Bon dia, entrem en temps de Tertúlia Girona FM, com passen ja 10 minuts de les 10 del matí, d'aquest matí de 31 d'octubre, l'últim dia de mes, a la meitat de les fires, que ja diguem-ne que han passat el dia gran i esperen que demà, tots sants, torni a omplir gent de Girona,
I per parlar de les fires i el que vulguin, tenim avui aquí tres persones que ens acompanyen i que els agraeixo molt en els estudis del carrer Balmes. Toni Iglesias, molt bon dia, què tal? Molt bon dia i bones fires. Comunicador, publicista i ja, diguem-ne, en retirada, eh? En retirada, eh? En retirada en certs aspectes.
Iglesias Associates continua i el que passa és que hi ha un bon relleu que és la Neix Iglesias i sí, sí, en retirada i acompanyant. Moltes gràcies per ser aquí, com també els hi donem a la Mari Carme Ferrer. Molt bon dia, Carme. Molt bon dia i bones fires. Llibretera no dic emèrita perquè de llibretera te n'has deixat dels clubs de lectura i de llegir, no. No, aquestes coses no. I la paraula emèrita, com que hi ha un emèrit que no m'agrada gens, no m'agrada.
Bé, hi ha dos emèrits, i no sé quin és el que t'agrada emèrit, que menys, perquè hi ha un play emèrit, que està per allà a Dubai tot i que ara ha vingut cap aquí, però també hi ha un llibreter emèrit, que és en te'lives, amb el que has fet moltes batalles i moltes guerres. I encara n'estic fent, perquè el memorial Pere Rodeix encara el preparem nosaltres dos, perquè no sé si us aneu a donar a compte que els jubilats són els que treballem, eh?
Però com que tot és un voluntariat, doncs va bé, no? Li queda molt de temps per fer voluntariat a la Glòria Plana, que és la tercera pota d'aquesta tertúlia. Molt bon dia, Glòria. Bon dia. Com estàs? Bé, molt bé. Bones fires. Bones fires.
Deixeu-me dir, per començar, un tema abans d'entrar en temes de fires, els que vulgueu, que ara precisament en Toni Clasius ho deia, avui Girona s'ha despertat amb una pèrdua i entre 8 i 9 del vespre va morir Joan Escudellador, que era un personatge d'aquells de Girona de tota la vida, conegut com a Atlantell, fill d'un jugador del Girona de futbol, però ell havia sigut un gran jugador del hockey sobre patins, havia jugat...
amb el GEC molts anys i sobretot amb el coma cross de la divisió d'un hort i després havia tingut una llarga i dilatada carrera com a metge cardiòleg i no homòleg i com a president del GEC que segurament és la part més visible ahir va morir a Palamós i diguem-ne que se'l trobarà a faltar pels que el coneixíem perquè estava una mica com un llum, deixeu-m'ho dir però era un excel·lent metge i una excel·lent persona
en Pau Descansi. Sí, sí, i tant. Estem d'acord. Escolteu, fires, com proven les fires? Ara sí que ja podem parlar, ja portem, esclar, ja des que varen començar divendres de la setmana passada molt pregó, ja portem uns quants dies, de fet, tornem a ser divendres, ja portem una setmana i estem a la recta final, no? Glòria.
La veritat és que, a veure, des que tinc els fills grans, passo unes fires com molt tranquil·les, d'alguna manera, no? Doncs mira, vaig anar a ofici el dimecres. Ah, tu sí. Jo sí.
i la Mari Carme també ens vam trobar jo aquest any vaig fer el salt però és un dels actes que a mi m'agrada ser jo hi vaig perquè de petita m'hi van acostumar a casa meva són molt tradicionals i molt de Girona
I jo continuo anant-hi, vaig a ofici, escolto la missa, estic a la missa i després vaig buscar el cotonet i a veure Sant Narcís. Sí, sí, més de mil persones. Per tant, és una cosa que a mi m'agrada molt, és una tradició i m'agrada molt. Llavors, bueno, és un dels actes que vaig.
I no gaire res més, sopars amb amics, barraques, però tampoc no una cosa molt... Per exemple, a les fires, a les atraccions, no les he trepitjat aquest any. Quan estava a l'Ajuntament, sí que és veritat que esclar que em feia un tips d'anar a tots els actes, hagut-hi per haver...
però ara m'ho agafo de manera molt més relaxada, i crec que estan anant bé, pel que estic veient, jo crec que estan anant molt bé, que tot el tema de seguretat, tot i que hi ha també aquells discursos a l'extrema dreta que ens volen fer creure que passen coses molt i molt i molt i molt,
Jo crec que hi ha uns dispositius de seguretat que s'han ampliat moltíssim respecte a altres anys i que el tema de seguretat està bastant controlat. Esperem que estem, podríem dir, hem passat ja a l'Equador, esperem que aquests tres dies que queden acabi d'anar bé. Però jo ho veig d'aquesta manera.
Jo, mira, jo he fet moltes coses, no he trepitjat les fires, també ho tinc de dir, però he anat a les habaneres, he anat a les sardanes, he anat a veure els capgrossos, he anat a veure els castells, o sigui, he fet moltes coses fora del recinte del que és les fires. I llavors l'altra cosa que a mi me fa molta il·lusió i que fem cada any, doncs, reunions de família, reunió d'amics, o sigui, aquests dinars i sopars que no deixes per res del món
I que a mi me fa molta il·lusió. I també vaig fer el mateix. Feia dos o tres anys que no hi anava, a Sant Narcís, a l'ofici de Sant Narcís, i em va fer gràcia. Llavors, el d'anar a buscar el cotó, recordo amb la meva àvia, jo suposo que ja, com que tinc una edat, ja estic recordant les coses d'abans molt, no? I em va fer molta gràcia passar a buscar el cotó de Sant Narcís, que...
me'n recordo que era com una tradició molt important a casa meva i llavors l'ambient de Girona m'ha semblat extraordinari per tot gent i no sé, tampoc l'he vist d'una manera exigerada sí que és veritat que més val els que som de Girona anar a peu que anar en cotxe que tampoc tenim tantes distàncies llavors esclar, no sabem què fer del cotxe doncs més a peu, vull dir que jo crec que està tot bastant bé
I abans d'acabar, volia recordar que la Glòria ha sigut la meva regidora molt de temps a l'Ajuntament i que realment ens va agafar un temps molt difícil i vam poder treballar molt bé, que això també s'ha d'agrair perquè ja que diguem totes les coses dolentes i tot el dia ens queixem de coses, també quan les coses surten bé jo crec que ho hem de dir. Sí, bueno, gràcies a Carme, perquè va ser una cosa que ens vam posar tots, és a dir, nosaltres...
el meu equip i jo per part de l'Ajuntament però per part vostra també perquè sí que és veritat que tota l'organització que ens van enganxar dos o tres anys si no recordo malament tres anys de Sant Jordi molt complicats amb la pandèmia i llavors sí que és veritat que vam haver d'inventar-se i un any de molta pluja que a més a més va ser espectacular perquè es va haver de traslladar tot el Palau Firal i realment va ser un dels anys que va funcionar i tot Girona tot Catalunya vàrem parlar de nosaltres que érem els únics que teníem
un pla B. Exacte, sí, sí, no, no, vam organitzar, jo crec que ens vam entendre bé, perquè la qüestió és intentar sempre arribar a un consens amb les persones més implicades, en aquest cas era l'associació de llibertats de Girona i, clar, l'Ajuntament el que hem de fer és intentar arribar a acords que hi guanyem tots dos i que hi guanyi, evidentment, després en gros la ciutat, no?
Però sí que és veritat que van ser anys molt dursos i que van treballar molt bé, és veritat, les coses com siguin. No és mèrit només de l'Ajuntament, ni meu, era Ajuntament de les dues parts. T'ho agraeixo molt, Carme. Ja ho veus, hem parlat a Sant Jordi tot, eh? Vas enrere, enrere, enrere.
Doncs sí que és veritat que s'ha treballat sempre bastant còmode amb la Glòria. Això és cert. Jo en el comerç, quan estàvem amb els temes de comunicació i tot plegat, molt i molt bé. Digue Jordi, què necessites? No, no. Jo necessito el que vosaltres penseu. Vull dir, parlàvem de fires. Hem parlat de l'ofici, hem parlat de seguretat. Són dos o tres temes que ara m'agradaria tocar. Jo les fires realment els visco ja alguns dies abans, amb el tema de...
Dels estants comercials... A la fira de mostres, que no n'hem parlat, però que també està funcionant bé. Amb un imatge a la fira de mostres i tot plegat. Per tant, quan arribes a Fires, jo ja he fet pràcticament tot el recorregut de Fires. I realment jo penso que és un dels anys en què les Fires estan més tranquil·les. O sigui, se nota com certa tranquil·litat...
Per exemple, és amb la circulació. La circulació està sent molt fluïda, sobretot ahir i avui. Vas a qualsevol lloc i no tens grans problemes de circulació. I després, pel que deies de la seguretat, també em dona una sensació a mi, pel que he anat visquent, en directe, en aquest sentit, i també pel que escoltes, però en directe també que la seguretat està en un nivell molt millor que d'altres anys.
és evident que quan hi ha grans concentracions de gent i passen les barraques i passen les atraccions i passen les fires, passen petites coses el primer dia de fires, ara fa una setmana hi va haver una batalla que va durar dos minuts perquè la policia l'ha batallat hi ha hagut algun relatori de mòbils sí, però sembla que menys que altres anys ja els han trobat a més hi va haver-hi un cas diguem-ne d'una persona detinguda per tocaments per agressió sexual ara s'ha de dir agressió sexual
que va ser detinguda i que té una ordre d'allunyament. I sí que és veritat, ho deia la Glòria, que des de les xarxes i des de gent que no s'identifica però que tothom podem identificar, s'ha donat la impressió de com si això fos un cafarnaú. I la veritat és que no ho és, de tal manera que l'arcalde va sortir amb un tuit diguent...
La idea aquella crec que va utilitzar una paraula que hi havia una voluntat, una estratègia del caos que realment no hi és. Sempre passen coses, és evident, però la sensació és que hi ha molta més policia al carrer i que està molt més alerta a l'hora d'actuar. No sé si ho veieu així.
Sí, sí, i a més a més una altra cosa important crec jo, que és aquests dispositius que fan, ara no recordo el nom que en diuen, dispositius mixtes, és a dir, que hi ha municipals juntament amb els Mossos. I això jo crec que és una bona estratègia per poder donar més seguretat encara. Llavors, ostres, a veure, per exemple, ahir nosaltres vam anar a sopar i tornant, que deuen ser a la una, estava ple de policia.
que es veu que volten i que hi són i que hi ha una patrulla a la rotonda de la Copa, una altra patrulla a la rotonda del rellotge, o sigui, es veu que hi ha aquesta seguretat, no?
Clar, el que dius dels tuits o de qui vol fer creure que passen coses i que hi ha inseguretat, home, jo diria a les persones que s'ho poden mig creure que contrastin. Perquè, clar, ho diuen sense cap fonamentació, ho diuen sense cap justificació, no hi ha una base. Ho diuen, jo crec, bueno, di per di, perquè és un discurs que ve, no? És un tendent.
és en tendència clar en ganes d'intoxicar ve de grups d'extrema dreta bàsicament a Instagram són dos grans diríem perfils que tenen bastants de seguidors i que d'alguna manera es veu perfectament que segueixen la mateixa línia lògica que segueixen en altres països i en altres llocs i en altres ciutats fan el mateix però tu vas pel carrer i estàs tranquil no sé
Jo que vic en una zona, que vic a Sant Eugènia, i jo aquests dies també estic veient... Anava a dir el millor poble, perquè ja no és poble, però... Ja no som poble, ja no som poble. De tota manera, jo sóc de sal, eh? Que quedi molt clar que jo sóc de sal.
encara que visqui a Sant Eugènia hem fet un win-win tu ets de Salt, vius a Sant Eugènia jo que soc de Sant Eugènia i visc a Salt ja anem bé, no? doncs també veig molta policia amunt i avall que penso que això s'ha donat un pas per millorar i perquè els delinqüents també ho vegin i diguin ui
Girona ja no és un lloc per estar no, jo crec, de tota manera i ara ja que hem tocat el tema us ho volia dir, és a dir, que hi ha punts d'inseguretat, que hi ha una sensació d'inseguretat en determinats punts com passa per altra banda a moltes ciutats, jo crec que és innegable i que hi ha hagut episodis puntuals que el que s'ha de fer són, diguem-ne, resoldre'ls, no hi ha hagut episodis hi ha episodis puntuals sempre és una d'aquelles coses que jo crec que és complicat de resoldre a l'entorn de l'estació
Bàsicament, no parlo del campament, parlo de l'entorn de l'estació que hi ha, que hi ha problemes. Hi ha hagut aquí el problema afegit que a l'altre cantó hi havia l'edifici de Tomàs Mieres que hi havia delinqüència, que no era una ocupació, hi havia delinqüència. Ara l'edifici està tancat i tapiat. Alguns d'aquests han traslladat a Ronda Ferran Puig, que també és un problema pels veïns. És a dir, que hi ha punts d'inseguretat, això no es pot negar, però bé, això...
però la sensació aquella que no pots anar pel carrer jo crec que no hi és a part que la policia també preveia que la mobilitat que ha provocat Barcelona amb les seves actuacions i tot plegats que es mobilitzarien cap aquí això va dir la consellera Chacon que era possible que això passi ho va dir-ho i no la va acabar d'encertar comunicativament perquè va dir gràcies a la pressió que s'ha fet a Barcelona els hem enviat a altres punts del territori l'altre va dir home
Això va passar a Nova York quan es van treure tota la delinqüència del món, es va desplaçar tota la ciutat. I jo suposo que hi havia aquesta por. Llavors m'imagino que es deuen haver reforçat el nombre de policies. Clar. Segur.
I llavors veus que en el parc central pel mig sempre passen, no? Tant policia de Mossos com la d'aquí, no? Vull dir que els veus sempre, un cotxe que passa a poc a poc i tu que vas passant, perquè a mi em fa por travessar, segons a quines hores, la xola al parc central. La zona de l'estació jo crec que ells ho tenen perquè hi ha sempre molta policia i moltes rodades i insisteixo perquè...
perquè, a veure, passen aquest tipus de coses, hi ha hagut i és una zona, diguem-ne, complicada, no?, però que, i que llavors que hi ha hagut gent que ha volgut barrejar amb tot el tema del campament, que jo crec que són coses, a part del tema del campament, insisteixo que és lamentable que no s'hagi pogut trobar, tants mesos després, una solució a aquella gent que està allà al ras i que és un problema, diguem-ne, gairebé d'humanitat, diguem-ne.
si no els atenen on els han d'atendre que és la delegació del govern doncs jo no sé la delegació del govern ha de prendre les mesures i si ells no poden fer-ho des d'aquí doncs que demanin el suport de l'estat
de l'estat espanyol, perquè al fi i al cap depenen del Ministeri, i el Ministeri és qui hauria de donar les eines a la del seu govern d'aquí per poder-los anar distribuint a altres llocs. De fet, és qui els ha enviat aquí, no? Exacte, que és qui els ha enviat aquí. Llavors, si els envien aquí...
Potser alguns volen anar cap a França, però dona'ls-hi les eines o dona'ls-hi el lloc per poder viure una mica dignament, ja que estan aquí. Llavors, ostres, és que passes per l'estació i veus aquell campament...
amb totes les persones que estan allà deixades de la mà de Déu i dius, ostres, és que és un tema d'humanitat que han anat canviant i certament hi ha hagut una pica baralla diguent, oh, és que és l'Ajuntament que ho ha de fer però és que l'Ajuntament tampoc té els mitjans necessaris
pot donar caritat exacte i la sopa no, és que la sopa ja està super superada des de fa molts anys una solució política el que no pot ser exacte, el que no pot ser és que l'Ajuntament hagi de donar
un lloc per viure, ja sigui pisos, ja sigui un hotel, perquè hi ha famílies que estan visquent en hotels, que tots els ciutadans de tots els universitats estem pagant perquè puguin anar a viure aquestes persones en hotels. Però arriba un punt que tampoc no donen ja per més. Prioritzen i van les famílies que hi poden anar, però ja no més. Llavors, evidentment, no és un tema de l'Ajuntament. L'Ajuntament és clar...
On va la persona que arriba a una ciutat que no coneix, que no sap ni on anar? On van? El primer que van és a l'Ajuntament. I llavors, allà, els ha d'atendre serveis socials, i serveis socials arriba on arriba. Vull dir, no són només les persones que ens arriben de fora, hi ha molta més gent que necessita els serveis socials de la ciutat. I, a més a més, no podem ser, crec jo, és que és un tema que...
no podem ser la ciutat de Girona on haguem d'engolir totes les persones que ens arriben de fora i que la resta de la remarcació
No ho faci, és a dir, jo no dic que Figueres no tingui també persones que els hagi d'acollir, jo no dic que Blanes, per exemple, també, no dic que Lloret, parlo de municipis grans de més de 30.000 habitants, per posar pobles o mitges ciutats, que també ho podrien assumir. No, no, és que el tema de serveis socials ens ve tot a Girona.
Bé, aquest hi ha el tema que... Aquí hauria d'haver-hi un... Que de sopa, diguem-ne, un establiment com de sopa, només n'hi ha una de tota la marcació que és a Girona, que rep ajuts, evidentment, de la Diputació i tal, però que està absolutament saturat i que se'n necessita un altre. Quan s'ha plantejat la possibilitat d'un altre, de fet va sortir Lluc Salelles i va dir sí, però estaria bé que no fos a Girona per aquest tema, no? Però la sensació és aquesta que mentre ho assumeixi a Girona va tirant.
Llavors hi ha una altra cosa que us la volia preguntar perquè és un debat d'aquells que no hem tingut perquè ens era incòmode, que ara el plantejava una mica, ara el plantejava jo crec la Glòria, la sensació aquella que els ajuntaments han d'estar preparats per ajudar la gent que ho necessita.
del seu municipi si la gent que s'ajuda diguem-ne és allò que hi ha una mica l'efecte crida de que van i acabes ajudant desborda serveis socials que és el que està passant en aquests moments no pots ajudar la gent que ho necessita que n'hi ha molta
I, a més a més, quedes amb aquella sensació que mai faràs prou perquè sempre hi haurà vingut més gent. Avui mateix, ahir mateix, hi ha manifestacions a salt per un tema que jo crec, des del meu punt de vista, que s'ha manipulat, que és que l'Ajuntament ha forçat un desnonament d'una família amb quatre fills. Ahir vaig voler-ho fer perquè vaig veure una piulada d'en Josep Sali Collell, que és un...
un periodista que ara treballa, que és mestre i que és professor, que treballa en Noruega però que està molt al cas de la realitat, que en certa manera criticava una notícia de TV3, que la notícia de TV3 explicava que era una família que havia vingut aquí perquè el pare està malalt i havia vingut, diguem-ne, per tema sanitari,
una, que és això, vull dir, la sensació aquesta, i que havia ocupat un pis i que ara havia anat per la via penal perquè els havien demanat que el desocupessin, perquè aquell pis inicialment estava destinat a estudiants i ara està destinat a una altra família que ha complert els requisits, que és del poble, i que està en la llista, diguem-ne, la borsa d'habitatge, i que no hi havia pogut anar i perquè l'hi havien ocupat, no?
Llavors hi ha una manifestació del sindicat d'habitatge, i esclar, la sensació és aquesta, no?, de dir, si ja trenquem les regles del joc que tenim i s'ocupa així en general, jo soc dels que penso que tothom té dret a l'habitatge. I tant, i tant. Però també soc dels que penso que...
que hi ha d'haver-hi unes normes i que aquestes normes s'han de complir i que no és el cas i que moltes vegades aquestes normes que diu Jordi per poder donar diguéssim no sé com dir-ho la mateixa oportunitat a tothom hi haurà coses que no agradaran a alguns segur perquè clar és que
Has de prioritzar, has de prendre unes decisions que a tothom no agradaran, però jo penso que cal ser valent i cal intentar arribar a acords entre totes les administracions per actuar de la mateixa manera, no de manera partidista, sinó arribar, com diria jo, per dir ja...
un pacte d'Estat, un pacte de dir no, no, és que hem de fer-ho d'aquesta manera i ens posem d'acord, Generalitat, Ajuntament, de l'elecció del govern, per actuar de la mateixa manera. Perquè és que si no jo penso que no ens en sortirem. I llavors, clar, sí que molts pensem de manera diferent en quant a partit, però hi ha d'haver-hi un punt en comú.
Jo diria que el cas aquest de Sala, una persona que ven aquí amb quatre fills, per tant, això és pobresa. Aquesta persona té un greu problema d'habitatge, per tant, el desnonament, només vist des d'un punt de vista judicial, és injust, perquè és una persona pobra, pobra, pobra. També és injust l'altre, evidentment, també és injust que aquella persona que hi ha en un cas d'aquella vivenda no hi pugui anar.
Jo no penalitzaria en cap moment en aquesta família, aquesta família que té quatre fills i que ha vingut aquí per temes mèdics, vull dir que no els pots penalitzar de cap manera. Jo penso que una mica la Glòria ha tirat un am que és interessant i que ja fa anys que dura, que és el que s'hauria de repartir.
el tema és que les administracions el que haurien de fer primer de tot és repartir ser equitatius en els territoris sobretot començant per l'Estat l'Estat seria el primer que hauria d'haver repartit ja des de fa 20 anys enrere tota l'arribada de gent necessitada als diferents territoris de l'Estat mai mai s'ha fet això al contrari s'han portat sempre cap aquí aquesta és la major aquest és un dels grans problemes que tenim aquí
Per tant, és una mica això, l'origen, o sigui, el que s'hauria d'atacar és l'origen, intentar repartir, des de l'Estat l'han intentat i no els ha funcionat gaire, i el mateix passaria en el territori. En el territori tampoc pot ser que tothom vagi a Salt, que tothom vagi a Sant Pere Pescador, que tothom vagi a Ranes, que tothom... No, el que es tracta és que es repartessin el territori i que es posin els mitjans i els pressupostos, perquè sigui real això, perquè es pugui treballar de manera coherent.
Però és que això ho veu tothom. No és que hi hagi un gran problema. El problema està perquè no s'està fent bé. No s'està fent bé de cap manera. He parlat del cas de Salt perquè precisament Salt, que és un poble pobre, la renda mitjana que hi ha és molt baixa, però s'ha fet molta feina amb el tema de l'habitatge i se n'està fent. El que passa és que aquí també hi ha una cosa que... Ara obriré un meló que diu aquella...
que és el tema entre els de volem acollir, volem acollir tothom i exigim que tothom tingui dret a un d'això, per una banda, a l'extrema dreta per l'altra, que diu que no volem, hi ha d'haver-hi un terme mig. I el problema és que aquest terme mig jo crec que ens ha fet mandra parlar-ne perquè la por a ser qualificat de racista, discriminatori, ha fet que no se'n parlés. I aquesta és una bandera que ha agafat l'extrema dreta...
que han agafat determinats partits que són d'extrema dreta, com Vox, això ho dic clarament, però que també ha utilitzat un partit nou com és Aliança Catalana, que jo no qualificaré d'extrema dreta perquè no ho sé, perquè no ha governat, per dir-ho d'alguna manera, però que té un plantejament molt d'un aquest sentit.
I ara això ha fet que els altres partits se n'adonin del problema. Per què? Perquè la gent del CAP està una mica farta que qui necessita ajuda no hi pot accedir perquè sempre hi ha gent que és més pobra o qui, per exemple, veu que les llistes d'espera en els hospitals s'estan allargant, allargant, allargant i llavors això mateix de dies a veure si el Marroc és un estat que funciona tant i tant bé...
la seva sanitat hauria de donar sortida a aquests problemes que té aquesta persona, no?, la sensació aquella que es carrega una miqueta tot. I això ens fa mandre parlar-ne perquè és una línia molt fina que dona la impressió que pots anar en un cantó o en un altre, però és evident que hi ha d'haver unes regulacions i és evident que hi han de ser-hi perquè és que si no...
Si no vindrà el que vindrà, mira el que està passant a l'est d'Europa. Hem de pensar que la majoria de la gent que ha arribat està regularitzada. Això és el primer de tot. Aquest gran boom de gent, aquest increment d'habitants que ha tingut Catalunya, que estem parlant de dos milions de persones o una cosa així, la majoria estan regularitzades, estan treballant. Estan treballant en fàbriques, estan treballant amb escorxadors, etcètera. Vull dir, que la gent sense papers en hi ha molta, però no és tanta.
llavors aquí hi ha un altre tema que la gent li sembla que quan tu te'n vas a la seguretat social i veus tanta gent que no és de color blanc com tu els sembla que són irregulars i no ho són les paguen la seva seguretat social estan totalment regularitzats i viuen aquí ho hem d'assumir hi ha molts que sí i molta gent ha nascut aquí
no, no, hi ha moltíssims no, hi ha moltíssims però jo crec que aquest no és tan una miqueta però el problema és segurament en temes extrems vull dir el cas aquest que anava a dir perquè clar, allò que tu trobes és aquella, la famosa frase que vaig repetint sempre el receptar i el prendre és a dir, receptar és molt fàcil però si el pis que ocupen és el teu i que tu hi vius
És tot una altra cosa. I una bona amiga m'explicava el cas que el seu fill se'n van anar amb la seva parella tres dies de vacances a Figueres, no a Girona, també ho vull dir, i que quan van tornar es van trobar al pis ocupat, i que han estat un any i mig sense pis, i que quan al cap d'un any i mig han accedit al pis, estava desgrossat. Aquestes coses són les que van creant un punt d'anima perció. I amb la gent jove, perquè la gent jove cada vegada els estàs veient més...
Jo no voldria dir racista, però sí que molt més intolerants amb aquests temes. I per tant s'estan acostant a Aliança Catalana, s'estan acostant a... Glòria, tu que tenim fills més o menys de la mateixa edat, per què? Perquè ells tenen problemes per trobar habitatge. I ningú els ajuda.
I treballen. I tot i treballar no els costa sortir-se'n perquè els sous no són els que eren abans. No es poden independitzar ni res. No, no, és complicat. O sigui, mira, si tens la sort de tenir, jo què sé, doncs uns avis que tenen un piset i o es moren i... Bueno, els avis no, no, enteneu-me. Enteneu-me. Que, bueno, doncs mira, que poden rebre d'herència un piset, doncs molt bé. Sí, però hi ha gent que ho critica, això, i això és allà on... Ja no és una minoria, ja, això, eh?
Esclar, i ara és una minoria. Però hi ha gent que aquí sí que no hi estic, és a dir, la gent que allà... Els que diuen generalment que la propietat privada no haurien d'existir solen tenir molta propietat privada i no la... Sí, és veritat. L'altre dia em parlava amb nosaltres, perquè coneixem gent que dèiem, fixa't que és fàcil estar aquí, tinguent això. Clar, clar, clar, sí, sí. És veritat. Ara, jo me trobo amb una altra cosa que ara tots aquests dies que he estat per al monart a...
Pots parlar del monarca, ha sigut un èxit el monarca. No he dit que avui no era el dia, però sí que tinc ganes de parlar-ne. Però ja has vist que he fet una falca, perquè ha sortit molt bé, és molt impressionant, hi ha moltíssima gent i trobo que ha faltat la gent de Girona. Però volia parlar de caninetes, que m'hi he passat moltíssimes hores.
Doncs vas veient tota aquesta gent que no té casa, que no té res i que per poder parlar una mica, per poder endollar el mòbil se passa hores a Can Ninetes, no? Al centre cívic. Al centre cívic. I vas veient com han arribat aquí...
com estan, i moltes vegades estan com enganyats, perquè es pensen que això és el paradís, que tothom té feina, que tothom té tot, perquè són gent jove, els que jo més he tractat ha sigut gent jove, i que arriben aquí sense res, i que no tenen ni menjar, ni per dormir, ni res, i que fins i tot te diuen, no ens podríem nosaltres quedar a dormir aquí, perquè esclar es passen el dia allà i llavors se n'han d'anar al carrer.
Vull dir que passen aquestes coses, no? I que viuen de la caritat dels veïns, també. Però aquest és un tema que, per exemple, que és estructural. Això passa, entre altres raons, perquè la gent que arriba d'aquesta manera, que tothom té dret a moure's i buscar-se la vida, i escolta, que aquí, en aquest país, també vam tenir molta gent que va haver de marxar i que va rebre o no ajudes en altres llocs. Tot això està molt bé, però esclar, tota aquesta gent...
immediatament intenta i té dret a tenir una targeta sanitària, tenir una atenció i a començar un procés de regularització. Però és que aquest procés, que pot durar un, dos o tres anys, mentrestant no els permet treballar. Exacte.
Aquest és un problema. És una contradicció al sistema. No sé si esteu d'acord, però és així. Jo crec que hauria d'estar al revés. No poden trobar feina legal perquè no se'ls poden. Per tant, què fan? O són explotats, o fan el que poden, o es busquen la vida, i una petita part busca la via fàcil de delinquir.
una petita part, perquè també n'hi ha de catalans, i catalans, i de per tot. Exacte, perquè són molts. Però és una contradicció si mateix en el sistema, és a dir, diguem-ne, acceptem que arribin perquè estan aquí, busquem la manera que puguin tenir un mínim de protecció social, que jo hi estic absolutament d'acord, però al mateix temps no els deixem guanyar-se la vida. I llavors, esclar, ens queixem que no treballen, és que no poden treballar. A més, tiquen en compte que fa falta.
de treballadors i sobretot en les feines més de lampista, de paleta, etc. Em falten i en falten molts, no se'n troben. Nosaltres en tenim molt. Un lògic seria que hi hagués un procediment d'acollida en aquesta gent, de formació i ràpidament al mercat de treball. I no passa a mirar a veure si té papers o no té papers.
Sí, en tenim un que és cuiner i a més bon cuiner perquè ens ha cuinat per nosaltres aquests dies perquè ha fet de voluntari, com fem voluntari nosaltres abans d'estar al carrer està allà amb nosaltres cuinant i aquest té un problema que com que no té papers ningú el vol
ningú el vol ha fet un curs mira que em falten de cuiners doncs ha fet un curs llavors aquestes 5 hores doncs mira sí però no té feina perquè es fa ningú el vol en negre perquè esclar ara tu vas a un restaurant hi ha una inspecció i tant i tant i tant i tant
per això que és una contradicció del propi sistema que el que hauria de fer seria arreglar-se perquè suposo que això estava pensat per una època que estàvem parlant de minories i en aquests moments no ho és és a dir aquest moment que és un altre tema és a dir Girona s'ha incrementat com s'ha incrementat a Sales s'ha incrementat a totes les ciutats sense llarisme gent que no té sostre ara mateix el problema quan han tirat les naus a la carretera a Barcelona que es havien de tirar a terra és evident
però hi ha hagut gent que ha quedat sense suplut és un problema tot plegat és un problema i jo és el que abans he dit que s'ha d'atacar i s'ha d'atacar agradi o no agradi a qui mani però són mesures que poc populistes i per tant no porten vots ja ho sé però bueno ja vaig per l'altra banda si tu fas una bona política d'inclusió social i laboral
tranquil·lament pots que tota aquesta gent que arriba pugui estar treballant en els llocs que ha de treballar, vull dir, de cuiners, de cambrers, d'escorxadors, de paletes, de lampistes, etc. És molt complicat, és molt complicat. És complicat perquè el sistema està fet així. Ah, sí, sí, pel sistema. Però no perquè no pugui ser. Perquè no li donen papers. Però no perquè no pugui ser, perquè si aquesta persona arriba aquí, la inclous, li dons formació i la poses al mercat de treball...
Això no és res que sigui antipolític. No, no és antipolític, però... El que passa que ara hi comença a haver ja fins i tot gent, diguem-ne, gent sospitosa de poder ser qualificada de racista o d'extrema dreta que diu...
que tot això també passa per un control més... És a dir, que la gent d'aquí l'hem de tractar bé, però que per un control migratori bastant més important del que teníem. Jo crec que sí. El que estava diguent era un repartiment just. Sí, sí, no, però un control migratori a l'entrada. Però si miram altres països, França, del manera que està ara França,
De la manera que estem ara nosaltres, França fa anys que hi va estar. I ara estan pitjor encara a França. Llavors, jo crec que hem d'aprendre del que passa allà. Per què ha passat això a França? Perquè les polítiques d'immigració i les polítiques d'inclusió social...
Bé, jo crec que ells també en saben molt de tot això. I els ja ha passat. Sí, sí, la crisi de l'Esbanlier... Estem parlant ja, per exemple, de gent de tercera generació. No de gent que acaba del vivant. El que passa és que ja se'ls subvencionava i aquí està l'error. A França tenien un salari mínim de 570 euros o una cosa així.
I esclar, 570 euros per dues persones, tens una llar que més o menys funciona si vens de la pobresa extrema d'un país en guerra de l'Àfrica, per entendre'ns. Per tant, aquesta gent venia tranquil·lament i els que allà hi eren també els hi passava exactament el mateix. Si se'ls va subvencionar d'alguna manera... I que no els subvencionem nosaltres aquí.
Per això ho estic diguent jo. Esclar, esclar. Que ràpidament s'haurien de posar en el mercat de treball. Clar, o sigui... Aquest és el tema... Digues, digues... Ara saps que anava a entrar jo aquí? Ara anava a entrar amb el tema que aquí estem subvencionats... I que em sembla molt bé, eh? No dic que no, eh? Però, llavors, una persona autònoma que ha pagat durant 20 anys d'autònoms...
i pel que sigui les coses no han anat bé, no té dret a atur. Això és veritat. D'acord? O sigui, aquest és l'altre tema. Aquestes contradiccions que dius, bueno... I realment després d'haver cotitzat durant 20 anys... Una persona que ha cotitzat tota la vida d'autònom arriba i no té una jubilació que arribi a mil euros. No, no, no, esclar que no.
Clar, llavors, això és normal? Això no és normal? O sigui, que no te dic que la persona que ve de fora i que no es mereixi una subvenció, no ho dic que no se la mereixi, però jo crec que la persona que ha contribuït durant 20 anys, o durant 10 anys, o durant el que sigui autònoma...
que no tingui dret a tur, jo ho trobo molt i molt fort i aquí no passa res. És el meu cas, eh? No, no, és el teu cas i de tants altres, Toni, clar que sí. De la majoria que fa córrer el país. Exacte. Perquè de grans empreses estan comptades. Sí, senyor. I el número de persones que treballen a grans empreses també estan comptades.
o sigui, qui aguanta el país són els autònoms, perquè els autònoms... No, no, ja, ja. Jo no el lligaria. Jo sí que el lligo. No, no, sí que el lligo perquè... O sigui, o acaba la torre, o sigui, no sé quantos, i les persones que, és igual, siguin d'aquí o de fora, però és clar, la majoria són de fora perquè són més pobres, que tenen una família, que tenen no sé quants fills, que els d'aquí no en tenim tants, d'acord,
la subvenció que reben de la pensió no contributiva, abans, i ho dic de veritat, no vull semblar que vaig contra els de fora, és més alta, i abans serà perquè aquestes persones, perquè tenen més fills, perquè tenen un nivell de pobresa, que una persona d'aquí,
que s'ha quedat sense feina, que les coses li han anat molt malament i que no pot rebre una prestació no contributiva. És així. I sí que ho lligo. Perquè és que tot va lligat. Va lligat la inclusió social amb la feina, amb el treball, amb la formació. Va tot lligat. Va tot lligat. I a mi sap greu, però és que és així. I no passa res. I no fem res perquè en Sánchez diu que ara els autònoms els hi pujarem. Com vols pujar més els autònoms?
Com vols pujar més als autònoms? Sí, l'autònom nostre és un treballador. És un treballador. Ha tingut de baixar, eh? Ja ho sé. Esclar, esclar, crec que no. Ràpidament. Perquè Junts va dir que no li donaria suport. És que les xifres que es van presentar... Era una bestiesa, home. Era una bogeria. On viuen aquesta gent? On viuen? A darrere dels de Sumar o de...
això quan abans es deia allò dels d'edit el que volem acollir tot i tal, volia dir si hi ha una diguem-ne una esquerra extrema que ha arribat al poder i que ha marcat determinades coses d'aquestes o per exemple entitats que reben subvencions els sindicats de llogateres a Barcelona reben moltes subvencions no ens enganyem, no puc parlar dels de salt perquè ho desconec i per tant com que ho desconec no ho dic
Però la impressió és que alguna cosa hi deu haver-hi en algun lloc, que fan un tipus de discurs que fa que la gent tiri cap a l'altre cantó. Jo aquests dies en parlo molt aquí a les tertulies d'allò que en dic de les enquestes de cunyat, allò que...
no aquestes aquelles, que parles amb la gent i t'espereres una mica la Glòria fa un moment ha dit parles amb la gent jove i tiren cap a la dreta d'una manera molt, molt, molt, molt notòria i llavors la pregunta, el que passa és que no ens fem la pregunta per què ho fan? Perquè són joves i van contra el que hi havia? No, perquè són joves, perquè estan formats perquè han pencat molt, perquè tenen problemes per tenir feines que els permetin viure perquè no tenen accés a l'habitatge i llavors veuen allò de que altra gent la té...
I el que has dit és una cosa que és descomplicada i també en posa-t'ho en una altra gerdia. Si la gent que està a Servis Socials o que coneguis com funcionen els Servis Socials parlers, molta gent serveix per veredaria. I tant. No, no, i tant. Jo he dit una petita cosa. I no ho sé tot. I no ho sé tot.
I no ho sé tot, però clar, dius, home, escolta'm... Jo també se'n va cap a la dreta per desconeixement històric, perquè han viscut ja una normalitat, no s'està fent mai revisió històrica amb la joventut, o sigui, realment no se'ls ha explicat el que havia sigut el franquisme, com es va patir, vull dir que ha sigut ben bé dos pàgines... Seria una bona ocasió aquest any, fa sigut anys que va morir Franco.
són els 50 anys de democràcia hauríem de discutir-ho molt l'altre dia jo parlava amb una noia que està formada acadèmicament, ve d'una família supernormal
I, res, en una conversa de 10 minuts em va dir unes coses i em va dir el que votaria que vaig quedar morta. Sí, sí. Morta. Els vots surten d'algun lloc, eh? Però és que tu la veus i som com tu i jo. O sigui, ben normal una família...
supernormal i em va dir el que votaria i vaig quedar no ho entenc no t'ho preguntarem que votaria però ho intuïm ho podeu intuir l'altre dia però ho diu simplement perquè estrem a la dreta catalana o estrem a la dreta castellana
És que és aquí, és que és aquí, és que és aquí. Exacte, perquè esclar, ja són catalans, perquè ja és molt catalana, però esclar, què passa? Que a la vida normal els hi falta de tot.
Són joves, els hi falta de tot, i pensen que és l'única solució que tenen. Llavors, esclar, s'està digint que pujarà tant, i pujarà, però veient el que jo vaig veure, estic convençuda que pujarà. Puja perquè puja per tot el món, eh? Sí, també. Això també. Això també. Però aquí han trobat un forat, perquè, per exemple, a veure, no ens enganyem, Vox està a l'Ajuntament de Girona, Vox Assalt té quatre regidors,
que segurament la població que en té, si fas un petit anàlisi sociològic, pots entendre d'on surten els quatre regidors de Vox a Salt, que són dels penúltims que han arribat. Deixeu-m'ho dir així. A Madrid són dels jutges els militars.
Madrid, i aquí són de les classes... I en canvi, és una anàlisi així, és una mica de passo que t'emboli, però aquí, diguem-ne, l'extrema dreta espanyola té el seu públic, que és aquest que has dit ara mateix, de gent molt relacionada, però li costaria. En canvi, la branca aquesta, el que heu dit, l'extrema dreta catalana, que ha dit vosaltres...
Aquí hi ha un carril per al qual es col·larà moltíssima gent, és evident que les enquestes ja diuen el que hi ha, hi ha gent que diu que les enquestes es queden curtes, no ho sé, s'ha de veure llavors perquè també és un partit.
que acaba de néixer, que és molt petit i que creixerà tant, els comportarà problemes de creixement, això és evident, no? I que és molt fàcil des de l'oposició i des que ets el més petit de tots dir el que hauries de fer, però llavors si algun dia arribessis a governar s'hauria de veure, és a dir... Però Jordi, n'hi ha alguna...
Totalment, totalment, totalment. Amb una diferència, només amb una diferència que te li posaria, des del meu punt de vista, que Ciutadans no va tenir mai un altre element en els ajuntaments, i en canvi l'Aliança és possible que la tingui, en determinades zones. Sí, però tu ara deia, Jordi, que no estan votant, que no estan governant, bueno, a veure, hi ha una senyora,
que està governant a un ajuntament. A Ripoll. Potser podríem mirar què està fent aquesta senyora del que ella està pregonant i que està defensant. O sigui, comparem el que diu amb el que ha fet en la seva població. Què ha fet? Jo no veig que hagi fet res allà. S'ha carregat les mesquites d'allà?
Jo crec que no. Doncs la gent com pot ser que no sigui una mica crítica en aquest sentit i que no digui, ostres... Perquè en moments d'incertesa la gent fug i... Com pot ser que estigui dient que no pot ser que hi hagi això, allò, allò i l'altre i que el seu poble no estigui fent res? Perquè és que no està fent res. I té la bandera espanyola allà.
Sí, sí. És que, esclar, és que és tan contradictòria. Ja ha tingut una petita crisi, eh? Li ha plegat la cofundadora, no? Que l'ha criticat. Sí, sí, ha sortit d'això. Sí que és veritat. Sí, sí, sí. La cofundadora d'això, Ripoll, l'ha plegat. I la crisi l'està criticant a mi.
que és evident que l'estructura es pot colar a molta gent que no té res. Però aquest és un tema i que pot comportar canvis molt profuns. En el Parlament, mira, Ciutadans va guanyar les eleccions i va tenir el màxim número de diputats i no va governar i ells el que els hi passarà és allò que acabaran traient i diran no podem fer res perquè ens falten més. Però això és un tema que diguem-ne que... Esperem que passa com a Holanda, no?
ah sí? acaba de passar és una bona notícia recent però és evident que tot això diguem-ne i serà i ens ho trobarem i jo crec que ja està marcant d'una manera que a mi em preocupa i algú diria però vosaltres mateixos en parleu jo crec que està bé parlar-ne perquè ha estat molt de temps que no n'hem parlat
els cordons sanitaris que després s'han trencat quan ha convingut no se n'ha parlat i això ha permès, diguem-ne, que hi hagi un cert malestar i de tots els temes jo crec que se n'ha de parlar també del tema de serveis socials i també del tema que quan amb diner públic
dones ajudes, s'han de controlar molt bé aquestes ajudes perquè no hi hagi, diguem-ne, i llavors tothom coneix el tema aquell de dir gent que rep ajudes però que ja no viu aquí i que els envia fora, gent que ve només un cop a l'any per tema sanitari, que escolta, tothom té dret amb la seva, però els d'aquí també, per dir-ho d'alguna manera, no? No m'agrada aquesta terminologia que he utilitzat jo mateix, però no sé com dir-ho d'una altra manera.
No, però és que els d'aquí són els de... En Jordi són els d'aquí de tota la vida i els de fora que són d'aquí també. No, no, exacte, és que també els afecten d'ells. És a dir, com fem llistes d'espera ens afecten a tots, eh? Sí, sí, sí. Siguem d'un color o d'un altre. És clar, no, no, i tant. Això pressuposat, perquè evidentment és que som tots els que som d'aquí.
Quan hi ha mala fe, tant és que tinguis permís de residència com que no en tinguis. Ah, no, això també és ben cuidat. Que en coneixem molts que també de tota la vida viuen per aquí i també fan aquestes coses. O se'n van a Brussel·les, fitxen un moment i tornen. Sí, també n'hi ha. Això n'hi ha de pilons, vull dir que hi ha molta gent... També n'hi ha. N'hi ha per tots els colors.
Escolteu, ahir va haver-hi els Casero i hem parlat de l'ofici poc, però també us volia preguntar què us va semblar, anava a dir el discurs, la glosa del bisbe. Us ho puc preguntar? Mira, jo només et diré una cosa, em va sorprendre. Jo sí que hi era. A mi em va sorprendre, em va sorprendre, em va sorprendre.
Sí, Jordi. Bé, no m'imaginava que fes un pregó com el que va fer. No m'imaginava. Pensava que seria una mica més agosarat, no sé. Més progressista. Sí, senyor, més progressista. Pensava que seria més progressista.
A mi em va semblar que és com és un bisbe, o sigui, a mi no em va sorprendre gens, perquè crec que un bisbe és el que ha de dir, no es posarà en segons quins temes, i crec que... Bé, el bisbe a part d'ho havia fet, eh? Però això em va sorprendre a mi. Que l'Església no s'ha de posar en segons quines coses, això jo ho tinc claríssim. Bé, no és el meu punt de vista, eh? Sí, sí, ja ho veieu.
Jo penso que l'Església s'ha de posar amb lo seu i els polítics heu de fer política, hem de fer política tots, perquè jo crec que encara que no siguem polítics, tots hem de fer política. Tots fem política, casa fem política i l'Església fa política.
Però no l'hauria de fer, a mi m'assembla. No, però indirectament sempre. Històricament, tota la vida l'ha fet. El problema és que a vegades només la critiquem com fa a determinades polítiques. Ah, exacte. En canvi, la que fan per allà, diguem-ne, a les castelles, per entendre que déu-n'hi-do la que fan i que déu-n'hi-do el que acaben dient en aquella llavors... A mi em va donar la sensació que era molt tipus cristià, no? Que, bueno, amb aquest...
amb aquest tipus del que representava pels cristians. A mi em va donar aquesta sensació, eh? Potser no, eh? Potser estic equivocada, però és el que em va donar. I tu què? No, no, jo l'he llegida. No, no, no, a mi em va sorprendre perquè a vegades jo voldria que...
A veure, el bisbe s'ha de dirigir en els creients i en els practicants, això és evident, ho tinc clar, però també ha sigut una veu que diguem-ne que es feien notar i jo he trobat a faltar bisbes com un senyor, mira que era prudent, un senyor Camprodon, el doctor Camprodon o el doctor Teix o el bisbe que havíem tingut. No, Cartanyà no, Cartanyà no, no el vaig conèixer però no. Jo tampoc.
I em dóna la impressió que va ser poc mundana, i tot i que va tocar temes, diguem-ne, com aquests que parlàvem, però va fer-ho des d'una postura molt, molt, molt, molt, molt cristiano-pragmàtica, deixeu-me'l així. Molt, molt.
Escolta, que no n'hem parlat, ja està. El casero el va guanyar Roger Vidal Pedró. I per primera vegada hi va haver-hi dos finalistes. Román Macià amb Ingràvids i Ull. Els jardins de la Nora de Benet Salelles. Carai, per això està molt a la foto. Sobre la història d'uns nens austríac que van ser aquí. Una nena va arribar a Girona, s'hi va casar i va viure sempre i la història està basada en tot això. Ah, molt bé, no ho sabia. Prometo tot aquest tema.
Escolteu, gràcies per aquesta tertúlia que ha estat magnífica. Merci. Nosaltres tornarem, si tot va bé, dilluns que ve. Ara ho hem de deixar. Bon dia a tots sants. Gran dia a les Fires de Girona. Són les 11.