Bon dia, benvinguts un dia més aquí a la tertúlia de Girona FM. Avui no hi ha en Jordi Grau, avui el substituirem quan els dies que no hi ha, tan bé com puguem, però segur que ho farem. També que deixarem el llistó ben alt perquè tenim aquí una taula, també com sempre, on estem molt ben acompanyats per fer una tertúlia per parlar avui sobretot de trens, suposo, però també de tot el que vulguin els nostres convidats d'avui. Esteve Vilanova...
Bon dia. Gràcies per ser aquí. A la seva dreta, el Maria Rosa Agustí. Gràcies per venir avui també. Finalment, tanca aquest trident en Joan Ventura. Joan, gràcies. Qui ha d'agafar el tren demà és la Maria Rosa. Sí, la veritat és que no ho porto massa bé. És a dir, òbviament és psicològic, entenc jo, però és allò que dius. Entenc que no iran tan ràpid com normalment van. També espero que sigui així, perquè és...
Bé, allò de dir ens aturarem, no... On t'has d'anar? A València. A València. Aquest és l'altre problema que a hores d'ara el corredor mediterrani pintat a l'oli, com sempre, no? I anar a València hauria de ser una cosa relativament fàcil i continua sent complicada. Quantes hores tens a trager? O sigui, quina és l'aventura que has de fer de girar a València? Sí, no, no, jo demà i demà passat tenim una a la conversió de la companyia Alianz a València
I jo surto d'aquí a les 9.26 i cap allà a les 12.30 estic a València. El mateix tren. Però de tornada no. De tornada surto a les 5 de la tarda de València, aterro a les 20.55 a Barcelona i a les 21.44 agafo un altre tren que arriba a les 22.00.
15... Per tant, són 7 hores i escaig de viatge. O sigui, més que anar a París. Molt més. I acollonida, eh? O sigui, a sobre. Això no em ve. No hi veig pas allò que dius alegre. No, no, no. Si pogués, em quedaria aquí. Ja us ho asseguro.
L'exemple aquest és un bon exemple gràfic del que està passant aquests dies, que és aquesta manca de qualificació, el tema d'infraestructures, que és del que estem parlant sobretot amb el tema dels trens, que és, en el cas d'anar a València, 8-9 hores de viatge amb tren, no s'ha fet mai el corredor mediterrani, no s'hi ha apostat mai, tenim unes línies aquí a Catalunya que evidentment ara estem veient com van caient. A mi, clar, jo avui sí que em sorprèn una mica, entrant ja amb tertúlia,
Quan sento que estem amb una raonable normalitat. En tot cas, pels ullets que hagin d'agafar el tren, el tren no funciona entre Girona i Caldes. Per tant, aquest tren està... Per unes llavissades s'estan mirant... No se sap ben bé per què, però entre Girona i Caldes no va. Entre Girona i Figueres ha començat a augmentir que no anava i ara sí que va. I entre Figueres i Portbou continua sense anar des de...
des de finals de setmana passada per tant, una raonable normalitat no sé com ho veieu vosaltres ho podríem dir, com va anar el trens? prop de bé o sigui que és que a més a més més és un dia sol, ja portem molts dies i el do que queda i la veritat és que jo no sé les previsions que hi poden haver però el cost que té per l'economia és brutal
vull dir, perquè tothom vas en una convenció i tu saps el i les mercaderies, que també estan aturades i la gent que ha d'anar el tema de mercaderies no se'n parla gaire, és molt important els trens han perdut molt per aquesta falta de xarxa que tenim, podria haver-hi molta més mercaderia al tren i seria molt més crec que econòmic i socialment molt més interessant que tot anés per tren que no pas tant per carretera, que tenim unes carreteres
Però el cost d'aquesta inoperància econòmic és brutal, també, a més a més de la gent que queda tirada pel carrer, gent que ha d'anar a Barcelona, el metge, o que ha d'anar un estudiant que té... Treballar a estudiar... Perquè una empresa que...
No deu saber mai quan obre, quanta gent tindrà. Ahir sentíem el cas d'un estudiant que no arribava a un examen, tenia un examen el divendres i no arribava, i no... De fet, penseu una cosa, hi ha moltíssima gent de Girona que quan ha d'anar al metge, abans tu deies, si tinc que anar al metge a les 11 del dematí o a les 10 i pico, agafes el de les 9 o 26 i ets. Ara la gent ja es planteja agafar el de les 8 i 11. Per què? Doncs perquè mai saps...
si arribaràs o no. És com que si vas amb avió que has d'anar com a mínim dues hores abans, això és igual, has d'anar molt abans de lo previst perquè... Jo recordo una vegada fa ja, jo què sé, a finals de l'any passat, que vaig agafar un AVE a les 9, perquè tenia una reunió a les 10 i quart a Barcelona, i vaig arribar a Barcelona a la 1 i mitja.
Cuida dint. Només per donar volta i tornar. Perquè està clar que la reunió ja s'havia acabat. Saps? I tu dius, perdoneu. Però, literal, eh? Vaig estar aturada no sé quantíssimes vegades perquè també teníem un problema a la xarxa elèctrica, doncs que no els...
és que hi ha tanta varietat de problemes ara és per la climatologia però hi ha masses llevissades tu ha plogut, sempre ha plogut com va haver-hi Glòria en el trens va haver-hi tanta afectació com ara aquí va ploure més que ara la Glòria va ser més tremendo i dius què està passant aquí hi ha alguna cosa que no m'emina amb el quadre jo crec que hi ha informació que no es diu
O sigui, aquí hi ha algunes vegades, bueno, es veu claríssimament, que el govern hi diu que funcionen i ara funcionaran, i resulta que no van. I resulta perquè els mecanistes no es presenten. I l'altre dia que anaven i el govern no sabia que anaven. Exacte. Per això jo, quan diuen, quan demanen la dimissió de la consellera Paneca,
No hi té res a veure. A més a més, no manen els d'aquí. O sigui, ni el govern català no té cap poder. Aquí el poder el té els sindicats, que no els catenen més. I com, no sé si ho llegia ahir en el punt, que deia que
que aquí ja havia passat amb els controladors aèris, que fotien vagues d'allò... I les vagues de l'operació de sortida, de l'operació de tornada... I em sembla que eren Zapatero, no sé què, que els va milititzar, després allò, i s'han acabat. És que aquest poder que tenen aquesta gent, vull dir, no hi ha cap govern que... El que passa que...
diguem-ne treballen a favor de la centralització i això és un aquest és un problema que tenim és un avantatge tenim un amic a dintre i a més amb el traspàs que volem fer de personal i tot això no sé pas com anirem tot això té a veure amb això jo crec que totes aquestes fullons que estan muntant
ara, els mecanistes, i amb l'excusa de la seguretat i no sé què, però té a veure amb que no volen ser trespassats, ni volen ni estar buicotejant aquest fet des de fa molt de temps, no? I això no té... Està clar que no ens traspassaran ni rodalies, ni de res, no ens traspassaran, perquè... I a més a més, sempre que la Generalitat i que el Govern d'Espanya ha fet un traspàs de alguna cosa, una transferència d'allò, sempre ens ha, juntament amb el traspàs, ens ha portat una part de dèficit.
mai ens ha pagat el cos que té el servei aquest el cos ells hi guanyen en aquest aspecte i aquí a vegades que sí, sortirem i mantenim les rodolles nostres vostres
nostres, no sé pas d'aquí vull dir que estan a mans de gent que no sabem qui són i hi ha una altra cosa que jo trobo que s'hauria òbviament de reclamar, és tot aquests treballadors que d'alguna manera no poden arribar als seus llocs de treball que l'empresari assumeix o no aquesta deficiència d'aquell...
i que a més a més o sigui l'empresari o hagi de ser el treballador que òbviament no cobra. És a dir, escolteu-me, que paguem impostos, doncs els que són responsables d'aquest problema econòmic, tant sigui per a l'empresari com per al treballador, haurien de poder-ho reclamar.
Perquè si no, també és allò que dius, ah, bueno, mira, aquest pobre noi no cobrarà durant una setmana perquè no ha pogut arribar al seu llot de treball, o bé perquè no pot fer teletreball perquè, òbviament, és manual la seva feina. I això ha de quedar aquí. Doncs no hi ha una responsabilitat.
Per mi, d'alguna manera, seria com cobrir un lucro cesante, no? O sigui, per no tenir aquesta... O sigui, una xarxa que és, d'alguna manera, la tenim perquè l'estem pagant, no?, entre tots, doncs alguna conseqüència hauria de tenir. Que no sigui...
en l'empresari o en el treballador. Ho sento, però i això... Que s'han d'acabar repartint el problema. Clar, hi ha d'haver una responsabilitat veia directa. Heu tocat molts temes, ja anirem entrant, però agafant aquest últim que deies tu, Maria Rosa, a mi una de les coses que m'està sorprenent és la manca de reacció també del sector econòmic, precisament. Perquè en una situació com la que descrius tu, que és evident,
que hi ha moltes empreses on els treballadors no arriben, no d'avui, sinó de fa anys. Sí, és que ja s'hi han habituat. Hem convertit en normal el que hauria de ser extraordinari, que és que el servei no funcioni. Llavors, en el caos d'aquests dies, on això evidentment és exponencial, l'impacte que genera sobre el sector econòmic, abans Esteve també ho deies,
No s'està... Tampoc ningú està aixecant la veu. On són les associacions? Tu, Maria Rosa, que formes part de l'associació de dones empresàries, les associacions d'empresaris, ningú diu res, els sindicats, tampoc ningú està dient res... Els teòricament majoritaris callen... Sí, perquè aquí s'estan legionant els drets dels empresaris, també els drets dels treballadors, perquè hi haurà... Hi haurà empresaris que... És a saber com ho resoldran, d'altres...
Però la manca de reacció de la societat en general també fa pensar. Tu que estàs dins del sector empresari, què es diu? Jo entenc que des de la patronal PIMEC alguna acció faran, això no ho dubto.
Però sí que és veritat que prèviament s'ha de poder quantificar, és a dir, tots aquests empresaris que a conseqüència d'aquesta manca que els treballadors no arriben, òbviament econòmicament tenen pèrdues, sigui perquè estan pagant el sou i no hi ha hagut un retorn per part del treballador...
Per tant, jo entenc que primer s'hauria de quantificar i després posar-ho de manifest a qui correspongui, perquè això és una realitat, i és una realitat que dius, d'acord, ja ens hi hem acostumat, no?, aquests retards, però el que no podem fer és que quan realment nosaltres estem pagant uns impostos com a país per tenir una cobertura d'infraestructura com toca,
Tornem a ser nosaltres dels que... Que paguem, no? Vull dir... Però això s'ha de... Mira, ara tenim aquí el senyor Toni Canyete, de Pinet. A la televisió, si que està. I de ben segur que és una de les plantejos que es faran com a patronal. Perquè és que jo crec que fins que no...
S'ha de quantificar, això és el primer, i per tant s'ha de veure quins són els afectats, perquè per demanar alguna cosa has de saber que li importa el que demanes. Jo tampoc no estic molt d'allò que puguin sortir coses especials. A davant d'això no crec ni que el govern estigui per...
Bé, el sindicat aquest i ho deien, però a més a més per pagar els empresaris per aquestes pèrdues que han tingut, ni els treballadors. Vull dir, ahir va sortir els sindicats i deien, allò dels sindicats diuen que si no arriba o no s'hi pot anar, que estén en dret a tot el sou. Això sí que ha sigut. Però no parlen de l'empresari i això, no.
Ho ha de pagar l'empresari, però llavors no diuen d'on surt això. És a dir, com que el problema és tan greu, és tan greu, que no crec que ningú tingui en aquest moment consciència ni de quan s'acabarà, ni com s'acabarà, ni d'això. Això és un pecat de, diguem-ne, de grandesa que hem patit.
hem volut fer unes xarxes que ja ens avisaven d'alta velocitat que no l'hem pogut pagar hem desinvertit hem desinvertit en rodalies i ja tenim rodalies que va malament l'alta velocitat que hem d'invertir també perquè esclar les coses tenen un temps dur doncs tampoc ho hem fet i ara tenim l'autopista que també ja està i caiguen a trossos moltes vegades
Vull dir, això ningú ho veu. Sí, és que hi ha coses, i això de l'autopista ja ho he dit una vegada, però jo entenc que hauria estat molt bé que haguessin baixat el preu, però per què l'han de privatitzar? Vull dir, ah, i l'han de fer la pública a l'autopista amb el trànsit que hi ha, que hi ha molt trànsit de fora, no? I bé pagues amb altres llocs. És ideal que sigui de franc, jo trobo ideal, però és que clar, llavors s'ha convertit que ara és un problema, això. És un problema...
de franc no és, es paga via piatge o via pressupostos. Algú ha de pagar-ho, exactament, això del manteniment que diu l'Esteve, no? Però és que en aquell moment, molt bé, s'acabava la concessió, però per què no s'hi va ocórrer algú que fer un piatge tou, el que sigui, però regular-ho d'alguna manera, perquè has devingut una selva ara, no pots...
quins moments fa encara de mitja por sortir l'autovista amb el món de camions que hi ha i aquests de serà barats, de camioners perdó, alguns camioners perquè és que clar, hi ha unes velocitats tremendes a vegades i el terra que també ja comença a ser dolent i si era amb una hora de servei que no es poden notar
jo ara vaig per la Nacional quan vaig a Figueres abans anava sempre per l'autopista ara vaig per Nacional però per el que dius perquè com que hi ha tantíssims camions i la veritat o vas a Rallera d'un que a vegades
volies o no a veure si em farà la tijereta aquella famosa i ara ho tinc claríssim per nacional 40, 60, 30, 20 és igual per nacional si a vegades no trobes gaire ningú ja t'ho dic jo ja vaig alguna vegada també i prefereixo anar per la nacional perquè vas més tranquil
i arribes pràcticament amb el mateix temps el problema és aquest amb el tema de trens fa molts anys que es reivindica la falta de manteniment que no n'hi ha prou que s'ha de fer més inversió això fa quants anys fa que estem parlant d'això?
Ja veia l'Oriol que fa 15 anys que no està al diari i ja parlava... I ara ha arribat un moment que s'han ajuntat aquí coses o, bueno, jo vull pensar que hi ha una mà negra que vol provocar aquí un caos, que ja hi és el caos, però que ho vol estar provocant una mica, perquè és molt difícil cantar de temps i hagi vingut, no sé quantes esllevissades dels mateixos dies, sí que ha plogut molt, d'acord, ha plogut, però quantes vegades també ha plogut moltes altres vegades i no havia passat a aquest nivell, això, no?
també, suposo que amb aquests episodis de crisi, sempre, quan hi ha coses que amb circumstàncies aïllades no serien notícia, una petita esllevissada no això, no afectaria la línia, segurament, la gent aniria passant, es trauria, ningú en faria gaires ment, ara encara hi fa... S'aliva, s'aliva tot com... Dius, home, què ha passat aquí, no? No, i aquí també hi ha el tema de la sensibilitat de, diguem-ne, dels sindicats del CMF, que és una...
té de ser gastat diguem la Renfe i això jo volia dir una cosa en tot aquest merder però és que aquest país des d'Espanya i Catalunya des de l'any 23 que no tenim pressupostos
que això també és una altra cosa que ningú parla, i tot això són diners que són. Ni Espanya ni Catalunya. Ni Espanya ni Catalunya. O sigui, com pot anar un país sense pressupostos? Vull dir, a l'època normal, si un govern no pot aprovar un pressupostos, ha de plegar. I ha de fer un altre. Vull dir, els pressupostos d'aquí...
En el cas de Catalunya va plegar. El govern que hi havia, Pere Aragonès, va plegar per no poder aprovar pressupostos. L'últim pressupostos que va ser el conseller...
Catalunya en Giró. En Giró. Sí, d'en Jaume en Giró. Imagina't, anem amb aquests. I les coses es deterioren, però és que es deterioren tot. Perquè hi ha gent que encara pensa que podem anar sense pressupostos aprovats, que és un pur tràmit. Quan vens tot això i la gent s'ho creu,
Imagina't una empresa que no tingués pressupost, com tiraria endavant? Hi havia un gurú d'aquests de la qualitat de servei i deia l'única manera perquè una empresa o un país augmenti la qualitat del servei és tenir clients exigents.
I com que aquí no hi ha ni exigents, perquè en política, si són dels meus, els hi perdurem tot. Si són dels altres, no els hi perdurem res. I aquí...
la passivitat que hi ha en tot aquest jo ho veig per la tele que gent que porten cada dia agafen el tren i sí, cada dia passa això, passa allò però no hi ha ni manifestacions vull dir, és que és igual semblant s'ha normalitzat això és una cosa que abans jo crec que era més rebel en general perquè jo ara em vaig trobar fa poc amb un tema molt resumidament personal ara per baix vinc de tornar de Budapest, d'Hongria
Ens van tenir 4 hores dintre l'avió, havia nevat, no pas una tempesta, havia nevat i prou. Però ja han d'estar acostumats. El cas és que cap a les 2 de la nit ens diuen que no sortim, no t'informen de res, baixes a baix, després buscar un lloc d'informació, 200 persones esperant. Ens van fer baixar de l'avió després de 4 hores de marejar-nos. Ningú va aixecar la veu, no va haver-hi cap... I això en part em va agradar, la gent que veníem a Barcelona...
gent del país però també n'hi havia dels seus però ningú es va protestar i al final ens vam fer baixar i ens vam fer fer una cua allà de 200 persones i com vam començar a saber de què passava estaven dient que només aquella nit ens oferien l'hotel no ens donaven un vol de retorn ens donaven només l'hotel per passar la nit però el vol de retorn t'has d'espavilar no?
som aquí a Budapest i ens hem d'espavilar i van dir sí, sí, jo anàvem amb els meus fills i vam començar a mirar i els nanos van molt de pressa amb això i van dir a les 5 del matí hi ha un vol que va a Lacan
perquè el llibre de Barcelona estava ple, ja. Per tant, si tu t'has d'esprofilar, com ho fas, això, no? I al final vam decidir anar a Lacan, a les 6 del matí vam sortir, finalment, i allà vam llogar un cotxe, i d'allà a Barcelona, que és on teníem el nostre cotxe, bueno, rumbint, vam arribar a casa 24 hores més tard, però perquè, si jo no hagués anat amb els meus fills, probablement... Encara series allà. Encara series allà, perquè ja no me s'hagués ocorregut començar a mirar, ta, ta, ta...
Uita, aquest vol, no, aquest va a Roma, no, aquest va no sé un, i com era? Clar, agafem un vol per poder enllaçar amb un altre, no? Però vam fer això, però anant aquí, no? O sigui, després de quatre hores dalt d'un avió, que això és horrorós, allà, amb el que estàs...
com una sardina llauna després te diuen que no podem sortir i això que havien deslaçat les ales allò que fan ho havien fet tot i el motiu tampoc ho va saber per la neu però és que no hi havia tormenta hi nevava però al centre d'Europa neva sempre l'hivern neva mai anys que abans però havia sortit un altre avió Ryanair va sortir aquelles hores saps?
però, no?, i el nostre, que era una companyia que es diu Wisa Air, que és hongaresa, aquells no van decidir que pel protocol no sortien, que podien, per la nostra seguretat, però jo això no, jo no discuteixo no sortir, discuteixo que no et donin cap alternativa, vull dir que... Ni t'envolsar, no. Bueno, això està, ara hem reclamat i veurem, algú ho cobrarem, però esclar, hem pagat dos vols, hem hagut de llogar un cotxe, hem hagut de... I els costos que això han implicat. Nosaltres ho hem reclamat tot, ara veurem què acabem cobrant. Bueno, el cas és... Però ets tu que has d'anar
darrere. Sí, sí. Arribes allà de festa, fan sortir altra vegada la part d'entrada a l'aeroport i no hi ha ni una finestreta reclamació de la companyia. I l'únic lloc que et donen alguna informació acabes sabent que et diuen que tens un hotel per passar la nit i ja està.
Les hores, perquè la nit-nit... I a les quarts d'una, com ens hagués tocat a la finestreta aquesta, ja haguéssim sigut les dues, perquè la gent, esclar, tothom devia preguntar, i ara què fa, ja no em vaig, i nosaltres vam tirar per aquí, un altre se'n anava cap a Roma, saps? Però això que dèiem del tren, dius, és que hem perdut la capacitat de revelar-nos davant una injustícia que no és una injustícia, això és una obligació d'un estat de dret...
Els serveis públics s'han de mantenir. Si hi ha un problema, si el tren no va bé, l'autocar ha de ser a la porta i si no, ha d'haver-hi un no sé què, un col·lectiu, jo què sé. I això sí que hi ha en autocars, però la gent també es queixa molt del servei d'autocars, que no es deu anar, deu ser un desgavell.
Ara, de fet, ahir mateix aquí teníem l'Associació de Promoció del Transport Públic i deien que això que s'està preparant una gran manifestació a Barcelona el dia 7 de febrer, en un principi, per protestar sobre això. No sé si la gent es revelarà o no, si la gent hi anirà o no, o si... Què passarà? Veurem quina és la reacció. A més a més he vist que això ni unitària serà.
No crec. He vist que hi ha aquesta associació d'usuaris de Renfe que la convoca però resulta que els altres que no sé si és la...
l'NF o... N'han convocat una a l'ANC Ah, bueno, és que jo crec que hi ha dues manifestacions convocades el mateix dia N'han convocat una a l'ANC i estan treballant Però no en volen fer, no en volen unitària que jo tampoc ho entenc això, però... Suposo que la dels trens pel que deien ahir, la de les associacions de dignitat a les vies, promocions de transport públic, totes aquestes, aquí a Girona ara també hi ha grups de WhatsApp entre usuaris de tren que s'estan organitzant per poder anar amb cotxe, no? Per poder compartir cotxes, coses així...
que són també embrions de futures associacions de defensa d'usuaris, etc. Ells el que volen és protestar pel tema del tren, l'ANC evidentment és protestar pel tema del tren...
criticant l'Estat, i criticant evidentment dient que la independència és el camí per tant, aquí suposo que és on hi ha la divergència però en tot cas veurem, sí que les entitats que són estrictament d'usuaris de transport públic sí que sembla que s'acabaran posant d'acord i després l'ANC suposo que farà una més política per entendre'ns doncs també pel seu... No sé aquests usuaris com pensen arreglar això si no hi ha l'estament polític que és el que mana
Vull dir, què faran? Criticaran que no arriba l'hora el tren, però ja sempre, si no obligues els responsables, aquí. Aquí, l'única cosa que te fa un moment donat renfer, si arriba tard o tal, és tornar-te als calés. No, tornar-te al 50%.
amb alguna vegada. Però em sembla que han d'arribar una hora tard, eh? Vull dir, quan han allargat això. Han allargat el d'allò. És l'únic. No tenen cap altra responsabilitat. Abans amb els Aves, no sé, els temps, no ho sé, però l'Aves si t'arribava, m'invento, eh? Deu minuts o quart d'hora tard, t'abonaven una part de l'import, ara ja estem amb una hora tard, vull dir que ells mateixos han d'anar allargat. El que havien de pagar tant, van a... El que havien de pagar tant, van a... El que havien de pagar tant, evidentment, és un...
Però això tot el que fa és incrementar el transport per carretera, perquè molta gent, em consta de coneguts que hagin d'anar a Barcelona a fer coses, que acaben llogant un cotxe, si no tenen cotxe, de lloguer, per tenir la garantia que pots arribar allà on t'has d'anar, allò que dius tu, a l'hora que sigui, i tornar i espavilar-te així, perquè ella no pot refiar-te. I això m'ha fet pensar en el que diu el director aquell, el que nosaltres coneixem bé, el director general de trànsit, en Pere Navarro,
que ho hem tingut de governador civil aquí, que ell diu que anar sol amb un cotxe és un luxe. Bé, això que no pot ser, que el cotxe s'han de compartir. Home, és molt senzill de dir això, però no, home, el cotxe precisament, ara amb el que valen els cotxes, que un cotxe mínimament ja te'n vas a 30.000 euros, no? Doncs, vull dir, dius, home, dius, bueno, sí, sí, està bé compartir, però amb qui ho comparteixo? Com lliguem els horaris? Jo començo de 9 a 2 i jo...
amb els whatsapps aquests això és complicadíssim sempre posen la culpa als altres ja ja, és que els altres ens hem d'anar és que hem arribat a aquest punt que jo me queixava d'aquesta companyia dos coses, una, tinc 4 hores dintre un avió que això és ja per els nervis
t'acaben destrossant, i l'altre que dius, home, no ens doneu informació i a sobre ens hem d'espavilar. Nosaltres hem pagat un bitllet, sí que és una companyia de baix cost, però collons, de baix cost, però el bitllet ja valia 250 o 300, no sé com valia, saps? Ja per cap, clar, dius, home, això és baix cost, però vols posar una maleteta dalt, ara vols posar la maleteta dalt i has de pagar per aquesta maleteta. Però el baix cost...
Per què et donin el servei? Sí, sí. Tots aquests serveis cada vegada hi ha no només de infraestructures. Sí, però t'estan enredant. Per això. Perquè durant 4 hores van donar una ampolleta d'aigua com aquesta, més petita que aquesta, i ja està.
Saps? Tampoc ens van... No em van donar res ni de menjar ni... Bueno, no sé, potser unes galetetes d'aquelles salades. Ara me'n recordo. Per clar, hi havia un avió que hi havia mainada, hi havia d'allò. Dius, home, si el mainada es van donar alguna cosa més, però dius, home, hòstia, ens teniu aquí segrestats, feu-nos abaixar. Si ja veieu que no podem sortir, feu-nos abaixar. No, no, quatre d'allà diguin que sortim, que sortim, que sortim. Aquestes grans companyes...
és un problema, per exemple, a internet. Ara hem vist també aquests dies que no sé si el Ripollàs no sé si era Sant Pau de Segúria, si era Capellà-Camprodon o Sant Joan de les Abadesa, no recordo els pobles que afectava una varia d'internet que han estat també 3 o 4 dies sense i, bueno, també ningú resolia, ningú... Aquestes companyies, centres de decisió o call centers ja directament que t'acaben derivar... Ara hi ha molta gent que treballa a casa. Ara també és un altre fet lesiu per els interessos... Que el servei i el ciutadà...
cada vegada és menys personal i per tant més i a més ara qui t'atén ja sempre és un robot pràcticament no t'atén un o t'atén en gent
Com si fos un robot. Exacte. Que a més a més en problemes inclús d'entendre't, no? Sí, clar. Que, òbviament, en el meu sector, per exemple, tema d'assistència en carretera, al·lucinaries a vegades quan tu dius estic al carrer, jo què sé, Montfollà, i m'entens? I Mont, a veure, deletrem-lo, saps? I al final igual també anar a Montfollada, jo què sé. I és que és...
normalment són sudamericans no, no, estan externalitzats tots aquests serveis estàs parlant amb algú d'Equador i tant, això per suposat que sí un dia que em va passar això li vaig preguntar a una noia fa molta calor aquí on ets tu perquè ella veia que no era d'aquí que no era fresca i feia calor o no?
sí, no, no, sí m'ho va dir per posar a riure no, és que ja veig que no és pas d'aquí tu perquè amb tot això de les rodalies que estem fent és una miqueta sí que és com una tempesta perfecta ho hem parlat, tema d'aquesta com vaga de gel dels maquinistes que també alhora han impedit el traspàs que no accepten el traspàs a Catalunya després hi ha el tema, evidentment, de manca d'inversió de l'Estat cap aquí amb rodalies que ja està
aquests dies estem veient les xifres a tot arreu, graus d'execució del 10, del 15, del 20, del 25% respecte al pressupostat, no un any, ni dos, ni tres, sinó ja anem 10, 15, 20 anys, que per tant tot això ha anat fent aquest pòsit que ha esclatat amb aquest episodi d'aquests dies, el mal estat de les infraestructures, evidentment, un ús molt més alt, també perquè recordem, el tren ara, els motoris ara són gratis.
O sigui, segons quines rodalies, des de fa un parell d'anys, és gratis que en el seu moment... Pot ser gratis una cosa que no està en bon servei? O poder pagar una mica, com ho diguem, l'autopista? Poder que la gent pagui una miqueta i ho tinguem bé? Per què hem de fer-ho tot de franc, ara? No té cap sentit. Dius, com vam començar a fer aquests abonaments, dius...
que paguin menys la gent però dóna-los un servei millor i que paguin alguna cosa i així es podria ajudar a mantenir tot el sistema perquè el sistema no pot mantenir tot això el sistema no pot el cop pagament no està ben vist el cop pagament no està ben vist no sé per què és que hauria de ser així
Sí, sí, perquè és que... Diu que no estigui ben vist, sinó, per lògica. Aquí potser abans parlàvem de l'autopista, no? Ara és gratis, abans veníem del no vull pagar, veníem, no? Quin era el problema? El problema no era pagar, el problema era el greuge. El greuge. Mentre aquí pagàvem 6 euros per anar a Barcelona, més 7-8 euros per anar a Barcelona, 10 euros entre pitres i flautes, uns quilòmetres més enllà,
exactament el mateix era de franc però fixa't una cosa això és pel motiu que no volíem pagar però fixa't una cosa quan es va fer la gratuïtat la Generalitat de Catalunya tenia ja programat tenia un programa que en deien de pinyeta perquè ja preveien això vull dir per implantar-ho a tot Espanya evidentment i el govern va dir que no
I, esclar, aquest és un problema que des de llavors aquí ningú paga. I la Generalitat no es va atrevir a implantar la vinyeta que tenia ja prevista a les seves autopistes, la del Maresme, per exemple, etcètera, perquè no es va atrevir perquè les de l'Estat van dir no, no. Farem una altra cosa millor. I quina cosa millor? Com que veníem de pagar només nosaltres, encara més, no? I, esclar, això, doncs, és...
A base d'anar deteriorant el servei, que anem deixant de, diguem-ne, la gent pensant que això és gratis. Sí, sí. I, bueno, al final ho paguem. I tant, perquè un altre ho paguem. Perquè l'economia ho paga, ho paga tothom, vull dir, en aquest aspecte. Sí, sí, sí. Aquí a la tertúria que Gisengrau ho diu, la sensació que s'està engronant el país...
Perquè parlem ara de les infraestructures, però podríem parlar també de la sanitat, de l'educació, de tantes i tantes coses que estem veient que es desfant. Sí, sí. Bueno, perquè d'alguna manera no...
el que diguem no tot pot sortir del mateix lloc i està claríssim en tema sanitat quants usuaris hi ha que són usuaris però alhora tampoc estan ingressant el que toca perquè això s'equilibri això és una realitat
Això també hem de tenir molt clar. Sí, sí, sí. Jo ara vinc del govern, del CAP, i a l'ophthalmologia, i clar, hi havia gent de no sé quants països allà, en poc espai, no? Perquè es veia, n'has de mirar. I dius, aquesta gent contribueixen, no contribueixen, com ho tenim tot això, no?
Clar, és que amb el tema sanitari està claríssim, vull dir, a veure, finalment tots hem d'acabar, si volem tenir o estar ben coberts o tranquils, tenir una assegurança de salut, a part, que no és barata, ni molt menys. No és barata. I cada any estan pujant. I cada any menys.
Pujant, i més a l'edat, els que tenim una edat, jo... Digue'm una mica, aquest any una vez el que m'acosta, si tens 61 nena, a veure si tens compte. Les teves més que tu, jo també. No, però en aquest cas, és a dir, clar, tampoc, a nivell familiar, hi ha molta gent que tampoc pot dir, bueno, per estar tranquil...
amb la meva salut, que és el més important del món, vull tenir la cobertura. La cobertura val pasta i no tothom la pot pagar. Això tampoc és just. Jo què sé, el tema de medicaments, no? Quants medicaments... Jo, per exemple, ho veig amb la meva mare. És a dir, té una sèrie de medicaments que els té ja...
programats i jo penso cal tota aquesta medicació el paracetamol, imagina la parida i tu dius clar, i no paguen un duro que el meu mare és jubilada, òbviament però que
No sé, que també potser en fem mal ús, no?, de tot això. No, em consta que hi ha gent que fa molt mal ús de la medicació que poden... Ho estan controlant una miqueta, però no tant, no tant com s'hauria de controlar, perquè... Tens de fer un tractament, que fan altres països, de no sé què, d'un tractament per la febre o per el que sigui, però t'has de medicar 10 dies. Doncs, bueno, 10 dies són 10 pastilles. Exacte.
No 3.30 o 40. Correcte. Perquè la primera vegada que tens aquelles 30 i et han caducat, l'has perdut. Això és malbaratà. Constantment. Increïble. Gent que ve d'Europa al·lucina amb això, perquè si el tractament són 10 pastilles, els hi donen 10 pastilles. Aquí no, aquí compres la caixa. Sí, total. Jo me'n recordo.
Jo els aguardo a casa, però hi ha gent que no té aquest control. Jo si dic una persona, dic ben, he gastat 10, me'ls aguardo per la propera vegada. Sí, però moltes vegades no s'han caducat. Ah, perquè jo, perdona. Però sempre són 3 anys o 4 o 4. Però bueno, això és una manera, aquestes maneres de funcionar en aquest país, que tots som de nous rics gairebé, i s'ha acabat, això no som de nous rics, perquè estem al punt del col·lapse amb trens només. No, no, amb tot, amb tot, ja té raó en grau quan diu això. Sí, sí.
I estic en tema sanitari ara per la meva mare, que té 95 anys ingressada, fa ja des del 11 de desembre a Santa Caterina, després a la República, que és la part aquella assistencial, i ara tenim ja provat la continuïtat de 3 mesos més, perquè es va trencar el fèmur i el muscle.
Doncs ara aquesta setmana acabem i avui per avui no tenim lloc on anar. Imagina't. O sigui, quan està aprovat això, però clar, hi ha llista d'espera i potser haurem d'anar o pagant en un altre centre, que és molt difícil perquè no en trobes. Ni barato tampoc. No, no, per barato ja no dic jo, però jo he estat provant centres que m'han semblat interessants i cap de plaça.
i llavors l'altra cosa és que l'has de portar a casa l'has de portar a casa vol dir que has de llogar algú i que trobis algú has d'anar a una empresa que ja ho estic mirant però dius estem en un col·lapse que no hauria de passar si aquesta persona té
l'autorització d'estar ingressada perquè ho necessita i tal o qual, com és possible que ara no hi hagi una continuïtat garantida? Doncs això està passant aquests dies, no? I això, jo veig allà, clar, hi ha molta gent, allà, cada habitació està ple, no hi ha un forat, no hi ha una plaça, està tot ple, hi ha molta gent gran, vivint molts anys per sort, moltíssima.
Però la gent té problemes, cau, té una infecció, fractures, i llavors... Això... El sistema, les costures del sistema... Ui, estan a punt de petar, ja t'ho dic ara, perquè això, el tema de la gent gran és un problema molt i molt greu. I després mires, hi ha centres, aquí a Girona n'hi ha algun que diu, no, aquí ja hi ha plaça, per cony, te mires, entres...
en el plantejament d'aquella empresa i comença els comentaris i així, dius, home, pot haver-hi un comentari que sigui desafortunat, però n'hi ha que et diuen coses que dius, bueno, tot el dia n'ha passat ningú, tenia una infecció de mi, n'hi han tardat cinc dies de detectar-ho, coses d'aquestes, n'ha vingut un metge una setmana, tot això està passant amb aquestes residències privades, eh, parlo ara ja, però diuen, no, vés en aquí, home, vés en aquí, vés i tu en aquí, saps? Perquè ja veus com pinta, no? Això és molt trist, jo penso perquè
Com ara tenim cura de la gent gran? O sigui que el sistema també que tenim per donar en els llocs aquests... Ara no... Ah, no m'ha sortit el nom. Bé, és igual.
tota la gent, la solitud que hi ha amb la gent gran sociosanitaris això jo ho trobo és a dir, a mi això me fa molta pena perquè dic, estrans tenir cura de les persones que vulguis o no han fet possible que estiguis on estàs tu és un respecte que, veia però en molts casos no hi ha xarxa familiar ni hi ha res
Però és que, a més a més, i el cos que implica portar aquesta persona, si tu no la pots tenir a la cura a casa, que majoritàriament així és, és, vaja, és infernal. Sí, sí. I si t'hi fixes, fixeus-ho en els anuncis que hi ha per la tele, que surt aquella, que no me'n recordo mai el nom, que te dius, si vostè té una propietat i vol tenir tal, saps? Ja t'estan preparant. Saps? Vull dir, perquè clar...
Això vol dir que aquestes empreses quedaran amb la propietat donant la pasta per poder anar-t'ho amb un geriàtric. O sigui, és que teva, eh? Però esclar, jo el que veig aquests dies és que hi ha encara moltes famílies que hi ha xarxa familiar, veus aquella persona acompanyada i nosaltres hi anem matí i tarda perquè trobes que ho fa falta, pot ser-ho.
però hi ha gent que es passa tot el dia allà sola no veus mai ningú ningú veus allà voltant amb cadira de rodes dius hòstia aquesta persona si hi ha quin moment quina sortida té no en té cap pobrec i cada vegada hi ha més gent sola jo una de les coses que se m'ha acudit que vull fer és anar a fer monòlegs en els geriàtrics per fer riure la gent
Perquè penso, jolín, no? Bueno, explicar la meva vida, la meva història o el que sigui. Però més que res, perquè penso, és que pobra gent, llevar-se el dematí a un horari, com si estiguessis a la mili, ara aquí, ara allà, i tornar-te'n a anar a dormir.
esperar el dia que te'n vas a l'altre lloc, perdona, però això... Sí o no? Vull dir, com a societat, això tampoc ho podríem permetre, realment. Jo també ho trobo molt bé. El cas de la gestió de la gent gran sigui un dels reptes ara mateix, perquè cada vegada la gent viu més anys... Jo entenc que és complicat. I a més, la societat cada vegada té menys fills...
i llavors això i moltes vegades els fills treballen a l'estranger o així i aquesta societat desestructurada que estem fent vull dir aquí també és un altre repte futur que ens ve a sobre
i que no hi ha no està plantejat correctament però si no plantegem ni ni anar de Girona a Barcelona imagina però és que és una cosa que jo crec que com a societat ho hem de tenir bé
Per mi és importantíssim. Haurem d'acabar trobant, jo què sé, terrenys i posant casetes i fent aquelles comunitats o aquelles cases que abans de pagès, que hi vivien cinc famílies, doncs nois, els amics, tenim relació amb amistats, que visquin sols i acabar visquent conjuntament. Hi ha casos de gent que està bé encara, que per exemple Sant Feliu funciona un centre, no veure com se diu, però de gent que s'ha posat d'acord...
i han muntat una mena cooperativa per fer un centre per gent que té una edat però que està bé l'altre problema dels hospitals aquests jo dic hospitals per exemple els pobles encara diguem hospital i a Caçàll o a vostè en aquests llocs hi ha hospitals encara i són sociosanitaris però allà si hi ha 60 persones hi ha un 70% que hi ha
en bona part no hi són o estan físicament molt disminuïts que tampoc no és el que passa amb aquests llocs llavors encara que hi hagi bona gestió encara que hi hagi és igual són llocs molt complicats de gestionar de gestionar, de tensió de ser una tensió especialitzada
no pots destinar un metge tot el dia en aquesta gent perquè això no pot ser però hi ha uns controls mínimament mèdics de visites periòdiques tot això és un tema molt complicat per això els espais compartits tot això són diners però en aquest país repeteixo que des del 23 no tinc pressupostos imagina't si anem encarrelats per arreglar totes aquestes d'eficiència que no hi ha diners
per tot, o sigui, hi ha hagut diners, i torno als trens, parlar bé, per entendre'ns o no, però no hi ha diners per les rodalies, o no hi ha diners per fer sociosanitaris, o no hi ha diners... Ara, està bé que hem parlat de la gent gran, perquè normalment la tendència ara és parlar de la gent jove, de la manca d'habitatge, o sigui, és l'altra, que no poden independitzar-se perquè no tenen accés a un pis, no? Per tant, els fronts són tants... Uf, però molts. Són les prioritats d'aquí, i sense pressupostos, evidentment, però...
Bé, després veus com totes aquestes costures, doncs, mica en mica, doncs, es van esquitxar. Però aquí també hi ha, això, Esteve, hi ha un problema aquí, que és la... Ara no parlem, que sempre fotem les Copes a Madrid, que els atenen, no?, però aquesta incapacitat que hem tingut els catalans de posar-nos d'acord a governar en un moment determinat quan hi era possibilitat de fer-ho...
a nivell d'una coalició de tres partits que haguessin pogut governar, i diu, com te trobes davant d'això, dius, bueno, és que ja no saps pas on te mirar o qui recorre, no? Sí, no, no. Perquè ho hem fotut tan malament com hem sabut des del 2017. Ho sento molt, però és així. A les proves estem que està governant un partit socialista amb 40 diputats.
o 42, no sé com són dius home, dius aquí no hi podem fer res, doncs sembla que no podem fer res o som incapaces de fer-ho hauríem de poder-ho fer, no? perquè el tema d'habitatge que dius jo estic convençudíssima que hi ha moltíssima gent gran que viu sola sí, sí, molta gent hi ha moltíssima i que a vegades, escolta'm, potser hauríem de començar a treballar més la xarxa per d'alguna manera
fer que aquella persona jove que d'algun moment donat potser es vol independitzar dels pares i de la casa no sé, és que jo crec que han d'haver altres sistemes per equilibrar aquesta situació és a dir, des del govern no ens ajudaran perquè possiblement potser ni s'ho han plantejat o sí i no saben com posar-s'hi
Però vull dir, la societat com a tal sí que ens hauríem de tenir clar això, no? Ni acceptar els preus que la gent està pagant per l'habitatge, allò. O sigui, hi ha coses que a mi, mama, que dius, en sèrio, no podem fotre un cop de puny a la taula ja i dir... No? Sí, perquè és...
No sé, són coses que dius, si és que al final tots estem al mateix barco, vull dir, a veure, és que tot... Sí que tot aquest malestar, sí que aquí es va traslladar des del 2017, tot el procés, va ser l'eina a través de la qual es va traslladar el malestar, on es va oferir també un horitzó, diguéssim, un horitzó millor, això va...
No sé si va acabar o no va acabar, no ho sabem encara en quin punt estem, perquè també ens falta perspectiva històrica per veure l'evolució de tot plegat, però no sé si tot això que està passant també amb Rodalies pot ser gasolina per un reinici d'aquest procés o no. També les conseqüències polítiques de tot això, abans tu, Esteve, parlaves, la Generalitat aquí, la consellera Paneca, que també, aviam com acabarà ella amb la gestió, perquè evidentment està quedant...
cremada de tot això, li demanen la dimissió i parlàvem que si venia a Girona, si no venia a Girona i ja la sentia ha canviat completament i com l'impacte polític de tot això, val la pena parlar-ne o no? No, mira, vols que et digui a mi me fa realment pena pensar que l'únic que sents que dimita este, que dimita l'autre i dius, a veure un moment, nons o sigui, aquí crec que el que es busca són ara més vots que no pas la realitat, saps? és a dir, no
La Sílvia no és la culpable d'això, ni molt menys. M'entens? Potser que en vez d'anar dient que ara dimiti un i l'altre, ens assentem tots i mirem exactament com hem de resoldre. Sí, en el seu cas ha sigut la cara una miqueta del desgovern entre uns i altres. Jo la faig responsable d'una cosa, que la millor no pot fer-ho, però si no pot fer-ho, hauria d'allò que és de no dir la veritat.
Si un dia els trens no surten per culpa dels maquinistes, tenia que dir, això són els maquinistes que ens bocateixen. I si ha de plegar després, que plegui.
Però plegarà amb honor, diguem-ne, en aquest sentit. Ara, acceptar això és acceptar, doncs, la d'allò. El problema del govern català és que no ha digut la veritat, perquè estan encobrint no només el govern de Madrid, sinó Rodolíes de Madrid, l'Edif de Madrid, els maquinistes de Madrid, i estan en aquest aspecte i que... Els han deixat venuts. Els han deixat venuts
i al final el no dir la veritat doncs els fa complis i aquest és el problema que jo veig més amb ells o sigui, no tant si ho fan bé o malament
que aquest aspecte... Vull dir, el tema de Rodolies ve de fa 20 anys, eh? És un tema recurrent i acumulatiu i de tot. Vull dir, no tenen alguns paquets, ni els anteriors, ni els que vincen. Però, home, la veritat sí que s'ha de dir. És el mateix que ens queixem quan...
et diuen la veritat, no t'informen realment de l'hora que surgen els trens que la gent s'emprenya, doncs també ens haurien de dir que ja som majors d'edat doncs ens està passant això que ens boicoteix aquest dia mateix, ahir en el centre aquell de coordinació hi va haver-hi
No sabem si és un atemptat, si és... Sí, sí, s'ha especulat, però no se sap. Dugues vegades i tal, igual. Sí, han fet dimitir un parell, n'han fet plegar un parell de... No, però no és pas per això. Això ve de... Però vull dir, si això realment ha sigut un boicot, doncs s'ha de dir... Sí, sí. Vull dir que ja... Però clar, tenim l'enemic a dintre, doncs diguem-ho, sí. Exacte, vull dir, és el que podem fer, la galló, doncs que...
Però és que no hi ha cap que digui la veritat. No. Clar, és que aquí està. Com que uns estan parlant amb els altres, aquí... Sí, per això, aquesta última etapa comença amb l'accident aquest de Còrdoba, no? És això, a partir d'aquest accident, que encara no s'ha explicat què ha passat realment. Bueno, avui parlàvem de què era... Les vies... Sí, bueno, la via, doncs que ho havien soldat i... Bueno, això ho diuen, eh? Encara no sabem què va passar amb la pagada.
Ah, no, no, tampoc. Bueno, i perdona, i jo crec que n'hi haurà una altra per una senzilla raó, no sé si us ho fixeu, però ja fa dies que la televisió, el 112, ens diu que hem de tenir...
El kit de supervivència a casa, eh? Perdoneu. I això és una realitat, eh? O sigui, que òbviament que no la sabem què va passar, però sí que ens diuen de manera indirecta o directa... Però tot això acaba generant una desconfiança amb el sistema, diguéssim, i amb els partits, sigui quin sigui, però evidentment ara qui està governant és que li toca menjar-se, diguéssim, no? Però no, una desconfiança... Igual no, jo...
Perdoneu, i un altre molt de llons és que tinguis diners a casa, eh? Això també t'ho repeteixen de manera constant, perquè clar... I això també què vol dir? Indirectament és que fins ara la gent no tenia diners a casa, però la gent en té. Comencen robatoris, això també tinguem-ho present. O sigui que hi ha una sèrie de coses que estàs dient en sèrio, no? Perquè això és una realitat, això sí, perquè clar, la gent...
Aquests robatoris, més a més els que hi ha per sistema i a casa van entrar fa 4 o 5 anys però són només joies i diners i prou, ni ordinadors ni màquines fotografiant ni parelles, res, res, res, joia i hort vull hort i diner i t'entren en una habitació i te la deixen perquè saben que tu pots amagar dintre un llibre dintre una roba
avui he vist que també aquí han trobat un un grup d'aquests que d'això que agafen els fils que tallen el coure tot això que la seu era aquí a Girona també veus?
el cap de Mossos ens deia anem al tanto perquè ens podem convertir en un estat narco això és molt greu tot això no perquè estem a prop de la frontera
Les lleis que són aquí que ho permeten... Aquests atracaments violents que hi ha hagut també, perquè això... Mira, si tu no n'ets a casa, t'enten a robar i et foten, dius, bueno, mal menor. Però que tu estiguis... Ui, calla, calla. Persones grans, a casa, sola, t'enten un individu així, si sobre t'apallissin o et fotin mal perquè els diguis... Això ja és el com... Però si aquests tios, si els agafen...
passarà com el cas d'en Jordi Comas que al final en Jordi Comas va morir i ningú no ha pagat per això i van detenir gent que eren presumptament culpables però no i ara amb aquests a vegades els detenen i llavors tornen a sortir immediatament aquí hi ha tot el tema de les lleis de multireincidència de tot el tema de tot això que és molt laxa hi ha una cosa que ja ho sé i ja fa anys que ho predico i és impossible
Em sembla, però a mi m'agradaria dir, com hem agafat aquests, per exemple, aquests que no coure, doncs, els noms. Jo volia saber d'on són. D'on són. Ah, bueno, ja hi ha de protecció de dades. Bueno, no, no. Delinqüents han de saber d'on són, no? Bueno, perdona. I a veure, doncs, quants d'aquests delinqüents, amb aquesta regulació que fotran d'estrangers, doncs, els donaran el visor per viure aquí. És que...
hi ha una deixadesa en tot en tot cas el tema del narcotràfic, el tema dels marihuanes tot això sí que es diu s'ha passat, molts dels que saben a França han vingut cap aquí perquè aquí la llei és molt més clar no hi ha part perquè no hi ha el control abans amb l'autopista hi havia càmeres i tal i podien controlar millor els Mossos i els Mossos una de les coses que més reivindiquen precisament és aquesta
que ara és molt fàcil anar d'un cantó a l'altre però si aquí tens una llei que t'agafen i en dos dies en el carrer i allà t'estàs 5 anys doncs no et preocupis que automàticament viuen cap aquí sí, sí, això claríssim i tant perquè per a ells és molt fàcil i passen frontera i vés-los a buscar al final això és un problemon o sigui que aquí tenim un panorama bastant difícil
amb tots els aspectes i sortim una mica desanimats i és que estem en un país que s'està aixonant s'està gronant més que desanimats i anem a un govern espanyol de Vox i PP això està a la cantonada i després nosaltres encara més ració de pal encara tenim per sobre
Bé, en tot cas, estem ja arribant al final de la tertúlia. Hem parlat de tot, també. Us volia agrair Joan Ventura, Maria Rosa Agustí, Esteve Vilanova, aquesta tertúlia. Sortim una miqueta capcots, una miqueta pessimistes, però bé, en tot cas, escolta, més el que tenim aquí demà... És el que hi ha, eh? Vull dir, no és pessimisme, és realitat. I el que no podem fer és mirar cap a una altra banda. Correcte. Però al mínim des d'aquí, des de la Generalitat FM.