hem de fer alguna cosa i tu, el que menys, parar a taula no pot ser que algú no pari ni taula netejar la teva voreta quan anem a netejar-la això ja no passa no surt ningú que m'ho facin drets i deures són els que no estem ensenyant aquestes persones que han vingut convidades a casa nostra
que han dit, no, no, si aquí t'asseus i tens un plat de taula. A vegades has d'estar en una taula assentat durant molts dies, o en un banc estirat durant molts dies, però hi ha un dia que no sé què passa, però tens un llit. I això és el que estem ensenyant. El que no ens estem donant és que aquest llit ens l'han encardat de casa nostra, o l'hem pagat a mitges entre quatre, no sé com vos dir-ho. Però al final tot això que s'està donant gratis sense haver fet res, no és viable.
Fa anys, probablement, podia haver-hi sempre un plat a taula calent per aquell que passava a prop i se li obria la porta i deies, ostres, un plat de sopa, mare de Déu, si el tindràs aquí i allà on vagis. Per què? Perquè en venia un de tant en tant. I per tant, tots ja estem per ajudar, tots ja estem per posar el plat de sopa a taula.
I aquell dia has de servir-lo i recollir-lo. El que no pot ser és que n'hagis de posar cinc de plats de taula i tu no tinguis temps de menjar-te el teu, perquè has estat cuinant per els altres plats de taula. Llavors hem d'anar en compte amb això. I el model de negoci que té aquest país està basat en les persones que voten.
I clar, si les persones que voten són els jubilats que voten... Jo funcionaris. Els funcionaris, que estem en un... Tocar el 50% de mercat laboral, eh? Que dius, perdona, això són països o dictadors o comunistes, eh? Però democràcies normals, amb aquest volum de treballadors que són part de l'Estat, no té molt de sentit. Doncs clar, si ets jubilat, si ets funcionari o si ets subvencionat,
a qui votaràs? Ja no queda ningú. Els que produeixen, tant és el que votin. No és important. Llavors, perdem la capacitat d'evolucionar tot això. I és fotudíssim, ja, perquè el sistema està...
Bueno, no ho sé, l'han hackejat. Suposo que també digues, Francesc. Jo això, lligado al resultat electoral, jo això discrepo, eh. Perquè és veritat que, és veritat, el percentatge de jubilat i tal, de gent, diguem-ne, subvencionada i tal, però resultats electorals també són els que són moltes vegades. I veiem també resultats que diuen, aquí no quadra alguna cosa. Quan veiem resultats de Vox i de la dreta, quan la majoria de gent...
Per tant, el tema socialista jo deixarà part... No, no, no deies socialista, eh? El paper faria el mateix. No, n'hi ha nivell català. Què passarà a nivell català? Hi ha molta por a nivell català, també. Per tant, aquestes escales sí que representen, també, de certa manera, la realitat, però no pas del tot, eh? Vull dir, per tant, la gent es mou per altres paràmetres, moltes vegades, eh? Però, bueno, jo no volia entrar... Simplement volia... Ja em sembla bé l'anàlisi, però hi ha coses que surten de la... Diguem-ne...
després hi ha els casos puntuals, evidentment hi ha l'anàlisi d'aixecar el Zoom, que és el que estàvem fent ara aquí a la taula, tot ha vingut del cas dels malians d'aquí del Parc Central, que estaven de camí de França, això és el que ells deien, i que anaven, que simplement, ahir es comentaven aquí a la tertúlia, hi havia en Joan Ventura, alcalde de Nadal també, que deien, si anaven cap a França, tan difícil era...
Continuar. Deixar-los com així. Acompanyar-los a la frontera. Exacte. Després França no sabem què farà. No, que és el que fan ells, eh? Tu vas a Portbou i veus com els internos francesos els porten a la frontera de Portbou, eh? I això que diem així també passa a nivell intern. Aquí a Girona tenim el centre de la sopa,
que estem veient un augment de sensellarisme a la ciutat, i a Girona, a Barcelona, a molts llocs, què passa també? Que hi ha ajuntaments que donen bitllet d'anada sense ser de tornada, perquè allà hi ha la sopa, i allà tindràs el plat, i allà tindràs el d'allò, i després el problema l'acabes tinguent després aquí a Girona, que ha sigut un altre dels temes d'aquesta setmana, que és el centre de baixa exigència, que cal un centre, no a la ciutat, sinó a la demarcació, de suport a la gent que té problemes,
per un temps, sentències de baixes exigències, que és per un temps, per tant, hi ha gent que se l'ha d'ajudar momentàniament perquè està passant un mal moment i pugui refer-se, i després, doncs, qui va venir la consellera aquesta setmana i se n'ha parlat amb la Diputació, etcètera, d'on s'ha de fer aquest centre. Girona s'ho mira amb una miqueta de receu perquè diu, bueno, jo ja tinc la sopa.
Llavors, tot això... Aquests centres és espectacular. Tinc una amiga que té un hotel, d'aquests que tanquen, quan acaba la temporada tanquen, i en un moment donat els va dir, no tanqueu, que et porto gent que ha d'estar aquí en aquest hotel.
aquesta gent que va arribar amb autocar que els devien treure d'alguna plaça com els que tenim aquí els van posar allà durant un temps va ser un temps determinat però aquesta gent els van agafar en un autobús en un hotel on tenien tots els apes servits a taules per cambrers que els hi posaven i recollien
els dits fets i canviats i els espais nets. Els espais nets també el que serien els passadissos perquè alguns feien les necessitats al passadís perquè no els havien explicat ningú que els havien de fer a dintre del vàter. Aquest hotel es va netejar, es va pagar i es va pagar tot amb subvenció pública i es va haver de pagar bastants diners perquè després es van fer petites reformes.
Ostres, em sembla fantàstic, agafa aquest autocar i digue'ls-hi, mira, allà tenim la farina i per fer el pa es fa així. I fem el pa? Almenys, ostres, no pot ser que passin 10 dies, 15 dies, un mes que estiguis tu allà sense fer res. No, tu ho has de fer. El mínim, hòstia, és que tu em comides a casa teva i jo quan acabo de menjar m'aixeco el plat i et dic on s'escura.
saps? no sé, són uns mínims d'això de participar, de voler ser actiu de voler formar part no de pensar-te que això és xauxa estàs parlant ara dels menes deixa'm que t'expliqui un fet que conec de prop a Olot fa dos anys va engegar una espècie d'escola que està sota el paraigües de la Fageda es diu Noima
actualment té 220, em sembla, joves. La feina de Noima és donar-los un ensenyament, donar-los valors, català i castellà, aprenentatge de diversos oficis, hostaleria, fusteria, mecànica, i acompanyar-los fins a trobar una feina
I el resultat és espectacular, espectacular. És a dir, ens estem trobant que joves que han començat a anar ja a treballar han demanat que si en lloc de treballar 8 hores en podrien treballar 4 perquè voldrien continuar fent formació professional i voldrien continuar formant-se.
Realment és espectacular. Però quin problema hi ha? Que, collons, que 220, si a Eulot arriben cada dia, doncs a 7 persones, 220, no fem res. És a dir, no, no, no, no... I...
I a sobre, diríem, això és tot voluntari, és a dir, no està reconegut per la Generalitat, per tant no arriben fons, diríem, públics, arriben fons només tots locals i n'hi ha pocs, és a dir, el més gran penso que és l'Hospitalet, però això, que és un bon exemple d'integració i d'arribada, d'acollida d'arribada i d'acompanyament, que hauria de ser, clar, això és del tot insuficient, però és que el problema és que serà insuficient sempre.
És el volum el problema. Ah, aquí està. Hem tingut immigració sempre. Mentre duri l'efecte grida i sigui tan gran l'arribada ja pots anar fent, que és impossible. I aquest és el camí. No deixar que ells s'espabilin... Pobrets, què vols que s'espabilin? Si estan tan lluny de la nostra manera de pensar i de fer que és molt difícil, no?
Si no, de veritat, quan arriben com arribin, sí que és veritat que primer hi ha un pla de xoc, que hi hagi una discriminació positiva. Però passat un temps, diguem-ne, han d'entrar dintre de la normalitat. Per tant, hem de saber que si n'hi ha molts és igual, si n'hi ha molts, hem de fer recursos. Una altra cosa és la troba de noves persones. Perquè és que si no, ens pot després caure, podem caure en el parany d'aquest bonisme malentès,
Per tant, l'ajuda pot ser eterna. Hem d'intentar, jo no sé quina és la paraula perquè s'ha canviat molt, integració sembla que no agrada, assimilització tampoc, però conviure. És a dir, si no provoquem el que molt bé...
tu portes unes costums i arrels i ningú te'ls tocarà, només faltaria però buscar en el que no pots reproduir en aquí el que fes allà perquè estàs en un altre país és molt complicat la comprensa perquè les següents generacions repeteixen el que han vist perquè estan vivint en un gueto i jo no sé com s'ha de canviar repeteixo perquè no em paguen per això però és veritat que moltes vegades també per efecte també de protecció
estan reproduint aquí tot i per tant no es produeix cap tipus de relació i per lo que diu experiències aquestes que si comencem a treballar bé són positives jo des del club nostre et puc explicar sense formar part d'un pla però exemples boníssims d'aquest tema dos nanos altíssims com un sang crisi
que a través de fer un esport que els vam recollir per allà del barri, hem tingut diversos casos d'aquests, doncs han canviat la seva vida completament a través de l'esport. L'esport és un gran camí. Han acabat en el car de Sant Cugat i preparant Olimpiades. Va venir un dia una regidora d'esports a visitar el club,
I els hi presento. Diu, mira, regidora, jo te presento a fulano i tal, que estan treballant aquí amb nosaltres, i també estan al cas de Sant Cugat, no? I dic, explicar-les l'experiència que tens al cas de Sant Cugat. I li responen en català al 100%, i jo fent el present per anar en castellà.
Vull dir, un català, no dir l'Empordà, però quasi, quasi, no? I aquests nanos corrient per allà, i han tingut més, i el Senegal i tal. Per tant, si tu tens una bona, diguem-ne, sensibilitat i un bon programa, comptant amb la societat civil, això no tot ha de ser fons públics.
Hi ha moltes entitats esportives i culturals i veïnals i socials que treballen també per aquest tema. Però si no hi ha ningú que sigui capaç de posar-ho en forma, trobarem bolets. Això d'Olot que funciona molt bé, però aquí no hi ha res, a Vic també.
Hem de saber que el que tenim aquí, el que tenim. Per tant, hem d'intentar, en les millors condicions, el que tingui una vida digna i puguem conviar-ho a tots plegats, perquè al final no podem estar vivint un descarre. Aquí no cal dir-ho. Hi ha poblacions que estan ben bé d'esquenes, i això és evident. Per tant, repeteixo, el fals bonisme jo crec que és una equivocació, però el que tenim aquí, les persones que tenim aquí, hem d'intentar que això sigui una cosa normalitzada. Mica en mica, però si donem l'esquena, això és impossible.
Qui dona l'esquena? Nosaltres? No dic en general. Ah, o sigui, estan d'esquena. No, jo crec que també hi ha gent que dona l'esquena. Sí, sí. Mira, jo estic treballant en un despatx al centre de la ciutat i d'on me'n pido l'aires. I a mi m'han fotut una bronca d'uns veïns de dalt, que és d'un col·legi molt important, que perquè els donava cafès, que estava fent efecte crida. Mira, efecte crida, no sé quin serà. Jo donaria cafè i el que em doni la gana. I es volia tapar allò perquè no dormissin, perquè feia lletj.
tots, i érem del país d'aquests, eh? Perquè jo he parlat català amb ells, tots podem caure. Parlem d'immigració, però hi ha gent també del carrer. Per tant, si no mirem una mica amb una cara a dir, ens pot passar a tots, que podem marxar del nostre país, perquè hi ha històries, d'acord, que al final tenim aquí el programa nosaltres, però són històries molt dures, eh? Han fet avesses per Àfrica que els han violat, a països també de l'Àfrica, fins aquí. Històries molt dures, eh? I els que coneixem la immigració, que jo la conego, eh? I gent de la immigració...
Sé el que és arribar a un lloc, perquè m'ho han explicat, i siguem una mica de la mateixa cultura. Imagina't si hi ha una cultura diferent. Per tant, dic l'esquena. Sí, hi ha gent que no l'esquena. Hi ha gent que, com ve persones aquestes, els hi fa fàstic. I es diran, sí, n'hi ha molts. Jo en conec, eh?
Però llavors hem de preguntar-nos, la gent normal, perquè els que tornen l'esquena són gent normal, no? No, no, normal no. No, aviam, si jo dono l'esquena a una persona que pren mal o li passa alguna cosa, el normal és saber una miqueta què està passant, no donar l'esquena. Una cosa que podria ajudar més o menys. Però potser hem arribat a donar l'esquena entenent la situació, veient-la i decidint-ho. Hi ha de tot. Algun no, eh? Algun girar l'esquena perquè...
O potser per por. La gent té por de coses desconegudes. Llavors em gires l'esquena. També és normal i s'ha d'entendre. Vull dir que el que gira l'esquena és mala persona? No ho sé. Jo puc parlar d'experícies meves pròpies i no vull explicar la meva d'ipirada, però tinc experiència de la meva persona. Col·labora amb una ONG en el Gòtic i en el Raval.
I no vull anar perquè jo no vull anar de llest ni de més bo. I allà hi ha cada història d'horrors i d'esquena d'administracions i de veïns. No vull entrar, no vull entrar. Jo crec que heu dit una paraula que tu, Francesc, deies que s'està deixant de fer seriós, que ara no queda bé, que és la paraula integració.
que sembla que és una paraula que certament està com, no sé si dir banalitzat o perdut o d'allò, i al final ha sigut la base, és veritat que ha sigut la base de la història d'aquest país, en moltes hores, la integració, ara sí que és veritat que el volum de necessitat d'integrar és més que el de fa uns anys, passa aquí i passa amb els altres jocs, però sí que la paraula integració...
també incorpora la voluntat del qui ve d'integrar-se. Això també s'ha d'exigir des d'aquí. Crec jo que qui ve s'ha de voler integrar perquè també disfrutarà d'uns recursos i d'uns... Però aquí hem de decidir que depèn de com vingui aquesta persona i depèn del background que porti a sobre, potser no es pot integrar i l'hem de deixar com està i potser bonisme. I llavors? El bonisme, malentès, no pot funcionar.
Clar, però llavors tens aquesta persona que no s'integra...
perquè, pobres, que de moment no està preparada per integrar-se també segurament hi ha una qüestió generacional també segurament, normalment la primera generació que arriba té més dificultats d'integració que ja s'han escolaritzat mira a França què passa la tercera generació passa de ser francès tercera generació explica com ho resol no és cap garantia
pot passar que no hagin fet el salt tampoc. Per tant, sí que... A França està claríssim. Si evitem dir les coses per ser un nom, ens passarà com a França. I si s'ha de dir que s'han d'integrar, s'han d'integrar. I si s'ha de dir que hi ha coses que fan, que feien allà, que aquí no poden fer perquè aquí la nostra cultura no ho permet, doncs s'ha de dir.
és a dir, com matar el saio al carrer, què sé jo, o fer foc al carrer, és a dir, hi ha coses que són de calaix, i aquest bonisme que hem dit abans, que és un pèndol que anava cap allà i ara torna cap aquí, doncs s'ha de desmuntar, és a dir, hem de dir les coses pel seu nom, i no tenir por a dir-les, no passa res, és a dir, no tenim per què, diríem, aquí...
picar-nos entre nosaltres parlant les coses podem arribar a tots acords i a mi em sembla que aquest camí és el que hem de fer i ara a part de socorrer d'intentar acollir el màxim que sapiguem els que sonen aquí hem de frenar l'efecte crida perquè això és infinit això no pararà Girona arribarà a 200.000 habitants no arribarà perquè no hi ha habitatge
Per tant, té un programa d'espai, té un programa de superfície important, sí. Però bé, és igual. És a dir, no el té Girona, però el pot tenir sol, ho entens, aquest espai? De fet, ja s'està veient tots els estudis immobiliaris, ja estan marcant com hi ha la pressió, hi ha Girona, evidentment, ja no té...
No té marge, per tant la pressió ja no és a salt, ja no és a quart, sinó que la pressió ja comença també a anar-se'n allà. Hi ha la segona, tercera corona, Banyoles, hi ha la capa de la Bisbal, Santa Coloma, etcètera, etcètera. Abans ho deia, no? Vull dir que la gestió de tot això, però no és fàcil, també a nivell local...
molt difícil perquè a més a més els recursos locals són petits aquest és el problema no, a veure la gestió ha de ser supermunicipal si no malament anem a veure no entendre que si no pots viure a Barcelona doncs has d'intentar anar a les corones que hi ha al voltant i per fer-ho has d'augmentar per tant la mobilitat i has d'augmentar diríem els trens i has d'augmentar els busos no entendre això ha de ser supermunicipal no pots ser municipal necessites més llum necessites més aigua evident, evident, evident
a tu d'això ja en saps d'això no hi ha llum no hi ha llum què ha passat amb els nuclears d'aquesta setmana? ara fugiu fugiu una miqueta que per sort no tenim nuclears o per desgràcia no ho sé que en Pla va proposar que fos a Pals i gràcies a Ràdio Liberti en part no es va fer tot això penso que hi ha més pac a formatge però què pides?
No, a veure, el nuclear aquesta setmana, diríem, el preu de la velocitat és molt baix, perquè fa molt vent, i per tant, doncs, algunes estan en recàrrega, i altres, doncs, no tenen rentabilitat, no? El debat nuclear. Nuclear sí o nuclear no? No demanaven com estava ara, sinó... Jo estic amb un grup d'energia, eh? I ahir els vaig dir el següent. Jo no soc ni prou nuclear ni antinuclear.
Ara bé, no estic a favor que el nuclear estigui en una xarxa elèctrica per a les renovables, és a dir, són incompatibles. Una no pot viure amb l'altra, perquè la frena. Aleshores, hi ha solució nuclear? Sí, perquè ara ens està arribant un elefant a la cristalleria que es diu intel·ligència artificial.
Aleshores, si ara... Que ja cal tertúlies de ràdio, eh, també. Qualsevol indústria que hi hagi a la província de Girona demana més potència, ni un quilowat més. No n'hi ha. No te'n poden donar més.
Collons, i on ha anat la potència? Ha anat a peticions de centres de dades per a la intel·ligència artificial. Aleshores, tornem-hi. O hi ha algú que gestioni això? O ens petarà els dits? Què farem? Estarem 20 anys sense poder augmentar la producció a les fàbriques o sense posar noves fàbriques? Hòstia, és increïble això, no? És increïble. Aleshores, a mi sembla que algú ha de posar ordre.
hi ha una solució que és relativament senzilla, que és agafar la intel·ligència artificial i dir-li, mira, veus, tu te'n vas amb la central nuclear i te la quedes tota, i no emprenyes la xarxa, i tu, central nuclear, no emprenyes la xarxa. Us poseu d'acord vosaltres dos, i amb autoconsum, resoleu el problema tots dos, i no emprenyeu la xarxa, i deixeu que la xarxa es vagi desenvolupant i vagi fent la flexibilitat que necessita. Per tant, tu creus que la nuclear no hauria de desaparèixer?
De nuclear. Bé, perquè en aquest cas ens ha aparegut una cosa que no s'havia previst. Tot el que havíem fet, com es va fer el PNEC i com es va fer, diríem, el Proencat, és a dir, no existia la demanda de la intel·ligència artificial. I això va bé amb una velocitat terrible, però terrible. Aleshores, ja tenim la primera conseqüència, que ens ha encopat tota la potència, diríem, que hi ha a la xarxa.
I li han de donar solució. Ara mateix, si tu vols ampliar capacitat d'una industria, no pots? No pots. No, no, és que no pots. No et donen permís. No hi ha potencial per donar-te més electricitat.
Però legalment tampoc es pot, no? Legalment tampoc podries, no? Si tu tens una fàbrica i estàs connectada i la xarxa que t'alimenta té prou capacitat, nosaltres tenim un transformador i una estació de reducció de 15 megawatts, però en tenim concedits 5,4. Per tant, la capacitat és de 15 i en tenim concedits 5,4. Si volem 6...
no hi ha capacitat, no ens la donen els reactors nuclears aquests mini que s'estan... que s'estan no, que s'estan no, que diuen no existeixen de fet és un invent dels Estats Units, l'empresa com Oco Nuclear, Energi és un invent de Bill Gates que té una enginyeria que està fent prospecció sobre això no existeixen és a veure, és una idea bona pot ser
o no, però ningú sap el preu el que ens temem tots és que el cost de la necessitat sigui horrorós i el problema del nuclear a part que no ha resolt els residus i el seu temps de construcció que és terriblement llarg és el seu cost
Fukushima va fer un canvi total. L'accident de Fukushima va obligar, que això fa bé la nuclear, com els avions. Cada accident que hi ha has de fer un protocol perquè no es torni a repetir l'accident. Per tant, Fukushima va dir que no havíem previst que els grups electrògens d'emergència vinguessin i es poguessin inundar i per tant la central no pogués tenir seguretat. Per tant, ara hem de resoldre això.
I aquestes mesures de seguretat que venen després fa que sigui molt car tot i, per tant, ara el problema nuclear és el seu preu. Que no serà cara a Rússia i a Xina? Suposo. Però la resta del món occidental serà cara. I les renovables amb tot això? Perquè, clar, aquí tenim un país ric en sol, ric en vent, tu ara ho deies, està bufant vent, per tant la cosa tira...
Estem veient la dualitat aquí també, molt rural, molt urban, de certa manera, com de mica en mica es va ocupant terrenys agrícoles.
Aquí no. Hi ha molts projectes. Obres poques. Tots frenats. Però molts projectes. Però bé, sí que és veritat que aquí darrere... Jo havia sentit que es necessitava una energia estable, com la nuclear, per poder donar moviment a la xarxa. I tu ara deies, són incompatibles. Ara t'explicaré una cosa que a mica a mica l'anem sabent a poc a poc. De la grana vegada del 29. Es diu...
és l'informe capital d'Europa que diu això, que no va haver-hi prou velocitat a l'hora de corregir la variació de tensió. La tensió és una cosa que passa localment. Qui és que no té prou velocitat per seguir aquesta variació de tensió? Els rectors nuclears.
En canvi, els cicles combinats són més àgils i poden tenir més velocitat per corregir això. Els llanes hem descobert que ningú ho sabia això, ningú havia posat l'ull en aquest problema, hem descobert que les nuclears són lentes, i els falta velocitat per resoldre problemes de mercat. Per tant, no ens ajuda a resoldre el problema de mercat quan hi ha un problema. En canvi, els cicles combinats de gas sí que ens ajuden.
dit tot això s'ha de pensar a la xarxa que pugui funcionar sense els nuclears i això implica canviar sistemes de regulació de renovables
Fins ara, que no sabem el per què, fins ara la CNMV, el revoluador, no obligava que els parcs fotovoltaics poguessin gestionar la xarxa, és a dir, se'n diu grid forming, ara són grid following, és a dir, ells segueixen el que fa la xarxa, però no són capaços de generar, diríem, sense la xarxa, m'explico?
Per tant, això és un error greu de concepte de xarxa. No sabem per què la Comissió Nacional de Valors se li va oblidar com va fer les normes. Es tracta de corregir tot això, posar un munt de bateries. Un munt és un munt, eh? Nosaltres a la fàbrica hauríem de posar 17 contenidors de bateries. La xarxa no fa pròpiament de bateria? No, no.
Sí, una mica sí. Això és com un tubo que s'infla. Però no és suficient, eh? La fabricació de bateries no és altament contaminant? No. És com a cotxe. És liti. La depuració de liti, el refinament de liti sí que és contaminant.
I d'alguna manera això s'explica que es faci a Xina i no es faci aquí. És a dir, que ens ho hem tret a sobre. Bé, això ho lidera tot Xina. És a dir, les bateries, tots els materials de bateries venen tots de Xina i ara, doncs bé, amb gran potència. Això entra de forma massiva. I és la solució de les xarxes, eh? És la solució. Però, per tant, estem anant també a un model que també és autònom, on tothom pugui
on tinguin més marge de maniobra per ell sol i no ser tan dependent d'una xarxa interconectada o és que al final ho necessitem tot necessitem ser autònoms necessitem estar interconectats per això les mats i per això totes les línies acabes de dir una cosa que a mi m'agrada diríem proposar-la que és que cada poble tingui el seu jo estic intentant fer un parc fotovoltaic a Besolut de 500 quilowatts i no puc legalment no puc no puc no puc
però és que el mateix s'hauria de fer si us acabo de dir que no hi ha prou potència disponible a la xarxa per la indústria amb un polígon industrial li hauries de posar un parc al costat és que és de calar això hauries de fer una comunitat energètica del polígon i que ells generés la electricitat al costat del polígon i això és bastant interessant perquè el nostre parc a Besolú que és de 4 megawatts no ha tingut oposició popular per què no l'ha tingut? i per què el de Juià
hi ha tant de merder. Perquè la gent interpreta que el de Joià és... Per altres. Per altres i per... Per anar lluny, eh? Per fer un benefici, diríem, especulatiu. En canvi, el de Besol ho interpreten que és per la supervivència de la fàbrica, d'acord? Hòstia!
Doncs això és molt important. Sí, sí, sí. Això és molt important. Si fem els parcs enganxats en els polígons i que els propietaris siguin les empreses que hi ha en els polígons, doncs possiblement tenim un problema. No ha resoltat el problema, però l'avancem molt, eh? L'avancem molt, en fi. Després ningú vol aquí... El GEC, per exemple, que també té una despesa energètica important amb la piscina, etcètera, etcètera. El GEC no es pot abastir? Ell sol per més plaques que posi el seu sostre? Sí, el GEC sí.
Sí, amb bomba de calor i plaques sotovoltaiques, i tant. Plaques hem posat només en instal·lació, una, perquè les altres, bueno, els experts són els que parlen. La inversió no seria rendible, diguem-ne, pel consum que tindríem, però una sí que està tota. Aquí està el problema. Acabo de dir el problema, que és rendible.
Aquí està, es tracta de trobar aquesta rendibilitat en aquest projecte. Bé, en fi, això és el més complicat d'explicar. Hem acabat aquí parlant de temes a la gèstia i hi havia en Joan, per tant, gairebé que era... No, més el tema nuclear, que està a l'ordre del dia, m'interessa molt aquest tema, perquè tots tenim dubtes, tots han sigut molt antinuclears, i tot amb atesius d'aquelles èpoques, però clar, ara comença a pensar que diuen els experts, perquè clar, no sé si...
El pèndular havia anat cap al prò nuclear per garantir energia, energia més barata, semblava, etcètera. La discussió la tenim entre els nuclears que volen que els paguem una part del problema, la part del problema és l'eliminació del residu una vegada tanquin, per tant, volen que això que paguen a Enresa i algun altre impost que paga la Generalitat, volen que se'ls elimini una part d'això perquè siguin rentables, aquesta és una, i l'altra és...
L'oposició local, oposició no, és a dir, al revés de l'oposició, és a dir, Vandellós, l'arcaldessa de Vandellós, és una gran defensora de la nuclear. Per què? Perquè viu de la nuclear. Però no només Vandellós, sinó 30 quilòmetres a la rodona. Tots els pobles que hi ha a 30 quilòmetres per la rodona reben fons.
de la central nuclears. Per tant, tots aquests són pronuclears, és evident. Igual, i ara deixem tornar a un dels temes que hem tocat, ara que estem acabant. Igual que els pobles de la costa són defensors del turisme. Defensors del turisme. Per què viuen d'això? Per tant, difícilment... Això fa falta algú que miri per tots.
Algú que miri de més amunt i que miri pel bé comú de tots, sense traient una mica els localismes de cada projecte, perquè si no, no té sentit això. Aquest que mira per tots està molt bé el concepte, però clar, si el voten els de la nuclear i el voten els de la costa, diran que volen nuclears i turisme. Si són responsables, hauria de passar d'aquest vot.
Això és el que... I aquest és el problema, que no tenim gent responsable al mando. A Holanda que vam preguntar en referèndum, no? Hem de pujar l'IVA, que us sembla si pugem un 1% o un 2% per fer això? I va guanyar el 2%, perquè si hem de fer tot això entre tots, l'hem de pujar, no?
demana-ho aquí i veuràs com et diuen que el treguis. També hi ha el tema de la pedagogia després d'allà on te van els diners i els impostos i tot plegat. Una tertúlia que hem acabat, hem aixecat molt el Zoom avui també, hem parlat de temes ja més globals fins i tot, però això sí que sempre és bo des de l'òptica d'aquí i de l'òptica de Girona i hi ha exemples d'aquí ben propers a nosaltres. Girona, Olot, Besalús, banyoles de pertot arreu. Francesc Aihuela, Carles Martín, Joan Mila, moltes gràcies i a vosaltres esperem el treball dilluns aquí a la tertúlia de Girona FM.
Gràcies. Gràcies.