La Càpsula, el programa dedicat a la música sol, amb Oriol Mas.
Bon dia, entrem en temps de Tartúlia, Girona i Femma, com passen 5 minuts de les 10 del matí d'aquest 30 d'abril, l'últim dia del mes d'abril, demà 1 de maig, diada festiva, per alguns avui el començament d'un llarg pont amb el país relativament normalitzat després de la pagada que vam viure abans d'ahir, una pagada a la que sens dubte en parlarem amb les 3 persones que m'acompanyen avui aquí als estudis del Carle Valmes,
que són el senyor Pau Jordà. Molt bon dia, Pau. Molt bon dia. Com va anar tot el tema de la pagada? A més, en un espai gironès com el que dirigeixes, deixa-m'ho dir així, del que anés gerent, diguem-ne, esclar, la llum devia marxar, no sé si teniu generadors,
Sí, va marxar la llum, tenim grup electrògen i es va posar en marxa, va funcionar bé. Per tant, en aquest sentit bé, vam organitzar les coses d'acord amb el pla previst que tenim del protocol previst per a aquests casos i afortunadament, com que els de sal pengem de la subestació de Bascanó,
A un quart de tres va tornar la llum i per tant a la tarda vam poder operar amb tota normalitat totes les botigues obertes fins a les 9 del vespre i restaurants. Alguns problemes potser per targetes pel tema del...? Al començament però al tenir llum gairebé tots els locals tenien com a mínim wifi
i per tant amb el wifi es podia pagar. Llavors, locals amb problemes de pagament n'hi van haver-hi quatre. Quatre moments puntuals, no tota la tarda, però els altres ben podeu parar amb una certa normalitat, gràcies a Déu.
doncs... vam passar... vam passar just, diguem-ne, no? vam passar molt fluix, fluix, fluix, fluix, fluix, fluix, fluix, fluix, fluix, fluix, fluix, fluix, fluix, fluix, fluix, fluix, fluix, fluix, fluix, fluix, fluix, fluix, fluix, fluix, fluix, fluix, fluix, fluix, fluix, fluix, fluix, fluix, fluix, fluix, fluix, fluix, fluix, fluix, fluix, fluix, fluix, fluix, fluix, fluix, fluix, fluix, fluix, fluix, fluix, fluix, fluix, fluix, fluix, fluix, fluix, fluix, fluix, fluix, fluix, fluix, fluix, fluix, fluix, fluix, fluix, fluix, fluix, fluix,
Vam passar fluix, afortunadament. Esteve Vilanova, bon dia. Bon dia, Tinguis. Què tal? Li va afectar molt la pagada? Bueno, a mi relativament poc, però sí que em va afectar. El que passa que no vaig tenir llum, gràcies al telèfon mòbil que tenia, o sigui, jo vaig tenir el wifi, vaig tenir això sí.
però, bé, em va afectar. I com que més bé visc en un sis a pis, també t'afecta, no? Però bé, és suportable. Ha sigut una experiència que ens ha posat una mica de cara a la realitat.
perquè ara estava parlant de la subestació de Bascanó i jo me'n recordo de quan era diputat, les crítiques que va tenir aquesta subestació quan es havia de fer Bascanó, que en Joan Ensoy també li van dir de tot i resulta que
Un PSOEI ho va negociar molt bé per això. Molt bé, però avui hi és. Avui hi ha la Superestació i a més a més hi ha l'Institut. Però em refereixo que a vegades aquestes coses com la MAT i aquestes coses que van ser tan criticades, doncs es veu que hi ha una certa població
que té unes mires molt curtes de país, no? Ara en parlarem, si us sembla, però abans m'agradaria saludar la Coralí Cunyet, tercera pota d'aquest atractorino, però això de menys important. L'he deixat pel final perquè, esclar, aquí ens vàrem quedar sense llum, molts ens vàrem quedar sense llum, però ella no sé si no només es va quedar sense llum, sinó que, a més a més, devia rebre ordres d'organitzar un servei per al si de cas que va funcionar, no? Per tant, vol dir que doble feina, no?
Bé, ja ho sap Jordi, que la Fira ens toca fer de tot. Encara estic afònica dels nervis que vaig passar el dilluns. Bé, nosaltres ens va passar exactament el mateix que tots vosaltres. Estàvem en ple desmuntatge del sopar de l'Oncolliga, que va ser divendres.
ja ho teníem pràcticament tot recollit i de fet estàvem ja netejant, estàvem a oficines, l'equip administratiu estàvem a oficines, se'ns va anar la llum, vam estar una estona esperant, vam sortir fora, vam veure que a fer el jutjat la gent també sortia, i en un moment determinat que nosaltres encara ens funcionava el WhatsApp, jo vaig rebre un missatge d'una amiga meva que treballa, fixa indessa,
i va dir, ostres, això és gros i és a nivell nacional, espereu tranquil·litat, un grup d'amigues, que això va per estona. I jo me'n vaig anar fora al pàrquing de la Fira i em vaig posar al cotxe a escoltar la ràdio i des del mateix cotxe a carregar
el mòbil, i us diria que més o menys sobre tres quarts de dues, aproximadament. Per què rius, Jordi? Perquè jo he fet exactament el mateix, és a dir, les dues coses que a més vaig ser absolutament collonat per part dels meus fills, allò, la cosa aquella de dir, engego el cotxe, escolto la ràdio, perquè en aquell moment era l'únic mitjà que més o menys...
T'hi podies enganxar, i encara no totes, només les que estaven preparades, i carregar el mòbil per allò de dir... Escolta, després no va funcionar, però sempre és millor el mòbil tenir carregat que no descarregar. Doncs jo vaig exactament el mateix. I quan era dins del cotxe vaig rebre una trucada...
Dos missatges del mòbil de la regidora de Sílvia Liú, la responsable de la policia, que em deia que tens connexió, pots parlar. Vaig dir que sí, que necessites i em truca. I quan despenjo no era la Sílvia sinó l'alcalde, era en Lluc, que em trucava des d'aquell telèfon, que aquell telèfon curiosament funcionava.
i em va demanar a veure què estàvem fent a la Fira, si teníem la Fira ocupada, si teníem la Fira buida, si podríem disposar de l'equipament en cas que fos necessari, i com hem fet en totes les altres ocasions que se'ns ha demanat.
Vam dir que sí, que evidentment estàvem acabant de recollir les coses, però que comptessin amb nosaltres, i em va dir que ens quedéssim a la Fira que rebríem instruccions. I a la poca estona ja vam veure que des de l'Ajuntament s'anunciava que un dels punts d'informació era a la Fira,
es van apropar dues policies municipals que amb el mateix equip de la Fira informàvem a l'agenda que si necessitaven qualsevol cosa teníem a disposició l'equipament, allà teníem wifi, per tant la gent podia carregar també mòbil perquè nosaltres, igual que en Pau, al cap d'una hora, hora i mitja, ja teníem llum. Per tant, vam poder atendre gent que volia beure aigua, volia anar a la lavabo,
Carregar el mòbil. I així vam estar fins a... És que aquestes són aquelles coses que ningú hi compta, perquè són absolutament imprescindibles. Sí, sí, sí, sí. S'hauria de veure si tencet, menjar alguna petita cosa... Sí, nosaltres de seguida el que vam fer va ser fer una mica d'inventari d'aigua.
i de restes de begudes que ens queden a vegades dels esdeveniments. Teníem fantes, teníem diversos productes, cafès d'aquests que... i per tant vam fer una mica d'inventari per si realment es necessitava, doncs a moment que la gent vingués i pogués tenir algun tipus de beguda, de suport, podem anar a la bava o nosaltres tenim dutxes, no sé, no sabíem en quines...
situacions trobaríem. Però vam estar esperant a les instruccions de l'alcalde. Mitja tarda vaig tornar a contactar amb ells per saber el què, perquè estaven reunits en aquest comitè de crisi. Em van dir que no em mogués de la Fira i al cap d'una estona ja em van confirmar que es muntava un operatiu d'acollida per gent que no pogués marxar.
i que per tant seria un punt on es podria servir un sopar, dormir, dutxar-se si calgués i un esmorzar l'endemà. És que hem de pensar, afortunadament no va ser necessari, però els trens no funcionaven, per tant podia haver quedat gent, diguem-ne, que es hagués quedat penjada. Els hotels es van omplir molt aviat amb determinats punts, desconec si Girona també havia passat,
i, de fet, crec que es van preparar uns 180 nits, tot i que només al final es van quedar 26 persones. Sí, teníem un operatiu aproximat per acollir 200 persones, de fet, a mesura que... diguéssim que... el lloc important era l'estació i tot el lloc que estava passant a l'estació. Hi va haver un moment determinat que van decidir que l'estació es quedava oberta i qui volgués també podia quedar-se a dormir a l'estació.
Per tant, quan ja ens van dir això, ja vam entendre que segurament aquest operatiu de 200 llits no caldria, però teníem preparat per 200. No els vam muntar tots, però sí teníem preparat un operatiu per 200 persones, un punt amb carregadors de mòbil perquè la gent pogués carregar, que d'aquests sí que en van venir diversos.
després un espai amb cadires perquè la gent pogués llegir. Vam preparar un operatiu de servei de begudes, un operatiu de servei d'entrepans, que en aquest cas el Cònic va donar als entrepans que...
que vam necessitar. Jo mateix vaig anar al supermercat perquè el mercadona d'allà al costat funcionava, i per tant vam comprar menjar per celíacs, perquè no sabíem si ens trobaríem amb gent que tingués celíacia, i a partir de les vuit vam començar a rebre gent, gent que venia a preguntar, gent que venia a carregar el mòbil especialment, gent que venia a preguntar del barri de la Devesa, perquè sí que
La Deves va ser els últims que va tenir llum, curiosament. Una periodista que viu al barri de La Devesa, per exemple, ens va demanar si podia deixar una medicació a la nevera. Tenim una petita nevera, nosaltres li vam posar medicació a la nevera. Va venir, recordo una noia que ens va dir que la seva mare va amb cadira de rodes elèctrica, que per tant estaven esperant a veure si la llum tornava, però que si no haurien de venir amb la mare a carregar la cadira, i després, a més a més, estar en un lloc on hi hagués
Un lavabo adaptat, perquè ells necessitaven poder anar al lavabo al servei a la nit. Per tant, hi va haver gent que es va apropar per saber una mica el funcionament de l'operatiu. Finalment, la llum va tornar i només de les 11 persones que semblava que es quedaven a dormir, finalment se'n van quedar 6.
Esteve, Pau, estem parlant de tot això quan en realitat, és veritat, no havia passat mai que es quedés tota la Península Ibérica, perquè aquí sí que podem parlar en termes geogràfics, la Península Ibérica es va quedar tota sense llum.
però per exemple zones de Girona o de Girona i Sal i pobles del voltant només en realitat hi vàrem estar des de dos quarts d'una i aquells dos quarts i tres minuts d'una allò fins a un quart de tres o aixís i en altres zones progressivament es va anar arribant la llum, els últims a la de Vesa curiosament el cantó davant per davant de la Fílera, aquelles coses que passen
i dius, i amb tot això, ha donat la impressió que estàvem a 15 centímetres del caos, que després no n'hi ha hagut, però esclar, la gent que estava, per exemple, la gent que es va quedar a Barcelona, que no portava monedes, que els telèfons no funcionaven, que als hotels no hi havia places disponibles, i que en un moment determinat semblava que ni l'estació obririen, perquè van estar
jovan amb tot això, és una situació que realment és preocupant. Genera estrès, no? Genera molt d'estrès. Sí, és... dono una idea de la vulnerabilitat, de la vulnerables, que és aquesta societat, que en realitat ens pensem que som qui sap què, i dius, escolta, un moment, sense electricitat, no fem res, res és res, literalment.
Abans d'entrar que comentàvem amb l'Esteve la subestació de Bascanó i d'aquestes coses d'infraestructures necessàries, no sé si us recordeu el 2020 amb el Glòria, que també va haver-hi una pagoda molt gran.
una pagada general molt gran a Girona, vam tenir llum per la interconexió amb França. O sigui, la llum aquí a Girona ens va arribar perquè van enxufar des de França i vam recuperar la llum ràpid. Vull dir que a vegades... Bueno, i ara n'hem tingut sort també de França. I ara n'hem tingut sort de França, exactament. Però també hem de recordar que, per exemple, quan hi havia les nevades, en època de nevades, tant el 2010 com el 85 i 86, hi va haver-hi llocs que van estar fins a cinc dies sense llum. El barri dels meus sobres.
i a pobles de la costa, allò va ser bastant generalitzat, també vull dir que, per tant, sí que és veritat que llavors, és a dir, t'espaviles i com diuen que en aquests casos passa, la majoria de vegades, és que la solidaritat funciona i l'ajuda veïnal hi és, i això és una d'aquelles poques coses, diguem-ne que...
que et sents una mica conformat, per dir-ho d'alguna manera, però la sensació és això, que se te'n va la llum i quedes com desemparat, per dir-ho d'alguna manera. Ja no parlo de fets extrems, com tota la gent que necessita respiradors o que necessita, diguem-ne,
la connexió elèctrica per una qüestió simple de supervivència. Parlo del dia a dia en aquests moments. Avui m'ha fet gràcia llegir que molts llocs que encara, diguem-ne, gent, bàsicament gent gran, encara té gas a casa, que eren els fills els que anaven a casa per poder cuinar durant aquelles hores, no? Vull dir, coses... És clar, no hi penses en tot això, però... Per això cada vegada la nostra ciutat és més vulnerable.
15 anys enrere, hagués tingut una d'allò, però no ho hagués tingut tant, perquè avui dia hi ha molts pisos i vivendes que se n'allunten, doncs no només és la nevera, és que no pots cuinar, no fas res, i abans tenies gas per cuinar, si més no, com a mínim, podies cuinar, ara ja pràcticament no pots, i aquesta dependència tan forta,
És clar, aquí tenim un problema que és que la seguretat dels administraments, que ens pensem que és total, no és. Començaments d'aquest mes d'abril havien sortit, diguem-ne, els càrrecs del govern, entre ells el president del govern espanyol, dient
que s'havia alertat, no hi haurà mai cap pagada d'aquestes. Doncs mira, ja l'hem tinguda. Amb cinc anys portem dues experiències que no havíem viscut mai, la pandèmia, que aquella va ser molt greu, perquè va morir molta gent, i l'ensurt d'avui, perquè el problema és... és una pregunta fàcil de fer, difícil de respondre. Qui ens garanteix que això no torna a passar avui i demà? Demà ha passat aquí un mes. Ningú. Cap garantia. Fins ara ens deien, no passarà. Ara ja sabem què ha passat.
En aquest debat he sentit un tècnic que deia que un tècnic que estava en el ram però que estava en aquest sector i deia que esclar que sí que és vulnerable sobretot amb entrar les noves
Quan era només dos o tres projectors d'energia estava més controlat, però ara n'hi ha tants que vull dir que les previsions que tenen per qualsevol cosa pot ser molt més vulnerable. Per exemple, deia que el problema ens ha vingut a Extremadura.
Sí, sembla ser que el problema ha vingut d'Estremadura. I això que un moment donat passa a Estremadura, tanquen el quadrat que és i l'altre funciona, doncs aquí ha fet saltar tot. I aquest és un dels problemes que jo crec que s'haurà d'arreglar.
Jo crec que el gran problema és que en aquests moments no tenen ni idea encara de què realment ha passat. I si la tenen no l'han dit, però en tot cas, al primer moment es va parlar, es van fer conjectures que jo crec que no s'havien de fer, i ara escoltant els tècnics com dius tu, em dóna la impressió que alguna cosa va passar en un moment determinat, allò que els van desaparèixer, diguem-ne, aquelles 60 no dic el què perquè no me'n recordo,
i la situació va ser dramàtica. El problema de tot això és que, per exemple, el Llo d'Alies va parar. Si marxa la llum i al cap de 10 minuts torna a anar, però no. El problema és que, esclar, que van trigar entre vuit i deu hores, després van ser més per recuperar tota la xarxa, però, per exemple, el Llo d'Alies aquell dia no va funcionar, ahir va funcionar molt malament i avui funciona normalitat, és a dir, malament. Vull dir, perdó, faig la broma, però perquè el Llo d'Alies no...
I davant d'això què? Jo crec que el més preocupant de tot és que no saben per què o si ho saben no ho han dit.
Jo crec que no ho saben, sincerament. I potser el més preocupant de tot és això, el no saber el perquè, el qual vol dir que pot tornar a passar demà passat. Si no en saps la causa, no li pots posar remei. Hi havia hagut algunes veus que ho alertaven. Antonio Toriel, per exemple, en els seus llibres i les conferències ho havia dit i ho explicava, perquè hi explicava una cosa
que podria ser bastant igual a la que en teoria va passar. No sabem els motius, però el que va passar sí que ho sabem. I per tant, et deixem una situació perquè és que realment d'invulnerabilitat, és a dir, el país va quedar absolutament col·lapsat. Els serveis de policies i policies, Mossos i bombers van treballar perquè hi va haver
Incidències van haver de treure gent d'ascensors, és a dir, tot està planificat per això, per tenir electricitat i quan no en tens, doncs quedes amb cara de babau, diguem-ne. Jo penso que el motiu per què ha passat, sí que el saben. Perquè saben la culpable de tot això o no ens ho volen dir.
Sí, ha passat que en un moment donat els van desaparèixer com quatre o cinc centrals nuclears de la red i ningú sap on anar. I el problema és que... No, en aquest cas, els centrals nuclears no anaven a tota la potència. No, no, la energia... Els haurem de salvar al màxim. Sí, sí, t'he entès el que volies dir. I llavors dius...
I ningú sap per què ha passat ni on ha anat. I aquest és el problema, i fa més feble a l'hora de dir adiós. I a més a més, políticament tampoc la comunicació ha sigut gens... perquè costa molt poc de sortir-ne i dir que no sabem el que ha passat.
Però una pregunta, és avorir un maló, eh? Però ha desaparegut, se n'ha anat, però ens l'han robat, o sigui, aquesta energia la vendrà algú a algun altre lloc? S'ha esfumat, no existeix? S'ha perdut? Això és el fumut del cas, que no ho sabem. Jo realment no ho entenc, com això pot passar, i el tema és que jo crec que ells tampoc ho tenen en aquests moments. Clar, desaparegut, jo no hi entenc, eh? Vull dir, jo soc economista, però s'ha esfumat. El problema d'energia,
és que no es pot guardar. I allò que no consumeixes, doncs es fa molt bé. No el pots utilitzar. Per tant, no és que l'hagin posat en un altre cantó per vendre. El que passa que sí... I no l'has tirat ningú. No, el que passa que pot ser... No, perquè era un moment que no era aquestes coses que aprens aquests dies, com parlen els que hi entenen, que les puntes d'energia més importants són a dos quart de deu del vespre,
i que aquella hora del migdia estava al nivell de la demanda programada, inclús una miqueta per sota, vull dir que tampoc, que és el que diu l'Esteve, això és com un flux, és a dir, no n'hi pot haver ni molta ni poca, ha d'haver-hi uns nivells i llavors una estació, diguem-ne, guarda les espatlles a l'altre. El problema és que com que comencen a fallar dos o tres, cau tot com si fos allò
Un joc de... ara no me'n surt... De dòmino. Exacte, no em sortia la paraula, gràcies Pau.
Sí, i esclar, quan te trobes amb això, que ara hi ha tants operadors, doncs hi ha dos importants de... no sé, dic d'estrongadura perquè ens ho han dit, però llavors sí, desconecten de la red els seus molins de vent i fan una baixada d'allò i llavors fa saltar-ho tot. Però quin sentit tindria fer-ho, diguem? Aquest és el tema. Aquesta és la gran pregunta, segurament. Aquesta és la gran pregunta. Segurament. Vull dir que dius perquè ha passat això i com ha passat, no? I qui és el responsable?
I aquí jo crec que tardaran mesos a saber què ha passat. A dir-ho en tot cas. A fer-ho públic si és que ho fan públic. Perquè seria preocupant que tinguéssim mesos a saber què ha passat, perquè això volia dir que estaríem mesos amb la possibilitat que tornés a passar.
Si ara no fan res i ens quedem igual, la possibilitat ja és. En funció del que facin, podríem intuir què ha passat, nosaltres no, però els tècnics entenc que sí. No vull ser pessimista, però això de què et pot tornar a passar?
perquè no torni a passar, han de passar anys d'inversions bastant fortes perquè això no pugui tornar a passar. Si no és tan fàcil que no torni a passar.
Una pregunta d'aquelles de tertulià gairebé la que faig jo. No podria ser que hi hagi hagut una manca d'inversió, perquè el dret electric nacional té uns beneficis propers als 500 milions anuals. Per tant, vol dir que aquí hi ha molt de negoci.
i com mires i concretes una mica de qui és el Reto Elítrica Española, sí que hi ha un tant per cent minoritari que és de l'Estat, però hi ha altres companyies per aquí. I llavors la primera pregunta que un es fa és, això no haurà estat que hi ha hagut manca d'inversió en algunes instal·lacions?
Jo no hi entenc absolutament en res, però el que veig és que, per exemple, en el nostre cas, no fa massa, hem instal·lat plaques solars a la Fira, i això ha de ser una cosa absolutament positiva, perquè no només per temes de sostenibilitat ambiental, sinó sostenibilitat econòmica, a més a més la Fira, que té molt de metro,
segurament generarem sobrant d'energia i, per tant, això ens pot ajudar econòmicament. Per tant, aquesta energia se'n va cap a un sistema. La primera part d'aquesta inversió l'ha fet la Fira. Jo l'he fet segons uns plecs tècnics i l'oferta que hi havia al mercat i unes instal·lacions que m'han instal·lat
els que han guanyat l'elicitació. A partir d'aquí, com l'energia que s'obre de la Fira se'n va al sistema, es canalitza, qui la rep i com arriba a red elèctrica, jo em perdo, diguéssim, però segurament ells no deu haver fet prou inversió, però tots formem part del sistema, no? Jo entenc que quan estem dient que ha fallat a Extremadura unes plantes eòliques d'aquestes, doncs la inversió en
Poder el que ha fallat no és d'una conseqüència d'una falta d'inversió de rata elèctrica? No, en tot cas la falta d'inversió és de tenir una xarxa o tenir uns cinturons de seguretat. Això sí. Aquí hem tingut un cotxe que l'hem dit el Fremont Maco, però després no hi han posat cinturons de seguretat.
i mentre la cosa ha anat bé, no passa res, però el dia que tens un accident, llavors es veu, no? Sí, sí, tens una lampar a casa que la pots carregar amb un USB o posar-l'hi a la pila. Ostres, ara aquest sistema no funciona, es posa a la pila. Perquè hi ha d'haver-hi una xarxa de seguretat. Però en canvi, jo aquest dematí sentia també un altre d'aquests entesos, era un enginyer que parlava d'aquestes coses i deia
També feia una mica la comparació i deia així com la xarxa de rodalies en general, més o menys, però a Espanya està molt per arreglar, la xarxa elèctrica espanyola a Europa passava per ser una de les millors
que està vist que, a la vista del que va passar abans d'ahir, no, clarament, o no sabem què falla, però deia la xarxa elèctrica, se suposa, se suposava que estava bé, però clarament, a la vista del que ha passat, no degosta tan bé.
Segurament. El fet que el president espanyol hagi demanat una comissió independent, és a dir, vol dir que no se'n refia exactament dels operadors, i ha demanat l'ajuda també, diguem-ne, de Brussel·les en el sentit per esbrinar exactament què va passar, dona peu a pensar que, diguem-ne, que no se sap exactament què ha passat i que no se'n refia de qui li podria dir, sinó que busca, diguem-ne, gent independent que pugui fer informes.
És que jo crec que és compatible que la xarxa estigui bé, però que hagi passat això. Pots estar bé, al símil del cotxe, no? Però has de tenir un cotxe molt bo, però no tenir un d'allò de seguretat. I aquí cal dir una cosa, ja és que
Jo suposo que ara el govern i Europa ho aprofitarà, perquè nosaltres que hem dit sempre que Espanya era una illa, això la Comissió Europea ens ho havia criticat moltíssimes vegades. Fins i tot quan parlàvem de la Mat i tot això, una de les coses que deia Europa era que no pot ser.
que nosaltres no tenim, o sigui, l'ibèrica, Espanya i Portugal, no tenia connexions amb Europa, quan en tots els altres àmbits, en carreteres i tot s'havia fet bastantes connexions. Sí que hi ha connexió amb França i Marroquia, sort que en vam tenir ahir. Sí, però no té la potència, s'hauria de com a mínim triplicar la potència que hi ha. En qual volia dir construcció de línies o construcció de... Però és que a més a més hi ha un problema que és que a França no interessa.
A França té moltes centrals nuclears, perquè aquestes línies també funcionen, perquè, imagina't, aquestes línies van des d'Europa fins al Marroc per exportar i tot això. Llavors, fer aquestes inversions vol dir també pagar un cost polític.
precomençant a sortir els mateixos que hi havia abans, que jo me'n recordo d'una vegada, que vaig anar a fer una xerrada quan era diputat a Basquenó, un dia que plovia molt, que eren tots bien organitzats, eren prunes eleccions a Espanya, que bien organitzats els anti-MAT,
I l'únic que l'afansava era jo. I em varen dir de tot, allà enxulaven i de tot. I la veritat és que, si jo havia llegit aquests informes, fer el que s'ha de fer té un cost polític, en el final.
Un cos polític s'ha d'estar disposat a pagar-lo. A pagar-lo més enllà del molt curt plaç. A llarg plaç, si fas el que has de fer, la raó acaba venint sempre. Sí, sí, però ja diuen que el pitjor que hi ha és tenir raó abans de temps.
I esclar, quan tens raó abans d'hora, és un problema, no? Però el polític que mira una mica més enllà, doncs la veritat... Coll, amb l'Avarian mateix en aquí, el fullon que hi va haver-hi per fer l'Avarian, que... La de Sant Daniel. Sí, ui... Que d'allò, si imaginem-nos ara sense l'Avarian aquest...
No, no, podem anar a mirar, per exemple, el Parc Eòlic a Roses, que fa anys que se'n parla i que fins i tot ara, que és aquelles coses que algun dia que hem tingut en Narcís Genís aquí, que Narcís Genís és un reconegut ecologista, deia que a ell li feia ballar una mica el cap perquè havien estat molts anys reclamant aquest tipus d'energies i ara que es posen o que es volen posar, doncs ara també allò que ens carregaré amb el paisatge. És clar, tot no deu poder ser.
I d'aquí quatre dies tornant a sortir els de nuclear sí. Bé, ja han sortit ara. Ja estan traient el cap. De fet, formalment, la Comissió Europea va declarar l'energia nuclear gairebé, que ningú me'n vulgui malinterpretar com una energia més neta que d'altres.
És que és més neta que l'altre. I el tema és aquest, que durant molts anys s'ha lluitat contra això, i ara diuen, perquè és clar, aquest és l'altre tema, no? Hi ha gent que predica, el mateix Toriel predica la teoria que hauríem d'anar amb un cert decreixement elèctric, però avui sentia gent que opinava que no, de dir no, al contrari, que encara hi ha moltes coses que haurem de dependre més de l'electricitat,
el tema dels cotxes, i per tant vol dir que electricitat en necessitarem, que és una energia que també és la més neta, diuen, en comparació al gasol, en comparació al petroli, volia dir, no tot això, però bueno.
A vegades hem d'incorporar variables de sostenibilitat i de medi ambient en les decisions que es prenen a nivell polític i social, però no és fàcil i el mateix sistema que hem muntat és pervers. Ara ho trasllado al tema de les escombraries a Girona i la separació de residus.
I tots estem fent un gran esforç, l'administració i també les famílies i, per suposat, les empreses, en separar, separar bé, per intentar reutilitzar tot allò que sigui possible. Però és clar, tot això és el que fem en el final del procés, no? Però tu vas a comprar un paquet de madeleines i et surt cada madeleina amb la seva pròpia bossa individual. I per tant,
Bé, és tot el sistema i segurament si després volem que tot sigui granel, doncs ens estarem carregant les fàbriques de plàstic o de material que es fa servir d'embolcall i després no és tan fàcil prendre aquestes decisions. No ho és. I aquesta és la realitat que es troben tots els polítics, que uns ho veuen d'una manera i altres d'una altra, però que en realitat
es troben això i després anem legislant, requerim uns terminis de...
de generació de canvis que a vegades no és possible perquè el canvi és en diverses dimensions i no n'ets capaç. Jo penso que en aquest cas passa el mateix. Hi ha molta gent que és crítica amb les nuclears però sense les nuclears no en tenim prou i al final si el consum de l'energia elèctrica va incrementant
evidentment el sistema no ho ha aguantat i no ho aguantarà. I aquesta és la realitat.
Què s'ha de fer? No en tinc ni idea. Això són els experts que han d'orientar en els polítics i en funció de la tendència política, hi haurà un criteri prioritari respecte a l'altre. I això és així. I després els canvis s'han d'aprovar en els parlaments i s'ha de legislar. Però hi ha unes necessitats. Tots ahir el telèfon fixe funcionava. Però com que la majoria el tenim connectat al router,
I el router, perquè tots anem amb plataformes digitals i de més hi volem internet, i això fallava, doncs el telèfon fixe, segurament, igual que deia els que tenien cuina de gas, doncs segurament els avis i les àvies que encara tenen telèfon fixe endullat a l'antena, aquests van poder trucar-se entre ells, perquè a la resta no ens podíem comunicar.
Sí, sí. Jo em parlo d'un altre tema, que també diguem-ne, perquè hem tret alguna conclusió clara, no se sap encara què va passar i és probable que trigui temps a saber-se, pot tornar a passar, ningú ho sap, però el que abans dèiem, això no passarà, ara ja sabem que ha passat i per tant podria passar, el tema de la comunicació. El tema de la comunicació,
Per exemple, a nivell de ciutat de Girona, per dir-ho d'alguna manera, com que jo vaig recuperar molt aviat el tema de la llum i per tant vaig estar connectat i tal, em va donar la impressió que déu-n'hi-do la informació que es va donar i déu-n'hi-do, diguem-ne, la reacció que hi va haver-hi. Però a nivell, diguem-ne, de govern català o de govern espanyol em dona la impressió que es va sortir tard i malament. Perquè hi ha gent que diu, avui sentia alguns periodistes
alguns d'ells afins, diguem-ne, que deien, no, és que si no hi ha res a dir, és millor no sortir. No, jo crec que no, jo crec que quan passa un tema d'aquests, encara que no sàpigues què ha passat, és molt millor sortir i dir que no saps què ha passat i donar les quatre consignes a la gent que s'han de donar claus. I el que no pots fer és inventar-te històries, però sortir i tal. I jo vaig trobar
que es va sortir tard en el cas del govern català, la compareixença de la consellera va ser tardana, no va dir gaire res, però em va donar la impressió que no transmetia aquella seguretat que jo hagués demanat, i a més a més, la sensació és que una cosa que em va sorprendre molt desagradablement és que no va acceptar preguntes, és a dir, segurament la majoria de les preguntes no les hagués pogut respondre, però és que aquesta és la feina, és a dir, aquí vam tenir una gestió de crisi
molt bestia quan hi havia els atemptats del 17 d'agost del 2017, i tothom va felicitar la manera com es havia comunicat, perquè la gent va sortir i com a mínim es van donar instruccions clares. Com ho heu vist això? Com ho veieu a nivell, diguem-ne, del govern català, del govern espanyol, que també va passar una miqueta el mateix? Jo, ahir una mica em deia, si em permeteu la lleugeresa, que va sortir abans el rei el 23F que en Pedro Sánchez abans deia.
Bueno, em feien broma d'això, però la realitat és que dius, doncs gairebé. Un amic meu podríem afegir-hi que deia que Escarla ja sabia el que passava, però que en Felip Icari i que en Pedro Sánchez no. Exactament. Sí, sí. No, però sí que és veritat això.
Primer, que jo no ho comparteixo gens, però s'ha posat de moda, especialment entre els polítics, però també en altres àmbits, fer compareixences sense acceptar preguntes. Escolta, si vostè compareix davant de la premsa, vostè ha d'acceptar preguntes, per definició. Perquè el que no pot ser és no compareixer o no acceptar preguntes. Escolta, no compareixi, envia un paper o un correu electrònic i ja farem el fet.
Això primer. I després, el segon, molt d'acord. És a dir, en casos d'aquests, com a mínim pots dir, no sabem el que ha passat, la recomanació és aquesta, les situacions aquestes, sisplau, facin això, això, això i això, que són quatre o cinc coses, i anirem informant per què estem, si hem posat, etcètera, etcètera. Però sortir per no dir gaire res i malament, tal com es va dir, no. Evidentment no. Tard i molt malament.
Tots dos governs, en aquest sentit. És que, jo me'n va donar la sensació...
que em confós una cosa, que era sortir moltes vegades, per no dir res, pensant que així, diuen que han informat tantes vegades, perquè a la justificació... Què és el que estan fent? Ja, a la justificació el que fan és dir, hem fet tantes compareixences. No, no. El problema no és la quantitat sinó la qualitat. Efectivament. I què has dit en aquesta escriu? Res. I aquest és el problema que diuen. I llavors a més a més,
et surt el president, després la consellera, després el ministre, hauria d'haver-hi un moment de crisis, un portaveu que fos el que digués, doncs això va aquí, d'aquesta manera, l'altra...
Si tu no saps què ha passat i no ho pots dir-ho, però sí que saps que els trens funcionen, que no hi ha llum, i pots donar quatre instruccions clares des del primer moment. Jo la conec que és una cosa inesperada,
però una de les facultats que han de tenir els governs està preparat per tot això i donar aquella sensació de credibilitat. Si no saben què ha passat, sí que saben les conseqüències del que està passant. Per exemple, no funcionaven els trens, què passava amb els avions, quines ordres havia de donar la gent, aquella mateixa que es va donar més tard a dir que la gent es quedi a casa, que la gent no sortia. Em va donar la impressió que
de que no s'havia actuat amb prou fermesa o perquè no s'estava preparat o també perquè hi ha gent que sap comunicar més que altres i això no ens enganyarem. Però si us han de posar un que sàpiga comunicar davant, precisament és bàsic. Sí, però en un moment així el president de la Generalitat i la conselleria de governació de l'interior són les figures claus que són les que han de sortir.
Jo penso que el govern de la Generalitat suposo que va tardar a sortir perquè estava esperant que Madrid digués alguna cosa. Per tant entenc que al retard van així i no s'han volgut pronunciar més enllà de lo poc que sabien per no contradir.
I això que dius és una mica greu també, estar pendents de Madrid, és a dir, la sensació és que... Jo crec que ells van seguir aquesta estratègia, però després, per exemple, tenim el cas de la ciutat de Girona, on vivim nosaltres, jo crec que aquí es va fer molt bé. Jo, evidentment, no vaig participar ni si on estava reunit el comitè de crisi de l'Ajuntament,
A 3 quarts de dues jo ja havia rebut la trucada de l'alcalde. Vam donar les consignes, jo crec que necessàries en aquell moment, és a dir, el que no podíem fer era arreglar els trens, això és evident, però sí donar, és a dir, posar punts d'informació, intentar saber si hi havia gent que estava penjada amb els sensors, i donar suport a la gent que necessitava, i establir uns criteris de dir, davant de la incertesa, el que pugui passar, obrim, per exemple, el Palau Firal, obrim punts d'informació,
i busquem la manera de que ningú quedi penjat, que és el que s'espera d'un govern. Correcte, jo crec que van... ahir em va semblar sentir a ràdio que l'alcalde deia que ells es van començar a reunir a la una. I jo tres quarts, ja et dic, 45 minuts després jo ja havia rebut la instrucció de que tots a la fira i atendre la gent que vingués, i evidentment això jo ho vaig tenir claríssim, si haig d'obrir portes, que la gent entri, estigui aquí, estan frescs, aigua, cadires, el que calgui, per tant...
Jo crec que aquí es va anar ràpid sense tampoc tenir la informació. No, perquè ningú la tenia. Per això jo penso que la Generalitat, la sensació que tinc, eh, perquè evidentment no ho dic des de com a ciutadana, que tampoc tenia massa connexió i no vaig poder seguir les rodes de premsa, eh, vull dir, però, però, però possiblement van esperar, doncs, una mica a veure què deia Madrid i després això, doncs, a ells segurament els va fer quedar no prou bé, en tot cas, no?
És que sortien allà el president de Govern o el president de la Generalitat i diuen que no sabem del que ha passat.
És fort, és greu. Però és millor que no odi a res. No sabem la passat, però sí que sabem les conseqüències. I per tant nosaltres, de moment, el que anem a fer és intentar minimitzar totes aquestes conseqüències. De fet, de fet. I per aquí fem el que hem fet aquí a Girona. Fem uns punts on la gent pugui anar, carregar molt, perquè això de carregar mòbils no és una tonteria.
La gent es volia connectar. Hi va haver molta gent que no podia connectar amb familiars i no sabia. Per tant, i estrangers, suposo que també hi havia a Barcelona molta gent. Molta gent que no hi entenien res perquè no en tenien informació.
Més hi havia un altre problema, que és que, per dir-ho d'alguna manera, la televisió nacional va fer un esforç. Clar, ningú la podia veure perquè no hi havia llum a casa. La gran majoria no podia. I en aquest sentit la ràdio es va convertir. Però també molt aviat, quan van començar a funcionar les xarxes socials, per això jo em vaig adonar que hi va haver gent que amb molta lleugeresa va prescindir les xarxes socials i ahir les xarxes socials també van fer ahir abans d'ahir la seva feina.
No sé, però jo sí recordo que estava asseguda a l'entrada de la Fira, que ja era un moment d'aquells que teníem gent, i va haver la roda de premsa del president de Reta Elèctrica, que era quan deia que la recuperació de la normalitat podia anar entre les 6 i 10 hores, i estàvem escoltant allò, doncs, els dos policies que hi havia a fora, i nosaltres, a través de... jo, com que teníem wifi, escoltàvem a través del mòbil, escoltàvem la ràdio.
Doncs allò mateix, si ho diu el president, ja et dona més seguretat, perquè si... i la informació és la mateixa, però te l'està donant el president de l'estat, i això et dona, segurament, més tranquil·litat, sense desacreditar aquest senyor que és el president de Rete Elèctrica, i segur que és el que tenia la informació i li hauria dit el mateix. Però la figura no significa.
Crec que és important que en moments aixís ni deixis aquest senyor sol, aquell tècnic sol allà davant, perquè podíem haver fet ell i el president, però a mi sí que em va sobtar tota la gestió de la informació perquè al final tenies la sensació que passava algo molt més greu del que ha passat, que ha sigut molt greu.
Jo tenia les nenes a l'escola i amb l'escola no m'hi podia comunicar perquè el telèfon no funcionava. I el meu pare, pobra broma, em va dir que em vaig presentar a l'escola i em vaig quedar allà pensant si han de sortir. Jo les nenes no les vaig anar a buscar fins a les 5, me les vaig endur a la fira. Aquesta és una de les coses que es va dir que es podia haver dit, és a dir que ningú vagi a buscar els nens a l'escola perquè les escoles es mantindran obertes i aguantaran fins a l'hora de... Segueixen funcionant i se'ls donen a dinar. Correcte. I fins que marxi, últimament.
Exactament. Només dir això, ja estàs tranquil·litzant una part molt important de la societat. Això, no? Sí, perquè això d'aquí a Girona és petit. A Barcelona, el meu fill va tenir un gran problema, perquè a Barcelona ho van patir molt més, això. I la connexió era impossible, en aquell moment, perquè el carrer que viu el meu fill
no sé si a quina part, però li va arribar a les 11 o a les 12 de la nit i per tant tot a les fosques i ell va patir molt a anar a buscar les nenes la seva dona era es mestra a un altre col·legi que era una mica lluny doncs per anar-la a buscar la idea era no agafar el cotxe, però és clar, si no hi havia transport públic o el transport públic anava com anava doncs la sensació és que tu fas el que
el que toca em dóna la impressió de tota manera que la gent, en general la ciutadania es va autoregular d'una manera, és a dir, amb punts com per Barcelona o a Girona mateix, Girona, van fer com abans que es deia, vaig veure moltes imatges de policies municipals regulant el trànsit però hi va haver-hi, és a dir, sí que hi havia problemes, perquè és evident que si no funcionen, però no hi va haver-hi una gran preocupació ni un gran... I a més, les persones, la gent,
També anava a Girona, tenia quatre places. Vaig llegir el vespre que un tren va estar, no sé quantes hores, una altra curiositat.
Parat al mig d'un poble. Fins que els païns d'aquell poble que era molt petit no van anar-los a rescatar. Els van donar menjar, els van donar allò... Vull dir que sí que hi ha hagut una moguda de sol·litat important en aquest aspecte. La gent reacciona.
La gent contribueix, sí, sí. I a més a més, d'autoajuda, que això també està molt bé, en aquest aspecte, que no necessitem segons quines coses. Per tant, sí que aquests punts claus que era per tranquil·litzar la gent,
que amb molt poques paraules podies tranquil·litzar molta gent, perquè jo m'imagino a Barcelona, amb el Causki via circulatori, que haguessin dit que els col·legis no tancaran i els mestres no marxaran fins que marxi l'últim. Nena o nena? Vull dir, aquí hi ha doncs una tranquil·litat amb moltíssima gent. I més amb grans ciutats, perquè aquí al final dius que pots tenir el col·legi a deu minuts.
Però no massa més de deu minuts, serà un quart d'hora, però no serà massa va a Barcelona, millor tens el col·legi 40 minuts. Llavors clar, i això ja comença, i tu treballes a una hora cap a l'altre costat. I de millor també estàs incomunicat. I també estàs incomunicat, llavors això encara agafa més pes el fet de poder dir una cosa com la que dius efectivament. Sí, sí.
No, jo que tenia les nenes, com que soc mare separada, el pare viu fora, al final vaig anar a buscar les nenes a les cinc. Com que a la Fira teníem internet, vaig muntar el despatx, us ho prometo, com que vaig anar a comprar menjar pels celíacs, vaig comprar fruita, vaig comprar coses, vaig muntar com amb joguines allà que tenim d'esdeveniments, diverses joguines allà al despatx.
I a la fira majoritàriament, de fet, som dones, les que treballem, i érem dos que van portar les criatures allà i vam dir, mira, si hem de dormir aquí, hi ha menjar, hi ha joguines, i vam dir, passem la nit aquí al taní internet, i vam dir, podrem posar alguna pel·lícula si cal? I nosaltres al final vam anar a recollir nenes i vam dir, fem guàrdia aquí a la fira, i per sort, jo en el meu cas,
Vaig poder deixar les nenes a partir de les vuit amb els veïns, que la gent va fer això, no? Porta-me-les i tu vés a treballar, perquè, clar, havíem de fer guàrdia a la Fira fins que veiéssim clar què passava, no? En fi, doncs és un idò. Hem estat 50 minuts que hem parlat, diguem-ne, d'aquesta apagada que no havia de passar mai i que va passar.
Ja tenim, com deia abans, ja tenim dues experiències en cinc anys, el de la pandèmia i el de la pagada generalitzada de tota la península ibèrica. A mi, si em permet Jordi, va haver un moment que em va recordar molt
Per la manera d'operar i per com es va engegar l'operatiu em va recordar molt la pandèmia i els moments en els quals vam acollir primer el Sense Sostre i després el pla de vacunació massiu a la Fira. De fet, ens vam trobar amb els tècnics de serveis socials, que en aquell moment vam muntar el pla de fred.
i quan ens vam veure ens posàvem a plorar perquè va ser com un flashback tornar a veure que necessites l'Espai Fira, que és un edifici vell que reclamem que s'hi facin inversions i que sempre volem posar en valor i que quan ha calgut per qualsevol cosa sempre hi ha estat. Va ser un dia d'orillo també emocionalment parlant i encara no he recuperat ni la veu jo.
Molt bé. Escolteu, però van passant altres coses. Jo en tenia un parell per dir, una que em ve de gust dir-la, que és que ahir ha obert, és un negoci privat, però no passa res, però hem recuperat un gran espai per la ciutat, ha obert el Teatre Odeon,
que aquí, diguem-ne gràcies, diguem-ne a la inversió que va fer un propietari privat, que era en Miquel Casals, jo crec que es va salvar un edifici que en aquests moments, si no s'hagués fet el que s'havia de fer, s'hagués ensorrat, i en aquests moments s'ha obert una botiga, que serà una botiga, encara no està oberta com a botiga, està oberta com a espai museístic i com a cafetaria, però que la setmana que ve ja cobrirà com a botiga, però la sensació és que hem salvat un tros del barri vell molt important. No sé com ho veieu.
Jo diria que avui he vist les fotos i a més a més s'ha fet amb molt de gust. I això és allò que a vegades passa a Girona, que petites persones han fet coses molt grans per Girona.
i diria en Miquel, individualitats, però per exemple la setmana de les flors, coses d'aquestes que en aquests moments ho hem d'agrair molt amb aquestes initiatives privades de gent.
que suposo que sí, que darrere hi ha una feina de negoci, però sincerament no sé si és l'objectiu principal, veient com ha quedat tot, perquè ho hem fet, a poder-ho fer bastant més barrerament, ho hem fet amb molt de cura i amb molt de detall.
És una bona notícia, sí, completa. Jo he vist les fotos aquest dematí també, i la veritat és que ho han fet molt bé. Jo tinc la sort d'anar veient tot el procés de restauració, com es va fer primer, diguem-ne, per part del propietari, després com va entrar-hi, diguem-ne, els llogaters, que és la firmàvel d'Hodrom. I la veritat és que fa goig, però insisteixo, és que cinc anys al darrere,
o deu anys d'enrere aquest edifici, si no és adquirit és més puntual. I era un punt estratègic de la ciutat. Però a més a més, el fet aquest de dinamitzar una zona de la ciutat que hagués acabat sent un forat, i al final...
i un senyor que s'hi juga als quartos, que dóna feina a gent, que acabarà creant riquesa, que allò tindrà un impacte segurament pel tipus de negoci més enllà de la pura i dura botiga de bicicletes. Per tant, una molt bona notícia per a la ciutat, al meu punt de vista. Boníssima. Temps de flors. De fet, Peodeones havia obert un ple d'anys poc temps de flors.
No, jo pensava ara en el turisme del món de l'esport i dels atletes que tenim, crec que va ser una aposta important que ens està permetent rebre turisme d'alta qualitat i al final el turisme es reverteix en negocis, no només en els negocis tradicionals i locals de la ciutat, sinó que
Curiosament a la ciutat de Girona s'han obert botigues de productes de gama molt alta, productes exclusius pràcticament que només es podran trobar a la ciutat de Girona, per tant tot això és un reclam.
turístic, però d'un turista d'alta qualitat, no ben entès, que té segurament un nivell econòmic que li permet venir a estar més dies, per noctar a hotels de tarifes mitjanes altes, per tant vol dir que els hotels que tenim aquí poden invertir, poden contractar personal,
poden invertir en les seves pròpies instal·lacions, en millores del servei, i per tant convertir-nos finalment en una destinació turística de qualitat que lamentablement en altres casos, en altres ciutats, en altres destinacions, l'estratègia que segueix és diferent i s'acaben convertint
en una destinació de turisme de baix cos, per dir-ho d'alguna manera. I penso que aquí nosaltres vam apuntar-ho bé i que amb els seus pros i els seus contres, perquè els té, i això és evident i és un debat que s'ha de tenir, i el tema de l'habitatge, però si hem de tenir turisme, que el necessitem, que sigui de qualitat.
El fet d'arribar a aquest tipus de turisme sempre és el resultat d'anys de fer les coses bé, no només d'un moment puntual sinó d'un moment molt d'acord amb la corellia. En un moment donat es va apostar per dir, anem a apostar per aquest tipus de turisme i estem recollint fruits els darrers anys. Per tant, molt bé. Ens queda només un minut, però ara ja he pensat que fa 20 anys t'havies estat molt més enfeinat que ara, no, senyor Llordà? Sí, sí, ara farem...
Farem els 20 anys al dia 25. Per tant, sí, sí, ara estàvem ja amb la dinàmica de 20 dies de dormir poc, de treballar molt, de moltes hores, de... 25 anys a l'espai gironès. Esperava que fos un èxit, però tant.
No t'ho planteges. Aquesta pregunta ja me l'estan fent molt, però quan obres no et planteges que als 20 anys passarà això. Et planteges engegar un projecte, et planteges que els primers tres anys són molt importants i el primer any és molt crític. Per tant, saps que si passes aquests tres primers anys més o menys bé ho podràs tenir ben encarat. No et planteges arribar-hi, però sí que, evidentment, si entres en un projecte és per tirar-lo endavant i perquè confies que anirà bé, evidentment, sí.
El dia 25 farà 20 anys. El dia 25 farem una campanya amb molts regals, 20 anys, 2.000 regals, es diu la campanya, farem sorteig de 2.000 regals variats, i el dia 24, el dissabte, hi haurà cosetes que us anunciarem.
Ja en parlarem com toqui. De moment, avui se'ns ha acabat el temps per aquesta tertúlia que hem dedicat molta estona a la pagada. Gràcies Esteve Vilanova, gràcies Pau Jordà i moltes gràcies, com sempre, la Coroli Cunyat, que, a més a més, va ser protagonista en primera persona. Gràcies. Gràcies. Si tot va bé, tornarem divendres amb la tertúlia però amb un tema especial. Com a tertúlia, dilluns de la setmana que ve, a les deu del matí. Adéu-siau. Adéu-siau.
Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dimecres 30 d'abril i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafany.
La pagada va obligar a anul·lar 7.000 visites mèdiques a la Regió Sanitària de Girona. Els centres sanitaris de la regió van poder mantenir el 100% de l'atenció hospitalària i el 70% d'atenció primària, i es calcula que la reprogramació de visites es pugui posar el dia mitjans de la setmana vinent.
El gerent de la regió sanitària, Jaume Heredia, ha explicat a Girona FM que es va poder preservar la gent que tenien necessitats més urgents i que només dues persones depenents es van haver de traslladar a hospitals per garantir que tinguessin oxigen. El gerent també ha explicat que la recuperació del sistema informàtic sanitari està ara mateix al 98%.
Pagament amb targeta i comandes amb dispositius electrònics, comerç i restauració de Girona recupera la normalitat. Només hi va haver ahir alguns problemes amb els datàfons i internet. La presidenta de Girona Centrej Comercial, Mercè Ramírez de Cartagena, va explicar que la majoria de botigues van tancar dilluns perquè no podien atendre els clients sense llum. Una de les incògnites era si podrien abaixar les persianes i connectar-les a l'arbre.
Residència a Gironi, en els de gent gran, amb genero i sense, van viure la pagada en relativa normalitat. Una d'elles és Can Regàs, al carrer de Santa Eugènia, de Girona. Aquí tenen un generador, però no van poder utilitzar-lo en bona part del dia i van mantenir l'atenció fins que a les 6 de la tarda van recuperar l'electricitat. Es va notar això sí amb les comunicacions entre el personal perquè els mòbils no tenien cobertura.
L'ATA valora positivament que no s'apliqui l'increment de la taxa turística però critica el poc marge de maniobra. L'Associació Turística Departament de les Comarques de Giro ha valorat positivament la decisió del govern de deixar sobre la taula l'increment de la taxa turística que havia de començar a aplicar-se a partir del dijous o de maig. Malgrat tot, la presidenta de l'associació, Esther Torrent, retreu el poc marge de maniobra amb què s'ha anunciat la moratòria de la mesura i ha criticat que es plantejés aquest increment amb un decret i no amb un projecte de llei.
Serrià de terç suspèn temporalment les noves llicències de pisos turístics fins que tingui un mar regulador. El ple de l'Ajuntament va aprovar una mesura que estarà en vigor durant un màxim d'un any i mig. L'objectiu és aprovar una modificació del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal que fixi una regulació sobre aquesta activitat. Des del consistori reconeixen que no hi ha un gran nombre d'habitatges turístics, però el fet que la localitat estigui a tocar de Girona fa preveure un increment important als anys vinent.
I en Esports, l'onzena edició dels Jocs Emporion concentrarà les activitats entre Girona i Salz del 16 al 18 de maig. L'esdeveniment que va néixer l'any 2014 a Figueres té el propòsit de dinamitzar i promoure la cultura de l'esport i els hàbits saludables entre els esculars i el públic en general per mitjà de la competició, les activitats lúdico-esportives i la salut.
I pel que fa al temps, dir avui que s'espera solellat i amb les temperatures que aniran a l'alça en una jornada on es pot arribar cap als 23 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.CAT. La ràdio de Girona, vagis on vagis. Girona FM.CAT.
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM.
recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem per que estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat, als quatre rius, amb saïd es vaig. Una finestra a tot el que passa per sobre el Güell, l'Unyà, el Galligants i el Tert. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials.