Girona en Joc, el magazín esportiu de Girona. Pau Villafanyer i Josep Coll presenten i dirigeixen el repàs a tota l'actualitat dels equips de la ciutat. Resultats, classificacions i la veu dels protagonistes de l'esport al nostre territori. Girona en Joc, dilluns a les 3 de la tarda a Girona FM.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM La tertúlia de Girona FM Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat
Molt bon dia, entrem en Temps de Tertúlia Girona FM aquest dilluns 24 de març, quan passen 6 minuts a les 10 del matí per analitzar la situació a la ciutat, a l'àrea urbana, al país, el que ells vulguin, amb les persones que ens acompanyaran avui...
des del carrer Balmes. Avui, de moment, amb nosaltres, dues persones, el senyor Martí Terés, molt bon dia, què tal? Molt bon dia, doncs bé. Comunicador i tantes altres coses, elegida d'aquest ajuntament. Doncs bé, bé, començant bé la setmana. Comencem bé la setmana.
Doncs espero que també l'hagi començat bé la setmana el senyor Jordi Navarro, que és la segona pota d'aquesta tartúlia. Molt bon dia, Jordi, què tal? Molt bon dia i molt bé. Sí? I tant, sí, sí. Anava a dir i et queixaves, i no sé si la paraula queixar és així. Deies, avui sembla que hi haurà pluja. Hem tingut dies de pluja i recordaves que l'última vegada que vàrem estar aquí vàrem parlar molt de la sequera. I tant, fa just un mes, dèiem això una mica alarmats, que la sequera començava a ser insostenible...
I en canvi ara portem dues setmanes de pluja, com que tenim caràcter mediterrani, ja ens comença a pesar. Però supercontent de veure l'Unyà amb aquesta vida que porta i aquest cabal tan generós que baixa aquests dies. Hem vist aigua l'Unyà, hem vist aigua el Tert, hem vist aigua el Garigans i el Güell, i fins i tot el Maboc que baixava. L'Unyà era bullidós, també va ple d'aigua. I a tu també fins i tot a Susqueda.
I fins i tot a Susqueda, quines coses, aquest Susqueda ja tira cap a casa, és el senyor Miquel Fanyanàs, molt bon dia periodista i escriptor i autor de Susqueda, entre altres coses, què tal, com estàs? Molt bé, molt bé. Doncs sí que la veritat és aquesta, que hem parlat i hem patit i encara fa 15 dies estàvem, o 3 setmanes encara teníem allò, havia plogut, això és veritat, la sensació era que
que els mapes deien que aquest any plauria, que no hi hauria una situació de patiment fins al novembre. Ha plogut molt, els embassaments estan plens, la Rieres, esclar, aquests dies veies com sobreixia l'estany de Banyoles, com tornava a néixer, diguem-ne, l'estany del Clot d'Espolla, no ens equivoquem com van fer TV3, que després se'n fa de la gent de Font Coberta i de...
i de la Font Coberta, el poble Cantó, que ara no em sortirà per nassos. Bueno, Malianta, que és un poble dintre d'això. Jo volia dir l'altre municipi, però és igual. No, el que hi ha al Cantó, però és igual. Deixem-ho perquè ara no ens sortiria. Exacte.
Però, no, perquè van dir que l'aigua de l'estrany de Banyola sortia al poble d'Espolla, és clar, el poble d'Espolla queda una miqueta més lluny, però el clot d'Espolla, el salt d'Espolla, és viu. Ahir vaig veure unes imatges, anava a dir collonants, perdoneu, de l'alviera que hi ha per Canet, que baixava aigua amb ganes, que això feia molt de temps que no passava. Sí, sí.
O sigui que ara que hi ha aigua... Canet, Adri. Canet, Adri, sí. L'Algeman, sí, també. Sí, la conca de l'Algeman. Ara anava a dir, ara tenim aigua, els embassaments han tornat a pujar, estem allà tranquils, doncs ara seria el moment de treballar, suposo. Sí, de fet hi havia gent que ho deia, que no ens passi com cada vegada, que quan plou i els pentans recuperen uns nivells raonables, perquè encara falta per omplir, però que no ens oblidem de les inversions que s'han de fer, i de fet la consellera ho va anunciar, va dir, això no traurà
Espona ja era el poble que no em sortia. Ah, Espona ja, és veritat. Això no traurà que farem allò que vam dir que faríem, que és invertir, i jo espero que l'ACA faci la feina, i la conselleria, evidentment, i per tant, doncs, que totes aquelles inversions que s'han de fer per no dependre de l'aigua de pluja, va dir la consellera, a mi, bueno, escolta'm, sempre hi acabem depenent en part, no?, però està bé que ens intentem desvincular al màxim d'aquests règims hídrics, no?, que cada vegada se'ns compliquen més, no?,
Per tant, apostar per l'aigua regenerada, jo les de Saladores no en soc molt partidari, però en una situació d'emergència és evident que no ens podem quedar sense aigua i que no volem trasbassaments ni del Roina ni de l'Ebre, segurament. Per tant, no sé que sigui per situacions d'emergència. Per tant, invertim les infraestructures que calen, quan cal, que és ara. Sí, una mica en la mateixa línia. Jo, en canvi, opinaria que ara mateix
És veritat que no estem en sequera, però la sequera continua. Hem tingut ara una pluja forta, així sobtada, un parell de setmanes, que no ha fet mal, que ha caigut molt regularment i s'ha pogut anar absorbint, però és probable que el període sequera torni. Per tant, jo seria partidari de mantenir restriccions. O i tant que sí, la nova cultura de l'aigua ha de ser qüestionar que molta gent tingui piscines al pati de casa seva.
Hem de seguir amb la nova cultura de l'aigua i això vol dir restriccions, vol dir contenció, seguir estalviant aigua perquè és un recurs bàsic molt escàs i en aquest sentit si l'estalviament de tots plegats és una inversió de futur. S'han de fer inversions? Jo penso que sí, però també penso que és una mica perillós voler-se desconnectar del cicle de pluja perquè ens portaria...
que construir assaladores i, en canvi, no fer, diguéssim, un canvi de xip, un canvi de cultura de l'aigua. Hem de ser conscients que vivim en un context general de canvi climàtic, que les pluges i les nevades, per cert, que aquests dies a Vall d'Era estan molt i molt contents, però fixeu-vos, ha nevat a la primavera.
vol dir això, doncs que tot plegat ha canviat, i com que ha canviat hem de canviar nosaltres també la nostra manera de viure sempre havia nevat durant la primavera sí, això sí, però esclar el que no és normal jo recordo que a casa s'havia parlat un any que va que va nevar més endavant i tot però nevada és el dia de Sant Josep i fins i tot pot nevar el mes de juny i la gran nevada de fa 10 anys deu ser exacte, del 2010 en aquest xavi a Barcelona que no vaig poder tornar a Girona
I era el març, eh? Sí, això sí. I Barcelona, eh? El que passa, el que no és tan normal, és que a Vallter, per exemple, no han tingut res de neu en tot l'hivern, pràcticament, i ara sí. Això no és normal, diguem-ne. Miquel? No, no, quan has dit que hem d'estalviar...
Tots, i quan dir tots, vull dir nosaltres, que hem de fer un esforç per estalviar i sobretot mentalitzant-se que això va en sèrio i que hem de fer un estalvi d'aigua, però les administracions també. És a dir, aviam, els que tenen les canorades, que hi ha unes fuites d'aigua per sota terra, però...
però molt bèsties, doncs potser que inverteixin també fent les noves canonades, restablint el de lloc, és a dir, tots hem de fer, i a l'administració els primers, que són els que més gasten, no, no dic massa, que perden.
que perden aigua perquè hi ha unes canonades de mal estat. I per tant, fem-ho entre tots. Ah, una altra cosa. L'Ajuntament... El meu cunyat té un hort a les hortes de Sant Eugènia.
ho has dit tu, no ho he dit jo avui però sí, sí i estava preocupat per la sequera i perquè no el deixaven regar és a dir, l'Ajuntament tallava l'aigua perquè no arribava suficient correcte ara en té massa això de que no toca és discutible Jordi ah, n'hi havia, perdó pensava que havies dit no toca no és discutible Jordi Navarra no és pas en Jordi Pujol no toca això eh
no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no,
Si es desvia per la sèquia monar, va parar a l'Unyà i de l'Unyà va parar més avall de l'estació de Foramena. Més aviat es deixa un tram de ter pràcticament sense aigua. Per tant, es prioritza el cabal ecològic del riu i no se'n desviava per la sèquia.
Això ho va canviar quan es van relaxar les mesures de restricció i, per tant, ja fa uns mesos que podria estar passant aigua per la Sèquia, però no n'hi passa. Per què? Perquè hi havia pendent de fer unes obres que, com ja sabeu, l'administració porta uns ritmes i la natura en porta uns altres i no es van poder fer durant el període que va estar tallada per Sèquera i s'estan fent ara, tot un tron per allà a la Gersal, entre...
Al final del parc de Núria Terés, entre Girona i Salt, allà s'hi estan fent unes obres, perquè des del Glòria, que estaven pendents de fer-se, i s'estan fent ara. Jo crec que ja pràcticament estan acabades. Imagino que quan estigui acabat aquest tram d'obres ja es podrà reobrir, tot i que ara no faci falta, però en tot cas podrà tornar a passar.
aigua per la sèquia i anirà per l'Unyà, que és el que més la gent es queixava. Evidentment els hortalans es queixaven de les hortes, però sobretot la gent es queixava que no arribi a l'Unyà i que l'Unyà tingués aquesta aparència una mica... Mira, el gran problema de les normatives, ara m'hi poso, m'hi trec el barret de moderador i m'hi poso el gran problema de les normatives...
és que estan fetes per gent que no coneix la situació del tot i que les fa sobretot des de despatxos molt llunyans d'allò on te passa. Perquè, per exemple, l'aigua que sortia a la sec i des de la pilastre tornava al ter per l'unyà, diguem-ne, perquè es desviava allà i això permetia. Jo entenc que en temps de sequera hi hagi diverses restriccions
no hagués passat res que un cop a la setmana haguessin deixat, perquè han deixat les hortes. O sigui, després ens posem a la boca les hortes, la proximitat, el producte a quilòmetre zero, i tota la gent que treballa a les hortes ha estat dos anys que realment pràcticament no ha pogut fer res. Però llavors, des d'un punt de vista, això que diu en Martí ho ha patit, i té la paraula petit com a servidor públic, diguem-ne, en aquell moment ho ha patit,
El que no té cap sentit és que unes obres que feia 5 anys que s'havien de fer no s'aprofités l'any i mig que va estar de ser aquí sense aigua per fer-les i que, per exemple, quan hi havia aigua, facin ara les obres i, a més a més, unes obres en franquesa, unes obres d'Arlafors, no sé si es tracta que hagin de durar 5 mesos com estan durant.
tècnicament el que és l'execució de l'obra jo crec que s'han seguit els rimes que s'han pogut també la pluja ha dificultat que s'hagi pogut fer allà s'havia de reforçar tota una part del mur havia descalçat a sota d'aquella nau que és de Gersal que és un subministrador de material elèctric i així
doncs l'havia descalçat per sota i de fet, bueno, jo recordo que quan vaig entrar a Regidor el primer que vaig fer va ser posar unes New Jersey perquè hi havia el risc que els nanos es fotessin a dintre la sèquia i perquè estava molt mal, estava tancat amb una cinta de policia d'aquesta de plàstic i tal i al final vam posar unes tanques d'aquestes de formigó New Jersey amb barana metàl·lica per evitar, doncs, però allò va estar allà fins ara.
Què ha passat durant tot aquest temps? Doncs, bueno, jo recordo un projecte que va anar amunt i avall per dintre la casa, diverses vegades, perquè si passa de no sé quin import, doncs ho ha de fer urbanisme, urbanisme anava de feina fins a dalt, després va tornar sostenibilitat, després va tornar urbanisme, al final es va aprovar el projecte, es va poder, un cop aprovat, doncs aprovar els plecs de licitació de l'obra, i finalment, malgrat tenir els diners i la voluntat política de fer-ho, doncs l'obra s'ha fet que jo ja no hi era, i ja venia d'abans, vull dir que...
La burocràcia. És al·lucinant, no? Sí, perquè ell ho ha dit amb aquesta terminologia que jo sóc incapaç de retenir això, eh? L'explicacions i tot, que vosaltres ja heu estat, tu també has estat. Una mica, sí. Tots tres heu estat regidats a l'Ajuntament, de fet, i per tant...
Per tant, jo em quedo més amb el que a vegades es diu des de peu de carrer de dir la buroconàcia. Sí, hi ha de ser-hi, però evidentment la manca de recursos, els ajuntaments són una administració que té la responsabilitat de ser la primera administració que es troba a la ciutadania, però a la vegada està molt mal finançada i amb pocs recursos tècnics. Jo dic això, però és que realment l'urbanisme havia de prioritzar uns projectes de més rellevància, segurament, això ho podia esperar...
sostenibilitat, doncs, dos o tres tècnics per fer tota la feina del cicle de l'aigua i tal, molt complicat, pel mig tota la municipalització de l'empresa, a veure d'aquí penjava finalment la sequi, la sequi va ser un regal enverinat, no?, que era privada, es va cedir als ajuntaments... Era privada i no van fer les inversions que havien de fer en aquest moment, no, que res, no van fer res. Per tant, s'ho va haver menjant patates al sector públic. Ho van regalar els tres ajuntaments, el de Bascanó, que només té les comportes, que diu, bueno, a mi això no serveix de res, i evidentment no...
té cap obligació pràcticament, i Sali i Girona, que evidentment fan la gestió com poden, però realment allà s'hi haurien d'invertir molts diners per una cosa que realment... Bueno, perdona, aquí s'hauria d'haver... La cosa que estava pendent era la constitució de la comunitat d'Arregants, l'associació...
d'usuaris de la Sèquia, una comunitat d'usuaris, que és qui hi hauria, no? És a dir, en general, jo què sé, si mirem a gran escala, Canal Sagarra Garrigues, els grans canals de rec, tenen unes juntes d'usuaris que són els que fan les inversions. Clar, aquí, evidentment, com que els hortelans no estan per... Els hortelans han de superar molt, ja ho dic jo.
No estan per fer inversions, doncs ho acaben assumint als ajuntaments, que ho fan com poden, no? Vull dir que... Hortalents professionals. No, queden mesos de sal i santogènies. N'hi ha una sal. N'hi ha mesos santogènies. Perquè les hortes les té santogènies, sí, sí, i en queden un parell... No, però hi ha una altra mesos sal, eh?
Són dos germans. Els professionals més aviat estan a Sàlia, a Girona, són petits hortelans, i després els del sistema d'hortes públiques de l'Ajuntament, que són aficionats i jubilats, per dir-ho així, d'alguna manera... Que no els hi pots pas dir... Finança les obres de...
Jo hi tinc hortes i el que he fet ha sigut des de fa molts anys perquè jo vaig descobrir com em tocava que la terra era molt baixa i que és molt complicat i que no m'hi volia dedicar i jo tinc unes hortes però és que l'he hagut totes les patacades perquè són aquelles que no van entrenar el prà parcial són urbanes, són rústiques i a més tothom es creu en dret a parlar de les hortes
Això segur. Això sí, però clar, però llavors no hi ha hagut aigua, però aquest és un problema que l'hauria d'afrontar. Ara hi hem de posar uns llums LED, que per cert no han acabat d'anar bé els llums LED aquest perquè hi ha els pals posats però no hi ha els llums posats.
Això quina zona? A la zona de les hortes. A la zona darrere dels paristes. Alguns paristes. Algun vial, algun vial. Per mi les hortes de Sant Eugeni anaven des de Salt fins al pont de Can Vidal. Tu antes que parlaves fora d'antena parlaves d'un barri com és el de Besagüell, que hi ha molta gent allò i els hi haurà que allò eren les hortes de Sant Eugeni. I si feia el mercat just a sobre? Però molt abans que s'hi fes el mercat. Les hortes de Massaguer...
El mercat s'hi va fer sobre el llit del riu Güell que es va tapar i desviar en l'any 65, 66, 67, 68, no ho sé, jo crec que van durar dues hores i llavors allà va néixer tot un nou barri Prolló, des de les hortes de Camp Massaguer, allà hi havia molts hortelans i allò eren hortes. I val a dir que la zona on ara hi ha aquella zona comercial que s'ha desenvolupat fa quatre dies, McDonald's, allò, tot allò eren hortes.
Sí, sí. I no fa tants anys, eh? Recordo perfectament. Aquest nom que és com una mica... Sí, això... Simuronic, no? Sí, sí, sí. No, però a veure, i no ens enganyem, els uns municipals amb els quals es van fitter canvi, i tot això va ser a canvi de deixar d'hi ficar els maristes, doncs, les residències d'Estudirans, les residències d'Avis, les dos o tres...
grans superfícies que hi ha, el McDonald's i el Burger King va ser una mossegada urbanística a les hortes i sempre vam dir el perill de les hortes és que és molt senzill des del meu punt de vista i des del punt de vista de l'ecologisme és senzillíssim les hortes són una estructura humanitzada però allò forma part d'un paisatge...
de riu, allò són ribes del riu Ter, allò pot ser perfectament una zona verda, no passa per res si pel que sigui ens acaben desapareixent els ortolans que jo penso que no hauria de passar perquè s'ha de fomentar que sigui a temps parcial com sigui, hagi d'un estructurador però si això acaba desapareixent home, sempre és molt millor restaurar-ho ambientalment i connectar-ho al riu abans que fer-hi que urbanitzar-ho perquè si no és un terreny molt llaminer per l'especulació urbanística
Bueno, hi ha una part que són terrenys inundables que difícilment podria ser mai edificable, però espero que amb la sensibilitat actual i després del que ha passat... La part de la que jo parlo també ho era allà on s'hi ha edificat totes aquestes coses que hi ha a la presidència i tot això, no...
Volia comentar-vos només un tema d'això de l'aigua, que m'ha fet una certa gràcia ara quan us escoltava, que hi havia com una competència entre uns ortolans que volien l'aigua i uns altres que la volien al riu per la imatge de l'Unyà, que això sempre ha interessat molt. Però una mica en el període de sequera vam estar veient que hi havia una competència per l'aigua. Per què? Perquè n'hi havia molt poca. No plovia, hi havia poca aigua i, per exemple, el sector turístic s'enfadava amb el sector agrícola i el sector agrícola s'enfadava amb el sector turístic perquè tots volien la poca aigua que hi havia.
I les ciutats també volien aigua. Això és una mica el que ens hauria de fer reaccionar una miqueta, intentar fer pedagogia constantment de l'escassedat d'aquest recurs. Perquè és que si no anem a una guerra d'aigua. Com tu explicaves ara tot el tema aquest de les hortes de Sant Eugènia, el gran problema és que sempre és molt diferent l'acceptar que aprendre i quan des de fora t'expliquen el que has de fer a casa teva no sempre t'agrada.
Això és cert, Jordi, però si tothom fa la guerra pel seu compte i tothom creu que té la raó, hi ha d'haver una perspectiva global. Com es va canviar totes les hortes de Sant Eugeni per fer el barri a la d'Avesa? No, i llavors hi ha una altra cosa, jo estic d'acord amb això que dius, jo no tinc cap mena de problema perquè jo el que...
El que voldria, diguem-ne, és que l'Ajuntament realment es quedés a aquelles hortes i en fes el que volgués, que llavors acabaria passant el que ha passat just darrere dels maristes, que les hortes, les que hi ha darrere dels maristes, aquelles hortes estan abandonades, perquè ha sigut una gestió nefasta.
Teníem sobre la taula de poder expropiar més hortes perquè, de fet, les municipals estaven... Ben bé darrere els maristes hi havia una part que se'n deien les hortes socials, que es van intentar fer un projecte amb entitats del sector i és veritat que no ha acabat d'anar bé.
Les hortes municipals que hi ha per parcel·les, entre les quals hi ha l'amic Manuel Masquita i companyia treballant-les, hi havia molta demanda. De fet, ens vam quedar sense, hi havia llista d'espera, i la idea era poder-ne expropiar més, perquè teníem terrenys llogats que després rellogàvem en aquests petits hortalans, i això des d'un punt de vista administratiu també era un galimaties per intentar fer la quadratura del cercle...
i llavors la possibilitat que hi havia era fer una expropiació d'aquests terrenys agrícoles per poder ampliar més aquest sistema d'hortes comunitàries, amb petits hortelans i tal, que funcionaven molt bé. Perquè no quedi després del que he dit, és a dir, jo estic d'acord que s'han de protegir les hortes, jo sóc el primer que estic d'acord que s'han de protegir les hortes, el que qüestiona és la manera com es volen protegir,
En el sentit de dir, és a dir, hi va haver un moment amb anteriors ajuntaments que l'únic que importava és que les casetes que guardaven les eines fossin del mateix color. Això és una collonada. Tampoc pot ser una acumulació de trastos així de tant en tant. S'havia de fer algun recordatori de...
d'uns mínims per temes de celebritat, o que no s'hi poden tenir animals, o que... No n'hi havia en aquella zona, però sempre... Era una zona també de molts residus, eh? Històricament allà s'hi anaven a buscar residus, també es feien construccions amb somies, amb matalassos, amb teles... Els residus jo crec que ho vam solucionar bastant creient-los, val?
Jo crec que va ser un gran encert. Això va ser la idea dels tècnics, d'en Cristian, i la veritat és que crec que va ser bona idea. Durant uns dies hi havia gent que anava a tirar coses, però res, en un parell de tres de mesos va canviar. Jo sempre he de pensar que la millor manera de protegir les hortes, perquè les hortes són molt bones i han estat durant molt de temps, les hortes de Sant Eugeni i de Salt...
les que han subministrat al mercat de lleó, ara ja no, perquè en queden alguns, però ara ja no en queden molts, però la millor manera de protegir les hortes és cultivant-les. És a dir, que hi hagi, si no hortelans professionals que ja no n'hi haurà, que hi hagi gent que els cuidi... Jordi, això que dius ens porta a un debat, i ara fa una estona he esmentat el terme pagesia, i jo penso que aquesta és la clau. Clar, les administracions han de fer el possible perquè la poca, escassíssima pagesia que encara quedi segueixi existint, i ser possible ampliar-la. És molt complicat, eh? Jo recordo...
Un dels regidors de Mediment de l'Ajuntament de Girona va intentar una cosa amb el tema remats i va ser una experiència lluvable, però no va acabar de reixir. Però, bueno, és igual, s'ha de seguir insistint. Està clar que si no hi ha pagesia, no hi ha vida. Siguesen, però Albert Iquí ens explicaria que els que tenen remats com el seu gendre es passen quatre hores fent papers cada dia. Això és veritat.
i que no tenen temps gairebé de cuidar dels animals. Sí, com sigui, hem de fer que existeixin els pagesos i a Girona, Girona i Salt, necessitem ni que siguin pagesos a temps parcial que les hortes siguin treballades. Si estan treballades, tenen futur, està clar.
Tu tires del teu cunyet, tu no tens sort, eh? No, però és veritat, jo que vinc de família pagesa, diguéssim, els meus pares, la meva mare era a Can Valdir i de Ber, el meu pare també era de Ber, i de petit he sigut de paget. I a més he tingut molta relació amb la vall d'en Bas, i he tingut molta relació amb pagèsos de la vall d'en Bas.
I hi ha una cosa que em va sobtar del pagès, que és veritat, és sacrificat, perquè és clar, diu, no puc deixar els animals, jo no puc anar de vacances una setmana perquè tinc els animals que han de penjar cada dia. Però també és veritat, diu que jo em fot dormir a tota la figuera quan vull, no donar explicacions a ningú.
Saps què vull dir? Té un avantatge de llibertat ser de pagès, però per l'altre té d'esclavatge pel que fa al sacrifici que ha de fer, plantar, llavors, i sobretot els que tenen animals. Aquests d'altres són més sacrificats perquè han de cuidar els animals. Però tenen això, aquest avantatge. Per tant, ara, clar que s'ha de mantenir el
la pagesia, hòstia, és que és vital és vital, el que passa és que ara el petit pagès està desaparegent i s'estan reconvertint amb explotacions grans, etcètera cooperatives, etcètera, etcètera, que potser el futur va per aquí, bueno, no ho sé
Però és una llàstima, perquè jo he viscut debatir d'això de pagès. Em feu pensar en l'Ajuntament del Prat de Llobregat, d'un ajuntament normalment comunista, d'iniciativa, que m'ha sigut així, però que celebra la fira del gall del Prat. Va ser una raça autòctona i tal. Què passa? És que amb els anys, els que criaven aquesta raça de gall van anar tancant, però els efectes, evidentment, allà on està...
al Prat de Llobregat, no quedaven granjes, fins que anava a tancar l'última, i l'Ajuntament va dir, però si tanca l'última no tindrà sentit que fem aquesta fira, que porta molta gent, és una raça que cal protegir i tal, i la van municipalitzar. Amb la qual, crec que era l'únic Ajuntament que tenia una granja de galls potablava municipal. És a dir, amb aquesta idea d'intentar protegir la pagesia, el Prat ho van fer per aquesta via. L'ideal és trobar relleus, incentivar-ho, que tingui...
aquest circuit econòmic de cultivar coses que es puguin vendre a mercats de proximitat, em fa gràcia als Estats Units ara en diuen Organic Market o una cosa així i recuperen aquesta idea com molt exòtica que hi ha gent que cultiva coses i les venen a prop de les grans ciutats a Brooklyn, a llocs així com una cosa molt hipster però dius, hòstia, si no ho deixéssim perdre no hauríem d'arribar a aquest punt no, no
Nosaltres tenim el mercat del lloc, encara hi ha productors que venen a fora, que cada vegada menys també, cada vegada venen menys de producte propi. N'hi ha alguns que venen producte propi, no tots ho són, però per exemple el mercat del planter, el que encara queda, perquè em penso que ja ho he de dir-ho,
Jo m'has recordat l'època que jo hi havia anat amb la meva família, jo hi havia vengut al mercat d'allò durant molt de temps, tant a dintre com a la part de fora del planter, que llavors, diguem-ne, la gent venia i comprava 50 o 100 tomateres, 50 o 20... Encara hi ha alguna dona que posa... Aquests petits eren de 25...
Ara van d'una en una, eh? I porten la terra incorporada, eh? I, evidentment, això no es cria... Els planters no es crien ni a les hortes de Sant Eugènia ni a les de Sal. Això us ho puc més assegurar. Però, en tot cas, és millor això que no res, diguem-ne.
una cosa molt paradoxal que jo sempre he sigut un gran amant enamorat de les hortes tant les de Sant Eugènia com les de Salt com les de Bescanoa perquè les hortes diguéssim si tu segueixes el curs al riu Ter tot al voltant de la riba hi ha hortes Servià de Ter, Colomés o hi havia hortes les nostres hortes a Sant Eugènia que són les nostres aquí de Girona ja anaran paradoxa perquè per exemple hi ha un tipus de comerç que són els McDonald's i l'altre el Burger King
que viuen totalment d'esquenes de la realitat de les hordes. Jo, per exemple, he vist moltes vegades que he anat per allà tots els residus que hi ha gent que va allà, compra, se'n va al pàrquing, s'ho menja i ho tira tot per allà. I, esclar, el que està venent aquesta gent, el producte alimentari que ven aquesta gent, no té absolutament res a veure amb la realitat territorial que hi ha allà darrere. I això és una gran paradoxa i és una petita derrota, també, no? Perquè el model de producció i de consum, si les persones ens hem acostumat a anar a comprar als supermercats
directament de les lleixes i no tenim ni la més remota idea d'on surten els productes, mica en mica hem anat perdent aquesta cultura alimentària de menjar productes de la temporada i de la terra, de proximitat.
Llavors, quina paradoxa, no? A les hortes de Sant Eugènei hi posem un McDonald's que no té absolutament res a veure amb quilòmetre zero. Jo ho dic perquè n'hi ha un de cada. N'hi ha un de cada, sí, sí. Si no en volies un, doncs. Dos. Dos cases. Mira, ahir vaig fer bèsols amb sèvia per dinar i em pensava que, hòstia, si en comptes de posar-los congelats els hagués anat a comprar dissabte a mercat, tindrien un altre gust, eh? Però...
no ho vaig fer, el proper dia ho faré però després els has d'allò una mica de feina el vaig fer fa dos dies cada setmana compro-te un quilo allà al mercat a fora al mercat i de congelats jo comprava uns de molt bons d'anglesos ara ja no els trobo uns d'anglesos boníssims, congelats però en producte de proximitat perquè els compraves al mercat de lleu
No, dic que era producte de proximitat. No, no, no, els comprava algun super... Això ho havia dit d'algun restaurant d'home. Sí, sí. En el mercat del Lló he comprat esparres que venen del Perú. Sí, sí, no, no... Per cert, ara que dius esparres, aquests dies hi ha una explosió d'esparres mediterranis. Sí, sí, sí.
I boníssims, per altra banda. És una d'aquelles coses que a mi particularment més m'agrada i ara trobo a faltar un meu uncle que no portava cada any. Perquè si te'ls porten... A mi me'ls portaven fregits i tot, ja.
Això és així. Home, doncs, hem començat parlant de l'aigua, de l'aigua que tenim, però tot i així insistim, estem a la meitat dels embassaments plens. Fa cinc anys amb la Glòria es van omplir gairebé el 100% i després es van passar uns anys de sequera molt punyateros perquè potser no es va administrar bé aquella aigua.
o perquè va deixar de ploure, que les dues coses també poden estar relacionades. I ara tenim això, que tenim molta aigua, l'aigua fluyeix, però encara no estan als embassaments plens, estan a la meitat. Perquè el relat d'en Miquel pugui ser locutat una altra vegada per la ràdio i fer veure que pot passar alguna cosa, encara queda, encara falta. Ara no seria per semblar.
Mira, dissabte precisament, això ens ho deia la setmana passada en Pau Marlamont d'Aigües Vida, que deia, irem a fer la palenganada, diu, i poder-ho haurem de sorprendre per pluja. Era la broma que li vàrem fer, però en canvi vàrem fer un debat interessant abans, diguem-ne, un portaveu d'Aigües Vida amb la consellera Paneque, cara a cara a la Casa de Cultura, i a mi em va semblar... Jo me'l vaig perdre...
Devia anar molt bé, no? Va anar bé, va anar bé i va haver-hi gent i tothom va dir la seva part, no sé si en saps alguna cosa. El que he llegit als mitjans. No, no, no hi vaig poder anar. Però a mi em va semblar, i ara mireu, deixeu-m'ho dir, em va semblar que el fet que la consellera Panec anés en un debat d'aquests és una cosa que no es veu habitualment aquestes coses. És cert.
No, també és cert que la consellera Peneca té molta activitat a la ciutat de Girona i a Rodalies, possiblement més que en altres parts del territori, però vaja, això ens alegra que hi sigui. És un fet positiu, s'ha de reconèixer, una cosa es fa bé, es fa bé, i aquesta està ben feta, donar la cara i participar i sem la gent ni parlar, està molt bé. El perill és que passarà les pluges...
i tornarem a estar allà mateix d'aquí 3 anys o menys també estem preocupats que no ha plogut, no ha plogut, etc és veritat que tenim poca memòria perquè fa 5 anys hi va haver el que haveria però també hi va haver la Covid i sembla com si hagués passat i haguéssim tancat
La memòria, tots aquells moments complicats i tot plegat, no? O, per exemple, el tema de l'aigua, no? Vull dir, perquè abans parlava, avui en Miquel ha tret el tema de les canonades, que és una de les coses, Martí, que suposo... Tu per això t'has dit un 20% i en algun punt de la ciutat bastant més alt. Sí, sí, però de mitjana Girona estava...
Estava al voltant d'aquest 20% per sota de la mitjana, però això no ens ha de satisfer. De fet, un dels objectius de crear l'empresa pública era assegurar que es fessin les inversions necessàries en el manteniment de la xarxa d'abastament, que és la que té més perds. I per tant, doncs...
primer any i els dos primers anys, evidentment, l'empresa té molta feina per fer, però jo crec que ja s'estan incrementant aquest ritme de reposició i d'inversió amb tot el que és la xarxa per evitar pèrdues. Això ens solucionarà el problema de sequera? Segurament no. Per mi, les grans inversions, que les han de fer totes les ciutats i que l'ACA ha de fiscalitzar més que les ciutats facin les inversions catalanes,
Es podria començar a preocupar, per exemple, la campada del Pasteral fins a Cardadeu. Per exemple, però calen moltíssimes inversions que al final haurem de pagar els ciutadans, lògicament, però escolta'm, és a fi de bé que diria aquell, no? Però per l'altra banda, les grans inversions que s'han de fer són els grans consumidors d'aigua, que són l'agricultura i en menor mesura la indústria, sobretot l'agricultura.
A la pagesia no li podem demanar que faci les grans inversions que s'han de fer per millorar els sistemes de rec eficient. Hi ha molts llocs que rega encara a Manta, penso que sigui. És a dir, fent tota la inundació del camp per inundació. Per tant, aquest sistema s'ha de substituir. Hi ha pagesos que ja ho han fet, a comarques gironines. Déu-n'hi-do els deures que es fan. Sí, tota la zona del Baix Ter s'ha espavilat força. Però...
Els hem d'ajudar que puguin fer aquestes inversions perquè aquest 70%, que és una bestiesa, el 70% del consum d'aigua es faci, no d'aigua potable, però és igual, és aigua que està envassada, que tenen uns drets, que a l'estiu justament el Ter baixa més aigua que la resta de l'any perquè han de desenvassar, perquè tenen aquests drets de concessió per poder fer tot aquest rec, doncs els hem d'ajudar perquè aquestes inversions que són necessàries millorin amb l'eficiència. I aquest...
Vull dir que està molt bé que nosaltres tanquem l'aixeta quan ens rentem les dents, ho hem de seguir fent, per cert, li vaig preguntar al gerent de CATSA que m'expliqués allò del 10%, em va dir que sí, que segurament la ciutadania s'ha relaxat i que no, no, que les dades estaven bé. Per tant, s'ha incrementat un 10% el consum d'aigua per part de la ciutadania, perquè segurament ha vist que potser no calia apretar tant, però Déu-n'hi-do, els consums són molt ajustats, però en canvi...
aquests 70 o 60% de consum per part de l'agricultura, com a país, si volem mantenir l'agricultura i volem mantenir l'aigua, doncs hem de fer les inversions que toquen. I per tant, convé que la ciutadania, mira, si se n'oblida, però que les administracions no se n'oblidi. Les administracions que han de fer aquestes inversions i han de fer els pressupostos, etcètera, que tinguin clar
Un fil a seguir. Jo vull pensar que ara és així. Uns objectius, no són objectius, doncs que en cas que torni a haver una època de sequera, tinguem els mitjans necessaris per poder revertir aquesta sequera mitjançant de saladores, o això que deies tu, o la regeneració d'aigua, o...
Aquí l'àrea metropolità de Barcelona i la pròpia ciutat de Barcelona és allà on haurien de començar perquè és on... Ho estan fent, ho estan fent. Amb l'aigua del Llobregat, el punt de sortida de la depuradora del Prat el bombegen per sobre del punt de captació de la potabilitzadora, de manera que, com diu en Pau Marrobón, és el riu del Pessebre, aquell riu que va fent voltes...
Doncs és una mica això, és a dir, que l'aigua que va parar per al sanejament va parar a la depuradora, evidentment hi ha aquest sistema de depuració, però en comptes de tornar-la al riu i avall, doncs la porten més amunt, la barregen amb l'aigua del Llobregat que baixa i la capten a la potabilitzadora. Per tant, està en un bucle, i per dir-ho no gaire finament, però l'aigua dels orins torna a ser consumida, per dir-ho així, no?
Aigües residuals que, un cop depurades i potabilitzades, tornen a ser consumides. Seria com el que fan els astronautes, evidentment barrejant-hi aigua del Llobregat i altres fonts i tal, però això es fa així i hem d'augmentar aquests sistemes. Una mica també la postura d'Aigües Vida és que diu que la millor inversió és gastar menys aigua.
I els ecologistes som molt pesats, jo m'incloquen aquí, i sempre insistim en el mateix. Hem d'estalviar molta més aigua, i un dels grans consumidors d'aigua és el sector turístic. Estem en un país que s'alimenta, que el seu PIB ja és una part molt important del PIB, es deu al turisme, i el turisme en general, encara que els representants del turisme s'enfadin, quan ho diguem, en general és malbarató de l'aigua.
No estalvia prou aigua. Està clar que les inversions són necessàries, però hi ha un tema, per exemple, d'inversions a les canonades, que aquí tots l'heu dit. A mi una persona, un responsable, que no diré pas el nom, un responsable públic d'una empresa pública, deia que teníem molts problemes per fer inversions de millora en les canonades perquè hi havia un problema. És clar, les canonades estan a sobre terra.
i travessen els carrers i per tant s'ha d'obrir tot i quan passa això la gent s'enfada i s'enfada amb els polítics perquè la gent no vol obres davant de casa tots ens queixem molt però davant de casa no volem res llavors què fan els polítics? ho van demorant quan passi el mandat després ja ho veurem i la suma de tots plegats no dona vots perquè no es veu però això és molt important estem en un país que tenim molta tendència a delegar les coses
Ah, això ja ho reclan els polítics, això ja ho reclan els empresaris, a mi no m'atabaleu, jo vull aigua i em vull dutxar i em vull banyar i el que sigui no m'atabaleu. I això jo penso que és una actitud infantil. I la suma de tot plegat ens ha portat una mica al col·lapse actual. No fem inversions perquè no tenim una actitud responsable en general. I això passa per ciutadania, per empresaris, per polítics, per institucions, etcètera, etcètera.
Són obres poc lluïdes. Són poc lluïdes, són poc agraïdes. No es veu. I amputable encara, però amb sanejament ja ni us ho explico. És a dir, el dia que està, d'aquí poc està el caure, s'hagi de tallar mig i agraït per acabar d'arreglar el col·lector. Recordeu que es va tallar migdia durant bastants mesos.
Però no es va acabar de travessar, s'ha d'acabar de travessar i tallar miligreït. Suposo que es farà per sectors i no es tallarà completament, però vull dir que seran unes obres que generaran inconveniències. I tot això per arreglar un col·lector d'aigües residuals. Quins beneficis dona això? La gent no ho veu, no? I per tant només veu les incomoditats. És molt poc lluit. Com sigui com sigui, com a país, com a societat, hem de fer un canvi general. Perquè l'aigua ja no és com era fa 40 anys. Ha canviat.
Perdona, hem parlat molt d'aigua i de fet ens hem menjat tres quartes parts de la tertulia, però hi ha un tema que jo voldria treure perquè em varen parlar fa dues setmanes, a Salt hi va haver un esclat de violència en un moment determinat, es va pedregar la...
la comissaria dels Mossos un dilluns i l'endemà hi va haver-hi greus destrosses, però és que això també ens ha passat a la ciutat. Aquest cap de setmana el centre cívic Unyà ha estat destrossat. La paraula crec que no ens hauria de fer cap vergonya dir-la perquè ha quedat destrossat perquè es va aturar un intent d'ocupació a font de la pòlvora i una cinquantena, una xixantena de persones
no identificades, doncs van anar al centre Civi Cunyà, que no hi tenia res a veure, van entrar, el van destrossar de tal manera que quedarà tancat com a mínim una setmana, com a mínim una setmana es van emportar alguns diners que hi havia i a més a més hi va haver un problema d'ordre públic important perquè van apadregar la policia municipal i els Mossos fins que al cap de tres hores van venir els arros i l'abrimo i es va poder reestablir l'ordre.
És un autèntic problema, això que tenim, perquè bé, ha passat a font de la pòlvora, potser perquè ha estat en cap de setmana no se n'ha parlat tant, però un esclat de violència que porti a destrossar un centre cívic, a mi se m'escapa el sentit que pugui tenir, a part de la violència per la violència.
Jo, perdoneu, però me n'he d'anar per una tonta, no perquè hagi de ploure ara, sinó perquè tinc un problema domèstic que a les 11 en punt he de portar una persona a la clínica Girona. Gràcies, Miquel. He de marxar un quart d'hora abans. Aquest tema que planteges i que poses sobre la taula és interessantíssim i és oportun.
Jo no tinc la resposta, no sé si els companys tindran resposta, perquè, per exemple, això del Font del Bobre m'agradaria saber l'origen exacte de què va passar allò. Varen evitar una ocupació. Sí, una ocupació d'un pis. Sí, o sigui, volien ocupar un pis i no ho van permetre. Per tant, això em porta a pensar que és un conflicte, diguéssim, entre uns i altres...
de Font de la Pòlvora. No sé si m'explico. En franquesa no estic en condicions de l'espondre. Jo crec que... O sigui, l'origen pot ser aquest, eh? Un conflicte entre els que deixarà trascalfant i sabem, per desgràcia, que hi han passat conflictes entre bandos de Font de la Pòlvora que han acabat amb tiros i amb morts.
Per tant, com que ho desconec, no... Ara, és un tema que, evidentment, jo avui he vist que l'alcalde ha dit, diu, convoquem Junta de Seguretat i acabem-se'l en sèrio, sí, doncs ja està bé, perquè això és un tema que s'ha de fer molt en sèrio, aquest, de la...
de la delinqüència i del vandalisme a la ciutat. Que jo, eh, dit això, Girona és una ciutat segura. Crec jo. Gràcies, Miquel. Merci per venir. Només faltaria les qüestions que són importants. Passen per damunt de tot. Gràcies, Déu-siau. Però no volia deixar de parlar d'aquest tema, perquè és un tema...
Que és complicat, és a dir, solucions no n'hi ha. Jo pel que he llegit i pel que heu explicat, semblaria com que fruit d'aquest intent de desocupació, d'un habitatge, llavors la reacció és atacar o embestir-la contra...
El que representa l'administració en aquell barri és el centre cívic. És com dir, si l'administració ens ataca, nosaltres ataquem a l'administració. Semblaria aquesta acció-reacció i l'explicació que hi veig. Ara, evidentment, no té cap mena de justificació, no té cap sentit.
fer malbé una cosa que és justament per donar servei al barri des de l'àmbit comunitari, és un centre cívic que en dona i que hi ha una bona part del barri que se'l sent molt seu i que ho veu com una cosa positiva en el barri per la feina que s'hi fa des d'allà. Per tant, estic segur que hi ha una part del barri que li ha semblat molt malament això, però que l'explicació vindria més aviat per aquesta situació
perquè és el punt de referència de l'administració en el barri, és el centre cívic, per tant, l'atac suposo que vindria explicat per aquest punt de vista. L'altra cosa és que, evidentment, aquell sector, i especialment el barri de Font de la Pólvora, és un barri de la ciutat que, com dèiem abans, té condicions per poder-ho qualificar de gueto, pràcticament,
que en allà la llei és una mica relativa, els que ja hem estat en relació i que hem fet de responsables de l'administració ho hem vist, quan vas allà tens la sensació que en allà les coses es gestionen d'una altra manera i
i és complicat, doncs, de poder resoldre. Jo, no ho sé, no he estat regidor ni de barri ni de serveis socials, però des del punt de vista, per exemple, dels residus, en què, evidentment, no tenia cap sentit ni comparació la gestió que es fa dels residus amb altres barris de la ciutat, com es feien allà, que havíem d'estar netejant...
La Riera, doncs, vàries vegades perquè s'hi abocaven els residus directament, el sistema de contenidors, doncs, sempre estava fent malbé, etcètera, etcètera. Penses, ostres, quina és la solució, com s'hauria de fer perquè, no?, més enllà d'aspectes socials, educatius i així, que s'hi fa molta feina, doncs aquell barri pogués tenir unes condicions diferents, no?,
I, no ho sé, a mi, sincerament, després d'allò a vegades pensava que potser la solució seria intentar desmuntar el barri. Vull dir, aquell barri, en el sentit que s'ha convertit pràcticament en un gueto, doncs l'ideal seria que aquelles persones, aquelles famílies, es poguessin rellotjar en blocs socials per la ciutat i que no estigués en aquell racó d'esquenes a Girona, que la gent ho desconeix, que no hi va...
i que s'hi han fet moltíssimes inversions de molts tipus en l'àmbit social, urbanístic, de neteja i tal, i que no llueixen, no reverteixen en una millora de la qualitat de vida de la gent que viu allà. I per tant, a vegades sí que pensava que potser la solució seria, evidentment, sense forçar res, però facilitant que la gent es pogués allotjar a la ciutat i entremig dels seus veïns amb blots socials, amb pisos socials, però desmuntant aquella situació, no?
Ara, això és molt fàcil de dir, evidentment, complicadíssim de fer. Sí, segurament estem en aquest terreny, no? És fàcil de dir i a la pràctica les coses són molt complicades. Està clar que aquella zona té unes especificitats que desborden el que jo inicialment pensava que era el fons de la qüestió, que és el tema de l'habitatge.
una mica tot plegat, s'ha desencadenat perquè es volia ocupar un habitatge, s'ha impedit i la reacció violenta ha sigut aquesta. Clar, hi ha darrere fons el tema de l'habitatge, però jo penso que des de la distància no és prudent analitzar això només des d'aquesta perspectiva. Està clar que els quatre barris, perquè són quatre barris, és Font de la Pòlvora, Vilaroja, Grup Sant Daniel i Mar Ramada, i el centre cívic donava servei als quatre barris. Allò té unes especificitats i unes coordenades locals tan específiques que...
S'escapa una mica de l'anàlisi que podríem fer en general sobre la qüestió de l'habitatge, que és el que jo penso que plana de fons, perquè primer ens has esmentat el tema de sal, el tema de sal i tot el que va passar fa aproximadament una setmana, 10 dies, no?
Però ja s'ha volgut desvincular bastant perquè la desocupació que hi va haver, o el no permetre l'ocupació d'allà de Liman després s'hi va embarrejar. Sí, es va embarrejar moltes coses. No, no, s'hi va embarrejar bàsicament mentides, perquè una de les coses que jo sé que preocupaven l'equip de govern de Salt, bàsicament...
Jo hauria de dir tot l'Ajuntament, però dir que l'equip de govern de Salt era precisament que es van dir coses i que van circular per mitjans espanyols d'una manera brutal que eren bàsicament mentida, com per exemple que havia passat per davant de tot i que li havien donat un pis en l'imam aquell, cosa que això és absolutament falsa.
Bueno, està clar que la rumorologia, quan passa una cosa així, és molt fàcil. La rumorologia, les mitges veritats, les mentides, les exageracions i la demagògia és molt fàcil. I això no serveix per solucionar el problema. Jo sempre he aconsellat que quan passa un conflicte d'aquests, el millor és que passin uns dies, deixar que els professionals que hi han involucrats segueixin treballant, sent conscients que el problema és molt gros.
que és supergros, i que no tenim la solució. No, però fixa't una cosa, si això hagués passat al centre cívic del Barri Vell, seria una gran notícia, i jo crec que la millor manera, diguem-ne, de tractar els temes és tractar-los tant si passen en un lloc com en un altre. Aquí també hi va haver un problema d'ordre públic, hi va haver gent que va practicar unes destrosses, i això jo crec que no hauria de quedar...
és a dir, una de les possibilitats és no parlar-ne, no parlar-ne és perquè no perquè jo crec que sí que toca parlar-ne parlar-ne sí, però fent demagogia no perquè és perillós, però esclar, se n'ha de parlar és veritat, el que ha passat és inacceptable perquè, és a dir el problema del dret a l'habitatge és un problema que desborda les administracions llavors, descarregar l'aira contra un equipament públic que és el poc equipament públic que tens allà que t'està prestand un servei que saps que hi haurà gent que preocupa d'això, quedarà putejada això és encara embolicar més les coses i aquí està clar que hi ha un problema
Molt greu. No, llavors jo us ho pregunto, eh? Perquè, per exemple, durant un temps es va parlar molt dels talls de llum que perjudicaven el barri. Els talls de llum que perjudicaven el barri hi eren, i se n'havia de parlar i s'havien de solucionar. Però llavors també no costa res dir. Sí que costa dir, perquè no es fa, que una part d'aquests talls de llum es devien, diguem-ne, uns fets delinqüencials, que és una paraula que no m'agrada, eh? Cultiu de marihuana. Cultiu de marihuana que n'hi havia i molt.
I, cuidado, no de tota la gent, sinó de una part de la gent com sempre ha passat. I aquest és un problema que allà hi ha molta gent que vol viure amb una total normalitat i no pot. Sí, i de fet, al principi recordo que es va intentar fer un procés de regularització del tema dels comptadors elèctrics i així.
I que els pocs que s'hi van voler acollir pensaven, bueno, i per què seré jo el tonto de pagar si la resta de la comunitat no paga ningú, no? I tothom tenia la llum punxada i l'aigua, que dius, l'aigua supereconòmica, fins i tot teníem comptadors socials i tal, però ni això. És a dir, per tant, el primer cap de setmana que vaig ser regidor ens va tocar anar amb l'Eva Palau, va haver-hi un incendi en una sala de...
de comptadors, i realment l'espectacle, per dir-ho així, era d'entesc en el sentit que aquella instal·lació s'aguantava per dos fils, per dir-ho d'alguna manera, i no va passar una desgràcia perquè Déu no va voler, perquè van haver de marxar famílies per les finestres, no sé què, es va fer una fumèria impressionant, va haver-hi algun ferit, però no va haver-hi cap desgràcia més greu per sort, no?
Però realment la situació de la major part de blocs era aquella, és a dir, molts comptadors punxats, molts comptadors d'aigua també puntejats en sistemes, i la dificultat dels serveis tècnics per intentar arreglar aquella situació. Al final es va aconseguir que Endesa posés, per dir-ho, la màniga més ample, que no se sobrescalfés, que no saltés, però...
La llum ha seguit igual de punxada i s'ha fet frau igual o més, el que passa és que la instal·lació, la sectorització que es va fer i tal, ha evitat que allò salti contínuament i així, però evidentment el frau i segueix siguent. I en molts casos era...
bé, perquè evidentment hi havia que pensaven per què pagar si ningú paga, i una altra part era per fer cultiu de marihuana. Nosaltres, des de l'àrea que jo portava, ens rebíem les conseqüències perquè quan acabaven el cultiu anaven a bucar a la terra i tots els residus al principi de la carretera dels Àngels o a qualsevol lloc, que jo deia qualsevol dia amb les pluges i tal ens sortirà aquí un bosc de plantat.
de plantes de marihuana perquè, clar, anaven abocant terres i residus de tot tipus i després... Podries municipalitzar com el... També, el jardí de l'alegria municipal, no? Seria... Doncs mira, no seria mala idea, no? Per fins terapèutics, eh? Però, ostres, era evident que aquesta realitat hi era. I què passa? Doncs que això és... Bueno, si ha de fer un abordatge que se'n diu...
per diferents fronts, des de l'àmbit de la seguretat, i per tant aquí els Mossos, evidentment, que són els responsables de la seguretat ciutadana, haurien de fer una feina que els és molt complicada, des dels serveis socials lògicament també,
Però jo crec, abans li deien en Jordi, també des d'un punt de vista urbanístic, és a dir, allò no facilita solucions. Ja quan es va fer aquell barri es va fer d'esquena a la ciutat i per tant és com perquè quedi amagat allà. I el pla urbanístic, aquí en Narcís Sastre segur que ens hi ajudaria molt, dificulta enormement que per més inversions que facis, actuacions, operacions, nosaltres de tant en tant anàvem a treure, llogàvem una empresa que volia molts calés,
perquè es retirés tota la ferralla que s'acumula en el barri. I valia, jo què sé, 50.000 euros fer unes operacions de neteja només d'aquesta ferralla més gran, però més la neteja de la Riera, més la neteja dels abocaments de marihuana, més la neteja de no sé què. Això només amb aquest apartat de residus i neteja. Imagina't amb tots els altres sectors, serveis socials, habitatge, polítiques d'educació. S'hi ha fet moltíssima inversió.
i no fructifica. Per tant, és evident que s'ha de plantejar i s'han de pensar solucions a llarg termini d'un altre tipus que no són les que s'han fet fins ara. Einstein ho deia, no? No esperis resultats diferents fent les mateixes coses, no? Bueno, ho deia d'una altra manera una mica més. Una mica això, Martí, i està molt bé que facis aquesta cita, no? Fer una cita a la intel·ligència sempre és bo, però una mica tot el que heu estat esmentant, clar, problemes molt greus, no? El tema aquest elèctric, el tema de la cultiu de droga...
Pobresa cronificada, això és una mica el que parlàvem també al principi, fora de micro, que el model urbanístic gueto acaba portant això. Per què? Perquè es cronifica la pobresa, i la pobresa porta el caos, i aporta la injustícia, i porta el desordre absolut. Llavors sí que és veritat que si n'hi ha intervencions públiques en l'àmbit urbanístic molt contundents, que segurament desborden l'àmbit competencial i pressupostari de l'Ajuntament, el tema es cronificarà.
Jo ja us ho he esmentat moltes vegades, jo visc en una zona que s'està convertint en un gueto, i el primer perjudicat d'això és la pròpia persona que viu en el gueto, perquè moltes vegades ja no és ell, sinó que els seus propis fills i descendants acabaran reproduint les mateixes dinàmiques en les quals aquesta persona ha estat atrapada.
Clar, segregar per evitar que a les zones cèntriques, a les zones, diguéssim, més normalitzades, no es vegi la pobresa, clar, pot funcionar durant un temps, però tard o d'hora acaba esclatant per un cantó o per un altre. Jo recordo fa molts anys, la primera vegada que vaig anar a fondar la pòlvora, jo vaig quedar molt impressionat perquè vaig veure que al mig del carrer hi havia una foguera absolutament gegant i era una cosa normal.
Clar, m'imaginava-vos que veia una foguera, què sé jo, a la plaça Catalunya, no? De seguida trucaria amb els bombers i, clar, situacions d'aquestes, doncs clar, si estàs en una zona allunyada que no et veu ningú i que allò és una mica com una zona...
marginada com una zona al marge de la societat, doncs, esclar, pot passar qualsevol cosa. Sí, sí. Debat urbanístic, debat polític, debat polític, debat cultural... En el sentit més ample de l'urbanisme, no només de l'arquitectura, sinó amb el sentit dels usos que es fa d'aquell espai i tal. Sí, sí, evidentment és una situació molt...
Molt complexa i, per tant, requereix de solucions complexes. No hi haurà solucions fàcils, evidentment. I d'art termini. Clar, clar, no en un mandat de 4 anys, eh? Vull dir que això hauríem de ser capaços de dir, escolta'm... La Girona del 2050, com ens la imaginem, no? Doncs aquí també. Doncs escolteu, hem començat parlant d'aigua i més d'aigua que de sequera i hem acabat parlant, diguem-ne, d'aquesta sal que va patir el centre Civi Cunyà i amb això ens hem menjat aquesta hora de tertúlia que jo crec que ha sigut molt viva i que li volem agrair una mica al...
Fanyanàs, que ja no hi és, i en Jordi Navarro i en Martí Terés, que ens han acompanyat fins al final. Moltíssimes gràcies. Nosaltres tornem demà. Avui acabem. Ara són les 11. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio.
És dilluns 24 de març i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Eulàlia Prades.
Un intent d'ocupació a font de la pòlvora deriva en Alderulls i un grup assalta i fa destrosses al centre cívic. L'alcalde de Girona, Lluc Salelles, i el director territorial d'Interior, Eduard Adrobau, van exposar que s'hi van arribar a congregar una cinquantena de persones i que els alderulls van durar unes tres hores fins que van arribar reforços d'ordre públic dels Mossos. Ajuntament i Interior afirmen que els fets no quedaran impunes i mantenen un dispositiu de reforç policial per garantir la calma i la tranquil·litat al barri.
L'Ajuntament ha suspès tota l'activitat al centre cívic i l'atenció pública mentre fa recompte de dans i desperfectes i es fan les feines de reparació. La previsió és que estigui tancat fins al 30 de març.
Comencen avui els treballs de plantació de 50 arbres al Parc 1 d'Octubre. Aquesta plantació es fa per tal d'habilitar i envellir un espai que actualment, en èpoques més caloroses, se'n fa poc ús a causa de les altes temperatures i la manca d'ombra. L'Adrià del Lledoner ve motivada per ser un arbre propi de la regió del Mediterrani i present a la majoria d'indrets dels països catalans.
L'Ajuntament de Girona organitza un fòrum ciutadà sobre la ciutat de Girona del 2100 al pròxim divendres 28 de març. Es tracta d'un espai per debatre els principals reptes que té la ciutat amb la participació de l'alcalde Lluc Salelles i Vilar, diferents representants del món associatiu i també el públic assistent. Primer, l'alcalde intervindrà per fer una reflexió sobre els grans reptes de la ciutat en el camí cap al 2100. Finalment, s'obrirà un espai en el qual la ciutadania podrà fer arribar les seves preguntes o reflexions.
I en esports, el club patinatge Girona guanya l'hora en el campionat de Catalunya a Granollers. Va guanyar sota la proposta Empatia en un campionat molt intens i disputat en la categoria del grup de xou grans. Es van imposar així el CPA Olot amb Cibull. Les gironines van obtenir 36 amb 72 punts respecte als 35 amb 27 de les Olotines.
I el bàsquet Girona no pot amb el Gran Canària i perd a Fontejau. El conjunt gironí va lluitar, però quan més estava dins el partit, les polèmiques decisions arbitrals els van acabar de condemnar.
I també parlem de la derrota de l'Uni Girona a les semifinals de la Copa de la Reina. L'Espargirona va caure a les semifinals en un partit d'alts i baixos. Després d'un clar domini en la primera meitat, el Jairis va capgirar el marcador en el tercer quart, tot i que les gironines van aconseguir recuperar-se en l'últim, deixant el marcador en empat, amb 61-61. En la pròrroga, però, el desencert en atac va passar factura i el Jairis es va acabar imposant per 67-71.
I el temps. Ens hem despertat avui a Girona amb 9 graus de temperatura, en un dia que es preveu ennubolat i amb pluges que arribaran a partir de la tarda. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis.
Aquest abril la Costa Brava es vesteix de vi i gastronomia. Arriba al Vivid, el mes de les experiències anoturístiques a la ruta del vi de la D. Ompordà. Esmorzes entre vinyes, tastos en espais singulars, meridatges exquisits. Entra a vivid.costabrava.org i compra la teva entrada. Vivid, la primavera té gust de vi. Organitza patronat de turisme Costa Brava, Girona, Diputació de Girona.
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat, la web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat.