La teva ràdio, la gironina.
Ja tenim aquí les Fires de Sant Narcís. Del 25 d'octubre al 3 de novembre tens una cita amb la ciutat de Girona. Concerts, gegants i capgrossos, castellers i moltes activitats més que podràs consultar a girona.cat barra Fires de Sant Narcís. I si no et vols perdre res, segueix-nos a les xarxes socials. Ajuntament de Girona.
Vols comprar o vendre una empresa a Girona? A Reempresa posem en contacte persones que volen vendre el seu negoci amb persones que volen iniciar una empresa sense haver de començar de zero. Oferim assessorament personalitzat i suport financer gratuïts gràcies a la col·laboració amb la Diputació de Girona. Visita'ns a reempresa.org
Ciutadans i ciutadanes, vivim un moment històric pel Centre Comercial Gran Junquera. Creixem amb més botigues i més espais. Creixem tant que ara podem dir que som un país. El País del Shopping. Amb marques com Tara, Adidas, Versques, Tradivarius, Mango, Lettys i moltes més. Vine al nou Gran Junquera, del País del Shopping.
La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la Ràdio de la Ciutat.
Entrem en temps de tertúlia a Girona FM quan passen 100 minuts a les 10 del matí per parlar de la ciutat, per parlar del que ells vulguin, fins i tot de les fires, si és necessari, amb les tres persones que m'acompanyen avui aquí als estudis del carrer Balmes de Girona FM. I aquí passo a saludar seguidament el senyor Josep Parat, advocat de Prat Sàbat. Com està?
Molt bon dia. Gràcies per ser aquí. Un dia més aquí, acompanyant-te-us. Un dia més que li agraïm que faci aquest esforç. Aquí també li agraïm més a la senyora o senyoreta Concepció Barai. Com t'agrada. Una senyoreta com t'agrada. M'agrada, m'agrada. Ja la conec. Com estàs?
Bé, molt bé, la veritat, amb moltes ganes de fires. Mira, la tercera persona, que encara no dic qui és, quan has entrat, ha dit, carai, que guapa que està, i ella ho podia dir-ho, i ara no hi ha problema amb tot això. Què has fet? Has fet un pacte amb el diable? No, no, no, no, no, no. He deixat la primera línia política, i això... Molt bé, això regeix. De cop, com podeu... com podeu veure, no? Com la gent em diu, que jo li agraeixo molt, ara la presentaràs, per tant, no desvalaré el seu nom...
Però sí que és veritat que això resioneix. No n'has tan estressat, no? No tenir tanta nervis, ansietat, senta bé. Per tant, jo ho recomano a tothom. Per mi hauríem d'entrar-hi per poder baixar la política. No, no, me refereixo a baixar l'estrès i l'ansietat. No, cadascú a l'OCEO, perquè la política era el meu. Cadascú a la seva feina o a la seva vida. Perdona que porti la contrària sense que et doni dret a la rèplica. Tu sempre faràs política.
és un altre lloc perquè en el bon sentit de la paraula ets un monstre polític gràcies però és des d'una altra posició diferent des d'una altra posició diferent tercera pota de la tertúlia que és la que dèiem també és una senyora estupenda si m'ho permet és la Sílvia Castelló que la veiem molt bé tot i que quan l'hem vist ens ha sorprès perquè hem vist que anava aquí amb un artefacte al braç i m'ho he pensat com sofrà aquesta dona per cosi
Doncs bon dia, gràcies per estar aquí. I per cosir, perquè ella és la cap de costura i de tantes altres coses que després en parlarem. Doncs bon dia, gràcies per estar aquí, per convidar-me un any més, ai un any més, un dia més. Què va passar? Doncs em vaig trencar el radi. Em vaig trencar el radi. El mes passat vaig estar aquí i després me n'anava una... Va ser culpa de venir aquí. No! No!
No, no, no, però és que ho he mirat al matí i dic, ostres, mira, justament va ser el mateix dia, res, al vespre vaig anar a fer una conferència i... com vas trencar fent una conferència? Doncs venga. I vaig patinar i em vaig trencar el radi, vaig anar d'això i em vaig trencar el radi. I...
El que passa és que amb el guix no el vaig tanyir de l'Ilan i res, encara que tot m'ho deia. He de dir-vos que quan vaig caure a terra, el primer que vaig pensar, bueno, és l'esquerra, podré seguir cosint amb la dreta, però bueno, ara fa un mes, ara ja començo a portar, m'he posat una fèrula d'aquesta empresa gironina, Escavet, i la veritat és que supercontenta avui, perquè puc moure més el braç. He de dir-vos que
que segur que he de seguir aprenent moltes coses, però la que estic aprenent ara aquests dies és que bé que estem quan estem bé. I com ho trobem a faltar quan ens falta, que només és un braç, d'alguna manera, i tampoc ho necessito indispensablement per la meva feina, perquè al final...
la meva feina és manar i llavors manar és igual si manar és igual si tens guix o no tens guix però cosir, cosir en si ja no coso diguem que t'has guanyat el dret a manar perquè has picat molta pedra durant molts anys que després també em costa perquè sempre acabes volent agafar coses les mans és com d'això però estic content Jordi, si em deixes només dir una cosa crec que vull i no m'equivocaré
Estem parlant de tres persones que tenim una vocació a cada una la seva. La Concepció amb el tema de la política, la Silvia amb el tema de la costura o del món del cosí, i un present amb el tema de l'advocacia, perquè jo de petit sempre dic que volia ser advocat. No sabia l'ocasió d'estudiar, però volia ser advocat. Per tant, crec que és una part d'advocació que tenim tots, com a comentari, perquè es conec...
la nostra feina. Ens coneixem tots i més enllà de la nostra feina, el que deies, una miqueta també, les paraules que deies tu, Jordi, de la concepció que sempre serà política, encara que hagi deixat la política. Jo si deixo un món del dret algun dia, que no crec, però continuaré siguent advocat i segur que faré coses dintre del món del dret. Jo no m'ho crec que hagi deixat la política. He dit la primera línia, Girona, la primera línia. Jo tampoc m'ho crec que hagi deixat la primera línia de la política, la concepció, doncs.
Bé, però és una posició diferent. Jo vaig estar 16 anys a l'Ajuntament i era una feina, i tu saps, que m'encantava i m'agradava moltíssim, però que també la gent ha de saber que crema molt. No crema en el sentit de... La teva vida personal queda sacrificada totalment.
Per què? Perquè estàs pendent constantment de la ciutat i perquè és igual si és dissabte, diumenge, dimecres o dilluns. Llavors portes un ritme de vida que l'acceptes i jo estava molt feliç. I que no te n'adones que el portes fins que frenes de cop. I dius, ui, ara tinc hores per mi. A mi quan em diuen, hosti, de tot ara què et quedes, haver recuperat la meva vida. Jo sempre dic, jo he recuperat la meva vida, he recuperat...
les meves hores, i he començat a fer coses que havia deixat pendents fa 20 anys, perquè no em venien de gust, no, perquè la voràgine o el ritme de feina que em va portar a entrar a l'Ajuntament el 2003, doncs no m'ho permetia. És que van ser els anys de l'Ajuntament aquests 16, van ser els anys de diputat de Madrid, van ser els anys de cap de gabineta, diguem-ne, amb una alcaldia important com la de Badalona... Bueno, fins aquí ja n'arribem a 20. Per això, per això, per això...
Sí, per això, també és veritat que jo freno Sort que va entrar molts joves en política Sí, efectivament, que encara en sóc molt, que en tinc 48 Però sí que és veritat que jo freno de cop perquè la salut em fa frenar Sí, això també és veritat També és veritat que jo tinc un sostó a final del 2022 i me diuen frena de cop Bueno, doncs com que m'obliguen a frenar els primers dos mesos penso i ara què faig? Que és de la meva vida però després dic, vale, doncs vaig a recuperar tot allò
que havia deixat pendent per no tenir temps que bones aquestes crisis sí, efectivament, és que tu quan tens una crisi d'aquestes, no? quan ho veus molt a prop com ho vaig veure jo tu vas veure les orelles al llop molt a prop, tu ho saps, jo vaig veure molt a prop que me n'anava llavors, bueno, tu mateix et reconverteixes i et redissenyes i et reinventes i recuperes allò que i deixes anar allò que no te n'adonaves però que no et feia bé
és dur perquè és un moment molt dur quan el passes però en les crisis s'han d'aprofitar per reinventar-se són bones i no m'ho vull oblidar tu Jordi perquè tu també ets un animal un animal periodístic ara et dirà que ja no no es poden dir mentides de fet fa molts anys que m'ho diuen això però no deien el periodístic es quedaven només amb la primera part ah ah ah
No, no, però està molt bé, escolta't. I tant. I jo volia dir una cosa, tu has dit, la Sílvia no només ha sigut, és que ha sigut la pionera, o sigui, jo crec que la idea, no? Aquella idea que va tenir la Sílvia de Costura fa quants anys, ja? 18. 18. Jo estava a l'Ajuntament de regidora i ens venia a veure amb una idea que deia, bueno, potser ho veureu estrany, potser no ho acabeu de veure, no? Però bueno, amb la il·lusió i amb les ganes, i mira on ha arribat i amb el que s'ha convertit, no?
grau universitari que va haver picat
va picar pedra amb tot amb tot amb la Concepció tenim molts records molt macos també de la nostra època la setmana de la moda de Girona a Gimot ahir al vespre em mirava fotografies perquè justament ahir al vespre Cita Mort va fer una presentació d'una càpsula que va presentar l'any passat a la 080 Barcelona Fashion i va presentar-la aquí a la botiga a la Rambla
i vaig anar-hi a Sitamur, té més hi havia la propietària, que la conec molt, la Montse Figueres, i precisament recordàvem el moment en què Sitamur també va participar de la Gimó de Fashion Week, que nosaltres organitzàvem, i fa anys, però vaig estar mirant fotografies i dic, que xulo, i quin nivell que teníem i portàvem a Girona. Bueno, el que estàs muntant tu, allà a la Gasol, amb tot aquest espai... Van davant la Gasol...
Va endavant la gasol, malgrat el meu braç. Home, quan jo dic que has picat moltes pedres, espero que no hagis de picar-la per acabar de... per acabar de recuperar les instal·lacions d'allà. No, no, va tot endavant, estem supercontents, també treballem molt, ja ho sabeu, per fer-ho. Vull dir que... Una vegada vaig trobar algú a Girona i em va dir, nena, quina sort que has fet amb això de costura. Dic...
Home, ara se'n diu sort? Ara se'n diu sort? Escolta, no sé dir això jo. I per tant, una mica potser, però també hem estat molt tossuts d'estar als llocs que creiem que volíem estar. Sempre hem...
Sempre hem estat com molt, no tant un pla d'empresa superpremeditat, supertal i d'allò, sinó, en aquest moment creiem que el que nosaltres podem aportar al món és això i tal, aquest talent, perquè doncs tirem endavant. I sí que és veritat que aquí, amb aquest propòsit d'ajudar les persones amb el tèxtil i la moda, sí que hi hem estat molt, molt, molt tossuts. I ara, bueno, he de dir-vos que estic supercontent, però estic allò com...
Bueno, guau, no? Mires el projecte i dius, toma ja, i com que nosaltres som així també, que hem estat com oberts a que ens passin coses, he de dir-vos que ens estan arribant propostes de coses. Ep, ara ens sabrem d'algunes coses. Espectacular. Bueno, no sé què podré explicar, però de coses superxules que dius, hello, quins regals que et dona la vida, per exemple...
tenim doncs estem a la Gasol fent neteja i tot plegat i tal i ens ve una persona en Cesc Godaiol que és d'una família Godaiol de Salga són gent super maca i ens diu mira que el meu avi va ser director de la Gasol el senyor Portavella durant molts anys crec que 35-40 anys
i, bueno, doncs jo vull ajudar-vos i tal, i dic, perfecte, i en què us pots ajudar? Doncs no ho sé, però a més de sobre m'agrada fer fotografia social, i dir, estic per càritas, fotografio persones que fan coses per les persones, fantàstic, i ens està fent unes fotografies, nosaltres, poc glamoroses, eh?, poc glamoroses. Bueno, estàs molt
perquè fent neteja, recollint coses, no sé què i tant i aquesta transició no, no, però clar allò que et poses còmode que et penses que tu tens de fer desfilades d'aquelles magnífiques amb aquells vestits magnífics que ningú es posa per anar pel carrer
i la veritat és que hi ha una humanitat tan gran i la fotografia que està sortint i segurament farem una exposició en un futur sobre aquestes imatges i clar, no ara, però tot això és aquest material que anirem recollint i potser d'aquí 5 o 6 anys us dic, mireu, escolteu com va començar el projecte i aquestes són les coses que ens passen alguna d'elles i això és molt maco que sigui així sí, sí, un regal, la veritat
Parlem de Girona? La Concepció Barall que sempre m'apunxa abans d'entrar. Segur que no parlarem ni de fires, ni de la plaça Catalunya, ni de tot això. Jo dic, té ganes de parlar de les fires. Com els encareu les fires? Perquè estem ja, i això amb la setmana que ve comencen, el dissabte, divendres, el pregó. Qui fa el pregó?
Mira, a mi m'ha agradat molt. A mi m'ha agradat molt i sempre he fet la broma aquí, de 3 o 4 vegades ho hem dit i no hem tingut. La fan dos personatges, un dels quals jo el conec molt, que és l'Àngel Davant, que aquest any fa 50 anys que s'hi dedica a aquestes coses, a part que és pedagog i ha treballat, però es dedica al tema de l'animació infantil i també el fa en Jordi Tonietti. Marfira és l'Àngel Davant quan jo era petit?
sempre cantàvem la guitarra a la devesa amb aquella imatge diguem-ne la imatge de l'Àngel davant que és la mateixa que ha tingut des de fa molts anys el barret, la guitarra i anar-hi fent aquest any aquí hi ha aquest tipus de pregó
No, no tinc res a dir. A veure, me consta, o m'arriba, diguem-ho així, que hi ha hagut algun riquirràfi abans d'escollir. Com que no està ficada política. Abans d'escollir... Expliqui, expliqui. No, no, jo crec, simplement li haurien de preguntar en Lluc a Salillas, a l'alcalde i a les Invejeix.
si han tingut rifirrafes o no a l'hora del pregoner. Dit això, quan s'ha fet públic i eren els pregoners, a mi m'assembla bé, són persones de Girona, com deia en Josep, que tu recordes, si més no, a la nostra edat, recordes de quan eres petit, que l'Àngel es posava allà al costat del rellotge de la Devesa, que és on feien l'espectacle abans d'entrar, doncs a les...
a lo que són les fires. Jo tinc moltes ganes de fires, suposo. Jo penso que els gironins, quan arriba aquesta època, ja comencem a dir, uf, ja són fires, ja són fires. Comencen a caure les fulles, i aquest m'agricida i el meu home. No, notes que hi ha fires, eh? Perquè les fulles, el fred, dic, serà per això que ens agrada els gironins, ens agrada la taula?
Jo sobretot les fulles, perquè ara quan venia amb la moto, avui, que més bufa una mica de vent, avui n'han caigut. Però la veritat és que amb moltes ganes de fires, de veure com funcionen certes... Si passa allò que el primer cap de setmana encara anem màniga curta i el segon poder a vegades anem amb abric... Sí, però a mi m'agrada anar amb abric per fires. Jo quan era petita per fires estrenaves l'abric. Estrenaves l'abric, vull dir, nou o nou, vull dir que estrenaves temporada començant amb la...
Amb l'abric, jo això d'anar a fires amb màniga curta ho veig una mica estrany. Deixa'm fer una cosa, una mini-enquesta, diguem-ne, amb la gent que esteu aquí. La sensació aquella, tothom recorda, diuen, que abans feia més fred, i amb les fires feia més fred, i ja no sé si és o no és, o... Jo totalment, ja t'ho he dit, jo totalment, jo... Les fogueres a dintre de la mesa? Sí, efectivament.
Sí, anaves a escalfar-te les castanyes, i anaves a escalfar-te allà amb els de les castanyes. I branques que queien, s'ensenien i feien fogueres allà dintre la devesa. Jo la recordo molta més feta, ja t'ho he dit. O sigui, per mi era començar la temporada d'anar amb abric, no? Anar fins a setmaní o curta, això és molt modern.
sí que és veritat que portem uns anys el primer cap de setmana mania curta i aquella setmana al mig comença a baixar la temperatura que plou a barraques també plovia cada any barraques plovia i jo recordo algunes barraques quan encara no es feien a la copa que es feien a sota la via a més que plovia i que hi ha l'aigua de la via a més t'hi havies de quedar fins a les 6 del matí perquè no podies marxar abans no et deixàvem marxar quines coses
Ai, la Sílvia faixista.
Sí, perquè no vaig estar present molts anys a Fires i llavors estava lluny de Girona. Ho he pensat, ho he pensat. Llavors no tinc aquests records vostres. Però en tens de diferents. Sí, en Pepsi, en Pepsi que els té, perquè en Pepsi que alguna vegada l'hi havia. Alguna vegada havíem coincidit a barraques. Jo he fet moltes barraques, moltes, però moltes vull dir que anava a sopar cada dia a barraques. Jo per Fires anava a sopar cada dia a barraques. I ara en Lliot, en Lliu, què li dius?
Doncs ara l'Igol faig marxar de Girona. Ah! Saps? Ell sortirà cada dia o no? Li deixarà sortir? Ell té 16 anys. Ara veig quants anys té? 16 és l'època de sortir. El que passa que... Ara què? No, vull dir, sortirà, evidentment que sortirà, dintre del que cada família decideixi el timing i el temps que han de sortir els nostres fills. L'hora és important. L'hora és important.
i evidentment que sortirà perquè sortirà igual que hem fet tots nosaltres i sortirem també nosaltres
ara podríem treure un debat aquí sobre el perfil de gent que surt per fires, depenent de les hores, perquè jo recordo també la nostra època, els pangs i els esquins a barraques, a les 5 del matí hi havia batalla campal, però es barallaven ells. Tu et posaves dintre la barraca, veies una batalla campal allà mig de la sorra, s'aixecaven, es repartien i marxaven, i d'allà no passaven, i eren ells, es barallaven ells.
Ho veies i marxaves. Ara tenim un altre problema, jo crec. Tenim un problema de robatoris, tenim un problema de nevallassos, tenim un problema social diferent.
que també t'espanta una mica perquè dius ostres, en el meu entorn és que jo tinc un amic íntim que el seu fill ja l'han atregat tres vegades sí, sí, tres vegades, a Girona a Girona el problema de la seguretat de Girona és important Josep, jo diria que dintre el que és les fires de la Copa que hi ha vigilància de Parisà el problema no hi és, especialment no, no, dintre el
Però a la sortida de la Copa, per la zona de la Devesa i tal, cada any passa... Jo també tinc amics que a nenes... A la zona de les atraccions, a la zona de les atraccions, que a més tanquen i la gent quan surt... Entre les atraccions i les barraques, la zona que hi ha gent que passa a la Devesa és una zona complicada. Que també hi ha una part d'imprudència dels nens de passar per allà. Sí, que han de passar per allà. És a dir, passa per Jaume I, que serà més difícil. Però no hi hauria d'haver-hi aquest problema.
hi ha un és a dir, passa amb les fires com aquest any ha passat una miqueta amb les festes majors que hi ha hagut, se n'ha parlat molt de tot el tema diguem-ne que diguem-ne que ha tornat bueno, ha tornat, no ho sé perquè no sé si hi havia estat mai una certa cultura de gent que va amb arma blanca que es diu així, és a dir, que porta un punyal o una navalla cosa que està prohibida per altra banda i que més més l'utilitza, també ha passat aquest estiu en algun poble que hi ha hagut
van des de nanos que s'han dedicat a arrementar la festa i això jo crec que és del tot inacceptable i això és un problema de seguretat ciutadana i per tant s'ha d'afrontar Bé, perquè al final la majoria van passar-ho bé a gaudir de les festes i després t'acabes trobant potser en algun problema tinc la filla d'alguna amiga que ha tingut problemes a la nit a barraques
I, bueno, al final també, com a pares, també acabem tenint aquella... Vale, vés, aneu, però aneu tots junts, sobretot, no vagis al lavabo sola, sobretot tal, no? I que realment aquesta seguretat també és molt important. A veure com van aquest any. A veure, i per mi la seguretat és bàsica, eh? Ara que he parlat d'això d'armes blanques i he vist que la Concepció estava molant l'eina...
No, no, no, jo estic... És un tema preocupant, eh? A mi em preocupa molt la seguretat. Crec que Girona té un problema d'inseguretat i no ho dic ara fa molt de temps que ho dic i penso que s'han de prendre mesures molt més importants de les que s'han pres, que són poques.
i no només passa per ampliar la plantilla de la policia municipal, no només passa per això, passa per més coordinació. Que també. Que també, home, per suposat, si tenim una ràtio baixíssima, passa per coordinar-nos i fer parelles conjuntes i mixtes amb els Mossos d'Esquadra, passa per invertir més en zones segures a la ciutat, si fa falta a través de càmeres, no perquè filmin què fa la gent, sinó per garantir la seguretat a l'espai públic, i evidentment falta un dispositiu...
deixem-ho dir així, a lo grande per fires, perquè tots sabem quins problemes porten fires per l'aglomeració de gent, no? I ara quan la Sílvia deia el que deia, jo pensava jo fa anys que no vaig a Barracas a sortir a la nit, eh? Però jo recordo la meva època, que ens trobàvem tots a Barracas...
que jo ara, com ella deia, no m'hi ha fet pensar, ara em fico les mans al cap, però jo tornava a casa de la copa a casa sola. Jo vivia a la plaça Albí en aquell moment. Jo tornava de la copa a la plaça Albí sola, perquè totes les meves amigues vivien a altres zones de la ciutat a dia d'avui...
Jo això, a les meves nobotes els hi dic, o a les meves nobotes els hi dic que no ho facin. Clar, jo els hi he dit, abans desperteu-me a mi, que us vinc a buscar jo. Això és trist que hagi passat. Clar, però, efectivament, bueno, o a Calonja, no? Sí, sí, sí. Jo me'n recordo, quan ja no era petita i jove, no tancàvem, no tancàvem la porta en clau. O sigui, nosaltres el de sortir amb les claus a la butxaca...
A l'escala, jo a l'escala m'havia tancat mai, a la nit dormíem amb l'opertor. Home, ara sí, ara tothom ha de tenir una clau perquè has de tancar. Per tant, amb això hem perdut qualitat de vida en termes de seguretat i per tant jo penso que s'ha d'actuar amb molta més contundència perquè és que si tu no et sens segur
A casa teva, a la teva ciutat, no pots viure amb llibertat tranquil·lament, no, perquè ja et falta alguna cosa, jo crec que és bàsic. Deixa'm fer una pregunta, perquè en Josep Prat, a part de ser un bon advocat al despatx Prat Sàbat, una de les coses que fa és, que jo crec que és per militància, és d'abocat ofici. I també...
I noteu, aquests dies augmenten... Hi haurà, l'any passat, jo recordo l'any passat, a mi no em va tocar cap dia de guàrdia a Girona durant les fires, però companys sí, i déu-n'hi-do, déu-n'hi-do, déu-n'hi-do la feina, que es gira feina, eh? Es gira feina, de l'habitual que pots... No se sap mai un dia de guàrdia i quantes assistències faràs, però d'un dia normal que pots fer 3, 4, 5, 6 assistències, 7, podeu-ho dobles o triples, eh? Depèn de com. Imagina't.
Clar, robatoris de mòbils. I es dona. Em sembla que l'any passat. I es dona l'abast?
Bueno, hi ha reforç, després. L'any passat, em sembla... Jo vaig, crec, recordar que van ser entre... confirmats a Mossos, eh? Denunciats a Mossos, que no vol dir que després... No, perquè no denunciés, és veritat. Arribats a Mossos uns 250 mòbils en una setmana. En una setmana, és que no té cap... Però això vol dir que hi ha algú que es dedica a anar a robar mòbils. 250 que sapiguem.
que sàpiguem això que sàpigues perquè hi ha gent que al final no denuncia jo ho explico molt ràpid i no ho vull dir perduts no som mòbils perduts mòbils que hi ha hagut una intimidació per tal de no es pot identificar la persona que ha sigut perquè no el pots reconèixer perquè no el vols reconèixer o no el pots denunciar perquè jo ara s'explicaré un tema molt ràpid a mi fa 3 mesos a l'estiu em van robar el casc
De la moto, de dins de la moto. Ah, preguntava si és complicat. De la moto, de dins de la moto, a l'estació de Renfe. Quan vaig arribar, m'havia anat a Barcelona a Mave, em vaig trobar que no podia agafar la moto perquè m'havien robat el cas. A part d'això, el cas, el valor econòmic i tot. Hi havia una parella de Mossos. Jo els hi vaig anar a dir. A mi els Mossos em van dir que els hi sabia molt de greu, que no m'ho podien ajudar amb res, que mirés en un parell de setmanes Wallapop.
així està clar m'ho van dir i vaig dir, bueno, davant la teva resposta val la pena que posi denunci i em va dir si tens la factura del cas que sí, si no, no, perquè no pots demostrar que és teu tu creus que jo tinc guardada amb tot el carinyo? tu creus que algú té guardat la factura del cas de la moto?
Després hi ha altre tema, demanar hora. Això és una d'aquelles coses que a mi m'ha costat d'entendre. Sí, a mi em costa d'entendre, però jo si només hagués sigut el demanar hora ja hi hagués anat. Però vosaltres creieu que jo vaig denunciar que m'havien robat el cas de la moto tal com ho van plantejar? Crítica constructiva pel tema de les hores. Jo m'hi he passat hores als Mossos, eh? Sí, jo també. Demanant hora...
passes per davant del... Va ràpid, clar. Punt. Així és de clar. Per tant, pots anar a Mossos o presentar una denúncia censora, eh? Sí, perquè és com una urgència. Però t'has d'esperar que passin els que tenen l'hora demanada. Jo, quan he anat a acompanyar clients, demano hora. No, però és que... Però si això passa habitualment, perdona, Silvia, si això passa habitualment, és possiblement perquè no hi ha els efectius necessaris per fer-ho. Va, aquesta és l'altra. Va, no, aquesta és l'altra. Però l'any passat van sortir...
També dono classes a l'escola de policia, a Mossos i a Mollet. I l'any passat van sortir 1.200 agents nous de cos de Mossos, cos de policia de Barcelona i cos de policies municipals. Aquest any torna a haver-hi una altra convocatòria.
que estava prevista per 800 i em sembla que s'ha ampliat l'últim moment. Sí, però has de mirar d'aquests quants toquen a la regió policial de Girona o... Sí, no, no, clar, però és que Catalunya és molt gran. Bueno, ja, però és que Girona és la que està més deficitària en aquest sentit. Això ja és una qüestió interna després d'ells, que estadísticament i aquestes històries tenen que fer venir més agents cap aquí. Tu saps que hi ha un problema també, que és que diguem-ne que fa 40 anys, quan varen...
com van, diguem-ne, arribar als ajuntaments democràtics, deixeu-m'ho dir així, es van començar a fer coses com les plantilles, i el problema és que ja fa 10 anys que ens surten 1.000 però se'n jubilen 1.200. Aquesta és l'altra. Aquesta és l'altra. Sí, sí, sí. Però esclar, cada any hi ha entre 800 i 1.100 noves incorporacions.
Sílvia, vas t'entallet, eh? Perdona. El que deia és que m'acaba sabent tan de greu perquè el que acaba provocant tot això és una gran desconfiança. Sí, clar. I jo vaig estar a Barcelona ahir, abans d'ahir, que vaig anar a la Fashion Week, a la 080 i tot això, i clar, acabes anant... O sigui, a mi m'han robat el mòbil en el metro, no? A Barcelona...
i tenia el mòbil a la butxaca, tancada amb cremallera del mòbil. No em vaig adonar, i van baixar del metro i em miren, i és com, ok. Només amb la mirada vaig veure que m'havien agafat el mòbil, no? Un furt. Un furt. Amb la conseqüència de les fotografies dels nens, perquè era després de Nadal, no sé què, i clar, no? El que passa és que des de llavors...
vaig com pensant que tothom és un lladre, no? I va superagafar, anava i era allò com... I li deia també al meu home, o sigui, per quin motiu acabem tots sent uns desconfiats? I segurament, segurament si hi ha algú al metro, o és igual, al carrer que em demani ajuda, primer el que faré serà agafar el mòbil, o serà agafar el meu bolso, perquè estaré desconfiant d'això. I a mi també em sap greu perquè de vegades m'ha passat, mira, un dia ens vam trobar amb la meva filla,
hi havia algú que estava al carrer que s'havia desmaiat i tal, no? I clar, va ser com, i anem o no anem a ajudar? És veritat o no és veritat? El millor és que, ho dic perquè el dia que em van robar el mòbil, hi havia dos nois que s'estaven barallant dins del metro i els vaig estar observant, només els vaig observar.
El que passa és que, clar, mentrestant, tu estàs observant d'allò. Llavors, cada vegada que hi ha algú que necessita alguna cosa i tal, anem a ajudar-los? No anem a ajudar-los? Perquè segurament som bona gent i els hi ha passat alguna cosa, necessiten ajuda, però em sap tan de greu que estiguem canviant aquesta societat per aquest tema. Jo estic en el que diu la Concepció per portar una mica la corredia.
Jo crec que Girona no és una ciutat insegura, però hi ha bosses d'inseguretat. La ciutat és insegura. I, per exemple, no és acceptable que hi hagi aquests 250 denúncies d'errobatoris amb intimidació. Tu has dit, jo tinc tres fills, els meus tres fills han estat, pel tema del mòbil, assaltats. Amb diferents resultats no entrarem aquí. Tots tres.
Tots tres. No al mateix moment, sinó amb dos o tres anys. I un, per exemple, que no era fires ni res, a plena llum del dia, a les dues del migdia, vinguent a la universitat davant de l'Institut de Sant Eugèni. Vull dir que no precisament en una zona complexa, no?
El que passa és que quan s'ajunten molt vol dir que hi ha una cosa preestablerta i això, més o menys, ho saben. El que no sé si hi ha els efectius necessaris per fer-ho. L'any passat hi havia, te'n recordes, Concepció, el lío de les hores extres? Aquest any sembla que ja no hi és. Bueno, perquè li han donat la raó de que s'havien de pagar, no? Sí, l'aquest any ja hi havia.
ja les havien previst, home és que només faltaria però l'any passat també els apagaven l'any passat el que passa que va ser un un tur d'eforts dels sindicats per dantes altres coses però és que a veure jo, però és que no haurien de fer tantes hores extres si hi haguessin més efectius i al final és el pes que es mossega també és veritat que les plantilles a vegades es tensionen en moments determinats i pots entendre que fires és un moment que es pugui tensionar perquè és un moment extra, és a dir, no
No, Jordi, però jo crec que precisament els policies locals a Girona ells tenen molt clar i molt assumit que per fires hauran de treballar més i no els importa. El problema és que aquest treballar de més, si tenen manca d'efectius, l'han de fer moltes vegades durant l'any.
Aquest és el problema, no és, Fires, ells, jo crec que al contrari, són molt... Hi ha molts aconteixements ara que passaven, és a dir, bàsquet, futbol... Ah, és que abans només teníem Fires i temps de flors. Ah, sí, sí, sí. Ara no, ara cada cap de setmana, o cada dos caps de setmana, no? La paraul·lúdica, què veieu aquest dia en Carles Rivera, que és un gran... Ai, en Carles Rivera, perdoneu, en Carles Rivas, que és un gran provocador, en algun sentit de la paraula, deia... Què va dir, a veure?
que fer masses fires, que dos caps de setmana que 10 dies de fires és massa. I jo no hi estic pas del tot d'acord, perquè a mi m'agraden les fires, amb moltes coses que hi ha. Per què són capes? Per quin motiu va dir-ho? Per portar la contrària, possiblement. Lleida també és un cap de setmana i dos dies. Ja, però a Girona més, no? A veure...
A veure, jo puc entendre aquest raonament si no haguessin sigut mai de 10 dies i ara de cop les transforméssim. Anem al revés que al món, semblant els salmons. Però és que tota la vida, a Girona tota la vida, les fires han sigut dos caps de setmana. I com és això? Perquè es va establir així, ho sabeu? No, però des de... Tinc 48 anys, doncs... Des de sempre. Des de sempre han sigut dos caps de setmana. Hi havia...
I van en funció de quan Sant Narcís està. Tenint en compte que quan Sant Narcís és la festa, per tant el pregó és o un o dos dies abans, hi havia també el dia de tots sants, que era un dia que lligava, i tradicionalment el castell de foc es acabava fent aquelles èpoques el 5, ara és el 3, és a dir, en funció de tot això. I la veritat és que es fan molts i molts actes, perquè hi ha actes una mica per tothom. Aquest dia discutíem si els concerts...
que això és complicat, si eren encertats, si hi havia concerts per tots, aquest és el tema. Ui, tenim els adolescents allà... Sí, venen els diets, venen a ficar flaules... Sí, el que no entenc és perquè els han juntat tots el mateix dia. Ah, això. O sigui que venen 3 o 4 de bons i els han concentrat tots el dia 2. Els bons venen molt seguits. Sí, no, no, venen a la mateixa nit, el dia 2. El dia 2 de Barracàs...
Serà horrorós. Serà horrorós. Llavors, per què no... Això sí que ho veus, això sí que ho critico. Per què no ho han espaiat? Per què no han posat dos i dos? No, no. Tots al mateix dia. Això vol dir... És que barraques aquell dia. Serà horrible. Sí. Perquè és el que estava esperant tota la gent jove de Girona, de la província i del reste de Catalunya. Sí, sí, sí. Estaven tots pendents del cartell. A més, el dia dos, que el dia us festa per tothom...
Vull dir, jo penso que amb això sí que s'han equivocat. Evidentment, l'altra programació, com cada any, són grups que cap de nosaltres de qui sap qui són, ni si acostarà a barraques, que jo penso que amb això hauríem de canviar. Potser s'haurien de fer menys concerts i més...
i de grups més coneguts. Està reclamant que portin Sergi Dalma, per exemple. Oi, Sergi Dalma, Alejandro Sanz, Pastora, Soler, Malú... Jo no, veus. Jo no, veus. Jo no, veus. Jo no, veus. Jo no, veus. Jo no, veus. Jo no, veus. Jo no, veus. Jo no, veus. Jo no, veus. Jo no, veus. Jo no, veus. Jo no, veus. Jo no, veus. Jo no, veus. Jo no, veus. Jo no, veus. Jo no, veus.
A la tarda has d'anar al parc del migdia, Josep. Ho has vist? Hem d'anar tots al parc del migdia, els de la nostra edat. Perquè fan el grup que és jo suspendir... EGB. Que és un orquestre, un grup, que toca les cançons de la nostra època. Cosa que jo celebro, eh? I ho dic per a mi, els que no van fer EGB. És igual, però també te sentiràs. Home, no te sentiràs tan identificat com nosaltres? No.
Però te sentiràs identificat. I jo penso que també és... Ara, clar, és a les 7 de la tarda perquè és un diumenge, eh? Però, bueno, està bé, està bé, perquè això vol dir que les 9 a sopar... Les 9 a sopar, a dormir i a dormir i a treballar. Estem fent de grans, eh? De gent gran. Són joves, però... Un dia el meu fill, en Carles, em va dir... Mama, ets nascuda al segle passat? Doncs sí. I ets del 1900? Doncs sí. També.
Bueno, 1.900 i uns quants més, eh? Tampoc ha xingut ara, eh? Però ells ho veuen molt lluny, això. Sí, sí, és veritat. Tots ells són 2.000, 2.000, tal, 2.000, tal, no? Què seríeu vosaltres? De quina generació seríeu? Seríeu boomers? No, no. No, som la Zeta, no? La Zeta. Som Zeta. Som Zeta.
O sigui, amb vosaltres s'acaba tot, o torna a començar, diguem. No ho sé, ja no sé què dir-te. No ho sé, però som Zeta. Els últims seran els primers. Escolteu... Exacte. Hi ha un tema que no acabem la tertulia sense que, sisplau, demani públicament que algú expliqui quan se torna a obrir la plaça Catalunya en aquesta ciutat i deixem de fer el canelo, com es va fer l'any passat quan van tancar el carrer...
a la Salle, no? Sí, al carrer de la Salle. Al carrer de la Salle, que encara recordes que vam estar tres setmanes preguntant-nos què hi fèiem, però a la Palça de Catalunya, sincerament, té cap sentit. Jo crec que ells mateixos van reconèixer que la prova no havia funcionat i que no havia anat bé. En canvi, aquest any, jo crec... A veure si m'equivoco. A mi em diuen que pot durar la...
Que pot durar aquest tancament, potser més enllà de fires i tot. Però la idea és la peatonalització d'aquesta part? Que no té cap sentit, de veritat, que és que, a part de passar-hi bicicletes, que no hi poden passar, però hi passen igual, i per fer-hi una cosa el servei de trànsit d'educació vial als nens, que està molt bé, però que segurament no podem ubicar a altra zona de la ciutat,
l'únic que hem aconseguit és perdre 80 70, 80 50 aparcaments de motos que no s'han refet enlloc i aneu a mirar ara Sant Francesc el tall de plaça Catalunya que pots entrar a aparcar la moto i Grover que ressequia com estan aparcades les motos a sobre la vorera mal aparcades perquè s'han carregat de cop 50 places d'aparcament de motos que no hem tot allò
Queden les que estan al mig. Efectivament, Sant Francesc s'ha convertit en un embut perquè tothom que arriba a Plaça Catalunya ha de sortir de Plaça Catalunya per avinguda Sant Francesc. Càrrega i descàrrega, com que s'ha eliminat una part, se comencen a acumular els camions de càrrega i descàrrega a la baixada del Pont de Pedra i la Plaça Albí.
Per tant, és que només són inconvenients, de veritat, només són inconvenients. Em pensava que hi havia un cert acord de treure cotxes del centre de la ciutat i que la plaça de Catalunya era una mica l'emblema de tot això, l'inici de tot això. Bueno, doncs està clar que no. O sigui, d'aquesta manera no els elimines.
perquè els cotxes hi poden arribar igualment a la plaça Catalunya i l'únic que fas és desviar i per tant l'embús és el Sant Francesc és que esclar, hi ha un tema que és que per plaça Catalunya tal com està ara hi han de passar la gent que va al barri vell perquè tu hi has viscut molts anys al barri vell no, no, entres
no, clar, hi has de passar i és complicat tot plegat i no pots tancar tampoc els que venen per la Casa Cultura perquè han de poder anar a les pedreres i no pots, clar, llavors jo ja estic d'acord que hem de fer més amable la plaça Catalunya si volen això ho puc arribar a compartir però s'ha de fer d'una altra manera perquè al final aquesta unió que volíem fer ja està feta quan tu vens del carrer Joan Maragall
i creus per el primer pas de peatons que trobes, ja vas a la part de baix de la plaça Catalunya sota els arcs. Sí. Ja vam fer aquest any. T'havia sigut l'antiga rambla de Pi i Maragall. Ja la vam fer peatonal, perquè et recordo que fa molts anys en Allàcia per Cava, i també passaves per la plaça Catalunya per aquella zona de baix. Per tant, és que l'excusa que donen no té cap sentit, perquè això ja és possible, aquesta unitat.
Des de Joan Maragall, plaça Catalunya Barribell, fins ara també ja tenia aquesta continuïtat. Com ho veieu? Sou tan contundents com la Concepció? O voleu anar amb bicicleta? O esteu espantats perquè també hi posen multes els ciclistes? És que les bicicletes sí que s'ho salten, eh? I passen entre les pilones de ciment i et surten allà que un dia hi haurà un susto gran. Però en l'últim mes s'han posat 266 multes de ciclistes, bàsicament per circular per la vorera, per circular contra direcció o per circular portant auriculars, cosa que està prohibida.
Jo crec que s'han de posar unes normes clares i s'han de seguir, i ja està. Però jo veig més perill amb els patinets que amb les bicicletes. Home, no, els patinets són... O sigui... El que em sembla molt delicat. Mira, i Narcigeni es va dir exactament el mateix. Avui m'han adalantat un... Avui m'han adalantat un al centre de Girona, que anava com a mínim a 40 km per hora. Jo el que penso és que... I eren d'unes maneres que...
L'altre dia deixant aquí la meva filla en el sobrequés, està el semàfor en vermell, doncs si està en vermell i els vehicles, els cotxes, les furgonetes, estem parats? Ells passen. O sigui, ells també han de parar, perquè no pot ser. I passen ràpid. Aquestes són, penso, les normes. La passen molt ràpid. Si estàs en el, no ho sé, com s'ha de gestionar, però sí que és veritat que
que posar en una ordre, una normativa, sap greu, perquè estem en un moment en què tot està permès i no passa res, han de ser tots macos i preciosos, però les normes també perquè és supernecessari. No sóc jo que diu que Girona és més insegura. Ho diuen les dades de criminalitat.
Girona. Què has dit abans de començar? No, perquè has dit jo, no, no, perquè sembla que jo dic que vull dir que és insegura. Què diuen les dades? Diuen que a Girona, ciutat, en comparació a fa un any, la criminalitat ha crescut un 8%. Per tant, ja era preocupant les dades de criminalitat de fa un any i ara són un 8% més elevades. Per tant, que Girona és insegura
És veritat. Pensi que Mark Twain va dir aquella famosa frase... No, Girona, Ciutat. No, Girona, Ciutat. Mark Twain va dir aquella famosa frase que diu que hi ha mentides, mentides extraordinàries i estadístiques. No, hi ha dades. I les dades les don el Ministeri de l'Interior, Govern de l'Estat, Partit Socialista. No, esclar, el Ministeri de l'Interior ja... No és sospitós que jo me les inventi. A nivell de província ha pujat un 8,9%.
Deixeu-me que acabi un tema que m'ha escrit, com que tenim el WhatsApp aquí a sobre, el meu home que és historiador, em diu sobre els dos caps de setmana de fires, em diu, una hipòtesi podria ser que són les últimes festes majors abans de l'arribada d'hivern.
Ah, mira. I llavors és com la rematada final. Aquest cap de setmana és Banyoles, perquè sempre Banyoles és el cap de setmana abans que sempre eren barraces i barraces i barraces i girona. Aquí tenim molt la presentació. És el setembre. Ens anàvem a l'estiu, ens anàvem a l'olot, esperàvem en cataletes Banyoles i Girona. Banyoles, Girona. Tenim el representant Banyolí aquí a la taula. Què comencen avui? Avui comencen. Mira quina cara de content que fa. Jo aquest cap de setmana vaig a Banyoles a fer un senyor dinar amb uns amics. Em van anar a barraces també.
No, anem a dinar i després anem a fires, com fem cada any. I demà no aprofitaràs per anar a veure l'Arqueta de Sant Marturià? Demà t'explico? T'explico el que tinc de mà jo? No, no. Demà tenim Onco Bike. Demà tenim l'Onco Bike, que és per la zona d'aquí de Sant Daniel de Finestres amb l'Onco Lliga, que estic allà de voluntari des de sempre, igual que l'Onco Trail i l'Onco Swim i totes les Oncos que hi hagi, en Josep Prat amb la seva família estem de voluntaris allà.
perquè tenim una relació molt gran amb en Lluís Comet, que és el que organitza, i ja des de sempre l'hem ajudat. Doncs aquest cap de setmana tinc dos partits de futbol dels nens, l'Onco Bike, tinc un dinar d'uns amics que fan anys de casats que hi haurien d'anar-hi, i teatre. És a dir, jo demà dissabte ja no sé on te'n posar més. Diumenge es descansaràs, no? I diumenge tenim el dinar aquest a Banyoles a casa dels amics i és més relaxat. Per tant, diumenge descansarà. Té 16 anys i l'altre...
l'altre onze i la petita vuit. Te queden uns quants anys de petits, de futbol i de basque, la nena que juga? No, la nena de moment... Encara no. No, fa taekwondo allà, tu, li vam dir, vol fer taekwondo? Taekwondo, perquè tal com està el panorama, millor fer taekwondo que basque i tot. També, també.
Ja que has fet l'escletxa solidària, demà també, el 19 d'octubre, que és demà, els supermercats bon preu i esclat, la poma solidària per l'esclerosi múltiple, vull dir que tothom que vagi a comprar podrà comprar poma d'aquí a casa i la poma solidària. No, et deia això perquè... Digues, digues...
Però un tema solidari, també. Avui estem... Recordeu que jo també estic a l'Associació de Dones Empresàries i estem amb el destí de les violetes. Avui toca teatro. Avui toca teatro. Mira, ahir la Maria Rosa Agustín va venir atacant... Atacant, al bon sentit de la paraula. Estava a les mosques i va dir...
Avui tornem, ja estava parlant amb gent convidant-los i tot això. Avui toca Blanes. Avui Blanes. I després avança-nos més destins. Mira, més destins, més dates, perquè n'estem buscant uns quants i la veritat és que tenim una gira. Escolteu, que estem a l'Associació Gironina d'Empresàries...
Tira endavant això en benefici de cinc fundacions de casa nostra i el que fa és que elles es posen al damunt de l'escenari i representen l'obra del destí de les violetes. I han disfrutat molt, me consta, preparant-ho, ensejant i tot. Però ha estat molt bo, vull dir que jo... Dona'ls més dates, va.
Mira, us dono més dates dels dies que estem, dels dies que anem. És que us he de dir-vos que a banda de fer teatre i que som amateurs, eh, totes, ens ho passem superbé. Hem fet un grup d'una pinya molt, molt guai.
i la veritat és que és superinteressant veure la transformació de les persones que dius no he fet mai teatre però ara de cop i volta m'hi poso i tal jo estic molt feliç perquè a més a més com que el destí de les violetes és tot de color lila jo estic encantada i a més assagen a quart i la nostra directora la Laura Ballucera també és de quart i de fet havia estat alcaldessa de quart i és una crac i l'equip és fantàstic 23 de novembre cada que és
24 de novembre, Burdils, i el 30 de novembre, Sant Narcís, en el barri de Sant Narcís, o sigui, el teatre. Del centre cívic. Del centre cívic. Després també Sant Sadurní, Sant Julià, Vidreres, Banyoles, i un seguit de dates que s'estan confirmant, Platja d'Aro, què més, què més, Platja d'Aro, Torruella, un piló, molts. És que són nascres, però... No, no, és... Per això, per què ho vull dir, perquè...
És una passada. És molt divertit. I la idea aquesta de posar-se, fer-ho per un tema així, però a més a més comporta preparar-ho, trobar-se, i és molta feina, però jo crec que ens ho esteu passant molt bé. Ens ho estem passant molt bé, però a més a més és molt divertit perquè jo, com que estic així, no actuo avui, però a cada paper són tres persones. I us aneu tornant. Clar, i ens anem tornant.
Per tant, cada vegada que hi aneu, si heu vingut a veure-la, podeu tornar a veure-la, perquè si hi ha alguna altra, ja són diferents. Les persones. Sí, sí, és molt divertida, és molt divertida, molt recomanada. I tant que està bo. És que la societat gironina és molt solidària. Molt. Molt. No, no, no, jo dic molt en sèrio, que hi ha altres llocs, i aquí, de seguida, trobem un projecte per ajudar, per ser solidaris, i ens hi posem tots. Sí, sí.
amb gent anònima i gent molt famosa l'Onco Trial que es va fer fa dos caps de setmana passat no l'altra que hi ha 307 equips mínim de 8 persones que d'un això per tant mou unes 2.400 2.500 persones com a mínim que paguen per córrer que s'han recaptat 396.000 no sé quants euros que està superbé
Penseu que de voluntaris, és a dir, es fan 100 quilòmetres correguents, amb equips de 4 que no corren com a mínim 4. De voluntaris érem 600 persones. Ah, és clar. 600 persones voluntàries. Quina animalada. Entre organització, control... És més complicat coordinar els voluntaris...
No, no, no. Les reunions que fem de coordinació de voluntaris ja comencem dos mesos o tres, per saber qui ve, qui deixa de venir, els que venen al dematí, els que et venen al migdia, els que et venen... Jo vaig estar-hi des de les set del dematí fins a dos quarts de tres de la matinada, evidentment. Jo perquè sóc el responsable, però és que després tens que fer torns de gent, perquè no te vindran tots. Que bo, eh? Te venen al rato que poden, dues hores, tres hores, cinc hores, una hora...
i els agraeixes i dius, doncs vinga, en aquell calendari posem aquests en aquí, aquests en aquí, aquests en aquí però són 60... Sovint ens queixem de les coses que no funcionen i que tal i que qual però també que bé tenir aquest moment també d'espai per poder explicar les coses que sí que funcionen a les coses que la gent fa per les persones Sí, que la gent ho sàpiga al final, no? Perquè moltes vegades ho fem que la gent no ho sap i quan estàs a dintre i veus tota la moguda que comporta això és una passada és una passada
Puc ser dolenta o no me deixes? No, pots... Sí. Què funciona? El que no depèn de l'Ajuntament. Jo, efectivament, aquí, funciona la iniciativa privada. És veritat, funciona la iniciativa privada i el contacte i la coordenació entre privats. Si esperes l'administració, si t'arriba, perfecte. Perquè és lenta. Si l'Ajuntament arriba, perfecte, que no, entre privats ho has de tirar endavant. Sí, sí.
volia dir, això és veritat i tant, jo estic d'acord i tant que hi ha coses que funcionen però perquè tenim aquest caràcter quantes associacions hi ha a Girona que no tenen cap vinculació amb l'Ajuntament o que si la tenen és per als espais, per poder tenir un espai per poder-se reunir que al final és el que fa l'Ajuntament amb les associacions però el que és és a dir, si te lligues
una associació amb una part d'Ajuntament, o si esperes que... No farà res, per això t'he dit que i tant, és que és iniciativa privada. Però s'hauria d'aconseguir, no? Perquè al final hauria de ser, o sigui, l'èxit seria el lligam entre... Bueno, no ho sé. Bueno, ja apareixen coses, ja hi ha coses, ja hi ha coses. Mira, jo, aquest cas... Ai, perdó, aquesta setmana passada... O sigui, amb...
A Figueres han creat el CEBA. El CEBA és un centre emprenedor on l'Ajuntament s'hi ha vinculat. Ara veurem què passa, perquè esclar, no és el mateix que s'hi ha vinculat però per un espai físic també i amb una persona, els hi han posat una persona que els fa una miqueta de coordinador, que això és perfecte.
Però, clar, és un servei als emprenedors. Això generarà diners? Difícil. Generarà, de moment, més dèficit. Però hi ha serveis que ja saps que et generaran dèficit. Sí, sí, sí. D'entrada, després ja mires què pots complementar. Aquí, si els ajuntaments comencessin a tenir... Ara hem tirat la piscina amb coses que crec que estan bé i que tiro't una llança als que ho estan pensant. Un fons...
per tots aquests emprenedors que estan començant, que són gent de Girona, que no tenen capacitat econòmica, que des de les xarxes com nosaltres vagi, que és una xarxa d'inversors on ajuntem emprenedors amb inversors perquè els falten diners i perquè puguin tirar endavant els seus projectes, no només diners, experiències... Bueno, el que estem fent des de les entitats empresarial... També, també. El que passa que aquí... Si es tingués el recolzament de l'administració...
Si tens el reposament de l'administració pots arribar molt més lluny. I si l'administració hi posa diners, si l'administració hi posa diners perquè té unes persones preparades per decidir si aquell projecte està bé o no està bé, que si hi posen diners arrastraran particulars que complementaran aquest ingrés...
I aquell projecte possiblement arribarà més lluny. A vegades els diners són necessaris, però també a vegades penses, i parlo en general i no només de l'Ajuntament de Girona, que quedi clar, que si no hi posa entraves també ajuda. És el que jo anava a dir, l'administració ha anat a pitjor amb tema burocràtic.
Amb la voluntat d'haver-hi una mena de control de diner públic i de controlar-ho tot, el que ha passat és que finalment resulta més car. La burocràcia s'ha multiplicat. La burocràcia s'ha multiplicat i les hores que s'hi perden i la gent que s'hi destina acaba comportant això. He de recordar-vos que l'emprenedoria és molt dura.
i tenim projecte els autònoms al final iniciar projectes i coses és molt dur jo crec que ostres sovint em trobo tenir recolzament i acompanyament s'agraeix i a més a més al final som els que acabem
generant negoci, que donem feina a la gent i tal, per tant, sempre he pensat que estem una mica desdesos, som els pitjors, no? La baixa de l'autònom, ja no dic res de la baixa, jo ni tan sols me l'he robada. No hi ha baixes, això és una broma, perquè seguim pagant els autònoms exactament igual. I el que reps és com que no té compensa. Jo només una punt final amb la Sílvia, jo recordo el primer dia que la Sílvia va arribar a l'Ajuntament, amb el projecte de costura. De costura.
Jo no diré noms, però va haver-hi dos o tres persones que se la van mirar com si fos un bitxo raro, ella sap perquè ho va notar, com diguen ara aquesta nena on va i a què ve. Per tant, aquesta primera reacció que van tenir persones que tenien molt de poder en aquell moment a l'Ajuntament, que se la van mirar com si fos un bitxo raro...
és amb el que han de lluitar cada dia els emprenedors. Doncs el bitxo raro, que en aquell moment alguns van pensar, mira on està, mira on ha arribat, fem coses. I fent-ho ella, sense comptar, amb un suport... Hi ha una gran empresa i un grau universitari... I un projecte brutal. I un projecte brutal, sí, sí. I amb la seva constància i amb la seva feina, i això és d'admirar.
Si jo m'ho digui, abans només deia el de Sant Martirià perquè un col·lega teu, en Carles Mascaur, presenta un llibre que ha fet un anet i trenta anys del tema de la recuperació de l'arqueta de Banyoles, que aquí també es va lluitar contra la burocràcia i contra un senyor que ho havia robat, que era Eric Albel. No ens ho oblidem.
Escolteu, moltíssimes gràcies. Se'ns acaba el temps, ha estat magnífic. Gràcies, Josep Prat, gràcies, Silvia Castelló, gràcies, Concepció Barai, gràcies a tots vostès. Si tot va bé, tornem la setmana que ve, perquè ara són les 11. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio.
És divendres 18 d'octubre i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanya.
L'Ajuntament de Girona no tanca la porta a canviar la modificació urbanística del Parc Jordi Blamitjana si hi ha altres opcions per a millorar-la. Això va reconèixer la regidora de Transició Ecològica i Transformació Urbana Cristina Andreu a Girona FM quan se li va preguntar si la modificació per fer possible el nou campus de salut no tenia marxa enrere. La proposta ara està en un període de delegacions on la regidora Andreu va dir que escoltaran tots els agents que tinguin coses a dir però recordant que és un projecte d'interès general i que el compromís amb la Generalitat hi és i aquest no es pot comprometre.
Girona crea una comissió de seguiment per acabar amb les ocupacions delinqüencials. En elles posarà en comú la feina feta en diverses àrees de l'Ajuntament i traçar un mapa precís de l'estat de les ocupacions delinqüencials. A més, es farà un seguiment cas per cas per acabar amb aquesta problemàtica. La majoria de casos es concentren en pisos que s'utilitzen per traficar amb drogues o que es fomenten màfies organitzades.
Multa en 206 ciclistes de Girona en un mes per infraccions al barri vell i altres punts de la ciutat. El 16 de setembre va iniciar el dispositiu per controlar que els ciclistes complissin les normes de circulació. En aquest primer mes s'han controlat 936 bicicletes i 206 s'han denunciat per infringir la normativa. La majoria dels casos són per circular per la vorera o en contradirecció.
Els comuns demanen al Congrés una solució urgent per a l'Oficina d'Estrangeria de Girona. Els comuns asseguren que des de la pandèmia a l'Oficina d'Estrangeria només es pot demanar cita de forma telemàtica, però les persones en situació administrativa irregular no tenen certificat digital. Tanmateix també detallen que en el cas de les persones que tenen majors dificultats econòmiques, és la Creu Roja qui tramita els expedients a través del seu equip.
Caritas Girona constata que la pobresa segueix aratant-se generació rere generació i alerta que hi ha un buit d'acompanyament per joves vulnerables d'entre 16 i 18 anys a la demarcació. De fet, l'entitat ha destacat que han hagut d'incrementar els serveis dirigits d'aquests col·lectius els darrers mesos, en detriment dels que es presten als infants.
A l'altra cara de la moneda, els periodistes gironins van castigar el servei de premsa del sistema d'emergències mèdiques que es van portar a la mosca a borda amb un 40% dels vots.
La Facultat d'Infermeria de la Universitat de Girona celebra 50 anys d'història. Actualment és un dels centres de la universitat amb més reconeixement institucional i valorada com una de les facultats d'infermeria més importants del país. L'acte va comptar amb la presència d'autoritats, personalitats i exalumnes i extreballadors de la facultat.
I en esports, nova lesió al Girona. John Solís estarà un mes de baixa. El mig campista colombià pateix una lesió al bíceps femoral de la cama dreta i aproximadament s'estarà unes quatre setmanes de baixa. Així que no caldrà comptar-hi fins al retorn de la competició després de l'aturada de seleccions del mes de novembre.
I pel que fa temps, dia avui que ha començat ennubulat i serà variable en una jornada on pot tornar a ploure, sobretot a primera hora de la tarda, i on s'arribarà als 19 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis.
Som la teva veu. Som la gironina.
Som gent de Girona, som gent de Bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el Bàsquet Girona. Tot el que passa a Fontejau. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a gent de Bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, gent de Bàsquet. L'actualitat en 180 segons.