15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to l'Alternativa. A Girona FM. La gironina.
Les retransmissions del Girona Futbol Club a la ràdio de la ciutat. Aquesta temporada tan especial t'oferim tots els partits de Lliga, Champions i Copa del Rey. En directe al 92.7 i a gironafm.cat. Amb la narració de Pau Villafanyé, Josep Coll i Judit Mateu. Escolta la prèvia. El Partit Integrar. I totes les reaccions dels protagonistes després del xulet final. A Girona FM, només som del Girona. Som la teva veu. Som la Gironina.
Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM
i la tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i de part de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat.
Molt bon dia, doncs comencem setmana, comencem tertúlia en aquest 23 de setembre. Són les 10 i 6 minuts del matí, han acabat les notícies i nosaltres passarem la vista. De fet el que ells vulguin, però la idea és fer-ho, parlar de la ciutat i parlar una mica de la vida també del país. En definitiva, el que sortia a conversa amb les tres persones que m'acompanyen, dues d'elles aquí a l'estudi del carrer Bàlamas i un altre,
mitjançant aquests agents electrònics que ens han permès fer ràdio, cosa que anys enrere hagués estat del tot impensable. Senyor Xavier Villarreal, molt content de veure'l encara que sigui aquí mitjançant la pantalla, com està?
Molt bé, molt content també de retrobar-nos després de l'estiu i tornar a fer la petada amb tots vosaltres. Mirar de parlar de Girona, mira si n'han passat de coses, aquest estiu, no? Com he anat vostè a l'estiu? He treballat molt, això és important. Sí, he treballat molt i he desconnectat molt també, vull dir que ha estat un estiu molt complet i ja està, hi ha piles carregades i ara ja canvi d'armari, perquè això ha canviat en un tresim o res.
i hem deixat la calça curta i aquest matí amb bicicleta i amb pantaló llarg. Això està bé, de totes maneres que la gent que està aquí a la taula anem tots encara amb màniga curta, però potser sí que ens haurem de canviar ben aviat. Senyor Martí Teres, molt bon dia, què tal? Molt bon dia. Com ha anat l'estiu? Doncs ha anat prou bé, ha anat prou bé, sí, sí, el primer estiu com a autònom, per tant, doncs, fent una mica d'home a orquestra i no em puc queixar, la veritat és que bé tant a nivell, doncs,
personal, ha pogut fer fins i tot uns dies de vacances amb el portàtil però bé, ha pogut desconnectar i per tant doncs escoltam genial. Bé, bé, molt bé. Això està molt bé. Ara en Pere A, ja li varen preguntant al senyor Pere Albertí que avui ens acompanya, gairebé ho diria que l'hem arreplegat una miqueta aquí perquè...
Sí, exacte, ara ho pensava, no? Estava a la banqueta, no estava previst sortir, a l'alineació no sortia, però a última hora hi ha hagut una baixa, una lesió, i doncs... Hem agafat un nen de la Masia, un nen de la Masia. Exacte, exacte. Hem agafat un novell i ja ho vinc sense escalfar ni res cap aquí. I content d'estar amb vosaltres, sobretot content de tornar a tenir dos bons amics, amb Martí i en Xevi,
Bueno, i evidentment els altres evidentment també, però en Xevi feia fa dies que no tinc l'oportunitat de saludar-lo personalment, ara tampoc, però bueno, com a mínim l'escolto i en Martí, molt bé. Això està molt bé i t'agraïm moltíssim que hagis fet l'esforç, diguem-ne, per acompanyar-nos, tot i que dissabte el Girona et va donar un petit disgust, no?
La veritat és que dos pifiades... La gent parla molt d'en Juan Pe, però la cosa ve d'abans. És a dir, aquelles pèrdues de pilota... Però hi ha coses a arreglar. El Girona sí que és un club en construcció, que deia en Xevi. Tenim una plantilla, em sembla,
prou bona, amb uns jugadors prou potents, però clar, no és tot tenir les figuretes, cal conjuntar-les, cal donar-les, i sobretot, sobretot, ara ho dèiem abans d'entrar, jo crec que ens falta algú davant, un killer allà davant, algú que marqui territori, i bueno, doncs, l'armari aquell que teníem l'any passat d'Endòbic,
Se girava i allò era gol perquè qualsevol se fot amb endòpic. Hem fixat un teòricament que és molt golejador o dos, perquè tant en D'en Juma com en Biòvic ho són i en Lluís fa una altra funció. No farem pas una actuació esportiva.
Algú em deia, potser ara amb aquestes derrotes, o l'orgull gironí, a veure què passa, dic, mira, tot és una qüestió de perspectiva, no? Quan ens hem passat allà tardes mirant partits contra el Llagustera, contra el Nàstic, sense desmereixer el Llagustera en pels descansins, ni el Nàstic. Bé, exacte, sí, sí, per això. Per això, vull dir, que és una qüestió de perspectiva, no? Quan has passat tantes tardes allà veient derrotes absurdes contra equips de segona, patint per baixar segona B i tal,
Home, evidentment que sempre vols més i que les coses funcionin i tal, però també és veritat que estàs jugant a primera. Jugar a la Champions, hòstia, és que... On te'n saps? Són qüestions de dinàmica, eh? L'any passat tot entrava i aquest any doncs mira, mala sort i les dinàmiques són punyacetes. Quan entres en una espiral dolenta sembla que tot va de cul, però...
Mira, en Martí diu això, jo també soc gran seguidor de l'usó, per qüestions familiars, doncs tinc moltes arrels allà, i l'usó més baix no es pot caure. Per tant, quan veig el Girona ets fantàstic, i quan veig l'usó també, jo m'encanta.
I allà tenen un bar, però no és amb gasses, és un món bé alta que al final tot ho arregla durant els partits. Doncs és això, també és veritat que el fet de jugar tres competicions, de moment dues, però jugar a la Champions, jugar tan seguit a la Gisona aquest dia, ho estàvem mirant, em penso que en 21 dies juga 7 partits, cada 3 dies, cada 3 dies.
Això també s'ha d'acostumar i el Girona no és un dels grans. El Girona és un equip que l'any passat ho va fer molt bé però potser que ens oblidem de l'any passat i tornem allò a tocar peus de terra, la permanència, i quan tinguis la permanència aconseguida després somia al que vulguis.
Així m'agrada. En Pere va ser a París, va ser d'aquells mil sironins que hi van anar. Estic aquí de casualitat, li he dit a en Jordi que ara passava per aquí que m'anava a urgències perquè des que he tornat a París ja no és en Pere, és el que queda d'en Pere.
I a veure si me donen algun xute o alguna cosa perquè era de bossa. Tantes hores d'autobús, Pere. 25 hores d'autobús entrar i tornar, dormint 3 hores a la primera nit i 3 hores a la segona. A casa van dir, diu, això és per als joves, per als d'animació. Dic per als joves i en Pere, que segur que també hi és i efectivament també hi era. És molt bèstia, Pere, el que has fet. Jo m'he fet tot aquest estiu, m'he fet tota una bona part de França amb cotxe i quan penso que t'ho has fet d'una tirada,
Hi ha un autobús amb l'incòmode aquest. Deu estar fet un quadre. Va ser dur. Va haver-hi un moment, perquè vam tornar a patllar Carcassó i que després hi ha algunes desviacions per anar cap a la zona de Pirineu, vaig pensar, ostres, a veure si m'aporten a Lourdes. I em deixen allà, a veure si ens recupero.
Esperem que et recuperis ben aviat. En tot cas, la cara la fas bona. Fa bona cara, una miqueta, com sempre. La fa sana està bé dintre, va estar com està. Però bueno, endavant. Això és el que ens passa a molts, per dir-ho d'alguna manera. Escolteu, us he preguntat per vosaltres i m'agrada molt bé la ciutat. Com la veieu? Com l'heu vist? Perquè ara aquí podem parlar de la ciutat i del país, però moviments, aquest estiu n'hi ha hagut. De fet, vam acabar les tertúlies la temporada passada,
que no sabíem si tindríem govern. Hi ha govern a Catalunya, a la Generalitat, i de moment el govern de la ciutat de Girona tira. El país té govern i Girona més.
Jo crec que sí. Sempre és una qüestió de perspectiva, no? Però jo crec que la ciutat avança amb unes línies generals, a mi a vegades que m'agrada parlar de política local, i tinc contacte amb altres temes de feina, amb altres ciutats, i dic, fixeu-vos que en general hi ha unes línies que són unes tendències en la gestió pública, en la gestió de residus.
Tot més o menys, unes ciutats o uns pobles avancen de manera més ràpida, uns altres de manera més lenta, però tots més o menys avancen amb una línia concreta, amb els temes de renaturalització. Fins i tot ciutats grans d'Espanya, de Catalunya, mitjanes, petites.
Hi ha unes tendències que hi són i que es van marcant i que es van executant en la mesura dels recursos i de les capacitats i així, i a vegades millor o pitjor, però amb els temes de mobilitat, la reducció, la no priorització del vehicle privat, doncs a vegades ens agradaria avançar més ràpid, però és veritat que són unes línies que hi són i que això, que els diferents governs del color que siguin i els diferents equips van fent avançar i que es noten, no? Vull dir que hi ha
com això, com un progrés que a les ciutats es va palpant i que ens agradaria estar, no? Els que hem estat, hem pogut tenir la sort de voltar una mica per a Europa, doncs a vegades veus ciutats que penses, hòstia, m'agradaria avançar més ràpid cap a aquest model, però més o menys, jo crec que anem avançant, anem progressant adequadament, que diria aquell, eh? Sí, a veure, Girona, és que tenim per davant uns reptes molt bèsties d'aquest mandat. A nivell de mobilitat, tot el que és la zona de la sede emissió,
el tema del truetre, no hem d'oblidar que és un gran repte, que també canviarà no només la fisonomia d'un barri en tot el conflicte que això està generant. No pateix, no pateix. Parlarem del Parc Jordi i la mitjana. Ho tenia ben apuntat, però s'ho vol fer endavant ara mateix. No, no, no, però jo el que vull dir és, estem ara mateix preparant-nos per tots aquests reptes que venen per davant, a nivell també de reneutralització, com deia en Martí, de temes de modularitat, del tema del truetre i altres aspectes,
que ens estem preparant per afrontar-los ara mateix aquesta primera part de mandat. Són aspectes troncals que continuen la mateixa inèrcia que ja portàvem de mandat anterior i s'hi han d'afegir més polítiques, més cosmètiques per marcar una miqueta per fil i a partir de la segona meitat de mandat és quan realment jo crec que s'han de veure aquests canvis transformadors. Ara ens estem preparant, posant-nos a la línia sortida,
i afrontar-ho amb els pros i contres, que segur que tindrà aquests temes, perquè som de calats, som profunds i transformaran la ciutat.
Correcte. Ara tenim un exemple paradigmàtic amb el tema de la setmana de la mobilitat sostenible. Si mirem les xarxes, ja veureu que hi ha gent... Carai, som un coll de ciutat, moltes vegades ho he dit, costa molt avançar. La gent està molt apelancada amb el que passa sempre, és a dir, costa molt... Els canvis. Els canvis...
Eh? De debu, eh? Jo en el barri vaig viure el tema del canvi de la... La gestió de residus. La gestió de residus. Una... Li vaig dir un dia a en Jordi, una assemblea que vam fer o una reunió informativa, millor dit, una reunió informativa que hi va haver amb els veïns, ostres, que va ser una cosa molt tensa. És que semblava que, bueno... La gent s'apassiona amb els residus, eh? Jo sempre ho he trobat al·lucinant. Però, però, terribble. Com si fos un debat entre la vida i la mort, no? De debu. La gestió de residus.
Hi havia gent que vaig sortir preocupat perquè hi havia gent que deia, és que demà no sortirà el sol, segur. Si fan d'aquesta manera, demà no sortirà el sol, s'haurà acabat tot. I el sol ha tornat a sortir. Si no s'ajusta i es fan canvis, perquè no s'ha fet bé, doncs ja es millorarà.
La gent, sí, viu molt estressada en general. Deixeu-me anar per parts, perquè és que en Martí Teres, això acostuma a fer-ho, ha fet pam pam pam pam tres o quatre temes que jo crec que eren molt interessants tots i que val la pena. Si voleu, quedem-nos amb el, per exemple, el resírus, que dius tu t'apassiones. Clar, tu parles d'aquí tot va començar, deixeu-m'ho dir així, a Montjuïc. Montjuïc va viure
un episodi d'atenció pel tema del porta a porta que alguns van qualificar d'exagerat segurament va pagar la novetada tu Martí en saps alguna cosa perquè tot això no s'ha creat amb una bareta màgica que ha vingut algú i ha tocat això ja venia temps preparant i és el que deies però és important entendre que ja primer hi ha unes exigències que no venen d'Europa perquè sí sinó que evidentment tenen tota la lògica
Jo diria fins i tot un pas previ. És a dir, d'entrada ens hauríem de marcar com a objectiu, com a societat, generar menys residus. Aquesta seria la primera. I per tant, aquí els estats, perquè la Unió Europea no té capacitat normativa en aquest sentit, però els estats sí, han de fer lleis per obligar els fabricants a que redueixin la generació de residus. Perquè encara que no ho vulguis, acaba generant molts residus i per tant requereix una militància extrema, haver d'anar a comprar amb el tàper de vidre i el no sé
Les bosses ja ho hem fet, però tot el tema dels plàstics costa molt. En qualsevol cas, s'ha de reduir el residu. I després l'hem de gestionar millor, perquè no té gaire sentit que tot acabi en un abocador i enterrem la merda, per dir-ho així.
s'ha d'intentar, doncs, millorar en la recollida selectiva. S'ha vist a molts llocs que el millor sistema per millorar la recollida selectiva és el porta a porta o alguna cosa que s'hi sembli. Quan dic alguna cosa que s'hi sembli, en el cas de Girona, i no vam inventar la sopa d'all, era això dels contenidors intel·ligents, que no ho són tant, perquè no ho són, pobrets, però...
És una mena de porta a porta agrupat amb contenidora, l'únic d'una altra manera. Ja tenen l'ufanisme, l'ufanisme és porta a porta comunitari. Això. Porta a porta comunitari. En qualsevol cas no deixa de ser un sistema... Això no sona bastant el finançament singular plural.
No, utilitzem eufemismes... Bé, no passa res, però l'objectiu de fons quin és? Que cada dia portis... Baixis una fracció diferent, un dia toca els envas, un altre dia toca el vidre... Això ho pots fer amb el porta a porta, que t'ho recullen a davant de casa, amb habitatges onècfamiliars es pot fer, però amb edificis comunitaris, lògicament, és més complicat. I per tant es va trobar aquesta solució de dir, bé, posarem uns contenidors que un dia et serviran per recollir una cosa, un altre per un altre, però que a la casuística és molt complicada, i en aquí...
El que s'ha vist és que amb aquest sistema el percentatge de recollida selectiva passa del 50% que estava amb Girona a més del 80% i gairebé el 90% perquè s'ha vist en altres llocs. I Girona també hi arribarà. Però és veritat que pel camí passen coses, no? I a Montjuïc no es va preveure bé algun sistema però ja s'ha anat ajustant i si no ja es tornarà a ajustar ja es farà millor, no passa res. Que és curiós perquè va ser un gran debat, diguem-ne,
de la primavera va ser espectacular, l'estiu pràcticament no s'ha anat parlant, la sensació és que s'havien d'anar aplicant a diferents barris, que és el que es va fent, hi ha problemes, perquè és veritat que hi ha una certa... jo crec que avui en aquest sentit jo crec que tenim una taula, diguem-ne,
que no es discutirà, per això, perquè jo crec que vosaltres tres, i jo m'hi apunto, estem a favor de dues coses, una de que s'ha de reciclar més i millor, com a primer pas per deixar de reciclar, que és una mica el que deies, en el sentit de dir de generar més residus, no? Però sí que és veritat que Montjuici va haver-hi
Bé, gent que ha passat per aquí, tertulians, gent que t'ensenyaven aquells famosos xats que hi havia que eren absolutament incendiaris, i... Bueno, i la Mincarla arribes fent vídeos, no? Jo vaig coincidir amb ella el dia que vam parlar, eh? Vull dir que no hi ha cap problema, i li tornaria a dir, però, home...
Vull dir que hi ha hagut gent que hi ha posat una mica de salsa, però és veritat que també la gent aquest tema, i com considereixo en Pere, ho viu amb molta visceralitat, i la gestió dels residus, i com t'afecta això tu a la teva quotidianitat, doncs hi ha gent que ho viu molt intensament, per dir-ho d'alguna manera.
Quina és l'alternativa? Seguir com fins ara? Seguir el 50% de recollida selectiva? No podem, hem d'augmentar aquest percentatge. Per tant, si algú té un model millor per millorar aquest percentatge de recollida selectiva, que ho posi sobre la taula. De moment, els tècnics, que això no ens hem inventat pas els que fèiem de polítics o així, els tècnics saben que hi ha alguns sistemes
En queixar millor amb Girona era aquest model dual, que ara estem en aquesta transició, que implica que hi hagi friccions i tal, però un model dual que voldrà dir porta a porta en edificis unifamiliars i recollida selectiva amb contenidor agrupat intel·ligent o dir-li com vulguis en els edificis comunitaris. I si algú té una idea millor, doncs que la posi sobre la taula. Sí, però hi ha la falsa idea aquesta de dir... Sembla com que qui estigui a l'Ajuntament siguin persones, siguin superherois que mai s'equivoquen i que ho tenen tot claríssim.
Hi ha coses com aquesta que és a vegades assaig d'error. El tema és, com diu en Martí, tenim alternativa, tenim una altra opció que no fer això, al final el millor residu és aquell que no es genera. I després també tenim una realitat que tenim un model econòmic
constant generador de residus. I això és un hàndicap que tenim contra el qual s'ha d'anar actuant de forma transversal sobre qui produeix, qui ven, el tema del comerç, el tema del consumidor i l'usuari final. I també tenim diferents realitats. Sant Eugeni Atey, Arcans Ibert, per exemple, la primavera de l'any que ve
serà quan arribin, aterri'n aquests contenidors intel·ligents. I tenim una realitat que Sant Eugènia, sigui per un aspecte socioeconòmic o per un teixit comercial que hi ha, es genera també molt de residu. Serà complicat, serà complicat Sant Eugènia Canxiver? Sí, a més a més també tenim una altra realitat que és que
dimensionar els contenidors a la població real. Una cosa és la població empadronada, l'altra és la població real. Vull dir, a Sant Eugènia crec que passarà que no es dimensionarà bé els contenidors per al regiro que es genera per a aquesta realitat que tenim. I això, com m'ha passat amb un juliol i altres respectes o en altres barris, doncs s'haurà de començar a fer i a partir de la pràctica, doncs anar polint certs respectes, però
Hem d'aconseguir, o sigui, el que no pot ser és que la ciutadania vegi aquestes polítiques com polítiques agressives cap a ella mateixa. Perquè hem de saber explicar, hem de guanyar el relat, hem de saber dir que no hi ha alternativa. És un aspecte de responsabilitat, no hi ha alternativa. I això és el que havia dit abans, en Martí Tàrez, que havia tingut responsabilitats en l'últim govern municipal, diguem-ne,
Totes aquestes coses, tu saps, tot aquest tema ja estava planificat, com estaven els estudis de la zona de baixes emissions, com estava el tema de la mobilitat i tal. Per tant, hi ha una certa continuïtat. I jo diria que és una cosa que, curiosament, que l'equip de govern i l'oposició, en teoria,
en teoria, i estan d'acord. Per tant, no hauria de ser tan complicat. Per això em va sorprendre la violència de Montjuïc. Potser també, i us ho pregunto, eh? La gent es queixava, sé que és un clàssic, ho fem tots, allò de manca d'informació... Potser es va trigar el Cel Primer a fer algun tipus de canvis, perquè crec que s'han fet aquests canvis, allò que...
que en Xavier deia allò, assaig error, però s'han fet aquests canvis i la veritat és que se n'emparla menys. Per exemple, tu a les pedreres li va haver dit això, però... Exactament, al començament hi va haver un cert rebuig, però ara actualment funciona, però molt bé, de debò. I, guiteu, jo voldria, hi ha una dada que és constatable i és verificable. Mireu, aquesta nit m'han recollit el que és el rebuig.
ho fan cada quinze dies abans del porta a porta el rebuig a casa meva no es feia cada quinze dies cada quatre, cinc dies o sis, treiem la bossa i tal des que fem la recollida selectiva ara som molt més curosos amb la tria i per tant som molt més curosos amb que no hi hagi rebuig no reciclable i per tant
I no en genera cap problema. És constatable el que deia en Martí. Segur que si tinguéssim ara dades de si s'ha augmentat la freqüència... La recollida selectiva. Segur? És constatable? No, i tant. En els barris on hi havia porta a porta es passava del 80%. Segur?
I per tant això és una millora en la gestió del residu. Jo tinc un amic que em deia quan es va implementar el contenidor intel·ligent en l'eixample com a prova de veure com funcionava i així, i em deia, però és que clar, si jo avui menjo peix i demà no em recullen l'orgànica, què passarà i tal.
I no passa res. Tens de menjar peix el dia que et recullen l'orgànica o tens el peix un dia a l'orgànica i si poses peles de patata a sobre potser no fa tanta mala olor. A mi m'acaba de donar una cosa, no sabia aquesta olor a les peles de patata. No ho he provat mai, ja m'ho explicaràs. No és un drama, no sé com dir-ho. Saps que hi ha gent que li agrada sucapar? Pugeu a una bicicleta, grau un vídeo i sucapar, perquè és un tema
que és bastant... Està tornant a parlar d'en Carles Rius. No, però és bastant populista a vegades alguns discursos. També vam tenir la pujada de la taxa. Tot això i va creant un clima que al final la generació ho troba com una agressió als seus drets de consumidor. I no, l'agressió és contra el planeta avui en dia. És un aspecte que és primordial. És una prioritat que hem d'entendre marcar com a societat. Quina el consum responsable? I el triatge, sobretot. I si això ha d'anar cap aquí,
doncs que vingui algú i em digui que anem en contra d'aquí. No, no, anem a favor de tot, sinó del nostre futur. Per tant, és que no hi ha més. I la taxa, que ara comentaves, un ciutadà particular no té la capacitat per fer-ho i crec que fins i tot a nivell legal no ho seria. Però un establiment, per exemple, sí, que també es queixava, no és que la taxa es combraries i tal, i jo els hi deia, escolta'm, tens tot el dret legal a desconnectar-te, per dir-ho així, del nostre sistema de recollides i agafar-te un gestor privat.
Evidentment no ho feien perquè els costava el triple. Imagina't que una comunitat de veïns, hi ha ciutats, els Estats Units, que és així. La gestió de residus funciona, fins i tot la neteja de la via pública funciona per comunitats de veïns i cadascú s'ha de fer el seu.
Tu imagina que una comunitat de veïns hagués de llogar una empresa perquè li recollís els residus dels seus veïns, quin preu li costaria? Per tant, és evident que el fet de fer aquesta contractació agrupada entre tots els veïns de la ciutat, el cost ens surt més bé de preu. Això no vol dir que sigui barato, que després aquí entraríem en altres temes. No ho és. Però és veritat que si ho haguessis de fer tu pel teu compte o un comerç o així, ho hagués de fer pel teu compte, li sortiria molt més car.
Jo encareixo també el fet que has de tirar d'altres abocadors, que estan més lluny. És una sèrie de temes que se sumen tots i fan la tempesta perfecta perquè sigui un tema de conflicte. Però jo sempre...
Per sobre de tot el que sobrevola de tot això és el fet, bueno, i tenim una altra alternativa, què em proposes? Vinga va, què em proposes? I és que no en tenim, hem d'anar cap aquí amb aquest estatge error que dèiem. T'has de dir, tu, no hem nascut ensenyats, vull dir, aprendrem junts.
i que hi ha errors, segur. Segur que hi ha coses millorable, segur, però bueno, ho hem de provar, no? És a dir, si no, quedaríem aquí, bueno, aquí encara algun dia aniríem pel carrer i trobaríem els monolits que encara circulen pel carrer, per dir, els fòssils que... És a dir, hem d'anar provant coses noves rectificant el que calgui rectificar, però hem d'anar tirant endavant, perquè si no...
Deixem que digui una cosa... Xevi, perdona, en relació a una cosa que has comentat tu abans, has dit ara estem aquests dos primers anys de mandat, planificant, i els altres dos... Jo no soc tan optimista, perquè potser per la meva experiència de gestió sé que la burocràcia és una qüestió molt ferregosa,
I que, per tant, hi ha coses, tornant el tema als residus, que es van planificar fa anys i que no ho veurem fins d'aquí uns quants anys. Vull dir, sí que és veritat que ara la consellera d'acció climàtica, no sé quin nom li han posat ara a la conselleria, però bueno, aterritori... És molt llarg, això és molt llarg. És a dir, la conselleria de Sílvia Panique.
Va firmar l'altre dia una petició de subvenció que vam fer abans que jo plegués. D'hauria de ser quan jo vaig acabar el 23. Vam fer una petició de subvenció perquè l'Agència de Residus concedís una subvenció a l'Ajuntament de Girona per poder fer la planta de triatge prèvia que ha d'anar
el costat integrada amb la incineradora, que tampoc ens agrada la incineració, però menys ens agrada enterrar la merda, per dir-ho així, amb un abocador, i més si està lluny. Per tant...
Fixa't que la incineradora encara no s'ha acabat. I això ja ho havia planificat dos mandats abans que el que jo vaig ser-hi. I la planificació de la planta de triatge orgànica, triatge previ, per encara millorar més la recollida selectiva, així, es va planificar en el mandat en què jo hi era i que segurament en aquest no s'executarà, malgrat que ara la consellera va signar aquesta subvenció de 50 i escaig milions d'euros, em penso que era.
i segurament s'executarà el proper, que sembla que és una planta que és bastant relativament, entre cometes, més fàcil de fer a nivell tècnic i així, però tot va molt tard. Es fa un triatge previ, arriba la recollida del rebuig, la fracció de rebuig, això que comentava en Pere,
Va amb unes cintes transportadores i d'allà encara el que en Pere s'hagi deixat o el que jo m'hagi deixat encara es pot treure a alguna part més aprofitable. I a més és una planta híbrida amb fracció orgànica. Per tant s'extreu l'orgànica del rebuig, s'ajunta amb l'orgànica que teòricament només és orgànica,
i això se'n farà compost i biogàs. I la resta, que no és aprofitable, això és el que anirà finalment a la incineradora, de la qual, lògicament, acaben sortint també una part de residus que també es generen, etcètera, etcètera. Que estrany són, eh, dir-me, consellera? Que estrany.
Sí, però mira, d'entrada això que era un tema que suposo que estava per allà sobre la taula encallat, pendent d'eleccions i no sé què, doncs bueno, finalment a mi m'alegra, és igual al final, quan ja no estàs tant en primera línia política ja ho veus diferent, a mi el que m'agrada és que Girona
finalment, finalment, d'aquí uns anys podrà tenir aquestes dues instal·lacions i no haurà de portar la seva merda a 100 km de distància com estem fent tots aquests anys amb el supòsic de totes les emissions que més a més això genera. Prou dir perquè els projectes són a llarg termini, jo què sé, jo me'n recordo, vam fer la planificació del centre d'acollida d'animals, que era una cosa que ja parlàvem bastants anys abans, per no haver de portar els gossos a la protectora de figueres, no sé què així.
Van posar uns terrenys a disposició, es va fer el projecte amb el Consell Comarcal i encara estem al pla espacial d'aquella zona. No crec que s'acabi fent en aquest mandat, tampoc. Per tant, segurament, potser serà el proper. És a dir, al final hi ha uns projectes o la central deu molir.
La central de Molí, sembla que ara es podrà obrir, no? Però clar, jo la vam viure, no sé, tres licitacions d'obres, no sé què, finalment ara aquest equip de govern, que no ho va planificar, podrà inaugurar un equipament nou, fantàstic... La gent no els entén aquestes coses, però són així, és a dir, com pot ser que el central de Molí és gairebé un cas paradigmàtic, a part que està com una mica agafada, perquè jo me'n recordo
quan les primeres obres que es van fer als anys 80, que el dia que es vien d'inaugurar, es va incendiar. Si us recordeu, és un d'aquells temes que dius que ara al final és preferir oficines, diguem-ho així. Les dues plantes de dalt i anirà, en principi, segons em va comentar el regidor de...
El que em va rellevar en el càrrec va ser en Sergi Cot, que em va dir l'entesa d'aigua, l'oficina de sostenibilitat i alguna altra cosa. És a dir que anirà a personal administratiu a la planta baixa.
Aquest era un altre projecte que teníem allà a sobre, que es va acabar amb una, no sé si valdrà molt la pena, s'havia de canviar la turbina i posar una petita turbina per generar electricitat, perquè d'allà empengen alguns equipaments a nivell elèctric i també amb funció pedagògica per explicar-ho, que era una turbina d'aigua així, però amb l'aigua que baixa.
i veurem si tenim capacitat. Ja es havia fet, no, Martí? Hi ha una acció pedagògica allà? Sí, sí, sí, perquè hi havia una turbina que funcionava i podien anar a les escoles a veure-la així. El que passa és que aquesta turbina porta tants anys aturada, i a part que no està sobredimensionada pel cavall que realment hi pot arribar a passar, que la idea era posar-ne una més petita, més moderna, així, més eficient, i explicar als nanos què és una turbina, com funciona el cavall d'aigua, l'electricitat,
I aquest és l'exemple. A vegades la política és tan lenta que quan arriba, arriba tard. I això de la turbina pot estar viví i no hi ha aigua. I és que sí, els tempos, els ritmes, són desesperants. A veure, els hem vist des de fora, en Martí, l'ha patit també en pròpia camp.
Si ara en Xavier estigués aquí, m'amiraria, perquè és clar, hem estat molts mesos sense aigua a la sequia, no? I ara sembla que, a més a més, la tornarem a tallar per fer unes obres, i és clar, la gent diu, i no podíem haver aprofitat aquells 11 mesos que va estar tot allò parat, que no baixava ni una gota d'aigua per poder fer les obres, i ja sé que són els terminis burocràtics administrats. No, i tots els anys.
que es porta dient que la reparació aquesta que fa és per una filtració d'aigua que anava cap al pàrquing d'una vivenda al carrer Costa Bona, que aquesta vivenda tenia una bomba d'aigua a 24 hores al dia funcionant, amb la despesa energètica i això és, però és que més a més bombejava l'aigua de la seca cap a la xarxa de clavagra.
O sigui, anys, però anys, anys. O sigui, que la planta subterrània tercera d'aquell pàrquing, per exemple, es podia fer servir. Perquè és una dada. És ridícul. I l'obra la fa l'Ajuntament o la comunitat? L'Ajuntament. Està a dins i fa una gent menys generació, sí.
Sé que s'ha pactat amb la comunitat però la fa l'Ajuntament. Crec, posem-hi aquest crec. Abans de la llista que ens has fet me n'he quedat amb una perquè jo vaig entendre, perdoneu-me, vull dir, una de les coses que els periodistes al llarg dels anys aprens és que no saps de res i que has de preguntar a les persones que en saben, no?
I el tema de la naturalització jo no l'entenia i llavors la Gido Martí Teres a mi me'l va explicar i em va mig convèncer i tot. Però a costa que hi hagi gent, encara hi ha gent que es queixa, esclar, jo ara encadrem les herbetes, els escocells, coses aquestes i tal. La naturalització és una cosa molt més àmplia que tot això.
Sí, és un criteri per fer les ciutats menys dures i més amables i sobretot més permeables, no? Per exemple, quan hi ha un episodi de pluja intensa, una ciutat impermeabilitzada per l'asfalt, el paviment i així, doncs què provoca? Doncs una escorrentia superficial, és a dir que baixa molta aigua pels carrers i que aquestes avingudes, doncs, per culpa d'episodis de pluja intensos, acabin provocant inundacions amb aparcaments, amb baixos, etcètera, etcètera, no? Canvia.
La idea de la re naturalització és dir, escoltem, podríem fer, per exemple, que la rambla del carrer Pericot, en comptes d'estar tot apavimentada, fos una rambla més permeable, és a dir, que hi hagués terra a la part del mig, que no passa res, i per tant que quan plogui aquesta aigua pugui infiltrar cap a baix, i per tant també que el freàtic se'n beneficiï, que els arbres que hi ha a la via pública se'n puguin beneficiar.
Aquesta és una idea. Dintre de la renaturalització hi ha moltes idees de posar vegetació més resilient al canvi climàtic, de fer la ciutat més permeable, de millorar l'efecte d'illa de calor buscant zones d'ombra més extenses. Per tant, que a l'estiu, quan baixa aquella cleca de sol, no hagis de córrer d'una ombra a l'altra i puguis tenir passejos més ombribols on hi ha la temperatura. Jo visc al costat de la Devesa, per sort.
I t'asseguro que es nota quan podem fer una devesa a cada barri, però que es nota molt l'efecte de la vegetació sobre la temperatura. Sobretot si vas amb bicicleta, per exemple, que et desplaçes més ràpid, notes molt ràpid el canvi de temperatura entre un barri o un altre, i tu que vius a les pedreres...
Segur que a la que t'apropes a una zona una mica més de vegetació, notes aquest canvi? A mi sempre va a peu, però ho nota perquè va molt ràpid. Això que diu en Martí és constatable. És com l'estiu que em vas a córrer. A mi que m'agrada anar a córrer o caminar, però sobretot córrer.
Hi ha itineraris que agafes itineraris, és que hi ha una diferència tèrmica, però bestial, molt gran. Hi ha un lloc, que jo sempre li dic a la meva filla a l'estiu, i anirem de vacances. Quan vas cap a la creueta, per la carretera o pel carrer o bici que va pel costat de l'Unyà,
a l'extensió de 1000 graït, per dir-ho així, que va directe cap al parc científic, hi ha un parell de corbes que notes la baixada de temperatura, però que, jo li dic a la meva filla que allò és invernal ja gairebé, no? Vull dir, passes per allà i fa, tant estiu com hivern, notes, perquè és una zona uvaga que no hi toca el sol, notes molt aquest canvi. Intentar provocar això dintre de la ciutat o canviar una mica el criteri, per exemple, què passa si creixen plantes en un escossell d'un arbre?
No passa res, una planta no és brutícia. Jo això ho he explicat moltíssimes vegades, la gent se'n fot perquè va, les plantes, no sé què, les espontànies, no? Males herbes. Però una herba és brutícia? Una herba no és brutícia, és una pobra planta. Som nosaltres que li aturguem aquesta categoria moral de mala herba, no? Que això ve de la pagesia perquè evidentment
eren plantes que anaven malament pel camp, pel cultiu, perquè se'n portaven energia, que això també estaria discutible en criteris d'agricultura actuals, però en qualsevol cas, no passa res, el problema és que convertim els escossells en papereres. Jo sempre deia a la gent, si vols ser guarro, tira la merda al mig del carrer, que netegem cada dia amb màquines de neteja. A l'escossella és molt difícil de netejar, i la gent es pensa que són papereres, i tira la cigarreta, el paper, com que queda amagat, o no es veu gaire, o el gos s'hi pixa i caga,
Hòstia, si heu de ser guarros, feu-ho al mig del carrer, que és la zona que es neteja més freqüentment. No ho feu en els escocells, per tant... No, i la planta, quan hi ha plantes, la gent ho ha assimilat com deixadesa de funcions, saps?, i deixadesa de gestió. Quan veus una planta que creix,
i no s'arrenca, doncs dius, ui, aquí no estan fent res, i no. També hi ha altres aspectes, com els que ha dit en Martí, tota aquesta política ambiental i de renaturalització també ajuda a la salut física i a la salut mental, també, de tots nosaltres, perquè, hòstia, jo ho noto, a vegades, quan circula un bici per l'Eixample,
i arribo al meu barri, Sant Eugènia, doncs, hòstia, jo noto hasta la diferència, no només a nivell físic, a nivell de temperatura, sinó a nivell mental de dir, hòstia, ja soc a casa, saps?, ja veig algun arbre, veig algun parc, veig alguna cosa de natura que a mi, fins i tot mentalment, doncs, hòstia, per mi és beneficiós. I crec que aquesta és una altra de les potes amb les quals s'ha d'actuar.
I que no és un invent de Girona. La meva filla ara ha anat a estudiar a Barcelona, un postgrau i tenia opcions de triar diferents lloguer d'habitacions, no gaires, perquè la cosa està molt complicada, però n'hi havia una que era Consell de Cent, li vaig dir, no t'ho pensis dues vegades.
És igual la ubicació, potser no et queda tan a prop, però la qualitat de vida que tindràs al Consell de Cent és un carrer peatonal renaturalitzat. Que li van baixar unes crítiques a la colau quan va fer allò, brutals. I ara ningú tornaria a trarera, ni tan sols els que van posar la demanda i que van guanyar van dir que, bueno, que sí, que havien posat una demanda i tal, però que el seu objectiu no era tornar a que passés trànsit per Consell de Cent. I tu passeges per Consell de Cent, jo és que soc un enamorat i a més soc amic d'en Ricard Font, que va tenir...
implicació directa en la gestió de les obres de tot aquell carrer, ja l'he dit mil vegades, és que em faré president del Club de Fans. És una zona que al mig de l'Eixample de Barcelona és com un oasi, igual que alguns passatges que hi ha, que eren més petitets, però aquí és tot un carrer, és una artèria peatonal, renaturalitzada, allà es veu perfectament què vol dir això de la renaturalització. I aquí hauríem de ser un palet més atreviuts, però costen molt els canvis.
L'única cosa que volia matitzar és el tema dels escossells, castellers naturalitzats, etc. El que sí que tenia present és que, per exemple, hi ha un problema a les escales que porten a la passera del Feresuarte, la passera aquella.
Allà la vegetació creix al mig de la passera, al mig de les escales. I clar, gent gran... és a dir, ha de combinar les dues coses. És que de tant en tant s'ha de treure. L'únic que dic és que no és...
Correcte, correcte. Clar, i que quan aquesta erva dels escocells queda seca, doncs s'ha de treure. Només això passa a la primavera. Però ja no fa no ser ningú. No fa no ser ningú. No, però és veritat que arriba un moment que si no plou queda sec, doncs es treu, es fa un entrecabat de l'escocell i està. Amb zones que dificulten la mobilitat de peu, amb bicicleta, els vehicles...
o on ja veus que la cosa s'ha desmadrat, doncs sí, el que passa que la capacitat de la Brigada de Jardineria per anar traient tot això és limitada, abans es feia servir el Romcub, el famós herbicida, l'herbicida aquest que ho matava tot, i clar, no naixia una planta al mig d'unes escales en cinc anys, i en canvi,
Des que això es va deixar d'utilitzar, i estem parlant de fa bastants anys que es va agafar aquest compromís, doncs s'ha de fer manualment, i manualment porta molta més feina, i mira que vam provar coses, que si dissolucions d'aigua amb sal, que si cremar, que si no sé què, i no hi ha res que tingui l'eficàcia que tenia aquest herbicida, però per contra,
Jo crec que hi hem guanyat, perquè evidentment no s'utilitza aquest herbicid a la ciutat, i per tant és una cosa que era nociva, i que a més a més s'infiltrava cap a les aigües i acabava al medi, i per tant que no s'hauria d'utilitzar. I per l'altre doncs, escoltem, que veure una mica més de verd no fa cap mal.
Avui la gent de Sant Eugeni ja tenim una certa majoria en aquesta taula i com que sé que si no ho faig en Xavier m'arrenyarà. Com està tot el tema del parc Jordi Vila Mitjana? Tot el tema inherent a les obres relacionades amb el nou trueta? Perquè hi ha un gran rebuig veïnal. Jo li volia fer la broma però després he pensat no t'ho acabava de dir.
Xavier, vostè és el qui va al parc Jordi Milamitjana, perquè hi ha gent que diu que s'utilitza poc, i hi ha gent que diu que utilitza molt, i suposo que ni una cosa ni l'altra. Com està tot plegat? I també us ho demanaré a vosaltres, perquè també en Martí...
Coneix bé la zona? La zona, sí. No, a veure, jo en algunes tertúlies ja vaig comentar, tot això del projecte hospitalari ben fet és una oportunitat. I mal gestionat i mal fet pot ser, podia ser una putada. Ja ho vaig comentar. I hi ha coses que s'han fet bé. El parc Jordi Vilamitjana,
El seu ús va sempre en funció de l'opinió que vulgui general respecte. Si t'interessa dir que està infrautilitzat, doncs ho diràs. Però la realitat és que és un espai de socialització i de gaudi de famílies que, lògicament, hi ha horaris en què la gent treballa.
però ja us ben juro que quan la gent té el temps d'oci, el parc s'arribi a la mitjana, està ben utilitzat, a més a més hi ha l'escape park, a més a més hi ha hagut un treball molt dèstia de la comunitat educativa i també de tota la comunitat veïnal del barri per elaborar, per dissenyar fins i tot aquest parc a través de processos participatius al mateix barri.
I ara mateix ens trobem que, bueno, hi ha el trueta, que ningú el rebutja, tothom vol el trueta perquè és una oportunitat de transformació també per al sector que afecta, però, clar, tenim part que afectar-lo, treure'l, construir pisos com és la idea que hi ha, doncs va en contra precisament del que estàvem parlant abans, de la renotabilització.
I el problema és saber per què s'hi volen construir pisos. I en aquí és quan partim. Ens anem remuntant enrere. En aquí hi ha una part d'unes parcel·les de la ciutat de Girona que assedeixen per poder fer i tirar endavant a construir el projecte.
del campus hospitalari. Aquesta parcel·la que és d'un privat doncs s'ha d'expropiar per poder fer el que s'hagi de fer i que es pugui construir al costat de la Sèquia perquè si no seria zona inundable i el problema ara el tenim.
amb la manera com es vol escropiar aquest terreny a la família en qüestió. I l'operació que es vol fer al final només respon a criteris tècnics d'un informe de sostenibilitat financera que pretén que tota l'operació, no només d'escropiació sinó d'urbanització de tot l'entorn, sigui a cost zero per l'Ajuntament de Girona. I per fer això s'han de fer operacions que són les que han mostrat principalment rebuig al barri, que és
entregar una parcel·la pública a la part privada perquè em faci una promoció de pisos i que aquests pisos tinguin l'alçada suficient, que és cinc de set plantes, perquè l'ini generat i tot el que generi aquests habitatges doncs paguin tota la festa. La manera com es vol fer
Doncs no ens agrada, no ens agrada, no està ben fet. Crec que algú ha d'arribar el moment en què ens hem de sentar, hem d'agafar aire, hem de mirar en gran angular i ens haig de dir, realment no hi ha una altra opció que aquesta per fer-ho. I en aquí és quan ens hem de sentar i en aquest procés d'al·legacions, en aquest procés de veïns, hem presentat al·legacions.
Ens hem de seure i ens hem de repetir això, perquè això ha de tenir solució. Espera't, Xèvia, que ara en Martí serà dolent. Diu que serà dolent, eh? Si hi havia alguna alternativa, home, si que hi era, i el nostre equip la va proposar, que era a Domèny, però, vaja, ara no ha entrat, no obrirem aquest maló, suposo, eh? Si hagués anat a Domèny, si hagués anat a Domèny, això no hagués passat. Has estat molt dolent, aquí. Si hagués anat a Domèny, haguessis tingut un simple hospital.
I el que volíem era un parc. No, ho dic de broma. A mi t'he de dir, Xavi, i Pere, i Jordi, que la veritat és que em va sorprendre molt aquest debat jo. O sigui, pel que m'ha arribat es veu que això ve des de l'inici, de quan es va començar a planificar i tal.
Però, en canvi, jo t'he d'assegurar que en les reunions que havia participat o amb la informació que m'havia arribat no era gens conscient que s'havia de fer aquesta acció. Jo el que sí que sabia era que els terrenys que hi havia al costat del Parc Jordi Vila Mitjana eren uns terrenys que estaven qualificats d'equipament i sé que alguna vegada n'havien parlat amb l'Associació de Veïns, que ells deien que era millor que allò es pogués mantenir com a zona verda i els deia
Fixa-vos que en el planejament això està qualificat d'equipaments i per tant aquí potser s'ha de fer un canvi, que això en got de ser equipaments tinguin, no ho sé, uns habitatges per la gent que ha d'anar a treballar a altrueta o el que sigui. Era el màxim que havíem arribat a parlar, d'una parcel·la que està allà al costat, que està al riu i al parc. Estaven pensats en la part inundable, aquests habitatges. Jo vaig veure els plans i estava pensat en la part inundable. Jo el que no entenc és com està qualificat d'equipaments una parcel·la que és inundable. A la nova qualificació,
Quan es qualificava, quan es feia el planejament, totes aquestes coses ja s'estudiaven, no? No pots qualificar d'equipament una cosa que... I el tema inundable em posa una mica nerviós, perquè... Això és molt relatiu, eh? Els pisos de l'Arcadi de Fontajau estan en zona inundable i han guanyat un premi FAT, no sé com dir-ho bé. Exacte, sí, sí, no, no, no, la zona inundable, perquè es tiren gairebé a quatre o cinc-cents anys darrere del que passi allà.
És la zona inundable d'un torrent, perquè hi ha una riera, no és ni riera, jo diria que és un torrent que és el que és el Marroc que mai més, igual que com la Massana, que abans havia provocat molts problemes, es va arreglar i aquell tema, és a dir, és una zona inundable entre cometes, zona inundable també i és el Trueta.
L'Hospital Net actual, i el GEC, i els pisos davant del GEC estan al voltant. L'ICRE, però aquest té sentit perquè és l'Institut Català recerca de l'aigua. El van posar dintre de l'aigua a voluntat. Allà sí que algun dia els hi allibera l'aigua de l'Unià, encara que no ho sembri, però aquest és un altre tema. Sí, sí, no, en tot cas és un... És un marron, és un marron molt gros. Sí, perquè allà... Jo vaig intentar... És clar, es tracta de traslladar... Sí, no es perd el parc, el parc es trasllada en una altra zona. No.
Aquest és el discurs que es vol dir, que es trasllada al parc. Hi ha una part que és inundable, que és tota l'allera, de la Riera, que el que es vol fer és connectar-ho fins a Vilaurareig, però és zona verda. Però el parc no es trasllada allà en plenitud, perquè el C és on inundable, doncs hi ha construccions, hi ha aspectes que no es poden garantir en un parc que, a més a més, estarà separat per una sèrie d'avials. No és com el parc de Domen, que és tot seguit. No, hi ha moltes divisions. I el problema és que
La construcció de 380 habitatges fa créixer més de 1.000 habitants, un barri que ja és el més dens i que té previst que a l'altra banda, per la zona de la central ètica, també hi hagi un creixement urbanístic i que al final tot el barri creixi en 3.000-4.000 habitants. I a més a més, la mobilitat que generarà el que hem d'evitar és que aquell barri, aquella zona, no es converteixi en vell bitge. Per tant,
Suprimir aquest parc consolidat, utilitzat i treballat pels veïns i que ja és una compensació per quan es va construir la zona de Mas Masor, per compensar l'organització de Mas Masor.
traslladar aquesta compensació al Parc Jorge Vila Menjana, ara és una nova compensació. Per tant, sentem-nos, pensem i ens precipitem. L'exemple del Parc de Domeny, per exemple, hi ha molta gent que deia, per què s'ha fet aquest parc aquí durant molts anys? I jo els deia, és que penseu que tot això d'aquí que veieu serà edificable. Ara s'està edificant. I aquell parc,
es comença a veure el que serà allò. Exacte. Per tant, ja serà un barri que, evidentment, quan es fa en planejament de tot un sector, s'ha de fer una reserva per zona verda perquè els veïns que hi vagin a viure tinguin aquest espai. Per tant, aquest parc, Jordi Vilamitjana, potser ara deies, home, no està gaire utilitzat, però a la llarga, quan s'hagués desenvolupat tot aquell sector del Mas Mesó, com deia ara en Xevi,
aquell parc hauria fet aquesta funció, lògicament, de donar servei a tota una sèrie de veïns que, per culpa de la crisi immobiliària, allà es van aturar moltes promocions però que en els anys s'hagués anat reactivant perquè, evidentment, Girona va creixent, per dir-ho així. I en les zones que està habilitat a créixer s'anirà desenvolupant. Tardarà una mica més o una mica menys. Si et carregues aquest parc, quan s'acabi de desenvolupar tot aquestes zones d'habitatge, és veritat que aquesta parcel·la no hi serà, que s'ubica en un altre lloc, jo no conec els detalls tècnics, no sé si...
Això que deia en Chevi, si quedarà segmentat, si serà més útil o menys útil, però és veritat que en una zona de creixement de població hi ha d'haver-hi una zona verda. I per tant, ja hem fet prou coses estranyes. En el cas de la carretera Barcelona, per exemple, que es va fer un discontinu, que jo ja vaig dir que era una cosa d'urbanisme creatiu,
La zona verda de tota aquesta zona que s'acabarà edificant entre el Corte Inglés i la Clínica Girona, tot això seran habitatges. I la zona verda d'aquesta gent està en el bosc de la pevortia. Per tant, això era un urbanisme creatiu que s'havia de fer per poder desencallar tot allò.
M'agrada, m'agrada. Hem passat l'urbanisme a Trebucaire, l'urbanisme a Cria. Sí, això li vaig dir a en Carles Riu una vegada en un ple, li vaig dir, em sembla que aquest disc continu que es va generar perquè la llei d'urbanisme el que vol és que els veïns tinguin la zona verda al costat de casa i per tant, això que dèiem abans de la renoteralització, la salut mental i tal, que no sigui una cosa... El conflicte és com es vol fer l'operació, perquè al final
s'expropia un terreny a la part privada, però el que s'està expropiant és un parc en el veïnat. I per tant, s'ha de mantenir aquest equilibri. S'ha de mantenir aquest equilibri i pensar més endavant, sobretot seure, i sí, hi haurà 180 o 150 habitatges,
que estaran a un preu de mercat competitiu. Per què? Perquè també la llei, en aquest cas, obliga la part productora a destinar un tant per cent en habitatges que no són socials, no són de protecció oficial. Hem deixat parlar gaire en Pere, en aquesta zona, i aquest tema el coneixen molt, molt...
No, la veritat és que és un tema que poc puc aportar, perquè tampoc el desconec molt. L'únic neguit que tinc és que amb aquesta situació i tot plegat, el tema del trueta que ja anem tard, això vagi endarrerint, endarrerint. Jo ara ja estic convençut que no veuré el meu trueta.
però com a mínim els meus nets que el puguin viure, perquè la cosa, fixeu-vos-hi que des del començament d'un any després aquí ja s'ha anat endarrerint molt, molt... Però això no ho retrasa, Pere, és la falsa idea de dir, tot això pot resoldre... Per què no agafa l'hospital? Això agafa, diguem-ne, tot el part universitari d'investigació.
Clar, l'hospital, el terreny de sales pot començar ja perfectament. L'únic que tenim aquí és un conflicte que per pagar l'expropiació dels terrenys que es cedeix des de Girona en el projecte, doncs s'ha buscat aquesta fórmula i aquesta fórmula ha creat conflicte perquè precisament va en contra del que seria aquesta estratègia, doncs aquest urbanisme que sigui una mica més equilibrat, més en previsió del creixement que hi haurà.
El projecte no s'atura, el projecte pot continuar, el projecte pot tirar endavant, però el que passa és que som uns veïns i veïnes que volem el trueta, perquè és una gran oportunitat per al barri davant dels reptes que tenim. El volem, però el que no volem és que a canvi d'això es densifiqui encara més una zona que patirà a prou, i per això estem mobilitzats.
i no cedirem, i ho fem de forma constructiva. Ara hi ha una elevació, ens sabrem, en parlarem, però el que no farem és cedir a que hi hagi aquest prejudici contra el nostre barri en forma de suprimir un parc que al final serà tan important, com dèiem Martí, a nivell urbanístic i també a nivell social i de salut mental i física per un barri que creixerà en desmesura.
Jo crec que la conselleria no ha estat del tot honesta en el sentit que s'ha generat unes expectatives sobre la inminència pràcticament de la construcció d'aquest hospital, quan en realitat ells si fossin honestos saben que quan el departament fa una inversió
té un retorn, té un període d'amortització, per dir-ho així, és de mínim 15 anys. I fixa't que en el Trueta tot just hi estan fent obres, estan ampliant els mòduls de bloc quirúrgic, una inversió, ara no recordo si era de 12 o de 15 milions d'euros, que evidentment no es farà perquè d'aquí dos dies això quedi en desús. Mínim, jo crec que ho amortitzaran, aquesta inversió, en aquests 15 anys, que ells diuen, que ells reconeixen que quan fan una inversió
Perquè, evidentment, el Trueta no pot estar esperant que es faci el nou hospital per no fer cap millora i el Trueta s'ha d'anar actualitzant. Ja va millorar tota la zona d'urgències, van fer l'oci pediàtrica, ara han millorat o estan fent totes aquestes dues plantes a sobre l'ICO per connectar-les amb l'hospital.
I per tant, s'ha de fer, i això s'ha de fer perquè si no el trobem que hauria trossos, i a més a més necessita més capacitat, però a la vegada també és cert que aquestes inversions tenen un període d'amortització d'uns 15 anys, que jo crec que és el que tardarem a veure si arribem. 1.035 siguen molt optimistes, no?
I l'altra cosa és dir, escoltem, potser ens hauríem de replantejar una mica tots plegats i pensar realment, com diu en Xevi, què és el que més convé, perquè tampoc cal que ens precipitem i que hipotequem zones de la ciutat que a vegades des del centre es veuen una mica com la perifèria i ens va passar molt vial de les hortes, no? Que, bueno, escoltem, una cosa que ens connecti ràpid amb Sant Gregori, una rotonda que ja estava a punt de... I, per tant, veure la ciutat des de fora també està bé.
Queden 20 segons per les 11, això ara és matemàtic. M'han quedat dos temes que jo tenia aquí apuntats, que era el de la setmana a la mobilitat, amb el tema de plaça Catalunya i tot plegat, i el tema de la Sílvia Paneke i la seva absència, temporal o no, del ple de Girona. Però serà un altre dia que en parlarem ara. Són les 11, tornarem si tot va bé demà.
Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dilluns 23 de setembre i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafany.
mor un home de 44 anys en una casa de Girona on s'exercia la prostitució. Els serveis funeraris van retirar divendres passat el cos sense vida d'un home a una casa situada al carrer Riera de Llemana a Girona. L'escena va ser marcada per un gran desplegament de vehicles del CEM i la presència de diversos cotxes de la policia que ocupaven l'entrada del carrer. Segons fonts judicials, es tracta d'una mossoptada esdevinguda en un habitatge on tot i no haver indicis visibles d'activitat il·lícita es coneix que s'hi exerceixen serveis de prostitució.
L'edició més gran de la Ciutat Europe tanca amb 68.000 visitants uns 3.000 més dels previstos. La vuitena edició del certamen, que s'ha celebrat a Girona del Vin el 22 de setembre, ha tancat portes amb un total de 68.000 visitants, també ha batut records assolent 500 marques expositores que s'han completat amb un programa d'activitats i proves esportives on hi han participat uns 4.000 professionals.
Giron engega els tràmits per comprar dos habitatges a Santa Eugènia i a Sant Narcís per ampliar la borsa de pisos. Un cop es formalitzi l'adquisició d'aquests immobles, el consistori haurà comprat un total de 4 habitatges en el que portem d'any. Les finques aniran destinades a incrementar el Parc Municipal d'Habitatges Social de l'Ajuntament, que actualment està format per 197 pisos entre els que té cedits i els que estan inscrits a l'Oficina Municipal d'Habitatge.
Murt Carles Espígol, antic gerent i conseller delegat de Clínica Girona, als 70 anys. El professional va ser una de les persones que va liderar els esforços per mantenir les ara noves instal·lacions de la clínica situades a la carretera Barcelona dins la ciutat. A banda, també va rebre el Premi Ímpuls de la Cambra de Comerç, el Premi de la FUEC com a Empresa d'Èxit i el Premi a la Innovació en la Construcció del Col·legi d'Arquitectura Tècnica de Barcelona.
Els Catarres presentaran nou disc a l'estrenes 2025 de Girona. Els Catarres seran els protagonistes de la primera gran cita del Festival Estrenes amb la presentació dels seus sisè disc d'estudi en un escenari tan emblemàtic com les escales de la Catedral de Girona. El trio d'aigua freda oferirà dos concerts el 4 de maig, a les 6 de la tarda i a les 2.45 del vespre.
I en esports, l'Uni Girona cau a la final de la Lliga catalana per 68-55 contra el Kadil a seu. L'equip es va desfer en un tercer quart desastrós amb un parcial de 3 a 24, i va demostrar que encara hi ha molts dubtes davant l'inici de la Lliga. Per l'altra banda, l'Olot va sumar a la primera victòria de la temporada. Els de Pedro Dolera van derrotar l'Andrax, per la mínima gràcia era una diana de Marc Mas des dels 11 metres a les acaballes del partit.
I pel que fa al temps, dia avui, intermittent, amb sol, núvols i també possibilitats de pluja a primera hora de la tarda en una jornada amb 15 graus de mínima i 23 de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. gironafm.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis.
Si vols saber tot el que passa a Girona i en l'entorn més proper, som la teva ràdio. Girona FM, l'única emissora local de Girona. Informació, opinió, entreteniment, el futbol i el bàsquet en directe. Cultura i molt més, ho trobaràs tot a Girona FM. El 92.7 de la FM i a gironafm.cat. Som la teva veu, som la Gironina.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada quinze dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM. La gironina.
Info Podcast, la càpsula informativa de tres minuts amb tota la informació bàsica del dia, notícies, agenda i informació de servei, un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital, en exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi!