A punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM, la gironina. Notícies en xarxa
Bon dia, són les 10. Parla Maria Alaram. El govern ha aprovat de manera extraordinària un suplement de crèdit de 5.988 milions d'euros per cobrir despeses inajornables mentre no hi hagi pressupostos vigents. Aquest mecanisme permet gastar diners ja recaptats via impostos sense haver de sol·licitar crèdit. Ho ha explicat fa uns minuts la consellera d'Economia i Finances, Alicia Romero, en compareixença.
Acabem de fer Consell Executiu extraordinari per fer efectiva el que ahir anunciava el president, que és intentar cercar més temps per poder tenir els suports necessaris per aprovar uns pressupostos per a Catalunya aquest any 2026, que és l'objectiu del govern.
poder posar negre sobre blanc de quin és el nostre full de ruta, quines són les nostres prioritats per aquest any 2026, i ens hem donat més temps per poder acordar-ho també amb Esquerra Republicana, que saben que és un dels socis d'investidura. El suplement també servirà per atendre els creixements de despesa de la Generalitat, per exemple, l'augment de les prestacions per ajuts al lloguer i per les despeses vinculades a compromisos i plans plurianuals, com ara les bonificacions de transport públic.
I avui nova jornada de vaga de mestres i professors per reclamar millores laborals i mostrar el seu rebuig a l'acord del Departament, Comissions Obreres i UGT. Avui estan cridats a vaga els docents del Maresme, el Vallès Oriental i Occidental i també de les comarques de Girona. Pel que fa a les afectacions en aquests moments a la mobilitat, s'han aixecat ja els talls a l'AC58 entre Sant Quirze del Vallès i Sabadell i també els de l'AC32 a Mataró. També s'han tallat aquest matí la Nacional 2 a Tordira,
la C-60 i la C-65 a Llamvilles. Ara al matí hi ha previstes, de fet, manifestacions a Matarosa, Badell i Girona i per la tarda hi ha una concentració davant la seu del PSC al carrer Pallas de Barcelona. I pel que fa a la resta d'afectacions en la mobilitat, reoberta ja la C-51 al vendreig, que està tallada per un accident. A banda, un accident a hores d'ara a la C-32 a l'illa deixa un carril tallat i provoca circulació molt intensa i retencions importants en aquest punt. També retencions
a la B10 i la B20, direcció Nus de Trinitat i Nus de Llobregat, a la C58 entre Montcada i Barcelona, i finalment també hi ha Cues a la 2 a Sant Joan d'Espí i a la B23 a Sant Feriu de Llobregat. I també tornant a la vaga, avui els metges per reivindicar millores laborals al Departament de Salut. És la vuitena aturada des del mes d'octubre i el Sindicat de Metges adverteix que les convertiran en indefinides si no obtenen una resposta. Entre les demandes principals que s'acabin, les guàrdies de 24 hores.
I 8 menors van ser traslladats als centres sanitaris en estat menys greu per una intoxicació causada per la barreja accidental de productes químics a la piscina municipal de Rubí. A conseqüència, Protecció Civil va posar el pla procicat en pla alerta.
Necessito desconnectar de tot. I si en comptes de desconnectar connectes amb el que realment importa? I com ho faig? Amb el Bibi, el festival d'enoturisme on olvida l'Empordà Marida amb el teu benestar. Rutes amb bici, winefulness entre vinyes i la gastronomia més autèntica. Això és exactament el que em demana el cos. Doncs tria el teu moment a bibit.costabrava.org Patronat de Turisme Costa Brava Girona de la Diputació de Girona
Gestionar els teus residus de manera fàcil i ràpida a la web app Girona Recicle. Consulta quantes vegades has dipositat cada tipus de residu, comunica una incidència o concerta la recollida de voluminosos. És molt fàcil. Entra a girona.cat barra recicle, accedeix a l'enllaç i introdueix el codi de la teva targeta. En un moment tota la informació al teu abast. Girona Ciutat Circular. Ajuntament de Girona.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina.
La principal de Girona FM, el programa dedicat al món de la sardana i la copla. Cada setmana, Montserrat Joventeny ens porta a l'actualitat, la història i l'agenda de la dansa catalana a les comarques gironines i al conjunt del país.
Els diumenges, de 9 a 10 del matí.
Les deixalleries de Girona t'ajuden a desfer-te dels residus que no es poden llençar als contenidors. Tens deixalleries als polígons de Maixirgo i de Serrià de Ter i també pots anar a les deixalleries mòbils que recorren els barris. Recorda't de portar la targeta identificativa per accedir-hi. I si fas 6 visites a l'any, obtindràs una bonificació de 25 euros en la taxa d'escombraries. Els residus, on toca i quan toca. No fer-ho pot comportar sancions de fins a 600 euros. Girona, Ciutat Circular. Ajuntament de Girona.
Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM
Molt bon dia, entrem dins la tertúlia Girona FM com passen 100 minuts a les 10 del matí d'aquest 19 de març, dia de Sant Josep. Ara en parlàvem a la taula, per alguns en diu en dia del pare, per altres hem de dir per molts anys a molta gent perquè, com deia una vella dita de Joseps, Joans i Ases, n'hi ha totes les cases. Aquesta és així, en totes les cases hi havia Joseps i no sé si és un nom que s'ha deixat de posar o no,
Jo diria que encara se'm posa bastant. No sé si preguntar-li a en Josep Maria Fonelles, que sí que li volem dir per molts anys. Moltes gràcies. En vida vostra. En vida vostra. Felicitats. Que també s'ha de contestar quan et diuen per molts anys. En vida vostra, desitjant que aquesta felicitat sigui compartida per molts anys. Jo vaig tenir fa bastant temps, perquè ja és un noi...
dret i fet, un veí que vaig descobrir, un nano que deu tenir ara 20 i escaig d'anys, 22 o 23, que es deia Josep Maria. I gairebé em vaig emocionar, perquè vaig pensar que ja no se n'hi posa, en trobes pocs, diguéssim, veus la llista de noms que es posen avui dia i Josep o Josep Maria encara menys. Si no ets part d'una certa congregació religiosa, diguéssim, no se'n se l'han posat.
La meva filla de 6 anys té un amic que es diu Jurep. És una bona notícia, no? Encara en queden de peps, encara en queden. Corali Cunyat, molt bon dia. La directora de la Fira de Girona, encara presidenta de les Fires de Catalunya. No vull dir que aquest encara sigui condicionat, però vull dir també presidenta de les Fires de Catalunya.
Què tal? Bé, ara feia dies, eh? Feia dies, sí, sí, feia dies. I ens agrada molt tenir-la aquí, perquè com a bona coneixedora de la ciutat podrem parlar d'algunes xafarderies d'altres. Potser no, és a saber. Senyor Àngel Guirada, molt bon dia. President del Col·legi de la Psicologia de Girona.
I avui sí que és exdelegat dels serveis territorials d'ensenyament, o com estiguessin en aquell moment, perquè ha canviat tantes coses. Com a canvi de barrets, ja puc anar a fer canvi de barrets. La meva experiència com a polític, perquè de fet vaig passar una etapa política, i entre elles ser delegat, en aquell moment es deia delegat, ara es diuen directors territorials, delegat d'ensenyament, ara és d'educació,
A Girona, sí, sí. He viscut, vaig viure moltes vegades i algunes d'elles molt agressives. Molt agressives. Què vol dir de tot? Perdoni, sempre m'ha preguntat això, que ara és el que Ivan s'ensenyava o hauria de ser complementari això?
Ensenyar a les escoles i als instituts. Entenem que és un procés específic de donar coneixements a una persona, però bàsicament és una vessant pràctica útil, acadèmica, que en diríem currículum escolar, i educar es va més enllà d'això. Jo crec que l'educació contempla també la part curricular, la part de coneixement i d'aprenentatge,
i va més enllà cap als valors, convivència, etc. I tot això jo crec que potser és encertat el nom, el que passa que el que no ho trobo massa encertat és que segons qui governi ho torna a canviar. Ara que us diu educació? Educació.
No, tu que has treballat sempre amb el llenguatge, per dir-ho d'alguna manera, vas ser... He treballat amb la llengua. Amb la llengua, eh, també és... En un moment determinat per canviar sanitat per salut, per canviar, diguem-ne, ensenyament per educació... Home, el que deia l'Àngel és veritat, la llengua en aquest sentit no és neutra, no?
I hi ha un llibre esplèndid, que no ve el cas ara, però té a veure amb la llengua, sobre la llengua del nazisme, per exemple. En el sentit que determinades paraules encara ara en alemany estan com estigmatitzades perquè es van fer servir d'una manera determinada i a tot...
ja t'ho dic, un llibre esplendit sobre l'anàlisi o el que feia l'Orwell en 1984, allò de la neolingua, la capacitat d'amagar la realitat a partir de construccions lingüístiques que la llengua no és escèptic en aquest sentit i és veritat això la distinció entre ensenyament i educació que a vegades jo crec que probablement el que fa això
El que decideix aquest tipus de nomenclatura tampoc té al cap aquesta distinció que ha fet ara l'Àngel tan encertada. Simplement diuen, dèiem ensenyament, doncs ara anirem a l'educació. Ahir jo estava amb una xerrada sobre conflictes, i conflictes especialment a les escoles, amb els nanos, i una de les reflexions que vam fer en aquest sentit va ser el canvi de Ministeri de Defensa per Ministeri de la Guerra.
Això als Estats Units. Correcte, però parlàvem de conflicte i fins a quin punt el canvi de paraula sembla que expressi una altra cosa quan en realitat al darrere hi ha el mateix, més enllà d'en Trump.
De fet, a l'estat espanyol ja hi havia hagut un ministre de la guerra durant molts i molts anys, eh? Vull dir, després es va canviar per defensa, però... A Espanya? Sí, sí, sí. No de la Marina. Va ser de la Marina, va ser de la Marina. Però bé, la Marina ja n'ava implicat en això també. No, però és veritat que...
La llengua interfereix i crea realitats en aquest sentit, no? O en amaga d'altres. I avui en tenim casos per a un tren de... En política... Per no ser bèl·lics, per exemple, d'obres públiques a foment, no? Per exemple, que són noms que també es van canviant i... Sí, sí, sí, sí.
Sí, sí, està bé això, els canvis de... Veus, això donaria per un bon estudi, eh, l'anàlisi. Jo crec que aquest de tu li la podrien dedicar ja directament. Pràcticament. Sí, però saps què passa? Que entre mig jo he tallat un moment a l'Àngel perquè l'Àngel diu que va patir moltes vegades quan va ser delegat. Brutals. Brutals. Molt agressives, molt agressives. Exacte, agressives.
I avui a la comarca gironiana, diguem-ne, que hi ha vaga de l'escola pública i en aquests moments, diguem-ne, algunes entrades de Girona estan patint interferències de trànsit perquè han sortit columnes des de Fontejau, on s'hi han afegit la gent de la revolta pagesa i els de mitges de Catalunya, que ara venen amb les vagues.
altres han sortit des de Sarrià, altres per la carretera, no sé mai si és l'65 o l'66, per entendre'ns la que va de quart fins a l'autopista, nau a l'entrada de sal, és a dir, hi ha un cerro bomboni, és una vaga d'aquelles que se n'ha parlat. No sé si és brutal o no, però l'Àngel deia, home, intel·ligent ho han fet, perquè estem tota la setmana en vaga, cada dia amb una demarcació, amb vagaries diferents, i demà, en teoria, tota la gran vaga.
I sembla que té un seguiment important, no? Sí, sempre el seguiment que poden fer els sindicats és un i el que diu l'administració és un altre. Això és un misteri, no es resol.
perquè sempre passa igual, sigui quina sigui la vaga sempre ens n'anem a la meitat per part del que són les administracions i el doble el que són els organitzadors ha passat així i sembla impossible que no puguin tenir un mecanisme de poder saber valorar i quantificar la força d'una vaga sembla impossible però és que sempre són igual perquè tampoc és innocent dir la gent que hi ha hagut en funció de si ets un o ets l'altre
Bé, és el titular, no? És el titular. O algunes vegades, fins i tot, diguem-ne, que deixeu-m'ho dir així, eh? Però en aquest cas, perdona, són faves comptades. Sí, sí. La barca general implica molts factors. Aquí implica senyors o senyores que no van anar fent aquell dia determinat. Però és molt fàcil.
Molt fàcil calcular-ho. Mira, avui en dia, amb els sistemes tecnològics que tenim, i tot ara amb els drons, etcètera, tu pots fer un càlcul per metre quadrat i pots dir quantes persones, pots fer un barge d'or... Això estem parlant més de manifestacions, per dir-ho avui, de concentracions. Sí, sí, sí. Tornem a l'obèl·lic, no?
són dels dies el que queda perquè això passi per cert, aquests dies hi ha hagut gent que s'ha preocupat perquè van veure passar una mà de gamnada d'helicòpters d'aquests militars, d'aquests grossos i tal, que no espanti ningú són unes maniobres que estan fent la base de Sant Climent abans en deia el campament la base de Sant Climent que a més a més a més a mi no m'han convidat però sé que a més a més estan fent unes jornades per periodistes per reporters de guerra que francament
No, no, no. És de defensa. No, no, no. És un reporter de defensa, ell. No, no, jo no. Un reporter de guerra et veig com al Hemingway i companyia allà a l'hotel, al bar de l'hotel, anar-te a fotre whisky i fer la crònica.
Això encara m'hi podria veure. En el món de la guerra, crec que va ser Woody Allen, que va dir que només es veia com a presoner o alguna cosa així, diguem-ne, però no és el cas. No, tornem de seguir el que parlàvem. No, però fa una certa gràcia perquè des del món de vista periodístic és curiós, perquè ara la policia explica als periodistes com han de fer la seva feina. Els militars expliquen com han de fer la feina. No descartaria que els mestres també expliquin als periodistes com han de fer la feina. Polítics, suposo.
i ara resulta que tothom explica com s'ha de fer la feina i tu que coneixes tot això jo diria que no sé si ensenyats o no però diguem-ne que alguna cosa hauríem de saber sí, però també s'ha dit que a vegades els periodistes i siguem francs també volen ensenyar a fer la feina als altres això també és veritat però ara em sembla que parlaves de futbol ara
també passa que tothom en sap de futbol i és veritat que això jo crec que és una tendència que ha anat creixent amb el temps cada vegada la gent opina més sobre coses que no té una té més accés a la informació exactament però els propis periodistes i pensant més aviat i perdoneu amb tertulians que ho som tots o amb opinadors és veritat que hi ha opinadors que donen aquí m'hi poso també és clar si tens un article i vas fent
i vas fer l'opinió tu diguem-ne fa quatre dies que fas diguem-ne de periodista d'opinió amb zero a madera aquests quatre dies serien això 50 podent no però 40 anys no però és veritat que el periodisme ha canviat abans era molt informatiu i ara hi ha molta opinió i l'opinió evidentment genera opinió a la resta de persones i per tant afecta les decisions i el dia a dia de tothom en molts sentits
Això va dir-ho algú important en el seu moment, que com que informar a cart, doncs es posava la gent a opinar. I és veritat, des d'un punt de vista de televisió, de grans... Parlo de grans empreses, és molt més fàcil, diguem-ne, fer una tertúlia que ocupi dues hores que no fer dues hores d'informació amb desplaçament d'equips o de ràdio, eh? És això, és el tema. Jo penso que cal diferenciar entre què és una informació del que és una opinió.
Jo penso que la informació ha de ser objectiva, transparent, i que deixi en mans del qui l'escolta la presa de postura i tenir un pensament sobre allò, no? Però, en canvi, quan parlem d'opinió estàs manifestant les teves creences. Estàs transmetent unes creences i qui les rep el pots estar influenciant, no? Jo penso que el periodisme és una mica de les dues coses. Estàs d'acord amb mi que s'està barrejant molt, això. Però és que el periodisme avui en dia és això, també. És la suma d'aquestes dues coses.
Bé, i molts opinadors que no són periodistes, vull dir que... A banda que tothom opina, com diu Fronelleres, és que tothom opina, i per què? Perquè té molt d'accés a la informació, des de molts canals, alguns bons i altres nefastos, però que té una informació, i aquesta informació l'utilitza, i per tant, que el periodisme el que ha de fer és posar una mica en el lloc que pertoca aquella informació que treballa, però...
El periodisme no és neutre. No, no, i realment... N'hi ha de ser. N'hi ha de ser, tampoc. No, no, no ho ha de ser. L'únic que has de tenir tu com a ciutadà, has de tenir el codi per descodificar. És a dir, aquella notícia te la fa, posem noms, La Vanguardia, o El Punt Avui, o Periòdico. País. Cada un d'aquests, aquella notícia mateixa, te l'enfocarà d'una manera determinada. Hem vist el cas més felívol
però també és molt significatiu fins i tot per fer classes de periodisme de les eleccions del Barça un dels candidats era soci fundador del diari Ara en aquest sentit el diari Ara evidentment anava a favor d'aquest senyor perquè era el que o havia pagat al començament o continuava a pagar però podia haver-ho fet diferent i no va fer-ho diferent i posat un cas extrem el cas de la Vanguardia també ha passat
I el periòdico també, hi ha hagut algun article que la comparaven, té molts defectes i en podem parlar després, però amb la porta el deien torrente, no és això, és que és molt fàcil dir-ho i escriure-ho, ja està.
els fot com en ment de riba, saps què vull dir? Però, en general, sí que és veritat que, en funció de la nacionalitat, no li pots demanar tampoc al ciutadà normal de dir, no, és que quan llegeixes aquest diari has de saber que arriba un grup mediàtic... No, la gent no ho sap, i la gent no ho sap, i realment la gent es creu el que llegeix, i hi ha gent que... Molta gent es creu el que llegeix. No, no, és que jo he fet així, he fet un cop de cap, volguem dir... No, el lector es creu, o sigui, hi ha gent que diu, ha passat això...
I t'ho dius rotundament, ha passat això, ostres, i com ho saps que ha passat això? Perquè ho he llegit al diari, o perquè ho he sentit a la tele. Però el problema d'això, Coralí, és que abans es deia, hi havia aquell famós anunci a la Vanguardia, que deia que si la Vanguardia diu que les vaques volen, creu-t'ho, vull dir, és un cas extrem. Ara s'ha difumitat amb el tema de les xarxes, s'ha difumitat amb el tema de l'opinió, és a dir...
En Josep Maria, que és un periodista d'opinió i d'altres coses, però des de fa molt de temps que hi fa, ho sap que nosaltres venim d'una generació en la qual ens dèiem allò que tampoc era ben bé cert, dels fets són sagrats, les opinions són lliures, per això en dèiem, un diari no ha de ser necessàriament neutral, no pot ser neutral davant de la guerra, de la injustícia, neutral no pot ser, però has d'intentar ser honest.
Jo crec que en aquests moments s'ha barrejat on que hi ha molta gent que no és honesta. I llavors, per què? Perquè hi ha hagut una estranya barreja entre el que havíem dit periodisme, tu ho deies, Àngel, abans, abans et tenies molt clar com que agafaves un diari per la tipografia que hi havia, quan una cosa era opinió, quan una cosa era informació, quan una cosa era anàlisi, ara es barreja una miqueta tot, si vas al món de les xarxes socials, és que la mentida...
corre i funciona i es transmet molt més ràpid a vegades que la veritat. Això que deies Coralí és matisable en el sentit que la gent sí que et diu això. Com ho saps? Qui t'ho ha dit?
Ho he vist a les xarxes. També, també, també. Correcte, correcte. No, no, les fake news i la influència que tenen les fake news. I suposo que parlarem de política, però quants dels resultats que hi haurà en les futures eleccions, siguin quines siguin, seran fruit de fake news?
Sí, sí. Tanquem el tema... Bueno, tanquem... Deixeu molt bé... Preguntem-li, sisplau, el tema de... És que hem parlat, tocat tangencialment, el tema de la vaga dels mestres. I abans d'entrar en l'estudi, l'Àngel feia unes reflexions que m'han semblat adequades, no? De dir, també és veritat que tots juguem i dóna la impressió, a vegades, que els mestres només surten al carrer pel tema del sou. Que també...
i que hi ha problemes molt seriosos que tu enfocaves no allò la cosa aquella de dir escolta que només treballeu nou mesos i tres de vacances sense saber que moltes vegades una gran majoria dels mestres doncs quan s'acaba la classe el mes de juny se li acaba el contracte i no torna a tenir contracte fins al setembre
i que no sap exactament on l'enviaran, per exemple. És a dir, hi ha problemes greus, no, Àngel, en el món aquest? I pregunto a l'Àngel perquè ell ho coneix i perquè m'agradaria que els exposessis. Tu com la veus aquesta vaga des de fora ara?
Aquesta vaga és una mica la conseqüència d'una colla d'anys, jo diria que dècades, de problemes que no s'han resolt mai, perquè l'educació no ha estat mai en el primer interès dels polítics. L'educació s'ha considerat que era una cosa secundària, potser perquè formar gent
Formar-la molt és contrari al que en podrem dir el món polític. És a dir, si tens gent preparada, crítica, probablement no sigui el que més convé. I per tant, l'educació no ha estat, no ha format part i a més de les prioritats d'un país. I ja sabem que si un país no prioritza l'educació, no està prioritzant el benestar de les persones i el seu futur. Un futur, doncs, de...
a nivell del que sigui social, econòmic i per tant els canvis que s'han anat produint en el sistema educatiu el que han anat fent al llarg de les dècades és fer perdre per part dels docents la confiança la confiança en el sistema i el que fan els docents és no fer gaire cas del que diuen els polítics com a caràcter general
El problema és un problema que ve de dècades, i el diríem que des de la llei general d'educació de l'any 1970 fins a la llei de l'Occe de l'any 1990 i de les dues lleis més que han anat apareguent posteriorment fins ara, fins al 2013, i continuem encara amb l'Ablom-Loe aquella tan famosa,
Doncs aquests canvis el que han fet és donar la sensació d'inestabilitat a nivell normatiu i per tant ara estem fent una cosa, demà anem a fer una altra, demà passat ens diran que ho tornem a fer diferent, avui hem de prioritzar això, la setmana que ve haurem de prioritzar una altra, un conjunt de normes que a vegades són incoherents, els centres docents el que volen com el món econòmic vol estabilitat.
i vol tenir clar els camins que han de seguir. Vol treballar en base a la certesa científica, és a dir, què volia ensenyar, és a dir, com aprèn una persona i com l'hem d'ensenyar perquè d'acord amb la manera que té d'aprendre aprengui allò que d'alguna manera pot ser necessari en el món actual i de cara és el futur. I tot això, com que es deixa en un segon terme, perquè la vida del polític és una vida efímera, dura 4 anys i potser dintre de 4 anys entrarà
ara menys, entrarà un altre govern que tindrà una altra perspectiva de l'educació, o dir, donarà uns valors a l'educació diferents dels que té ara, doncs, o els docents ho miren a una certa distància i diuen, bueno, ja veurem més endavant què passarà, perquè concurs ho tornaran a canviar. Aquesta és una sensació que existeix en els centres docents, no? I després hi hem d'afegir tots...
Tot el que no s'ha fet durant dècades d'inversions, el tant percent del PIB dedicat a l'educació, que hauria d'estar en una mitjana del 6%, és el que està a la meitat.
relacionat amb tot això, hi ha tots els recursos que són necessaris per fer o per donar una formació de qualitat, i per tant, com que això no passa, els socents estan, diguem-ne, cansats, estan allò que em diuen, doncs, cremats, en un llenguatge més col·loquial, i quan no poden més, quan passa un cicle que les coses no han canviat, doncs hi ha les vagues, hi ha les reaccions de caràcter social, en aquest cas el professorat, i bueno, ara estem amb una d'elles. Coralí.
Bé, jo en tot cas dic que ha fet una reflexió amb la qual jo discrepo. No crec que els polítics com a tal no vulguin tenir gent preparada. Bé, perdona, eh? En tot cas, estic totalment d'acord amb que el sistema polític és de períodes tan curts que a vegades no tenim temps de treballar correctament aquesta estratègia que hem de mirar a mirada llarga, eh?
I és veritat que a vegades no és tan senzill i aquí els que hem estat involucrats en política sabem que a vegades aquests períodes de 4 anys passen massa ràpid i a vegades és molt difícil poder realment dur a terme projectes que portes en el teu ADN i que no són tan senzills. Però és veritat que el sistema polític no permet moltes vegades fer aquesta estratègia a llarg termini. Dit això...
Jo també estic totalment d'acord amb que la societat que vivim ara ha canviat molt, amb molt poc temps, i que segurament els recursos que estem invertint en aquest cas, parlem d'educació, d'ensenyament, no són suficients com per tenir els equips preparats...
tenir els recursos correctes per poder fer front a les necessitats educatives dels nostres alumnes, i ho veig ahir mateix, en aquesta xerrada a la qual vaig anar sobre gestió de conflictes, era l'escola, una part eren pares, però els altres...
on hi havia una part dels docents de l'escola. En la mateixa xerrada, on els pares estàvem escoltant com hem de gestionar conflictes entre nanos. Ells necessiten recursos per preparar-se, ells necessiten saber què necessiten també els nostres fills i, evidentment, això suposa un acompanyament per part de l'administració i s'ha de dotar els centres dels recursos necessaris per poder fer front a aquesta educació
que requereix actualització constant permanentment estem canviant els nostres hàbits van canviant les nostres realitats van canviant i els centres, els educadors i les pròpies famílies hem de tenir el coneixement per acompanyar en els nens que són el nostre futur el problema és que moltes vegades els polítics tampoc estem preparats quan hi som per fer front a totes aquestes necessitats
no en sabem prou, possiblement. I definir una estratègia a llarg termini, intentant visionar el futur quan amb prou feina es pot gestionar el present, a vegades realment es fa complicat.
Bé, en tot cas donar suport, evidentment, a les seves peticions, entenent que darrere dels seus alumnes hi ha les famílies, que moltes vegades també ens és difícil, en dies com avui, poder compatibilitzar les nostres vides, el nostre dia a dia, les nostres feines, amb el seu dret a vaga i a manifestació, però entenent, ara veiem imatges de les mobilitzacions, entenem la feina que fan,
i l'important que és la feina que fa en aquest cas el personal docent en l'educació dels nostres fills.
Ara precisament surten les primeres dades al Departament d'Educació, xifra amb un 7,64% el seguiment de la vaga. 7,64%. Al Vallès, al Maresme i a les comarques gironines, que és on està convocada. I també hi ha aquestes manifestacions que estan intentant tallar o fer marxes lentes. A les entrades hi ha una marxa lenta que va de Sal a Girona, una altra que va de Girona a Sal...
És a dir, que hi ha una certa afectació, però la veritat és que entre els serveis mínims i tal, la sensació no ha estat avui una sensació de col·lapse, per dir-ho d'alguna manera. El col·lapse el teníem en altres llocs. És complicat tot això que estàvem parlant ara. Home, aquest és un tema realment clau, complicat d'analitzar i de solucionar encara més, però és clau perquè l'estat del benestar
Bàsicament ha de veure amb la salut, amb l'educació i amb els serveis socials. Una societat civilitzada com la que coneixem funciona a partir d'això. És molt rar i molt poc efectiu i molt poc racional que des de la democràcia ens ha... Quantes n'hi ha hagut? Deu o onze lleis orgàniques d'educació? Des de la democràcia? No, el 70 és anterior. Sí, un es deu com a mínim. Una...
Dos, tres, quatre, quatre mínimes. No, no, més, més. Jo crec que sí. Bueno, és igual, però en tot cas, masses, masses, és igual. És a dir, l'educació hauria de ser realment, en aquest cas, a nivell de l'estat espanyol, i si es pogués des de Catalunya,
un assumpte d'estat. És a dir, tu no pots dir, ara trauré una assignatura sobre memòria històrica perquè he pujat el poder i la memòria històrica no m'importa. O, al contrari, ara pujo un altre i ara posaré una assignatura sobre problemàtica social perquè penso que avui dia és el més... És a dir, hi ha d'haver-hi un rigor determinat justament amb això que deia l'Àngel abans de l'ensenyament, de la transmissió de coneixement. Hi ha coses que
És a dir, mani qui mani, les regles matemàtiques i la geografia seran sempre la mateixa. I es canvia sobretot la percepció d'allò, és a dir, s'ideologitza l'ensenyament. I això és dolent per l'ensenyament, perquè l'ensenyament en si mateix, la transmissió de coneixements...
hauria de ser considerat com una cosa per ser progressista. Jo recordo, i deixa'm explicar una anècdota molt petita, però que té a veure amb això. Quan muntàvem a la Universitat de Girona, els primers honoris causa, em vaig dedicar a fer una anàlisi dels honoris causa que hi havia a Espanya, com ho feien, perquè a nosaltres no ho havíem fet mai, i tot allò de les torres, i aquí, gràcies a Déu, no ho aconseguia apartar-ho, diguéssim. Una de les coses que feien a totes les...
de tota Espanya, de la majoria de la universitat espanyola, era anar-hi amb guants blancs. I dius, per què amb guants blancs? I miraves el reglament i deia, perquè la transmissió del saber no t'envruti. Dius, què?
Si és justament... El contrari, no hauria de ser. Com una mena de dir, i lliga una mica amb això que dèiem també de la voluntat de tenir determinades realitats intangibles o intocables, diguéssim, sobretot intocables,
i que aquestes s'han de transmetre amb cura. No, justament ha de ser el contrari, ha de ser aquesta dinàmica, diguéssim, de qüestionament sobre la realitat. És una visió molt elitista. Molt, molt, molt, i antipedagògica, per descomptat. Però, lligant-ho amb el tema aquest concret, hi ha una cosa que avui dia les escoles s'han complicat moltíssim,
Des de l'època que l'Àngel era allò i que jo era pare, diguéssim, i que també ens havíem tingut alguna xerrada i tot, em sembla recordar que has dit l'anexa i companyia. L'anexa. Clar, en canvi hi ha coses com això de la matrícula oberta. És una situació molt dedicada per una escola, que a mig curs te vagi arribant gent i que saps que no podràs seguir el ritme dels altres.
Això, l'elevació de la ràtio, és a dir, hi ha tota una sèrie. El sou és una història que jo no qüestionaré mai perquè penso que tothom, metges i professors, haurien de cobrar el màxim possible. Ara jo trobo que la part important, més enllà del sou, que ho és per descomptar pels interessats, és tota aquesta problemàtica sense posar-nos, ja donaria per molt més, sobre els canvis de concepte pedagògic
que s'han anat implantant els últims temps, diguéssim. No tots positius. No, no, s'ha de ser clar. És a dir, hi ha hagut una tendència més aviat a la democràcia i a la participació i d'això, quan amb aquest ensenyament que estem parlant la democràcia no existeix.
si una cosa és un adjectiu això ho deia l'Eliot l'Oden parlant de literatura i de gramàtica diu en gramàtica s'ha de ser un dictador en democràcia no però si parlem de gramàtica, de literatura i així s'ha de ser un dictador perquè són coses que són així o xas no hi ha molt de full i això és una història que és lligat també amb el llenguatge que dèiem abans i amb el tema de la inclusió
de la inclusió lingüística, diguéssim, i la duplicitat de gèneres, etcètera, etcètera, ser en una situació d'una certa fragilitat, un cert desgavell. Jo volia dir, en relació a tot això, i una mica al fil del que ha dit la Coralí,
si mirem els continguts curriculars del sistema és a dir, el que un nen o una nena ha d'aprendre al llarg d'un temps i com els professors o els mestres es posicionen davant d'aquest currículum ens trobem en dues postures una clarament de dir és que el currículum l'heig de fer
Per què? Perquè m'ho manen, l'haig de fer. I segona, que el currículum tu el pots adaptar en la mesura que la realitat que tu tens al davant no és la mateixa que la que pot tenir nosaltres companys en una escola d'un altre municipi o del mateix municipi. Per exemple, no és el mateix l'annexa d'aquí de Girona.
Actualment, perquè el que hi havia abans, el Prat de la Riba, era una altra història, perquè venien tots els de les pedreres, que era una comunitat diferent de la que podia haver-hi al centre de la ciutat. O que pugui haver-hi l'anexa o que pugui haver-hi sectors de sal, per exemple, en determinades zones de sal. I cada escola ha de fer aquest tipus d'ajustament en la condició i característiques...
del col·lectiu i de l'alumnat que té, i això vol dir esforç. Per tant, si no t'expliquen com ho has de fer i no et donen les eines per fer-ho, ho acabes fent per tothom igual. Aquest és un problema que l'arrosseguem sempre, l'hem arrossegat sempre, i aquí és que el currículum, si el segueixes tu afilparrant de tot el que hi ha i vols arribar fins al final, el pensament crític no el trobes gaire enlloc. Per això deia que si el pensament crític tu no el treballes, si no el fomentes
la diversitat d'opinions. Si tu no, en el centre, com passava en una escola, que jo em vaig veure molt ben acollit i m'agradava molt que era la de Salrà. L'escola de Salrà era una escola participativa i totes les coses que es feien allà es feien a partir d'assemblees. Era una escola assembleària. I les decisions que es prenen, fos la que fos, passava per una assemblea, potser a vegades excessivament, però en Domènech com a director ho va promoure.
jo penso que actualment això, llavors de centres o escoles molt concretes en general això ja no es fa per tant aquesta falta del foment de l'esprit crític jo crec que és necessari que canviï tal com s'està portant a terme actualment i crec que el currículum és una eina
Però no és la Bíblia. I per tant, tens allò com a mecanisme, però tu pots utilitzar altres instruments per fer arribar el pensament crític a tots els teus alumnes. Perquè el que volem és que siguin ciutadans crítics davant del món, davant de les injustícies, davant dels fets socials. Tot això ha de ser motiu de ser treballat a nivell d'escola. I això és el que no hi ha. Això és una mica el que jo volia dir abans. I després...
Clar, si ara miressin jo jo m'hagués fes una camisa, la meva, que tenia fa 25 anys, perquè encara en tinc alguna, no? I veig que no m'entra. O no m'entra... I t'entra, però encara sí. I t'entra. No, sí, m'entra però no m'entra bé. És a dir,
empeten els botons aquí davant. El tens allà al museu, digues. El tinc allà, allà, esperant... Esperant que d'aquí quatre dies vagi per aquí. Empeten els botons i empeten les costures. És a dir, el sistema educatiu i el país en general li peten les costures en aquests moments. No només és educació, és sanitat, salut. Els metges, a més, estan protestant. Trem roderies a Medif.
Un altre problema actualment d'aquest dir, o un altre cop, és a dir... L'autopista col·lapsada... L'autopista, és a dir, tenim un país pensat per els 6 milions que en Pujol va deixar en el seu moment, i ara anem a un país de 10.000, però amb les mateixes infraestructures, més semblants, poc o molt, no ha canviat gaire, de les de 6 milions. Ara tenim un país tensionat, no? I quan es tensiona, ja saps què passa, doncs com la camisa, peta el voltor, o peta això, o peta allò. I per fer això, aquí que
fa falta. Ostres, doncs mira, un canvi en la visió pressupostària, un canvi en la visió política, i això és molt complicat en aquests moments. No, jo ho comparteixo... Home, també, eh? L'edat va passant i... No, jo penso, i no creieu que això també ens està passant als pares, a dins de la pròpia família?
que estem tractant els nens com si fossin amics i no fills, que els estem protegint d'una manera extraordinària, que... Això ho pot dir la teva generació. Sí, bueno, jo sóc una mama gran, eh? Perquè jo n'he fet 50 i tinc una nena de 6. Això els hi devien dir. No, no, no, jo... Ah, perquè és un missatge claríssim aquest. No, jo en tinc una de 6 i una de 10. No heu de fer d'amics els vostres fills. Sí. Això costa.
No, no, no, això en parlem molt nosaltres, també és veritat, com et dic, jo soc una mare que tinc 50 anys, amb una filla de 10 i una de 6, per tant, em relaciono moltes generacions diferents. Estic en un entremig. Estic en un entremig, no? Tinc molts amics que tenen nanos de la vostra edat, dels vostres fills, no?, i que ja són grans, però també em relaciono amb papas petits, i jo veig aquest canvi, no?,
i l'entrada de la tecnologia estem perduts, estem totalment perduts i per tant entenent una mica aquest discurs i aquesta necessitat dels propis mestres també la veig a casa no sabem com ho hem de fer perquè a més a més estàs sol si tu vols intentar fer la lluita a casa teva estàs perdut perquè la resta no ho fa com tu tan educat a ser mare
No, no, clar, ningú, per tant, bé, per això ens recolzem també tant en aquesta pota que és l'educació de les escoles. Hi ha un determinat canvi, perquè jo, que també vaig ser pare gran i també em vaig trobar amb aquestes contradiccions,
possiblement pel tipus d'educació que vaig rebre, que tampoc l'ecomano del tot, en Josep Maria sap de què parlo, perquè vàrem anar allà mateix per entendre'ns, però en tot cas, bueno, vàrem sortir com vàrem sortir. No l'hem sortit tan malament. La sensació és que... Ha sortit molt bé. La sensació...
La sensació és que com tu portaves els nens a l'escola, entenies que a l'escola sabien què fer amb elles. I ara em dóna la impressió que hi ha gent que porta els nens a l'escola i els explica als mestres el que han de fer. I això jo crec que no funciona.
és a dir, la sensació és que els mestres, els professors han de fer de mestres i de professors perquè són els que ho fan és a dir, no han de venir els pares a explicar-los el que han de fer és a dir, hi ha hagut una barreja la sensació aquesta i depèn moltíssim també ho deia l'Àngel ara fa un moment els que estem a aquesta taula en principi, diguéssim, pel que jo conec de detalls que ens coneixem, són uns privilegiats són uns privilegiats absolutament
A mi m'expliquen, per exemple, les situacions que jo tinc amigues, per exemple, que estan fent de professores ara en un institut d'escola a Nou Barris, a Barcelona, m'expliquen unes històries tremabundes, diguéssim. I també les trobaríem per aquí. No d'aquesta interferència dels pares amb l'educació, la interferència violenta dels pares amb allò. Estem en un entorn que, en l'època que jo tenia els fills petits...
sempre lluitaves contra l'ensenyament perquè volies més coses i com a pares també ho feies i l'ensenyament tenia la seva postura però allà a l'escola per exemple la citava l'Àngel ara nosaltres vam anar a parar a l'escola de Nexa que havia sigut anteriorment al Prat de la Riba que s'havia convertit en un gueto ciutadà diguéssim, només hi anaven gent de la Font de la Pòlvora i de les Pedreres i després de cop i volti va entrar-hi tota una altra sèrie de gent diguéssim
de la universitat, de la petita burguesia, una sèrie de nucli social absolutament diferent. Ens vam plantejar una cosa, encara me'n recordé com si fos ara, la primera reunió de pares, que veníem els altres pares, diguéssim, com ara ho arreglarem tot,
i va millorar molt, perquè, entre altres coses, tota la gent de la Font del Bòlbor després va creir que després l'escola deixés de ser un gueto i hagués del que hauria de ser una escola des del punt de vista ideal, que és la combinació de diferents sectors o fragments. La primera reunió algú va dir, la farem en castellà, no? Perquè aquesta gent no entén el català. I un altre va saltar i dient, de cap manera?
Estem en una escola pública de Girona que com a pares farem servir el català. I no va passar res. I no va passar res. Això ha canviat molt. Això ha canviat molt, per desgràcia. M'agradaria veure què passaria ara en una situació similar.
L'anècdota final és que aquesta escola es va integrar tant i va ser tant, en aquest sentit, una experiència que fèiem un passebre vivent amb una pineda que, per cert, ara sí que estava caient a trossos, no? Fèiem un passebre vivent que tots els gitanos...
ara volíem dir, ni a Gitano, no, els gitanos de la fonda de la poldora, la seva màxima satisfacció i estaven encantats de la vida, era que portaven el burro per fer de... De burro. De burro del noixement, en una condició.
que una de les filles fes de pare de... Bueno, vull dir que aquest tipus de coses que, vulguis o no, s'assembla una miqueta a la situació aquella d'un país ideal. En tots els entrebancs que teníem en aquell moment i que hem anat abandonant o que hem anat deixant de recordar, ha canviat moltíssim. Ja gairebé sembla com una cosa idíl·lica
que sembla impossible de recuperar. I, esclar, això han passat 15 anys. Sí, sí, no han passat més. És una situació aquesta de les costures que deia l'Àngel. No s'ha petat la camisa encara. No hi hem de posar-hi doseres. Llavors, per exemple...
en el món de la pública però també en el món de la concertada la imatge que a vegades es tenia jo per exemple al col·legi que havíem anat nosaltres en el qual jo després hi vaig portar els meus fills eren els maristes tu ara vas als maristes i realment això de la matrícula oberta que ho fa te n'adones que no té res a veure amb tot allò altre i te n'adones també dels problemes que hi ha i que a la matrícula oberta no són que hi vinguin nens petits que no parlin ni català ni castellers que a vegades aquests nens tenen molts anys i llavors
és molt complicat. Per tant, les eines que se'ls donen als mestres i als professors segurament no són les adequades. Coralí, teníem ganes. Vols parlar de la ciutat? Vols parlar de pressupostos? Perquè, esclar, tot això... Ahir vàrem parlar molt de pressupostos perquè el president ja va retirar els pressupostos per continuar negociant amb Esquerra. Per el que he entès, sembla que ara hi ha allò de l'IRPF ja no és ben bé una línia vermella...
Sembla que encara tenen esperances que abans de juny hi haurà pressupostos. No havia passat mai que es retiressin els pressupostos. Hi havia hagut votacions de pressupostos que no havien tirat endavant. Li va passar al president Puigdemont, que després va fer una moció de confiança que va guanyar, i li va passar al president Aragonès, que va convocar l'accions. I quan fa que estan...
serà el tercer any serà el tercer si no s'acaba però en tot cas si el juny hi ha acord per pressupostos i s'acaben votant i tirant endavant ja seran a l'octubre hauran passat com aquell que diu 3 anys Aragonès no va tenir pressupostos l'any passat no hi va haver pressupostos i aquest any està en negociació i estem a finals de març hi ha d'haver eleccions
Ell ha dit que no, no? Però ell ha dit que no. Molt bé, si no, no. Hauria de ser així. Hauria de ser així. Hauria de ser així. Perquè, diguéssim, sense... Intentant ser allò l'objectiu que demanàvem al començament. Si un determinat partit polític dona suport a un altre...
per poder accedir a la Generalitat, se suposa que aquest suport no és puntual en el moment de la designació del president, sinó que hauria d'allargar-se al llarg d'una legislatura. Si això no passa, pot dir que aquell suport no és efectiu. Sí, sí, tu mateix, per exemple, quan...
Quan Junts pel Sí, amb el president Puigdemont va tirar endavant, hi havia el compromís de la CUP, però després, mira, no va ser, però es va resoldre, i ara mateix semblava que hi havia el compromís, diguem-ne, que Esquerra pels lios intents que va tenir, diguem-ne, l'any passat, aquell pressupost va passar com va passar, però semblava que hi hauria voluntat d'aprovar aquest pressupost, i ens trobem amb això que estem en negociació, no?
Està... Està fotut, perquè realment les majories que hi havia abans no hi seran, i per tant... No, i és una mica el que diu l'Àngel, estem en un moment que vaga de mestres, vaga de metges, revolta pagès, infraestructures que no funcionen, els serveis socials, Tercera Guerra Mundial, aquí a la cantonada, vull dir que la cosa està...
Està fotuda, està fotuda. I si hi ha eleccions entraran fort alguns partits que veurem com intenten influir en l'educació dels nostres fills a través de les escoles, també, perquè això pot ser que passi.
Home, totes les enquestes que es publiquen i les que no es publiquen i que són les bones incideixen en que en aquests moments, a un any i dos mesos de les eleccions municipals, i no se sap quant de les eleccions que hi pugui haver-hi a l'Estat o que hi pugui haver-hi sobretot al Parlament de Catalunya, doncs que aquest partit que tu deies, l'Aliança Catalana, però Vox també, sembla que van a l'alça i per tant això farà...
Jo sempre penso que la gent es reserva l'opinió sobre el que votarà, en general, no? Doncs hi ha moltíssima gent que expressa que votarà aquests partits. Per tant, crec que el resultat serà molt superior al que estan dient les enquestes. Doncs Déu-n'hi-do. Crec, eh? No sé, espero equivocar-me en aquest sentit. És un vot de budells que jo alguna vegada he dit, és a dir, la sensació de dir, ah, vinga...
La gent està cansada, està clar, però... Jo des d'una visió que ho dé una mica apartada del fet del dia a dia, jo el que estic veient és que la gent en general quan reacciona cap a aquest tipus de partits és perquè els que estan en aquests moments governant no donen resposta a la problemàtica i a les preocupacions que té una part important de la ciutadania.
I és una reacció i, per tant, cal atendre'l, aquesta situació, perquè si la gent, una part d'aquesta gent, pensa això, i els partits tradicionals fan figa, per exemple, a Catalunya, doncs no sé com anirà junts, per tant, els aliats d'Aliança Catalana, quins podran ser, al llibre del PP i del Partit Popular, no?,
I clar, a veure, amb una visió de país, els partits que haurien de donar sortida a l'ajutat que estem en aquests moments haurien de ser partits de procedència catalana. Per tant, Aliança Catalana-Oest, ho deixo aquí a mon costat. Partit Popular-Oest, no. Evidentment, Vox encara menys. I qui ens queda? Ens queda el Partit Socialista a Catalunya, amb dependència a Madrid,
I junts. Llavors, si veus que junts baixa i els socialistes es mantenen, quina és la situació del futur? Per tant, a mi em preocupa això, que anem cap a una via transitoria, és a dir, una altra vegada una tercera via, a l'espera que pugui haver-hi una altra majoria que pugui donar sortida a un projecte polític de país.
T'has deixat els dos que en teoria donaven suport, que van donar suport a la investidura d'Illa, unes esquerres i l'altre són els comuns, que és un partit d'aquells que dius que el dia aquí siguem... Comuns ni comuns acaben de fer... Jo llavors m'omino i dic, ostres, però si els comuns porten tota la vida governant la ciutat de Barcelona, i Déu-n'hi-do els anys que estan allà, eh? Aquella sensació que no va amb ells també eren els que marcaven línies vermelles. El govern de Reguanès va caure per els pressupostos perquè hi havia una línia vermella que era l'aeropor i el hardlock,
I continues seguint i com que és el pensat que ho fa. Tu com ho veus que tu que has fet tant d'anàlisi durant tant de temps i tanta... Deixa-me-ho dir així. Sí, sí, tu has dit que hi ha càmaras...
Jo crec que hi ha un factor que és inevitable, bé, inevitable en tot cas, que és comprobable, que està passant i que França, que sempre ha sigut una mica un mirall del que ens passarà cap dels anys en general, França i Itàlia han funcionat com aquesta previsió del futur, diguéssim, l'ascens de l'extrema dreta,
és un ascens que és paulatí, és progressiu, diguéssim, i ara deien, no, a Castigladellón el Vox ha tocat sostre, bueno, ja ho veurem. Avui he vist un article, perquè jo, en franquesa, no m'he mirat els resultats a fons, però he vist un article d'en Vall que diu una cosa citant a un diputat de Vox, que deia...
que Vox es va quedar per molt pocs vots, que podia haver tret tres diputats més i que no els va treure perquè hi havia aquell, el que sigui la fiesta, com es digui, del fenomen aquell, que els va acabar fent. I aquests tres que acabaren saltar se'ls va quedar quedant al PSOE. Per tant, el resultat el llegim ara, però podia haver estat per molt pocs vots,
molt diferent i encara molt més, diguem-ne, decantat cap a la dreta o extrema dreta. No, i líquem això que et deia. En aquest sentit, històricament, l'extrema dreta, el nazisme, el feixisme, acaba triomfant, tot i haver passat per eleccions democràtiques, per la força. És a dir, el feixisme es basa en la violència.
genèricament, orgànicament, es basa en la violència, l'anada a Roma de les camises negres de Mussolini, l'ascens al poder de Hitler, tot i que entre cometes democràtic acaba sent per la força de les SA, etc. Ara s'està produint un fenomen en certa manera diferent,
Aquesta força és d'una altra mena, és una violència, no directament, que també n'hi ha al carrer, però és una violència més subtil, diguéssim, i està passant a França. A França està pujant l'extrema dreta de tal manera que n'hem parlat des d'aquelles famoses eleccions del Chirac i el Depenpare, que amb la gent que es tapava el nas i anava a votar i va treure un 80% a la segona volta en Chirac...
des d'aleshores que han passat més de 20 anys pujant, pujant, pujant a Perpinyà ara ja té majoria absoluta Marsella es decidirà aquest diumenge París a veure com està és un procés que les properes eleccions que són el 27
probablement guanyarà. I en aquest procés, el que ha aconseguit l'extrema dreta, i això és molt probable que acabi passant aquí, s'ha anat, entre cometes, civilitzant. És a dir, ha adoptat figures, diguéssim, més assequibles o més susceptibles de ser admeses pel normal de la gent. Fa uns anys haguessin dit, no, feixistes, posarem un... No, ara dius, bueno, aquests d'Aliança Catalana, al meu ajuntament, jo els necessitaré.
fem un cordó aquest procés és el que jo em penso que és més significatiu i més crític també, no? I això, Coralí, que per exemple a Girona una de les coses que passa amb l'Aliança Catalana és que tots parlen, molta gent parla de l'Aliança Catalana, però no té ni candidat, ni ningú teòricament és a dir, aquí hi ha la imatge de Silvia Riols i xarxes socials Girona
en general però Girona Ciutat en particular no però bueno veurem en Quim Oliva no en Quim Oliva ja es va manifestant ja es va manifestant ja es va presentar a les passades eleccions crec home jo penso que com a marca en aquest sentit el que farà
Jo crec que la Silvia Oriol no és intel·ligent, pel que jo l'he tractat, diguéssim, no el consideraria a aquest nivell, diguéssim, però hi ha algú darrere que té intel·ligència política, en el sentit que saben...
És a dir, ara aquestes properes eleccions aniran a l'escarrilar. No es presentaran, es presentaran, a Girona s'hi troben un bon d'allò, Barcelona potser també, un 25 o un 30% dels municipis catalans.
Bueno, bueno, cuidado, eh? Sí, sí, sí, no, però vull dir que... Això vol dir diputacions? Vol dir entrar a les diputacions? Vol dir recursos econòmics? Vol dir que en aquest sentit no aniran a forçar la màquina i ens presentarem a tot Catalunya. No, per no cremar-se, tampoc. I no s'exposarà massa el ridícul.
Sí, això volia dir, sí. Però quan vagi farà resultats. Però eh, però cuidado, però Ciudadanos ens va fer trontollar a tots, eh, perquè va guanyar, va guanyar. Mira que darrere del Parlament polític que ell podia tenir, doncs no hi havia xat, xitxa, no hi havia gaire res. I el món és...
No, no, no, està clar que no, però en el moment hi van ser... A Ciutadans. A Ciutadans no hi havia xitxa. Darrere busques tu un ideari polític assentat, ben construït i que tingui projecció? No l'hem sentit. Però comença a haver-hi aparat. Comença a haver-hi aparat de partit. Sí, sí.
em fa més por això que no passa la ideologia i només que realment a darrere hi ha gent que tingui un interès concret i ho faci servir al final arriben a la gent aquí no hi ha candidat però la marca avui a Girona té vots jo estic d'acord Gemma Geis ja és candidata per Junts ara hi ha dos Gemma Geis i Marc Puigstió els socialistes a veure què fan què opineu
Perquè és la clau, també. I en pocs segons, no? Molt pocs segons. La clau és Sílvia Pànic que sí, Sílvia Pànic que no. I a partir d'aquí tot es construirà. Jo crec que tripartit de l'Ajuntament de Girona hauria de començar a fer moviments i anar desmarcant-se, perquè això no pot ser defensar una cosa ara i després una altra.
Dona un cert temps. Gràcies per aquesta tertúlia tan viva que hem tingut. Gràcies, Àngel. Gràcies, Josep Maria. Te'l reitero per molts anys i moltes gràcies, Coralí.