Tertúlia Girona FM
Fins demà continuarà aquesta calor extrema
i no sé si serà de calor que voldran parlar
els tres tertulians que ens acompanyen avui aquí
als estudis del carrer Balmes, tertulians,
tres persones significatives de la vida social,
política i cultural gironina.
Senyor Quim Nadal, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Com la porta la calor?
Molt malament.
Però vaja, procuro escapar-me'n,
ja no d'ombra en ombra,
que és el que fèiem ara fa 20 anys,
sinó d'aire condicionat en aire condicionat.
I procuro anar del cotxe a locals climatitzats
i per poc que puc em passo el dia en conserva.
És el que toca fer perquè és molt complicat aguantar-ho.
Bon dia, senyor Roger Cacero.
Què tal?
Bon dia, molt bé.
Vostè que és el jove de la taula, per dir-ho d'alguna manera.
Si descomptem l'Aleix, que encara és molt més jove, eh?
Doncs bé, més jove, però també portant malament la calor, eh?
Vull dir que és una qüestió més de constitució, d'estatus o de tolerància,
però complicat.
Com que de moment hem parlat allò diguent que fa molta calor,
estic convençut que en Guillem Terriu es trobarà la fórmula per portar-nos a la contrària.
Molt bon dia, Guillem.
Molt bon dia.
Home, jo crec que si continuéssim anant d'ombra a ombra,
no faria tanta calor.
Perquè és clar, el que acaba de dir el senyor Quim Nadal,
diu, em tanco de casa amb l'aire condicionat
i quan vaig amb cotxe poso l'aire condicionat a tope,
doncs un dels problemes que hi ha
és que es deixa anar tanta calor amb els aires condicionats que va al carrer
que augmenta la temperatura.
Per tant, sí que hi ha canvi climàtic,
però els cotxes fan calor, els aires condicionats fan calor,
les persones fan calor, les ciutats fan calor
i, per tant, això va augmentar.
Per tant, com més aires condicionats posem, més calor tindrem.
La teva actitud vital respecte a això
és prescindir de l'aire condicionat, no?
És a dir, a la llibreria procures que no n'hi hagi
i a casa teva tampoc.
I, és a dir, tu vius en un món diferent
en què procures no viure condicionat.
Intento't utilitzar tant com puc,
tan poc com puc l'aire condicionat.
Però bé, dit això, a veure,
la humanitat ha viscut 2.000 anys pràcticament
o 1.900 anys sense, o 1.800 anys sense aire condicionat
i no passa res, i no va passar res.
Sí, i sense avions.
I veus això.
Ah, per cert, els avions també fan, escalfen-ho.
Sí, sí, però ja m'agrada que m'ho digui algú
que era d'aquells que anava a fer un cafè a l'home, eh?
Vull dir que...
Sí, sí, sí.
Sabia que sortiries amb...
que és una expressió que m'agrada molt,
amb un ciri trencat,
i, evidentment, no l'has deixat.
No ha fallat.
No ha fallat, no ha fallat.
Això és una mica com tota aquella gent
que et fa grans discursos
sobre les petxades de CO2 i tal,
i després les veus en manifestacions
a l'altre punt del continent
i llocs així,
o que se'n van de vacances, diguem-ne,
a un altre continent, diguem-ne, no?
Però bé, aquestes coses passen, no?
En tot cas, fa molta calor
i jo faig com el senyor Nadal,
que vaig d'ombra a ombra
i si pot ser d'aire condicionat...
Però el senyor Nadal
és l'únic que porta americana avui, eh?
Vull dir, també va...
Vull dir, va com s'ha d'anar...
Seguint una cosa que m'havien ensenyat
fa molts anys,
diuen que una de les maneres
d'aguantar millor la calor
és portar una petita americana,
encara que una americana
o algun d'això,
no sé si és el cas.
Això té un altre secret
i és que...
Les butxacres.
Exacte.
Home, a mi l'americana em fa de bolsos.
Sí, sí, sí,
que és el que jo som a fer.
Sí, però amb això,
amb això dels vestits dels homes,
ara que jo no sé si ho preguntem, eh?
Perquè de la manera com va en Quim,
que porta un polo i una americana,
fins i tot hi ha homes del temps
que ja vesteixen a sis,
quan els cànons diuen
que els senyors
han de portar tot l'any
camisa de manega llarga,
que això de la manega curta
és una aberració
i que en tot cas s'ha de romengar
i que amb l'americana
sempre camisa de manega llarga.
Però sí que s'ha acceptat
el fet de...
Perquè jo faig aquesta consideració, eh?
Si l'home del temps
ho porta a TV3
és que socialment ja ho hem acceptat
que es pugui anar
amb polo i americana.
Ara que estem aquí al carrer Balmes
podria dir una cosa,
és a dir, les convencions canvien
perquè aquí que ve a esmorzar
molta gent de la caixa
ara ja no porten corbata
i abans era impensable
que una persona que treballés a la caixa
no portés corbata.
Estic d'acord,
els canos diuen exactament això
i t'ho dic perquè els he trencat sempre,
perquè jo com porto americana
sempre ho porto amb polo
i màniga curta
i és veritat que diuen
que ha de ser amb màniga llarga
però amb franquesa.
Però amb el tema dels uniformes
jo al final sempre em pregunto
quan posem en un avió
aquests que agafava el senyor Terribas
per anar a fer un cafè a Roma
esperem
que el comandant
o la comandant
vagi en uniforme.
Potser ens malfiarem el dia
que confonguem
el comandant o la comandant
amb un passatger, no?
Vull dir que també el tema de l'uniforme
també té el seu fe.
Això ha passat amb els capellans.
Abans portaven sotanes
i ara van vestits normals
i ja no saps si ho són o no ho són.
Ara faré com tu
en sentit contrari.
ben fet que fan
perquè un dels problemes
que hi va haver
quan va esclatar la revolució
el 18 de juliol
després de l'aixecament feixista
els capellans
es vestien de seglars
i fugien
però com que portaven coroneta
se'ls identificava
i els palaven igual.
I ara ja en canvi
tenen l'oportunitat
de barrejar-se amb el poble
i no ser identificats.
Sí, però vas
a la que parlen
durant 10 minuts
ja els has calat
que són capellans.
Els cales
la gran majoria.
No, però
el tema de les convencions
no tenia cap interès
a parlar d'aquest tema
però ja que l'heu fet
el tema de les convencions
és així
encara recordo
i aquí el senyor Nadal
ens ho podré dir
de primeríssima mà
el gran escàndol
entre cometes
i les planes de diaris
i algunes estones
de telenotícies
que hi va haver-hi
quan hi va haver-hi
un conseller
que va ser ascendit
a conseller en cap
del govern de Pasqual Maragall
que va decidir
que no portaria corbata.
Us recordeu
el conseller Maragalló
les grans discussions
del per què
només portava camisa
ara pràcticament
ara hi ha molta gent
que no porta corbata.
Mira
el que més ha canviat
i que permetria
un estudi molt interessant
és l'evolució
de la vestimenta
dels diputats
i diputades
del Parlament
de Catalunya
en la visió
de conjunt
és a dir
a l'hemicicle
jo recordo
i no hi era
però
en el primer
Parlament
restaurat
1980
hi havia
per exemple
un personatge
hiper ben vestit
amb americana creuada
és a dir
d'angle recte
o d'angle rodó
fumant
un puro
descomunal
a l'hemicicle
i aquest senyor
es deia
Josep Andreu
Avelló
però com ell
tots els que vulguis
d'aquí
hem arribat ara
a les samarretes
reivindicatives
en alguns dels membres
de la mesa
per tant
hi ha un contrast
entre el president
Rull
que segueix sent
un gentleman
impecable
de vestit
i corbata
amb màniga garga
mentre que
a l'altre extrem
pot haver-hi
un secretari
de la mesa
del Parlament
que porti
una camisa
de la CUP
per dir-ho així
sí, sí
això també passa
amb els alcaldes
també es va debatre
d'ara tenim
un alcald
de Girona
que va
que va
amb Esperdenyes
a vegades
per exemple
i bé
al començament
diguem-ne
va adoptar
va provocar
un cert
enrenou
però bé
la gent
no ho ha acceptat
perquè al final
tothom va
com vol
suposo
sí
hi ha una qüestió
de comoditat
que a mi
em posen alerta
respecte
a les Esperdenyes
és que
jo preferiria
ja que són
fabricades
aquí a Girona
o a l'entorn
unes Esperdenyes
d'Antoni Pons
sense cordons
és a dir
que te les pots posar
com si fossin
uns mocassins
més que unes Esperdenyes
de veta
que te les has
d'acabar lligant
a la cama
però això
jo també vaig
sempre en mocassins
i no vaig
mai amb sabates
de cordons
ens ensenya
les seves sabates
el senyor
Guillem Tarribas
què són això?
no
són
mocassins
amb cordons
però que no es corden
i molt fresques
i de roba
estan molt bé
i barates
això està bé
ja ho veus
Lúcia
hem acabat parlant
aquí de corbates
i de mocassins
no
perquè sí que hi ha
una qüestió
o sigui
un alcalde
o un president
del parlament
no deixa
de ser la imatge
d'una institució
i llavors
entenc que hi ha d'haver
certa formalitat
també
en el vestit
sí que és cert
que hi ha marges
i llavors
que cadascú
se senti còmoda
però hi ha marges
més formals
i més informals
i aquí
en aquest ventall
però sí que
un alcalde
o un president
del parlament
o un president
del govern
més enllà
de representar-se
ell mateix
està representant
una institució
i això és quelcom
que tampoc
hem de perdre de vista
que no dic
que un alcalde
no pugui representar
una institució
amb es perdenyes
de vetes
però és simplement
que hi ha d'haver-hi
per mi
una certa correcció
formal
en el vestit
quan es representa
una institució
jo volia
introduir un tema
si és possible
estic
estic
absolutament convençut
perquè és
dels clàssics
de les tertulis
que hi ha
en Guillem Terribas
s'acaba parlant
sempre del que vol
el senyor Guillem Terribas
hi ha una cosa
que a mi
em té una mica
preocupat
i el senyor
Quim Nadal
també sé
que n'hem parlat
i és perquè
encara no han posat
aigua
en els fons
de Girona
o sigui
per exemple
a la plaça
de Catalunya
fins ara
hi havia una taula
i una cadira
i ho vaig anar-ho a mirar
ja no hi ha la taula
i la cadira
però no hi ha aigua
per exemple
i després
doncs no s'ha tornat
a posar aigua
com fa 3 mesos
o 4 mesos
i això em sembla
que en vaig parlar
ja l'última
en algun lloc
s'han posat
com per exemple
el parc del migdia
per començar allà
i es veu que
s'havia cavat l'aigua
perquè no han seguit
jo ho sé
precisament tens
saps coses
de la devesa
del per què no passa
i m'agradaria saber
per què no ho fan
o sigui
algú de l'Ajuntament
ha explicat
per què no s'ha omplert
una cosa
que ja és permesa
i que per tot
ho han fet
no es posa l'aigua
a les fons
i es torna
home
s'ha de ser més refrescant
no veure una mica d'aigua
pel migdia
dels carrers
el dia
que el govern
de Catalunya
va aixecar
la restricció
vaig escriure un article
que deia
ara veurem
com
la imprevisió
fa que
en comptes de tenir-ho tot
a punt
pel dia
que s'assequin
les restriccions
ara començarà
la revisió
de les maquinàries
de les fons
de la ciutat
i trigaran
a posar-hi aigua
el que triguin
a posar-les a punt
no sé si és veritat
o no és veritat
però la realitat
és que
ni a la plaça
del Marquès de Camps
que era un rejoliu
de res
que més a més
no era aigua
que es perdia
en certa manera
ni a la plaça
de Catalunya
ni a la plaça
d'independència
ni a la plaça
d'independència
no hi ha aigua
i el rec
que dóna la volta
a la d'avesa
a la d'avesa
als jardins
interiors
tancats
justament
estaven tancats
perquè el rec
impedia
i quan tancaven
la porta
del Rosaleda
i de la caseta
ara
no es podia entrar
en els jardins
quedaven tancats
de nit
de fet
l'arbre
que ha caigut
aquests dies
és dels
del vol
d'aquest
d'aquest rec
i algú
va emetre
el diagnòstic
a part de
en Narcís
potser
que creu
que hi ha
algun fons
que l'ha afectat
a les arrels
però part d'això
el diagnòstic
més directe
va ser
estrès hídric
manca d'aigua
bueno doncs
si els plàtans
de la d'avesa
tenen estrès hídric
i a 1 de juliol
segueix sense sortir
aigua
no solament
pel rec
del voltant
sinó
tots els canals
que porten aigua
al voltant
del camp de Mart
que són els que
acaben portant
l'aigua
en aquest rec
dels jardins
no hi passa aigua
l'Ajuntament
ha fet un intent
un dia
que Narcís
Munger
van a veure
de regar
els plàtans
del passet central
amb aquella mena
de canal
amb aquella rasa
oberta
però van tenir
obert
poques hores
però el que vaig llegir
que deia
Narcís Munger
van tenir obert
4 hores
i la set
que tenia
la terra
no hi ha
els arbres
només
va fer
que en 4 hores
l'aigua
el fil d'aigua
no venceix
ni 100 metres
de tal manera
que per arribar
a la zona
del rellotge
haguessin calgut
5 dies
jo no sé
si a banda
d'aquests problemes
tècnics
que evidentment
una maquinària
que ha estat
en desús
i s'ha de tornar
a engegar
doncs
sí que requerís
com a mínim
que algú
ho vagi a mirar
i carregi
un dia
doncs
jo no sé
si també hi ha
un component
com més pedagògic
de
no engeguem tot
perquè la gent
no interpreti
que ja podem tornar
entre cometes
a malgastar aigua
jo això
no sé
si t'havies una mica
flotant
de dir
bueno
anem
Roger
si la política
és a dir
si això
que seria una actitud
diríem
de pedagogia política
per dir
que ningú es pensi
que estem nedant
en l'abundància
de l'aigua
si es complís
estrictament
en tots els comportaments
de la societat
per indicació
i recomanació
del govern
jo ho podria entendre
però el dia
que es van aixecar
les restriccions
totes
les fons
fons
totes les
decoracions
amb aigua
d'establiments privats
fàbriques
oficines
etc
ragen a dojo
i totes les piscines
de privats
de tot Catalunya
s'han reomplert
a dojo
doncs
què vols que et digui
per altra banda
a Barcelona
totes les fons
estan funcionant
i estan funcionant
des del primer dia
aquí falla alguna cosa
ja hi ha alguna altra cosa
que em sembla que
un dia així
comentant-ho
qui controla
el rec
de la Devesa
és la Generalitat
l'Ajuntament
ho dic perquè
la Panec
et va
no
és l'Ajuntament
qui rega
la Devesa
l'Ajuntament
rega la Devesa
per dos
mecanismes
pels pous
que hi ha
a la Devesa
que es van activar
amb la sequera
com una font alternativa
el Pou Montserrat
per exemple
i per l'aigua
que es deriva
cap a la Devesa
de la Sèquia Monar
l'aigua que ve
de la Sèquia Monar
cap a la Devesa
depèn de la Generalitat
és a dir
és l'ACA
l'Agència Catalana
de l'Aigua
la qui
dona el caval
perquè arribi aigua
a la Devesa
aquest caval
ara ja existeix
és a dir
a la Sèquia Monar
a la Sèquia Monar
a la Sàl o a Sant Eugènia
i passa
a un volum d'aigua
que arriba
a 60 centímetres
d'alçada
el problema
per la derivació
cap a
els jardins
de la Devesa
és
informació
de Narcís Botger
que jo no he contrastat
crec que tenim la mateixa
que la va publicar
en un article
en el diari de Girona
la captació
d'aigua
a la Sèquia
està
a 60 centímetres
d'alçada
si hi ha un caval
que arriba
als 60 centímetres
a la que baixi
a 50
no passarà aigua
cap a la Devesa
per tant
un dels problemes
és
i val pocs calés
baixar
la cota
d'aquesta captació
diguem-ne
que una empresa privada
en 24 hores
ho tindria solucionant
no
ho dic jo
perquè es tractaria
senzillament
que el lloc de captació
de baixar
de manera
que diguem-ne
que pogués agafar
en aquests 60 centímetres
perquè abans
a la Sèquia
hi anava més aigua
també es veu
que també
arribava més aigua
diguem-ne
a l'Unya
es veu
que ha sigut una
al llarg
de tots aquests anys
de Sèquia
ha sigut una
de les meves batalles
perquè
ens hem carregat
les hortes de Sal
i Sant Eugènia
d'una manera
bastant notòria
amb aquesta política
de l'ACA
una política
que anava
a dir respectable
criticable
des del meu punt de vista
perquè penso
que està feta
des d'un despatx
molt allunyat
i llavors es prenen
unes decisions
que entenc
que són complicades
però que
no acaben anant
que passa
que ja que hem anat
a l'Adevesa
i tinguin en compte
que ahir
que per cert
ahir es va fer
un acte
de recordatori
i homenatge
a Narcís Jordi Aragó
a la placeta
a Narcís Jordi Aragó
que hi ha
es la dret
diguem-ne
en el jardí
a la infància
darrere
del monument
de Miquel Blai
contra l'invasor
que també té
un especial
significat
i es van llegir
diversos articles
de Narcís Jordi Aragó
part d'articles
i tres d'ells
van parlar
de l'Adevesa
perdona
és que hi ha un llibre
de Narcís Jordi Aragó
que és
de l'Adevesa
però disparadut
sí, el que passa
que ahir vàrem llegir
bàsicament
Papers de Butxaca
que és un llibre
dels anys 82
83
84
amb articles
d'aquests anys
vull dir
i els tres articles
que parlaven
de l'Adevesa
i l'Adevesa
és una d'aquelles coses
que no ens l'acabarem mai
suposo
senyor
senyor Quim Nadal
és a dir
se n'ha parlat molt
hi ha moltes discussions
però jo
la pregunta
que jo volia fer
és
em va preocupar
precisament
l'article
de Narcís Monger
perdó
la 11
una
perquè va dir
que faltava aigua
i no sembla
que ningú es mogui
perquè aquella aigua necessària
és a dir
que l'aixeta s'obri
i que acabi
diguem-ne
de demarar
a la terra
a l'Adevesa
perquè fins que hi hagi
una circulació
normal
aquesta és una
i l'altra
el tema que va parlar
que hi ha molts arbres
que estan malalts
i això em va preocupar
perquè
sé que durant els anys
del seu mandat
i posteriors
l'Adevesa
es va cuidar molt
sempre han caigut arbres
a l'Adevesa
això és veritat
també no
no exageréssim
però segurament
sí que l'arbre
de 55 metres
que va caure
fa poques setmanes
sobre els jardins
francesos
crec que ho dic bé
jardins
sí
jardins romàntics
de l'Adevesa
doncs els jardins
doncs
si s'hagués provocat
algun tipus
d'incidència
diguem-ne
d'afectació humana
n'estaríem parlant
dies i dies
i dies
i és veritat
que bé
que l'Adevesa
sempre ha comportat
des d'aquells famosos
arbres
arbres
que diguem-ne
que
que
que un antic arcalde
de Girona
volia tallar
i que van provocar
aquell article
d'en Jordi Dalmau
que va ser
la fi
de les col·laboracions
d'Aragó
i el seu equip
a vida
a vida catòlica
no sé si us recordeu
fins diguem-ne
al llarg dels anys
tothom parla
de l'Adevesa
tothom creu
que se'n pot parlar
de l'Adevesa
però hi ha un tema
de fons
que els que hi entenen
comencen a emetre
ja des de fa
uns quants anys
senyals
dient que
que pot haver-hi problemes
en Narcís Mugger
ha identificat
algunes de les malures
dels plàtans
una a la més històrica
la que jo recordo
ja dels anys 70
i abans
dels ajuntaments
democràtics
que era
la Corituca
Ciliata
després
va venir
un altre
que era
el Ceratocistis
no sé què
Ciliata
em sembla
i ara
Narcís Mugger
fa pocs dies
n'ha identificat
un altre
a l'Adevesa
que
estic buscant
a veure si trobo
el Whatsapp
no, no
són correus
electorals
escoltem
mentre
no
no ho trobo
no
però en tot cas
que n'he identificat
un altre
i que per tant
vol dir que
el que passa
és que els
fons en arbres
de 150 anys
es poden tractar
sabent que
tard o d'hora
aquests són arbres
que cauran
o que es poden
anar morint
però vaja
jo ara acabo
d'escoltar
un reportatge
sobre
l'Ull de Cona
i el
parc
d'oliveres
mil·lenàries
més important
del sud
d'Europa
i
esclar
estem parlant
d'arbres
de més de mil anys
tant
quant duraran
els plàtans
de l'Adevesa
ben cuidats
bueno
en poden durar
50 més
i
els arbres
dels passejos
plaça de les Botxes
Passeig Central
i Passeig de la Cerdana
són els més antics
però és
tots els quadres
interiors
són arbres plantats
als anys 40
del segle passat
per tant
encara no tenen
100 anys
ja els tindran
d'aquí 4 dies
però dir que
i que s'ha de fer
amb tot això
vagilar-los
i diguem
netejar-los
com toqui
replantar-ne de nous
que tothom
sigui conscient
és a dir
l'Adevesa va haver-hi un moment
que va arribar
a uns 1.600 exemplars
ara en tornen a tenir
2.500
per què?
perquè quan es va fer
l'operació
dels accessos
de l'Adevesa
en substitució
de la Nacional 2
i del Mercat del Bestiar
se'n van plantar
de borda de 500
i
hi ha hagut
una crescuda
del nombre
d'exemplars
de l'Adevesa
continuar plantant
i identificant
els llocs
on se'n poden plantar
és una de les maneres
de donar continuïtat
a aquest bosc
de plàtans
un bosc de plàtans
pot ser un bon parc urbà
això és molt discutible
és a dir
la gent diu
fem un parc anglès
doncs tallem tota l'Adevesa
i fem un parc anglès
que és el que vam pretendre
amb el parc de les Ribes del Ter
a l'altre costat
al peu del pavelló
de Fontagen
és a dir
un prat de gespa
uns quants arbustos
unes plantes petites
i pocs arbres
ara
si hem de respectar
la massa forestal
de l'Adevesa
una mínima ordenació
un bon enllumenat
uns bons bancs
ben plantejats
si pot ser
tots iguals
no uns de fusta
uns altres de ferro
uns altres de formigó
no?
és a dir
un mobiliari urbà
adequat
a un parc
diguem-ne
inspirat
en el nou santisme
pels que el reivindicaven
ara fa cent anys
i a partir d'aquí
doncs
donar-li
la continuïtat
per a aquells
qui vulguin
anar a passejar
perquè creguin
que arriba l'hora
de tornar prescindir del cotxe
i tornar
a un parc
ombrejat
que servia
perquè hi anéssim
els que anàvem a
mirar noies
o festejar
o les noies
a mirar nois
a la piscina
a la Rambla
anar a la piscina
o
al passet central
on es llogaven
cadires
per una passeta
i al seu dia
les carpes
de l'Adevesa
no sé aquí
si com a refugi
climàtic
per no s'ho passar bé
les carpes
va ser
una de les grans idees
que hi va haver
si no recordo malament
durant un mandat
d'equip Nadal
però que
el que diguem
que ho va tirar endavant
va ser en Tomàs
sobre què és
i jo crec que les carpes
és molt probable
que derivessin
i que al final
hi hagués un problema
diguem-ne
que havien variat
també suposo
perquè passaven
endavant
però durant uns quants anys
molts anys
van ser
és a dir
un punt
primera van ser
un lloc
de gaudi
que ens ho van passar
molt bé
algunes generacions
intercanviades
entre elles
alguna de les que estem aquí
però també
en un moment determinat
un pol d'atracció
de gent cap a Girona
no ens enganyem
que la gent va deixar
d'anar a la costa
per venir a Girona
i a més a més
va ser
l'origen
que molts pobles
fessin carpes
és a dir
que a la setmana
li deia
que es va esforçar
i sí que és veritat
que
o les veles
no va collar
continuem
diguent carpes
però
és la manera
de dir-ho
doncs bueno
hem parlat
de la d'Avesa
per cert
en algun d'aquests
en algun d'aquests
articles
que parlàvem
de l'Aragó
una de les coses
que deia
perquè sempre hi ha hagut
el gran debat
és a dir
era fa cent anys
i continuarà
haver-hi debat
suposo
si hi ha
si hi ha parc
d'arbres
d'aquí
d'aquí cinquanta
sobre allò
que s'ha de fer
amb la d'Avesa
perquè hi vagi gent
els usos
i s'hi han fet
moltes coses
i s'hi han deixat
de fer moltes coses
però
em feia gràcia
perquè
en un dels articles
es parlava
es parlava
diguem-ne
de la necessitat
que
la d'Avesa
estigués lligada
a la trama urbana
és a dir
i esclar
recordem-ho
en aquella època
esclar
per allà hi passava
la carretera nacional 2
i el Güell
i passava el Güell
que no es va tapar
fins als anys 70
perquè
es va desviar
el tren passava
per més
per bon estructe
però també
amb un talús
important
i ara hi ha un viaducte
i per tant
totes aquestes coses
en certa manera
diguem-ne
han quedat
han desaparegut
és a dir
ja no hi ha
la carretera nacional 2
malgrat que hi ha un carrer
o una carretera
si voleu
hi ha un gran parc
davant del que era
Can Sarasa
que és el cim
de la llera
del Güell
i el talús
ha desaparegut
i hi ha un gran equipament
o dos grans equipaments
i l'auditori
i l'auditori
connectat amb la trama urbana
ho està
més que no pas
amb els anys
que esteu fent referència ara
que jo
no tinc la imatge
no els pots tenir
no?
però que
vaja
vull dir
i jo sempre explico
que per allà hi havia
el pont de Can Vidal
que ja no hi ha ni el pont
ni Can Vidal
no?
que molta gent potser
però en canvi
hi ha una magnífica escultura
de l'Alfaro
eh?
Arcau de Nadal
hi ha una magnífica escultura
de l'Alfaro
que per cert
ara fa
un aniversari
més o menys ludor
de quan es va
de quan es va instal·lar
a la plaça d'Europa
sí
i es va traslladar
no?
després es va traslladar
sí, sí
a mi l'escultura
em va agradar molt
em va agradar molt
a la plaça d'Europa
i em continua agradant molt
en el que jo encara
em dic
el pont de Can Vidal
vull dir
l'escultura
crec que és magnífica
i no tinc notícia
crec que es quedarà
en el pont de Can Vidal
sí
tu vas punxant
perquè jo parli
però jo procuro parlar poc
perquè després
veig tuits de gent
que es queixa
que jo parlo massa
per tant
procuro
mmmm
no preocupis
pels tuits home
una cosa
doncs
ja que d'allò
aquí hi ha la revista
Som del Pont
sí
volia parlar
però ara
tenia necessitat
el número 3
de la revista
Som del Pont
però jo tinc una pregunta
sobre el pont
perquè jo hi passo
bastant sovint
aquell semàfor
que està allà
a la carretera
per què serveix?
hi ha un semàfor
que no hi ha
no
sí
no hi ha cap cantonada
està posat allà al mig
és de diarats
perquè ja
és allà a l'escola
no el fer d'ac
sí
però
hi pot haver
el botó
de la gent
que vol travessar
però a les 3
de la matinada
te se posa vermell
i tu estàs allà
i no hi ha ningú
per passar
a les 6
de quin parles?
és que n'hi ha diversos
davant de les antigues
dominiques
no la fer dac
hi ha un semàfor
al carrer del Pont Major
que cada 10 minuts
n'hi ha un
a la rotonda
del Caprago
n'hi ha un altre
a la rotonda
de Can Camaret
no m'ha vingut
a dintre el poble
a les dominiques
hi ha un semàfor
que no dona
que no fa
no hi ha cap cantonada
i si fos pels vianants
hi ha el polsador
i el polsador
que no hi ha polsador
per tant
a les 6 de la tarda
a les 12 a la 1
te se posa vermell
i tu d'hi dins
i ara què faig aquí parat?
si no passa a ningú
i això que passa
a les 12 a la 1
bueno
cada 10 minuts
es posa vermell
no sé per què
jo entenc que és per
o sigui
és un sistema
perquè la gent
no vagi ràpid
molt bé
però llavors
ja l'altre
si podeu posar
aquell sistema
que el sabàfor
es posa vermell
si passes a 30
aquest podeu posar
m'ha agradat
perquè dóna la impressió
que Roger Casera
tingui la potestat
de fer-ho
i em dóna la impressió
a veure
amb aquest poble
del pot major
home
i té
aquest barri
sí
i no ho he entès
és que no ho he entès
jo cada vegada
ja aposto
saps què vam demanar
a l'associació de veïns
quan hi ha el revolt
perdona
del picadilli
que hi ha la gasolina
això sí que es denota
el picadilli
vull dir
que gires
la gent més jove
els xàplings
la meva aposta
és dir
hi haurà vermell o no
i sempre
tinc la gran sort
que hi ha vermell
ja només entrar al pont major
et generem una expectativa
llavors no hi ha ningú
pels carrers
no sé un son
on viu la gent
del pont major
passes per aquella carretera
i no hi ha ningú
a qualsevol hora
ara estàs fent bé
de corcó
en el sentit
fa estius
a les 10 de la nit
passaves a les 9
hi havia 3 senyores
que paraven la fresca
i un senyor
i era maquíssim
veure que encara hi havia
i ara hi ha ni aquests
no això
no
hi ha una foto
que l'hem de publicar
algun dia aquí a la revista
i algú hi escriurà
d'unes senyores
i potser també algun senyor
sí un senyor hi havia
clar ja no en queda cap
cap
no n'hi ha cap
o sigui
i quan es va morir
l'última senyora
vam dir
ara és el moment
per explicar aquesta foto
perquè sí que
que parla d'aquest temps
que tampoc està enllunyar
i que encara es continua fent
de sortir
a parar la fresca
vull dir
posem estufes
posem estufes
a l'hivern
a les terrasses
perquè acabarem traient ventiladors
al carrer
perquè
que comentàvem abans
dels aires acondicionats
però bé
però això
i sí que és veritat
que la gent es refugia a dins
aquesta imatge
que hi havia
per allà al voltant
de Can Sacaries
diguéssim
tres portes
més cap a
Camp Dorà
del que era
el bar del Puntenc
exacte
no sé com se diu
doncs
és una imatge
que
que anem perdent
però en tot cas
el semàfor
aquest semàfor
sí que té aquesta funció
de
que la gent no vagi ràpid
per aquí
i sí que nosaltres
havíem demanat
perquè és curiós
havíem demanat
volem un radar
com el de Fontageu
perquè és un radar
que sense multar mai a ningú
tothom respectava
fins i tot ara
que no hi ha ni radar
que la gent té tendència
a
els 40 del Punt de Fontageu
sí
a Llufriu
hi ha un radar
que posa
però aquest sí que multa
va multar
els primers dies
ara tothom passa
a 30
no a 40
a 30
quan ha arreglat
el de la Junquera
és el que multa molt
també
també
escolta però bé
ja que va tret el tema
heu tret el número 3
de la revista
Som del Pont
la revista El Barri
Festa Major
el crim de Cantit
entrevista la Magda de Carrell
cada quant la feu
la revista
cada
la idea és
dos cops l'any
i per tant
un número
a l'estiu
coincidint amb la Festa Major
i un altre número
al gener
i amb la voluntat
doncs
de donar veu
a entitats
equipaments
i a tothom
del barri
o de Girona
que vulgui parlar
sobretot del Pont Major
i aquí doncs
amb una part
també
bueno
més d'història
a través de
vivències
aquí també
hi ha
precisament
un ex-residor
de l'Ajuntament
de Girona
també vinculat
amb el Pont Major
que és en
Josep Brugada
que també hi aboca
aquí una segona part
de les seves
vivències i records
de quan era petit
i
bueno
doncs
amb aquesta idea
de continuïtat
no és la primera revista
del barri
però sí que és
aquesta nova revista
perquè ja se n'havien fet
d'altres
però sí que és aquesta nova
que des de
ara fa un any
va entrar el primer número
i ara ja traiem el tercer
que presentem
precisament demà
al Pont Major
al centre cívic
a l'auditori
a la sala
Lluís Herrera
en el que
farem una presentació
general
de la revista
i de la Festa Major
que començarà
el dijous
es farà
una mica de conversa
amb la Carmina
Solana Badia
que és qui ha escrit
aquest article
entre d'altres
del crim de Cantita
que és un
bueno
un fet
que ja va passar
fa una colla d'anys
i en el que
amb el conductor
d'aquesta tertúlia
doncs també parlarem
una mica
de
el tractament
de la crònica negra
en els mitjans
perquè també és
quelcom que genera
certa controvèrsia
i amb això
doncs demà
a dos quarts de vuit
al centre cívic
farem la presentació
ara
en Guillem Talvives
tenim posat
el 3-24
i suposo que
col·lacionat
amb el que dèiem
un antic diputat
del Parlament de Catalunya
que portava moltes samarretes
que ara
en la seva qualitat
de bocat
n'ha atrejat
incorbetat
que era el senyor
Benet Salelles
de la formalitat
allò
allò
invadit
de periodistes
i microfes
per cert
ara que
ja hem parlat
nosaltres dos
li podries fer la pregunta
en quin edal
sobre
l'escultura
podria tornar a parlar
l'escultura
de l'alfar
perquè ara
ja hem parlat
nosaltres
no
no
sí que li preguntaré
l'escultura
l'alfar
jo crec que és
un patrimoni
de Girona
com les dues
d'en Marcel Martí
com la d'en Sobiracs
com la d'en Corbaró
al peu
de Fontajau
com la d'en Pepe Noja
davant dels
Salacians
és a dir
l'Institut Gifra
i com moltes altres
que s'han anat
col·locant
plens
etc
Gabriel a la darrere
Fita
jo crec que si
l'Ajuntament
acaba compensant
de forma adequada
els veïns
del Passeig
d'Olot
guió
antiga
plaça d'Europa
no només
amb aquella
escultura
d'unes paraules
que no sé què
Dolors Monzó
un univers
un univers
però que és poca escultura
és a dir
és poc visible
han de compensar-los
amb alguna cosa més
però ja està molt collavall
que a la rotonda
del pont de Can Vidal
està la mare de bé
i per tant
té l'Adevesa al fons
és una referència
és una fita
a mi ja m'està bé
allà
però
també és veritat
que
estem en uns temps
que
l'Alfaro
va venir a Girona
perquè estava de moda
l'Alfaro
no?
i em diuen
doncs
preguntem-li
si ens faria
un Alfaro
per Girona
si sí
quin preu
pressupost
pim pim
contractem
ja està
això avui
no sé si es podria fer
clar
les lleis
volia anar a concurs
però no?
però com pots fer a concurs
d'una cosa que tu vols fer
bueno
sí que es poden fer
no no
d'una obra concreta
és a dir
com pots
fer un concurs
per contractar l'Alfaro
això és impossible
això ens ho va explicar
aquí un dia
un antigu regidor de cultura
que deia que volia portar
un determinat grup musical
i li van dir
que havia de fer
tres propostes diferents
però si és que jo
el grup que vull contractar
és aquest
diguem-ne
és una mica un problema
no?
sí
també
hi ha l'anècdota
de l'avinguda
d'en Xillida
ens van passejar
per tot Girona
i em dius
escolta
ens agradaria
fer-te un encàrrec
van fer moltes voltes
i se'n va quedar mirant
diu
mira
diu
us faré una escultura
si me la deixeu posar
al presbiteri
de la catedral
diguem-ne
que no
no estava
suposo
en mans de l'arcalde
en aquell moment
garantir-ho
diguem-ne
ni de col·locar
una escultura
a l'altar major
no
aquesta és bona
aquesta és bona
bueno escolta
ja hem avançat
hem parlat una mica
de tot
i la ciutat
com la veieu
ara que estem
a meitat de mandat
avui que l'arcalde
farà la seva
ah sí
farà una intervenció
la seva interna
a l'auditori
de Girona
a les 7
passarà a revista
aquests dos primers anys
diguem-ne
de mandat
bueno és una bona
oportunitat
per part de l'alcalde
de fer balanç
en positiu
i en negatiu
de fer autocrítica
i de
proposar
algun reset
és a dir
alguna
correcció
en la direcció
de la política
municipal
i d'acabar
de projectar
ambició
per la segona
part del mandat
jo crec que
avui és un dia
en què
en comptes
de posar llenya
al foc
que sigui
del tema
de les escombraries
deixem dir
entre parèntesi
que incrementar
un dia
el rebuig
i el vidre
i l'orgànica
i el vidre
posar-lo de manera
més o menys
permanent
al 75%
dels llocs
no és la solució
del problema
que s'ha plantejat
no ho és
ara
fem un parèntesi
avui és el dia
de l'alcalde
ell fa un auditori
fa balanç
jo seré fora
però si no
hi hagués anat
i s'ha anat
a escoltar
què ens pot dir
l'alcalde de Girona
sobre aquest balanç
de mig mandat
ho ha fet
la gent Magell
fa unes setmanes
fa dues setmanes
em sembla
no sé
si en comitats
ha fet res
diria que no
ha fet algunes declaracions
però no ha fet un acte
però estem en un moment
en què
molta gent veu
la situació
de la ciutat
com a crítica
en molts aspectes
el més visible
dels quals
és la neteja
molt bé
ja en parlarem demà
Roger
Guillem
no
la percepció
una mica
si ens posem
amb aquesta perspectiva
de mig mandat
i per tant
hem recorregut
i amb
bueno
i amb una projecció
encara de dos anys
sí que possiblement
les escombraries
però
no només
però sobretot
les escombraries
se'ls han menjat
qualsevol altre
projecte
o projecció
que pogués haver-hi
no?
una mica
estan com atrapats
amb els problemes domèstics
i jo suposo
que també
aquestes mesures
que ja es van
mitjanunciar
jo suposo que també
és amb la voluntat
com d'anar
tancant el tema
com per anar-lo deixant enrere
tot i que no sé
si serà possible
val?
però sí que potser
falta també
poder
visibilitzar
quin és
el projecte de futur
de la ciutat
no?
cap a
com a projecte
més global
no?
com he deia
més global
bé
els problemes domèstics
aquests
com també ara
amb el que es farà
de forma tàctica
també
en el carrer de la Creu
o com el que pugui passar
amb la implantació
també d'aquí
no gaire
de la zona de basses emissions
que potser
no tindrà tanta repercussió
com ens pensàvem
que podria tenir
temps enrere
perquè bàsicament
tots els vehicles de Girona
podran passar-hi
però
els que estiguin
de la gent empadronada
de Girona
o dels vehicles
que estiguin
que estiguin
matriculats aquí
però sí
una mica
doncs amb això
amb aquesta percepció
que la gestió del dia a dia
se'ls menja tant
que potser
no poden arribar
a projectar
el que voldrien
com a ciutat
de futur
parlant del pont major
en allà
un dels projectes
específics
de pont major
és el bosc de les lletres
i
de lletres en tenim
de bosc també
però
s'ha d'acabar
concretant una mica
per exemple
aquesta proposta
que semblava
també com
amb certa missió
el pont Roger
segueix pendent
en bona part
després del Gloria
l'arranjament
suficient i adequat
del camp de futbol
o ja està fet això?
no, el camp de futbol
s'ha de canviar la sespa
s'ha de canviar la sespa
perquè hi ha hagut lesions
bé, això
el propi club
l'associació de Venge
ens en van fer ressò
precisament en el número 2
va quedar inundat
i va quedar
és a dir
si tu el veus
si tu el veus
i la sespa és verda
però
és un camp dur
i s'ha de canviar
confiem
que en pressupostos
de l'any vinent
hi hagi aquest canvi
jo crec que tot
és molt complicat
i que a vegades
es fan comparacions
amb l'època
d'en Quim Nadal
amb l'època
d'ara
i a l'època
d'en Quim Nadal
que va fer coses
fantàstiques
però no hi havia
la
el que hi ha
ara que parlàvem
de l'administració
que té molt lligat
a l'hora de fer coses
jo penso
que aquest govern
que hi ara
diu i no fa
i no fa
a vegades
amb l'excusa
que no li deixen fer
i amb altres coses
d'aquest tipus
jo penso que
a l'igual que hi ha
funcionaris
que davant d'una cosa
diuen
la llei
diu que no es pot fer
i per tant
no es farà
però hi ha altres funcionaris
que diuen
la llei
diu que no es pot fer
però intentem
donar-li la volta
a veure com
podem fer-ho
aquest ajuntament
són
de bona fe
de bones paraules
però són
la llei
diu això
i no ho podem fer
i tot és lent
tot és molt lent
i tot és
ho farem
però no
o sigui
les escombraries
és una cosa
que ja l'hem viscut
a més
però hi ha moltes altres coses
de fons darrere
que no
no s'acaben de fer
és una mica allò
de
hem de fer
no ho sé
el carrer
aquest que estem aquí
nosaltres
que veu la creu
que veu la creu
de fet s'han anunciat
unes proves
diguem-ne
cinc anys després
que al final
acabaran portant
el que havíem dit aquí
que jo crec
que no es necessaria
tantes proves
treu
o sigui
llima
aquells cantos
perillosos
que hi ha
en els dos extrems
del barri
i treu els cotxes
aparcats
de la meitat
del carrer
i amb això
tindràs
diguem-ne
un carrer
a la creu
no tan perillós
al carrer
van fer una prova
de tallar el carrer
i fer-lo
no sé què
i va durar 15 dies
al carrer
on hi ha l'Hotònia
l'Hotel
l'Hotònia
i el Bruguera
han tallat
i dius
tot
això ha passat
al cantó
de moltes escoles
quan han fet
zones alliberades
de trànsit
per les escoles
el que passa
que et dóna la impressió
que quedes a mig camí
és el que està
per tant
la gent
veu que són
uns nanos
que
podria ser
allò
però que no
que no
que no
que no és la seva feina
no ho sé
tot plegat
em sap molt de greu
perquè
bueno
un es pensava
o hi havia gent
que es pensava
que poder farien coses
o que renovarien
o el que sigui
i no ha passat això
i em sap molt greu
no i sí que
potser ara
un de les grans temes
que hi ha
evidentment
és el campus de salut
que no sé si ja també
es podrà donar
per tancat
ahir
veig veure
que es va fer públic
l'informe
del secretari
que deia
bé
que deia coses
que
alguns posaven
per exemple
la idea aquella
de dir
que
no és tan
no és tan fàcil
diguem-ne
canviar
el projecte
a la meitat
perquè
s'hauria
és a dir
vaig entendre
s'hauria d'afectar
tot el sector
i s'haurien de garantir
els diners necessaris
que no serien
els que s'haurien
promès
des de
des d'allò
que de fet
van dir els comuns
i el govern
però que diguem-ne
que va ser
una declaració
d'intencions
que no està
sustentada
però que fins i tot
aquest que seria
com el gran projecte
de ciutat
o d'ària urbana
tampoc ha estat
exempt
de polèmica
de controvèrsia
de
no?
vull dir
d'haver estat
un element
que ha tensionat
a nivell veïnal
a nivell polític
etc.
Fins al punt
que a dia d'avui
i allò
que s'ha aprovat
en ple
certifica
que una part
del parc
seran
400 pisos
o 300
i que el parc
es traslladi
llavors
jo he vist
això avui
de l'informe
del senyor secretari
probablement
té raó
és a dir
canviar
el sistema
d'execució
de la reparcel·lació
del campus
de salut
el sistema
d'expropiació
que és el que
comportaria
aplicar-hi
els diners
de la conselleria
de territori
o d'economia
la que sigui
és un embolic
que no es pot
permetre
per tant
l'Ajuntament
ha fet bé
de mantenir
la posició
urbanística
que permet
disposar
dels terrenys
i posar en marxa
tot l'artefacte
que ha de ser
el futur campus
de l'Hospital Troeta
i la facultat
de Medicina
i la d'Infermeria
etc.
i la farmàcia
eventualment
ara bé
si fos veritat
si fos veritat
que el govern
de Catalunya
que presideix
el senyor
Illa
i que té
una consellera
molt arrelada
a Girona
que és la consellera
Sílvia Paneque
certifiqués
que posa
10 milions d'euros
sobre la taula
vol dir
en el pressupost
per transferir
a l'Ajuntament
de Girona
com a subvenció
enlloc
no està escrit
que allò
que l'Ajuntament
de Girona
hauria d'aconseguir
per la via
de l'expropiació
ho pogués
assolir
simplement
utilitzant
aquesta subvenció
per la via
de la compra
i els drets
estan reconeguts
urbanísticament
senyor
Esbellsolar
volria dir
arribar a un acord
amb el Bellsolar
que no fos
una expropiació
forçosa
si que no fos
una venda
us compro
el sostre
que us hem atribuït
i me'l menjaré
i mantindré
el parc
què va fer
l'Ajuntament
quan va comprar
els pisos
a Barcelona
naturalment
era un bloc
on hi havia
60 pisos
va sortir
la Rambla
Ramon
Berenguer II
urbanísticament
ara ja
ho he canviat
però quan van
fer la Rambla
allò
seguia sent
un sol
edificable
on s'hi podien
fer pisos
per tant
la naturalesa
del sol
jurídica
és una cosa
i la voluntat
política
de l'Ajuntament
amb diners
sobre la taula
n'és una altra
per tant vols dir
que hi hauria
d'haver-hi la garantia
que aquests diners
hi fossin
també
si hi són
si hi són
i consten
pressupostàriament
i es poden
transferir
nets
com a subvenció
l'Ajuntament
pot fer una compra
que no una expropiació
em sembla a mi
però jo ara
estic molt lluny
de l'administració
jo tampoc
podria entrar-hi
perquè és un tema
complex i delicat
sí
mira
és una
possibilitat
jo sempre
he tret
el tema
i de fet
de dir
la por
que entre tots
ens han posat
de dir
el clínic
ens passarà
al davant
que és una miqueta
la segona part
no sé
li volia preguntar
a en Quim Nadal
que ell ha estat
conseller
durant molts anys
i acaba
durant molts anys
hi és aquesta possibilitat
Quim
que el clínic
passi al davant
no
ha dit que no
des de lluny
però ha dit que no
crec que no
crec que no
perquè
tot i que
Barcelona
ha fet el contrari
que ha passat a Girona
i és
escurçar tots els terminis
i modificar les lleis
perquè això pugui
anar més de pressa
però així i tot
n'hi ha per
dos o tres anys
i són els que necessita
Girona
per passar davant
bé
bones notícies
en tot cas
i sí que
a veure
ara s'ha fet
o sigui
ara serà la Comissió
Territorial d'Urbanisme
que haurà de decidir
i per tant
amb l'escenari
que plantejava
en Quim
la qüestió és
si
Ajuntament
i Generalitat
poden
posar-se d'acord
en alguna alternativa
tot i que a mi em sembla
que la posició
de l'Ajuntament
ja és molt clara
molt definida
i com bastant
inamovible
per tant
vull dir que
aquí jo
sí que
veig difícil
que l'Ajuntament
mogui fitxa
en alguna altra
línia
del que no té
establert
i del que no ha anat
aprovant
i amb una recent
trobada
em penso
amb el president
ella
jo diria que
també ja
les coses
anaven per aquí
queden dos minuts
i mig de tertúlia
hem parlat
una mica de tot
des de la vestimenta
fins als arbres
de la Devesa
passant per coses
de Girona
el pont major
sobretot
el pont major
bueno
tu has tret
el semàfor
del pont major
aquell semàfor
del pont major
que et fa aturar
i aquelles tres senyores
i el senyor
sí però aquelles tres senyores
i el senyor
ara serà
un article
pel pròxim
número
sí
sí
s'acaba no
això de les tertúlies
s'acaba d'aquí 15 dies
i si tot va bé
i si tot va bé
et l'acuperarà
diguem-ne al mes de setembre
no
ara
festes majors
estiu
festes majors de barri
festes majors de barri
que ja van començar
Sant Narcís
crec que és la primera
però també ja passant
Montilivi
ara hi haurà Can Givert
també
i Camp Dura
i Camp Dura
Sant Jaume
Sant Jaume també
ja
Sant Cugat
que hi ha una festa
molt important
aquí al costat
aquí al costat
vols dir sal
això mateix
ho diem també els gironins
perquè també fem festa
sí
sí sí
els gironins són
solidaris
amb el poble de Saurà
i sal
són solidaris
amb el poble de Girona
perquè
per Sant Narcís
també fan festa
exacte
és una d'aquelles coses bones
que es va fer en el seu moment
i Salvia de Teres
solidari amb els dos
exacte
sí els dos són solidaris
amb Salvia
està molt bé
se'ns acaba el temps
això ens donaria
per una tertúlia
diguem-ne més o menys llarga
però està molt bé aquesta cosa
de solidaritat
recorda'm
som del pont
número 3
de la revista
demà presentació
demà
a dos quarts de vuit
al centre cívic
pont major
i
amb
amb la participació
també
del president
de l'associació de veïns
de Josep Maria Castanyer
de Carmina Solano Badia
que és periodista
i autora
d'alguns dels articles
entre ells
el del crim de
Cantita
i del senyor
Jordi Grau Ramió
ja estarem
si tothom per bé
Jordi Grau
també és aquí
és que parlen
de coses negres
i com toquen coses negres
em ve per aquí
i avui aquest vispre
a quina hora
l'alcalde parla?
l'alcalde
a les 7 de la tarda
a l'auditori
i és entrada lliure
i és entrada lliure
suposo
i demà també
i demà també
escolteu
moltíssimes gràcies
per ser aquí
platja o muntanya
alcalde
és a dir
cerdanya
o fosca
o una sàvia combinació
de les dues coses
amb el cap
ens diu que
una sàvia combinació
de les dues coses
cap a Calella
a Calella
però abans
m'aniré una volta
cap al nord
molt al nord
aniré nord-enllà
nord-enllà
allà amb la gent
ai
està molt bé
canta llops
i Sant Antoni de Calonja
dos clàssics d'estiu
a la febrera
dos clàssics d'estiu
a la febrera
alguns ens quedarem a salt
semblar a Noruega
a Noruega
ja sabem alguna cosa més
escolteu
gràcies per la tardoria
i a Calella
ens tornarem a trobar
ara hem de plegar
perquè bàsicament
són les 11
a la febrera