Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 10 per la Maria Laram. L'atur repunta lleugerament per tercer mes consecutiu a Catalunya amb un augment de 2.039 ocupats més que el mes de gener, fins als 327.253 desocupats, el total més baix des del febrer del 2008. Es tracta del primer mes de febrer en 4 anys amb un lleuger increment mensual de les dades d'atur.
I en plana internacional, la guerra al Pròxim Orient s'escampa i ja s'estès per tota la regió. Els Estats Units i Israel continuen atacant l'Iran i Donald Trump assegura que el conflicte pot durar fins a cinc setmanes. Mentrestant, Espanya rebutja frontalment els atacs sobre l'Iran i ha prohibit als Estats Units que utilitzi amb aquesta finalitat les bases militars de Rota i Morón. Alhora, el govern espanyol treballa per coordinar el possible retorn dels 13.000 espanyols que viuen als Emirats.
I la consellera de Territori, Sílvia Panec, ha defensat al Parlament un pressupost de 3.453 milions amb 1.900 milions per habitatge, incluent-hi 374 per ampliar el parc protegit i també 100 milions més en ajuts al lloguer per arribar a un total de 59.500 llars. Ha expressat que són els pressupostos més ambiciosos de tota la història.
El pressupost més ambiciós de la història del nostre país. Per tant, en aquest moment, els que estem aquí tenim la capacitat de decidir si els volem utilitzar per encapçalar el creixement i progrés respecte al nostre entorn europeu o bé si es vol bloquejar, frenar, restar...
el que pot significar, com dic, una capacitat econòmica important pel progrés de Catalunya. Tot plegat quan govern i Esquerra Republicana mantenen el pols per a la negociació d'aquests pressupostos si s'acusen mútuament de bloquejar el país.
I els Mossos d'Esquadra han desplegat un dispositiu de la Divisió d'Investigació Criminal contra el Tràfic Internacional de Cocaïna i Aixís. L'operatiu se centra en una organització criminal que operava entre Barcelona i Itàlia. Es preveuen nous registres entre Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat i la detenció dels principals líders de la trama. Hi treballen un total de 150 agents dels Mossos i el cas està sota secret d'actuacions.
I amb mobilitat reoberta la C-28 després d'haver estat tancada des del dimecres a la nit de la setmana passada per unes i avisada entre Baqueira i el cap del port de la Bona Aigua. A banda també reobre't la P-7 a l'altura de la metlla de Marens-en-Sentit Sud, que ha estat afectada per l'accident d'un camió, tot i que encara es talla un carril en aquest punt. A banda, la P-20, un altre accident, talla un carril i provoca més retencions del que és habitual en aquest punt. A banda, retencions a la C-58 entre Moncada i Barcelona i també a la C-33.
Notícies en xarxa Notícies en xarxa Notícies en xarxa Notícies en xarxa
Vols descobrir les noves veus de la lírica catalana? Vine a la quarta edició del concurs de Joves Cantants, l'espai en què el talent emergent de l'òpera pren el protagonisme. Vine el dissabte 7 de març a l'Auditori Via D de la Casa de Cultura de Girona, amb entrada gratuïta.
I aquest any, amb una novetat, el Premi del Públic. Vine, escolta, emocionat i vota la teva actuació preferida. L'endemà, el diumenge 8 de març, al Centre Cultural La Mercè, lliurement de premis i recital amb els guanyadors i guanyadores. No t'ho perdis!
Viu la música, viu el talent, viu el concurs de joves cantants de Girona. I recorda, aquest any podràs votar i convertir-te en jurat en el Premi del Públic. Organitzen els Amics de l'Òpera de Girona i l'Associació Catalana de Professors de Cant.
Recupera tota la programació a GironaFM.cat, tots els nostres continguts de Kilòmetre Zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a GironaFM.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
92.7 FM, la ràdio de Girona.
Girona, EFAEMA.
Molt bon dia, entrem en temps de Tertúlia Girona FM com passen 5 minuts a les 10 del matí d'aquest 3 de març. 3 de març fa uns quants anys, 43 anys concretament, que tal dia com avui es va signar el decret d'independència de Salt i Salvià de Ter. Posteriorment va venir Sant Julià de Ramis i per tant a Salt avui celebren, diguem-ne, el seu dia de la independència amb l'entrega
dels Premis 3 de març, que aquest any aniran, diguem-ne, pel mossèn del poble per Fèlix Mossoll, que va ser escollit per la comissió. Cada any donen, un any donen una entitat, l'altre any a una persona. I aquest any, doncs, aquest serà qui rebarà aquesta distinció, la més alta que atorga l'Ajuntament de Salt. Estem aquí per parlar de Girona, del país, del que ells vulguin, amb les tres persones que m'acompanyen,
Avui totes tres vinculades als moviments associatius de casa nostra. Seol Ruiz, molt bon dia. Què tal? Hola, molt bon dia. A veure si ho diré bé. Vostè és la presidenta de l'associació Domeny, Pla de Domeny, Teialà. I Teialà, correcte. I Teialà. Moltes gràcies per ser aquí perquè ens coneixíem, ho hem dit abans, però com a tertuliana és la primera vegada que ens acompany.
Correcte, és la primera vegada. Bons, moltíssimes gràcies. Moltes gràcies. No és la primera vegada, ni espero que sigui l'última, que en Reina Roca, ara vicepresident de l'Associació de Veïns de Sant Eugeni de Ter, ens acompanyi a dir que ara, perquè fins fa no relativament poc era el president, vull dir, d'una manera o altra, en Reina el sempre hi és, eh? Sí, podeu comptar-hi. Moltíssimes gràcies. I la tercera pota d'aquesta tertulia, i no per això la menys important...
És l'Amèlie Barbero que sí que ens ha acompanyat molt com a tardoliana i com a representant de l'Associació de Veïns de l'Eixample. Presidenta. En funcions. En funcions. Això ho va repetint sempre en funcions. Per què no va votar ningú?
però... Va ser un accident. Però aquí estan, sí, en aquest cas, diguem-ne, va ser un fet biològic, si no va xerrat, diguem-ne. Escolteu, hem començat, diguem-ne, jo he començat parlant de sal, perquè fa 43 anys, també, com que a vegades la memòria és necessària, també tal dia com avui, de ja fa molts anys, hi va haver-hi els fets de Vitoria, que van ser luctuosos, quan en aquell moment la policia espanyola encara...
Encara a la dictadura va disparar contra les persones que es manifestaven a Vitoria i va haver-hi uns quants morts i va donar lloc i ens ho recorda un disc emblemàtic de Lluís Llac que era Campanades a mort.
El que passa és que avui, tot i que parlem de Girona, hem començat allò com ens hem trobat aquí, hem començat parlant de la guerra, l'atac dels Estats Units i d'Israel contra Iran, que ha provocat la reacció d'Iran, que està atacant, diguem-ne, bases americanes i també, diguem-ne, Israel i els països, els Emirats i tot això. I dèiem...
Estem a les portes, bueno, estem a les portes, no, estem en una guerra declarada sense el permís del Congrés dels Estats Units i que ens agafa lluny, però esclar, ens afecta, no? I dèiem, pujarà, o ja ha pujat la gasolina, pujarà el gas, pujarà l'electricitat...
Les borses estan baixant, que sembla que no, però sempre ens acaba afectant. Els experts ens diuen que com va passar amb la guerra d'Ucraïna, que ara ja fa 4 anys, pujarà la inflació d'una manera desmesurada. Per tant, afecta la gent. I si afecta la gent, afecta els veïns. I si afecta els veïns, ens afecta a tots, no? Correcte. Com ho veieu?
Home, fatal, molt malament. Hi ha més dels dos desastres i els maldecaps i els problemes que tindrem de la vida quotidiana, hi ha el fet polític, no? Perquè quan va venir la guerra d'Iraq, vam ser milions de persones que vam sortir al carrer diguent que no volem la guerra, no? I tot i que milions de persones...
Deien que no a la guerra. I se van inventar la mentida de les armes de reducció massiva per anar a la guerra. I aquí ja res de res. Han anat a la guerra sense més ni més. I tampoc és veritat que hi ha la gent no ha sortit al carrer. Perquè, en certa manera, el que va passar a l'Iraq és que tot i un millor de persones ha sortit al carrer, ningú ens va fer cas.
I això és el més greu, és que ja la ciutadania cada vegada té menys pes en la vida política i són com personatges tan surrealistes, per dir-ho bé, com el Trump i aquesta gent, que van a la guerra sense més ni més. I això és una situació que crec que crea angoixa a la ciutadania perquè no sabem quin futur tindrem. I jo crec que això és molt greu.
Sí, és que jo penso que en general ens sentim manipulats, no? O sigui, vull dir que ja pots lluitar contra la guerra, sortir, cridar, manifestar-te, opinar, però a l'hora de la veritat, en realitat, hi ha uns poders fàctics internacionals que són els que maneguen tot i en aquest moment...
és molt greu perquè Europa també està desapareguda però tampoc és que té força i a més a més tampoc confio massa en quina hagués estat també la posició d'Europa si hagués tingut capacitat bèl·lica diguéssim com a Europa a nivell de passos individuals o sigui que la veritat és que és bastant trist
i si penses en com deixar amb el món vull dir que no és per estar contents perquè la cosa en comptes d'anar a millor doncs tot això empobreix o sigui que ara hi ha més patiment més morts més misèria Són situacions que
que ens en venen sobrevingudes perquè no es pot decidir directament res, però sí que rebem les conseqüències. I les conseqüències seran un increment, com tu has comentat, tot de breus. Si puja la vagina i el gasoll pujarà...
tota la resta dels productes, per tant el ciutadà, els gironins i els espanyols i la resta d'humanitat, vull dir, trobarem un patiment, a part del patiment de veure aquestes injustícies que estan passant, doncs més a més directament a la butxaca ens ho trobarem tots.
Ens pujaran els preus i després ja no baixaran, que és el que ha passat sempre i està passant. De la inflació ens diuen que és una, però a l'hora de la veritat la butxaca tots comprovem que n'és una altra i anar-ho entomant de la millor amb la filosofia i la millor manera possible.
Sí, perquè dóna la sensació que no s'hi pot fer gaire res ni tan sols els governs, en aquest cas el govern espanyol. La meva idea és que ha mantingut una volguda neutralitat, ha dit que no permetrà que les bases s'utilitzin per la guerra, el president Pedro Sánchez, però en tot cas la sensació és de dir que Espanya pinta tan poc com Europa que no pinta res.
Està claríssim que la veu quedarà ofegada ràpidament el que passa que dins de tot jo no soc senxista ja ho he dit abans però en aquesta ocasió doncs mira m'ha agradat que com a mínim una veu d'un govern li dic que no està d'acord com a mínim d'entrada
que les bases que hi ha americanes a Espanya oficialment no es puguin utilitzar, és una mica un escut que d'entrada tenim per possibles represàlies d'aquesta gent. Però bé, ja veurem com puc dir a tot això, perquè amb aquesta globalització, amb tota aquesta història que hi ha,
actualment és una mica delicat el tema. Sí, encara que quedi malament recordant-ho, s'ha de recordar que sempre a vegades hi ha conseqüències. Quan amb la guerra d'Iraq hi va haver el suport total de José María Aznar a l'atac que hi va haver i aquella famosa foto...
Dels quatre, vull dir, Tony Blair, Bush i el president portuguès, el que va passar després, desgraciadament, va ser els atemptats del 2004, per exemple. Vull dir, tot està relacionat, en el fons.
Sí, sí, la guerra han après d'incrementar-se, i és això aquest canvi substancial, recordava que hi va haver un general taiwanès, que per exemple és un dels nuclis calents de que pot ser una propera guerra, i aquest general taiwanès deia, l'arma més eficaç i la més barata és el diàleg.
I crec que és això. És a dir, no es vol dialogar per imposar, perquè sí que tots els problemes tenen solució dialogant, però és evident que si dialogues has de buscar consensos i arribar a acords.
evidentment hi ha qui no vol que hi hagi cor sinó que vol imposar la seva voluntat perquè creu que ell, però la raó que sigui fins i tot a vegades dient que són les paraules de Déu volen imposar la seva voluntat i això és terrible vols dir que el diàleg no dona comissions exacte, no dona negoci no és un negoci no
i el tema de l'energia nuclear que fa uns anys precisament s'estava amb la política de desmantellar les centrals nuclears pel perill una de les millors campanyes que recorden nuclears no gràcies i resulta que ara al revés l'altre dia el president francès bueno incrementarà perquè això la solució és que és una miqueta de locus clar
El que passa és que ara hi entraran i canviant una mica de tema, és a dir, l'energia nuclear, que tots hi vam estar a la contra per la perillositat que tenien, ara li han donat la volta des d'Europa, diguent, en el fons és la més verda que hi ha, que dius, què? Però és així, no? I la sensació és que... A veure, tots teníem la sensació que hi havia un pacte gran per anar-la desmantellant i per entrar en el que són les renovables, però és clar...
Llavors, per fer renovables també necessitarem llocs per posar-hi molins de vent i aquí començarà un altre renov, perquè renovables sí, però no al cantó de casa, no? Sempre els contenidors de l'escombra.
el poso, no, el poso més cap allà sí, sí, és una miqueta allò és a dir, que bé continuarem parlant de totes aquestes coses, escolteu, si voleu podem fer política geopolítica però no ens en sortiríem diguem-ne, fa l'efecte que no
No és el nostre tema. No és exactament el nostre tema, i el que volíem era parlar de la ciutat, i el Reinald venia i deia, temes n'hi ha, i jo deia, doncs traieu-vos, perquè si no, a vegades jo porto la conversa per un cantó i després no acabeu diguent allò, vull dir, fem-ho al revés, parlem primer, diguem-ne, de què us afecta a nivell del barri o de la ciutat, o com ho veieu. Home, sí, doncs.
A Santa Eugènia, precisament aquesta setmana, han tingut dos fets, setmana passada, dos fets que realment han trasbalsat i han impactat a la comunitat del barri. Un va ser l'agressió a una persona sense llar, un indigent, i aquest cap de setmana que hi ha hagut un accident amb patinet a l'avinguda de Santa Eugènia, a la carrera de Santa Eugènia,
a prop de caninetes a les 4 de la matinada amb un patinet que anaven dues persones i va ser atropellats la dona va tenir ferides greus i està hospitalitzada i el noi no tant tot això són coses dels fets quotidians i no està deslligat a el que dèiem abans aquest món ha crescut tant i les nostres societats han crescut tant que els problemes són nous
i les lleis que tenim i les normes que tenim són de quan érem 60.000 o 70.000 persones. Ara en som 110.000 a canviar la mobilitat, està canviant tot. 110.000 en el padró, algunes més. 110.000 empadronades, o sigui que som més. Oficialment.
Clar, la mobilitat és un problema, i nosaltres hem fet un comunicat amb els ciutadans en què diem, bueno, s'ha de millorar, s'ha de donar més espai, per exemple, a l'avinguda Santa Eugènia.
a pas a un carril específic per bicicletes i també per patins perquè no vagin per les voreres perquè hi hagi una normativa i també que la gent que va amb patinets i bicicletes siguin respectuosos amb les normatives que són les dues coses des de les institucions s'ha d'impulsar
s'ha d'impulsar més aquesta nova mobilitat, i més que ens interessa que hi hagi una mobilitat sostenible, amb patinet i bicicleta, més que els desplaçaments intern en cotxe. Però si hem de posar-hi més normatives, també, en què se respectin les normes, no? I algú que faci complir les normes. I sobretot que algú faci complir les normes, no?
Són dos temes molt diferents. Permeteu-me, anem parlant molt la setmana passada de tot el tema de la persona sense sostre que va ser agredida, que continua ingressada, hi va haver-hi l'atenció immediata d'una persona que ho va fer, hi va haver-hi una concentració important convocada per les associacions de veïns de Can Giberi de Sant Eugènia,
i la sensació és que... Bé, la sensació és de no entendre-ho, no? És a dir, el que ens està passant, i aquí també podríem entrar-hi perquè hi ha diferents visions, però n'hi ha una que és inqüestionable, és a dir, els fets són inacceptables, aquesta és la... Després hi ha l'altre tema, el sense sostre, que, bé, l'Amèlia ha estat molts anys a l'Ajuntament i ja sap el problema, s'ha multiplicat, hi ha molta més gent, aquest dia l'arcalde també ho deia, jo crec que...
que quan les coses són així jo crec que també s'ha de dir, és veritat, Girona és un pol d'atracció de totes les comarques gironines perquè només hi ha una institució com la Sopa que a més a més està col·lapsada i demana ajuda, la Diputació ajuda, la Generalitat ajuda, no tant com es voldria, però clar, és evident que falten centres d'aquest tipus i el que deia l'arcalde, segurament centres que no siguin a la ciutat de Girona
No per res, sinó per evitar una mica aquest efecte crida. Ara bé, Meli, seu, l'agressió és injustificable i la pregunta és què ens està passant. No és el primer cas a Barcelona i va haver-hi aquell cas, és a dir, és veritat que en algunes ocasions, i sembla que no era el cas, eh?,
que algunes persones sense sostre en determinats punts de la ciutat creen un tipus de problemes, més que de seguretat, de convivència, perquè hi ha gent que a vegades està en un lloc i fa les seves necessitats i els veïns també s'empipen, però què pot portar un noi de 26 anys a fer el que va fer, diguem-ne, per molt que jo em temo i ara ho deixo anar com a...
Com a punt d'especulació, si m'ho permeteu, que aquí en els dos casos hi havia problemes mentals, deixeu-m'ho dir així, per les dues parts hi veurem, de moment un està a l'hospital i l'altre està a la presó. Què ens passa, Meli, què ens passa?
no sé què ens passa jo crec que a la societat cada vegada ens tornem més individualistes més estem menys pel que passa al nostre entorn i no sé s'està deshumanitzant una miqueta tot plegat la persona que arriba en una situació crítica i està fora de casa seva i haver d'estar sense llar ha de ser terrible
I jo per part de la resta dels ciutadans i de la gent hi ha d'haver una mica d'empatia. Aquesta empatia a vegades és provocat pel que tu has comentat, perquè la manera d'actuar d'algunes d'aquestes persones, no totes, gràcies a Déu, pot ser una mica conflictiva també.
I llavors aquí la gent jo crec que avui en dia, en general, no parlo tu més del tema de la gent del sense llarisme, és a dir, la ciutadania en general està molt crispada. Nosaltres notem que la gent en general, per qualsevol coseta, ja no sobre el tema aquest de la gent sense llar, sinó una persona que està aparcant i veus que li donen un cop a un altre vehicle i li dius, escolta, m'has vist el que has fet? Normalment tothom té assegurança.
I li dius, escolta'm, deixa-li la nota, trobar-te el cotxe aixafat és... Bueno, et poden dir de tot menys guapo. Clar, una persona que va, com ha dit en Reinald, amb un patinet per la vorera. Si a algú se li acut dir-li alguna cosa, bueno... I en general hi ha una crispació...
que no sé si vosaltres també ho heu notat o vosaltres en les reunions que fem i quan es comenten temes d'aquests no coincideix en que hi ha una crispació llavors esclar, si ja ho portes en un tema una mica extrem i una mica crític com és aquest les derivades poden ser terribles com va ser en aquest cas jo comparteixo el que dius tu la gent ara
Acumula ràbia, com si diguéssim, per diferents motius, aquest cas és molt desgraciat perquè és una violència injustificada, però el que deia ella és veritat, estàs en un stop i tardes en arrencar el cotxe i et està empitant en una cosa que sembla que s'acabi el món, no?
I llavors és perquè vivim així tan tensionats, no?, a nivell informatiu, a nivell polític. O sigui, tot això la gent, en comptes d'assimilar-ho i, no sé, fer la digestió, no?, diguéssim, bueno, tot això que passa i tal, acumula aquesta ràbia que és veritat. O sigui, això es nota en tots els aspectes. I a vegades passen aquestes coses tan bèsties com la de... Jo, quan ho vaig veure, la veritat, vaig estar a la concentració i vaig trobar una cosa... Tenia pell de gallina, perquè pensava com una persona...
Pot atacar amb un altre que és indefens, o sigui, és una cosa que te sorprèn, però per desgràcia la SEO ho ha explicat molt bé, vull dir que el dia a dia veus aquesta ràbia com acumulada i això és greu.
I va haver-hi també un punt perquè la voluntat d'utilització per part d'algunes webs, alguns van arribar a dir que el noi ja era mort, també va haver-hi una... És a dir, webs que han estat atacant el sensellarisme sortien en defensa del sensellar bàsicament per la procedència de l'agressor, per dir-ho d'alguna manera, no? I això també comporta... Digues, digues... I el dia de la concentració...
Hi havia un element que a sobre afegia més inestabilitat, més ràbia, més odi a un fet tan loctuós com aquest. O sigui que allò ja va ser la gota, que dius estem aquí una sèrie de persones per denunciar aquesta situació, per donar suport a aquesta víctima i que te vingui un element d'aquests a distorsionar,
De fet, se'l va convidar a marxar, no? És molt bèstia, eh? Sí, sí. Però és curiós, aquesta gent, esclar que hi va haver aquest acte de violència, però en canvi, i és el que nosaltres vam intentar dir, hi va haver veïns, veïnes, que espontàniament van sortir de seguida a ajudar aquesta persona, que el van acollir,
i que com de la mateixa manera que hi havia veïnes que li portaven menjar. És a dir, hi ha aquest sector violent que viu crispat, culpant els altres veïns de tots els problemes, però també hi ha una altra part del veïnat que mira les coses d'una manera més positiva i busca col·lectivament solucions als problemes.
crec que el veïnat el que passa és que es parla més està bé que ho digui el veïnat es parla més sempre del que provoca perquè és veritat que aquesta persona que portava un cert temps i que també havia tingut problemes de malaltia mental però que diguem-ne que vivia i que hi havia molts veïns i veïnes que l'ajudaven és que avui en dia això que jo he comentat que hi ha una mica la polarització aquesta que se'n parla tant és real
I també des dels mitjans de comunicació, des del propi veïnatge, des del propi ciutadà. S'està arribant una mica a aquesta història, però per sort, com diu en Rinald, hi ha els dos punts. És a dir, per una banda, gent que...
que tot ho veu malament i per una altra banda gent molt maca que hi és però això no és notícia i llavors ens estem acostumant per desgràcia jo crec que això s'hauria d'anar intentant revertir no sé de quina manera i que hi hagi
Les notícies només són dolentes, en general. Llavors, treure bones notícies sembla que les coses bones no venen. No són com si no fossin importants. I a mi m'agrada algun formatiu que hi ha actualment, que al final et diuen la bona notícia. Com a mínim en diuen una. I penso que això seria important anar acostumant-nos a dir coses bones, que em passen moltes,
i que, per desgràcia, no són la bona notícia. Coincideixes amb l'anàlisi, amb un tertuliat d'aquesta casa i que també fa un programa, que és el doctor Josep Maria Cervent, que havia sigut el cap de les UCI de Santa Caterina i del Trueta, que ell fa campanya de tot això, fins i tot amb notícies relacionades amb la sanitat.
estem massa acostumats a dir 3 de cada 10 persones que tenen la desgràcia de patir càncer moren ell deia 7 de cada 10 hem aconseguit que no morin és a dir, una visió positiva que no amaga la gravetat dels fets però que de coses que passen més o menys bones n'hi ha
En tot cas, seguim esperant, també és un d'aquells temes que no vol l'amor, seguim esperant que la persona agredida se n'en surti i que pugui tenir algun tipus d'ajudes que fins ara havia rebutjat, que també és una de les coses que es va dir, que ja estava sota el control dels serveis socials, deixeu-m'ho dir així en el sentit ampli,
i que se li havia ofert algun tipus d'ajudes i que ell havia denunciat això també entrava en el famós debat aquell de dir no tothom es vol deixar ajudar això és una... com es fa? perquè llavors si no hi ha una decisió judicial difícilment
Això és una realitat, o sigui, que no es coneix normalment, però és veritat que... I a més s'entén, l'altre dia ho llegia, ho explicava molt bé, perquè una persona que veieu al carrer, de fa temps i tal, el seu racó ja és casa seva. O sigui, si ho mires... I si ve la sopa o a la onet el perd, o pot perdre'm.
és com casa seva té un gos té un animal de companyia llavors, esclar, perdre això és com tornar a perdre la seva primera casa i llavors, a banda que en realitat que no hi ha no hi ha serveis a Girona el tema de la sopa és un tema que ja es denunciava quan jo estava a l'Ajuntament és un centre que no és únicament gironici que no acull gent de tot arreu
I llavors, esclar, està col·lapsat. Aquests anys tampoc ha hagut necessitaria un altre centre. Però bueno, aprendrà també el tema que es fa. Però són les dues coses, que no hi ha equipaments suficients i després que és veritat que és molt complex. Jo segueixo molt...
les comunicacions que fa aquesta entitat de Barcelona, Arrels Fundació, que fan una feina impressionant, que anem amb els mitjans i tal, i moltes vegades expliquen aquestes coses i tan enteres de la complexitat que representa les persones que viuen al carrer. O sigui, cada persona és un món, diguéssim, té la seva història i trobar una solució també hauria de ser molt individual, no?
I és molt complicat. No, he parlat de serveis socials, però aquí tenim suport, o... Bueno, hi ha altres entitats que hi ajuden. Som Sostre, per exemple, que també fa una feina més al marge de serveis socials, però que també la fa i que també s'ha de reconèixer, no? Sí, però jo recolliria molt això que diu l'Amèlie, d'aquesta Fundació Arrels,
perquè gent no solament és, per dir-ho d'una manera, la caritat d'ajudar la gent, sinó que entra en la part psicològica de com aquesta persona sense llars se torna a reintegrar a la societat. I la primera cosa que fan és buscar-los un allar. Buscar-los un allar. I aquí és el gran problema que també hem d'entrar. El sense llarisme és perquè no hi ha llars, i en aquests moments...
Els problemes, el problema del pis, del lloguer de pisos, és greu. Ahir, un altre dia, perdona que expliqui, perquè és un bon moment per poder entrar a un exemple concret que va passar en el barri de Santa Eugènia, que en va venir un veí que havia rebut una carta d'una immobiliària, que és per aquí a la vora, dir-li que donava un mes perquè sortís de casa seva.
I que si no sortíem aquest mes de casa seva, l'amenaçaven, etcètera, moltes coses, no? El tio, esclar, amb una família, diu, com puc trobar jo en un mes un pis, en les situacions en què estem vivint? És impossible, què em faig jo de la meva família? Clar, el pobre noi estava desesperat, desesperat.
Bé, Déu-me, mira, i sort, va anar a l'Ajuntament, no podien fer res, i va anar, doncs, i va anar al sindicat de llogateres i van aconsellar que allò era il·legal, que no podien, que ja havia vençut el termini.
perquè l'informessin, perquè això va ser el mes de novembre, i que, per tant, aquella exigència era il·legal. Estàs parlant d'una persona que, a més a més, estava pagant el lloguer. Que estava pagant el lloguer. Ho he entès i ho has dit molt bé, però ho volia reafirmar. Llavors em pregunto, estem queixant-nos de les il·legalitats dels ocupers, que és una cosa il·legal, d'acord. Però llavors, aquestes il·legalitats,
dels propietaris, què diguem? És a dir, en aquests moments, que esclar, és que quan hi ha una perspectiva de benefici, un s'assalta la llei com si res, i el que està passant en aquests moments amb el negoci dels habitatges passa això, de com que la perspectiva de benefici és molt gran,
És igual que sigui de deixar una família al carrer sense més ni més, quan l'habitatge és un dret bàsic reconegut per la Constitució, no un negoci. I aquí crec que la societat viu amb aquesta contradicció tan gran que genera molta inseguretat.
Jo m'atreviria a dir que no tothom ho fa, però que sí que és veritat que els que tenen aquest pis per negoci sí que ho fan, és a dir, a vegades parlem de fons voltors i parlem, diguem-ne, de grans propietaris, també és el cas. Hi ha moltes persones honrades, això també és veritat, però sí que hi ha aquesta situació. Jo ho deia a partir de la generalització, que a vegades jo el primer a dir els joves ara... No, no, hi ha joves de tot, els grans, eh? Sempre està bé fer això. Sí, sí, no, no, però no volia...
El tema de l'habitatge també és un tema complex i que no tot són fons voltor. La majoria són petits propietaris i també la llei ha de recolzar una mica a tothom, tant els llogaters com els propietaris. No sempre les coses o les normatives o les lleis que hi ha...
Ajuden l'Estat o qui sigui la Generalitat, és a dir, l'Ajuntament, qui sigui, quan una persona està en un cas de vulnerabilitat, són els que els haurien de donar resposta, que per això es paguen impostos. Llavors, jo crec que aquí és un tema una mica delicat i molt més complex del que en un principi sembla, eh?
Ara que tenim aquí Pla Domeny, Pla Domeny Teialà, un barri en creixement, molt de creixement i dels pocs espais en els quals es podia construir, s'està construint i més que es construirà. Però també patiu el tema aquest de l'habitatge, és a dir, a nivell de lloguers... A veure, el tema de l'habitatge, nosaltres concretament, precisament s'està construint molt i en aquest tema no ens consta que hi hagi...
Hi ha una manca, la gent s'hi posa algú en lloguer, es lloga relativament ràpid i la venda es van venent els habitatges. Cada vegada, ja ho veieu, en quatre dies s'aixequen els blocs, tenim una sèrie de mancances en el nostre...
en el nostre barri i que estem reivindicant des de fa molts i molts anys i que no tenen la resposta que nosaltres desitjaríem. Per exemple, transport públic. Vull dir, el nostre barri, el barri de...
de Domeny Plat, de Domeny Taialà, només tenim transport públic en una part del barri. Tota la part de Domeny, fa molts i molts anys, l'Amèrica encara estava a l'Ajuntament, que ja demanàvem que hi hagués, que hi havia edificat la part més antiga de la zona, i ja demanàvem que hi hagués un bosc que passés per allà.
Vam aconseguir amb l'Isabel Salamanya que l'autobús que anava, la L5, que és la línia que va des de Sant Narcís fins a Germán Sabat, que per comptes d'anar i tornar pel mateix lloc entrés pel carrer Carles Riba i que fes una part de Domeny, que era la part més nova en aquell moment, que és la zona de l'institut,
i del sector, i en qui es va quedar. I ens deien, tots els diferents ajuntaments que han anat vinguent, ens deien, això quan es faci el pàrquing disuasiu d'allà, doncs ja hi haurà el bus, però el pàrquing disuasiu de moment ni se'l ve ni se l'espera, perquè... Està planificat, diuen. Està planificat, sí, però l'altre dia vam tenir reunió...
amb el regidor de mobilitat, amb l'ESAT, i encara aquest matí he estat parlant amb ell, i el pàrquing dissuasiu es començarà per fer el d'aquí de la zona de... La Cartera Barcelona. Sí, al final de la Cartera Barcelona. Correcte, el de la Vallada. El Mas Grí. El Mas Grí. I llavors l'altre serà més endavant, és a dir, tardarem uns quants anyets. Llavors, clar, nosaltres hi ha una necessitat urgent
ara sí que ja és urgent perquè a la població de tot aquell sector cada vegada hi ha més gent i es necessita un transport públic s'està en converses és a dir, nosaltres demanem un bus que sigui de la ciutat de Girona i que doni un servei a tot aquell sector i que a més a més uneixi la part de l'esquerra del Ter amb la part de Santa Eugènia a través de...
dels maristes. Si era el vingut de Josep Terradellas, no hi ha una connexió. Bueno, en ello estamos, vull dir que ho anem demanant, ho anem insistint, però de moment se'ns diu que això és un bus que val molts calés i que de moment no hi és. Sempre anem allà mateix. I ara s'estan negociacions perquè a l'autobús que...
que ve de Sant Gregori, pari a la zona de Domeny, al carrer Roberto Molanyo. Tindria un cert sentit, diguem-ne, no? Sí, però esclar, s'ha de veure... Però ja no és el bus urbà. No, s'ha de veure quina baixada fa entrar de Girona i quina sortida, perquè de moment el que s'està parlant és que potser s'aprofitarà i per Roberto Molanyo faran alguna parada,
Però de tornada no se sap, s'estan converses. I és igual que la utilització de la targeta del bus que té la gent, doncs si llavors també servirà, si no servirà, en fi, tot això. I com que darrerament havíem fet una reunió amb el regidor i vam quedar pendents que ens tornés resposta de tot això, encara no ens havia pogut dir res i aquest mateix he estat parlant amb ell perquè he pensat si surt el tema poder donar una informació...
correcte, doncs encara s'estan converses i no podem dir res a Girona hi ha la línia municipal després hi ha la Teixa que és la que va fins a fons de la pòlvora i punt major
Jo aquí no hi entenc, vull dir que no estic ficada a l'Ajuntament, però el tema del transport també penso que aquí la Generalitat té la seva... O sigui, que el transport municipal no pot carregar únicament sobre els ajuntaments perquè els ajuntaments tenen la capacitat. I després l'altre dia pensava, bueno, però quan els ha interessat a la Generalitat fer el bus ràpid a salt...
allò que té el nom aquest d'extrany o sigui que la Generalitat va decidir va acordar, suposo que en Sal i Girona i tal i qual, fer l'albertat d'aquest i dic, home, i s'ha fet i dic per què la Generalitat també no podria el tema del transport és importantíssim per reduir per reduir cotxes, o sigui perquè els veïns tenen el dret a tenir un servei públic i tal
Però, esclar, mires el pressupost de l'Ajuntament, el que hi ha per inversions, el que costa un bus, no sé si quantos, i dius... Això dependria de la TMA, diguem-ne... Però ho dic des de fora, eh? Que té un altre pressupost, però el pressupost d'inversions a l'Ajuntament, diguem-ne, és mínim. Però jo penso que aquestes coses, en realitat... Sí, sí. Diguem-ne, és per municipal, però en realitat, és el que deia ella, home, doncs també ens interessa, i sé que...
Jo he llegit que s'està treballant també amb l'àrea urbana. S'està treballant amb l'àrea urbana. Intentar, perquè sí que hi ha un bus que arriba a Fornells, ja tenim busos que surten de la ciutat. I també hi ha hagut l'ampliació terifària que ha agafat algunes comarques que diguem-ne que amb un sol billet pots anar canviant d'autobús, que fins ara no era així. Però és veritat que una de les poques coses que jo crec que tots els grups municipals estan d'acord és que s'han de treure cotxes de la ciutat. Clar.
Però per treure cotxe a la ciutat hi ha un fet, que és que el transport públic ha de ser... ha de funcionar, que no dic que no funcioni, i a vegades ha de funcionar més. Jo, per exemple, Sant Eugeni, ho saps? Quina hora s'acaba? És que d'acord. A part dos, és igual. Nosaltres tenim, perdoneu, nosaltres tenim un altre problema afegit, i és que la L5, que és la línia...
que va des de Germán Sábado, anava fins a Aigaviva, i feia cada mitja hora, anava al Santa Caterina, i l'altra mitja hora anava a Aigaviva, ara això, amb un acord que es ve que han arribat amb la Generalitat, ho han canviat.
el bus que teníem nosaltres a l'esquerra del Ter, que anava fins al 7 de Caterina, ara ja no hi va. I se'n va cada quart d'hora a Aigua Viva. Per tant, han millorat el transport amb Aigua Viva, que Aigua Viva ja té un bus particular d'ells, i en canvi ens han empitjorat a tots els barris que estem a l'esquerra del Ter. Llavors dius, home, quan hem parlat que aquest és un dels temes que també vam parlar amb el regidor de mobilitat, ells diuen...
No volem que entrin molts vehicles a Girona, però esclar, perquè no entrin molts vehicles a Girona, els vehicles de Girona sí que han de desplaçar-se internament. Per nosaltres és una incongruència i és una cosa que estem reivindicant que s'ho replantegin perquè és una cosa que és valès i que és cada vegada més evident.
que per anar a fer proves diagnòstiques, cada vegada t'envien més a Santa Catarina que al Trueta. Llavors, què passa? Que la gent, per poder anar, l'argument que dona l'Ajuntament és que tu pots baixar amb una parada intermitja... Has de canviar de... Una hora i...
que te'l treguin, doncs no es llogin llavors, bé, en allò estem és a dir, no s'entén que un servei que tu tinguis te'l treguin per millorar en un altre lloc que a més a més ja tenen el transport metropolità nostre i a més a més el transport pobli propi que és el de Teixen Penso que va cap a la zona de Santa Coloma i d'Aiga Viva
Llavors ells tenen dos busos i nosaltres t'ho treuen. Bé, amb això estem, però de moment ens ho han tret. El tema de l'increment dels barris de la població és de les coses que s'hauria de preveure. El transport hauria de ser el primer que s'hauria de posar sobre la taula, perquè hi ha el cas de Domen...
El cas de Domèneix és especialment significatiu perquè és on... És a dir, el creixement és exponencial per una raó, és a dir, perquè el que era tota la zona aquella, diguem-ne, han començat a sortir i s'hi ha construint i, per tant, afecta molta gent i aquesta gent s'ha de desplaçar i si tu no vols que es desplaça un cotxe necessita...
Transport públic. El transport públic, és veritat que aquí segurament es va plantejar, però estaria molt bé que hi hagués primer el transport públic i els aparcaments i asocius, que no, diguem-ne... Clar, abans que... Perquè si no, llavors... Hauria d'anar lligada a la planificació humanística... A les jornades que es feia de...
per les zones de baixes emissions, ja ho havíem comentat al nostre barri. És a dir, a vegades es comença la casa per la taulada, és a dir, ja tenim la zona de baixes emissions constituïda, però no tenim els pàrquings dissuasius fets. Llavors és una incongruència. No ha d'entrar la gent a la ciutat, volem que la gent vagi en transport públic, però no els donem les eines per poder-ho fer.
I no me n'he descuidat perquè tu abans tocaves un tema, què fa la gent que no té cotxe i que no té transport públic per les hores? Doncs agafa patinet o agafa bicicleta i tornem, el tema dels patinets i les bicicletes és un tema complex, és a dir, jo soc d'una generació, perdoneu-me, una qüestió d'edat, això a la Meli se'n deu recordar, que abans fins i tot les bicicletes tenien la placa municipal...
i tenien, diguem-ne, com a mínim hi havia un cert control. Ara la sensació és aquesta, és a dir, ara el que no faré és carregar. Que hi ha una part de gent que van patinet i en bicicleta que no compleix les normatives, això queda fora de dubte, perquè és exactament així, que no vol dir que sigui tothom, però també és veritat que permet a una determinada gent que té un poder adquisitiu que el que té de desplaçar-se per anar a treballar i per fer altres coses, no?
Exactament és això, i sobretot en això es veu molt tant a la via de la carretera d'Olot com a la Santa Eugènia, que molta gent que bàsicament és gent treballadora, que molts van a treballar a ciutat, sobretot a serveis, doncs a partir de les 7 o 8 del matí, quantitat de gent que va amb bicicleta i patins. I no s'ha adaptat prou bé.
el que és la part de la banda del passeig ara sí, ara sí, s'ha fet i és una cosa positiva però la part de Santa Eugènia no el que és la carretera de Santa Eugènia no s'ha fet i per això hi ha tot aquest conflicte i sí, sí, és veritat això que dius que la gent amb pots recursos el seu eina de mobilitat és el patir i a més no contamina
A més no, contamina. És un mitjà de transport que si s'utilitza bé i hi ha les instal·lacions suficients, doncs està molt bé perquè no contamina. O sigui, estem obsessionats per una banda per la contaminació dels cotxes, doncs per la gent jove per circular per una ciutat és una de les...
Com anava a Sant Eugènia i passava per la carretera Sant Eugènia, que de fet és carrer Sant Eugènia, però de tota la vida érem ni carretera, hi havia aquells perills que sabíem quan s'havien passat aquells vehicles, però ara tampoc funcionen. Em penso que ho publicaven tàpi carreres que tampoc no van, que és aquella altra cosa, que l'artefacte hi és, però no va perquè deu faltar manteniment.
Per aquell temps podies deixar la bicicleta al carrer sense lligar i allà la trobaves. Ara fes-ho... Com el patinet i la bicicleta són uns mitjans de transport, però que també haurien d'estar una mica regulats i identificats. I hauria, si és un vehicle de mobilitat... Perdona, ha sortit ja la normativa. També haurien d'anar, el que diu ell dels bicicletes, abans jo també el portava la plaqueta...
I estaves identificat i estaria bé que també portessin assegurança. Perquè esclar, l'assegurança nosaltres quan havíem estat, ara estem a la CAP però llavors estàvem a la Federació d'Associacions de Girona, havíem anat a parlar per poder negociar.
Doncs el tema de les assegurances de les bicicletes. Perquè diuen, no, és que qui té assegurança de la llar ja queda cobert, però no tothom en té i no tothom està cobert. Llavors, en aquell moment, fer una assegurança per tot l'any, ara no sé el que costaria, però com ho vam mirar, valia 10-15 euros, vull dir que era una cosa, una quota relativament petita. I jo penso que...
que hauríem d'anar per regular-ho una mica, a part de la mobilitat, de les velocitats, perquè totes les zones de 30, que hi ha moltíssimes, no és lògic que si abans un cotxe podia anar a 50 i ara s'ha reduït a 30, doncs si els patinets podien anar...
a 25, no sé exactament a quina velocitat és, doncs també la proporció també s'hauria de reduir, perquè a vegades van els cotxes a 30 i te passen els patinets o bicicletes amb unes velocitats i la normativa, la manera de circular, no estan obligats a tenir un carnet però haurien de...
de saber les normes que hi ha i a més a més la indefensió que ha provocat fins i tot pel propi ajuntament les contradiccions que hi ha hagut entre trànsit català i la direcció general de tràfic de l'empera Navarro que s'han anul·lat moltes és de sentit comú
Per mi és de sentir comú que estiguin identificats els patinets i les bicicletes i que hagin de respondre si provoquen algun tipus d'accident com han de fer-ho els cotxes o tal. Però aquest és un tema complicat.
És el problema de les administracions també, el que diguem sempre. És una burocràcia en el sentit que normes, que potser tampoc són tan complexes, però que haurien de ser efectives i en el seu moment. O sigui, quants anys fa que en parlem que els patinets s'han de regular i tal i qual, ara comença a veure alguna norma, i a més a més en contradiccions. Aquest és el problema. Que van utilitzar, posar moltes, ara resulta que no moltes. Tot això provoca un...
no sé, un desordre, diguéssim, administratiu, també. I molta confusió. O sigui que pensem en la gent que treballa als ajuntaments, no pensem en els polítics, pensem en els treballadors, o sigui, el policia que ha posat la multa, l'administratiu que l'ha tramitat, no sé què, quan ho té, ara no, ara canviem, ara no, ara l'hem d'anul·lar, hem de comunicar, o sigui, és un...
una mala gestió són coses més supramunicipals vull dir que una gestió no es pot inventar de la mala finançament que té els ajuntaments però és que ha anat a pitjor va a pitjor i a més a més cada vegada té més càrregues sobretot en ciutats que van creixent com Girona no les de centre d'Espanya que van perdent ciutadans en canvi aquí augmentem la població
augmentant la població, i no es té en compte les necessitats que genera de finançament d'aquesta situació. El que dèiem abans, Girona només té una misèria de pressupostària de 6 milions per inversions, quan les necessitats s'han duplicat i...
Són terribles. Sí, ahir teníem a Joan Alcalá, que havia estat regidor, que després havia estat a mal d'això, i per exemple explicava una cosa que també la gent veu, i que aquest any, i 14 mesos i mitja eleccions, que era per exemple el pla d'asfaltatge, que durant un temps ha quedat com frenat, que abans hi havia cap a 800.000 euros, diguem-ne, per asfaltar els carrers de tota la ciutat,
i que es havien reduït a 60.000. Va dir, jo no ho he comprovat, però me'l crec, no? I només hem de girar una miqueta i veure com estan alguns, i és complicat, és complicat tot plegat. Jo sempre ho recordo, els ajuntaments, si mires les competències bàsiques dels ajuntaments de la llei de règim local,
Veuràs que són molt poques. La majoria són competències delegades, o de la Generalitat, o del Govern, i sempre que hi ha una delegació de competències ha d'anar acompanyada del finançament suficient. Això no es compleix mai. O sigui, els ajuntaments, per llei, diguéssim, per la llei que es regula, no té competències en ocupació.
o no té competències en molts temes i tal, què ho fa? Perquè després l'Ajuntament és el que l'administració més propera, la que de veritat coneix les necessitats del ciutadà, però en realitat moltíssimes de les competències són delegades. Jo me'n recordo, fa molts anys, les escoles Bressol no hi havia a Girona. El meu fill, quan jo tenia el fill petit, no hi havia escoles públiques, escoles Bressol públiques, l'havies de portar amb una privada, treballaves i tal. Jo m'hi vaig trobar.
Després, les escoles Bressol no són una competència, són una competència delegada. Jo vaig viure la delegació d'aquestes competències als ajuntaments i la promesa era que la plaça té aquest cost, la Generalitat passarà aquest cost.
Això no s'ha complert. Es va complert el primer any, el segon. Ara, en realitat, la despesa d'una plaça d'escola a Bressol no està garantida per la Generalitat, que és la competent. I això, si mires totes les competències que té l'Ajuntament, m'assembla que són tres o quatre. Recollir escombraries, no sé què, tot l'altre, són delegades.
però els ingressos han d'acompanyar aquesta delegació i el que he dit és tràgic els ajuntaments cada vegada tenen més gent més diversa, més complexa perquè passa amb educació no és el mateix tenir una classe que hi ha 10 persones estrangeres que hi ha el 40% que són estrangeres que parlen un altre idioma i tot això són competències delegades però els ajuntaments són els que pateixen les mancances d'això és molt bèstia
en tots els serveis públics en el nostre barri tenim moltes mancanxes vinga doncs es podria demanar a l'Amèlia i a la Reinal fa molt de temps que demanem al nostre barri però també per tota l'esquerra del Ter no tenim per exemple un centre de dia
La gent de la població cada vegada es va envellint més i la gent del sector, doncs, s'ha d'anar del nostre barri, del sector. Molts se'n van, alguns d'aquí de Girona, però molts van a salrar. No té cap mena de lògica que la gent...
la gent del nostre barri se n'hagin d'anar a salrar, per exemple. Llavors, nosaltres fa molt de temps que demanem, i ara que properament vindran eleccions, demanem insistentment que hi hagi un equipament que sigui un centre de dia acompanyat amb un...
polideportiu o en un pavelló perquè la gent també pugui fer una mica d'esport una piscina coberta i bàsicament també tampoc tenim una instal·lació pel jovent que ara amb algun bloc de pisos d'aquests que fan que són de lloguer social en els baixos diu que sí que podria ser que es havia negociat en el seu dia que allà es podria instal·lar
algun equipament per jovent però bé, tenim moltes mancances i en el nostre sector suposo que heu vist que hi ha aquell pàrquing de caravanes que està col·locat en un aquell terreny és un terreny de públic un solar públic que tampoc entenem massa que fa aquelles caravanes allà que ens estan generant unes despeses a la ciutat de Girona però que no s'autofinancien el que estem parlant
Allò és gratuït. Llavors dius, home, per exemple, tant el tema de la brossa que generen, no fan separació. No sé, nosaltres com vam començar? Amb el sistema de recollida de brossa ho vam comentar l'Ajuntament. A veure, el tema del pàrquing de les caravanes, què es faria? Ens van dir, bueno, això ja ho parlarem, ho estem parlant.
A veure què fem, de moment no se'ns ha donat resposta, però pensem que és una cosa que s'hauria de resoldre. És clar, l'haver tancat el pavelló de Fontejau, que allà si anava a fer alguna activitat, doncs tota l'esquerra del Ter i el nostre barri...
estem molt mancats, doncs no tenim un lloc on la gent pugui anar a fer esport. I és una cosa molt demandada. La gent gran, la gent jove que anaven a fer activitats esportives, doncs ara estan a un dia al cap que hi ha la llar del centre social de la gent gran, però allò està col·lapsadíssim i no hi ha lloc per poder fer totes aquestes activitats. Entre d'altres, això va.
Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do. Meli, escolta, tu et diran, escolta, l'Eixample... L'Eixample sembla que és la sèptima meravella del món, però també té problemes. Hi ha un tema pendent que anava lligat al tema del Toreta, que és el CAP. O sigui, clar, aquest barri tenia, quan no era tan gran, diguéssim, o tant, això tenia el CAP aquí a Maluca Salvador...
i llavors ara hi ha tot el tema de Sant Pau, està molt creixent i tal, i un dels acords que hi havia en el tema del Toretta, lligat al Toretta, era que aquí es faria un cap, que en principi s'havia parlat amb aquest solar que hi ha entre la biblioteca i les casernes, aquest espai verd. Qui mateix, aquí davant. Això no se n'ha tornat a parlar, jo tampoc crec que sigui un lloc més idoni per fer un cap, perquè a mi l'he creït i a darrere un cap, però bueno.
En realitat sí que es necessita, perquè ara el cap Montilivi està bastant col·lapsat, entre Sant Pau i tal, i molta gent també desplaçada. Sí que és veritat que hi ha un bus que arriba fins al cap Montilivi, o sigui, que també s'ha de dir que la circulació també està... I després el problema que té també és que té molta mobilitat, molts cotxes, o sigui, tu mires la regió de Maragall, mires el carrer de migdia, mires la rutlla,
Després tenim la cartera Barcelona per a l'altra banda, o sigui, emil·ligre ahir, que ens tanca per aquí, o sigui que té molts, molts cotxes. Ja fa temps també que li van comentar al regidor Sánchez el tema d'una zona verda, com a mínim, perquè clar, aquí al final passa a tots els barris. Quan comences a tancar, els que venen de fora busquen aparcament, eh?
Estem molt contents amb el tema del carrer de la Creu, perquè la veritat és que ara, la primera fase, encara que no se'n parli, la veritat és que aquell trosset ha generat una sensació d'obertura. Ara ja es farà tot el final fins a la rutlla. La travessera fins a la rutlla, sí. Sí, que és la més fàcil perquè no s'ha de fer obra. Ja representarà una millora important, treure aquells cotxes allà al banc. Perquè al final allà, al centre del carrer de la Creu,
No a part que no els veïns, normalment a part que la gent de fora. Què és el que passa? Clar, perquè s'havia convertit en un aparcament, el que diguem, no? Sí, sí. I després també el que ens falta una miqueta són una miqueta d'espais, espais verds, perquè està molt construït i no tenim alguna placeta i tal. Tenim esperança amb la plaça d'Europa, que s'haurà d'urbanitzar, que també ens toca, a veure què passa amb la plaça Puetamarquina, que també és una plaça desaprofitada,
ara diu que hi fas moreres però ara es podries una plaça que també es podria... Deixes donar-li un minut al Veinal perquè al Veinal jo crec que en un minut no tira prou però allò breument no, el principal problema és l'habitatge en el nostre barri està saturat i cada vegada ve més gent de Girona que per recursos econòmics busquen lloguers més baratos i venen cap al nostre barri
El nostre barri, evidentment, això fa que pugi el preu i la gent que viu s'ha d'anar cap a salt. I és un problema l'habitatge en el nostre barri, és un problema greu. Però és que també tots els serveis són deficients en el nostre barri. No parlem ja de l'ensenyament, que hi ha un 90% de segregació escolar.
Podríem dir la mobilitat, podríem dir més coses, però em sembla que ja m'estàs fent senyals. Les senyals me'ls està fent també l'Arnau perquè bàsicament estem arribant a les 11. Escolteu, ha estat una tertúlia molt ciutadana, tot i que hem començat, diguem-ne, parlant de fora, però de coses que ens acabaran afectant. O sigui que moltíssimes gràcies.