Bon dia, entrem en temps de Tartúbia, Girona, FAM,
quan passen 5 minuts a les 10 del matí d'aquest 18 de setembre.
Tal dia com avui, de fa 127 anys, va sortir el primer número de l'Autonomista,
el diari de Darius Laola, en el qual també, poc després,
hi va començar a escriure el seu germà Carles Laola.
Avui l'Ajuntament de Girona commemorarà aquesta data
fent un homenatge a Darius Laola, una persona, diguem-ne,
que ha quedat segurament oblidada sota el record, diguem-ne,
de la vella, permeteu-m'ho dir així, mort del seu germà Carles
i que en realitat va ser qui durant 40 anys va pilotar
com a propietari, editor i director, un diari
i la publicà en una època complexa.
El diari va néixer el 1898 i va deixar de publicar-se
per raons òbvies el 25 de gener de 1939.
Avui es commemorarà amb una placa que l'Ajuntament li posa
a la plaça de Santa Susana al Mercadal,
molt a prop d'on t'hi havia hagut,
Gràfi i Carleola, que era on s'imprimia el diari
i on t'hi havia hagut durant molts anys
el carrer anomenat de la premsa
que va desaparèixer amb les obres, diguem-ne,
quan es va derruir les naus de la Grover
i totes les edificacions colindants.
Per tant, ho record avui per un mitjà de comunicació
que va tenir 40 anys de durada
i que després va tenir excessius anys d'oblit.
Marta Ludríguez, bon dia.
Bon dia.
Periodista, corresponsal de l'agència EFE
i del diari El País i de tantes altres coses.
Com estàs?
De tantes altres coses.
Bé, bé, molt bé.
Me n'alegro.
Bé l'estiu per vegú?
Sí, l'agost.
I per l'agost a vegú.
El juliol...
Treballant, eh?
Treballant.
No sembla aquí que faig.
Més vacances que...
El juliol a la Galícia,
que aquest any ha estat assolada pels focs, eh?
Sí, sort que ja no m'ha enganxat allà,
però Orense Pobrets o Orense ha patit aquest any,
ha patit molt.
Molt bé, gràcies per ser aquí,
com també els hi donem a la senyora Clara Jordán,
delegada de Catalunya Ràdio Girona,
deiem fins ara,
no sé si hem de dir exactament el mateix.
De moment és Catalunya Ràdio.
Jo és una mica complicat d'entendre tot plegat,
però heu de pensar que la qüestió 3 Catinfo
és pel que fa a la part informativa,
el que era abans el 324 i Catalunya Informació.
Catalunya Ràdio i TV3 es mantenen
i que per molts anys sigui.
Sí, perquè semblaria que una cosa
costa a vegades de consolidar
i les marques consolidades,
quan a vegades volen fer desaparèixer,
diguem-ne, provoquen efectes
que poden ser adversos.
En tot cas, irem seguint com va tot això.
L'estiu bé?
L'estiu bé.
Bé, bé, bé, sí.
Hem tingut la sort
que ens hem mogut esquivant
sense voler-ho les onades de calor d'aquí.
no les hem patit.
Quan va haver-hi la forta onada de calor a l'agost aquí,
estàvem fora i, per tant,
feia calor, però no els 45 graus que feia aquí.
Sempre s'agraeix, eh?
Sempre s'agraeix.
És exactament així.
En Saïd, l'home que porta els quatre rius en aquesta casa,
ha fet una definició
que m'ha agradat del senyor Guillem Terribas,
que és la tercera pota d'aquesta tartúbia,
que ell ha parlat de l'estiu permanent del senyor Terribas.
Què tal?
Bon dia.
Boca badat de la introducció que vostè ha fet,
sense llegir, ni que li ho ha escrit.
en meravella que hagi parlat,
seguit, sense entorns,
i explicant tan bé
tota la història del diari,
que meravellat.
Jo ho dic això perquè la gent no es pensi
que vostè ho porta aquí quatre punts,
que no farà servir pràcticament,
però que ha parlat...
Meravellat.
No els faig servir sobretot
com ja, diguem-ne,
tertulians com vostè,
que jo ja puc anar preguntant el que vulgui
i que vostè contestarà sempre
el que li vingui de gust.
Escolta, deixeu-me començar amb una cosa,
tot i que avui és una tertúlia
que volíem molt periodística.
No, no, no.
Li he de dir l'enhorabona a en Guillem Terribas
perquè un dels seus amics, diguem-ne,
ha vist com la pel·lícula
que ha protagonitzat
la porten cap a l'Òscar,
però també li he de dir
perquè el trufó d'una manera o altra
està celebrant els seus 25 anys
i estan fent, a més a més,
un cicle meravellós
dedicat al director
del qual van treure el nom del cinema,
François Truffaut.
Això també ho ha dit sense dir-ho.
Aquí m'he meravellat jo.
Perquè els que responen la pregunta
han d'anar explicant-ho,
però el que preguntava
és una pregunta tan llarga
i tan ben especificada.
A veure, molt bé,
els 25 anys del Truffaut s'estan celebrant,
estic molt content
que, tal com has dit,
el meu amic Sergi López,
que és una amistat llarga,
estigui, representi els Òscars
a través de Catalunya a Hollywood.
Ell està meravellat.
Diu, és que mai m'havia passat
una cosa com aquesta
amb una pel·lícula.
Això ja ho deia quan es va estrenar,
que aquí a Girona
parava de fer tres sessions
i ell anava presentant
a totes les sessions,
però deia fins i tot
a Vilanova i la Geltrú,
que a totes les meves pel·lis
no hi ha anat pràcticament mai ningú,
diu, està tòpic,
està pla i tot això.
I és una pel·lícula
que és difícil,
com si era...
Jo tinc una frase
quan me diuen
què tal aquesta pel·lícula,
jo sempre dic
no te la recomano,
però vés-la a veure.
Perquè has d'anar molt en compte,
perquè si la recomanes
pots perdre un amic,
per dir-ho,
o una amiga,
però en canvi
jo crec que s'ha de veure.
I per tant això.
I després,
doncs,
també sí,
el cicle
que va començar
i llavors passat
de...
Trifó.
Trifó,
era una cosa
que teníem pendent
perquè sempre havien fet
alguna vegada
alguna pel·lícula
suelta,
però allò,
12 pel·lícules
d'en Trifó
no es havia fet mai
i ara els hem pogut
aconseguir
amb una qualitat
i tot això.
Van-ho començar,
diguem-ne,
amb aquella...
amb aquells jet-atet
entre Trifó
i Trifó
i Trifó
i després amb els 400 cops.
Ah, això mateix,
fantàstic,
va estar molt bé
mentre hi havia
la presentació
de periodistes
que parlaven
dels seus llibres.
La mateixa hora...
Sí,
va coincidir,
va coincidir,
va ser una autèntica pena.
I quina sort
que tenim
de tenir el Trufó a Girona,
perquè,
mira,
l'altre dia
arran dels Premis Bertrana,
en Pep Prieto,
que explicava
que quan era petit
per refugiar-se
es posava els ciners ABC
i ara quan vas a Girona
passes per davant
de lo que eren els ABC,
passes per davant
de lo que era l'Ultònia
i el multisal
és l'Ultònia
i fa tota una pena
i una tristor.
I per anar
als ciners Girona...
els albenis...
els albenis...
els albenis...
i ara per anar
al cine Girona
o te'n vas
fora del centre urbà
o vas al Trufó...
vull dir que és una sort
mantenir aquesta illa
a més amb tanta salut
enmig
de la voràgina actual.
Sí,
és curiós
perquè Girona
era de les poques ciutats
que es mantenien
cinemes
multissales,
per dir-ho de manera,
al centre.
a mi la que em sap greu
molt de greu
perquè
ho tenia tot
és
els cinemes plaça
els plaça,
els albenis plaça,
sí, sí.
perquè hi ha una
la sala gran
amb una pantalla
fantàstica
que allà s'hi podien fer
els grans estrenes
de grans produccions
qui queven gent
i llavors dos sales
que es podien ajudar.
Tu posats tot?
No hi ha algú
moviment?
No.
Jo he intentat
que hi hagués
moviment.
Ni aquí
ni els albenis
multissales.
No.
I
només faré una pregunta.
algú sap
si hi haurà
algun moviment
amb el que era
el bar Gran Via
de la plaça
Aquesta és la gran incògnida
que ens plantegem tots
des de fa
dècades?
Doncs és el mateix amo.
Sí, senyor.
És el mateix amo.
Per tant,
la resposta
està en
en aquesta persona.
Com és que el Gran Via
faci més de 30 anys
que estigui com està
al mig de Girona?
El dir amo
vol dir una persona
que més o menys
hi és per tot
en les societats
que estan per allà.
i podem dir el nom
és Juli Prat, no?
Però és la moto
tal.
Abans era de Regas
i ell
ja d'allò.
Vull dir que...
No, però parlava
precisament
al Gran Via
i al Gran Via
i jo
és un tema
que també
l'he intentat
investigar
perquè molta gent
deia
és que hi ha
llogueters
que no volen
marxar.
No, hi ha un llogueter
però no és que vulgui
marxar allà
hi ha un problema
important
diguem-ne
que hi va haver-hi
una operació immobiliària
en la qual
hi va entrar
una empresa
que va caurà
aquesta empresa
va d'anar
a un banc
que en Juli Prat
ho té
recorregut
per tant
no és de fàcil
solució
i és una pena
perquè una de les cantonades
de fet
una de les cantonades
històriques
perquè ara
tenim una plaça
d'independència
absolutament tancada
però els que ja tenim
uns quants anys
vosaltres
perquè sou jo
els que tenim uns quants anys
diguem-ne
a la banda
que abans
hi havia el Boira
per entendre'ns
allà no hi havia
no hi havia
no hi havia els Porxos
allà hi havia
la Teissa
diguem-ne
i a l'altra banda
hi havia el Coliseu
i l'Albènis
i per tant
el Gran Via
era un dels que
aguantava allà
i és un edifici
que tothom en parla
jo perquè n'he fet
un brei d'articles
i per això
en sé alguna cosa
però que té
una molt complicada
situació judicial
com fa que va tancar
jo et recordo
jo hi anava esmorzant
em sembla
no pot ser
no, el cinema
fa més anys
la cafeteria
va aguantar una miqueta més
no molt més
però bueno
uns 40 anys
40 anys?
la resposta
ja pot ser
quin és el Gran Via?
com?
ara és quan me n'he donat compte
que no sóc de Girona
el primer
quan entres
venint dels jutjars
doncs no pot ser 40
perquè jo hi he anat a esmorzar
no, no, no
fa 40 anys
no, fa 30 anys
que sóc a Girona
ja
per tant
ha de fer menys
fa 29 anys
s'ha apagat
i durant
i
bé
20 o 30 anys
perquè està tancat
és igual
doncs
els albènis
van per aquest camí
ja
i acabant
i acabant
amb tot aquest
i també dir-vos
que ahir
i si no l'heu vist
la recomano
va venir la Carla Simón
bueno
ara durava dies
ahir va venir la Carla Simón
la Romeria
la Romeria
amb tot el cinema ple
i a més a més
va venir amb la seva nena
de 4 mesos
que la tenia l'àvia
vull dir
va ser entranyable
va estar molt bé
durant una hora
hi va haver una tertúlia
amb les 200 persones
que ocupaven
les dues sales
i està molt bé
que els cineastes
també tinguin de referència
el Truffaut
el Gran Via
perdoneu
me va tancar
el 1987
per convertir-se
en Bingo
el cinema Gran Via
el cinema Gran Via
però la cafeteria
va durar uns quants anys més
no ho tinc ara aquí
però va durar
alguns anys més
clar
ja t'equadra més
els 90
home jo recordo
sortir dels Junjats
i anar a esmorzar
el Gran Via
el 90
doncs perdona
que a temps de ja
parlaves de la Romeria
de la Carla Simón
de la seva nena
que va seguint
les dones
ahir va ser fantàstic
la Carla
allò que dèiem
la Carla
de fet el seu cinema
de referència
era el Truffaut
sí sí
era allà on
va trobar refugi
i quan era jove
de la mateixa manera
que en Pep Prieto
als ABC
flamant
flamant
hem de dir-ho així
flamant guanyador
dels premis Bertran
tot i que ja se sentit
des de feia 3 mesos
va fer un discurs
que va estar molt bé
a la roda de premsa
va dir 3 coses
que no us iren aquí
perquè és molt allò
digue'ls
digue'ls
recordar la Girona dels 80
tu hi eres
no hi era
però hi havia la meva companya
vaig escoltar
a part de la roda de premsa
també
dient que als anys 80
Girona era més dinàmica
que no pas ara
no?
sí
i va fer una referència
dient
als anys 80
hi havia la 22
i encara no hi ha
ningú que l'hagi
apartat
ho dir
fent referència
això et toca
una mica
la moral
quan parla d'ara
la delimitació de Girona
està en el trifó
correcte
vull dir que
home
Pep Prieto
que malgrat que és
una jove promesa
sempre se l'havia considerat
així
ja té 49 anys
ha fet uns llibres
que a mi m'havien agradat molt
aquest és molt diferent
i aquest jo crec
que basca molt
en el seu interior
Rosita
que és el nom del llibre
era el nom
de la seva àvia materna
i ell explica allà
les especials circumstàncies
en les quals va créixer
i en les quals el cinema
va ser
diguem-ne
un ancle de salvació
de tota manera
els que hem conegut en Pep
sabem que
sabem que
diguem-ne
que
aquell periodista
una mica d'Stroyer
que estava en el diari de Girona
i que tot això
al final
també diguem-ne
s'ha transformat
en un crític de primera
en un personatge
que aconsella sèries
amb ràdios
i bé
i ara
amb un artista
amb un novelista d'èxit
perquè no tothom pot dir
que hagi vingut el Bertrana
de fet ja havia quedat finalista
en els Cacero
i jo recordo
un parell de llibres
que va fer
pel Cacero
i el següent
que
que estaven
que estaven molt bé
i l'ultit
també estava molt bé
a mi els primers
que eren allò
una mica com ell
deixeu-m'ho dir
sí exacte
aquells del Cacero
dels assassinats
el de l'assassinat inventat
en aquell carrer
a prop de la
de la plaça del Vi
amb una situació especial
que explica
i en la qual retrat
algun antic jefe seu
en el diari de Girona
i coses així
estava
a mi m'agradava molt
no té res a veure amb l'Odara
però jo crec que ha crescut
molt
ha crescut molt
com a
com a
el Pep
jo
a veure
que el conec
de petit
petit
de quan anava
a col·legi
a la bruguera
que tenia 4 anys
i la seva àvia
l'hi portava
i la seva mare
li he anat seguint
tot el procés
i és un nano
que
tenia una vida
familiar
destrossada
vull dir
destructurada
i podia haver anat
per uns camins
que fins i tot
per durar una època
que era una bala perduda
vull dir que
però és un tio
que s'ha fet
ell mateix
s'ho ha guanyat
s'ho ha treballat
i
a nivell d'escritura
escriu molt bé
en aquell llibre
hi ha
i absolutament lligat
al cine
perquè ell mateix
és crític de cinema
però els seus oncles
els coneguts
com els Militos
també havien estat
els Militos
els Germans Mir
que periodistes també
que havien estat
crítics de cinema
durant molts anys
i fins i tot
el seu pare
que havia estat
molts anys
a les portes
dels cinemes ABC
home
no les portes
projectava
i no el projeccionista
però aquesta és una altra història
també que és
en el llibre surt
i que és molt bèstia
que jo la vaig
la vivia molt d'allò
però
és veritat
que el cinema
forma part de la seva vida
i aquesta és una frase
que jo he utilitzat
i tot això
per una sèrie de gent
i en aquest cas
en Pep Prito
però també m'hi apunto jo
gràcies al cinema
vàrem poder viure
una altra història
que en el carrer
no existia
o dins la família
i això
ens ha marcat
molt i molt
escolteu
ha sigut una arrencada
molt bona
però la Marta
no ens diu res
perquè ella va dient
m'esteu parlant
de coses
de com jo no estava
en aquell moment
ara li pregunten a la Marta
quina és l'última pel·lícula
que has anat a veure
al cine
perquè jo
ja la recordo
fa molt que no vaig al cinema
jo vaig ara al cinema
des de fa uns anys
a veure pel·lícules
amb el meu fill
per tant
l'última que vam anar a veure
aquest estiu
vam anar a veure
Superman
i aquesta dels quatre superherois
també
va de superherois
és el que toca
però el cinema
hem passat
dels millors moments
jo ara
i estic tornant
però
em passa una cosa
el cinema
cada vegada
a veure
ja el miro
la pantalla petita
però m'agrada molt
el cinema
en s'alegra
el ritual d'anar al cinema
clar
el ritual d'anar al cinema
nosaltres anàvem cada setmana
amb l'Eduard
anàvem cada divendres
anàvem al cinema
que passa és que després
la vida se't complica
i ja no fas tot el que vols
però nosaltres
era
cada setmana
el divendres
enviàvem els fills cap a begú
i nosaltres anàvem al cinema
i jo quan estava a Barcelona
que treballava de tardes
que a Barcelona hi havia
els Icària
que fan sessions matinals
cada matí
abans d'anar a treballar
anava al cine
això
n'he vist tantes
i penso
les criatures d'ara
totes aquestes pel·lícules
ara mateix que es va morir
en Robert Redford
l'altre dia
anava veient pel·lícules
i totes aquestes pel·lícules
no les veuran
les criatures d'ara
jo a Barcelona
anava a una sala
que era l'única persona
que hi havia
no sé
era un cinema
al carrer Fabri Puig
em sembla que era
que també a les tardes
anava jo sola al cinema
i estava jo sola
a la sala
tu anaves al carrer Fabri Puig
per dir
tu anaves al cinema
i l'Eduard devia anar
a davant
quan jo estudiava
encara no ens coneixíem
sí, sí
i bueno
fareu alguna cosa més
pels 25 aniversaris
al trufol
ara jo pregunto això
i ja ens sortirà
una cosa totalment diferent
farem més coses
a part d'aquest cicle
que serà
i és que el dia 18
de novembre
que és quan és el dia
que fa 25 anys
farem una festa
projecció
parlaments
em donarem un llibre
i allòs
i ho farem a nou municipal
perquè creiem que entre
algunes amics i coneguts
i clientela
no hi cabran
a les cent i pico
de persones
a més hi ha una cosa
que és collonó
del trufol
que els gestiona
el que en diuen
el col·lectiu
de crítics de cinema
i coneguent els crítics
de cinema
un per un
trobo meravellós
que hàgiu aguantat
25 anys
sense baralleus
eh
vull dir
ens apunyalem
cada dia
de cada dia
però ens estimem
al cinema
i aquí jo volia
fer una aclaració
a la Clara
i és que
fixeu-vos que
quan porreu de cinema
vosaltres
que us agradava
anàveu a veure
pel·lícules
de qualsevol manera
o sigui
qualsevol pel·lícula
no hi havia pel·lícules
per grans
o per petits
em van per prioritzar
a mi
i molta gent
ens agrada
el cinema
perquè anàvem
a veure pel·lícules
la que fos
en canvi
tu vas
amb el teu fill
a veure pel·lícules
de dibuixos animats
de tonteries
no
i a aquest nano
no li agradarà
al cinema
de veritat
renya'm
renya'm
això és com el futbol
que els has de veure tots
sí
no
de veritat
jo he tingut la sort
que amb els meus fills
no ho vaig poder fer
però amb la meva neta
hem vist pel·lícules
com
Com faldes a la locó
La fiera de mi niña
El juego
El su juego favorito
Tu i jo
No tu i jo encara no
però
Bueno perquè és que
és la gran pel·lícula
de la història d'en Guillem
El tu i jo
El tu i jo
i moltes pel·lis
i ell ara té
unes referències bestials
quan
d'allòs
de ser
perquè ha vist pel·lícules
ha vist cinemes
jo els he vist
totes aquestes
no és el tu i jo
No, no
del que em renya
és que no els hi he posat
el meu fill
Aquesta nena
els miràvem junts
i els veiem junts
des que té
cinc anys
i que ara anem
al cinema
i anem al cinema
ja està
vull dir que
jo soc anti
de
vaig
portar els meus fills
a veure
El dilúvio
de Noé
nosaltres
en aquella època
no teníem
dibuixos animats
Walt Disney
en feia una
l'any només
i per això
no han sortit
a tot
bé
això
i el cinema
forma part
de la nostra història
jo no t'ho vull pas
contradir
perquè tu
en saps molt
d'aquestes coses
però perquè ara
la gent
vagi a veure
jo què sé
Oppenheimer
o vagi a veure
Sirà
ha hagut de passar
per pel·lícules
com per exemple
meravelloses
per altra banda
com la sèrie
Harry Potter
Harry Potter
és una pel·lícula
no d'anar
més aviat
és fosca
per dir d'alguna manera
es pot veure
amb ulls de nen
però també es pot veure
d'una altra manera
o les pel·lícules
que hi va haver
o per exemple
que algú abans
ha deixat anar
un tiburon per aquí
que jo l'he revisitada
diguem-ne alguna vegada
i segueix sent
una gran pel·lícula
és una pel·lícula
que la pot veure
qualsevol nano
i tot això
has d'anar en compte
i sobretot
quan la meva
deia això
parava
d'acord
ella per exemple
l'ET
al principi
no
no
una altra pel·lícula
però al final
va acabar plorant
i disfrutant
no vull dir que
hem de tratar
la meïnada
com a adults
però amb respecte
però
és com aquells
que parlen
amb els
oh quin tatà
no més maco
vine
que fa miau
era un miau
mira quin miau
i llavors el nano
parla malament
parla
no és normal
o arriba un moment
que aquell nano
diu
hòstia
per què
parla malament
aquest
si és un gat
no pas un
a vegades
tratem
les criatures
d'elements
d'allò
que han de veure
dibuixos animats
dibuixos animats
a veure
escolta
els dibuixos animats
de la nostra època
perquè no eren cruels
tu mires amb ulls
diguem-ne filosòfics
bambi
o mires amb ulls
ara són bulimits
i són pel·lícules
totes les pel·lícules
comencen a morir la mare
no pot ser
anem-ho
anem-ho
bambi
totes
perquè les que fan
són de més
abans
igual
ET va ser la meva primera pel·lícula
que vaig venir al cinema Girona
sortint del meu gran poble
de Begó
recordo quan fos una excursió familiar
per venir a veure ET a Girona
no sé quin any era
ET
no sé quin any era
però va ser la meva primera pel·lícula
deixem-ho estar
perquè faríem zoomes i l'estes
i començaríem a posar-nos aquí
sí
sí
bueno escolta
insisteixo
m'ha encantat aquesta arrencada
que feia
perquè també volia parlar
de temes de ciutat
i tal
anem a temes
anem a fotografies
vinga
l'has insertada de ple
això que no pots bé
entès la meva lletra
perquè no ho és
anem a fotografies
el retrat del rei
que van empenjar
i que està composat
diguem-ne
és a dir
per ordre judicial
per no contravenir
un ordre judicial
es va penjar dilluns
i la foto
està feta
de fotogrames
de fotografies
de l'Udoctura
de les càrregues
i de les manifestacions
i de la
i de la voluntat popular
doncs
de votar en aquest referèndum
va
com ho veieu
ja ho heu dit
suposo
en els vostres mitjans
i tot això
sí sí
com ho veieu
què veus exactament
no
com ho veia
que ho hagin fet així
si ho veieu
home
jo trobo
que
un anàlisi polític
però així
d'estar per casa
jo trobo que la idea
és una idea encertada
des del punt de vista
de qui penja la foto
trobo
hi ha el retrat
com ho deies això Guillem
hi ha el retrat
però a la vegada
reivindica
reivindica
que amb el que va passar
l'1 d'octubre
formis la figura del rei
té un no sé què
darrere
tot un rerefons
que jo trobo
que per el que volien dir
està molt ben trobat
jo me'n vaig buscar
a les fotos
però són massa petites
no me'n vaig aconseguir veure
però
jo trobo
que és una molt bona
interpretació
del que volia fer
l'Ajuntament
la pregunta és
és
és
una jugada
mestra
o és una baixada
de pantalons
veus això és el que deia jo
aquest és el debat
que jo crec
que hi ha d'haver
i que hi ha també
diria entre el mateix
equip de govern
de l'Ajuntament
de Girona
és a dir
un discurs de la gent
que va recordar
qui havia tret
el retrat
en el seu moment
en el sentit de
he posat això
perquè ho diu
un ordre judicial
jo no sé
si es podia seguir
recorrent
o no
i què hagués passat
si no l'haguessin penjat
si hagués sigut una multa
perill de la inhabilitació
per mi el tema clau
és aquest
hi havia el perill
d'inhabilitació
a veure
no hem d'anar
tants anys enrere
per recordar
que un president
de la Generalitat
va ser inhabilitat
per no treure
una pancarta
que ara parlo
amb memòria
que deia
llibertat
i democràcia
vull dir
que no deia més
que això
per dir alguna cosa
i va ser inhabilitat
i en aquell moment
el president
Torra va portar
fins a les últimes
conseqüències
sabent que acabaria
com
però cal
cal arribar
cal arribar
si va guanyar
si va guanyar
si va guanyar
amb allò
la qüestió és
valia la pena
deixar la pancarta
perquè quedés inhabilitat
el president
aquesta és la gran pregunta
i que hi havia gent
el que passa
que el que valia
per llavors
val per ara
la gent que llavors
deia que es veia
de desobeir
fins al final
val per ara
jo particularment
sempre penso
jo soc en aquest sentit
excessivament pragmàtic
i per tant
si tu em preguntes això
jo et contestaré
no
no valia la pena
jugar-se a la inhabilitació
però una cosa d'aquestes
ja han trobat
una fórmula imaginativa
però no deixa de ser
el que deia la Clara
no deixa de ser
que hi ha una sentència
judicial espanyola
no
jo ho plantejo
com a debat
és a dir
segur que hi ha gent
que ho veu
allò
jugada mestra
ostres mira
que amb quin ingeni
i quina imaginació
no resola aquesta qüestió
i hi ha gent
que deu pensar
el fons de la qüestió
és el mateix
és a dir
has fet
el que t'ha dit
la justícia espanyola
i per tant
tu
que critiques
i que apostes
per la mobilització
i has defensat
en el teu moment
la desobediència
i l'anar fins al final
has acabat posant-ho aquí
has acabat posant això
és el debat
jo no em poso ni a un costat
ni a l'altre
sinó que
s'ha de veure com un triomf
o com una derrota
jo crec que l'ingeni
el teu anàlisi és perfecte
però jo per exemple
ja
sense vulgar
i podent em tocar
m'he posicionat
és a dir
jo
com soc
penso que no val la pena
jugar-se la inhabilitació
per una cosa d'aquestes
si creus
que diguem-ne
que
amb la teva acció política
pots fer una transformació
de la ciutat
i de la societat
per tant
s'hi ha de ser-hi
per fer-ho
si no hi ets
està clar que no podràs fer-ho
jo també penso bastant com tu
però és que l'ingeni
és indubtable
sí
sí, sí, sí
l'imaginació
que és una cosa
que és
el que es buscava
és una cosa
que sí que s'ha trobat
jo crec que sí
després això
si és una baixada de pantalons o no
s'ha d'analitzar
a veure què podia passar
si els serveis jurídics
tan municipals
com propis
els diuen
que
no cal que recórrin
perquè
d'alguna manera
sempre acabaran
perdent
com deia en Lluc
sempre donarà
la justícia espanyola
donarà
suport a la monarquia
no al poble català
no sé
fins a quin punt
és una cosa
que pots anar endavant
sabent
que ja tens les de perdre
que hauràs de pagar
les costes
que hauràs
potser sí
no ho sé
jo és el que dius tu
és un debat
que cada un pensi
el que cregui
a veure
el senyor Terribas
que ha escoltat atentament
és que
jo estic tan d'acord
amb el que digueu
hi ha realment
un debat
i llavors és evident
que per raons partidistes
uns diran sempre una cosa
i els altres una altra
i a mi
el que jo a vegades dic
és que
el que em molesta
és que
que com toqui
receptar
receptis una cosa
i que com toqui
prendre'n diguis una altra
aquest és el tema
però bé
què diu el senyor Terribas d'això
a veure
tots sabem que la justícia espanyola
no està per hòstia
si parlo d'així malament
per tant
si no el poses
bueno
l'inabilitaran
i sortirà un altre alcalde
que si no el poses
l'inabilitaran
i fins que el posin
per tant
el retrat
passi el que passi
i serà
pleguin
o diguin
no perdona
pleguem
i tots els que vagin fent plegat
la justícia guanya
per tant
mentre la cosa
estigui així
jo trobo
que és una gran genialitat
donar-li la volta
a la cosa
i penjar un quadre
reivindicatiu
del que és
l'1 d'octubre
a través d'una persona
que no va estar
no va saber estar
a l'alçada
aquell dia
per tant
xapó total
perquè
el que hi ha allà penjat
és una reivindicació
de l'1 d'octubre
no el rei
de la foto del rei
i per tant
ho trobo
donar gran
el que hagi pensat
estigui
el que hagi ideat
és a dir
bueno
donem-li la volta
hi ha una cosa
patjarem el quadre
del rei
que serà
la reivindicació
de que l'1 d'octubre
teníem raó
hi va haver una persona
que ho va portar al jutjat
que va ser el regidor
del partit
Vox
sempre preocupats
per les coses
que a la gent
interessa la gent
el contenciós
crec que va ser
el contenciós administratiu
Marta Tocadoni
sí
va ser el contenciós
va dir que això
es havia d'ordenar
i a més a més
aquí vam tenir el debat
hi ha unes certes
característiques
és a dir
la llei també marca
que per exemple
me'n recordo
perquè com hi va haver
el debat
30 anys enrere
i no me'n recordo
de quin poble és
i potser resulta
que forma part
quan hi era el debat
de l'obligació
de penjar el retrat
del rei
de l'anterior
hi va haver un ajuntament
que va penjar un segell
i no
hi ha d'haver-hi
unes mides
i tal
per tant
si el senyor regidor
considera
que això
no és exactament
el que s'havia de fer
pot tornar al jutjat
ara
la jugada és aquesta
també m'han dit
i no sé si és veritat
reconec que no sé si és veritat
que si
diguem-ne
que si judicialment
diuen que això
no és exactament
el que s'havia de fer
que hi ha altres alternatives
per anar provant
i jugant
perquè això és un joc
en el fons
polític i pervers
però un joc
però la llei marca
que ha de ser
més una foto
de les oficials
que et passa a casa real
no ho sé
no ho sé
no ho sé
jo crec que no ho deia
no ho sé
podria estar fet sobre
una foto oficial
sí
la foto oficial
deu ser aquesta
i la manipulació
l'han fet
a través de la foto
el que sí que hi ha
és que hi ha
unes condicions
per exemple
una cosa que vaig preguntar
que jo vaig pensar
igual iran per aquí
és que no es pot penjar
cap per avall
i que ha de tenir
unes determinades
sí
és mirador
a dos
és una mida a dos
perquè vaig preguntar
quina mida tenia
i la paret
també s'ha triat
la lateral
que els reis
que hi havia anteriorment
estaven al fons
a la frontal
estaven a la frontal
de cara
però és curiós
perquè parlem de la ciutat
i podríem parlar
de moltes coses
i estem parlant
del retrat del rei
i d'un tema
que és molt simbòlic
d'entre 200 i 300 fotos
de l'1 d'octubre
també
sí, sí
de 200 i 300 fotos
és que d'aquí 10 dies
farà 8 anys
8 anys
8 anys
i per tant
fa 7 anys
i 11 mesos
que Carles Puigdemont
és a Brussel·les
i et sembla mentida
que faci tant
hagi passat tant de temps
sí, sí
i és a Brussel·les
i va venir
uns dies
però no
no va poder
passar per aquí
però és evident
que
com ens venen
aquella normalitat
doncs no és normal
mentre hi hagi
un president
de la Generalitat
i un exarcalde
de Girona
diguem-ne
que estigui en l'exili
i tal com van les coses
es anava dient
vindrà, vindrà, vindrà
és a dir
el deixaran venir
el deixaran venir
el deixaran venir
jo sempre he dit el mateix
jo d'ell
no vindria
perquè passi el que passi
trobarà en alguna manera
per engajar-lo
i ho dic així
és molt
sense cap
prova
senzillament
com una simple intuïció
però
és curiós
perquè
al principi
parlàvem dels Premis
Provenció
Bretrana
i dins
els patrons
de la Fundació
hi ha
en Carles Puigdemont
i quan hi ha reunions
que ens reunim
d'entant en tant
ell hi participa
però hi participa
des d'allà
vull dir que
bueno
una persona més
dins els patrons
i és clar
fa gràcia
d'allà
tenir-lo
l'altre dia
jo no podia estar-hi
presencialment
i estàvem
ell i jo
ell des de Brussel·les
jo des d'un altre lloc
però vull dir
que participa
de coses
amb tota normalitat
en aquest sentit
vull dir que
amb normalitat
anormal
ja ja t'entenem
una normalitat
absolutament
anormal
això
8 anys
és la mentida
que hagin passat
8 anys
jo encara ho recordo
com si fos
farra
bueno
jo crec que és una cosa
que ens va marcar molt
jo per exemple
crec que tinc escrit
un article
perquè ja
funciona
amb altres articles
que he anat escrivint
diguent que
que l'1 d'octubre
i especialment
el 3 d'octubre
quedaran a la memòria
col·lectiva
de tota una generació
o de dos generacions
o de tres generacions
que van conviure
en aquell moment
com un moment
com un moment
de trencament
amb determinades figures
és a dir
no es tractava
de ser republicà
necessàriament
per considerar
que el que va fer
el rei aquell dia
va ser posar-se
de part d'uns
i en contra dels altres
i que va trencar
el seu paper
de moderador
i aquest és un tema
que li perseguirà
sempre més
ja no li direm
el preparar
li direm
els vells
del 3 d'octubre
va voler fer
una jugada
com el seu pare
en el 23F
i li va sortir malament
bueno
al seu pare
li va sortir
el seu pare
li va sortir fantàstic
era l'organitzador
del cop d'estat
i resulta que
surt beneficiant
perquè allà
estava darrere
el cop d'estat
vull dir que
i hem passat
aquests vuit anys
i hi ha
tota la
tota la història
dels premis
de la Fundació
Princesa de Girona
i no ha pogut
tornar
a comarques
de Girona
amb normalitat
és que això
s'hauria d'explicar
és a dir
jo
com que vaig viure
en primera persona
i això vol dir
que la gent
no oblida
amb la gènesi
dels premis
príncep de Girona
jo en aquell moment
estava
diguem-ne
com
no sé
com a subdirector
del grup
Al Punt
vàrem ser citats
per dir-nos
escolta
nosaltres volem fer això
què us sembla
i la resposta
que hi va haver
en aquell moment
va ser
escolta'm una cosa
si el que preteneu
és fer uns prínceps
d'història
perquè la gent
surti al carrer
amb les seves millors
gales
a rebre els reis
ni hi jugarem
nosaltres a favor
ni ho aconseguireu
perquè la gent de Girona
no està per aquestes històries
ara bé
el formo impulsa
va ser fenomenal
i va portar
gent molt bona
i va haver-hi
gent de molt bona fe
empresaris gironins
que si hi van apostar
alguns d'ells
el dia 3
van dir no
fins aquí
això també s'ha de recordar
i jo crec que és bo fer
però hi va venir gent
sí, sí, sí
de primer nivell
de molt primer nivell
fixeu-vos-hi una cosa
no els interessava
en absolut
el formo impulsa
i el primer que és
quan els gironins
diuen
orbuarta
o ja us ho fareu
el primer que es carreguen
és el formo impulsa
i busquen allò
perquè el que realment
pretenien
era allò
el suport popular
la imatge
del rei
i això
ni ho van aconseguir
llavors
ni crec que ho aconsegueixin
ara
jo crec que Girona
no canviarà
no
no
i ara que
que ja no hi ha el príncep
al capdavant dels premis
i hi ha la princesa
els hi deu semblar
o sembla
que com que ja no és ell
i és ella
la gent s'ho mirarà
d'una altra perspectiva
d'una altra manera
més amable
i van fent intents
per acostar-se
a comarques de Girona
i des de la fundació
s'ha de dir
que fan una feina intensa
per recordar
que
la importància
que té
la fundació
en apostar pels joves
en ajudar
en ajudar
en ajudar
intenten que la part política
quedi
apartada
i no ho aconsegueixen
i fa també
vuit anys
i no
no rebaixa
la tensió
en aquest sentit
no rebaixa
no rebaixa
i
quan arriba l'1 d'octubre
tots en parlem
per què
per què
fer
i
però és que són vuit anys
i dona
però també per una banda
dius
només fa vuit anys
però per l'altra banda
miro la Marta
per el que havia dit abans
però per l'altra banda
dius
hòstia
és que fa molt de temps
també
perquè dóna la impressió
que aquella efervescència
que vam viure
aquella història
s'ha diluït
per dir-ho d'alguna manera
els dos primers anys
van ser molt intensos
jo no havia passat ni tanta por
ni tanta alegria
ni tant moltes coses
com en aquell moment
estem parlant
de l'1 d'octubre
però l'1 d'octubre
va comportar
diguem-ne
la presó
ja hi havia gent
empresonada
ja et recordeu
els Jordis
que en deien
en aquell moment
el president d'Òmnium
i el president
de l'ANC
ja estaven a la presó
hi va haver-hi presó
hi va haver-hi exili
però hi va haver-hi
llavors
les grans manifestacions
o les manifestacions
quan va començar
el judici
les manifestacions
quan hi va haver-hi
la sentència
i unes mobilitzacions
que jo no he vist
mai més
la ciutat de Girona
jo crec que ningú
les havia vist
ni Girona
ni Catalunya
en general
aquí a Girona
van ser especialment
cruentes
i suposo que
ja n'heu parlat
a la tertúlia
i en aquest sentit
ara ho vull recordar
l'11 de setembre
a mi personalment
em va sorprendre
perquè no m'esperava
la gentada
que hi havia a Girona
jo em vaig pensar
que s'havien equivocat
quan va passar 12.000
jo no hi era
i vaig pensar
no, home
deuen ser 1.200
no, no
12.000
vaig pensar
això vol dir alguna cosa
perquè feia molts anys
que no hi havia
tanta gent
bé que a Barcelona
que era el punt central
només n'hi havia el doble
sí, sí
bueno, especialment
jo crec que n'hi havia
unes miques
per les fotos
però és igual
deixem un 40.000
és veritat
aquí
bueno, vosaltres
la Marta i la Clara
perquè eren molts joves
però diré millor
que hi vàrem a ser
recordem com un gran èxit
de mobilització
la diada del 1977
la primera que es va poder celebrar
al centre de la ciutat
perquè el primer any
l'any anterior
va ser a la de Besa
i van ser 1.500 persones
perquè allà es va dir
la diada dels 10.000
que Catalunya va ser
la diada del milió
reclamant la tornada
del president de la dir-les
clar, llavors
es semblava
que no hi hauria res
més gran que tot allò
i mira
es va multiplicar
per 6 o per 7
era dins l'Unyà
recordeu que hi havia
una bandera
jo amb en Ben Marquès
l'anàvem arrastrant
perquè baixés
de l'Unyà
o sigui que
l'arribada
de les forces
saltenques
i tot allò
no ho va dir
jo estava allà
i en Damià escondent
jo vaig entrar
perquè va sortir
una columna
que venia de salt
que llavors
estava en plena
efervescència
a més a més
per tot el tema
de la independència
i aquella columna
en la qual
sempre recordo dos coses
una
la gent que hi havia
al capdavant
que tots eren molt joves
i els mitjons
que portava
Miquel Berga
que venia
de Londres
i portava
uns mitjons
de ratllats
molt característics
que venia
a dins
en Damià escondent
anava amb una
sòdia
per allà
a l'Unyà
imagina't
ara seria impossible
ara sí que m'agradaria
veure això
és que abans passava això
jo he vist fotografies
de com es feien proves
de rem
a l'Unyà
i ara
com veus
una gavina
que s'hi ha posat
veus
realment
la poca aigua
que hi ha
per sota
el pont de pedra
però no és poca aigua
és que hi ha molts sediments
amb unes botes
d'aquelles d'aigua
m'agafava mig cos
o sigui
caminant per allà dintre
ara és la casa dels coipus
això era un avenió
quina cosa més horrorosa
una gran quantitat
però no entenc com és
que encara hi són
és el seu hàbitat perfecte
tenen tot el menjar que volen
però és una espècie invasora
que hi ha controls
però no són les carpes
les carpes ja s'han d'encarregat
que hi tornen a haver
n'hi ha algunes
no, per mi
és una d'aquelles coses
que bueno
sempre n'hem fet
la broma
que com es van gastar
aquells
em penso que a l'Ajuntament de Girona
es va gastar 40 o 50 mil euros
perquè quan hi va haver-hi
tan poca aigua
van rescatar
les carpes
les carpes van treure
les carpes van haver de sacrificar
perquè eren espècies invasoris
clar les carpes
deuen portar
2.500 anys a Girona
perquè ja hi eren
a l'època dels humans
i a l'hospital
i a l'hospital
algú molt mal
a l'hospital
recordava
els plàtans
de la d'Avesa
també són una espècie
totalment
i ho dic
perquè em va semblar
una tonteria
de les carpes
en franquesa
vull dir
entenc
i m'ho han intentat
explicar a la gent
però
és aquelles coses
que no colen
la carpe ja la podem donar
com d'aquí
ara els coipus
a més a més
veus la gent
que posa a Twitter
hi ha rates
a l'unyà
un veu rates
l'altre pensa que són llúdrigues
uns veuen rates
i els altres llúdrigues
són com toros
ara són capibares
són enormes
el faig un fart
d'explicar
que no són ni rates
ni coipus
ni llúdrigues
d'aquí a 2.000 anys
els t'hauran
com una espècie
invasora
és una espècie
invasora
2.000 anys
2.000 anys
tranquil·la
no però està el riu
en aquell punt
perdó
canviar completament de tema
però és que l'altre dia
m'hi vaig entretenir
una estona
està en aquell punt
que no sap
si està maco
o està deixat
perquè ara
ja ha sorgit
una illa
enmig del riu
de sediments
que ja està
amb flors
i plantes
cada vegada
estava tot ple d'algues
no sé si encara hi són
però la setmana passada
estava ple d'algues
tot el riu
era tot de color verd
i deies
no sé si això
ara és maco
ja o caldria
passar a la talladora
sí
és aquella cosa
que està entre
entre la descurença
i la
però totes aquestes pluges
no han fet desaparèixer això
ja o no
jo et parlo
de la setmana passada
que vaig veure
molta alga verda
a l'altura
si això el que passa
és que llavors
com plou una mica
i l'arriba de s'ho emporta
però torna a verir
i sort que ara encara hi ha
l'aigua de la
de la
de la
de la
de la
de la
perquè sense l'aigua
de la
de la
de la
de la
de la
de la
us et recordeu
com va quedar
durant uns dies
el guell
i el guell
pobret
el guell
bueno tu que el coneixes bé
que hi vas buscar
ni hi havia aigua
ni hi havia res
ara anau fent una broma
anava a buscar cadàvers
no
ho dic per un article
que vaig vigir-te
que em va agradar molt
en el país
jo no el vaig buscar
el vaig trobar un altre
estic molt enfadada
però el guell
va quedar absolutament sec
però és que el guell
a veure
això ens ho explicava
ho ha explicat diferent gent
que amb el diccionari a la mà
la ciutat dels quatre rius
només en té un
i petit
que és el Ter
perquè el guell
no és un riu
l'aigua aquí baixa
és la de les depuradores
que venen
el galligans
ha deixat de ser riu
fa molt i molt de temps
i l'unyà
que ens sembla
que porta aigua
en realitat
és l'aigua del pastoral
que va a quart
en els pobles
i que després
a través de les depuradores
torna al riu
si no no hi hauria
per tant serien
allò hi hauria aigua
com ploia
i per tant
no serien considerats
pròpiament rius
això és per tu
rius
doncs estàs intentant
eliminar tres rius
no, no, no
jo no
és la natura
que ho porta
però
i el Ter
ara
aquests dies
ha tornat a presentar
un aspecte una miqueta maco
però hi ha hagut temporades
que estava
molt just
jo desbordat
jo me'n vaig a donar
compte que vivia
al costat
quan es va desbordar
van dir
els que viviu
a 100 metres
traieu el cotxe
i diuen
l'hem de treure
i dic
ah que vivim a 100 metres
sí
es veu que sí
no m'ho havia a donar
compte mai
sí, esclar
sí, sí
home
de fet fa
ara farà 85 anys
de la gran riu
del 1940
que el que va fer mal
va ser
va ser el Ter
i el Güell
curiosament
el Güell que llavors
no estava desviat
en el pont de Can Vidal
que sempre havíem dit allà
el pont aquell
se'n va anar a baix
que és d'allà
on va morir
intentant rescatar gens
van dir que el famós
el famós
perquè tots n'hem sentit
a parlar
però ningú sap qui és
el Feres Hermógenes Duarte
que li van després
dedicar un pont
sobre l'Unyà
doncs aquest era
un home
que va intentar salvar gent
perquè hi havia molts morts
en aquella arribada
en el Güell
però heu de pensar
que el Ter
va arribar
al mig de la ciutat
va negar
tot el que són
les hortes de Sant Eugènia
la zona aquella
que hi ha
que hi ha
els maristes
per dir-ho
tot allò va quedar negat
però negat
negat
del Ter
que a més a més
es van portar
es van portar
moltes coses
no en vàrem aprendre
en la zona
del que ara coneixem
com Sant Pons
entre la barca
i la residència
allà s'hi va edificar
les barraques de riu
que es van dir
que se'ls van portar
també a la arribada
del 1962
i que va provocar
moltes desgràcies
2.000 morts
al Vallès
però aquí també
va provocar morts
i que va ser
les conseqüències
del naixement
dels albergues
provisionales
perquè la gent
es va quedar
sense casa
ah
els albergues
provisionales
això sí que em sona
és d'aquí després
ve la font de la pòlvora
no?
no
és aquest?
bueno sí
sí
sí
després d'aquí
és a dir
com desmunten
els albergues
provisionales
és perquè
en realitat
sí
però és veritat
a Vilarroja
però a font de la pòlvora
neix a conseqüència
que es desmuntin
els albergues
els albergues
estaven
per entendre'ns
a la zona
on hi ha el pavelló
de Fontajau
més o menys
el cantó
el que es havien dit
històricament
els camps
en sopa
i que allò era
camps
hi havia 3 o 4 masies
ara hi ha tot un barri
absolutament consolidat
com és
el barri de Fontajau
però allà
hi van haver uns albergues
que van ser
provisionals
però que van durar
no van arribar als 20 anys
però gairebé
el teu amic
Cercas
ho ha intentat explicar
a la pel·lícula
Les Leis de la Frontera
sí
un dia em truc
i diurien
de parlar
d'una cosa
li ho explica
què eren
els albergues
provisionals
no hi havia estat
hi havia anat
hi havia fet coses
allà
i el que li va donar
molta informació
també va ser
en Jordi Caula
en Jordi Caula
podria ser
en Montjuïc
que era el fill
petit
de l'antic
arcalde
de Sant Gregori
el senyor Caula
que després va ser
el regidor
per agència
els embotits Caula
que ara ja no són
embotits Caula
diguem-ne formalment
vull dir
l'empresa
ja no ho és
i és veritat
sí
en Carles Munguiló
li va donar informació
el comissari Pamplona
de la Policia Nacional
li va donar molta informació
que en realitat
és aquell personatge
que apareix a les lleis
a la frontera
jo només li he criticat
en Encerques
que m'agrada molt
aquesta novel·la
li he criticat
que és una visió
excessivament romàntica
del que era
el barri de putes de Girona
que era un desastre
que no hi havia estat mai
i ell no hi havia estat mai
i es votava més
de totes bé
encerques
té coses
ara
un dia
m'ha trucat
i m'hi diu
quins arbres són
els que hi ha
a la plaça
a la independència
i dic
hòstia no ho sé
li vaig preguntar
a en Pere
a Pasqua
i dic
que era el jardiner
i diu
hòstia ara
no ho sé
no ho tinc catalogat
i m'ho va dir
en Joan Boades
l'arxivert
l'arxivert
l'arxivert
actual cronista oficial
i va dir
són aquests
i l'he dit
cerques
en Joan Boades
m'ha dit
que era aquest
escriu el llibre
i no
no diu
res
d'arbre
però ell necessitava
explicar
sabent
quan diu
està
és el final
del llibre
s'asseu
en el banc
rosejat d'arbres
o sense dir
els d'arbre
necessitava
vull dir
que això
ho tenia molt
encerques
un dia
me'n diu
tu has estat
al tenetori
hi ha tenetori
aquí
i l'emdic
home sí
arreu de la 22
ja
que ara hi havia
que era
funerari a poc
a poc
em diu
ah
i tu hi has estat
dic sí
els hi coneixes
i allà cremen
dic no
allà on te cremen
és a sal
em diu
ah
i tu els hi coneixes
dic
estem parlant de molts anys
i l'hi vaig portar allà
i el tio anava escrivint
tot
i un dia
li vaig dir
poc ho has fet servir
mai
ell havia d'explicar
una història
i volia saber
com era
finalment la història
no ho va fer servir
però vull dir
és molt
molt
meticulós
el de Salamina
ho va vestir
a partir
això es veu més
a la pel·lícula
també en el d'això
ho va vestir
a partir
de les explicacions
que li va fer
Miquel Aguirre
periodista
i ara director
del Múmi
que li va explicar
allò dels amics
del Bosque
que eren persones
de Cornellà
i a partir d'allà
i els hi va presentar
sí sí
escolta
hem parlat de Girona
hem parlat de moltes coses
jo
quan tinc la Marta aquí
que sempre se'm
no
ai no
tenim comissaria
a Girona
a Camp Borrassó
comissaria compartida
sí
no l'he vista encara
però sí
la vam inaugurar ahir
no
sí sí
ahir va venir la consellera
Núria Parlón
vaig veure una nota
de l'Ajuntament
que explicava
que s'havia retardat
una mica
vaig veure un tuit
de Junts
diguem que encara
esperaven els 800.000 euros
que havia promès
el govern espanyol
i vaig veure un altre tuit
del PSC
que deia
la Catalunya
del president
Illa
ens porta
la segona
comissaria
Girona
o alguna cosa així
és que vaig pensar
home
tot plegat
Déu n'hi do
ahir em va cridar
l'atenció
justament
perdona Marta
que
si seguies
per Twitter
o per Instagram
els diferents
partits
cadascú
va fer el seu vídeo
amb el seu cap de llista
al capdavant
cadascú
posant la medalla
d'un costat
o de l'altre
o de l'altre
o de l'altre
vaig pensar
ostres
però encara queda
molt per les eleccions
municipals
com perquè tothom
vagi marcant
ja el perfil
diferent
i a més
feia riure
perquè tots sortien
d'allà mateix
i me'ls imaginava
tots junts
un gravant el vídeo
en una cantonada
l'altre
l'altre cantonada
però d'això
què te va estranyar
és que sempre és així
em va cridar l'atenció
em va cridar l'atenció
no és que m'estranyés
sinó que ho vaig veure
és a dir
que va ser
com molt evident
molt plausible
en comptes de sortir
tots tres
els de l'equip de govern
i dir
mira hem fet això
tal tal
que cadascú fes
el seu propi vídeo
amb el seu propi cap de llista
i també el d'Esquerra Republicana
Quim Ayats
que per cert avui
Esquerra Republicana
ha de triar
les eleccions
sí
hi ha dos candidats
no sembla
sí
Marc Puig Tió
i
l'Adam Manyer
i l'Adam Manyer
que
bueno
han de votar
les
desenes de persones
que són
militants
militants del PSC
a la ciutat
Esquerra
Esquerra
d'Esquerra
perdó
però no el PSC
home si votéssim el PSC
seria
anava a dir
el PSC ho té molt clar
i després he pensat
o no
que aquest és un altre tema
que algun dia
el deixarem anar
a la tertúlia
per si voleu fer-ho
perquè
jo crec que
feia molt de temps
que no hi havia
una incertesa
tan gran
sobre
qui es presentarà
a aquestes eleccions
que d'acord
que queda molt de temps
però queden 20 mesos
vol dir que d'aquí
8 o 10 mesos
ja es posarà en marxa
si és que no s'hi ha posat
la maquinària electoral
i és clar
aquí estem diguent
es presentarà
l'Aliança Catalana
i qui presentarà
ja tenen candidat
d'Aliança Catalana
i el van presentar
el de Girona
a ciutat
ara no recordo el nom
però ho vaig veure
amb una piulada
d'Aliança Catalana
que ja havien triat
el seu candidat
ara no recordo el nom
el punt del PSC
de les comarques gènere
es diu
la Generalitat
la presidentilla
fa realitat
la comissaria de Can Bones
però la comissaria
en quina legislatura es compra?
la Masia?
no, ja fa molts anys
per tant no la compren ara
no els que hi ha ara
no, no
és que això sempre s'ha de recordar
una mica
igual que les escombraries
que tampoc és
devia ser l'època Madrenes
jo crec que era l'època Madrenes
o Puigdemont
i no m'estranyaria
que encara estigués
que encara estigués
o sigui
que es decideix fer una comissaria
era l'època Madrenes
la compra de l'edifici
no, jo crec que és
el 1980
és potser anterior
perquè allà hi havia
allà hi havia un centre cívic
és a dir
la voluntat de fer-hi una comissaria allò
jo crec que ve a l'època
de l'alcaldessa Madrenes
que no ens en recordem
però que durant un any i mig
va governar
amb l'actual consellera
Silvia Paneque
que portava temes de seguretat
bueno
donarà més seguretat això
Marta
tu que hi entens aquestes coses?
no ho sé
això s'ha de veure
hòstia
ara has fet una resposta
de política
no, no
és que jo ara
quan es parla així de política
jo sempre quedo
tocada
perquè m'agrada tan poc
jo sempre dic que prefereixo mil vegades
els criminals
perquè saps de quin peu coixegen
que no els polítics
perquè a mi em fan estar malament
no saps mai
però no et sortiran
això que diu la Clara
surten i de la mateix fet
fan tres interpretacions
això una nit de les eleccions
ha guanyat tothom
a mi aquestes coses
com que soc molt empírica
i molt pragmàtica
i molt les coses clares
això que m'abarregin
a veure
ha guanyat un o guanyant l'altre
aquí no ha guanyat tothom
doncs aquestes coses
molesten una mica
això serà més fàcil
de veure
allò de la comissaria
de seguida ho sabrem
no tardarem gaire
en veure activitat
suposo allà
ens quedem pocs minuts
però i la ciutat
com la veieu?
va, t'arribes
Guillem
a veure
com deia fa molts anys
uns comis
que es deien
tipicoll
la setmana que ve
parlaré de política
o parlarem del govern
la setmana que ve
parlarem del govern
per tant doncs
això
parlaré la setmana que ve
passo paraula
ciutat
hi ha hagut moltes coses
fixa't
ara estem en la zona de baixes emissions
per cert
des de dilluns
però no ha provocat
una gran allò
l'única cosa que em va fer recordar
que estàvem en zona de baixes emissions
va ser una manifestació de Vox
fa dos dissabtes
cada cop
el carrer del Carme
jo recordo el carrer del Carme
la corrua de cotxes
em vaig trobar una cua de cotxes pitant
primer vaig pensar que era un casament
saps allò que es feia abans?
que la gent passava pitant
ara ho fan a alguns llocs
i llavors vaig veure
em vaig fixar en els cotxes
que tenien cartells
dic ostres
què fan els de protestant
em dona la impressió que baixaven
però si poden entrar tots els cotxes
amb la normativa que han posat
tots
és a saber d'on tenen
i d'on venien
però cosa que segurament m'ho imagino
però de canvis
no se n'ha notat cap
en aquesta vessant a la ciutat
crec que afecti
a mesura que vagin ampliat
les zones verdes
suposo que sí
perquè en el meu barri
que l'aparcament encara és gratuït
entre les 8 i les 9
hi ha batalles absolutes
per quedar-se
en una de les places
d'algun veí que treu el cotxe
però ara per ara no es nota
de què parlarem?
no, no
les escombraries encara hi ha manifestacions
dimarts o dimecres
em sembla que
es torna a haver-hi una manifestació
dimecres
a mi m'arriben molts cartells
aquests de Girona Bruta
Girona no sé què
volem una Girona més neta
quan la realitat ja s'ha anunciat
es va anunciar
que diguem que d'aquí a final d'any
tornaran tots els contenidors
tancats
tancats
però hi haurà contenidors
de tot tipus
i es podran posar
durant les 24 hores
en determinades zones de la ciutat
no al barri vell
per exemple
de totes maneres
si em permeteu
un matís ràpid
de vegades ja
la gent també ha de mirar això
hi ha quatre contenidors
que hi poden tirar
obren el primer
està ple i ho deixen a terra
els altres estan buits
i atenció
l'intivisme és
els altres contenidors estan buits
però com deia en Guillem
de tot això
en parlarem la setmana que ve
no per res
sinó perquè se'ns ha acabat el temps
gràcies Clara
gràcies Guillem
gràcies Marta
i gràcies a tots vostès
demà tertúlia
i per parlar
d'un tema molt específic
gràcies a tots
gràcies a tots
gràcies a tots