Amb Jack, amb Carles Valdellou.
Hola, bon dia.
Gràcies. Al cursat de la Glòria tenim la Maite Esteve, que és la directora de la Fundació Catalunya Cultura. Maite, gràcies per venir. Bon dia, feliç de tornar a estar aquí amb vosaltres. I finalment tanca la taula amb Quix Juncà, que té les botigues Ònics, empresari. Per tant, Quix. Bones a tothom.
Benvingut. Molts atents, dèiem, perquè hi ha temps de flors, tenim aquesta setmana, hem parlat del Trueta, després sempre que ve la Maita i diu, deixem-ho pel final. Doncs va, començarem per aquí. Gràcies per fer-me cas. Ens escalfarem molt, eh, si comencem per avui.
Sempre que ve la Maite li preguntem, i ara feia un temps que no venia, li preguntem com està la llei de mecenatge, perquè des de la Fundació estan precisament, són aquest a l'embrió de tota aquesta llei que s'està intentant tirar endavant el Parlament ja des de fa força temps, superant governs diferents, d'una cosa tan important com és la col·laboració també de l'empresa privada amb la cultura per fomentar després arts, activitats culturals, etcètera, etcètera. Socials i també recerca. No oblidem que el mecenatge beneficia en molts àmbits
molt necessaris i sobretot a l'interès general.
Per tant, nosaltres sempre és això, aprofitem quan véns per dir, va, vinga, foto allò, minuto y resultado, que diuen, no aquesta setmana que també hi ha molt de futbol, minuto y resultado. Llei del mecenatge, ara mateix com ho tenim? Ara mateix, primer que consti que no he vingut a molt de temps, no era una cosa estratègica, sinó que no m'ho ha permès la feina, perquè si no us hagués anat radiant aquest partit, i ara mateix l'espoiler és, estem pitjor que el Girona, perquè el Girona ja està salvat i la llei del mecenatge encara no.
O sigui que malauradament males notícies, males notícies ho definiré com ho va dir a mi el president del Parlament ara que el vaig anar a veure fa uns dies, que em va dir Maite ara tens un problema no de text sinó de context. El text està avalat, el text està considerat una de les millors lleis de mecenatge que s'han escrit els últims anys.
gràcies precisament al treball de molta gent molt experta que ha pogut fer un estudi comparatiu, però tenim un problema de context polític que per circumstàncies que ara m'allargaria massa no ens estem posant tots d'acord. El govern està tirant una consulta popular per fer un avantprojecte de llei en paral·lel
i això considerem que no és òptim, perquè des del moment que tenim una proposta de llei molt ben redactada que està en curs, l'òptim seria que tots ens haguéssim sumat. Estem fent molta força des de tots els sectors, des de la Plataforma pel Mecenatge, més de 192 entitats que representen el tercer sector social, sobretot una abraçada molt forta i un record molt fort per al president de la taula, tercer sector, que ens va deixar, sobtadament, l'Enric,
fa pocs dies i que el sector tothom el vam reconèixer per la feina que feia i que era una de les persones que jo vaig trucar en el seu moment per anar a defensar aquest text ell hagués posat sobre la taula molt en valor el que suposa una llei de mecenatge pel sector social i ho hagués fet molt bé de seguida es va oferir per fer-ho però bé, altra gent de la seva entitat i del seu entorn ho farà però estem enrocats estem en unes taules d'escac
Estem tot el sector fent pressió i intentant que arribem a un consens perquè realment els processos parlamentaris són molt llargs. Si hem d'esperar un avantprojecte del govern tardaria molt i jo tinc confiança que el govern i l'oposició trobarem on trobar-nos perquè al final no és una cosa de partits. Estem parlant d'una cosa d'interès general i estem parlant
que les entitats sense ànim de lucre, que som els grans beneficiaris d'aquesta llei, fem molta feina, molta feina, arribem a terra, toquem de peus a terra, i tant el món social no es pot aturar, el món de la cultura no, diguem, i el món de la recerca, ens en vam adonar, quan vam viure la pandèmia,
que ve un bitxito molt petit, que no veiem però que ens mata, i no pot ser que per una discussió política o per una falta d'entesa de context aquesta llei no vegi la llum en aquesta legislatura. Suport el necessitem, que tothom que es trobi qualsevol membre del Parlament n'hi parli, li esperoni i que es posin d'acord. Estem en aquest punt.
Estem parlant d'una llei que l'objectiu és poder promocionar o poder facilitar que des del tercer sector, des del sector empresarial, també es pugui aportar més recursos. Són lleis de democràcies molt madures que accepten que el propi ciutadà o des de l'empresariat es destini als diners on es cregui que es poden destinar. I no tant la recaptació a través d'impost i que llavors qui estigui en el govern ho distribueixi.
requereix d'una maduresa política i mental important, però que totes les socialdemocràcies no ens ho veuen així. No amb tot, però en aquest sentit sí, ens hauríem de mirar una mica en les cultures anglosaxones que tenen aquest sentiment de retorn i de corresponsabilitat amb el teu entorn, el teu territori i la teva gent, que si tu pots...
L'altre dia vaig donar una xerrada i vaig demanar a la sala que aixequessin la mà les persones que havien col·laborat en els darrers anys en una marató de TV3 o en una associació propera al seu entorn o en una fundació mateixa. No va quedar ningú a la sala. A Catalunya som mecenes de real, som mecenes però som molt discrets, som mecenes humils, però no ens reconeixem com a mecenes i aquest és l'error.
No treure pit, no posar en valor. Llavors aquesta llei el que porta molt bo és una disposició adicional final que fa una tasca de pedagogia sobre què és el macenatge. Encara el macenatge porta masses connotacions negatives, un senyor gran a punt de morir amb diners que no sap què fer, o un greenwashing, aquest empresari.
Les grans crítiques de la Mancia Ortega perquè va donar màquines oncològiques, doncs quina sort pels que s'hi puguin tractar. Encara falta molta pedagogia i molt d'autoreconeixement del que és el macenatge. Macenatge és en tots nivells i és en tots els estaments de la societat que hi col·laborem, que ja ho estem fent.
i al final el que marca la llei és aquesta pedagogia, aquest reconeixement, aquest posar en valor, i sobretot un context sociopolític adaptat a la realitat econòmica, per exemple, tot el que són els micromecenatges, tot el que és la tecnologia aplicada al mecenatge, reconèixer i facilitar tot això, i esperonar a la societat, que està bé, està bé si tot van bé les coses, col·laborar molt amb el teu entorn.
Aquí a Girona, i ara ja obrim el debat, veiem diversos casos també d'entitats que dediquen al tema del mecenatge, al tema de la col·laboració cultural, social, hi ha molts festivals que tenen a darrere el suport d'una de les administracions, que és moltes vegades un dels principals, perquè si no, no es podríem fer, i dos també d'empresaris. Ahir veiem també la celebració del cinquè aniversari de la Fundació Girona Est,
que van fer un acte també de reconeixement a tots els patrons, a tota la gent que hi participa, que també fan una feina allà dalt en els barris del sector Est. Nosaltres, com a ràdio, ja ho diem, també anirem el dia 30, anirem a fer un programa des d'allà també per donar veu també a tota la gent del barri, tot el que es fa allà també m'ho havia tancarat en positiu. Llavors, a Girona,
Hi ha aquesta cultura del mecenatge? I ara sóc aquí, tu que estàs també amb el sector de l'empresa, Galòria, tu que has estat també a l'Ajuntament i que, per tant, has anat a buscar recursos també moltes vegades. I és o ho trobeu a faltar? A veure, jo, per la meva experiència, a nivell, el que deia la Maite, jo crec que a nivell personal, molta gent col·labora i molta gent fa aquest petit mecenatge, que no sé com ho diria, un micro mecenatge. Un micro mecenatge.
jo crec que sí que és veritat i que també som molt diguéssim no ens agrada fer una ostentació i per tant crec que sí que en som però dit això amb la meva experiència a l'Ajuntament sí que és veritat que
Hi ha empreses, hi ha mecenatge que és fàcil, però sobretot et vinen a buscar perquè tu facis de mecenes o que tu col·laboris amb diferents activitats a la ciutat. Llavors, potser hi hauria d'haver una mica més de...
de pedagogia, de promoció, per poder intentar que més empreses col·laborin més, empreses o entitats o digui-li com vulguis. Llavors, potser sí que falta aquesta cultura que deia la Maite de mecenatge a nivell social.
Llavors, sí que s'hi col·labora, sí que a nivell particular jo crec que s'hi col·labora molt, però quan estàs en una administració et vénen a buscar perquè l'administració faci de mecenes. I jo crec que aquest no és ben bé la idea que s'hauria de tenir d'una administració.
Està clar que l'administració no pot suportar-ho tot. L'administració ha de marcar unes línies, unes pautes, uns mínims, però la col·laboració pública o privada és el que ha de ser. El Girona es va arrencar fa cinc anys amb un empresari visionari, Jaume Sanabres,
que s'ha marcat que amb 30 anys els referents que hi ha en aquest barri que tenim massa oblidat creuar un riu a Girona siguin referents com els que pot tenir qualsevol altre nano a la ciutat de Girona. El que estan fent a través de la música, la cultura, els esports, les classes de suport...
estan treballant l'escentisme escolar, una cosa tan senzilla i tan simple, però que té resultats tan potents, perquè no oblidem que al final l'educació és el camí cap a un futur, cap a unes possibilitats, no? I aquest treball que s'està fent a poc a poc, amb el suport de més de 40 empreses, llavors són 40 empreses de Girona, bàsicament, llavors jo la teva pregunta diria, sí, Girona és molt solidària. Al temporada alta, un referent en teatre mundial...
sempre celebren la nit del mecenes. No seria possible sense tots els empresaris i empresàries de Girona que hi ha al darrere. El que passa és que no ens reconeixem com a mecenes o no en traiem pit. I això és el que us deia que fa molta falta a Girona.
Quic. Bé, la gent de Girona és discreta i segurament s'ajuda i també penso que aquesta ajuda ha de ser mixta, hi ha d'haver una part privada i una part pública perquè a vegades no s'arriba a tot. Sí que és interessant veure que la gent entengui els beneficis d'aquest macenatge o micromecenatge. Això que deies ara dels barris de l'Est
jo vaig tenir l'oportunitat d'anar-hi fa un parell d'anys, te dones compte que un barri que està totalment oblidat per el que és el Gironí, jo vaig veure que van sortir una mainada a explicar una mica l'experiència d'aquesta ajuda a través d'una casa que s'ha cedit perquè ells puguin fer determinades coses allà, com deies tu ara, esports, música, hi havia diferents activitats.
m'ha donat la sensació que aquests nanos estaven agraïts, no? I... Bueno, i potser els hi falta aquest punt, no?, de que algú...
confiïn en ells i que tinguin eines. Potser és el que parlàvem abans de la pretertúlia, potser de 100, 10 arribaran a l'èxit, per dir-ho així, però és que abans eren 0. Llavors aquests 10, d'aquí 10 anys o d'aquí 15 anys, serviran de referent per altres i en lloc de 10 ja seran 15 o seran 20 i penso que d'aquesta manera pots ajudar a recuperar barris que en aquests moments estan una mica deixats a la mà de Déu.
Amb la qual cosa aquesta idea del mecenatge de gent que té recursos i que pot ajudar, per què no? I potser faltaria pedagogia en el sentit que més gent pogués participar de coses d'aquest tipus. No sé si se'n fa prou o a vegades el dia a dia, no sé, potser hi ha aquesta publicitat, s'està ensenyant i en canvi potser no ho veiem. No sé, potser s'hauria de fer d'una manera més pública.
I també crec jo que tu deies, a l'àmbit de cultura sobretot, potser hi ha més costum de fer-ho aquests mecenatges o aquestes aportacions o aquestes col·laboracions en àmbit cultural. Però jo que he estat molts anys en l'àmbit turístic, que no vull dir que la cultura no aporti turisme a la ciutat, però...
Sí que és veritat que quan tu parlaves amb el sector de fer alguna alguna alguna col·laboració público-privada tipus un patronat público-privat a l'hora de i això hi havia molt de debat a l'hora de fer les aportacions llavors la part privada sempre era molt més reticent i llavors després d'haver treballat molts anys per intentar arribar a un acord
Jo no vaig aconseguir arribar-hi. Sempre se'n parla, sempre es parla que hi hauria d'haver-hi un patronat o una fundació público-privada en àmbit del turisme de la ciutat de Girona, però això em costa. I a qui em referia jo?
En el moment en què, en aquest cas, l'Ajuntament de Girona, hi deixava molts recursos en poder potenciar, en poder promocionar la ciutat, que hi hagués un rèdit...
perquè l'empresa de la ciutat en general, comerç, restauració, hotels, etc., en tinguessin un benefici que llavors això reporta, evidentment, a nivell d'economia a tota la ciutat i indirectament a molts sectors que no són estrictament aquests. Però sí que és veritat que, per exemple, en temps de flors,
En temps de flors, l'Ajuntament hi dedica moltíssim, moltíssim, el retorn o l'aportació que fa el privat cap a aquest grat festival, que ens aporta tants i tants visitants i tants ingressos per la ciutat, no hi ha una...
Una contraprestació, per dir-ho d'alguna manera. No és cap crítica, ni molt menys, però sí que és veritat que potser estem més acostumats a fer aquestes grans aportacions en tema cultural que en altres àmbits. Jo ara el del turisme, perquè el conec, podríem parlar també d'àmbit social, que tampoc no sé si s'hi aporta molt o poc.
Hi ha molt més macenatge social que cultural. Vull dir que potser aquesta promoció del macenatge s'hauria de fer més.
Totalment d'acord. Això és el que hem escrit a la llei, que s'ha de fer campanyes nacionals de mecenatge, que s'ha de fer pedagogia. Hi ha un exemple molt clar. A França van fer la primera llei de mecenatge basant-se en la llei espanyola. Per un any vam ser pioners, el 2002, la 49-2002,
Va ser la primera llei i ells el 2003 treuen la seva llei. Però millora l'Espanyola en què creen la missió del mecenatge, que és una figura público-privada que va per tot el territori explicant què és el mecenatge, els beneficis del mecenatge, qui pot ser mecenes i què se'n treu quan tu ets mecenes.
Llavors, amb 10 anys van triplicar el nombre de fundacions, entitats no lucratives, però era perquè van atacar-ho des de la pedagogia, des del coneixement, el que també us comentava ara que hem inclòs la nostra llei, perquè si no, des del desconeixement no arribes enlloc. Pots fer moltes campanyes, tu has de ser mesenes, he de ser mesenes per què? Com? Quan? De quina manera? Si tu no expliques bé les coses, si tu no eduques...
en el que estàs proposant, llavors costa molt. Podreu no hi ha aquests punts de trobada, sector públic, privat, per tirar endavant iniciatives d'aquest tipus, i aquí tenim, a la taula tenim repassat sector públic, privat i mix. Per tant, hi ha una pota de cada.
Punts de trobada a on destinar els recursos, perquè sí que veiem, per exemple, els patronats. La Fundació Girona és sempre una de les mateixes empreses, una miqueta per tot, la gran indústria, sobretot, estem parlant en el cas de Girona, quan veiem els logos, sobretot gran indústria o grans empreses de serveis.
I tu, Glòria, ara quan feia referència al Temps de Flors, per exemple, no hi veiem tant la botiga, la petita cadena de supermercats, entén-me, potser també, no sé si fins a quin punt ha desaparegut aquesta empresa o no, aquesta empresa més, aquesta Pime, més d'aquí, però no sé si detecteu també una tendència a concentrar, les grans empreses són les que participen del mecenatge, la petita no acaba d'entrar-hi.
Potser és una falta d'educació, segurament. Potser per alguns falta de recursos o que pensen que no hi ha recursos, i en veritat hi són. I a vegades una petita ajuda, això ho veiem amb la Marató de TV3, hi haurà empreses que faran una gran aportació a la Marató de TV3 i després hi ha molt de particular que fa una petita donació, la que pot, de les seves possibilitats, però al final és la suma de tots allà on t'arribes. Jo penso que potser el que faltaria...
a vegades, no sé, l'onco lliga, no? Jo participo menys, cada any em truquen, escolta, una donació i tal, tu fas un donatiu que jo el faig molt a gust i faig una aportació que, bueno, que jo penso que és correcta per les meves possibilitats i ja està, se'ns entrarà a valorar si és molt, si és poc, però jo penso que al final la suma de gent com jo, doncs aquesta gent pot seguir demanant i pot seguir ajudant a molta gent, no? I potser el que ens falta una mica és...
És creure que podem aportar, encara que sigui poc, però podem aportar, és la suma.
Jo li deia al president ella la setmana passada, que vaig tenir l'ocasió de parlar de mecenatge amb ell, president, tan és mecenes el carnisser d'un poble que ajuda que aquells pastorets es facin cada Nadal, com una gran multinacional que promociona la millor obra de teatre o obra d'art o compra una obra per a un museu públic. És el mateix concepte.
Tant és aquell petit que ajuda, al final el mecenatge i el que comentaves, Oriol, depèn d'una persona. Al final, aquelles empreses no és aquella empresa, és una persona que decideixi. És aquell empresari petit, és aquell empresari mitjà que decideix. I sempre són els mateixos perquè són aquestes persones que tenen aquest sentiment de corresponsabilitat amb l'entorn.
Llavors, i per això et deia que hi ha més social, perquè el social és més evident, l'ajuda social. Si tu et ve d'un hospital oncològic o no en colligues, si et ve a la Girona Est, és més evident donar-hi suport. Per exemple, la resposta que jo em trobo més sovint, ja col·laborem amb el banc d'aliments. Com diràs que no a un banc d'aliments? Però al final és la persona. I hem d'educar les persones, perquè el dia que dirigeixin, o el dia que tinguin recursos, o el dia que tinguin una botiga, o el dia...
que com a particulars tinguin aquesta conscienciació i aquest sentiment cap al seu entorn sí, sí ens hem posat molt serios ara aquí al principi però perquè és un tema important és d'aquestes coses que moltes vegades sí que ho veus però que no, fins que ningú no t'ho explica fins que ningú no t'ho explica, no? tothom demana diners sempre per tot, no? i al final també està bé parlar-ne abans, Lòria, temps de flors va, anem a parlar una estona de temps de flors, tu ara que també traies
treies el tema. Hi heu anat aquest any? No hi heu anat? Encara heu tret el nas? Jo ja he tret el nas res. Un quart d'hora, demà serà el dia que m'hi passejaré, de veritat. No sé si vosaltres heu tingut l'ocasió d'anar-hi. Bé, jo al treballar en el comerç, i ets advocat, no? Sí que és cert que no he fet la volta...
Com s'ha de fer? Bàsicament perquè el dissabte i diumenge, bueno, dissabte impossible, però diumenge no vaig poder i amb la meva dona anirem aquest diumenge a visitar els 10-12 punts emblemàtics que puguem entrar, perquè també a vegades hi ha cues i no pots visitar tot el que tu vols.
Sí que, a peu de botiga, el que la gent comenta és que aquest any és un dels anys que està molt i molt bé, que la gent en surt molt contenta, que hi ha molta flor natural i que els espais s'han decorat especialment molt bé. Llavors, seria una mica la impressió que reps de la gent del carrer, no? El que passa que jo prefereixo expectatives baixes, no? I després, en tot cas, ja veurem què passa. Perquè si vas amb les expectatives molt altes, a vegades després...
I a nivell de comerç, que és una de les coses que sempre al final es pregunta, com allò al final la caixa, al final el temps no serveix per fer caixa. Ara mateix hi ha gent autoritzada que diu que potser estem una miqueta per sota de gent de l'últim any, dels últims dos anys, que hi ha hagut una miqueta menys gent, que es pot passejar més bé.
Es pot passejar més bé, també hem tingut episodis de pluges generalitzades, amb la qual cosa tampoc ha facilitat que la gent pogués... Hi ha dies que dius, ostres, aniré dimarts, però si dimarts ja cau una pluja torrencial, a l'igual ja no vens aquest any. Jo crec que això ens ha perjudicat una mica, però també ha permès que els que han vingut han pogut circular bé i han pogut galdir-ne. El que sí...
Penso que és important, aquest any hi ha 41 establiments que a part dels llocs essencials, que són botigues, que participen en el Girona Temps de Flors, hi ha un concurs adicional, però que més que el concurs en si, jo penso que el que és important és que fem de Girona un dia, una setmana especial, i que tothom col·labori.
Si tu vas a la Rambla, que els establiments, que vegis que hi hagi flors, que la gent participi. Més bé, més malament, és igual. Quan dic malament vull dir que estigui més ben decorat o menys. L'important és que la gent participi.
i la persona que ve a visitar Girona, vegi que la ciutat en si, tothom aposta per aquesta setmana, després hi haurà terrasses que els anirà molt bé i establiments que potser no hi haurà tanta gent, però al final és la roda, ja vindran, no sé com dir-ho, però penso que és dels anys que ha quedat molt bé, ha quedat bé Girona.
a veure, jo us haig de dir i soc sincera, no hi he anat queda com malament dir-ho, no? l'exregidora de turisme i de promoció econòmica que portava temps de flors no hi he anat aquest any encara perquè tampoc no he tingut temps i fas altres coses i espero anar-hi també cap de setmana jo crec que temps de flors és un monstre, ara ja és un monstre temps de flors és un esment molt i molt gran
que any a any va millorant, cada any és millor que l'anterior, jo crec. Aquest any sí que és veritat que la pluja potser ha fet que el visitant de proximitat no hagi vingut tant,
Però les persones que tenen les reserves fetes als hotels, aquestes persones venen igualment. Per tant, està bé que vinguin, està bé que vinguin també els de proximitat, però el fet que hagi plogut jo crec que també ha fet que no hi hagi tanta gent. Potser com l'any passat o no s'ha de fer el balanç i llavors suposo que al final de setmana...
La vicealcaldessa, en aquest cas la Gima Geis, farà el balanç i sabrem les dades i, per tant, veurem a veure si el que durant la setmana, si ha plogut, no ha vingut molta gent, es compensa després amb aquest cap de setmana, que sembla que no sé si farà bo del tot. En termes de flors,
És un monstre, deia, perquè hi col·labora moltíssima gent de manera voluntària. Recordem que són mil o més voluntaris fent temps de flors, des del que dissenya el projecte fins al que posa la flor en el projecte. És a dir, tot es fa de manera voluntària. Si no es fa de manera voluntària amb tota aquesta col·laboració
de persones tant de Girona com de fora de Girona, que també en són moltes, temps de frost no existiria. La col·laboració també que fem amb els comerços, amb el tema dels separadors, que es fa amb els comerços...
Fa ja molts i molts anys que es fa aquest concurs, però que està molt bé que ara t'ho diguis, ostres, no és pel concurs, és ja perquè ens ho sentim nostre i que tota la ciutat i tot el comerç col·labora ornamentant de manera floral amb els seus projectes també dels seus aparadors.
Per tant, Temps de Flors per mi és la corona del que és Girona amb esdeveniments i que sobretot això, que s'ha de mantenir aquest puls que gràcies també a l'associació d'Amics de les Flors que sense ells, que són qui organitza
juntament amb l'Ajuntament, evidentment, però qui és el que porten els projectes i que es decideix conjuntament quin projecte va a cada espai, doncs això no seria possible. Penseu que, o sigui, la gent, arribem i veiem que maca aquest projecte aquí, però porta una feina que és molt i molt gran.
l'endemà que acaba temps de flors les persones de l'associació d'amics de flors ja estan pensant pel proper i llavors és tota la gent que col·labora que presenta els seus projectes a l'Ajuntament i que conjuntament com deia l'associació i l'Ajuntament decideix on va cada un dels seus projectes però està molt pensat perquè s'ha d'acull el projecte amb l'espai i que tot lligui que tot flueixi
Maite. A punt d'anar-hi aquest vespre. Aquest vespre. Aquest vespre. No, i ara pensava... Penso que cap de setmana no hi quebrem, perquè ara ja som tres a la taula que hi anirem aquesta setmana. No, no, no, però pensava que bonic perquè quedes amb les colles per fires. Per fires et retrobes, que és aquell moment que et retrobes amb les colles que som... I ara pensava, és que també passa temps de flors. Temps de flors també és un moment de l'any...
que quedes amb la teva colla, perquè nosaltres ho lliguem amb un sopar i anem al vespre que ja, ara aquest any no ha fet tanta color, però que és tan agradable, les veus també diferents, les flors, ja has tingut una mica d'espòiler amb tot el que s'ha penjat a xarxes...
ja saps més o menys el que vols veure i el que no, però tot i així és un moment molt girona. I una altra cosa que pensava quan els companys parlaven, jo calibro el temps de flors no pel que comunica l'Ajuntament, sinó per com anem a l'AVE.
veus si tens seient, si no tens seient ja vas veient i aquest any és veritat que veus volum de gent però no hem tingut uns volums com altres anys s'havien vist a l'estació de Girona que els usuaris diaris ja ens avisem dues setmanes abans tots teniu bitllet perquè ve temps de flors perquè si no malgrat anem a contradirecció però notes molt el volum
i molt d'orgull perquè jo que estic tot durant la setmana a Barcelona és un moment que la gent me'n parla la gent me'n parla de Girona, vaig a Girona a veure les flors, hem anat a Girona a veure les flors, que bonic és Girona en tens de flors i jo penso, buf, si t'enganxa el dia aquell que per baixar de Ciutadans jo que faig metro i mig no veig més que l'esquena del de davant
però sí que per Girona és un motiu molt alegre que la gent agrada, que la gent en parla i crec que és com les fires de la primavera tenim les fires de la tardor i el temps de flors és les fires d'altra no hi ha tant de debat, ara hi ha hagut un moment on t'assemblava que es posava en dubte també el model del temps de flors que semblava més
presència a barris, una cosa que s'ha intentat moltes vegades i que mai ha costat, sempre. Es fa, es fa, eh? Però la gent sempre té... La gent rindina molt, però fa molt poc. Els que vulguin anar al seu barri, coi, que agafin el balcó de casa o a la finestra i pengin flors. Jo soc de fer, no de parlar, no? Sí, sí. Però hi havia hagut fins a quin punt s'estava arribant a un límit de saturació o no, fins i tot per la gent que ve de fora, també, de temps de flors. Ara això, bueno, sembla que també està...
I on aquí dir, perquè és que ho he defensat moltíssim i he brillat moltíssim i hi ha hagut molt de debat amb tot això, però hi havia també un rerefons polític aquí, que políticament interessava, o de manera partidista, interessava posar pals a les rodes amb el tema de temps de flors. Jo crec que el model no està acabat, jo crec que sí que és veritat que vam arribar a un punt i
En aquell moment vam dir, ara fins aquí, i el que hem d'intentar és mantenir-ho. Potser, si ens passem, ens pot perjudicar. Per tant, és mantenir-ho. I jo crec que en aquests moments estem aquí, estem mantenint el temps de flors, ja t'ho dic, amb una qualitat i que jo crec que és molt satisfactori de la manera que s'està portant temps de flors, tant per la part, diguéssim, de les entitats, com per la part empresarial, com per l'Ajuntament de Girona.
Però a més no oblidem el que has explicat, són mil persones que queden, que es posen d'acord, que treballen per un fi comú, que fan un projecte, la creativitat que hi ha al darrere, la bellesa, la bellesa que hi ha al darrere, la gent amb les fotografies... Bé, és que jo, perdoneu que ho porti tot el meu món, però només hi veig cultura, només hi veig creativitat, només hi veig bellesa, hi ha gent que rondina per tot.
Sí, sí, no, és veritat, eh? Hi ha gent que se troba malament, tot el dia es queixen. Hi ha gent que es queixa, però bueno, jo sóc dels partidaris que hi hauria d'haver més temps de flors, és a dir, amb en Jordi Grau és una conversa que hem tingut diverses vegades, amb l'Oriol no havíem coincidit a la tertúlia, però que Girona a temps de flors és un gran exemple, tenim unes fires que també ens caben en una tardor,
i ens faria falta un esdeveniment important per Nadal, no vol dir Nadal, vol dir en l'entorn del Nadal, i a l'estiu, que és una cosa que costa, però que cada vegada tenim més turistes a Girona. Llavors potser no cal que duri una setmana, potser n'ha de durar tres o quatre de dies, però sí que seria important a nivell d'Ajuntament, a nivell d'àrea de promoció o el que sigui, trobar idees...
que puguin tenir una captació de gent important. Jo penso, per exemple, Vic té uns dies que són a l'entorn del 6, 7, 8 de desembre que té a veure amb una fira artesana que fan i un Vic medieval i tal, i escolta, no sé què, llavors Girona hauria de trobar idees per poder replicar aquest model de temps de flors. El primer any potser no tindràs tanta gent, però si consolides les coses i hi ha treball i hi ha esforç, per què no?
i al final són models que amb el temps vas veient que tenen èxit a la ciutat, tenen èxit de la manera que es consoliden, i bueno, animaria des d'aquí a trobar idees. Però perdona, eh?
no oblidem que tenim també sí que és veritat per Nadal jo també crec que faltaria alguna cosa però per Nadal faltaria alguna cosa un festival sí que és veritat però no oblidem que tenim un fòrum gastronòmic
de fa molts anys, molt consolidat, i tenim una Ciòter al setembre. No sé què és la Ciòter. La Ciòter és el festival més gran de bicicletes del món. Ah, sí, sí, és veritat. Per tant, o sigui, això aporta moltíssima gent també. Són uns caps de setmana. No és molt llarg, però és un cap de setmana. Un cap de setmana que, si no, només el març, el del fòrum, a vegades varia febrer-mars, i l'altre, la Ciòter, és el setembre.
Clar, potser faltaria una mica més. Potser sí, però tampoc hem de tensionar molt. Hem de trobar l'equilibri entre el que es necessita a nivell d'aportació de visitants amb el que també vol la ciutadania. Perquè, al fi i al cap, jo crec que qui ha de disfrutar més aquests esdeveniments és la pròpia gent de Girona. I que, si disfruta la gent de Girona, i si agrada això a la gent de Girona, segur que ens vindran de fora. Seguríssim, perquè els mateixos propis de la ciutat de Girona
som els que promocionem, perquè amb el bocurella això corre i sí que és, no és d'avui per demà, però sí que és veritat que cada vegada fem menys promoció entre cometes o fem menys promoció entre cometes de campanyes publicitàries a la ciutat perquè ja pel sol fet de tenir aquests esdeveniments ja arriben els visitants i els turistes.
Jo ficaria 10 food trucks a la llera de l'Unyà i a la de Besa i t'asseguro que tens tema, vamos, tens festa per estona en una ciutat universitària. Però bueno, crec que necessitaríem diverses hores més de ràdio. Això es va fer, per exemple, amb les trenes?
Al Festival Estrenes va fer tot allò de la Festa Major de les Estrenes, de la Plaça Catalunya, etcètera, etcètera. Al final també es va deixar de fer després per... S'ha de trobar l'equilibri, s'ha de trobar l'equilibri. Però tu a l'estiu allò de 8 a 12 fiques allà foodtracks, 4 tocant música i tot, i en riu-t'en de París.
Des de les carpes, no hi ha a l'estiu a Girona un espai per sortir. Hi ha hagut un intent aquí en els jardins de la Francesa, que jo hi he anat un parell de vegades... Em va agradar molt. Em va agradar molt. Em va agradar molt a la fresca, la música a la fresca.
Ah, sí, sí. Hi havia el tempo, que aquest any has deixat de fer. El tempo, el tempo. A mi, la veritat, hi vaig anar un parell o tres de vegades, em va agradar molt, vaig trobar fresc, original, i la veritat hi havia èxit. Molt a gust, estaves molt a gust, era escoltar música a la fresca.
Això demostra que tindrien èxit quasi segur. Sí, és que ens agrada poder anar als llocs, però que no vinguin a casa teva a fer-ho. És a dir, tu vius en un barri,
i per no dir el meu però vius en un barri que és el barri de l'Eixample i volen fer un festival als jardins de casernes per exemple home, tots encantats d'anar al festival de música de casernes però els propis bislos no ho volen
O sigui, tu aniràs en el lloc, t'ho passaràs molt i molt bé, però que no et vinguin a fer-ho a casa teva. Han de cotar les hores. Però esclar, hi ha d'haver-hi aquest equilibri i també és veritat que s'ha de repartir en tota la ciutat. S'ha de repartir una mica a la Devesa, s'ha de repartir una mica a Barribell, s'ha de repartir una mica a Caserna, s'ha de repartir una mica a l'Eixample i s'ha de repartir una mica a les Pedreres. Això totalment. O a Sant Narcís.
vull dir, això s'ha de partir i la pròpia ciutat això n'ha de ser conscient perquè si volem una ciutat viva i que no ens quedem enclotats i tristos això s'ha de fer a mi em toquen les festes universitàries del dijous a la nit
jo ja tinc la meva quota jo tinc la meva també i quan baixen Montilivi avall que passen pel costat de la finestra d'on dormo pago la quota de Ciutadana Solidària clar que sí i què hi farem? jo crec que sí que hem de tenir una mica tots de paciència de ser una mica més tolerants
Igual que el Girona, que qualsevol dia li diré al Darfí que els veïns que no podem entrar ni sortir de casa cada setmana que hi ha partit, home, doncs que un dia ens convidi al camp no estaria malament, eh? Està bé. No, però sí que són coses al final que sí que es van tractant a nivell de ciutat de com fer-ho, perquè ara ho dèiem, el tempo s'ha deixat de fer, però ara que ve el bon temps, a l'estiu, si vol sortir per Girona... Havien tingut èxit també, molt bé. Va ser una època molt bona, va ser una època molt maca, la Devesa està infrautilitzada, està...
Aquí tenim un punt negre que no sé qui l'ha de desencallar i les ribes del riu, de veritat. En base a totes les ciutats europees i les ribes dels rius estan utilitzades. Dius, no, en tenim quatre i no em fan servir cap. Et vindrà l'haca, no? Sí, clar, l'haca et vindrà i et dirà que es pot ploure en cinc minuts i ofegar-nos tots. Però t'ofeguem-nos feliços.
que ens agafi contents que toca la música molt titànic tu toquem fins a l'última cançó les rives dels rius ara et treus un tema és un d'aquells temes històrics de ciutat jo hi passejo molt aprofito tinc un gos i baixo molt a la riva del riu que és preciosa
Fas un llar cap a quart i surts al carrilet i la gent no ho coneix i m'emporto molta gent de Girona a passejar per allà i és molt... Jo en el meu cas vaig allò del Pont Major cap a Salazar per entendre'ns i també ha quedat molt maco tot allò i... Preciós, preciós, preciós, sí. Al costat de Sant Pons també, tota aquella part...
No hi ha passat encara per allà. Allò és preciós, allò que a algú se li ocorreixi, això sabeu qui ho farà? Els de fora. Agafaran una manta i un cistell, l'estimaran allà, s'hi posaran a fer un pícnic i veuràs que en quatre dies allò serà...
S'hi posarà de moda. És així, perquè és un entorn magnífic. A Girona, per caminades, per això tenim els que tenim aquí, amb les bicicletes, perquè és que en un minut, aquí davant ben bé del camp del Girona, hi ha un bosc terapèutic que està marcat per la gent que té malalties i dius, aviam, és que tardes un minut i fas un circuit reparador i sembla que estiguis qui sap què.
El tens a dins, a Girona. Vas a la Devesa, fas un circuit per la Devesa i ja totes les cabòries tornes nou, no? Però Déu-n'hi-do també... Sant Daniel, tot arreu, tot arreu. Però Déu-n'hi-do també la gent, si tu puges un dia a Sant Miquel, Déu-n'hi-do la gent que hi ha. Sí, sí, sí. Si te'n vas a les hordes de Santa Eugènia que passarà un diumenge... És que tenim molta sort. Tenim molta sort. Tenim molta sort, a Girona.
vull dir que també són llocs que al final la gent podia anar recobrant, podia arran de la pandèmia no sé si ha sigut, va ser un clic, o també la moda fer esport ara, diguéssim, que també tothom intenta trobar maneres d'anar amb bici, de córrer Aquest carrilet que us dic des de la Guàrdia Civil fins a quart bueno, és que a vegades no hi queps, perquè entre els de la bicicleta, gent passejant amb mainada, és molt agradable, a més tens a dos nivells, tens pel riu o tens per dalt, i és preciós que fas una passejada i tornes a casa que sembla és un altre Sí, sí
Això, el turista pregunta per això? No. Bueno, l'esportista, per exemple, aquest carril que diu ella... Està molt marcat. Jo vaig més a córrer que a bicicleta i el feia molt corregents. Passa que a vegades et trobaves gossos una mica perillosos i ja el vaig deixar de fer, perquè hi ha gent que no té problema, no? Veu algun que ve corregents, l'agafa, però hi ha gent que a vegades no l'agafa i el gos depèn de qui en protegeix, no? I estàs allà que, bueno... I per evitar ja aquests conflictes, doncs passes pel de dalt. Mhm.
Però, ostres, són zones que a vegades la persona que és esportista busca, no?, Wikiloc, no sé què, i busca alternatives. I, bueno, són... Jo el que sí que he trobat que, d'un temps cap aquí, hi ha molt d'ús de la muralla de Girona. Ah, sí?,
Oh, m'encanta. Jo és un lloc que moltes vegades per anar a Sant Miquel sortia per la muralla, per Correguents, ja puges per la muralla i a la pujada, com que vas aviat al matí, no et trobava gent. Però si ho fas de tornada, cap més cap al migdia, molts estudiants que surten de les Àguiles, en lloc de baixar, molts baixen per la muralla. Em va sorprendre, eh? La muralla és un lloc que jo hi porto sempre la gent que visita Girona i queden...
Cansats. Bé, jo quan has dit que comences a córrer amb la muralla dic, Renoi, jo quan l'he feta caminant, quan acabo, quan arribo a la catedral ja bufo. Així que si la fas corrent ja em trec el barret només de començar. Quasi que quan has dit de tornar, dic, bueno, de tornar té més sentit. Jo encara m'hi atreviria. Però sí, sí, només arriben a Girona, els fumo aquell escalinat amunt...
Ja queden estorats, però realment és una mirada de Girona, dels teulats, del Pirineu, com enganxis un dia clar, és preciós. La catedral vista per una altra perspectiva. Sí, des d'un altre angle, és un gran experiment de Girona. I el que us convido a visitar, que l'obren dos o tres cops l'any, t'ho deus saber, és el refugi antiaeri.
Ara per temps de flor, si no m'equivoco, ja han posat un muntatge. Ara aquests dies... Doncs és curiós i sobretot a l'ameinada que siguin conscients que a Girona hi ha això i de què respon, que ens oblidem de la història, no? A què respon? Però són d'aquests llocs que, clar, tu si ets un turista habitual no visites, però el circuit de la muralla és...
Preciós. De fet, Temps de Flor sempre ha servit per això, també, perquè fem el xafarder amb llocs que normalment, taptis privats, jo ahir a la tarda vaig anar allà a Pedret, a la plaça Sant Pere, que hi ha a Díaz Tarragó, que hi ha ràdios antigues, i és curiós, hi ha moltes ràdios antigues, han fet un muntatge amb ràdios antigues i flors. Ah, aquella casa és espectacular, allà només hi pots entrar...
i vist de fora no ho diries com el carrer Ciutadans que jo ara vinc de la delegació de cultura i és un palau que és que de fora no ho diries i fa uns anys una casa veïna obria portes casa particular i no sabem el que tenim no sabem el que tenim de joies d'aquestes que tu passes pel carrer i de cares en fora molt gironí, molt discret però de cares en dintre són autèntiques joies de patrimoni conservades que és una sort que s'hagin conservat també al llarg dels anys
Sí, sí. Tu deies, Oriol, si els turistes van per fer els recorreguts dels diferents vices. Jo crec que no. Jo crec que la majoria, la majoria dels turistes el que fan és venen a la ciutat i volen veure com anem nosaltres també fora, al barri vell, i per tant costa molt, tot i que també es promocionen els barris o es promocionen
el turisme esportiu, costa molt que vagin a fer aquestes lutes. O venen expressament els que venen amb bici a fer les lutes amb bici, o costa molt que la gent vagi a visitar, per exemple, les hortes de Santa Eugènia.
Tot i que també tenim un projecte, i s'està fent un projecte, que és un next de promoció del turisme a Santa Eugènia i a les Hortes, costa que la gent vagi cap allà. Els de Girona no, però la gent que ens visita costa. Voldria canviar de tema, aprofitar per canviar de tema, perquè falten 10 minuts, un dels temes també de la setmana ha sigut el tema del pacte per la llengua.
Llavors, vull aprofitar, ahir vam tenir en Lluís Llach, si us poseu els cascos un moment, i així sentireu. Vam tenir aquí en Lluís Llach, que venia a parlar del seu llibre, però vam acabar parlant també del tema del Pacte Nacional per la Llengua, i va fer unes declaracions que déu-n'hi-do. Escoltem el resum. Diu que perquè no una llengua per visca necessita un estat propi,
o propici. Imaginar que el PSOE, imaginar que l'Illa, amb tota la demostració que ens ha fet d'espanyolisme contundent i agressiu, és capaç de ser un estat propici, és espantós. Jo compadeixo els companys independentistes que ho han signat, perquè ja s'ho faran.
que aviat de tema radicalment anem a parlar de la llengua perquè és també un dels temes de la setmana i és un dels temes també que ocupa ara mateix marca l'actualitat a Girona evidentment aquí que estem prou bé coincidim a Girona que estem prou bé amb el tema del català com a altres llocs i ahir el president de l'ANC en aquest cas doncs deia això no sé si el debat el seguiu molt o no però vosaltres detecteu realment que la llengua està en perill
Creieu que el català està en un mal moment o creieu que això... Jo aquí n'he parlat diverses vegades i no tinc prou coneixement de causa exactament del tema polític i no m'hi posaré, però sí que puc evidenciar el que he vist jo cada dia anant a treballar a Barcelona i és que a Girona encara tenim una salut de la llengua que no existeix a Barcelona.
I a Barcelona es té una percepció i una concepció diferent del tractament de la llengua que podem tenir en una ciutat de Girona. Això us ho dic jo perquè jo treballo i encara tinc la sort que treballo on treballo i amb el nom que tinc evidentment em desenvolupo sempre en català. Però sí que el que són els serveis, el que són les atencions, el que és el carrer, el català, soc de les poques persones que sempre surt en català.
I soc una defensora fèrrima i la pobra gent que dina, sopa i conviu amb mi saben que els demano sempre que no canviem d'idioma quan la persona que tenim al davant que l'ajudem a entendre'l i que si realment té un problema perquè acaba d'arribar fa dos dies, evidentment que li parlis en un altre idioma.
Jo no tinc problema, parlo diversos idiomes i he tingut la sort que he viscut a països que parlen diferents idiomes, del català i del castellà. Però he estat jo, la persona que l'arriba en aquell territori, m'he interessat i m'he educat en aquella llengua, perquè entenc que soc jo que he de fer l'esforç. Llavors entenc que la gent que ve aquí, doncs, han de fer una mínima integració
I que si parlem català, doncs mostrar interès en català. Jo m'he arribat a trobar en un bar a Barcelona que demanar una aigua i un te em diuen no te entiendo. Però bueno, m'encanta. Dic, doncs mira, ara t'ensenyaré dues paraules en català. Aigua vol dir agua. I te vol dir te. Vale? Doncs això és el que t'he demanat. Una aigua i un te, per favor, sisplau.
Si tots fessin una mica de tasca, també, per altra banda, us he de dir que per la meva feina sovint he d'agafar taxis i em gravo el nom dels taxistes que em parlen en català, que són d'altres països, perquè els fa il·lusió trobar una usuària que els parla en català. Diu, és que si ningú em parla en català no tinc ocasió de practicar-lo ni d'aprendre'l. I dic, doncs mira, aquí tens el meu telèfon i sempre que vulguis practicar, aquí tens una persona. Així que no ho hem de...
crec jo, polititzar tant. Al final hem de fer una tasca entre tots, entre tothom, que la gent que ve de fora necessita aprendre'l i els hem de convèncer i els hem d'ajudar i ja està. I els que som catalans, continuar amb el nostre català i si tu vas a sopar en un lloc, doncs que puguis demanar el que vols menjar per sopar en català.
sí, sí, és així 100% jo estic d'acord amb el que diu perquè és que a Girona perquè sí que és veritat vivim al carrer i vivim com això amb un núvol, no sé, amb una bombolla amb el tema català
però surts a fora del carrer i sents parlar català. Cuidado que el jovent, a base de xarxes socials, ja es relaciona molt més en castellà que no tant en català. La generació que vam néixer als 70s, 60s, 70s, vam viure tota aquella immersió lingüística, la llengüeta, totes aquelles polítiques lingüístiques catalanes...
vam sortir amb el nivell seu de català, crec que vam viure una època molt gloriosa, de molt d'incentiu del català, potser ens hem relaxat una mica i les xarxes socials ens han anat a la contra. I és veritat que m'ho diuen famílies molt catalanoparlants de Barcelona que els seus adolescents, malgrat a casa només es parla català, els adolescents a l'escola, al pati, la manera de relacionar-se és en castellà i els sorprèn molt, però és així, es relacionen en castellà.
Sí, sí, llavors el que volia dir era, doncs això, no?, doncs que estem com en una bombolla, però te'n vas a Barcelona i mira, jo vaig estar aquí la setmana passada, el dijous, per feina teva vaig venir a Barcelona, i surto de l'AVE i, ai, mira...
parlen en català. O sigui, a mi mateixa em va sorprendre sentir parlar en català a fora l'estació de Sants, no? I dius, això t'ha de sorprendre? O bé, l'altre dia també amb una colla d'amigues, ostres, sí, perquè vaig una persona l'altre dia, tu, que curiós, vaig sentir a una parella parlant en català.
Això no ens harà sorprendre, perquè, a veure, el català és la llengua d'aquest país, i aquí hem de parlar, o sigui, el català... Quan jo m'hi barallo a Barcelona, o quan ho exposo, Glòria, m'hi diuen, no, perdona, aquí la llengua és el català i el castellà.
Aquesta consciència que es té més a Barcelona és el català i el castellà, per tant, estic parlant les dues llengües. Clar, nosaltres aquí ho veiem més com que la nostra llengua és el català. Allà, per volum, per més barreja, per més gent de fora, veuen...
veuen a mateix nivell les dues llengües però el que està clar és que la gent de fora sap que aprenent el castellà que és molt més fàcil o li és molt més propici o perquè ja el parlen per d'on venen doncs ja en tenen prou i el que hem d'aconseguir
és que aquests ja en tenen prou, i que hi ha molta gent que l'estudia, no ens equivoquem, hi ha molta gent, però que aquests ja en tenen prou no es quedin aquí, sinó que s'enriqueixin amb la voluntat expressa de també voler-se dirigir a la gent d'aquí amb la llengua d'aquí també, que és el català. I llavors, hi ha només una cosa, Oriol, només una cosa, ja li dic, pel tema del pacte,
nacional pel català. Jo considero que sí, no me'l conec bé el que diu, però allà on hi ha una mínima petita escletxa que el català pugui suposar una assimilació amb el castellà, aquí no s'hi ha de jugar. No s'ha de jugar. S'ha de ser contundent amb la promoció i la defensa total del català.
Sí, s'ha de defensar el català. És una llengua que, si no, estem en vies d'extinció i hem de fer, mentre hi hagi possibilitats, de poder-la mantenir. A Girona, província, ho tenim clar, ens agrada el català, parlem en català, vas als establiments que tenen en català, no hi ha problema.
Però, recuperant una mica l'inici d'aquesta tertulia, s'ha de fer pedagogia del català des de les institucions, des de publicitat. Jo recordo petit, any 70, com deieu abans, a la tele va néixer TV3, però hi havia, des de la Generalitat es feia... La norma.
Es feia la norma, es feia molt d'ús del català. Penso que s'ha de recuperar una mica, invertir, perquè al final és futur, i invertir en aquest tema. Al final penso que estem contents de ser catalans. Són pràctics, molta gent acaba utilitzant el castellà per un tema de comoditat o de...
també aquest tema de xarxes que jo crec que ens està fent mal però pensa que el jovent ja no mira la tele ja no mira la tele nosaltres vam ser molt usuaris de la tele en aquell moment que TV3 va apostar tan fort i que era la nostra us en recordeu? però clar, ara ells no miren la tele el jovent es cull el que mira i el que mira molt de contingut és en castellà qui està el problema
Falta segurament també que des d'aquí, com dèieu, hi hagi la consciència també d'adreçar-te sempre en català, o sigui, tots els casos de gent, ho conec gent, que ve de fora i que només parla el català, no el castellà, i quan van a establiments, quan van a bars, se li adrecen en castellà, perquè aquests de fora els respon en català i els continua adreçant-se en castellà, dius, aviam, vas
Jo, les meves companyes, quan anem a Barcelona, sobretot amb tema de serveis, diuen, ai, és que em surt canviar de llengua. Està molt bé i és molt correcte si la persona acaba d'arribar. Jo l'altre dia tenia una altra directiva d'una empresa de retail brutal que em va tocar en un sopar al costat i em diu, hablame en castellano que no te entiendo. Dic, ostres, que acabes d'arribar. Diu, bueno, llevo nueve años.
Dic, caram, diguem nou anys, no has après el català? Diu, no he tenido ocasión. Doncs tu, que sí que la tinguin l'ocasió d'aprener-la. Aquell dia podia ser un bon dia. Jo li vaig dir, caram, jo en un any vaig aprenent anglès als Estats Units, però potser el català diste més del castellà que l'anglès.
Nosaltres ho hem de deixar aquí. Acabem aquí la tertúlia, que hem tocat molts temes, acabem parlant el català, aquí la tertúlia sempre la fem en català, evidentment, perquè és una també de les missions de la Ràdio Municipal de Gironès, la defensa i la promoció del català també als mitjans de comunicació locals. Quix Junca, Maite Esteve, Glòria Plana, moltes gràcies per avui aquesta tertúlia i a tots vosaltres us esperem altra vegada dilluns i amb en Jordi Grau. Moltes gràcies. Bon dia. Gràcies. Bon cap de setmana. Adéu.
Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És divendres 16 de maig i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanya.
El primer trimestre de 2025 registra més del doble de violacions a les comarques de Girona que al mateix període de 2024. Les agressions sexuals en penetració és el delicte que més va créixer amb un augment del 140%. Si entre el gener i el març del 2024 se'n van registrar 20, en guany han augmentat fins a 48. A més, també s'han incrementat la resta de delictes contra la llibertat sexual. En concret, s'ha passat de 65 a 79, segons el balanç de criminalitat del primer trimestre del 2025 que ha publicat el Ministeri de l'Interior.
Lluís Deac, president de l'ANC, considera ridícul el pacte per la llengua i es compadeix dels independentistes que l'han signat. Això ho va explicar Girona FM, on també va dir que el pacte fa un bon diagnòstic de la situació, però que després no contempla solucions i és de mínims. Lluís Deac va explicar que es necessita d'un estat propici per mantenir la llengua pròpia i que això amb el PSOE no és possible.
L'increment significatiu del volum de residus a Girona impedeix completar la recollida. L'empresa que s'encarrega de la neteja i recollida, Girona Més Neta, no va tornar a completar tota la recollida de brossa durant el torn de la nit d'ahir. Segons va explicar l'Ajuntament en una publicació a la pàgina web, no es va poder completar dins l'horari previst a causa de l'elevada càrrega de treball, incidències tècniques i un increment significatiu del volum de residus en alguns punts de recollida.
El sindicat d'habitatge critica que l'Ajuntament de Salt vol desnonar una família que ocupa un pis públic d'estudiants. En un comunicat, el sindicat explica que a l'habitatge hi viuen quatre menors d'edat i assegura que el jutjat ha ordenat el llançament amb data oberta. També diu que el consistori, a través de la gestora Nou Salt, ha alegat que arran de l'ocupació no han pogut llogar el pis a Erasmus. Per la seva banda, l'Ajuntament afirma que treballa per buscar alternativa habitacional a la família sempre i quan compleixin els requisits.
L'aeroport de Girona Costa Brava supera els 205.000 passatgers al mes d'abril, una xifra que suposa un increment del 20,3% respecte al mateix mes del 2024. En el que portem d'any, l'aeroport ha registrat a 340.310 passatgers, un 22,3% superior al del mateix període de l'any passat.
L'Ajuntament de Girona celebrarà dilluns la Diada de la Gent Gran. Més enllà de la benvinguda i els parlaments, la jornada estarà amenitzada amb les actuacions del grup de gags i risoteràpia i del grup de valls de Savillanes de Santa Eugènia i també un concert del Cor Mercadal.
I en esports, el bàsquet Girona prepara la primera dels tres finals que li queden a l'equip de Moncho Fernández per aconseguir la permanència matemàtica. Martínez Gueven i Sucinska es van parlar abans del partit d'aquest dissabte contra el València-Bàsquet a Fontejau a partir de tres quarts de nou del vespre i esperen que l'ambient a Fontejau marqui la diferència.
I pel que fa el temps, dia avui que es preveu assolellat i amb temperatures altes i els núvols que poden aparèixer de cares a la tarda sense gaire importància. Es preveuen 25 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis.
Deputació de Girona
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat, la web on trobaràs tots els continguts propis que fem.