Entrem en temps de tertúlia Girona FM quan passen 6 minuts de les 10 del matí d'aquest 4 de febrer. Engeguem ja, ja fa 4 dies que estem en aquest mes de febrer, després d'un gener que ha estat com a mínim diferent, diferent i complicat, perquè tot el que semblava que podia passar, de sobte va passar. Va ploure molt, va haver-hi llevantades, els embassaments se'ns han omplert, l'Udalies va deixar de funcionar, l'alta velocitat funciona però funciona malament...
L'autopista està una mica col·lapsada i la sensació aquella de dir que alguna cosa està passant en aquest país la vam tenir quan, a més a més, just abans que passés tot això, el president de la Generalitat, el molt honorable Salvador Illa, va caure malalt i ha estat, porta més de 15 dies, en un segon terme, recuperant-se d'una afecció que...
que podia ser, i era molt greu, però la que sembla que ja han arribat a temps. És una manera d'entrar, eh? Vull dir, no voldria ser apocalíptic encara que ho sembli, perquè al final el sol surt cada dia, la ciutat va tirant endavant, i de la ciutat, del país, i el que ells vulguin, en parlarem avui amb les tres persones que m'acompanyen avui aquí als estudis del carrer Balmes de Girona. Emèlia Barabero, molt bon dia.
Bon dia, Jordi. Estem a l'Eixample, tu encara ets la gran manaira de l'Eixample, de l'Associació de Veïns, no hi ha manera, que diries tu. Bueno, l'Eixample és un barri molt especial i molt diferent dels altres, i ara tenim alguna amenaça per aquí, en el carrer Milgraït, que en tot cas, si surt, es pot comentar. Doncs serà el primer que et preguntaré, després de saludar el senyor Francesc Francisco Busquets. Molt bon dia. Molt bon dia, tingueu. Què tal? Com va tot?
Diguem que moderadament bé. Moderadament bé. Què més podem demanar? No podem tocar campanes però tampoc podem tirar-nos cendres sobre el cap contínuament. Hem d'anar amb una certa moral cap endavant. És el prop de bé que diuen per la Garrotxa que jo vaig assumir. Diuen per la Garrotxa, diuen per l'Empordà, tothom s'ho apropia aquest.
I l'acabem dient alguns. L'acabem dient pràcticament tots. Espero que també estigui a prop de bé l'Eugènia Cross, que és la tercera pota d'aquesta tertulia ensenyant, fotògrafa. Què tal? Com estàs? Sí, també a prop de bé. A prop de bé. Molt bé. He fet una entrada que després jo mateix mentre l'anava fent semblava com...
però realment ha estat un gener complicat vàrem estar primer pendents de l'Unià que no va ser tot i que va quedar molt lluny de quan fa 6 anys va estar a punt d'avançar pel tema de la glòria però immediatament després ens hem mirat i el país ens ha quedat parat cosa que feia temps que no passava amb tota la crisi que hi ha hagut els rodalies i tot això és aquella sensació de dir
I la nave va i de sobte sembla que tot trontolla. Realment per la gent que alguna la conec que va a treballar a Barcelona, que utilitza Rodalies o perquè Rodalies, hi ha molta gent que l'agafa des d'aquí però també afecta bàsicament a tot el que és la zona de l'àrea metropolitana i els problemes han estat importants, de tal manera que...
que va ser la pròpia consellera i el propi conseller del mal, la consellera Paneke, que us en recordeu aquell diví i sabte després de la primera setmana de problemes, va ser ella que va instar a parar el servei de rodalies per garantir la seguretat. I una de dos, o no estava gaire ben garantida, o han començat a trobar coses perquè realment avui deien que funcionava raonablement bé, que vol dir
que funcionen els trencs però que encara hi ha no sé quantes línies que van amb autobús i que per tant la sensació és aquesta que ens ha fumut un sotrac important tot això, com ho veieu? Jo crec que va encara per molt i molt llarg és a dir, a veure, fa 15 dies pràcticament que ningú no parla de res més que els diaris no parlen de res més que les tertúlies no toquen altre tema que aquest de manera extensa però és un tema que jo penso que té
a veure, els tertulians tenim fama i no es deuen equivocar de vegades parlar perquè tenim boca només però vull dir, hi ha una solució jo penso que esperar-ho tot i deixar 400.000 persones que es mouen cada dia amb rodalies que no s'hi moguin i estar un, dos, tres anys
sense que funcioni cap tren i arreglar-ho tot de 29. Això és el que va dir jo insinuar el ministre Puente ja fa temps. No, no, aquesta seria, diguem-ne, l'única solució per arreglar-ho d'una vegada i, evidentment, fer les inversions que no s'han fet durant tants anys.
Però això és impossible. És a dir, s'està treballant sobre un problema gravíssim, que ha arribat a unes condicions gravíssimes, entre altres coses, perquè Murfi no deixa d'aplicar mai la seva llei i tot allò que va malament és susceptible encara d'empitjorar. Primer la sequera, després les pluges, fan caure talusos... Però s'està treballant en una situació en què tot va malament i, per tant, arreglar-ho
i que la cosa funcioni alhora és impossible, és impossible, i per tant s'han d'anar posant pagats, que em deien a mi de petit, això és anar-hi posant pagats, i es necessita molta bona voluntat, es necessita, diguem-ne, molta paciència per, a base de pagats, anar minoritzant una mica els problemes. Ara, arreglar-ho, arreglar-ho, això no té arreglo, al meu entendre, jo no soc pas enginyer,
És a dir, passaran encara molts i molts anys i passaran encara moltes desgràcies i molts desastres i moltes emprenyamentes amb tota la raó dels usuaris. Però arreglar-ho mentre el servei funciona és impossible. Penso jo, eh? És una impressió que tinc.
Jo crec que té raó, o sigui, que és un tema que s'han de fer pagats ara per poder funcionar mínimament, però jo crec també que el que cal és que se sentin, se seguin els responsables i planifiquin. O sigui, una cosa és anar posant els pagats perquè mínimament la xarxa funcioni i la gent pugui anar a treballar i les mercaderies no es quedin amb els túnels, que dic jo, com va dir l'altre dia el president de Fermet. I l'altra cosa és que això és un camí per l'altre, significa que volem.
que volem per Catalunya, amb totes les connexions, des del corredor mediterrani, totes les xarxes de rodalies i tal, perquè l'altre dia, aquest, sembla que es diu Joan Amor, el president de l'Estat, en el mes nit, va dir, jo em vaig quedar glaçada, no diu, tenim les mateixes línies de tren que fa 100 anys, és veritat. Sí.
Únicament s'ha fet una desviació perquè les mercaderies no passin pel centre de Barcelona. Perdona, això és el que jo intentava dir, potser no tan ben necessitat com fas tu ara. No, no, per això t'ho dic que una cosa és el tema d'arreglar els pagats, o sigui, fer pagats perquè la cosa funcioni mínimament, que la gent es pugui desplaçar, o bé, fer una xarxa d'autobusos, ja, una cosa novedosa. Però per l'altre...
Hem de pensar, el corredor mediterrani s'ha de fer doble via. Comencem a pensar, jo ja no ho veuré perquè som molt grans, però dintre de 10 anys o 20 anys o el que sigui, s'ha de fer alguna cosa.
Jo veig això, i no veig que es posi sobre la taula aquesta segona... Jo estic d'acord amb el que dieu, però crec que fem tard i el problema ve de molt lluny. El problema ve de molt lluny perquè això que dius, o sigui, està molt bé inaugurar trens d'alta velocitat per tot el territori de l'Estat, però això suposa un manteniment, un treball diari. Això té un cost, o sigui, quan es fa una obra
està molt bé inaugurar-la i fer-la i està bé, però llavors hi ha d'haver una feina constant perquè aquella obra es mantingui, perquè si no, és com si no l'haguessi. I això, a la llarga, o a la curta, la despesa de diners és incalculable, perquè pot tenir unes conseqüències econòmiques que no podem ni gairebé ni calibrar, perquè el que diu ell, en pagats no s'arregla. No, no. En pagats no s'arregla.
Però has de fer-ho, diguem-ne, continuant donant el servei. I això és el que complica la cosa. És a dir, no pots arreglar-ho...
d'una manera, diguem-ne, com caldria, perquè les rodalies han de funcionar cada dia, hi ha molta gent que ha d'anar al metge, hi ha molta gent que va a l'escola, a la universitat, a l'empresa, a treballar, per tant, no pots estar un any sense rodalies i fer una gran embranzida i arreglar bé les coses. Has de treballar sobre el desastre i, per tant, vas provocant més desastres, vas provocant...
És un maledet embrollo que diuen en italià, és molt difícil. Evidentment les inversions hi han de ser i llavors també el que cal és que tothom ho entengui. És a dir, a veure, aquí fa molts anys que s'haurien d'haver fet coses, però jo tampoc he sentit col·legis d'enginyers ni d'economistes que s'hagin queixat massa fins ara. És a dir, s'ha anat tirant la pilota endavant
Per exemple, en Joan Amorós, que és un dels grans entesos en aquesta xarxa, fa molts i molts anys que ho va dir. Però no hi ha grans veus, jo almenys no he sentit grans veus. És a dir, ara la via del Maresme, que el mar cada vegada s'emporta més, és un desastre. Algun dia tornarà a petarà i també està donant molt bon servei a molta gent. Què s'ha de fer? Doncs...
Aquesta va ser la primera línia de l'Estat, Barcelona-Mataró, després es va allargar fins a Girona i després es va construir el que en diuen a l'Empalme, el que en dèiem a l'Empalme a Mecenet, i és la línia segurament de les més cascades que hi ha. Mentre han anat tirant, han anat tirant, però arriba un moment que la situació ja... Jo crec que ara s'ha arribat a un punt sense retorn.
i que tothom, vull dir tots els partits polítics i la societat i els col·legis professionals són conscients que s'ha de remengar tothom intentar posar-hi una solució més enllà de la demagògia o diguem-ne dels rendiments
polítics que també són jo ja entenc que poden ser mig lícits però vull dir, penso que la gent entén que la cosa va per llarg i per tant cal més col·laboració que no pas crítica destructiva. Deixeu-me fer, va, de pocat del diable.
el tema és que Rodalies el que diguem la xarxa Rodalies de regionals que havíem dit a Girona des de Girona no en dèiem Rodalies en dèiem regionals la de mitja distància en aquests moments ha estat 15 dies diguem-ne pràcticament aturada o que funcionava molt malament
I l'alta velocitat, que és el que dèiem, que és una línia nova i que funciona, curiosament l'acabada a Madrid a Figueres és l'única rendible de tot l'estat, també està fallant aquesta vegada per circumstàncies que van de Calatayut cap al centre, per dir-ho d'alguna manera, no? I ha donat això. Esclar, tot això s'inicia amb el desgraciat accident de Gelida...
El de Gelida és el que provoca tots aquests problemes a Rodalies. Segurament, si a l'accident de Gelida, insisteixo, desgraciat i en el qual va perdre la vida, un maquinista jove que va evitar una tragèdia perquè va fer molt bé la seva feina, tot i que hi va deixar la pell, si m'ho permeteu així, segurament, si el dia abans no hi hagués hagut els 45 morts d'Adamuz, hagués passat. Però, curiosament, fixeu-vos-hi, la xarxa de Rodalies funciona a tot l'estat.
I l'únic lloc que no funciona és aquí. I la pregunta és aquesta. Estava molt més malament aquí o és que... Jo no en tinc la seguretat d'això que dius, que funciona bé sense problemes a tot l'estat i aquí sí. Com a mínim no surt enlloc en les notícies. Funciona. Funciona a la TioNMPE.
Si mouen 400.000 persones cada dia, que és molta gent, hi ha una concentració al voltant de Barcelona. La circumstància és molt diferent del volum d'usuaris. No ho sé, com que no tinc dades tampoc ho puc discutir, però tinc una certa reserva. És a dir, problemes, i depèn del temps que està construïda aquesta línia i tot plegat...
però surten a per tot. Per altra banda, i això no és cap excusa, accidents ferroviaris greus n'hi ha hagut a Suïssa, no fa pas massa, n'hi ha hagut a Alemanya, el de Xirlanca que va ser una bestiesa, n'hi ha hagut als Estats Units, per tant, a veure, les coses es van envellint, hi van haver problemes i la mobilitat provoca...
que la gent tingui facilitat per anar d'aquí a allà però també d'un tant en tant hi ha un risc o sigui, hi ha accidents com passa amb els avions i això no vull minimitzar-ho ni vull pensar que... Però la paraula accident la dius tu és a dir, l'accident és a dir, la seguretat 100% és impossible això li va caure un mur
però d'arbres que cauen a la via d'entant en tant passa tot sovint i per tant també podria passar un tren i no seria tan greu com el de gelida o no o més o igual. Per tant, bueno, vivim en el risc per altra banda i 400.000 persones diàries moguentes són molta gent i molt de servei donat a molta gent per altra banda, tot i que n'hi ha molta que queda penjada.
Jo és que, una miqueta el que ha dit l'Eugènia amb el tema d'alta velocitat, una cosa és Catalunya, el tema de rodalies i el nombre de viatges i viatgers i tal, que potser en altres zones d'Espanya no es dona, però jo vaig anys enrere i la planificació ferroviària a Espanya en realitat és un desastre, perquè si tu parles amb la gent d'Extremadura, per anar de Madrid a Badajoz tenien uns trens infectes.
O sigui, a Galícia, ara perquè els hi han fet també un tros d'autovia o d'autopista, però fa anys que jo anava molt a Galícia, era el món perdut. O sigui, que també no hi ha hagut... Es va començar el tema de l'acta de velocitat. Una planificació de comunicació efectiva a nivell estatal, jo crec que és molt eficient. I han abandonat tota la planificació ferroviària d'Espanya. Nosaltres som més perjudicats perquè tenim tot el tema del Mediterrani, des d'Almeria fins a la resta d'Europa.
tot el tema de l'àrea metropolitana que són moltes persones però a nivell d'Espanya i continuen i l'amor l'altre dia donaves unes dades no sé si l'amor o un altre sobre la velocitat els quilòmetres que tenim a Espanya i els quilòmetres que tenen a França
i el nombre de viatgers que tenim a Espanya i el nombre de viatgers que tenim a França i era inversament proporcional diguéssim, no? i si has agafat els trens francesos és una altra cosa quan jo que no soc experta ni entenc res de trens escolto aquesta intervenció dic, home, és que això fa pena a nivell d'Espanya, de planificació que també ens passa, també a Catalunya es prejudica més perquè hi ha tot aquest moviment jo crec que el que fa més vergonya és tota aquesta despesa i la collançada de diners
l'alta velocitat és una cosa, jo quan vaig sentir vas dir això és un tema recorrent que és així és a dir, el nombre de línies d'alta velocitat penso que som el segon mundial després de la Xina i és unes línies que van començar a construir-se als anys 90 i que Espanya es pugui comprar amb la Xina i a teva molts, eh?
La primera línia que hi va haver va ser Madrid-Sevilla, que ja va ser, diguem-ne, en aquell moment discutible. Va ser una línia política. Va ser una línia política perquè hi havia les Olimpíades a Barcelona, està clar. I, per exemple, és discutible un exdiputat que va ser... que va estar al PSC, però que després també va estar just pel sí, que era en Germà Belvi, ha fet aquell famós llibre de...
Espanya, capital, París, que explicava el concepte radial. Per exemple, a mi hi ha una cosa que m'ha costat sempre d'entendre, o millor dit, a vegades l'he entès massa bé, que és que no hi ha línia d'alta velocitat entre la segona i la tercera ciutat espanyola, entre Barcelona i València. En aquests moments és més pràctic, segons com, quan funcionava bé agafar l'ave per anar a Madrid i de Madrid a València, que no agafar...
el tema del corredament mediterrani que ara es comença a tirar endavant estem parlant tots dels moviments de rodalies i no hem posat el focus en un tema el moviment de mercaderies ha estat absolutament paralitzat jo hi he pensat en això perquè he vist molt a prop de la línia del tren i a vegades a la nit si et despertes sents els trens aquests que porten mercaderies i ara què ha passat amb aquests trens? ja ho sabem que estan tots parats és les repercussions que té tot això
Però això que podia paralitzar el país, no l'ha paralitzat però ha provocat molt emprenyament, abans en Francesc Bosquets deia que és fins i tot lícit que es pugui aprofitar des d'un punt de vista polític. Jo diria...
Un polític partidista, d'alguna manera. Un polític normal, diguem-ne. Però, per exemple, s'ha demanat reiteradament la dimissió de la consellera Paneque. Per exemple, esclar, el que tu dius és que la consellera Paneque porta un any i mig aquí, i aquest és un problema en les últimes cinc o sis dècades. Dècades. Ha donat la cara.
I ha rebut moltes patacades. Jo he escrit, i com que ho he escrit i ho penso també ho diré aquí, que jo crec que sobretot la primera setmana els varen portar al matadero la pròpia gent de DIF i de Renfe, en el govern, és a dir, perquè la comunicació no va ser bona, no perquè no donguessin la cara, sinó perquè ara funciona, ara no funciona, això és el més dramàtic. I els varen portar al matadero.
De fet, l'última setmana ja hi ha hagut un control mediàtic, és a dir, no han sortit tant perquè la cosa estava, però aquí és evident que hi ha responsabilitats que són responsabilitats tècniques. El polític les ha d'assumir, però no des del meu punt de vista...
Com que no soc, encara que a vegades segueixo siguent en genu, és a dir, estic absolutament convençut que en cas contrari, o com ha passat a Girona, seria el PCT que demanaria l'emiso als altres, que és una d'aquelles coses que jo no he acabat d'entendre mai, perquè jo crec que en temes importants s'hauria d'anar tota la una. Imagineu la ingenuïtat meva, eh? Però això val per Girona, val pel país i val per l'Estat en aquests moments.
De tota manera, sí que és evident que dóna la sensació que això s'ha d'arreglar, és a dir, que hem de tornar a aquella falsa normalitat que fallava moltes vegades alguna cosa però que com a mínim funcionava i s'ha de resoldre el tema a l'alta velocitat que és molt important perquè hi ha molta gent que en depèn.
I ara la pregunta que us volia fer, perquè se'ns han aixecat a la ciutadania en general les avantatges, per exemple, de poder viure a Girona i treballar a Barcelona. Se'ns ha aixecat la necessitat, l'urgència d'utilitzar el transport públic. És clar, quan el transport públic falla...
Llavors, és una catxada forta, entre altres, perquè no hi ha alternatives. L'autopista en aquests moments és molt perillosa. Està col·lapsada i no tenim una Nacional 2 desdoblada que puguis utilitzar com si fos una autovia. I aquest és un problema greu, també. Això de l'autopista també ja es preveia, perquè, a veure...
És un tema de números. L'autopista necessita un manteniment, no? A tots ens va agradar moltíssim que fos gratis, perquè sorties de Catalunya i tractaves moltes autovies gratis i deies, ah, nosaltres paguem... Aquí, si m'ho permets, jo crec que la gran reivindicació que l'autopista fos barata era perquè en els altres llocs no era necessària l'autopista i aquí, i ho sabies. Sí, Jordi, però després, si tu ets un gestor, penses que allò té unes despeses de manteniment. I jo dic, si a Catalunya vénen 40 milions de turistes, bé, dic 40 per dir...
Per què han de ser gratis pels turistes? O sigui, a vegades també fem coses que no tenen sentit, perquè podrien ser gratis pels catalans. Tu us els turistes i els camions que venen de fora. Per què hem de pagar nosaltres el manteniment d'aquest desgast que provoca l'autopista, els turistes i els camions? Jo, la veritat, no sé si és perquè com el Quico haguem sigut regidors i hauríem de mirar l'euro...
amb Quico no només ha sigut la ciutat ha sigut subdelegat del govern jo he coincidit amb ell jo me'n recordo que quan es deia de fer un nou equipament per exemple, ell portava una escola bressol però jo deia, sí, bueno, però hem de tenir no construir-la, per construir-la ja trobes els diners per fer una escola bressol però després has de tenir personal jo que portava recursos humans deia, bueno, sí, sí, sí però després haurem de pagar el personal clar
i l'haurem de pagar cada any i llavors i el manteniment perquè s'espatllarà no sé què haurem de posar la clara llavors m'assombra, això mateix de l'autopista i després el tema de les xarxes per què no? és que s'haurà de pensar perquè no donarà de si si el senyor Morós deia el corredor mediterrani encara coarreglin ara dintre de pocs anys també estarà col·lapsat perquè hi haurà més mercaderies hi ha més viatgers i passen tots per la mateixa via
Doncs potser s'han de pensar i dir, comencem a fer xarxa de trens, comencem a fer vies. Víctimes de l'èxit. Comencem a fer trens, trens, tram. És molt fàcil dir-ho i ara que anava a dir que em perdoni en Manel Nadal, perquè ja ho va dir, és a dir, ens vam equivocar o es van equivocar molt quan es van carregar en els anys 60...
del segle passat, les línies dels FEBE, els ferrocarriles de Via Estretxa, que es deien, perquè realment, si en aquests moments tinguéssim unes línies de tramvies, diguem tramvies o de trens, que funcionéssim bé amb Sant Feliu, si ara diuen tren-tran perquè tot és vera, amb Sant Feliu, amb un lot...
Ja no diguem Palamós i Banyoles, que va ser la primera que es va tancar de totes aquestes, però segurament funcionaríem molt millor, no? La sensació en aquell moment és que es va buscar tota la carretera i ara en aquests moments tenim carreteres col·lapsades. Col·lapsades, totalment. I a més a més és imprescindible, perquè el que està clar és que tothom no podrà viure a Barcelona.
N'hi ha Girona, eh? N'hi ha Girona també, o sigui que el tema de treballar, o sigui, viure en un lloc i treballar en un altre, si tens un bon transport... És que aquest model, esclar, aquest model és molt, entre cometes, americà. I llavors nosaltres no tenim les circumstàncies d'allà, allà les distàncies són molt grans i per qualsevol cosa han d'agafar el cotxe, però poden perquè tenen l'espai. Nosaltres no tenim aquest espai i en aquests últims anys la població, per quant s'ha multiplicat aquí a Catalunya?
Però mira, estem en 8.100.000 i pujant. És que això té els efectes, eh? I de fet se'ns ha advertit que anem cap a la Catalunya dels 10 milions, que jo crec que és una d'aquelles coses que s'hauran de replantejar perquè... Jo també ho crec. No, no, perquè a la Catalunya dels 10 milions, jo no dic que sigui necessàriament dolent, però a la Catalunya dels 10 milions necessitarà més hospitals, més escoles, més carreteres, més vies de tren, més transport públic, i clar, i això és... I nosaltres tenim l'espai que tenim, i les...
Aquest és un altre tema que es planteja. El problema és que durant un temps, i ara no vull canviar, podem continuar, però per exemple anem a la Catalunya dels 10 milions. Nosaltres teníem uns serveis que ens funcionaven molt bé, tots estem contents de la sanitat pública que tenim, tot i que ara les costures...
Es poden esqueixar, per dir-ho d'alguna manera. Estàvem molt contents, però, clar, veníem d'aquell anunci de la Catalunya Pujoliana, el som 6 milions, deixem uns 6 milions i mig, teníem uns serveis pensats per 6 milions i mig, i ara ja som 8 milions 100 mil.
I aquest és un atent i problema, perquè veus que el món de la sanitat es queixa, veus que el món de l'ensenyament es queixa, i veus que les calateres no tiran i tal. És un repte, que és més complex, perquè tota la vida, diguéssim, en general, en diferents aspectes, s'ha complicat molt. Quan és molt complex, necessites recursos...
La vida en societat és molt complicada i ens l'estem... Però s'ha de replantejar el model, eh? S'ha de replantejar perquè és suïci d'aquest model, jo crec. Tot això també es pot matitzar una mica, almenys el tema del treball de Girona i Barcelona, que amb les xarxes també és possible de treballar des de casa i que no cal desplaçar-te sempre. Segons quines feines. Depèn de la feina. Segons quines feines. Les feines manuals, no. No, no, però descomptat.
Però hi ha algunes feines que sí que permeten no estar, diguem-ne, en el centre de treball i des de casa poder fer la feina sense necessitat de desplaçar-te. Bé, és per trobar-hi una mica de matís. Sí, sí, és així. Però, per exemple, ja que hem parlat, és a dir, aquí hi ha dues versions i jo m'agafo una mica el que deia l'Eugènia, no? Anem cap a la Catalunya dels 10 milions, deixem-ho així. En aquest moment estem a 800 i segurament d'aquí no gaires anys podem estar als 8 i mig. Eh...
I ell deia, és un tema suficient, no es tracta de limitar les entrades a ningú, es tracta de buscar la manera... És un repte, és un repte que s'ha de posar sobre la taula. Ara, per exemple, hi ha aquesta regularització que ha posat al damunt la taula el govern de Pedro Sánchez, entre mig milió i 700.000 persones, que hi ha hagut regularitzacions anteriors. Però, clar, hi ha gent que diu, no, perquè això... No, escolti, escolti, aquesta gent ja és... Ja estan aquí, sí.
Aquesta gent el que hem de fer és donar-hi les eines adequades perquè puguin treballar i cotitzar i contribuir amb els seus impostos. Però clar, què necessiten per treballar? Necessiten un permís. Per tant, el tema és aquest, que hi ha gent que aprofita per dir no, perquè ara ens inondaran. No, escolta, aquesta gent ja és aquí el que hem de tractar.
És el meu punt de vista, que us el pregunto també, però a mi no em sembla malament si es fa bé i si llavors ja fossin capaços de discernir, perquè és evident que entre totes aquestes 700.000 persones hi ha d'haver-hi algunes, la minoria, una gran minoria, que deuen ser gent que ha comès algun tipus de delicte i tota la història. Com a tot arreu.
Quin és el problema? El problema és que ara diuen, no, la gent amb antecedents no els hi donarem. Per tenir antecedents hi ha d'haver-hi un judici i moltes vegades hi ha detencions sense judici perquè encara no s'ha provocat. És a dir, però jo crec que això és la xocolata del lloro. Torna a ser allò a parlar per tant. Això sí, això no...
Això també és com un pedaç. El que s'ha de fer és evitar que hi hagi aquesta bossa de persones indocumentades. Jo no entro si hem de regular d'una manera o d'una altra el que la gent vingui a Catalunya. Però sí que si venen, el que no podem tenir és la gent 3 anys sense papers.
o sigui que ara regularitzem, és un pedaç com el que dèiem com viuen, doncs viuen de les ajudes i del treball en negre i l'explotació i provoca la delinqüència perquè si no està delinqüència en el sentit com la
és que vivim aquí, no vull dir que s'hagi més... però que no pots controlar res, jo per mi el fallo és això, o sigui, no deixar que hi hagi aquestes bosses indocumentats. Després decidim com volem que entrin, o no, aquí, això ja no jutjo, però... En Francesc va estar al davant del que heu, en civil, és a dir, aquest dia jo, per exemple, parlava amb gent, el propi... Recordeu les cues de l'any 2004? Sí, sí, sí.
Encara n'hi ha alguna de cua, eh? Jo hi passo per allà per xar-la primer. Allò va ser important, sí, es va haver d'organitzar per tal que desapareguessin les cues, cosa que també es va aconseguir després de matxacar-ho. Però me'l ofereixo que, per exemple, l'Amèlia ha dit la paraula explotació. És a dir, en aquests moments hi ha gent d'aquesta que porta aquí que no pot treballar
i que en canvi, legalment i que en canvi, per exemple, hi ha empreses bàsicament càrniques però hi ha empreses que els necessiten la picaresca funciona i hi ha gent que treballa en nom d'un altre, per exemple i això passa i això és perillosíssim, a més a més perquè si passés alguna cosa després la varien tots però és la solució per tant, buscar en els que ja estan aquí una solució jo crec que té tot el sentit al món
Que passa que ara en aquests moments, com que estem amb aquesta campanya de l'ultradreta i contra l'immigració... És una campanya que funciona arreu del món. I funciona perquè parlem, diguem-ne, d'una immigració pobra. Si fóssim rics no hi hauria cap problema. Perquè no tothom té problemes de papers. És clar, és clar. No tothom té problemes de papers. És un odi al... Pobre...
Òbvia, un odi i una por honetament gent que tenen un altre col·lectiu i per tant s'esparregen aquí sentiments i coses de l'estona que no ajuden a arreglar el problema.
Però vaja, això estem veient el que passa als Estats Units amb l'AIS, i fer aquest l'AIS com se'm vulgui dir, i la política de Trump va per aquí. El més lamentable és que et fan enfrontar amb gent molt propera, perquè els que formen els equips de l'AIS... Els que formen l'AIS són lletins. Per això, vull dir, que això és el qual muda...
però Auschwitz els pitjors els pitjors els pitjors verdugos els pitjors botxins eren polonèss no eren els alemanys però esclar, això aquí generalitzem perquè segons quins és que esclar, aquestes generalitzacions perquè els primers que van entrar a Auschwitz eren polonèsos precisament que els va liquidar perquè eren persones que no convenien i llavors els altres
i també hi va haver jueus que van fer d'intermediaris també n'hi va haver escolta, per portar-ho cap aquí no pas per fer-ho a veure en el meu poble mateix que jo visc a Sal i puc dir-ho quatre regidors de Vox mireu qui vota Vox els penúltims que han arribat els penúltims
Vull dir que és el tema aquell de la por encara i de la culpabilització de l'últim, perquè és el que diu, si a Salt vinguessin amb autogusos txeics àrabs amb les seves targetes no hi hauria cap problema en aquest sentit, d'aquesta manera. El problema és que és bàsicament gent pobra, que es busca la vida... Els que havien sigut pobres o...
No, eh? Quan arriba un altre pobre, llavors diu, el poc que ha aconseguit, ho perdo. Encara que sigui, diguem-ne, que algú pugui dir, tiraré i faré línia gruixuda, permeteu-me, la gran immigració que va venir d'altres punts de l'Estat als anys 50 i 60, la gran majoria se'n van sortir. Els que se'n van sortir se'n van anar amb una altra punta de salt o amb una altra punta de...
o amb un altre d'això, i n'han fet. Qui és que s'ha acabat quedant? Perquè després, això ha passat, perquè després de la immigració espanyola va venir la subsahariana, va venir la del nord d'Àfrica, i alguns d'aquests també se n'han sortit bé. Són els que no se n'han sortit els que acaben, diguem-ne, tinguent...
aquesta visió que els últims que han arribat són els que els foten alguna cosa amb ells. Això, bueno, en fi, des de valentes i acompanyades, una de les múltiples organitzacions, aquesta la presidenta i l'Amèlie, saben perfectament els problemes que hi ha. Sí, sí, clar, és que és...
esperem que surtin intel·lectuals jo ara penso en els Estats Units en Bruce Springsteen, no sé si heu vist aquest últim que circula molt per les xarxes aquesta última cançó sobre Minneapolis però la Jane Fonda, la Madonna hi ha força gent encara poca
que comencen a aixecar la veu. No, n'hi ha molta, n'hi ha molta. Sí, però pocs. No, n'hi ha molta. El que passa que, esclar, també... No, no, no. El que passa que també a les notícies arriben el que arribarà. Són molts els que protesten i els que no estan d'acord. Són molts i molts que han marxat.
I en tenim per aquí a la vora, que han marxat ja del país, eh? El que passa és que, esclar, s'explica el que s'explica. Són molts els que no estan d'acord amb això. Però hi ha persones, diguem-ne, de prestigi dels Estats Units que no estan donant el nom al moment. Ah, això és una altra cosa. Ah, pensava que volia... No, no, vull dir que...
que de mica en mica ja em van sortint perquè malauradament necessites que la gent que per alguna cosa o altra és famosa digui es digui es digui es digui es digui es digui es digui es digui es digui Madona o es digui el que sigui doncs tirin endavant el carro perquè llavors hi ha molta gent que segueix i n'hi ha alguns que per por
comprensible, potser, encara no ajuden, diguem-ne, a tirar d'aquest carro. Ja, vols dir, de gent que la seva veu... De gent de prestigi, les cometes que hi volem posar la paraula de prestigi. Però n'hi ha, n'hi ha de gent. Però sí, sí, sí. Però el que passa és que, esclar, han tingut aquesta matxacada perquè els han retirat organitzacions que estan socials, els han tallat totes les ales. Vull dir que és molt dur el que estan vivint als Estats Units i esperem que no arribi mai aquí, perquè és molt, molt bèstia.
Jo, a vegades a Mineàpolis, et diré que jo vaig estar una setmana acollida amb una família a Mineàpolis, o sigui que... Bueno, és que no és que es vol que passi a Mineàpolis perquè és un lloc, diguem-ne, demòcrata. És molt interessant aquesta ciutat, sí, sí. Sí, perquè ja heu sentit les declaracions del seu alcalde, vull dir que és una ciutat molt...
Molt important, molt interessant. De totes maneres, jo tinc esperança, perquè quan veus les manifestacions no estàvem acostumats a veure la gent al carrer. I després, amb el tema dels pressupostos, que hi ha una sèrie de congressistes republicans que han votat amb els demòcrates i han aconseguit frenar el tema dels pressupostos, també és un moviment, no?,
que s'han atrevit, o sigui, dintre d'aquesta bogeria que està desenvolupant el Trump, penso que també hi ha uns quants valents que s'han votat d'acord amb els demòcrates en el Congrés, o sigui que alguna cosa, però bueno, fa por, eh? Jo més que esperances, almenys fonamentades, el que tinc és moltes ganes, com suposo que tots vosaltres i molta gent, però pensat fredament veig que el pèndol de moment a nivell mundial no va pas per aquí,
i que la joventut catalana i espanyola i europea... Jo crec que no es pot generalitzar, això, Quico. No, hi ha gent... A la joventut hi ha gent molt vàlida. Les enquestes són les enquestes, i per tant te'ls pots creure, no te'ls pots creure, però arreu, i quan dic arreu vull dir a tota Europa, a Catalunya, a Espanya... En el món...
Dóna que Vox i... Això és una altra cosa, el que dóna. Però la joventut... Mira quants mils de joves han matat l'Iran. Tots són joves, no arriben a 30 anys. Per què? Perquè hi ha gent jove que està molt moguda per tot això, tot arreu, a tot el món. Ara, el resultat, què seran les eleccions d'això de...
No, però el que diu en Quico és veritat, les enquestes reflecteixen estats d'opinió i en aquests moments és preocupant veure com, no els joves, perquè no es pot dir els joves. No, no es pot generalitzar. Una part excessivament important des del meu punt de vista de joves...
ostres, es decanta per opcions. Sí, perquè hi ha una altra cosa, que hi ha una gran crisi econòmica, una gran crisi de valors, hi ha unes crisis molt bàsiques a nivell humà que donen aquests resultats, que donen aquests resultats. Perquè, esclar, tu parles amb un d'aquests joves que vota això i que és que no sé de què pots parlar, perquè no...
No es pot parlar. I llavors, això sí que és preocupant. És preocupant perquè hi ha una gran crisi a tots nivells. Però parlant aquests joves, insisteixo, que aquesta part de joves, que podria ser un 30 o un 25, però que per mi és exagerada, i qüestionar temes que per gent de la nostra edat i més joves que nosaltres havien estat bàsics, els drets de les dones...
de col·lectius que els hi ha costat molt i endavant i s'ho carreguen a la brava en el sentit que pensen que se n'ha fet un gran massa el tema és que no el qüestionen és que el dona per fer que ha de ser diferent aquest és el tema i d'on ha sortit això Eugeni d'on els hi ha sortit, d'on els hi ha vingut és a dir, si tota l'educació que han revoltat ha sigut en el sentit contrari precisament per part nostra, per part dels mestres, dels educadors i de la societat
D'on has sortit? Doncs alguna cosa no han fet bé. És a dir, quina manera tenen les xarxes i aquí... Alguna cosa no han fet bé. Alguna cosa no han fet bé, però vull dir, jo no ho entenc com després... És a dir, aquests són fills nostres, per dir-ho d'alguna manera, o nets nostres. Sí.
l'input que han rebut per part de pares i avis i de la societat en general no ha sigut aquest i en canvi s'han enganxat és a dir, jo penso que la raó pot ser que l'input que han rebut de nosaltres tampoc els ha acabat de solucionar els problemes tampoc hem sabut
Potser hem educat d'una manera, però en canvi no hem sabut aportar els resultats perquè els beneficiaris d'aquesta educació siguin els beneficiaris d'uns determinats drets, d'uns determinades condicions que nosaltres vam tenir. Potser no han tingut una perspectiva de cap a quin model social...
ens abocàvem perquè clar, aquí deu haver un model social que a nosaltres ens ha de passar hi ha uns moviments profonds que jo no entenc hi ha uns moviments profonds que són les xarxes que no sé qui les mou, qui les manipula però el problema és qui controla l'algoritme
i aquí podríem lligar amb la idea aquesta que Sánchez i Abu Dhabi aquestes 5 o 6 mesures que vol posar i que ja té per descomptat el vot en contra d'en Trump perdó d'en Trump, demà diguem-li de tot
Clar, perquè em perderà diners. A Austràlia ho han aprovat. A Austràlia ho han aprovat. I a França també volien aprovar. El problema és que ara, tal com estan les coses, anem tard i has intentat posar portes al cap. Sí.
Però aquesta encara més greu. El que va dir Pedro Sánchez va anunciar la prohibició d'accés a les xarxes als menors de 16 anys, que és una cosa que dius, ostres, és una limitació... Això per una banda, i el que trobo molt important, la persecució o el seguiment dels algoritmes que autoritzen o toleren els missatges dos. És a dir, gairebé tots.
però fer-ne el seguiment i això és el que l'emprenyen en Masch jo diria més que no pas perquè per diners, pel tema dels diners aquí el tema és en els diners perquè ja va sortir fa un temps que els que intenten controlar una mica que no es filtri tot a les xarxes
Acaben malalts, acaben malalts del que la gent hi aboca, del que la gent hi aboca. Sí, sí, sí, els que han de revisar els continguts i tal i qual, acaben fets pols. Això és un femer que tenim aquí i que ens passa desapercebut, un femer infecte que ens passa desapercebut. Però fa el seu forat, eh? A mi em passa totalment desapercebut. Esclar que fa forat.
Però vull dir que en la societat li passa... Perquè ens ha vingut tot de plegat això en 10 anys, diguem-ne, és a dir, no recordo com va sortir, és a dir, ja no parlo d'internet, és una cosa... El tema, les xarxes, un tema que ha esclatat, les xarxes al darrere hi ha gent que ha fet molts diners, no ens enganyem, i és aquesta gent la que ho controla, i en aquests moments ens està a través de l'algoritme, és a dir, és que és espantós, allò...
tu mires alguna cosa o fins i tot a vegades se'n parles per telèfon o alguna cosa i comencen a sortir anuncis d'aquella i dius jo no m'ho creia fins que em va passar i per tant dius, ep, algú al darrere de tot això ens està intentant controlar i aquest és un problema molt seriós perquè és un problema molt complicat de resoldre també
Home, clar. Jo crec que és un tema també de dominar la societat. Totalment. Igual que el tema de la droga, ara se'n parla menys de la droga, també hi ha gent que és droga, eh? Ui, tant, sí, n'hi ha. Però comparat amb anys, o sigui, quan va començar tot el tema.
ara ja sé que continuen però jo penso que les xarxes ara és com una altra és la O més va ser la droga diguéssim física ara és un altre tipus de droga són sistemes de control i de manipulació nanos que encara no tenen formació com a adult perquè tu ets adult i et poden arribar no sé què i mira te rellisca però com que no tenen aquesta formació
I és una manera de combinar la societat. Jo crec que va més enllà, jo crec que tot aquest tema de les xarxes està modificant maneres de sentir humanes, o sigui que va molt més enllà i ens sembla que no ens afecta, però ens afecta, perquè tu mires i a vegades, ai, diu això, ai, t'enfades, no sé què, i sí que afecta. Per això no poden estar fora de control, per això no poden estar fora de control de la societat. Doncs qui les controla?
Ara ningú, ara ningú, i és el que pretén Mas que vagin al seu aire, és a dir, són poders superiors als estats. Totalment d'acord. Aquestes grans corporacions s'estan convertint en poders superiors, iguals o superiors als estats. I això és el que aquests quatre, hi ha aquest en Juliani d'Àmpoli, no sé si l'heu llegit al llibre L'hora dels depredadors, que parla dels Asperger aquests de la TEC.
que el que volen és això, vull dir, estar per sobre, és a dir, no hi ha dret, no hi ha dret, no hi ha drets, no hi ha lleis, vull dir, hi ha només el que interessa Facebook o X, com se'n digui, o el que interessi les diferents empreses. Instagram o TikTok, o ara ja n'hi ha tantes que hi ha. Per tant, no volen ser controlats, no volen ser controlats, i a la societat no es pot permetre que existeixin aquestes xarxes sense control social.
Jo quan a vegades hi ha aquestes cimeres de països i tal, que prenen la cosa i tal, després penso, sí, després ve un potentat d'aquests, i tu has pactat no sé què, doncs ara te monto una guerrita per aquí, i llavors allò que has pactat ja no funciona i tal. Té una repercussiós brutals, i els joves, el que tu dius, els joves, potser moltes vegades no són conscients i abocen a tot això.
I les repercussions que té a tots nivells, perquè aquí pengem moltes coses que això es veu al món mundial, es veu a tot arreu. I llavors hi ha algú mig perdut a no ser on que diu, ostres com viuen aquesta gent, que viuen bé, no? I dius, esclar, vull dir que fan molt d'efecte això.
Deixem-me portar la conversa una mica més a prop per obrir un altre tema, tot i que podem parlar. Doncs vinga. Jo també tinc una cosa positiva. Això està bé, això està bé.
que és el trasplantament de cara d'aquesta persona genial amb una donant d'eutanàsia això és una de les gràcies notícies darrerament i que a més a més és una lliçó de modus el pare d'aquesta noia que no deixen morir i els advocats cristians advocats no sé si en són ni de cristians m'imagino que no només de nom
Però vull dir, en canvi, és una molt bona notícia des d'un punt de vista científic, des d'un punt de vista humà i des d'un punt de vista de solidaritat i de llibertat. Absolutament d'acord. Sí, sí, i d'acord amb totes les notícies de nivell científic i mèdic que van sortint. Que, d'altra banda, deu ser... Felicitats pels investigadors mèdics. D'una cirugana de calample, transplantar una cara de ser bestial, eh? Sí.
jo quan sentia ella que deia ara puc parlar i puc menjar i puc beure se me posava la pell de gallina perquè pensava com pots viure molt bona notícia aquí és el que dèiem el tema de drets que en Quico l'ha tret però d'una banda aquesta és una notícia importantíssima avui mateix per exemple ara que estem en aquesta setmana a la lluita contra el càncer és a dir
s'han fet avanços molt importants, per què? Perquè s'ha fet investigació, perquè ha tingut oncòlegs de molt primer nivell, i perquè en aquests moments, diguem-ne, en determinats tipus de càncer s'ha avançat molt, però es necessita continuar invertint perquè es necessita, diguem-ne, tirar, és a dir, encara es garrifa, com diu, 6 de cada 10 persones que el pateixen se'n surten, la part contrària és 4 que no, i això s'ha d'anar reduint, per dir-ho d'alguna manera, no? Sí, sí.
de totes les d'investigació científica i mèdica però aquesta més de científica i mèdica és de solidaritat i de llibertat de la persona que demana morir perquè no pot viure amb llibertat, de la donació aquest és el tema que tu has tret d'una noia aquella que diguem-ne que això que en diuen poquets cristians vull dir, a veure, els drets de les persones i aquest pare que poc es deu estimar la seva filla que poc es deu estimar la seva filla però jo no ho entenc això, però si hi ha una llei
Hi ha una llei que regula el tema de l'eutanàsia. Jo no me la sé, la llei, però se suposa que hi ha una llei que t'empara a tu per tu prendre una decisió, com te la pots revocar després un pare? Sí, perquè si tu no... I els tribunals... I els tribunals van donant... I els tribunals van donant... T'ho explicarem un altre exemple. També hi ha... Exacte, mira, precisament ahir escoltava una història...
que ha passat a Figueres, que hi havia un jutge que devia tenir la seva ideologia i que pertenia a una institució que era l'Opus Dei, que, per exemple, a gent amb temes de maltractaments i d'històries, abans de prendre una decisió, entre cometes, i això ho dic jo, els condemnava a viure sis mesos o un any i a veure si així es tornaven a arreglar.
això no forma part de la llei, és molt clar el que s'ha de fer és aplicar la llei quin és el problema que hi ha gent que no la vol aplicar jo tinc signat el testimoni aquest vital, el tinc fet i bé, hi ha moltes coses allà però hi ha una cosa que a mi m'ha de fer gràcia sobretot no t'alimenten si tu ja estàs cap, si no tens alimentació, ja no pots continuar doncs el testament te diu tu no et preocupis, jo penso ho faran, perquè és
Clar, quan veus això d'aquesta noia, sempre penso el mateix. Allò està signat. En teoria va missar i després resulta que si no ho compleixen, doncs que bueno... Sí, sí, és un atzar encara més la llei, el que diu ell, ja que la vol aplicar, ja que no l'aplica i no... Sí, sí, també hi ha una llei d'amnistia i no s'aplica, vull dir, perquè hi ha gent que està fent política des d'amagats al darrere les toques, aquest també és un altre tema.
Abans, és que ara anava a dir, m'has dit, a l'Eixamble passen coses, hi pot venir novetats a Miligreït, i m'has deixat amb el què? Bueno, en realitat, a Miligreït, una part és de l'Eixamble i l'altra part és de Sant Pau, o sigui, és un carrer que se para. Però jo parlo d'aquesta proposta que hi ha per fer un saló, amb aquest edifici, això de concerts.
Ah, una sala de concerts. Una sala de concerts, sí. Així on ara, diguem-ne, hi ha... Clar, llavors, no sé, jo no tinc informació. Però et vols xamfrar de carrer de la Rulla? Sí. No, en aquest bloc que hi ha... Hi ha un bloc que és veritat que no té veïns, en el sentit que no agafa un cantó, que ara hi ha, diguem-ne, una mena de bar,
ara hi ha un bar, hi havia un gimnàs hi havia com un supermercat de menjar natural és un edifici de planta baixa i una o dues plantes però esclar, posar una sala de concerts aquí, quan a més a més se'ns va dir fa uns anys a l'associació de veïns que el solar aquell que hi ha al costat de la biblioteca que ara és una placeta però allà en realitat em sembla que és edificable allò i llavors allà estava prevista que hi vagi un cap
i a més a més una sala de concerts al carrer me l'he agraït jo m'imagino els cotxes perquè la gent no anirà a peu però una sala de concerts de quin tipus? una sala de concerts per a 500 persones per a 500 persones una mena de mirona no? sí però la mirona no està dintre de sal perquè jo passo per davant de la mirona molt sovint i està quasi molt polígon de música a veure el que diu la Meli té
L'Amèlia i l'Eugènia té raó, és a dir, aquí ja hi va haver-hi, el que passa que és això, aquí ja hi va haver-hi la voluntat d'una gent que va demanar llicència per fer una sala de concerts a la zona de Sant Pons. No, a Sant Pons. Per dir-ho d'alguna manera, darrere d'aquell mercadona que hi ha, darrere els OCI, per entendre'ns, allà. I allà hi va haver-hi veïns que es van queixar, tot i que és molt més lluny. Ara fan aquesta. Clar, sales de concerts, a Berni n'hi ha d'haver-hi.
El tema és que ja, per exemple, hi va haver-hi uns anys, si vosaltres que va arrostar l'Ajuntament, que es va dir que la voluntat de treure determinats bars, per exemple, a Figuerola havia tingut, en té uns quants encara, i aquí també hi ha l'Eixample.
Sí, però l'Eixample s'han acabat, perquè l'Eixample en molt poc espai hi havia l'Assimut, hi havia el Crotis, hi havia el Copes, hi havia el Fractal No, jo no estic en compte, aviam, el de la Mirona ja sé que funciona, però està quasi-quasi en un polígon, o sigui, està ben bé No, està en un polígon Llavors, jo també entenc que els pares, perquè jo també vaig tenir un fill, quan anaven a concerts a fora de Girona, de nit també paties, perquè si el cotxe i els accidents, però és que l'Emilia agraït jo imagino únicament la circulació, per exemple
Perquè la gent vindrà en cotxe cap aquí, cap allà, on t'aparcaran? No ho sé. I després això, que si al costat està previst que vagi un cap, no ho sé. El cap s'hauria de posar a la plaça que hi ha davant de la vió. Sí, aquesta, sí. Tampoc no el veig massa d'això, però bueno, està previst allà.
Però jo no sé, jo crec que nosaltres... S'ha demanat un permís, fer una informació pública, mirar quines alternatives, en quines condicions se li dona, si és que se li dona, i en quines condicions se li denega, si és que se li denega. Els veïns ja, jo sé que els veïns més a prop ja han protestat. En principi han demanat permís, i de moment el primer permís no ha estat concedit perquè no us havia presentat la documentació.
Nosaltres com a associació de veïns encara no hem parlat del tema perquè tampoc tenim informació en si és positiu com negatiu i llavors en tot cas a veure què cal decidir finalment Jo no crec que els veïns... Jo tampoc soc partidària dintre de...
de la ciutat, perquè podria anar amb el xirgo ja n'hi havia hagut una i que va tancar i n'hi ha una que està al cantó de Mercogirona perquè a més de la ciutat és molt complicat després de gestionar aquest tipus d'activitats convertir el drac paradís en una sala allà a prop ja n'hi ha una nosaltres com a associació encara no hem parlat perquè no tenim una informació
Jo refiar-me del que surt a vegades a la premsa, amb tot el respecte, però a vegades també són notícies intencionades o tergiversades i no tenim la informació. I és un tema que l'hem de parlar i en tot cas, com a associació, tampoc representem a tot el barri, perquè som una associació molt petita, molt desconeguda, el barri és molt gran...
però en tot cas la informació que tinguem de l'Ajuntament la farem arribar als veïns, als socis que tenim, nosaltres com a mínim que ho sàpiguen. Com respira la gent en principi? Nosaltres que encara a nivell d'associació n'hem parlat, o sigui, no ens agrada, no ens sembla bé el lloc, però sí que he vist a la premsa que hi ha veïns del voltant,
que no han contactat amb l'associació que ja hem dit que no estaven d'acord en què es fes aquí aquesta sala de concerts això és inevitable, fer coses, sempre hi ha algú que està en contra no parlo d'aquest cas en concret per exemple a Sant Pons estava teòricament al cantó d'Altera estava ben allunyat perquè les cases de les que hi ha davant del GEC per dir-ho estaven a més de 200 o 300 metres però si hi ha la sensació aquella de
Calen fer coses però no al cantó de casa una miqueta. El barri d'Eixample, jo sempre dic que és un barri també comparat amb altres, és diferent, està molt endreçat, les voleres estan bé, té petit comerç, però també té molts de cotxes, té molta circulació. Ja veuràs com a més a més hi hagi 5 contenidors. És un lloc que tenim molt pocs espais verds, tenim molt pocs perquè està tot molt construït, no pots pensar que faràs més places perquè no tiraràs edificis a terra, en tot cas s'han de mirar
aprofitar racons per fer alguna cosa així jo penso que alguns carrers haurien de ser peatonals entre els de Joan Maragall, la Sall i tal no tot el barri per uns trossets per donar una miqueta, per esponjar una miqueta perquè si no ja dic està molt bé però és que són molts de cotxes i no hi ha espais verds
I ara fots aquí una... Ara estic parlant com a Amèlie, eh? Estic parlant com a Amèlie, no com a associació de veïns, eh? És a dir, ni les associacions de pares o de veïns, ni els ajuntaments o les corporacions poden ser un misterniet, sinó que s'han de mirar, calibrar tots els problemes i donar alternatives, si no és possible aquí o no és possible, perquè la necessitat de les sales també deu haver-hi de ser, no? Vull dir, la joventut també necessita espais. I per tant, aquí no, però on sigui.
I aquí no per què? O aquí no per què? O aquí sí per què? I amb quines condicions? I a canvi de què? Jo què sé.
però és un tema que suposo que s'anirà escalfant i la gent anirà diguent la seva són coses molt difícils de solucionar perquè això passa també com a la plaça de la independència la gent que viu allà aquells bars que estan a baix és una plaça fantàstica quan vas t'encanta has acollit la gent que abans anava a la Rambla ara has tocat un tema que jo volia tocar pobra Rambla
però haurà de ser un altre dia, bàsicament perquè són les 11. Que s'arregli la pintura de París, pobreta, que està ben aviat.