Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta a tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou.
Som la teva veu. Som la gironina.
Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la Ràdio de la Ciutat.
Fins demà!
i perquè hem estat 15 dies, allò, molt contents que plogués, però en el fons també una miqueta amb aquella cosa de dir ara plou molt, ens hem de queixar de tot perquè si no ja no seríem els que som. Senyor Francesc Francisco Busquets, molt bon dia, què tal?
Bon dia, tingueu. Costipat, però bé. Bueno, això també el va enganxar la pluja, també, que cap de setmana... Sí, però no va passar causant del costipat, diguem-ne. Em va enganxar la pluja una mica a l'autopista, vaig fer un viatge de 200 quilòmetres, però vaig bé. Em va dir que sobretot que no ho digués, que va anar a Poblet, no? Exacte, sobretot que no ho digués que vaig anar a Poblet. Vaig estar a Poblet dissabte i diumenge
I bé, és una visita recomanable per aquí. Jo ja havia estat un parell de vegades, però és una visita molt recomanable. I el paisatge està molt bé, i la cuina també està bé. És un paisatge diferent, certament, del que tenim aquí. Sí, sí.
Però bé, en definitiva és un parell d'hores i per tant és aquí mateix, eh? Però els de Girona tenim a vegades tendència a parar-nos a Barcelona i quedar-nos per Girona, on toques anar més cap al nord. I ens costa una mica travessar aquesta frontera. I és molt recomanable. Sí, és maco el sud occidental. Molta vinya també, molta vinya. Molta vinya, sí, sí.
Molt bé, molt bé. Esperem que també estigui molt bé, almenys així us sembla, la senyora Sílvia Castelló. Què tal? Molt bon dia. Molt bon dia, Jordi. Com sempre vestida de lila, sempre en plena activitat i tornant, com aquell qui diu, del saló de l'ensenyament, no?
Doncs ahir va ser el primer dia al Saló i molt bé, estem supercontents aquest any perquè també hi ha l'estant de l'UDG i des d'Eram també tenim l'estant allà al costat que compartim amb Eumés i va ser molt intens, jo ahir estava bastant planxada, però molt bé.
Molt bé, i molt contenta, perquè hi havia molts nois i noies amb moltes ganes d'estudiar, i a més a més, uah, és que m'encanta cosir, m'encanta el patronatge, i jo, cap aquí, cap aquí. I molt bé, molt contenta. He de dir que diumenge fem una visita familiar a Aitona.
Ah, molt bé. I molt bé, molt bé, molt bé. També baixem una mica. A disfrutar-ho. Sí, sí, sí. Ens fa molta il·lusió i anem tots a la família. I ara, quan ho deies, dic, mira que guapo, nosaltres que ballar també. Tenim mobilitat, som viatgers. Tenim mobilitat. Això està bé. Deixa'm saludar per això el senyor Josep Prat, de Prat Sabat, a Pocats. Com estàs? Molt bon dia, doncs molt bé i molt content.
perquè avui coincideixo amb en Francesc Francisco que és el meu tiet i és el meu nebot i estic molt content perquè no havíem coincidit encara i ara quan ens hem vist aquí a l'entrada hem dit ostres mira veus coincidim tots dos aquí a la ràdio i de veritat és que estic molt content m'ha fet molt feliç i també acompanyat com no de la Sílvia i de tots vosaltres Jordi
I l'Arnau, sí, sí. I una altra cosa, una cosa més dolenta. Ahir vam tenir un incendi i acabo de veure que s'ha mort. S'ha mort aquell operari. S'ha mort l'operari, i han acabat de dir que s'ha mort l'operari. I és una pena, perquè això ha passat a Girona. Un incendi, per la gent que puc ser, no se'm pugui haver assabentat, un incendi que hi va haver-hi, a les obres d'un supermercat, que fins fa poc era Capravo, com que no sé si encara ho dic que estava, entre el que donava el carrer Cristófol Grover i...
Sèquia, mira. I la plaça, el carrer de la Sèquia, aquella zona, hi va haver un incendi, va quedar atrapat. La cambra de congelació, no? Sí, va ser un problema de fum, hi va haver-hi un... O sigui, el problema és que va quedar dintre, i va respirar fum, i ahir estàvem, ha estat crític, i va haver-hi un altre ferit lleu, que era una veïna, perquè, esclar, això va provocar que, en algun cas, els veïns baixessin, quan en realitat els bombers el que deien era que més aviat que el que havien de fer era quedar-se dintre, tancar les finestres...
i no moure's però és un tema perquè sempre quan hi ha un incendi com a més hi ha una víctima mortal és un tema preocupant però quan passa al cantó de casa sembla que te n'adones que sembla que això hagi de passar en altres llocs
Déu-n'hi-do, és molt bèstia el tema de l'incendi. Sí, sí, i va ser això bàsicament la inhalació de fum, vull dir, van acordonar la zona, això va passar sobre tres quarts d'una al migdia i a les quatre estava, diguem-ne, tot solventat, però aquesta persona que ja l'havien rescatat i l'havien portat a l'hospital Troeta, doncs no ho ha pogut superar i aquest matí, no sé, aquest matí he llegit que havia mort.
És molt fort l'incendi, jo no sé si us en recordareu, en Jordi aquí, que és un veterano i té molta memòria. Quina manera de dir-te a ell, eh? No, un carinyo. Un incendi que va haver-hi al carrer Oviedo, això devia ser l'any 82-83, que es va cremar un pis i va morir una nena, i jo vivia en el pis. Ostres.
Sí, sí, sí. Ostres, doncs déu-n'hi-do. Una nena que havia vingut amb una dona, una amiga de la meva mare, i encara em costa passar-hi amb el cotxe, eh? Es rentesquivo una mica el carrer i d'allò. Sí, sí, quan passen aquestes coses... La nena es va amagar dins de l'armari empotrat, una nena amb dos anys i una una mica més rany, en tenia quatre, i una va quedar cremada i l'altra... Sí, sí, és molt bestia. Encara em costa el tema dels incendis,
Bueno, eh? No ho sé, no en parlem gaire i d'allò, però tots els pisos que estan a dalt, tot el que queda afectat, buà, i l'olor aquesta no s'oblida mai, eh? No marxa, no marxa. Vivim amb el risc i no ens ho plenem. Ha de ser tremendo aquest noi, no?, que buà. No poder sortir, no poder sortir d'un lloc així, que veus que et vas afogant, això ha de ser terrible, ha de ser terrible.
És una miqueta que a vegades ens dona l'impresió que ho tenim tot controlat i ens l'ha dit tant noies, eh? I quan hi ha causes naturals, per una banda, però davant del foc, davant de l'aigua, davant del vent, a vegades, diguem-ne, són humans. Tu ho has dit i, en fi, que... Ha de ser, buah, pobre noia.
Vivim amb l'incertesa. I ara jo diria que més que mai. A nivell mundial, eh? Mira, m'ho acabes de treure la boca, eh? Perquè, bueno, no sé, t'has preparat el teu kit de supervivència de 72 hores? Tinc piles a casa, de moment. Tinc una ràdio que pot anar amb piles.
L'aigua encara no l'he comprat, la navalla suïssa, per dir-ho d'alguna manera, en tinc una, però és molt petita, no sé si bastarà. Tot això és el que s'ha de tenir aquí, i la veritat és que m'he negat a mirar-ho. Ja l'he vist. No, no, perquè la cosa té una certa comicitat,
Però ens ho diuen seriosament. I estem en guerra. La veritat és que el món, jo diria que no Europa, el món està en guerra, d'alguna manera. D'alguna manera no, està en guerra. I si mirem el que està passant a Gaza, si mirem el que està passant a Ucraïna, si mirem el que està vaticinant Trump amb Groenlàndia, amb Panamà, Rússia, la Xina...
és a dir, estem en un moment que i els arancels tot plegat d'una guerra econòmica que et fan estar més conscient d'aquesta incertesa en la qual vivim i ara és un moment que els europeus no ens ho haurien pensat 10 anys enrere ens diuen que els europeus estaríem en aquesta situació de perill per dir-ho d'alguna manera i ningú no s'ho hauria cregut em sembla a mi i en canvi ara hi som i d'alguna manera ho toquem o ho veiem versemblant
i el quit de 72 hores pot fer una certa gràcia, però vol dir que hi ha algun perill, algun perill, diguem-ne, relativament a la prop. I no hem de ser excessivament pessimistes, però tampoc hem de pensar que no passa mai res. Per tant, preparats ho hem d'estar. Ara que parlàvem d'això, jo tinc un germà que viu a Suècia, en Ricard,
ja hi viu des de fa temps i quan va començar la guerra d'Ucrània amb Rússia amb ells aquest kit ja els hi van dir que el tenien que tenir preparat per proximitat per un país que ja podria ser d'alguna manera susceptible d'en algun moment també ser atacat i ells ja fa 5 anys quants anys fa que tenim la guerra? 4
quasi 4 doncs ells des d'allà el primer dia quan va passar això els van fer tenir preparat un kit han tingut sabotejos amb el tema de l'aigua ells han tingut sabotejos amb l'aigua l'aigua potable els diuen estarem 15 dies sense que us pugueu obrir les aixetes perquè el dipòsit hem detectat que l'han obert estem fent anàlisis a l'aigua per mirar si han tirat alguna cosa però hi ha sabotatges hi ha hagut sabotatges
Podem anar tard o no, no ho sé, però sí que és veritat que estem en guerra i estem en guerra i això està aquí al costat. L'Ucrània està aquí al costat, és que no està tan lluny. De fet no ens n'adonem perquè ara mateix deia com fa. I el que volem dir la guerra de la que estàvem parlant ara, ara ha fet 3 anys, va ser al febrer del 2022, però esclar, en realitat, si ho mirem i ho analitzem des d'un punt de vista geoestratègic, la guerra va començar el 2014...
amb tota la intervenció russa al Donbass, etcètera, etcètera. Per tant, el que va ser l'atac directe a Ucraïna va ser fa 3 anys, però que portem això ja en fa 11. Perdona que t'he tallat. No, no, i és això que dèiem, no? Nosaltres ara hem sentit aquesta notícia d'aquest kit que hem de tenir tots a casa. Amb el Covid ja va passar, també. Vull dir, no tenim tan lluny. Molta gent va començar... Mira, van desaparèixer els papers de vàter de tots els supermercats, que també va ser una cosa curiosa.
I, bueno, doncs haurem de preparar el kit. Almenys suposo que mentalment si tens el kit preparat estàs amb aquella tranquil·litat de dir, ho tenim per si passa alguna cosa. Però bueno, el rebost, el famós rebost de tota la vida, no? Hi ha famílies que tenen el rebost de sempre i sempre l'han tingut. També és veritat que nosaltres no hem viscut la guerra, hi ha gent que ha viscut la guerra aquí i el rebost sempre l'ha tingut i sempre ha tingut aprovisionaments.
Ahir em fa gràcia perquè ahir l'Adrià Pujol Cofan, que és escriptor, que és el fill, diguem-ne, del corrector de Josep Pla, feia un que és un empordanès d'aquells que acollona més que no parla, per dir-ho d'alguna manera, però vull dir que és un tio molt llest, venia a dir al nostre equip de supervivència a casa sempre hem dit la vostra.
I era una miqueta això, en les cases de pagès, on totes les cases hi havia... Ara no hi ha rebost, perquè en els pisos és complicat. A casa teniu rebost, això és important. Jo recordo casa l'àvia, a casa l'àvia, a les dues àvies. A casa les dues àvies hi anessis, el dia que hi anessis hi havia alguna cosa.
Hi havia algú, i no ho sabia que hi anaves. Hi havia menjar en el rebost, i te deia, ves al rebost i agafa la caixa de galetes. Ves al rebost i agafa no sé què. Hi havia menjar en el rebost. I és una persona sola, eh? I elles deien, les meves àvies igual, no, és que no tinc res, però entraves allà i estava ple de galetes i coses. Sempre treien algú. I aquella cosa de...
d'arròs sempre s'han de tenir això la meva mare ho tenia clar i ara es va a comprar arròs quan falta arròs no, no, arròs i sal i sucre i hi ha uns quants que viures que sempre s'han de tenir per si un cas perquè la sensació jo m'hi trobo cas amb això jo soc d'aquests que sempre m'agrada tenir
Tenim coses, malgrat que també tenim molts lavós, però, per exemple, la sensació aquella de dir, no, si necessites algú, si tens un supermercat al cantó de casa, qui diu el cantó de casa, però la sensació és aquesta, que davant d'una situació... Estarà tancat? I abans els lavósos, sobretot jo, perquè vinc, diguem-ne, de...
d'una masia però sempre hi havia oli amb abundància sempre hi havia els que en bevien i on aquest no és el meu cas però hi havia la bota de vi hi havia sempre les conserves les conserves que es feien tot això ha desaparegut amb la sensació aquesta que ja ho tenim no val la pena fer-ho i no sé si estaríem preparats per segons quines incidències com per exemple no tenir llum durant 3 o 4 dies que això ho hem vist en algunes nevades els focs són elèctrics
jo tinc les persianes que són totes elèctriques no tinc corda és a dir, si marxa la llum jo en aquests moments no tinc generador i m'he plantejat comprar un generador però és clar, què? després necessitaré gasoil també tindré que tenir gasoil generador, connectat a la corrent mira, nosaltres teníem durant la Glòria i la informàtica no diguem la informàtica és una altra
El tema és que la informàtica funciona molt bé fins al dia que no funciona. Estem tots com... no sé, no? Lligats, no? Depenem, no? Depenem molt de... Jo diria que en pocs anys, en poca... A veure, en algunes dècades, també ho vull dir, però el món que va viure en Francesc Francisco, que s'aproxima al meu per una qüestió d'edat, que és diferent del vostre, que sou bastant més joves, la sensació és que ha canviat molt tot. Per exemple...
abans la roba la feies durar tant com podies i compraves la roba bona perquè durés molt ara la sensació és que compres per temporades ojalà això torni tu ho saps bé però i a tu t'interessa comprar roba bona però la sensació aquella que no val la pena ara ja ni fer una vora com aquest qui diu o canviar una cremallera si és més fàcil jo crec que això també ens ha portat en un moment
que haurem de pensar en aquella paraula que a vegades és maleïda però que és el decreixement és a dir, si penséssim com es fan aquestes robes d'on es fan de la manera que es fan possiblement ens conscienciaríem que no és el millor que ens pot passar aquest és un bon criteri jo penso que a conservar és a dir, el de fer durar les coses
Ara ja la majoria d'aprendes i d'aparells tenen l'obsolescència programada. Hi ha unes sabatilles que al cap d'un temps se't desfan totes les soles, però hi ha moltes coses que... Sí, samarretes que són tres vegades i prou.
i que no cal allò llançar-ho sinó que es poden anar fent durar però aquest és un criteri que ha desaparegut pràcticament per això que dèiem la cantonada ho tens tot a molt bon preu no saps qui ho ha fabricat ni amb quines condicions ho han fabricat que ja tots sabem que ja els ho podem imaginar jo m'he de manifestar amb això sisplau acaba de tocar el meu temazo
Apretem a roba, la Sílvia, eh? No, no, però jo penso que... Sabem que hi ha esclavatge, no?, dintre del món de la roba. Sí, sí, sí, sí, sí. O sigui, que és una realitat, que és com que ens tapem els ulls amb una vena i no volem veure, i on es fa la roba que portem i tot això, però crec que arrel d'uns anys cap aquí, o serà Greenwashing o el que vulgueu dir-li,
però crec que s'està treballant en un tema d'una consciència o si res més no, les noves legislacions europees estan fent que estiguin prohibides una sèrie de formes de treballar d'esclavitud que són totalment impensables, o sigui, no és humà. Llavors, penso que sí que és veritat que d'un temps cap aquí sí que comencem a pensar més o hi ha una...
una part de la societat més sensibilitzada en això. Sí que és veritat que podríem dir quin percentatge de la gent els és igual, compren barat i compren amb poca qualitat i això, però jo de veritat soc positiva en això, penso que s'està fent un canvi molt important i el canvi més important és que els joves, jo estic
Serà perquè jo estic molt envoltada de joves que sí que ho miren, no? No, volia dir molt més, molt més, molt més. Gràcies, però molt més. Molt més joves els meus fills, els meus fills, jo què sé, compren roba de segona mà i això a Països d'Europa fa molts i molts anys que ja es fa i és el més habitual, però està molt bé, ha entrat en vigor ara.
Bé, això ara m'ho sabria dir millor en Pep. La nova normativa d'Ecos i Disseny, un reglament europeu que ha sortit ara i hi ha moltíssimes praxis que es feien abans que ara d'alguna manera s'estan regulant o que ojalà sigui de forma realista i que no sigui només una etiqueta o només una portada.
però sí que és veritat dir-vos que diuen que un dels oficis que més creixeran en el futur són tots aquells que arreglen roba de segona mà en el sector del textil, arreglen roba de segona mà i ho veus quan jo vaig llegir fa dos o tres anys i és com, uau, què voleu dir arreglar roba de segona mà que tot això és el que està venint, per tant això és molt positiu que els nostres joves vagin a comprar roba de segona mà i també l'altra cosa és
que una vegada, no sé si ho vau veure, ens vam fer uns 30 minuts sobre moda sostenible i nosaltres hi participàvem i quan em van trucar la Peti Soler, que no sé si la coneixeu especialitzada en moda de TV3 em va dir, sou els primers que heu d'estar en el programa perquè saber cosir i arreglar la teva roba és la primera clau de la sostenibilitat i de la moda sostenible perquè
Ja pots anar, que sigui un teixit ecològic, que sigui tot polista reciclat, que no sé què i tal. Ja, ja. Però si no comencem a que la roba que portem tingui més durabilitat i que la arreglem quan toca o que la modifiquem o que la passem als cosins i no sé què, això és la prima paella. Però al final és aprendre a cosir. Exacte. És a dir, jo he après a cosir a casa, jo coseixo de casa perquè la meva mare em van... Jo vaig veure que la meva mare cosia...
Un petit format, eh? Jo no sé fer un vestit, però m'ha sé fer una vora, m'ha sé cosir un botó, m'ha sé cosir... Si és que en Pepa és goma perfecte. No, no, no. Ell i jo som d'una generació que l'única cosa que vàrem cosir va ser com anar a l'Emili, que ens víem de cosir els botons i les...
Jo vaig aprendre a cosir perquè al final, bueno, és una cosa que em feia certa curiositat, una agulla amb un fil i que veies que podies arribar a aconseguir fer aguantar un botó, no? Doncs com a curiositat vaig començar així. Però, perdona, cosir el botó és l'ou ferrat de la cuina, eh? Evidentment, evidentment. Però hi ha gent que no sap fer ni l'ou ferrat, eh? Oh, hi ha molta gent que no, eh? Que tira la camisa, eh? Hi ha molta gent que no sap fer ni l'ou ferrat, eh?
Per tant, vull dir, jo per això ja estic content. La veritat és que no sé fer un vestit, ni molt menys, ni sabia fer un patronatge amb uns pantalons, ni el que fa la Sílvia. Això que porta ho ha fet ella, segur. Els pantalons, els pantalons. Però vull dir que al final és aprendre'n. I una de les coses que jo...
no havia vist de petit perquè jo anava amb un col·leg que tot érem nens costura però al col·legi on va la meva filla fan costura com a extraescolar i l'altre dia em va venir amb una funda de la flauta que l'han feta elles amb fil gruixut d'aquest com de cotó ostres és superxuló i dius està molt bé això que els ensenyin ja a fer una manualitat de costura que no sigui una peça de roba però que sigui una funda d'una flauta una funda de lo que sigui
Estic a punt de fer el titular, el resum d'aquesta tertúlia d'avui, que seria tornar a les tradicions d'abans, perquè estàvem parlant del rebost, i estem parlant, no? No, no, i al final... I que està molt bé que tinguem també en compte aquesta tradició que portem, que està bé.
Has fet una reflexió que jo crec que és interessant, que és que no serveix de res, diguem-ne, comprar robes sostenibles, exòtiques i tal, si les canviem cada 15 dies. És a dir, el tema no és aquest, el tema és que durin. I a més hi ha una altra cosa, avui sí que fem una tertúlia d'una miqueta de gent gran, no?
Clar, jo soc d'una... Això en Pep i la Sílvia, no ho sé, però en Francesc Francisco ho sabrà perfectament. Jo soc d'una generació que les noves la passaven, tu has dit un moment, entre cosins. Jo perquè no tenia germans, però... Jo soc més que tu d'aquesta generació. No, no, però... Guanyo encara amb anys.
i jo tenia un germà que malauradament es va morir molt jove però vull dir també em havia passat la roba i per tant la roba es passava del gran al petit era el normal diguem-ne en la majoria de les famílies de classe mitja obrera treballadora i era habitual i tu abans parlaves d'això de l'abans i de l'ara jo tinc la sensació jo tinc 78 anys a tocar el 79 que estic en un peu diguem-ne en la prehistòria
i estic en un peu a la societat més avançada de la intel·ligència artificial.
I per tant, no sé si gaire gent de les generacions passades van tenir aquesta possibilitat d'entendre què és, d'entendre en el nostre nivell com funcionen els xips, què és la mecànica quàntica i aquesta possibilitat de les coses petites que fan funcionar cèl·lules i coses estranys que t'obren portes,
i l'estufa a casa fent el caldo que fumejava i que tot el pis feia olor de caldo perquè hi havia l'estufa a casa. És a dir, un peu a cada costat amb dues èpoques molt separades i que hi ha un tall, diguem-ne, que s'ha produït i que no ha sigut
per dir-ho d'alguna manera amb una constant apaïa contínua, sinó que ha sigut un tall molt pronunciat. I per tant dic això, un peu a la prehistòria, o una determinada prehistòria, i un peu a la modernitat més moderna. I aquesta és una sensació que jo la tinc molt clara.
i és una sort al final per aquesta experiència vostra d'haver viscut havent vist el que heu vist de tan joves que al final quasi quasi no ho sé però veure cavalls passar per Girona que nosaltres no n'hem vist jo n'he vist per això ho dic d'imatges que després veus de Girona la Girona més antiga evidentment no però una Girona que ja començava a evolucionar on ha anat creixent a una velocitat social
que al final és una societat ràpida, perquè avui en dia ho volem tot, ara ja al moment, i si no ho tens sembla ser que no siguis ningú, quan abans això era completament diferent. Jo crec que és el gran canvi, és a dir, que durant molts anys la societat caminau endavant i ara porta un parell de dècades que es printa i que canvis que abans haguessin sigut transformadors i que haguessin durat cent anys, doncs ara en deu anys passen, és a dir,
Des d'un punt de vista de tecnologia sempre dic que els que fèiem de periodistes ens pensàvem que l'invent del segle seria una cosa que es deia el fax. I ara el fax no el fa servir absolutament ningú perquè va sortir el correu electrònic. Però en aquell moment, que en comptes de fer escriure una carta, posar-la en un sobre, enviar-la o d'això, que poguessis enviar i que l'arribessin, això sobretot per les redaccions dels diaris, va ser un invent que jo dic que és l'invent del segle. I no, no, en 10 anys m'ha desaparegut.
amb 15 anys o 20 anys va desaparèixer. Hem vist néixer tots nosaltres, tu Josep potser ja te l'has trobat, hem vist néixer el mòbil, que el mòbil és anar amb una enciclopèdia sobre tot el dia, això en diguem un telèfon mòbil, però ho és tot, és a dir, telèfon també ho és, però 50.000 coses més, i per tant aquesta és una evolució
que els nens ara ja neixen fent així amb el dit diguem-ne passant pantalla perquè ho veuen fer dels grans però vull dir és aquesta sensació de tenir un peu a no saber què era un mòbil ni què era un xip a donar-ho ja per sentat que tothom ho sap i tothom ho té
Jo voldria recordar-vos que estic casada amb un historiador i és molt bo perquè sovint en parlem d'això i penso que hauríem de tenir en compte d'on venim i la nostra tradició i els nostres valors perquè sovint tinc la sensació que qualsevol cosa nova és bona i no sé si aquests experiments a vegades també sense...
sense pensar en aquest històric que portem, les coses que ens han passat, si tot el nou ha de ser bo i tot el antic igual, vull dir que vindríem a ser allà mateix. Però estaria molt bé que tinguéssim en compte el que ens ha passat, tota la tradició que portem, i que no tot el antic és dolent. Jo em remeto a tot el tema textil...
I és, ok, està molt bé, però per què no tenim una reflexió profunda sobre tota llavor que ens ha portat ja a la nostra trajectòria, a tota la nostra tradició? Em refereixo a la manera de cosir, a les peces de roba ben fetes...
teixis de qualitat però també sumant tecnologia i coses que es puguin aplicar per millorar el món però si és tot el nou bo i tot el d'abans dolent no ens sembla una reflexió molt profitosa o que ens faci avançar
Al final tot això que parlàvem, mòbils, xips i tal, són eines i el problema no són les eines sinó com s'utilitzen i la sensació ara és que ens estan desbordant i les eines ens utilitzen els humans i no l'inversa. Però és aquí, això és aquí i no ho podem defugir i per tant sí que hem de mirar el passat i hi ha aquella frase que em sembla que és de verd i que és molt maca «Torniamo a l'antico, serà un progresso», «Tornem a l'antic que serà un avançament».
Bé, a l'antic no hi tornarem. Podem buscar les coses bones, la recuperació dels materials, no canviar de roba cada dos per tres, però l'evolució tecnològica és aquí, el xip ha arribat, la intel·ligència artificial ha arribat aquí, encara estem a les beceroles. Abans d'ahir sentia un professor de l'UPN, de l'UPF,
que deia que els exàmens que fa amb els alumnes amb intel·ligència artificial, amb el xat GPT, han millorat molt la mitjana dels exàmens que tenia fins aleshores. I això és una realitat. Això és una realitat. Després feia una altra reflexió, eh? Deia que llavors, quan feien exàmens orals, que mai no havia posat tan zeros com ara.
i que no sabia fins a quin punt aquell examen era de la intel·ligència artificial però el nivell era superior el nivell dels examens era superior i aquest és el repte de la intel·ligència artificial que ens supera i ens superarà jo no sé si heu llegit el llibre d'en Yuval Harari
el Nexus, que fa força fredat, perquè jo he fet l'experiment, tots n'hem fet d'experiments, jo al xat GPT li vaig demanar una cosa molt simple, dic, fes-me un poema sobre la pluja. Va fer, no tenia, en català, per tant, li podria haver dit amb lituà, li podria haver dit amb italià, jo li vaig dir en català. No tenia temps d'haver acabat de fer la pregunta, que ja me'l va fer.
I era un poema que no era ripiós, no era dolent, tenia alguna falla, i el vaig passar amb un meu amic poeta, bon poeta.
I li vaig dir, escolta, mira't això, a veure què et sembla, sense dir-li... I què l'havia fet? Ho va veure? Suposo que es pensava que l'havia fet jo i que li deia... Això és el que anava a dir. Potser el que et va contestar era perquè es pensava que l'havies escrit tu. No, no, no, jo vaig fer... No l'hi vaig dir expressament. I me'l va contestar, va dir, està força bé, diu, hi ha alguns peus que fallen una mica i tal. Llavors el vaig dir, escolta, perdona, no t'ho he dit, però això no ho he fet jo. Això és fet de... Diu, doncs està molt bé per ser fet de tele. Diu, escolta'm, aquestes...
aquestes reflexions que et faig digue'ls-hi tu i a veure què et contesta li dic escolta podries canviar va canviar de seguida i això ja no pifirà mai més és a dir ja ho he après és terrible el potencial que té la intel·ligència artificial és terrible
i ens acabarà guanyant, és a dir, els escacs, ja està clar que els guanya la màquina. Però és que ara ja guanya el Go, que és un joc xinès molt més complicat, molt més complex que els escacs, i ara ja guanya el Go. Hi ha un xinès que és campió de Go, jo no sé si sabeu com va, va amb els vols, és molt més complex que els escacs, i ja l'està guanyant. I per tant això és imparable.
Llavors, hem de saber veure com ho manegem tot plegat, però és una mica la pel·lícula d'en Kubrick, que suposo que tots l'heu vist el 2001, que quan veu que el pots parar...
se't revela i ja no hi ets a temps no ho sé sí, sí, no serà fàcil però al final és una nova tecnologia perquè al final és una nova tecnologia que pot ajudar i pot avançar moltíssimes coses molt ràpid, tema de medicina diuen que tècnicament a l'hora de formular coses és molt més ràpid evidentment que una ment humana però
Alguna vegada hem parlat, eh, Jordi, de la xarxa de Business Angels que tenim aquí a Girona, que ens dediquem a buscar projectes per ser invertits, per inversors, i els últims, els últims tots són basats en intel·ligència artificial. Al final són projectes d'emprenedors...
molts àmbits de la salut, però on tenen introduïda la intel·ligència artificial. Per exemple, ressonàncies magnètiques. Un doctor té que llegir 700 fotos d'una ressonància magnètica, o 400 o 200, és igual les que hi hagi, però és que la intel·ligència artificial demanant-te-li el que necessites localitzar, el que necessites trobar, en 30 segons t'ha llegit totes les fotos i li diuen al doctor on hi ha el problema, o on pot haver-hi el problema.
Clar, això, una ment humana, uns ulls humans, evidentment no són tan ràpids com una màquina que tu li has definit el que vols trobar. Que es pot equivocar, evidentment es pot equivocar, però és que l'humà també s'equivoca. La màquina es pot equivocar, però és que l'humà també s'equivoca. Per tant, al final és... La màquina no s'equivoca si li dones bé les dades. Aquí està. Aquest és el tema, és l'utilització que se'n fa de la màquina. El que passa és que els hi ha d'adonar bé el que tu vols, és el xat GPT, tu fas un genèric. Eh...
Tinc que preparar una xerrada sobre no sé què, d'estructura. I després li dius, vale, però aquesta xerrada jo la vull basar en gent jove, de l'estructura d'una altra manera. Però és que gent jove universitària i de l'estructura d'una altra manera. Per tant, a partir d'aquí, després tu, evidentment,
utilitzes aquella estructura per poder tractar els punts més concrets per les necessitats allò on et vas tu a fer una xerrada al final és una eina més però l'han de ser millor utilitzat tots plegats per cert, avui esteu a tràfic
Avui estem a tràfic Avui la gent de tràfic que són no sé si és només a WCO que és l'empresa que ho gestiona en Xavier i l'Eva Olivares ja fa temps que ho fan i ens van demanar aquest any
com a xarxa de Business Angels fan un fòrum d'inversió on es presenten tres projectes i els ajudem aquesta tarda a organitzar aquest fòrum d'inversió en el... ja ho diré a l'Auditori de Girona ja hi sona ara el dematí ha començat, si no vaig equivocat, avui aquest dematí tot demà
i dissabte al dematí si no vaig equivocat i està molt bé perquè al final és un congrés de tema de màrqueting comunicació tot unes xerrades però de primer nivell és espectacular està molt bé jo l'any passat no hi vaig poder anar perquè no sé si ens va coincidir amb alguna altra cosa de vagi i no vam poder anar però m'han dit que està molt i molt i molt bé ens hi veurem aquesta tarda perquè jo l'any passat tampoc vaig poder anar-hi perquè no sé si em coincidia amb el saló de l'ensenyament però avui a les 4 estaré allà
ens trobarem allà perquè nosaltres a les 5 tenim aquesta jornada d'un fòrum d'inversió de 3 projectes que es presentaran davant de la gent que vingui a escoltar que m'han dit que hi haurà bastanta gent, 100 i escaig persones o sigui que pot estar molt i molt bé
És una manera de donar a conèixer tots aquests projectes que dèiem ara, projectes d'emprenedors que tenen idees i que et veuen nínxols de mercat, que són molt nous, nous vull dir de Constitució Nova i que per tant no tenen accés a recursos econòmics i el que fan és presentar aquests projectes davant de possibles persones que poden entrar a formar part del cap table de la societat, és a dir, que poden arribar a ser socis portant diners i que aquesta part econòmica la cobreixen amb...
Està molt bé perquè al final podeu ser clau de projectes que, d'altra banda, potser no s'acabarien realitzant o s'enfonsarien. Abans d'ahir vam estar al Garrotxa Tech, que és una miqueta l'ecosistema emprenedor inversor de la Garrotxa,
I allà van fer la xerrada la Mariona Serra, de Gutgat, i en Sergi de Tensor, de Tensor Medical, i explicaven, tots dos van coincidir amb el mateix, que els seus inicis, gràcies a la xarxa de Bagi, perquè Gutgat és la que va ser comprada per Ipre, amb en Xavier el Neguer, amb en Xavier el de Guerrera també, la Mariona...
I ells ens van venir a presentar Good God l'any 2015, va ser la segona invertida de la xarxa, perquè havíem invertit en una primera de tema de música que no va funcionar, i ens vam enfonsar i els inversors van perdre...
Vam perdre els diners i allà els que vam invertir vam perdre aquella aportació que vam fer perquè se'n va anar a concurs. I la segona, que va ser a Good God, amb els ulls tancats ens vam enamorar de la Mariona, del projecte, de la idea, era un spin-off de la universitat amb el Trueta sobre la detecció del càncer de còlone a través dels esfínters. Tota una tecnologia nova, molt moderna,
que en aquell moment la ia no hi era però hi havia darrere tres caps pensants pràctics amb el doctor Aldaguer que era el cap de digestologia del Trueta i que detectaven coses i a partir d'aquí era una manera d'agilitzar, facilitar la detecció del càncer de còlon sense haver de passar les proves que fan la majoria de la gent
ho fan a través dels esfínters sí, sí, de les caques i a partir d'aquí te detecten si tens uns marcadors concrets que fan que puguis ser susceptible de càncer de còlon i això va ser comprat per IPRA i vagi la xarxa de vagi, vagi no, la xarxa de vagi els inversors en el seu moment hi van creure, van invertir-hi
i van fer un per 5, que és un èxit, perquè hi poses 10, en treus 50, n'hi poses 5, en treus 15. Van multiplicar la inversió per 5, els inversors en el 5%. Sí. I al final, a partir d'aquí, no està malament. És un èxit que hem tingut, això també ens ha posicionat i ens ha ajudat a la xarxa de Bagi, i continuem funcionant. Portem 10 anys, cada mes i mig presentem projectes dintre els fòrums d'inversió...
i cada vegada tenim més gent inversora que està interessada amb el que fem i venen a veure els projectes i intentem tancar projectes. Està molt bé, està molt bé. Per cert, que no t'he preguntat, quan vas anar ahir al Saló de l'Ensenyament, que dius que tenia moltíssima gent, però jo em pensava que diguem-ne que el grau de costura i tot això... L'universitari. L'universitari el teniu ja a petar, però esclar, també hi ha tots els altres cicles mitjans...
Nosaltres estem ara aquests dies al Saló de l'Ensenyament a Meram. Recorda que tenim una aliança a Meram i per tant a Meram el que tenim és el grau universitari amb la UDG, que és aquest grau en moda que vam aconseguir després de tants i tants anys.
després de 12 anys barallant-nos o lluitant per aconseguir-lo. Clar, estem preparant la tercera promoció. Però jo tenia entès que molta gent es queda fora, diguem-ne. Bueno, diguem que ara fora no, però sí que és veritat que estem bé. Estem bé i tenim les 30 places cobertes, el que passa és que jo tinc un punt d'ambició i a més a més no és que tingui ambició però m'encanta donar-ho tot
i que quan estic allà implicar-te i poder transmetre i explicar a la gent la realitat que jo veig en el sector del textil, que tot el textil està tornant cap a Europa, cap a Catalunya, es volen obrir molts nous, noves empreses, centres de treball...
I, de fet, us he de dir que el greu problema que tenim és que no tenim joves que vulguin implicar-se en aquest sentit, no? O no tenim prou persones per treballar. De fet, vaig estar a la PIMEC, que em van convidar i vaig formar part d'una taula rodona en la que es presentava un informe
Entre la PIMEC i la UOC a Barcelona van fer un informe molt, molt interessant de les noves necessitats que tenien i de les necessitats que hi havia en els futurs professionals. I molt interessant l'informe, us l'enviaré i si no busqueu-lo per internet. És un treball de durant dos anys que han fet la PIMEC i la UOC i acabava dient...
El resum seria que falten candidatures, que les empreses tarden una mitjana d'entre 3 i 6 mesos a trobar el perfil a les seves ofertes de feina.
I l'altra cosa és que el perfil més demanat eren empreses, o sigui, eren treballs manuals. No era tant aquesta part més mental o així, sinó, i això penso que és molt i molt positiu. I de fet, això ho he de dir, que a més a més deia... Per quin tipus de perfil els demana, diguem-ne?
El tipus de perfil era persones amb temes administratius o persones amb, com se li diria, treballs manuals... Sí, les coses que falten, diguem-ne, que abans eren allò que en dèiem els oficis, falta molta gent, és a dir, falta molt pistes, falten paletes... Els estudis que es requerien era ESO i cicle mitjà, eh?
i que es veu que era una cosa molt greu, que si no ho resolíem, hi hauria un estancament, perquè no aconseguien incorporar gent en el... Perquè aquest grau que tu parlaves és universitari. Clar, nosaltres, sí, exacte. Llavors la pregunta és, a la formació professional hi ha graus mitjans o superiors? Ara aquí m'esteu tocant un tema, és que avui em traieu els temes meus, eh?
que m'agrada. Jo ho faig des de la meva ignorància, per tant, que tu ets una experta, per això et demano que ens ho expliquis. Mireu, el que nosaltres vam aconseguir des de, bueno, durant això ara fa dos anys, va ser el grau universitari amb l'Escola Universitària de les Arts
Érem i amb la UDG aquest grau universitari en moda. El tema us he de dir que porto molts i molts anys, molts, a mi els projectes em duren, o sigui, em costa molts anys aconseguir-los. És el cicle mitjà en confecció i moda i el superior en patronatge i moda, que us he de dir que a dia d'avui no l'he aconseguit.
Enlloc, és a dir... Jo, jo, jo. O sigui, a la província de Girona, a la província de Girona, està a Olot. Hi ha dos cicles públics i tal. I no has aconseguit que el puguis fer aquí, malgrat que... Bé, perquè...
Perquè un dia ens falta una cosa, l'altre dia ens falta resultat... i coses... les normatives d'espais. Per això estic a la fàbrica La Gasol arreglant la fàbrica perquè compleixi la normativa. I us he de dir...
Que abans d'entrar aquí he enviat la sol·licitud. D'altre cop. Per això dic, m'heu tocat el tema. Al final, qui t'ha d'aprovar això? Generalitat? Això generalitat, sí. Ensenyament, suposo. Ensenyament, sí. El tema és que com que hi ha tantes normatives per les escoles privades que tinguin cicles...
Doncs ara que el passadís no sé què, que les finestres, que els espais de tal... Clar, hi ha tantes coses que, a més a més, em sap molt de greu dir-ho, però que no t'ho diuen tot el que no compleixes la primera vegada. Si cada any et van dient com, va això, això... Ai, mira, ara aquesta cosa, no? Llavors jo porto molts anys en això, però ojalà, ojalà... El que acabem d'enviar avui sigui per començar aviat. M'encantaria perquè seria la resposta a aquestes necessitats que estem parlant, no? De gent...
no universitari, però que també calen persones amb ofici. Aquesta és la clau. Exacte, exacte. Aquesta és la clau, perquè al final, és a dir, el que ens estan dient aquests estudis, però el que també ens diu el sentit comú, és que hem creat, diguem-ne, tenim molts universitaris, però que allà on fa falta gent i no la trobem és amb aquestes feines que la Sílvia deia manuals, és a dir, jo he parlat de lampistes de paletes, però és clar, aquí hi ha 50.000 històries relacionades,
I aquí és gent que es pot guanyar molt bé la vida, que pot fer-ho a partir de l'ESO o de determinats cicles, però el problema és que no donem... És a dir, per alguna d'aquelles raons que a mi se m'escapa, no estem donant els cicles necessaris perquè produeixin, diguem-ne, perquè la gent els pugui utilitzar. Perquè tots plegats la societat és una mica, diguem-ne, mira les coses amb una mirada de cortabolada, jo em penso...
És a dir, que la formació professional és un ensenyament de segon ordre fa molt de temps que hi ha molta gent que ho pensa i aquest és un error. I, per exemple, a Alemanya no funcionen d'aquesta manera. Jo he sigut professor d'institut de batxillerat i també de formació professional. I recordo concretament el que en dèiem els salacians, que els que feien...
Cicles a l'FPE, no? Sí, sí, sí, però feien, ara me'n recordo, automatismes. Hi havia una fàbrica que, quan era fins a cinquè, primer, segon, tercer, quart i cinquè, parlo de fa molts anys, a tercer ja els agafaven i no n'hi havia cap que acabés cinquè sense treballar, ja tots compaginaven. I, per tant, s'ha de potenciar
i és un escaló que pot connectar perfectament amb el posterior ensenyament universitari el que passa que si no hi és aquest escaló intermig l'universitari també queda mancat per tant jo la pregunta que et faria Silvia és a Catalunya per exemple avui quants instituts hi ha
Instituts d'ensenyament professional, que fan tot el que fan l'ESO i que fan també batxillerat i ensenyament professional, que facin aquesta especialitat de textil. Hi ha uns quants cicles, hi ha diferents. A veure, els que tenim més a prop és el d'Olot i el de Canet de Mar i a Barcelona hi ha diferents centres, tant públics com privats.
A Sabadell no hi ha res, per exemple. Sí, sí, sí, sí, a Sabadell sí. I està superbé, el que passa és que és totalment insuficient per totes les empreses que estan tornant cap aquí i que ens truquen, ai, la Sílvia tindrà patronistes i tal. Nosaltres sí que tenim estudis privats, que també és una molt bona manera d'arribar...
al món laboral, perquè penseu que nosaltres, o sigui, a vegades hi ha persones, fem una formació de tres mesos i tenen feina. O sigui, el tema també és una mica el que has dit, no? Aquest menyspreu que hem tingut al llarg dels anys de totes les oficis.
si el nen o la nena pot anar a la universitat millor si no que faci FP i encara és una mena de taca això no ens l'acabem de creure ha d'haver-hi gent per tothom ha d'haver-hi persones que siguin advocats i que siguin uns grans advocats i tal però
També hi ha persones que poden ser patronistes, i és la seva vida, i és el seu talent, i que puguin ser feliços treballant aquí en una empresa, a Girona o a Barcelona, on sigui, i que puguis aportar el teu talent i ser molt bon, això, i ser feliç. I dedicar-los amb els graus que hi ha de disseny i altres que poden fer una simbiosi molt interessant. Jo és espectacular. Penseu que tinc moltes dades d'empreses privades que estem al voltant, sabeu que estic al clàster text del català i sempre...
Síria, tens patronistes, tens gent... Escolta, hem d'incorporar 40 persones noves. 40 persones noves. Bé, espereu-vos un moment, no? I, bé, espero que després d'aquests 7 anys que portem presentant el cicle i que cada any passen coses, ojalà, ojalà, us pugui... Bé, no ho sé, us faré una festa molt gran el dia que ho concessi. I vindrem, i vindrem. Però bé, m'estimula el tema de pensar que hem aconseguit el grau universitari després de 12 anys, doncs bé, els cicles no serà menys, doncs quedarem aquí a les portes...
Segur que sí, perquè qui la persigue l'aconsegue. Tu ets d'aquelles que persegueixes les coses i els aconsegueixes. Hem tingut una tertúlia molt de parlar. Mira, hem començat amb el fet que la Sílvia havia anat al Saló d'Ensenyament i hem parlat molt d'aquest tipus de temes. Ara miràvem per la televisió que tenim aquí posada, hem vist molta aigua, no hem parlat de l'aigua, després de tant de temps de parlar de la sequera, finalment. Però només el 60%, és a dir, que aquesta és una sensació, dono la impressió que ja s'ha acabat tot i jo crec que ara és el moment
de treballar. Hi ha dos metres de neu, eh? Aquesta és una reserva interessant que de cares a la primavera més avançada, vull dir, ens pot anar bé. I, evidentment, això no ha de privar que la societat estigui alerta amb el consum d'aigua
que s'han de fer salinitzadores i d'altres sistemes perquè un moment o un altre els moments de mancança arriben i per tant hem d'estar preparats per qualsevol eventualitat ara podem respirar una mica però no podem baixar la guàrdia vull dir, s'ha de continuar i sobretot amb l'estalvi d'aigua també hi va haver-hi una alerta de fet l'arcalde de Girona, Lluc Salelles a finals de gener va fer una alerta dient que per una estranya raó
desembre i gener havia augmentat el consum d'aigua un 10%, és a dir, com si haguessin relaxat una miqueta totes les mesures que cadascú a casa seva havia fet. I aquest dia en Martí Terès, que li vaig demanar que ho mirés expressament, va confirmar, va parlar amb la gent de casa i va dir que sí. És possible que sigui perquè per nadar l'estem a casa i d'això. No necessàriament, al contrari, són mesos que més aviat no... El gran consum de l'aigua, de totes maneres, és la remaderia i l'agricultura.
El 70%. El 70%. Aquí és on s'han de buscar sistemes eficients i que puguin fer bona feina sense que existeixen. I existeixen molts emprenedors que estan fent, estan intentant regularitzar aquest consum de l'aigua, sobretot en l'agricultura, per tenir controlat la humitat del terra, és a dir, que no es regui més del que no sigui necessari,
si hi ha una humitat de terra que faci que te digui et para de regar perquè no és necessari, perquè tenim l'acostum o hi ha l'acostum que el que és cultiu de regadiu inunda'l que després el terra això ara per exemple ho vaig dir ja fa molt de temps que han invertit i que tot això ha desaparegut però quants camps havíem vist inundats nosaltres de blat de moro que els inundaven amb aquelles tuberies negres que feien el forat i el que feien era inundem i un cop estigui inundat per inundació
per inundació, i això al final també s'ha de controlar, perquè és aquí on perdem aigua, aquí es perd molta aigua, i aquesta aigua després sí que és veritat que es filtra i se'n tornen els rius, però al final se'n va al mar, no s'aprofita. I per la taigua en tenim, però no en tenim prou, és a dir, ja va bé que n'hi hagi... El canvi climàtic és aquí malgrat tot. Això ho tenim, això no ho podem... Ara ens relaxem.
En Francisco fa 5 anys havia passat la glòria, els embassaments estaven com aquell que diu el 95% i va haver-hi un episodi de 4 anys llargs que ens ha portat a termes. Ara de tota manera és el moment, això que deies tu, ara que tenim aigua és el moment de treballar per quan no en tinguem que tornarà a venir que no en tindrem.
A veure, esperem que hi hagi seny i que tots plegats posem tot a la nostra part. I ens queda poca estona, però, per exemple, hi ha hagut un moment allò... Jo volia dir que a en Jordi Grau li han donat un premi, eh?, recentment, a la Fulla Negra de Figueres. Me la van donar fa 15 dies, estic molt content. Aquesta és una notícia que no sé si m'havia donat Girona FM, però...
Em sembla que val la pena aprofitar la tertúlia per felicitar-lo. Em va fer molta il·lusió. La veritat és que em va fer molta il·lusió perquè és un festival que es fa a Figueres i que té molt d'èxit, que s'està replantejant aquesta era la quarta edició i vol fer un pas endavant.
i una de les coses que fa és que entrega aquest curador, que és la fulla negra, amb algú que hagi estat en el món aquest de la novel·la negra. De fet, només hi ha hagut quatre guanyadors. Una periodista, que va ser la Tora Soler, que va ser la primera que el va rebre,
el forense Narcís Bardalet, que també, diguem-ne, va ser el segon, i llavors un pèrit forense, en Bruno Pérez, que treballa amb aquestes coses que jo no acabo d'entendre, és a dir, amb tot el tema, és a dir, un pèrit forense, és a dir, que treballa pels jutjats en base a tot el tema, diguem-ne, de les noves tecnologies, eh?,
la quantitat d'estafes que es produeixen i tot això. I el quart aquí, desprestigiant la Mesa de la Lista, va ser, però em va fer realment molt il·lusió. Tornar a aixecar el llistre. Supermerescut. Perdona, jo dintre la meva maleta de feina hi tinc el teu llibre, que quan tinc algun espai vaig llegint capítols, que està molt bé, perquè al final...
No, no, va molt bé, va per capítols, i la veritat és que espais de jutjat que estàs allà, que dius que perds el temps, doncs treus el llibre i llegeixes. A vegades és com una miqueta estrany, perquè no estàs fent servir el mòbil i estàs fent servir un llibre, però és igual, està molt bé, però està dintre la maleta. No ens agraeix molt, escolta, m'heu fet publicitat aquí. El meu home també se'l va llegir de seguida, jo crec que l'endemà ell de veure llibres i l'endemà la guia i ja està. La veritat és que és fàcil de llegir, però són històries més reals i que passen... I d'aquí, i d'aquí.
D'aquí, que al final són històries d'aquí que també són coses curioses. A mi m'agrada molt perquè a vegades sembla com que a Girona aquestes coses no passen. També passa. I m'ho han dit alguna vegada, no? Si a Girona aquestes coses no passen. I dius, eh? Oh! I m'encanta aquesta... De fet, ja... Jo l'hi he sentit a dues persones. Una al Forència Margalet, però una altra amb un bon amic, en Carles Monguilot, que...
que va dir que les grans bestieses les fa gent absolutament, aparentment normal, i allò com ho deia... Si és que hi ha algú normal. Si és que hi ha algú normal. Allò que podria ser el gendre perfecte, doncs a vegades també té la clava, i és una mica la veritat, aquestes coses passen, i passen una miqueta per tot, i tu, Pep, que has trepitjat molt de jutjats, diguem-ne, ho saps perfectament. També sí, sí, però són coses que dius, això està passant aquí i això passa aquí.
i en petit format, perquè jo també dono classes a l'escola de policia de dret penal, i allà els he explicat anècdotes de les coses que vivim nosaltres i que es trobaran aquests agents de policia quan surtin a comissaria, des d'agressions sexuals, temes de baralles, temes
Les grans bestieses que també passen al temps de casa Escolteu, en parlarem però serà un altre dia perquè se'ns ha acabat el temps Moltíssimes gràcies Francesc Francisco Busquets Moltíssimes gràcies Josep Prat de Prats Sabat Advocat Oncle i Nebot Oncle i Nebot Que ho hem assabatat avui I moltíssimes gràcies Sílvia Castelló Avui sí que hem parlat de tèxtil Endavant la feina i per molts anys I per altres tornem Si tot va bé serà dilluns a partir de les del matí Ara són les 11
Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dijous 27 de març i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Eulàlia Prades.
Mort l'operari ferit per l'incendi en un supermercat de Girona. L'home estava treballant a unes obres d'insonorització a la cambra de refrigeració del local, quan va quedar atrapat a l'interior durant uns minuts. Va ser rescatat pels bombers i, segons les mateixes fonts, va patir una aturada cardiorrespiratòria. El sistema d'emergències mèdiques al barri Animal Lloc dels Fets, abans de traslladar-lo en estat crític a l'Hospital Josep Trueta, on finalment ha mort.
L'Ajuntament de Girona amplia l'horari per llançar els residus a les àrees temporals del barri Vell i Mercadal. Concretament s'ha augmentat de mitjana una hora al termini per dipositar els residus en 21 punts que hi ha pels dos barris. La primera àrea temporal es col·loca a les 6 de la tarda, dues hores abans del que estava previst, i l'última quan passen 10 minuts de dos quarts de vuit finalment.
Comencen les obres per millorar l'accessibilitat al carrer de la Pica d'Estats i al carrer del Pla Guillem. Els treballs tenen com a objectiu adaptar les voreres dels quatre passos de vianants que hi ha actualment i també ampliar tot un tram de vorera al costat de la zona verda per poder donar continuïtat a l'itinerari accessible fins a l'avinguda Lluís Pericot. A més, també s'està millorant l'entrada al parc infantil i la zona de descans i de joc amb la instal·lació de nous elements accessibles i amb la substitució de dos bancs.
Baixa la llista d'espera per rebre un òrgan a aquest inici d'any a Girona. Concretament, a finals de febrer d'aquest 2025, hi havia 134 gironins pendents d'intervenció, mentre que fa un any n'hi havia 141. El grup més nombrós, amb 119 pacients, és el dels que esperen trasplant renal. 7 persones estan a l'espera d'un pulmó, 4 necessiten un cor, 3 un fetge i 1 un pàncreas.
I en esports, la segona etapa de la volta ciclista va deixar unes imatges que poden acabar amb una sanció econòmica per al seu protagonista. Aquesta, en directe pel canal Esport3, es veu amb tot detall com un corredor de l'equip Picnic Post-TNL aprofita una zona plana, s'abaixa la malla i orina cap al voral de la carretera. Segons ha explicat també Esport3, el ciclista s'exposa a una multa econòmica que podria arribar als 400 euros.
I el temps ens hem despertat avui a Girona amb 13 graus de temperatura en un matí que es preveu assolellat, amb alguns núvols cap a la tarda i potser algun ruixat. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis.
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat, la web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
Aquest abril la Costa Brava es vesteix de vi i gastronomia. Arriba al Vivid, el mes de les experiències anoturístiques a la ruta del vi de la D. Ompordà. Esmorzes entre vinyes, tastos en espais singulars, maridatges exquisits. Entra a vivid.costabrava.org i compra la teva entrada. Vivid, la primavera té gust a vi. Organitza patronat de turisme Costa Brava, Girona, Diputació de Girona.
Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, pell...