Title:

Sant Jordi, turisme i emergències a Girona

## Panorama general de l’episodi Una tertúlia viva i molt local on es barregen cultura, ciutat i convivència. Els tertulians aborden, amb exemples pràctics i memòria recent, com Girona gestiona la festa de Sant Jordi, el creixement turístic, els reptes de mobilitat, els episodis meteorològics extrems i l’impacte de les xarxes socials. El tram final inclou un butlletí informatiu amb l’actualitat del dia. ### Participants i to de la conversa • Conducció de Jordi Grau amb tres veus arrelades al teixit local: la llibreteria, el comerç i la vida associativa. • Conversa coral, amb anècdotes, dades i propostes. To constructiu i crític quan cal. --- ## Sant Jordi a Girona: ubicació, èxit i cooperació **Idea clau:** La reubicació de Sant Jordi a Plaça Catalunya ha estat un encert: més espai, millor flux i impacte positiu al comerç i l’hostaleria. • Es destaca el pas de La Copa i el Palau de Fires a l’actual model a Plaça Catalunya i eixos adjacents (Pont de Pedra, Santa Clara, etc.). • Beneficis: més comoditat, menys embussos, millor experiència per a famílies i visitants, i dinamització del centre. • Cooperació entre llibreries: autor-signatures coordinades i programació compartida; el “Llibre d’Estiu” a Girona s’ha consolidat com a proposta única i de quilòmetre zero. > “El Sant Jordi és el Sant Jordi i ha de compensar tothom.” --- ## Turisme: oportunitat, mesura i ordenació **Idea clau:** Girona ha assolit una ciutat dinàmica amb oferta cultural, gastronòmica i comercial de nivell; cal regular per preservar la convivència. ### Dades i perfils • Aproximadament el 75% dels **visitants** (no turistes) fan estades de 3–3,5 hores i no pernocten; recorreguts guiats molt compactats al Barri Vell. • Exemple de bona museografia: la Casa Natal de Dalí a Figueres (visita interactiva d’uns 56–57 minuts) com a model d’atracció que reté visitants. ### Ordenació i convivència • Necessitat d’ordenances: límits a grups turístics (≤25 persones) i ús d’altaveus; aplicació efectiva de sancions a bicis en contradirecció i aparcament incívic. • Educació viària: explicar millor a locals i visitants per on poden circular les bicis (p. ex., el carrer Nou com a bici-carril). > “L’alternativa que no n’hi hagi [turisme] és una alternativa bèstia.” --- ## Clima, *DANA* i gestió d’emergències **Idea clau:** Els episodis extrems existeixen al Mediterrani; amb el canvi climàtic són més freqüents. Cal prevenció, protocols clars i decisions valentes. • Memòria local: *Glòria 2020* (més de 400 l/m² al mes), pedregada 2019, grans inundacions (1970) i nevades 1985–86 i 2010. • Factors de risc: zones inundables, rieres (p. ex., Cadaqués), desembocadures i colls d’ampolla hidràulics. • Mesures: revisar infraestructures (plataformes, drenatges), “deconstrucció” en àrees fràgils, protocols en càmpings i zones crítiques, i difusió massiva de consells (mitjans, Mossos, Protecció Civil). • Elogi a l’estructura d’emergències del país i als bombers. > “Els bombers sempre seran nostres.” > “Si s’equivoquen, que s’equivoquin prenent decisions.” --- ## Desinformació i xarxes socials **Idea clau:** La desinformació amplificada per xarxes i mitjans és un problema real; cal responsabilitat i donar la cara. • Cas paradigmàtic: la televisió argentina que difon una imatge falsa d’una suposada riuada a l’Onyar a Girona. • Debat sobre X/Twitter: anonimat, insult fàcil i campanyes tòxiques (fins i tot contra el Girona FC). Alhora, hi ha valor informatiu si s’usa amb criteri. • Preferències d’ús: Instagram com a espai “més amable”; Facebook útil per a grups de memòria local com “Pedres de Girona”. > “L’insult immediat… des de l’anonimat.” --- ## Civisme, activisme i govern local **Idea clau:** Condemna de pintades anti-turisme/bicicletes i crida a la coherència. Reconèixer la complexitat de governar en coalició. • S’identifica un grup reduït d’autors de pintades; es valora la neteja i la resposta institucional. • Apel·lació a la coherència entre discursos i pràctiques quotidianes (mobilitat, compres, viatges). --- ## Apartaments turístics, hotels i habitatge **Idea clau:** Cal un equilibri que preservi la vida veïnal i permeti la competitivitat turística. • Efecte sobre el mercat: els apartaments han forçat la renovació hotelera i han diversificat l’oferta, però també tensionen l’habitatge. • Regulació: límits al Barri Vell, rehabilitació d’edificis en estat ruïnós i prevenció de la gentrificació. • Prioritat de ciutat: més habitatge assequible i de lloguer per a joves i famílies; la rehabilitació és cara i complexa però imprescindible. --- ## Butlletí informatiu (titulars destacats) • Economia: facturació de les empreses gironines +20,5% el 2022 i ocupació +7,3% (nivells pre-pandèmia superats). • Mitjans: denúncia de la imatge falsa d’inundació a Girona emesa per una TV argentina. • Política local: el PSC es mostra preocupat per la gestió d’agressions a Fires; Guanyem reclama una reforma del finançament local; tensió Junts–PSC per l’ús del Pati de les Magnòlies. • Mobilitat aèria: G2.com obre rutes Londres–Girona i Londres–Reus (abril vinent). • Arxius i tecnologia: jornades sobre intel·ligència artificial i digitalització. • Esports: Uni–Jairis s’ajorna a divendres 15 (entrada gratuïta); el Girona FC rep un “notable” de Quique Cárcel; temps estable i assolellat (màx. 17 ºC).

['Girona', 'Sant Jordi', 'Plaça Catalunya', 'Llibreters', 'Comerç local', 'Turisme', 'Visitants', 'Figueres', 'Casa Natal de Dalí', 'Bicicletes', 'Ordenances municipals', 'Guies turístics', 'Desinformació', 'X/Twitter', 'Instagram', 'Pedres de Girona', 'Inundacions', 'DANA', 'Glòria 2020', 'Pedregada 2019', 'Protecció Civil', 'Càmpings inundables', 'Cadaqués', 'Habitatge', 'Apartaments turístics', 'Gentrificació', 'Barri Vell']