logo

La tertúlia de Girona FM

Anàlisi i reflexió de l’actualitat de Girona, moderada per Jordi Grau. Anàlisi i reflexió de l’actualitat de Girona, moderada per Jordi Grau.

Transcribed podcasts: 193
Time transcribed: 7d 21h 44m 54s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Bon dia, entrem en temps de tertúlia Girona FM, com passen 6 minuts a les 10 del matí d'aquest dia de setembre, 17 de setembre.
Gràcies Arnau, està fònic però encara es fa sentir.
Amb aquesta tertúlia per parlar, per passar la vista una miqueta a la ciutat, el que ells vulguin,
amb les 3 persones que m'acompanyen avui aquí als estudis del carrer Balmes
i a les quals els agraeixo molt perquè amb alguns d'ells no ens havíem vist des de la tornada de les vacances.
Senyora Assuncia Puig, molt bon dia.
Molt bon dia i molt contenta d'estar aquí un altre cop.
L'altre és que ens vulgui acompanyar. Com ha provat aquest estiu?
Ha provat molt bé.
Ha provat molt bé.
L'estiu, de fet, és a la meva estació.
Doncs, escolta, això és perfecte.
No sé si l'hi ha provat també al senyor Josep Maria Funell.
És bona cara fa però...
Gràcies.
Jo només puc dir que no és la meva estació.
Com ha vist només la tardor de la primera, perquè l'estiu trobo molt agobiant per mi.
Però entenc perfectament que persones com l'Assunció els agraï,
perquè és evident que ja li agrada molta gent.
I a ell se li acaba aquest diumenge i a mi començarà el diumenge.
Tot n'hi ha una mica per a casa.
Està prou que començaves les vacances així.
Vacances de...
No, la tardor.
Ah, la tardor, és veritat.
Sí, sí, sí, la tenim aquí.
Cap a l'estil com és la tardor.
Ostres, ja...
No sabies ni el dia que estàvem...
No.
Ni l'estació.
L'estació, sí, home, sí, el que no...
La tardor ja és...
I l'any ja va justet, eh?
Abans, com anàvem de petits col·legis, sempre ho feien més fàcil, sempre canviau 9-21.
Ara, sents els materiòlegs i diuen que a vegades és a les 20, el dia 20, no sé quina hora, i coses d'aquestes.
És la més prioritat.
Deixem-ho, deixem-ho en el 21 que canvia tot.
Senyor Rincsava, molt bon dia.
Bon dia a tothom.
Què tal?
Bé.
Sí?
Sí.
Molta costa aquest estiu?
Sí, aquest estiu molt costa i...
Diem-ne, jo no tinc preferències estacionals, m'agraden totes les estacions.
Mentre estigui viu, no?
No, però trobo que totes les estacions tenen el seu atractiu, diguéssim, no?
Sempre i quan les temperatures siguin marcades i pròpies, diguéssim, del que tradicionalment havíem conegut per cada una d'aquestes estacions, no?
Perquè ara, els canvis de temps i tot plegat, a vegades no sembla ben bé que estiguis a la tardor, sinó que sembla que estàs al pit de l'estiu i a vegades no sembla que estiguis a l'hivern, sinó que sembla que estiguis a principis de la tardor, no?
Però, bé...
Vam tenir uns pics de temperatura ja al juny i després suposo que, no sé, a la ciutat, perquè no era, que l'agost també hi haveria alguns dies que va apretar fort el que fa que els que no ens acaba d'agradar especialment l'estiu, és a dir, que m'assumo el que havia dit a Maria.
Jo crec que t'hi ha de veure, ja et permetràs...
Sí, sí, t'ho permeto perfectament, sí, sí.
Jo crec que t'hi ha de veure una cosa amb el volum i la...
La còrpora, diguem-ne.
La còrpora, sí.
Com més primet ets, més t'agrada l'estiu.
Deus ser això, deus ser això.
I quan no ets tan primet, per dir-ho així, és...
Doncs es correspon...
Té l'avantatge, diguéssim, la tardor, a part del que diu l'Enric, que és absolutament cert, que esperem que torni aquelles...
Si més no, dies marcats, determinats, que ens ajuden a entendre, la tardor i devern t'hi ha una cosa positiva, que és que t'hi pots posar sempre coses a sobre.
Vaja.
I com més coses t'hi poses a sobre, més dissimules el que tens a dins.
La gavardina, diguem-ne, eh?
I en canvi a l'estiu hi ha un moment determinat que dius, no, és que hi ha això, saps?
Això és el que hi ha.
És el que hi ha.
Sí, sí.
Escolteu, doncs no entrarem en aquest debat que donaria per molt, però no és així.
Però la més veritat és que deia l'Enric, que cada una té les seves coses.
Per exemple, a mi m'agobia molt i sempre m'han deixat planxat les tardes d'estiu, que trobo que són llarguíssimes.
Bueno, quan hi ha el tour pots fer una bona migdia.
Bueno, hi ha tres setmanes de tour, eh?
Sí, també és veritat.
En canvi a les nits són molt agradables, no?
Sí.
I amb una terrassa o a casa mateix, o fent res, o digint, que fem gel, no ho sé.
Sí, sí.
Per dir alguna cosa.
Però el que s'ha de fer, el que s'ha de fer.
Molt bé, us volia preguntar, i la ciutat com la veieu, però hem tingut ja una represa política,
dóna la impressió que les vacances s'han acabat, ja torna a estar tot en marxa.
Hi ha hagut molta gent aquest any a Girona, l'assumpció que viu al rebell de l'ou,
com alguna vegada ens ha dit, no ho deu haver notat tant perquè s'hi estava, diguem-ne, fora de la ciutat.
Però bé, ha estat...
A més, m'ha passat una cosa que jo us la volia dir perquè potser és la meva percepció, no?
La sensació aquella que ha estat un estiu tranquil.
Teníem aigua en els pentans i, per tant, no parlàvem de la sequera.
Els focs ja han estat, però han estat en altres punts de la península, ens han afectat aquí.
I la impressió és que, fins i tot, dels temes estrella, diguem-ne, de la ciutat,
hi ha hagut com una mena de baixada...
parlava dels residus, eh?, no volia pas dir...
Hi ha hagut com una mena de baixada, és a dir, hem passat l'estiu, però ja està, ja el deixem, no?
Ho veieu així?
Sí, bé, jo crec que hi ha hagut relaxament, segur, no?, aquest estiu.
La ciutat ha estat molt tranquil·la.
Hi ha hagut molta gent, o sigui, tu m'ho preguntaves, jo he anat vinguent,
i sempre que he vingut al Ruell de l'Ou realment estava ple
i, com sempre passa, el Pont de Ferro era bastant intransitable.
Això ja ho tenim com assumit els veïns del barri.
Els que se'n van anar no ho saben tant, però...
Però hi treballem.
Hi treballeu, també, és veritat.
I passeu molt.
El que passa ha sigut, o sigui, també és un visitant tranquil, eh?,
el de Girona, jo crec que no ens podem queixar amb el tipus de turisme aquí a Girona,
és un visitant tranquil.
I sí que és cert que la ciutat, o sigui, les notícies de ciutat
han sigut poquetes i han sigut més aviat com positives, no?
Hi haurà més contenidors de residus permanents, no sé què.
Vull dir, jo les notícies que he anat seguint
no eren notícies d'enfrontament entre la ciutat i el govern de la ciutat.
Ara, sí, bé, aquests dies hi ha hagut una mica més de trasbals, no?
Ja hi tornem a ser.
Ja hi tornem a ser.
Hi ha hagut una cosa curiosa que m'ha fet pensar en la infantesa.
El meu pare, com s'ha d'Assumpció, era guia turístic, feia de guia turístic,
i a Girona hi havia gent els dies que plovia, perquè feia mal temps.
No necessàriament ploure, però feia núvol.
I, evidentment, en els últims anys això ha canviat molt, i a Girona hi ha gent sempre.
Però, els dies que feia núvol, n'hi havia més.
És a dir, que encara continuava aquella tradició, entre cometes, de la gent de la costa,
d'aixecar-se, veure el dia rufo, i dir, bueno, i què farem ara?
I no ho sé, anem a Girona, que m'han dit que...
O Gassalú, o suposo que deu anar a coses així.
I un dia aquest em vaig fixar que n'hi havia més del que era habitual.
Mira, és una anècdota que no té més transcendència, però...
Vam parlar la setmana passada per observació pròpia, i ara diré la segona pare,
un dia del mes d'agost, curiosament el dia que va caure el cel,
és a dir, que va ploure bots i barrals,
jo havia d'anar a Figueres, i vaig anar a Figueres.
Figueres estava farcida de gent.
I allò que a vegades fem els periodistes, o els xefarders,
que vaig parlar amb diferent gent,
i em deia exactament aquelles coses que jo havia sentit a Girona fa 40 anys.
És que aquí només venen, a part del Museu de l'IQ hi havia una cua impressionant,
però hi havia molta gent a Figueres.
És que els francesos, els que estan a la costa,
només venen, només venen el dia que hi ha.
Tant de bo fóssim capaços de fer com Girona, que té gent sempre.
I vaig pensar, aquí donem la volta, diguem que en tenim massa,
i allà, allà, diguem-ne...
Jo t'he de dir una anècdota que em va passar la setmana passada.
Jo tinc un gendre que no és de Girona, és de Madrid.
I fa molts anys que viu a Girona i parla català.
Però hi ha determinades coses de Girona, evidentment, que no conec,
que no coneix pel dia a dia.
Així, si es va apuntar aquest dia en una ruta d'aquestes de friturs.
No, no, no, jo hi anava amb una mica de prevenció,
pensava que m'han d'explicar més, saps?
I primer que vaig saber coses que no sabia,
i segona que vaig trobar que estava...
Això seria titular, eh?
No, no, és veritat.
Dient que hi ha coses de la ciutat que no sabia, és que no en crec, eh?
Com tothom, com tothom, no.
Però vaig, me va sorprendre agradablement.
Va ser una...
Evidentment, amb dues hores et perds moltes coses,
però per l'altra gent, que no coneixia Girona res,
vaig trobar que era una aproximació bastant bé.
Vull dir que també hi ha determinades ofertes de qualitat en aquest sentit, no?
I em penso que val la pena recalcar-los.
Quan a la política municipal jo també estic d'acord, no?
Jo tinc aquesta sensació que potser aquest estiu
hem estat més pendents de notícies, diguem-ne, internacionals, no?
Que ens han afectat més com a ciutadans del món,
si és que es pot dir així,
és que no pas estrictament com a Girona,
tot i que han continuat les mateixes línies
que jo crec que s'intensificaran també al llarg d'aquest any,
perquè és l'últim any abans d'una campanya electoral.
Queden 20 mesos.
Queden 20 mesos per les eleccions.
Diguem, dos anys per la política.
Ja són 20 mesos, eh?
Jo crec que, en el cas dels municipals o així,
jo crec que això s'hauria de replantejar.
És molt poc quadranys.
Ja sé que ajuda que hi hagi renovació,
i és la essència de la democràcia,
però diguem-ne que l'últim any,
no el donarem per perdut,
perquè seria demagògic dir això,
però sí que hi ha una certa tendència
a estar pensant en altres coses, no?
No, és veritat per com has vist la ciutat,
com si vols enganxar-te amb això,
cosa amb la que jo hi estic d'acord.
És a dir, la idea aquella,
no penso si necessàriament s'hauria d'ampliar
o no s'hauria d'ampliar,
però sí que és veritat
que algú que vol fer alguna cosa
amb un ajuntament, quatre anys,
no tens temps, eh?
Després podríem parlar
de si hauria d'haver-hi o no limitacions,
que aquest és un tema,
hi ha gent que diu que sí,
hi ha gent que diu que, escolta,
mentre els ciutadans votin,
que faci una miqueta el que vulgui.
de la nova llei d'ordenació universitària,
que s'ha implantat fa poc,
marca el període, per primera vegada,
eixample el període del rector a sis anys.
I no ho sembla pas malament,
en principi,
no em sembla pas una història
que tampoc faràs un gran projecte amb sis anys,
perquè els grans projectes tenen més amplitud,
diguéssim, però si més no...
I si més no, si són 12,
per dir-ho d'alguna manera,
que amb 12 ja et dóna per fer moltes coses,
i dos mandats...
12 canvies...
Sí, sí.
Elric.
Bueno, de respecte del que heu dit,
del bon temps i el mal temps
i les visites a la ciutat,
jo crec que això sempre ha sigut així
i sempre serà així,
perquè hi ha una part dels visitants,
diguéssim, que venen programats,
és a dir, venen a Girona un dia determinat,
és a dir, se'ls ja ha programat aquell dia
i arribaran aquell dia
i això n'hi ha volta de...
Igual que ens passa a nosaltres
quan anem a visitar coses,
les ciutats,
tenim el nostre programa
i el nostre programa difícilment.
Ara bé,
quan tu, diguéssim,
tens un programa més flexible,
que vol dir que estàs a la costa,
que estàs passant una setmana
o 15 dies a la costa
i que dius,
bueno,
un cop des d'allà ens desplaçarem
i anirem aquí, anirem allà,
no sé què,
tens el dia flexible,
jo crec que sí que mires la meteorologia,
perquè,
és a dir,
quan fa mal temps,
estar a l'aire lliure,
sigui la platja o sigui la muntanya,
no convida,
diguéssim,
en canvi,
a la ciutat,
quan fa bon temps,
és més incòmodo,
perquè fa més calor,
estic parlant de l'estiu,
no?
Per tant,
això sempre passarà,
als de Figueres
sempre els passarà això
i als de Girona
sempre veuran
que als dies de pluja
sempre
els hi arriba algú més,
no?
Jo soc de Palafrugell
i veieu que de Palafrugell...
No ho noteu tant.
No, no,
allà hi hagi sempre...
No, no,
al revés,
perquè de Palafrugell
i de Calella
hi ha tres miserables quilòmetres,
diguéssim,
no n'hi ha més.
Llavors,
quan plou,
Palafrugell s'omple.
Ah,
també és clar.
I quan fa sol,
doncs hi ha la gent
que viu a Palafrugell
i que trafica a Palafrugell,
per anar a comprar,
per ser això...
Però,
si no,
amb tres quilòmetres
la gent es desplaça.
Per tant,
aquest és un fenòmeno
que passa sempre
i això
sempre passarà,
diguéssim,
no?
Sobre això,
perdona,
sobre això
de la participació municipal,
que és un tema
que m'interessa
especialment.
Jo crec
que els períodes
d'un mandat
ens podríem entendre,
diguéssim,
no sé si és important
que siguin de quatre,
de cinc
o de sis,
que hi hagi un termini
diguéssim,
relativament,
no diré curt,
però diguéssim,
assequible
perquè hi pugui haver eleccions
i la gent tingui memòria
d'un període a l'altre,
se'n recordi
de què s'ha promès,
de què no s'ha promès,
de què s'ha fet,
què no s'ha fet,
que es pugui valorar bé
un mandat.
Jo crec que hi ha coses,
diguem-ne,
encara més importants
que aquesta,
per exemple,
el tema dels pressupostos.
El tema dels pressupostos,
que és un tema
que no només
afecta els ajuntaments,
sinó que també afecta
l'administració,
diguéssim,
nacional,
l'administració catalana,
l'administració de l'Estat,
sembla que si no hi ha pactes
no hi poden haver pressupostos.
Jo crec que els pressupostos
haurien de venir dictaminats
per llei,
és a dir,
vostè té fins al 31 de desembre
per posar-se d'acord
amb els seus opositors
o socis o qui sigui
per confeccionar un pressupost
per l'Ajuntament,
declarar-se a l'Ajuntament,
però si el dia 31 de desembre
vostè
no ha presentat un pressupost
d'acord amb les altres forces polítiques,
se'l prorrogarà automàticament
el dia 1 de gener
el pressupost de l'any passat
i no haver d'esperar
fins al mes de març
o al mes d'abril
o al mes de juny
que hi hagi,
si hi ha o no hi ha pactes
i no sé què,
si finalment el govern decideix
prorrogar el pressupost
o no ho decideix,
perquè això bloqueja
bloqueja l'administració,
és a dir,
no saber on són els números
ni de quins diners
es poden disposar
ni quins crèdits
es poden demanar
ni res del que es pot fer
fins que no hi ha fixat
un pressupost,
jo crec que això bloqueja
molt l'administració
i crec que potser,
no sé si relacionat
amb una reforma
del període electoral,
però crec que el tema
dels pressupostos
també seria interessant
que hi fos.
Bé, jo és que ara
l'Enric ha trit
un altre tema
que és prou interessant,
però tornant al tema
del turisme,
jo aquest estiu
he tingut una reflexió.
El meu fill
que viu als Països Baixos,
a Holanda,
em va explicar
que allà reiteradament
s'ha explicat
que aquí a Espanya
i sobretot a Barcelona
no es volen turistes.
això
ens ho va explicar
o ens ho va dir
un dia que vam fer
de guiris turistes
la família
que ens en vam anar
a Barcelona
a fer
la Sagrada Família,
la Casa Balló,
el Palau de la Música,
o sigui,
vam fer autènticament
de guiris,
tomo friturno,
nosaltres.
I, curiosament,
el Palau de la Música,
la restauradora d'allà,
que la conec
perquè és la mateixa
que tenim al Col·legi d'Arquitectes
i vaig estar comentant
com havia anat tot
i em va dir
un 25% menys de turisme
és el que s'ha detectat
tant al Palau de la Música
com a la Sagrada Família.
Ja s'ha detectat ara.
Sí,
i la Sagrada Família
realment no van fer cua
per entrar,
o sigui,
teníem les entrades
però no van fer cua
per entrar.
Això
és una reflexió
que hem de fer tots,
vull dir,
nosaltres aquí a Girona
ara diem
que hi ha molta gent,
que hi ha molta gent,
però,
en canvi,
la ciutat
s'ha refet molt
de tota aquesta gent
que està vinguent
diàriament,
no només
la meva mare,
Joan Maria,
em deia cargolets,
diu,
avui ja surten els cargolets
quan fèiem el temps,
saps?
Perquè, clar,
també tenia més clients
a la confiteria.
Llavors,
jo crec que hem de fer
una reflexió a tots
perquè aquests missatges
que s'han enviat
cap a Europa,
que són els nostres
grans clients
de turisme,
que no volem tants turistes,
que n'estem farts
i que la ciutat
és pels seus ciutadans
i els barris
són per nosaltres
i tot això,
doncs al final calen,
a part dels preus,
eh?
Troben que és molt car
i és cert
que si tu vols fer
aquestes viïtes
que vaig fer jo
a la sala de família,
val 21 o 26
o no sé què,
vull dir que
que són uns preus
que realment...
En canvi,
l'altre fill meu
ha estat tot un mes,
que ara ja fa 3 anys
que ho fa,
a Londres
i tots els museus
són gratis,
que és una meravella,
o sigui,
tu entres en un museu
aquell dia
perquè plou,
perquè no sé què,
després vas al parc del costat,
després no sé què
i, bueno,
ell per què?
Perquè s'hi dedica,
perquè li agradi,
perquè els seus fills
el segueixen,
però...
Sí, sí,
l'ha fet dibuixos
tot el dia.
Clar,
hem de pensar
què volem,
o sigui,
jo crec que el turisme
estem en un moment
aquí a Girona
d'èxit,
però que no podem morir d'èxit.
Barcelona,
com si diguéssim
pel que m'han dit,
ja mor d'èxit,
d'acord?
I ja ho aniré testejant,
perquè també el col·legi
té una botiga,
la botiga aquesta,
la cooperativa,
té diferents botigues
a diferents museus
de Barcelona,
des del Dejan
fins a les Dresanes
i a més,
a veure què han notat.
Però crec que
és un tema
plantejant-se
de què hem de fer
del turisme,
com ho volem fer,
però sobretot
quins missatges
llancem,
no?
Perquè a vegades
és molt fàcil dir,
a mi,
jo no estic tipa,
jo ho dic,
és difícil de passar el pont.
El meu fill
que viu a Pesinos Baixos
va venir aquí
tres dies
per veure-ho
tota la colla
i no sé què
i va dir,
uff,
és que està Girona
ple de gent,
o sigui,
ell també ho va notar,
però en canvi
ens va venir
a què sé,
no ho volia explicar.
Les estades globals,
diguéssim,
parlen de més gent,
aeropols
i de visites turístiques,
potser també...
Però gasten menys.
Exacte.
Potser també
s'estan d'anar
a llocs com aquest,
diguéssim,
i poder fer estades
més reduïdes
que ja no cal
entrar en un lloc
com la Sagrada Família,
i si no,
mirant-ho de fora,
també l'has vist,
per entès.
Sí, sí,
si te fas la foto...
És una combinació
especial,
perquè també és veritat
que
la turismofòbia,
diguéssim,
perquè ens ha agafat
una mica,
no digués desprevinguts,
perquè ha sigut
poble latí
i ha anat passant
progressivament,
però és veritat
que
es pot analitzar
des de molts factors
que una societat
o un estat,
un país
com el nostre,
em sembla que
estem sobre el 100%,
em sembla que és,
del PIB?
Sí,
15-16%.
el turisme
és molt,
és una indústria
molt fràgil,
aquesta,
no és pas
una indústria
d'extracció,
és una indústria
de serveis,
estrictament,
i en aquest sentit,
jo crec que
està molt desproporcionada
l'importància
del turisme.
Ara,
al mateix temps,
també,
no sé si aquestes
campanyes
acabaran
fent això
que ara
comentaves,
és un comentari
d'un familiar
que
com viure allà
ho han notat.
És que ara he buscat
una cosa
perquè
ho va publicar
el diari de Girona
que
no vull dir
que contradiu
una miqueta això
però que
CaixaBank
i el BBVA
han fet informes
que detecten
que la despesa
dels turistes
amb targeta
ha augmentat
significat
un 5%
aquesta història
potser és que
s'ha deixat
de pagar
l'efectiu
però
vull dir
què és això
jo també he sentit
en alguns llocs
això que ara
deiu
l'assunció
i el Josep Maria
en el sentit
que
ha vingut gent
però que s'hi ha estat
potser menys dies
o que no ha gastat tant
que és una de les coses
que a vegades
per estalviar
si estaves 10 dies
doncs mira
si n'estàs 8
doncs gastes el mateix
que amb 10
si és que s'han
augmentat els preus
però que
és una sensació
que ha vingut
a mi
m'assembla
interessant
el que deia
l'assumpció
en el sentit
que hem d'anar en compte
amb aquestes coses
perquè a vegades
aquest discurs fàcil
de no volem turistes
no porta
diguem-ne
la
la
la conseqüència
del que suposaria
que no els tinguéssim
és a dir
quines són les alternatives
no
i senzillament
alguna vegada
que he sentit
algun
diguem-ne
gent que es presenta
a les eleccions
que diu
potenciarem la indústria
jo penso
no sé com
la ciutat de Girona
potenciaríem
l'indústria
diguem-ne
per una qüestió
senzillament
de talents
i per una qüestió
que van treure
les fàbriques
en el seu moment
perquè
perquè va semblar
que això tocava
per tant
la cosa
aquella de dir
és a dir
el punt just
sempre serà
molt difícil
hi haurà gent
que sempre
li sobran
altres
i n'hi haurà
que en voldrien
encara més
llavors
aquest equilibri
entre el que és
diguem-ne
viure-hi
i estar-hi
uns dies
i llavors
hi ha l'altre tema
que a mi també
sempre m'ha molestat
que això
de vegades
com ho dic
diuen
que és allò de dir
la turismofòbia
que s'ha batejat
he vist gent
diguem-ne
que practica
la turismofòbia
i que jo sé
del cert
que són turistes
en altres llocs
quan hi van
i que hi van molt
i és una de les coses
que m'acosta d'entendre
és que tots som turistes
tots els que estem aquí
alguna cosa
devem haver voltat
i tots n'hem fet
diguem-ne
el turista
dit així
no?

mira
curiosament
sobre aquesta qüestió
l'Ajuntament
de Palafrugell
fa pocs dies
va transcendir
que està
que està estudiant
la possibilitat
de limitar
l'aforament
a les platges
a les platges
a les platges
estem parlant
d'un municipi
que té
unes característiques
orogràfiques
determinades
diguem-ne
vol dir que
hi ha moltes platges
però que són
platges petites
no estem parlant
de la platja de Palt
no estem parlant
de la platja d'Aro
no estem parlant
del Golf de Roses
no estem parlant
de platges petites
i en canvi
està molt construït
i això vol dir
és dir
si tu ho fas
sí que és veritat
que si fas una foto aèrea
hi ha moltes piscines
diguéssim
però bueno
si fas una casa a la costa
se suposa que és
perquè està
a la costa
perquè si no
la faries a Besalú
diguéssim
per tant
tens una casa
allà a Franca o a Calella
se suposa que tens
la pretensió
d'anar a la platja
o de disfrutar
algun esport nàutic
o de fer alguna cosa
això materialment
diguéssim
és dir
si tothom es posés d'acord
de dir
avui anem a fer això
és materialment impossible
ja és materialment impossible
que tothom
hi vagi
a la platja
que molta gent
hi vagi
diguéssim
simultàniament
i per tant
això ja es nota
si ahir vas
no saps
on posar la tovallola
te la posen
els peus
sobre el cap
és realment incòbil
per tant
en aquest cas
o en altres casos
en els que convé
controlar una mica
el flux
de gent
que accedeix
a un lloc
jo crec que això
és necessari
fer-ho
diguéssim
necessari plantejar-s'ho
i necessari
fer-ho
amb seny
amb cura
diguéssim
però
és inevitable
perquè
fins ara
ho hem anat potenciant
si ara
que ho tenim
diguéssim
i se'ns desboca
per la llei
de l'oferta
i de la demanda
doncs
ens hem d'aguantar
diguéssim
però
hem de mirar
també de fer els possibles
per regular-ho
i això
té molt a veure
per exemple
clar
és molt difícil
posar un número
de clausos
en una ciutat
diguéssim
però
en els monuments
no ho és tant
diguéssim
hi ha un aforament
es venen tantes entrades
tanta gent per hora
etcètera
això
passa
i no ho sé
jo
no he voltat gaire
pel món
diguéssim
però la meva última
experiència
va ser al món
Sant Michel
es venen un nombre
d'entrades
i quan s'han acabat
aquelles entrades
no en venen
ni una més
diguéssim
per tant
s'ofegarien
s'ofegarien
s'ofegarien
també
s'ofegarien
o els últims
o els últims
no s'han de tornar
quan pugi a la maria
es constituiria
en una illa humana
ja
faríem un castell
allà a sobre
diguéssim
però
és un tema
molt difícil
de gestionar

molt
també
això que deien del PIB
hi ha molta gent
independent del turisme
molta gent
molta gent
hi ha circumstàncies
a vegades
molt lamentables
i a vegades
no tant
però vull dir que
empresaris
treballadors
serveis
taxis
alimentació
sopar
jo què sé
el que passa
és que hem qualificat
hem qualificat
com a turisme
una cosa
que realment
no és turisme
que és la segona residència
que és
la segona residència
també té
un
un paquet
important
en aquest
desenvolupament
econòmic
diguéssim
no
perquè
genera
doncs
construcció
genera
fusteria
genera
serveis
genera
neteges
genera
moltes coses
diguéssim
no
i
i
és clar
lògicament
diguéssim
posar fre
en el cas de la ciutat

el turisme
és estrictament turisme

no vull dir que
la segona residència
és més
pensant
anar amb la costa
no suposo
ho dius tu
bueno
des del moment
que han intervingut
els apartaments turístics
ja ha deixat de ser una mica
perquè els apartaments turístics
necessiten també
una sèrie de serveis
al voltant
de manteniment
de neteja
de construcció
etcètera
etcètera
per tant
una mica
el fenomen de la platja
en la ciutat
amb el tema
dels apartaments turístics
també hi ha
també
diguéssim
s'ha copiat
una mica
el model
i m'agradaria
tornar
a allò que deia
dels pressupostos
perquè
és una cosa
molt interessant
i que
realment
ens parla
de l'especificitat
municipal
un ajuntament
una ciutat
un poble
és una altra història
diferent
de l'administració
convencional
de l'autonòmica
de l'estatal
de l'europea
etcètera
etcètera
i justament per això
té característiques
singulars
de l'ajuntament
és a dir
per molt que passin
una desgràcia
les eleccions
són cada 4 anys
cada 4 anys
i al mateix dia
pràcticament
no hi ha avançaments
a l'Alelona
no han avançat eleccions
perquè no segueu
a Lleida
no segueu
a Cuenca
sinó que estàs d'esperar
i els criteris
per poder
fer-te un bal al caldre
per entendre'ns
i posar-n'hi un altre
són difícils
necessiten
hi ha la possibilitat
de la música de censura
però també
no, no, però també té unes especiales característiques
i tu no pots fer una música de censura
cada 3 mesos
exacte
vull dir que l'ajuntament
justament perquè és una administració subsidiària
i està al servei
més immediat
del ciutadà
necessita
això que deia l'Enric
d'una certa
continuïtat
i una certa estabilitat
i algun tipus
d'història
lligada amb els pressupostos
que si més no
les circumstàncies bàsiques
estiguessin previstes
això jo crec que també
seria un factor
que ajudaria
no?
que penso que
finalment també és veritat
que s'acaben aprovant
la majoria dels casos
sense més dificultats
per exemple
el cas de Barcelona
van tenir
em sembla que han tingut
ja ara
no?
si no ho recordo malament
tres
no sé el terme tècnic
quin és ara exactament
però
com tres recriminacions
a Mancollboni
tres
moviments
que l'oposició
s'ha posat d'acord
per fer tombar
una determinada
mesura
a Mancollboni
que implica
una mena de targeta groga
però no ha saltat
l'alcalde
perquè els altres
no s'han pogut posar d'acord
per fer una moció de censura
etcètera
etcètera
i aquests pressupostos
que no han estat aprovats
o que en els últims anys
alguns no es van aprovar
finalment
acaben funcionant
també
perquè la gent
els serveis bàsics
no passa com allò
dels Estats Units
jo quan ho vaig saber
vaig al·lucinar
aquella cosa
del límit
de despesa
que si no
hi ha això
han de tancar l'endemà
la seguretat social
digués-hi
per sort
menys que hi ha un altre criteri
no però també
per exemple
ja que heu entrat
en aquest tema
a mi una de les coses
que se me fa
complicat
d'entendre
tot i que ja hi ha
diguem-ne
ja hi ha unes previsions
perquè és evident
que l'Ajuntament
no pot tancar les portes
i que hi ha uns serveis mínims
que s'han de complir
i que per tant
ja hi ha
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
ha portat a un
punt que jo crec que
en el, diguem-ne
en els ajuntaments
no hauria de ser així
però bé, és el que hi ha
per dir-ho d'alguna manera, de moment per exemple
a Girona des d'èpoques
del primer tripartit
a l'Anna Pagans, que hi havia tres tripartits
no havia tingut, diguem-ne
un govern municipal que diguem-ne
que pogués presentar coses i aprovar-les
mentre duri aquest govern municipal
si és que dura fins al final de les eleccions
cosa que no sé
però el tema és una miqueta aquest
la sensació de
que a vegades
ens quedem segons quines històries
o allò, ara tornarem a entrar en el que hem discutit
moltes vegades, allò que el ciutadà
de peu moltes vegades no entén
com és tan complicat fer les coses, per exemple
complicat fer les coses
que és un dels temes que a mi
sempre em porta, aquella
burocràcia malentesa
aquell encarcarament, aquelles coses
que no tenen cap mena de sentit comú
per tirar endavant
el fet que una llicència d'activitat
que rectificarà si dic malament
o una llicència d'obres
pugui trigar tant com trigues
és a dir, no ho acabo d'entendre
i com que no ho acabo d'entendre
ho vaig dir
segurament la gent que hi ha estat
ho explica
per la complexitat dels procediments
dels concursos que a vegades s'han de fer
per fer determinades obres
escoltar, un ciutadà dius
encara no s'ha construït l'armazen
i estem parlant d'uns quants anys
les naus a la carretera de Barcelona
és tan complicat a l'arcalde
de fet ho va anunciar-ho
a la compareixença que va fer
en els dos anys
compareixença pública
i davant de la gent que va voler anar a l'auditori
va dir que el que farien seria
diguem-ne
tirar terra d'ofici totes les naus
i presentar factura
no ho sé ben bé aquí
perquè és clar
perquè és complicat
però la sensació aquesta
que a vegades és
és tot molt encarcarat
molt complicat
i que potser no hauria de ser-ho tant
o sí que ho ha de ser-ho
l'assumció
a veure
ho ha de ser
en cert
segons com tu
mira, sí
ho ha de ser-ho
perquè hem de garantir
que es compleixin les normatives
per tant
tots els temes que són tècnics
sigui una activitat
sigui una llicència d'obra
sigui un planejament urbanístic
doncs té que tenir
diguéssim
tota la seva motivació
argumentació
i informes
no?
que el que passa
que en demanem
els que toquen
i els que no toquen
segurament
i després
que els ajuntaments
no són àgils
no són àgils
perquè les estructures
dels ajuntaments
són petites
i els projectes
cada vegada
són més complexos
i es queden encallats
i aquí ara
en Josep Maria
ho deu saber
hi ha un pla especial
de la universitat
bueno
de les
de les
de les beates
no?
de les beates
no
de les botinyans
de les botinyans

les botinyans
de les botinyanes
que bueno
ha estat
però
o sigui
a dintre l'ajuntament
ha anat passant
d'una taula a l'altra
d'una taula a l'altra
però sempre faltava
un informe més
una aprovació més
o sigui
tota la
la part
que és de planejament
de l'urbanisme
això us ho diria
en Quim Nadal
també
com va ser conseller
que ja ho deia
o sigui
ens hem posat
tantes garanties
que es fa
molt llarg
tot el procediment
d'acord
quan el procediment
s'ha acabat
llavors ve la llicència
d'obres
perquè allò només
és el planejament
i quan tens
la llicència d'obres
potser has de demanar
la llicència d'activitats
que vol dir
l'activitat
que tu has de fer
si no ho diguem als del Barç
bueno
exacte
però en canvi
Madrid no s'ha de fer
aquest problema
és ben curiosa
a Madrid me'l refereix
a l'equip rival
i això potser
rogues

llavors
què passa
que ens hem posat
diguéssim
tota una sèrie de normatives
per garantir
que les coses
es fan bé
per exemple
els països
anglosaxons
són diferents
o sigui
tu fas
i després et venen
a veure
i si tu no compleixes
la normativa
doncs no pots obrir
o has de
desfer
allò que has fet
malament
no?
Per dir un cap
el que han fet
aquests d'Albània
que han nomenat un ministre
per intel·ligència artificial
per anar contra la corrupció
i es veu que saben
les màquines
que disseren coses
d'aquest
ho vaig sentir
i ho vaig trobar al·lucinant
però
jo també ho vaig sentir
però no ho calava
d'entendre
aquesta notícia
sí que és veritat
que al ciutadà
li és difícil
l'Enric Serra
em mira
amb la cara aquella
que em mirava
a vegades
quan hem compartit
tants anys
la d'acció
dient
què cony està
dient
però ho vaig sentir
li han donat
rang de ministre
a més a més
i és
però és clar
jo penso
que la IA
també la deuen portar
persones del darrere
per tant
en fi
no ho acabo d'entendre
o no ho vull entendre
o jo ja m'he fet
massa gran
per entendre
segons quines coses
és l'administració
que tenim
però sí que és cert
ja enllaço
amb el tema
dels pressupostos
sí que és cert
que hauríem de garantir
que l'administració
ha de poder funcionar
cada dia
normalment
i amb la seva
màxima eficàcia
i això vol dir
segurament
replantejar
les estructures
a dintre dels ajuntaments
però sobretot
tenir clar
i jo no faria
una pròrroga
de pressupost
sinó
un pressupost
amb l'IPC
o sigui
que realment
l'ajuntament
sapigués
que pot
donar el servei
del ciutadà
amb tota la gent
que necessita
i cada dia
i després
aquí dintre
sí que s'ha de plantejar
diguéssim
com pot ser
més eficaç
perquè segur que sí
pot ser ara
hi ha moltes eines
per ser més eficaç
per creuar drades
per poder donar
molt més ràpidament
jo
viure el rovell
de l'ou
doncs es viure el rovell
d'ou
jo aquest matí
he anat al supermercat
de ciutadans
i no sé què passa
als serveis de cultura
allà als serveis territorials
hi ha una cua de gent
no sé per tema
que són tants
per les classes de català
o no sé què
bueno avui hi havia una cua
a les noves del matí
avui ni tornava a veure

i a l'ajuntament
sempre hi ha gent
amb les cadires allà fora
esperant no sé què
clar
potser no podem tenir més gent
però realment
el ciutadà necessita
d'aquest servei
i hem de poder-lo donar
deixeu-me dir dues coses
estic molt d'acord amb això
però
jo crec que hi ha un element
importantíssim
diguéssim
i és donar-li
a l'estament polític
la dimensió que realment té
diguéssim
que és la política
i no és l'administrativa
i llavors
què passa
tu vas
demanes una cosa a l'ajuntament
és igual la que sigui
aquella cosa
fas la sol·licitud
aquella sol·licitud
va al determinat departament
en aquell departament
s'ho estudien
s'ho miren
no sé què
allò fa el seu tràmit
si necessiten més documentació
te la demanen
i la portes
vas fent tot el tràmit
i al final
acaba ben dir
algú que fa un checklist
i diu això hi és
això hi és
això hi és
això hi és
això hi és
això hi és
vinga
passa per la comissió
i per la comissió
passa per la comissió
de govern
no és necessari
no és necessari
és a dir
per saber si una obra
està
ben feta
ben posada
té totes les garanties
arquitectòniques
urbanístiques
etcètera
etcètera
el criteri del polític
no compta
no compta
perquè el criteri del polític
el polític ja l'ha determinat
el seu criteri
quan n'ha gestionat
el pla general
ha determinat
què es pot fer
què no es pot fer
de quina manera
on
no sé què
tal
però és a dir
donar una llicència d'obres
una llicència d'activitat
una reforma
un projecte
etcètera
és competència
dels tècnics
i un cop
i un cop els tècnics
han executat
aquesta feina
el polític
no hi té
absolutament
res a dir
no hi té
res a dir
i si es tracta
d'una subvenció
és una convocatòria
pública
per tant
compleix les condicions
se li ha de donar
la subvenció
no les compleix
no se li ha de donar
no necessita
tampoc
la firma
del regidor
ni de la comissió
de govern
diguéssim
no
per tant
entendre això
i a partir d'això
reformar la llei
que ho faci possible
és complicat
però
evidentment
s'hauria de fer
i l'altra cosa
que volia dir
ara ja
m'ha marxat del cap
i no
ah sí
això
que de cues
a l'oficina de català
n'hi haurà moltes més
vindran de tot Espanya
a fer cues
a les oficines de català
de Catalunya
o perquè ara
el Junts
ha forçat
que el govern
bueno
no sé si
s'acabarà aprovar
o no
perquè s'ha d'aprovar
no sé si la setmana
que viu la següent
però ha forçat
que
que els catalans
haguem de ser atesos
en català
quan truquem
quan truquem
fora de Catalunya
a Europa
no
a Espanya
ah
si és una notícia
d'aquest dematí
això no
jo d'escoltat
o sigui
quan tu truquis
a
jo he regut una mica
a la fònica
em sembla que ets
hi ha moltes problemes
abans
per exemple
ser atesos
en català
aquí
a la ciutat
aquí
aquí mateix
a Girona
bueno
és que esclar
per la mateixa regla
de tres
si estem demanant
que Espanya
ens atenguin
en català
per la mateixa
regla de tres
nosaltres
hem d'atendre
en castellà
evidentment
sí sí
no?
jo qui ho ha fet
això?
junts
junts
sí sí
és una notícia
aquest dematí
francament
coms això esperat
i s'ha aprovat?
no no
està en negociació
diguéssim
oficial
ho publicava
a Viloweb
aquest dematí
per tant
quan truques
amb un ministeri
no amb una empresa
privada
no no
amb una
amb una
de les grans
empreses
deia
algo així
no?
sí sí sí
a veure
si aquest país
s'hagués cregut
de veritat
aquest país
vull dir
l'estat espanyol
s'hagués cregut
de veritat
el multilingüisme
i la multinacionalitat
aquest tipus de coses
haurien de ser
diguem-ne
normals
amb institucions
públiques
perquè si totes
les llengües
tenen la mateixa
equiparació
has de poder
atendre
i ser atès
en qualsevol
comunitat autònoma
això no és veritat
no ha passat així
i està sobre el paper
aquesta
però a la pràctica
això no funciona
em deixes molt parat
amb aquesta
no sé si
en tot cas
no passa res
s'aprovarà
com tantes altres coses
s'han aprovat
i trobarà la manera
de no aplicar-ho
jo ho veig difícil
que s'aprovi
però
jo crec
s'aprovarà
la manera de no aplicar
com no s'ha aplicat
l'amnistia
i com
diguem-ne
a nivell d'estat
passa el que està passant
amb el món dels jutges
i si s'aprova
durarà

rodes apilats
el que sí estaria bé
seria
el que origi ahir
em sembla
o aquest dematí
jo també ho veig
molt complicat
francament
perquè no només
és una qüestió
de l'estat espanyol
sinó que hi ha
molts altres països
que s'hi oposen
per les pròpies
que és la presència
del català
a Europa
ha tornat
a no anar
penso que
la reunió
ha tornat
a no presentar-se
sortia que el Pedro Sánchez
havia apretat
amb el Canseller Alemany
amb el MESC
per
serà una cosa molt difícil
perquè els primers interessats
que no funcionin
són França i Alemanya
perquè els hi desterrotaria
el seu
ara això sí que jo
crec que seria una cosa
realment
simbòlica
però al mateix temps
jo
els medicaments
tindrien
molts més pàgines
de departaments
exacte
coses simbòliques o no
què us ha semblat
tot el tema
de la foto
del rei
Felip Sisè
en el Saló de Plens
i el joc
que ha fet
diguem-ne
l'equip de govern
o el lloc Salelles
en aquest cas
diguem-ne
de dir
han fet
una foto
del rei
amb multitud
de petites fotos
del 1 d'octubre
no?
Jo ho he trobat divertit
jo creatiu
penso que no
durà enlloc
però si més no
d'alguna manera
per mantenir
una pancarta
que seria el mateix
diguem-ne
va ser inhabilitat
i llavors hi havia gent
que li exigia
que no
jo hi hauria d'haver
un debat
gaire apistemiològic
sobre
si el retrat
és un retrat
o no
jo recordo
un cartell
de temporada alta
de fa 10 o 12 anys
podria més
que sortia un pallasso
un nas de pallasso
i així
és fet també
de petites fotos
i això ho havia fet
fa molts anys
ara perquè
deu ser fàcil
lògicament
hi hauria un programa
que t'ho fa
però
en Font Coberta
havia començat a fer
en Font Coberta
a Barcelona
ja volia el carrer
aquell del petó
aquell del petó
allà al costat
del col·legi
de l'arquitecte
allà era com més artesanal
diguéssim
això ja ho era
era en ceràmica

exacte
i ho he trobat
divertit
interessant
políticament
des del punt de vista
que
confronta
una absurditat
com és
fer un retrat
d'aquest tipus
amb una absurditat
cada vegada
més grossa
que és imposar
aquest tipus
de
de retrats
oficials
d'altra banda
també hem de ser conscients
que fins que no hi hagi
és probable
que no veiem mai
un canvi radical
de l'estructura
i de la situació
del país
aquest senyor
és el cap d'estat
aquest estat
és una monarquia
i Girona
és un ajuntament
que està dintre
d'aquesta monarquia
les lleis
són les que són
també
davant d'això
només s'hi pot oposar
algun tipus
de solució
imaginativa
que ens agrada molt
i que
riguem
i els hi hem fotut
però el rei
continua sent el rei
també
en aquest sentit
que no dic
que no dic
que l'ajuntament
de Girona
hagi de provocar
l'enfonjament
de la monarquia
no almenys
però bueno
tot plegat
és posar-ho
una miqueta
en la balança

això
de totes maneres
estic d'acord
diguéssim
que és una
una idea
diguem-ne
ingeniosa
i divertida
però
que
es podria acabar
perfectament
el dia que
el Ministeri
de la Gobernació
o el que sigui
que li toqui
les competències
sobre les banderes
i els símbols
i totes aquestes coses
digui
el retrat del rei
ha de ser aquest
i te'l donarà
directament
diguéssim
el Ministeri
perquè el preix
jo creus que no hi és
ja?

no ho sé
jo crec que sí
que hi ha més o menys
hi ha unes normes posades
jo crec que hi ha
segur que hi ha unes normes
de mides

i d'allò
i després
avui dia amb els noms
i de cara per exemple
no es podia posar de cap per ball
segurament
que és una de les coses
que es va valorar
però la tria de la foto
jo crec que la deu facilitar
facilitar
no imposar
crec jo
a partir d'avui dia
és molt fàcil
enviar un pdf
o baixar un pdf
a la pàgina
del Ministeri de Governació
sobretot per ajuntaments petits
que no tenen
altres sistemes
ara no sé si és una imatge
tu vols dir
que sigui aquesta
jo crec que no està regulat
al 100%
i per això
s'han agafat
aquesta i d'aquesta mida
i si no la tens
ja te l'enviaré
ja te l'enviaré
bueno això provocarà
un altre debat
que farà
que la canvia
regulant
també
diguem
fent coses
que interessen
la gent
clar que
així és off the record
aquesta era la primera
perquè segurament
això serà
hi haurà una altra
anúncia del grup
aquest d'extrema dreta
que tenim
entre nosaltres
i tornaran als tribunals
i diran
que això no val
perquè és una
però em van dir
que tenien
dos o tres alternatives
més abans
de penjar
el retrat
que no sé
quina sot
sí sí
no això
això que abans
t'has deia
de les mides
sí que hi és
perquè jo recordo
tant
no me'n recordo
on era
ni quina institució
ajuntament
allò que havien complert
posant
posant un segell
parlem de l'altre lei
del que hi havia abans
que havien
és a dir
que per tant
sí que ja havien

és allò
acció
acció
reacció
i simbolisme
com has dit
tu al principi
jo crec que aquí
hi ha molt de simbolisme
de dir
Girona és una ciutat
que el seu ple municipal
va dir que no era
benvingut el rei
i per tant
bueno
penjar la foto del rei
doncs primer
fem aquest pas
però realment
com tu has dit
Josep Maria
això no és una fotografia
és una composició
de moltes fotografies
i per tant
segurament
si tornem a anar
als jutjats
haurà de ser
una fotografia
el que passa
que és
això
és el simbolisme
és el que altres ajuntaments
doncs poden
començar a fer
i bueno
i és continuar
diguéssim
explicant
d'una manera pública
que hi ha
en una sèrie
de ciutats
o de ciutadans
que no volen
aquesta
exacte

aquest nivell
és
on realment funciona

que és bé
és un dels temes
que
que es va produir
com
ahir
que ahir
no abans d'ahir
que era el dia del ple
dilluns
també va entrar
a la zona
de baixes emissions
que ha passat allò
espero que hagi pogut
arribar bé
com que heu arribat a peu
dos de vosaltres
com a mínim
però també hi ha hagut
tot el tema
de la zona
de baixes emissions
que ha passat
ahir va ser
la nit dels Bertrana
que en dèiem
o que en diguem
a Girona
la nit dels Premis Literaris
en Josep Maria
sé que hi era
perquè
hi era
perquè el vaig veure
i què passava
en Gironí

periodista
Gironí
a més amb una història
la de la seva àvia
Rosita
que a mi
em ve molt de gust
llegir
perquè jo he llegit
tot el que ha escrit
en Pep Prieto
que ha anat evolucionant
i d'aquella mena
de ja m'entendrà ell
i no se molestarà
de canalla
periodista
que era
fa 20 anys
doncs
jo crec que està fent
uns passos endavant
molt interessants
i el discurs d'ahir
va estar bé
el discurs d'acceptació
no sé com s'anava a dir
si haguessis estat
on estava jo situat
no podries dir això
perquè no vaig entendre res
perquè a l'auditori
almenys
si no és una
si no és una
audició musical
diguéssim
que ja està preparat
d'una altra manera
si estàs amb un
en un allotge
lateral d'aquestes
no ho sabia
les altres no t'arriben
m'imagino
que quan és
bé un concert sinfònic
és una altra història
però
fins i tot
una actuació musical
com la Pati Smith
no?
que em sembla
que un dia d'aquests sis
vull pensar que ja hi ha
algun altre tipus
de sonorització
però la convencional
potser demà mateix
és la Pati Smith
demà
demà
hi ha dues històries
per això ho sé
que hi ha
la Pati Smith
i també que
l'Ajuntament de Girona
posa una placa
que a mi em sembla bé
demà és l'aniversari
de la sortia
l'autonomista
el diari
que sempre n'hem dit
els Raola
però la veritat
és que a Girona
s'ha parlat molt
de Carles Raola
i s'ha parlat poc
de Darius
Darius
Darius
de fet és Darius
normativament
m'ho va explicar
abans d'ahir
el net
d'Arius
que és una qüestió familiar
que li deien Darius
i que ell
que està batejat també
es diu Darius
però formalment
ell em va explicar
que era un gran
que que havien tingut
amb Modés Prades
perquè a Modés Prades
li deien
no, seria Darius
però que bé
com un castellà
Dario

i faran
posant una placa
a la plaça
del Mercadal
no sé exactament on
en commemoració
de la figura
de Darius
de l'autonomista
i de la llibertat de premsa
potser perquè allà
hi havia hagut
el carrer premsa
sempre que ve
la Pati Smith
l'Ajuntament
posa una placa
quines coses
perquè l'altra vegada
que va venir
va inaugurar
el carrer
Roberto Balanyo
ah
és veritat
no ho dic
no ho dic
no ho dic
cada vegada
que ve la Pati Smith
l'Ajuntament
aprofita
per posar una placa
en algun lloc
que per cert
l'Assumpció també
ja està implicada
en això
dilluns que ve
s'inauguren unes plaques
o s'ensenyen
unes plaques
als edificis
es col·loquen divendres
es col·loquen divendres
i dilluns s'inauguren
de les edificis
de la Universitat de Girona
els històrics
també està prevista
una actuació
a Montilivi
però dilluns històrics
que entrevé
col·legis d'arquitectes
l'Institut de Patrimoni
l'Institut de Patrimoni
s'ha tirat
endavant
des del Consell Social
i sí
quedarà
d'aquest
reflexat
el que és
tota la història
patrimonial
d'aquell edifici
amb unes fotos
antigues
amb tota l'explicació
amb diferents idiomes
també pensant una mica
tant en el foraster
que arriba per allà
i que està molt perdut
quan arriba allà dalt
perquè no sap on està
com el mateix Gironi
com el Gironi també
perquè sona difícil
sí, sí
doncs a dir
tu a l'Esbertrana
no només
diguem
li van entregar el premi
ja se sabia
havia estat anunciat
fa un temps
a la novel·la
Rosita de Pep Prieto
sinó també
va semblar interessant
i també el discurs
que va fer Ramon Solson
molt
que ha publicat
d'unes mig partides
i que a més
van tenir l'encert
de trobar
la mare de l'Helios
parlant de la mare de l'Helios
la Maria Assumpció Soler
que és un exemple
molt clar
del que va passar
en el seu moment
del premi que va rebre
i no va poder acollir
dones mig partides
mig partides
sí, sí
vull dir que
que em va semblar
molt interessant
la proposta
parla de 30 dones
hi ha tot un procés
també de recuperació
d'aquesta veu femenina
la Gemma Busquets
la Gemma Busquets
l'està fent
i l'està fent molt bé

i en Ramon
ho va insistir
també
és un altre factor
em va agradar
la
en Ramon molt
i en general
tot
en general
m'agrada
tot a mi
és una
tot m'agrada
últimament
com faig gran
cada vegada
m'agraden més
coses
està molt bé
està molt bé
que sigui així
que en puguem
continuar parlant
ens hem centrat molt
diguem-ne
en un tema
que jo crec que
ha fet aquesta tartulia
molt interessant
jo us la voldria agrair
o sigui que
moltíssimes gràcies
Assumpció Puig
moltíssimes gràcies
el Vic Serra
i moltíssimes gràcies
Josep Maria Funeller
nosaltres si tot va bé
tornarem demà
a les 10
aquí
a Girona FM
vosaltres no
però jo sí
adeu-siau
m'agraden